Cel Roig, Flama Blava (i II)

Anterior

II

En Jag es va dirigir cap al moll de reparacions i va examinar el seu Punyent. Els mecànics li havien donat una capa de pintura blava platejada després d'un dels seus contratemps. Cobria part de les cicatrius, però feia sobresortir cada bony. Va deixar anar els panys de la cabina. Va haver donar alguns cops amb l'espatlla sobre la cúpula arrodonida abans que el mecanisme decidís obrir-se per complet.

Va pujar a la cabina i va activar els repulsors. La nau va brunzir quan els motors es van encendre, i després es va elevar del moll amb la gracilitat d'un gamorreà borratxo, però almenys s'havia enlairat, i els controls mostraven que les armes havien estat completament recarregades.

En Jag es va desplaçar suaument per un ample passatge i va dirigir amb cura la nau a l'interior de l'hangar.

Poc quedava allà, excepte runes, però almenys els invasors se n'havien anat d'aquest sector. El cel a l'altre costat de la cúpula trencada es tornava vermell per les andanades làser, però l'enemic apuntava ara a altres parts de la cúpula.

En Jag va impulsar ràpidament el seu Punyent cap a la bretxa de la cúpula. El forat era molt més gran del que semblava des de terra. Enormes panells del fi i brillant transpariacer penjaven de les vores de la bretxa. Un d'ells, més solt, es va desprendre quan en Jag va passar al seu costat. Va derivar cap a terra, semblant gairebé més lleuger que una fulla sota una dolça brisa, i fos quin fos el so que va produir el seu impacte contra el terra, va ser emmascarat pel soroll del motor d’en Jag, i per l'assalt que es desenvolupava sobre ell.

Es va elevar al cel, activant els comandaments que desplegarien els quatre llargs braços de la seva nau en posició d'atac. Emmarcarien la cabina, desplegant-se en una formació similar als alerons-S d'un Ala-X. Va fer girar la Flama Blava en un viratge tancat, sorprès i encantat que una nau tan poc fiable pogués seguir sent tan maniobrable.

Les tres llunes estaven en una rara configuració estival. La lluna forestal passava lentament davant la gran cara de la lluna primària. Una altra més petita i més allunyada dispersava una tènue resplendor blava cap a la nebulosa boira llunyana, que s'aproximava. En conseqüència, el cel estava tan brillant com en el crepuscle. Fins i tot amb les seves llums al mínim, aviat seria detectat.

Un Ala-X que passava prop va canviar bruscament de curs i es va dirigir cap a ell. La nau pirata estava pintada amb un cridaner disseny vermell i negre. En Jag va posar els motors atmosfèrics a plena potència. El seu Punyent va fer una finta, evitant per poc una ràfega carmesina de foc làser.

La nau enemiga va seguir, oscil·lant amunt i avall, i als costats, en persecució de la Flama Blava. En Jag va aconseguir escapolir-se d'ella amb molta dificultat.

Es va dirigir cap a la força principal: cinc vells Ala-X que rodejaven una masegada corbeta. Els pirates havien vist les restes de la flota Txiss, va deduir en Jag, i probablement havien determinat, amb raó, que si els Txiss encara no havien fet servir míssils terra-aire, és que no disposaven d'ells.

I ara, aquesta batalla s'enfrontava a una nau Txiss no especialment ràpida contra diversos pirates espacials professionals. Tenien tots els motius per esperar derrotar-la.

En Jag va llançar la Flama Blava en un patró de vol erràtic i zigzaguejant, disparant aparentment a l'atzar. Pràcticament tots els seus trets erraven de manera ridícula. Esperava que això permetés als pirates oblidar-se dels seus dos torpedes de protons.

Tots dos míssils van colpejar els seus objectius, i dos caces van desaparèixer en una breu i brillant explosió. En Jag es va capbussar directament en els enderrocs flotants, evitant els pitjors i encaixant alguns seriosos cops. L'Ala-X que el perseguia es va allunyar, girant al seu voltant a una bona distància.

Les alarmes de la consola d’en Jag van començar a parpellejar. L’hiperimpulsor havia rebut un cop. Tenia fuites de carburant, amb risc d'explosió. Es preocuparia d'això més tard, quan tingués necessitat de passar a velocitat llum... o almenys quan hagués de contemplar aquesta opció. La nau danyada no tenia cap esperança d'aconseguir l'hiperespai.

Li va semblar que aquesta situació podia considerar-se com una derrota enganyosa. Els seus dits van ballar sobre els controls, transferint la potència a l’hipermotor danyat i programant un salt a velocitat llum. Simultàniament, va armar el mecanisme d'ejecció de l’hipermotor amb què estaven equipades totes les naus Txiss; encara que poques naus podien igualar un Punyent en maniobrabilitat, els seus hipermotors eren coneguts per la seva tendència a fallar.

La Flama Blava va començar a tremolar mentre prenia velocitat. En Jag observà l'agulla pujar regularment mentre la sobrecarregada unitat d'hipervelocitat s'aproximava al nivell crític.

- He d'estar a prop -va murmurar, esquivant una ràfega làser mentre es llançava girant èbriament cap a un Z-95 que venia de front.

En l'últim moment, va girar, allunyant-se, deixant anar l’hipermotor roent en la trajectòria del caça.

L'ona expansiva va colpejar durament al Punyent, fent-li girar sense control. En Jag va deixar anar lliurement a la Flama, preferint no sotmetre a la vella cabina a un esforç més gran. Va permetre que el Punyent s'allunyés de la batalla, alentint a poc a poc les seves espirals, fins que pogués reprendre el control de vol sense patir més danys.

Tres caces abatuts, va observar sinistrament. Ja no quedava més que la corbeta i dos Ala-X.

La nau vermella i negra girava al voltant de les despulles de les altres com un depredador marí examinant un navili destruït durant una tempesta. Semblava que aquest pilot, almenys, no estava convençut de la suposada ineptitud d'en Jag.

En Jag es va ajustar la mascareta i va redreçar les espatlles. Havia de convèncer aquests homes que era el millor que els hi quedava als Txiss, i que això tampoc significava que fos massa bo.

Els llums d'alarma van parpellejar de nou. Aquesta vegada, eren els estabilitzadors, que s'aproximaven perillosament al sobreescalfament. S'estava quedant sense temps.

- La derrota és el camí més curt cap a l’engany -va murmurar en Jag mentre llançava el seu Punyent en una salvatge capbussada.

Es va llançar a tota velocitat cap a la cúpula, passant davant les naus pirates com un llamp, i després va connectar tots els seus repulsors a plena potència.

La Flama Blava va minorar. Quant i a quina velocitat seria difícil de determinar per les naus que es trobaven a major altitud. Calcular-ho tampoc seria fàcil per a ell.

El Punyent blau es va capbussar a través del trencament de la cúpula, colpejant les enormes plaques soltes de transpariacer, semblants a miralls.

En Jag va caure en un remolí d'enormes fulles platejades.

Va aterrar amb tanta força que la nau va rebotar.

L'impacte li va fer perdre els repulsors, pel que el segon aterratge va ser encara més fort. El dolor travessava tots i cadascun dels seus nervis, mentre el cel sobre el seu cap seguia vermell pel foc enemic. Fins i tot en la foscor de l'hangar, tot semblava brillar com sang.

En Jag es va sacsejar, atordit, i va forçar l'obertura de la cabina. Es va retirar el seu casc de pilot, fent cas omís del dolor palpitant, i va alçar els ulls al cel.

Sobre ell, la silueta de l'Ala-X vermell i negre es retallava contra la lluna verd pàl·lid. Hi havia apagat els seus motors i es preparava a seguir la Flama sota la cúpula.

En Jag va intentar saltar del Punyent, però amb prou feines va poder fer res més que deixar-se caure. Va ensopegar i es va sacsejar els resquills de transpariacer del seu uniforme. El seu cap li feia mal ara cada vegada més fort, i un tall al front hi sagnava abundantment.

La nau estava en pitjor estat que ell. Dos dels braços s'havien trencat i bona part de la pintura blava s'havia aixecat amb l'impacte amb el transpariacer. Semblava un total desastre. En Jag va sentir una fiblada de pesar mentre mirava al voltant per trobar l'únic que necessitava per completar el sinistre quadre.

No lluny d'allà, jeia un dels seus companys cadets, en un estat en el qual ja era impossible distingir si era home o dona, humà o Txiss. E Jag arrossegà el seu cos cap a la Flama destruïda i el va pujar a bord de la cabina oberta.

Va assentir una vegada, i després es va girar i es va dirigir ensopegant cap al bosc.

Va desaparèixer entre el dens fullatge, trobant un corriol que ningú que no estigués familiaritzat amb el terreny podria distingir. Fins i tot ell no va poder veure la Shawnkyr fins que ella va sortir de l'ombra d'un arbre cobert de lianes i es posà al mig del seu camí.

- Vénen?

- Estan de camí -va respondre ell, abans de caure de cara a terra.

Va ser vagament conscient que la Shawnkyr el va dur cap a l'espessor de lianes.

Cada part del seu cos estava entumida, així que no es va queixar quan ella, sense massa delicadesa, li va donar la volta deixant-lo estirat sobre la seva esquena. Per un instant ella el va mirar amb ulls seriosos i escrutadors. Els seus dits van recórrer el seu front i després es van enfonsar en els seus curts cabells negres, palpant a la recerca de ferides.

Mentre ho feia, les sensacions començaven a tornar.

En Jag va serrar les dents i es va prohibir cridar.

- No lluitaràs més per avui -va anunciar ella -. Traumatisme cranial, i greu. És un miracle que hagis arribat tan lluny.

En Jag va alçar els seus dits, que li coïen estranyament, fins al seu front. Va sentir la vora humida d'un profund tall que corria des de la seva cella dreta fins el seu cabell.

La Shawnkyr va treure una navalla de la seva bota i va afaitar destrament uns flocs de cabells a cada extrem de la ferida. Després va rebuscar en una butxaca i va extreure un petit rotllo de cinta adhesiva, com la que podria utilitzar un mecànic per a les reparacions temporals. Va tallar un tros amb les dents i va unir les vores de la ferida, subjectant-los amb la cinta.

- Això servirà per ara -va respondre a la incrèdula mirada d'ell -. Et necessito despert. Algú ha de planificar la nostra estratègia.

El suau dringar del foc d'un xàrric va cantar a través del bosc. La Shawnkyr va alçar la seva arma i es va ajupir.

- Quants? –va preguntar, amb una veu a penes més alta que un sospir.

- Dos caces monoplaça. Han d'estar ja en terra. Hi ha una altra nau, una corbeta, que podria transportar de dos a cinquanta persones.

- Massa -va dir ella.

El dolç cant d'una au va atreure la seva atenció.

- Els dos humans han aterrat. Hem de preparar els cadets per la invasió principal.

- Quants queden? -va preguntar ell al seu torn.

El seu rostre es va tornar sinistre.

- Només set cadets segueixen capacitats, jo inclosa. Fins i tot al bosc, no serà fàcil.

En Jag va obligar a la seva atordida ment a concentrar-se. La imatge de les plaques de transpariacer caient va tornar a ell, i, amb ella, un engany a l'estil Thrawn.

Els seus llavis es van estirar en un salvatge somriure, i la Shawnkyr va veure l'astúcia en ella.

- Digues -va demanar.

***

Una mica més tard, els cadets supervivents es van dirigir cap a una corbeta atracada, amb la intenció d'utilitzar el sistema de comunicacions per avisar de la seva situació al lloc avançat Txiss més proper. Mentre avançaven pels passadissos, es van obrir camí entre els cossos dels seus camarades, arrossegats fins allà perquè poguessin retre un últim servei. Els Txiss morts reposaven en lleugeres i brillants plaques de transpariacer, la substància que reflectia el cel i creava la il·lusió que la cúpula era un gran llac.

La superfície era lleugerament ondulada, donant a tot el que reflectia una il·lusió de profunditat i de consistència.

En Jag va observar el sostre. Diverses sogues penjaven, algunes de les quals encara es balancejaven.

Moments abans, cada Txiss capacitat penjava de dues cordes precipitadament subjectes a l'estructura metàl·lica del passadís, una lligada al pit per mantenir lliures les mans, l'altra als turmells.

Els seus reflexos en els panells de transpariacer s'afegien als Txiss morts del sòl. Als ulls dels pirates que entressin al passadís, el sòl apareixia cobert de cossos.

Quan els estudiants van començar a disparar, la confusió va colpejar als invasors. Van disparar a terra, girant-se cap a cada porta que portés al passadís, però mai es van adonar que el perill estava sobre dels seus caps. La batalla va ser breu i desordenada.

***

- Una tàctica inusual -va concedir un dels Txiss supervivents, amb els seus ulls vermells brillant amb aprovació mentre mirava el sostre

La Shawnkyr va arquejar una de les seves negres celles.

- No tan inusual -va reposar ella -. La derrota és sovint el camí més curt a l'engany, i l'engany pot conduir a la victòria. Tots els grans tàctics saben que això és cert. No és així, tinent?

Van passar diversos segons abans que en Jag se n'adonés que ell era el tinent al qual es dirigia la Shawnkyr i que els Txiss el miraven, esperant respectuosament la seva resposta. Cap dels altres cadets li havia cridat mai pel seu rang. Quan els Txiss estaven de bon humor, es dirigien a ell pel seu nom, si no, s'acontentaven amb "humà".

Va mesurar acuradament les seves paraules, comprenent la importància d'aquest moment.

- Tots nosaltres hem estudiat al Gran Almirall Thrawn -va declarar lentament -. Diuen que el seu retorn va ser un engany, que està mort. Jo dic que això és mentida.

Per una vegada, als seus camarades els hi va faltar la proverbial sang freda Txiss. L'estupor es reflectia en cada rostre. Aquest assumpte no s'havia discutit mai! Però el van observar amb calma, esperant les seves paraules.

- Sempre estarà amb nosaltres, mentre seguim aprenent del seu exemple.

Van considerar les seves paraules.

- Sempre he somiat amb servir en Thrawn -va dir la Shawnkyr lentament -. Això no passarà. Però, jo també, puc aprendre del seu exemple. Ha calgut molt temps perquè els Txiss s'adonessin del líder que va ser i aprenguessin a seguir-lo. Aquest és un error que no penso repetir.

Es va girar cap en Jag i li va oferir la seva insígnia de comandant de cadets, després es va quadrar vivament davant seu. Després d'un moment de dubte, els altres van fer el mateix.

Amb l'ànim aixecat, en Jag es va alçar i els hi va tornar la salutació. L'esforç va ser massa, i de nou el món va començar a girar i surar al seu voltant. Va mirar cap avall, intentant tornar a orientar-se.

La Shawnkyr li va posar una mà al braç i va començar a apropar-los a la corbeta.

- Tinc grans esperances en vostè, tinent -va dir suaument -. No em decebi intentant fer-se l'heroi.

- Un membre de l’exèrcit Txiss, aspirant a ser un heroi? -va dir fingint incredulitat -. Què diria en Thrawn d'això?

FI