Escut de mentides (IX)

Anterior

9

L’Akanah va tornar a l'Hangar d’Atracada A13 vint hores després d'haver sortit d'ell, amb el rostre pàl·lid, la roba bruta i els ulls opacs i inexpressius.

-No estan aquí -va dir pesadament mentre pujava a l'esquif i despertava al Luke d'una migdiada a la butaca de pilotatge que no havia planejat fer -. Podem anar-nos-en.

Després, sense dir res més, va intentar ficar-se en la llitera i va tancar la cortina per esborrar la presència d’en Luke. Però en Luke, que no estava disposat a conformar-se amb tan poc després de tant de temps, la va seguir.

- On has anat? -Va preguntar, agafant la cortina amb una mà i corrent-la a un costat -. Has descobert alguna cosa?

-Prou -va dir l’Akanah, donant-li l'esquena -. T'ho explicaré quan haguem enlairat.

-Vas dir que tornaries a buscar-me. M'agradaria veure l'escriptura del Corrent. M'agradaria veure el lloc on van viure. Potser hi hagi alguna cosa que pugui percebre.

-Estic massa cansada -va dir l’Akanah.

-I a més estàs feta un desastre, però suposo que això no té massa importància -va dir en Luke -. Escolta, vaig pagar perquè netegessin la dutxa. Crec que hauries de tornar a embrutar-la, i ja en parlarem quan t'hagis polit. Passi el que passi després, estic segur que així et sentiràs millor.

Per a la seva sorpresa, l’Akanah no va oposar cap resistència i va seguir les seves instruccions. Va romandre molta estona sota l'aigua, dutxant-se durant encara més temps del que ho havia fet en Luke. Quan va sortir de la dutxa, es mantenia una mica més dreta, el seu rostre havia recuperat una part del color perdut i hi havia una mica de vida en els seus ulls.

Però en Luke de seguida va tenir la impressió que fossin quins fossin les energies que li havia tornat la dutxa, havien estat invertides directament en un nou desplegament de tossuderia. L’Akanah es va negar a portar-lo a la ciutat, o parlar del que havia fet i d’on havia anat.

-Vull dormir -va dir, aturant-se davant de l'escala d'accés a la coberta de l'esquif amb la seva bruta capa dariana penjant d'un braç i el sol lluent sobre les últimes gotetes d'aigua que encara amaraven les espatlles nues-. Me'n vaig a dormir, o en cas contrari em quedaré adormida dreta aquí mateix i cauré.

-Llogaré un lliscador...

- No! -Va replicar secament l’Akanah-. Ja no tenim res més a fer aquí, no se m'ha passat per alt res, i puc explicar-te tot el que he descobert quan hagi descansat. Limita't a treure'ns d'aquí, d'acord? Enlaira’t i fes un salt hiperespacial d'unes quantes hores llum en direcció al Nucli. Quan hagis acabat de fer tot això, ja hauria de tornar a convertir-me en un ésser humà. Però en aquests moments necessito estar a soles, i necessito dormir..., i això és el que faré.

L’Akanah va passar prou a prop d'ell perquè pogués percebre l'olor del sabó en els seus cabells i va pujar per la fràgil escaleta de l'esquif. Amb un arrufament de celles plena de resignació, en Luke va anar fins a la popa de la petita nau i va iniciar la seva inspecció preliminar a l'enlairament. Quan va haver acabat i va pujar per l'escaleta per entrar al compartiment de vol, la llitera estava tan hermèticament tancada com el capoll d'una eruga i, igual que un capoll, oferia la mateixa manca absoluta de pistes sobre el que acabaria sorgint d'ella quan tornés a obrir-se.

En Luke es va tornar a instal·lar a la butaca de pilotatge amb un sospir, va apagar el quadern de dades i el va ficar sota una tira de subjecció.

-Llimac del Fang a torre de Talos -va dir després -. Partirem de la zona A-Tretze i sol·licitem permís per posar-nos en òrbita.

-Torre de Talos. Tingueu la bondat d'esperar un moment, Llimac del Fang... Hi ha força trànsit per davant de vostès.

En Luke va donar un cop d'ull al cronòmetre i va moure el cap mentre arrufava els llavis en una ganyota sardònica. Faltaven uns quants minuts perquè portessin un dia sencer a Atzerri. La seva rèplica va ser molt més pròpia d’en Luke que d’en Li Stonn.

-Torre de Talos, rebut. Estic veient el trànsit en els meus sensors, i des d'aquí sembla com si un comptable bastant lent estigués fent una anotació extra -va dir -. Creu que el que faci vibrar les parets amb les meves toveres mentre espero que compti fins a un li ajudaria a anar una miqueta més de pressa?

El permís per enlairar-se va arribar uns moments després. Però en Luke no es va sorprendre gaire quan va descobrir que l'última factura que li havia estat transmesa mentre sortia de l'atmosfera, considerava que havia de pagar dos dies de tarifes d'atracada.

«Comerciants Lliures... -Va pensar en Luke, molt disgustat -. Lladres que van repartint targetes amb la direcció de la seva seu central, això és el que són.»

Uns moments abans de donar el salt que els allunyaria d'Atzerri, en Luke es va recordar de l'informe sobre el Llimac del Fang que havia sol·licitat al Registre de Naus de la Nova República a Coruscant i va fer que li transmetessin.

Era molt més curt que l'informe sobre l'Estrella del Matí, com corresponia a una nau que en Luke suposava havia passat la major part de la seva vida en un atracador. La petita nau era un vehicle espacial tan poc pràctic que només podia usar-se per les vacances ocasionals d'un home de negocis o alguna visita comercial que l’obligués a sortir de les rutes habituals. La major part del seu valor radicava en el fet de ser un símbol de posició social, una cosa sobre la que un Posseïdor podia xerrar mentre els Desposseïts podien escoltar amb enveja. A jutjar per la forma del fuselatge i la manera de repartir l'espai, la Verpine havia prescindit molt conscientment de les comoditats a canvi d'un disseny que creés una impressió de velocitat mentre la nau romania immòbil.

Però en Luke només estava interessat en els registres de propietat i les entrades més recents de la bitàcola de vol. Després de l'estrany comportament de l’Akanah a Atzerri, en Luke havia desenvolupat un renovat interès cap a qualsevol tipus de confirmació independent de les coses que li havia estat dient. Seguia volent creure-hi, però ja no estava segur de poder fer-ho. I, d'una manera o d'una altra, havia de saber més sobre ella.

En Luke també va descobrir que havia desenvolupat una renovada curiositat envers les coses que l’Akanah s'estava callant. Per exemple, havia caigut en el compte que pràcticament cada vegada que l’Akanah parlava del seu passat, parlava de la seva vida a Càrratos, i no de la part de la seva existència que havia passat a Lucazec. Sabent amb quanta avidesa anhelava obtenir qualsevol tipus d'informació sobre la seva mare, en Luke havia esperat que l’Akanah es mostrés generosa pel que fa a les anècdotes i els records sobre la part de la seva vida que la jove afirmava recordar amb més tendresa.

Però aquestes rememoracions havien estat molt escasses, i la Nashira havia aparegut en un nombre encara menor d'elles. Això va fer que en Luke comencés a formular-se algunes preguntes, i les preguntes van acabar portant al dubte, i el dubte a la sospita..., raó per la qual en Luke es va trobar en una situació altament indesitjable.

En conseqüència, al principi en Luke va sentir un gran alleujament quan la pantalla inicial de l'expedient va informar que el NR80-109399, corresponent a una Aventurera Verpine, Model 201, grup de producció I, pertanyia a:

Akanah Norand Pell, adulta i resident a Chofin, un assentament pertanyent a l'estat autònom de Càrratos, sota l'autoritat del qual s'ha atorgat aquest registre.

I la data dels articles de registre era recent, de fet, encara no havia transcorregut mig any des de llavors.

En Luke va passar a examinar la bitàcola de trànsit, i va trobar més bones notícies. Els únics planetes visitats pel Llimac del Fang des que havia passat a ser propietat de l’Akanah eren Golkus i Coruscant, i Golkus estava prou a prop de formar part d'una hipotètica línia traçada entre Càrratos i Coruscant raó per la qual fer una parada en el camí allà no necessités cap explicació. Però, i això era bastant curiós, els registres no esmentaven la seva partida de Coruscant, així com tampoc feien esment de les seves parades a Lucazec, Teyr o Atzerri.

En Luke podia explicar l'última omissió mitjançant els cicles de posada al dia dels registres, els sistemes de registre encara no havien disposat del temps suficient per dur a terme la transmissió rutinària de dades entre aquests centres de control de vol i Coruscant, o per afegir aquestes dades al registre principal. Però la primera omissió resultava tan sorprenent com incomprensible. El petit truc d’emmascarament utilitzat pel Luke durant la seva partida de Coruscant només hauria d'haver ocultat el seu punt d'origen a qui pogués estar observant i haver eliminat qualsevol possible curiositat provocada per alguna alarma de trajectòria indeguda que hagués pogut començar a sonar al Control de Vol.

Però pel que concernia a Coruscant, el Llimac del Fang no havia sortit de la seva superfície. L'esquif mai havia sol·licitat el permís per posar-se en òrbita, i mai havia arribat a sol·licitar l'autorització que permetia travessar l'escut planetari..., tot i que no podrien haver anat sense ell. I la travessia de l'escut requeria no només que l'esquif respongués a la interrogació del transductor, sinó també que el Registre de Naus verifiqués la seva identificació. No hi havia manera d'imaginar quina cadena de circumstàncies havia fet que la seva partida no quedés anotada en els registres.

En Luke es va preguntar què passaria quan les dades de posada al dia d'aquells planetes arribessin al registre central i el Llimac del Fang es trobés sobtadament en dos llocs alhora.

I llavors, i només per un moment, va joguinejar amb la idea que en realitat els dos llocs eren el mateix..., que seguien estant a Coruscant, potser fins i tot en el seu refugi d'ermità, i que tot el que ha passat des que va conèixer a l’Akanah era el resultat d'algun complicadíssim engany.

En Luke va rebutjar ràpidament aquesta idea per considerar que donava una solució massa radical al misteri. Però fent-ho deixava una pregunta molt inquietant per respondre: de què era capaç realment l’Akanah? Quins eren els límits del seu poder?

«Puc ocultar-nos durant la partida?», Li havia preguntat.

I al Luke no se li havia ocorregut cap motiu per negar-se.

«Què havia fet l’Akanah? Alguna cosa que podia ocultar-los per complet del millor sistema de seguretat planetari que podien arribar a dissenyar els millors enginyers?» En Luke es va adonar que hi havia tota una pauta oculta que li havia estat passant per alt. «Com se les havia arreglat l’Akanah per entrar al seu refugi sense que ell percebés la seva presència? Com havia aconseguit burlar la vigilància de l'androide de seguretat per entrar al comunal de Teyr?» Totes aquelles preguntes assenyalaven cap a la mateixa resposta: l’Akanah posseïa algun poder d'engany, il·lusió o camuflatge que anava molt més enllà de qualsevol capacitat que en Luke pogués invocar.

«Akanah pot veure a través de les meves projeccions -va pensar, recordant com li ho havia demostrat -. Em pregunto si jo podria veure a través de les seves... De fet, em pregunto si podria adonar-me que utilitza una projecció.»

En Luke estava tan absort en aquells pensaments que va estar a punt de passar per alt l'altra sorpresa que contenia l'informe enviat per Coruscant. La sorpresa estava esperant-li en la secció que contenia l'historial de propietat, i els seus ulls es van posar sobre ella mentre s'estava preguntant quina necessitat hi havia pogut tenir l’Akanah de comprar una nau si posseïa tals talents per passar desapercebuda.

«Podries haver-te introduït en qualsevol nau quan volguessis -estava pensant -. No tenies per què veure't atrapada a Lucazec. Dimonis, però si podries haver robat els diners per pagar el passatge, o fins i tot per el que costés la nau...»

I llavors va veure que l'únic propietari anterior de l'esquif havia estat un home anomenat Andras Pell, i que la categoria de transferència registrada era:

CLASSE III, LLIURE D'IMPOSTOS - HERÈNCIA PER MATRIMONI.

En Luke es va aixecar de la butaca de pilotatge i va girar per clavar la mirada a la cortina correguda que ocultava la llitera. «Em pregunto com vas comprar la teva llibertat... -Va pensar sense apartar els ulls de la cortina que li impedia veure l’Akanah -. I què més m'estàs amagant?»

L’Akanah va hibernar, o es va amagar, durant gairebé deu hores. Però en comptes de frustrar la curiositat d’en Luke, la seva absència va produir l'efecte d'impulsar-la en una nova direcció. Durant les cinc últimes hores de l'aïllament de l’Akanah, el Llimac del Fang va surar a la deriva per l'espai real en la perifèria del Núvol d'Oort d’Atzerri, tenint als freds cometes de gel de metà per única companyia. Amb totes les seves anteriors inhibicions sobre dur a terme actuacions a l’esquena de l’Akanah desaparegudes, en Luke va fer ple ús del temps, els seus crèdits i els seus codis d'accés d'alta prioritat.

Va demanar a Càrratos qualsevol informació disponible procedent de les xarxes de notícies i els registres polítics o policials sobre l’Akanah Norand Pell, Andras Pell i Talsava. Va enviar la mateixa sol·licitud al departament d'arxius criminals i el registre de ciutadans de Coruscant i a les seves centrals de la Xarxa Global de Notícies de Coruscant i la Xarxa de Notícies Primària de la Nova República.

També es va posar en contacte amb el Servei de Referència de la Nova República i va sol·licitar un resum d'informació sobre les convencions i costums que regien l'elecció de noms a Lucazec i Càrratos, pensant que potser podria extreure una altra pista dels noms amb què comptava.

Una segona sol·licitud dirigida a la mateixa font demanava extractes de cinc-centes paraules de tots els textos en què hagin estat detectades les paraules clau «fallanassis» i «Corrent Blanc». Després de mantenir una curta discussió amb si mateix, i malgrat les patètiques i sensacionals inexactituds en què incorria “Els secrets del poder dels Jedi”, en Luke també es va posar en contacte amb un traficant d'informació d’Atzerri i va pagar cent crèdits a canvi d'una recerca basada en les mateixes claus.

També va sol·licitar un fullet de Termes i Condicions Actuals al despatx del cap de bibliotecaris d'Obra-Skai. Els ordinadors de la biblioteca constituïen l'única organització que podia oferir més varietat i un major volum de registres que els bancs de dades de Coruscant.

Però la biblioteca era el gran tresor planetari d'Obra-Skai, i a l'hora de compartir la seva generositat tenia certs límits. Per protegir la biblioteca contra els robatoris, i per tal de proporcionar-li els recursos necessaris per al seu manteniment, accedir als registres significava anar a Obra-Skai o contractar els serveis d'un dels investigadors ensinistrats per la pròpia biblioteca.

En qualsevol dels dos casos, Obra-Skai no era una font d'informació a la qual es recorria quan estaves buscant respostes ràpides. El llenguatge oficial dels sistemes de registres de la Nova República era el bàsic, i totes les dades conegudes per Coruscant estaven classificades en una de diverses especificacions de dades a les que es podia accedir amb molta facilitat. Però la biblioteca d'Obra-Skai consistia en una col·lecció de documents primaris en deu mil formats d'emmagatzematge diferents i en un nombre incomptable de llenguatges. L'índex general més complet només abastava el quinze per cent de les fons de la biblioteca, i tots els índexs d'especialitats combinats només augmentaven aquest percentatge en unes quantes unitats.

Aquestes eren les raons principals per les quals el fullet, que en Luke va rebre pocs minuts després d'haver-lo sol·licitat, en el que va suposar la primera resposta a totes les seves sol·licituds, informava que una cerca normal de dades en un segment de la biblioteca durava una mitjana de vuit dies. La llista d'espera per al temps de terminal era tan llarga que les sol·licituds trigaven quinze dies a ser satisfetes, i en el moment actual hi havia vuitanta peticions per a contractar els serveis d'un investigador pendents de ser ateses.

Amb aquelles xifres n'hi havia prou per desanimar qualsevol, però tot i així en Luke va enviar un missatge de comandament-control a l’R2 i C3PO per un canal especial d’hipercomunicacions sintonitzat amb Yavin 4, donant-los instruccions d'anar a obra-Skai i examinar els bancs de dades de la biblioteca en el seu nom, tal com ja havien fet en una ocasió anterior.

L'única de totes les sol·licituds que va ser rebutjada havia estat dirigida al Memoràndum Diari d'Avaluació Tàctica del Departament de la Flota -també conegut com el mapa de problemes -, que consistia en un compendi d'informes de situació procedents de tots els comandaments de base i unitats de la Flota. A diferència del sistema d’hipercomunicacions de la seva ala-E, el del Llimac del Fang no tenia índex militar, i no hi va haver manera de persuadir la Secció d'Intel·ligència que enviés un expedient marcat amb l'estrella blanca al que considerava un receptor de naturalesa altament dubtosa.

En Luke va estar pensant d’establir contacte directe amb l'almirall Ackbar per demanar-li una avaluació dels problemes sorgits a Farlax, ja que el noticiari que havia llegit a Atzerri era gairebé tan sensacionalista i increïble com el document sobre els Jedi. Però el fet de fer-ho prometia suscitar preguntes que en Luke no estava preparat per respondre i, possiblement, hagués acabat obligant-lo a una decisió que encara no estava preparat per prendre.

En comptes d'això, en Luke va triar posar-se en contacte amb els departaments d'informació pública del Senat i del Ministeri General. Va sol·licitar el registre oficial dels últims vint dies, amb l'esperança que podria llegir entre línies prou bé per saber si havia arribat el moment de tornar a casa.

Després va atenuar els llums del compartiment de vol, es va estirar sobre la coberta darrere les butaques de control i va tancar els ulls. Totes les sol·licituds pendents de resposta requerien una certa quantitat de paciència, que anava des dels minuts fins a les hores i els dies. Però el simple fet d'enviar-les ja havia estat suficient perquè les seves circumstàncies actuals comencessin a adquirir un aspecte bastant més prometedor. Fins i tot suposant que alguns dels seus esforços no li aportessin cap dada d'utilitat, en Luke podia permetre’s albergar l'esperança que quan ell i l’Akanah tornessin a parlar ja no ho hauria de fer des d'una situació d'inferioritat.

«Per molt que lamenti dir-ho, ara el que necessito és una raó per confiar en tu i no merament una raó per voler fer-ho -va pensar-. Si hem de seguir endavant junts, hauràs de començar a confiar en mi.»

Una sensació vagament semblant al pessigolleig d'una ploma que es mogués dins del seu crani el va despertar i va fer que en Luke fos conscient de dues coses al mateix temps: que s'havia quedat adormit damunt la coberta, i que estava sent observat.

Va girar el cap en la direcció de la qual arribava la sensació i va obrir els ulls..., i es va trobar contemplant l’Akanah. La jove estava asseguda al catre amb les mans creuades sobre de la falda, i l'estat de la seva cabellera indicava que acabava d'aixecar-se.

-Hola -va dir l’Akanah-. Sento haver monopolitzat la llitera durant tant de temps. No pretenia fer-ho.

En Luke, una mica sorprès per la seva disculpa, es va aixecar fins a quedar assegut.

-Oh, no importa -va respondre amb veu una mica pastosa -. Havia de fer-te molta falta, no? Almenys ho semblava quan estàvem a Talos.

L’Akanah va assentir.

-Ja que has esmentat Talos... Bé, hi ha coses de les que hem de parlar -va dir -. Has tingut molta paciència amb mi, i jo he estat terriblement injusta amb tu. Mereixes saber el que m'ha estat passant.

En Luke, que ja tenia preparat el seu discurs d'obertura, va tornar a veure’s agafat per sorpresa i no va saber què dir.

-Bé, doncs endavant... T'escolto -va acabar murmurant, no ocorrent-se-li res millor.

L’Akanah va assenyalar la part davantera de la coberta amb una inclinació del cap.

-Tens alguns missatges -va dir -. Probablement voldràs fer-los un cop d'ull abans.

En Luke li va llançar una mirada entre perplexa i interrogativa, però va anar fins al seient del copilot i va repassar la llista de respostes registrades en el sistema.

Hi havia un justificant de recepció enviat per l’Streen des de Yavin 4, que en Luke va decidir llegir més tard. Tampoc va prestar atenció a les carpetes de premsa enviades pel Senat i el Ministeri general, que eren irrellevants de moment.

El Servei de Referència de la Nova República havia respost amb un breu resum sobre l'elecció de noms que acabava amb tres missatges:

Clau de cerca: FALLANASSIS - No trobada

Clau de cerca: CORRENT BLANC - No trobada en aquesta combinació

Clau de cerca: FALLANASSIS + CORRENT BLANC - No trobada

El mateix havia passat amb la resposta del traficant d'informació d’Atzerri, que consistia en una nota demanant disculpes i una oferta de reduir la tarifa de cerca a la meitat en la pròxima sol·licitud d’en Luke.

En Luke va anar examinant amb creixent preocupació més de mitja dotzena de rèpliques procedents de diferents agències i companyies de Càrratos i Coruscant. Totes estaven singularment desproveïdes d'informació i només contenien unes quantes dates, unes quantes dades pertanyents a la categoria de les estadístiques vitals, i diversos missatges de NO TROBAT i NO FIGURA EN ELS REGISTRES, amb una parella de seques negatives consistents en un lacònic SOL·LICITUD DENEGADA perdudes entre el munt de respostes.

-Si m'ho permets, vaig a resumir-te -el que diuen els teus missatges -va dir l’Akanah en veu baixa i suau -. El meu nom complet era l’Akanah Norand Gross, i ara em dic l’Akanah Norand Pell. Vaig estar casada a Càrratos amb l’Andras Pell, que tenia trenta-sis anys més que jo. L’Andras va morir un any després que ens caséssim, i jo vaig heretar aquesta nau i uns quants milers de crèdits. El seu obituari afirma que la mort es va deure a causes naturals, i la seva defunció no sembla haver despertat l'interès de cap funcionari, però t'estàs preguntant si a més de casar-me amb ell vaig poder haver-lo assassinat per escapar de Càrratos. I siguin quines siguin les fonts que has consultat, no contenen absolutament cap informació sobre els fallanassis.

- Com ho saps? -Va preguntar en Luke, retorçant-se en la butaca fins a quedar de cara a ella -. Has llegit el meu correu?

-No. No he necessitat fer-ho.

-Sabies que anava a tractar de verificar la història que em vas explicar, oi?

-Oh... Vaig pensar que acabaries fent-ho tard o d'hora. De fet, pensava que trigaries menys a fer-ho.

-Així que vas fer algunes investigacions pel teu compte, i et vas assabentar del poc que havia aconseguit esbrinar.

-Vaig fer alguns esbrinaments, sí, però per a mi mateixa i perquè necessitava fer-les -li corregir l’Akanah -. No ets l'únic que busca els fragments perduts del seu passat.

En Luke es va inclinar cap endavant fins que va quedar assegut a la vora del seient del copilot.

- I per què hi ha tan pocs? -Va preguntar, i el to acusatori va desaparèixer de la seva veu.

-Talsava i jo vam passar tota la nostra estada a Càrratos vivint entre les ombres. Vam arribar allà sense passar per cap mena de control o registre oficial. Vivíem en una regió de Chofín on la gent entra i surt sense que ningú s'assabenti de les seves anades i vingudes. Quan Talsava se'n va anar, em vaig convertir en un d'aquests éssers invisibles, no tenia absolutament res, i no feia res que pogués donar el meu nom en els registres d'identitat laborals. De tot el període de temps que vaig passar a Càrratos només hi va haver una petita part en què visqués per sobre d'aquesta frontera que separava l'invisible del visible, i van ser els dos últims anys..., els anys que vaig passar amb l’Andras.

- Ningú es va preguntar qui eres i d'on havies vingut?

-No. Els vells registres van ser confiscats per l'Imperi, i els registres de l'ocupació van ser destruïts pel moviment d'alliberament. Tothom va tenir l'oportunitat de tornar a començar partint de zero. Vaig adoptar un nom seguint el costum local per a les dones: un nom propi, el nom de la mare i el nom del pare. Però fora de Càrratos i d'aquest moment, aquest nom no ha significat ni significarà res enlloc.

-Així que no hi ha cap raó perquè aquest nom aparegui en cap dels registres de Coruscant.

-O en els de Lucazec, o en els de Teyr. No es tracta que hi hagi altres noms darrere del qual estiguin amagats els registres...

-Pel que feia als buròcrates i els encarregats dels censos, tu no existies.

L’Akanah va somriure.

-El cens de Càrratos és una relació de les propietats i dels propietaris -va dir -. Quan no posseïa res, per al cens era com si no existís. Quan l’Andras em va prendre per esposa, vaig passar a ser de la seva propietat. Ara que sóc propietària d'això... -Va alçar les mans per assenyalar l'esquif-, sóc una persona.

En Luke va assentir amb una lenta inclinació de cap.

-Suposo que de la manera en què ho expliques tot té sentit -va dir -. Però he descobert una altra cosa per la qual encara no hi ha cap explicació. Els registres de trànsit diuen que seguim estant a Coruscant, i estic començant a creure que seguim estant allà per molts sistemes que visitem.

Inexplicablement, l’Akanah va riure.

- Hi havia alguna visita a Golkus registrada en el teu informe de seguiment del trànsit?

-Sí, l'havia -va dir en Luke -. Vas fer escala allà quan anaves a Coruscant.

- I l'informe explicava per què vaig anar a Golkus?

-No. La veritat és que no li vaig donar molta importància -va admetre en Luke -. Suposo que vaig pensar que, sent el teu primer viatge a bord de l’esquif, o et va sorgir algun petit problema que no podies resoldre sense ajuda, o senzillament que no t'agradava estar sola a l'espai.

-Bé... Això segon és veritat, per descomptat. Però el primer també. Tenia un petit problema, i estava relacionat amb el transductor d'identificació de la nau. Ja t'ho vaig dir, Luke, els fallanassis no deixem cap rastre que pugui ser seguit per algú que no pertanyi al cercle. A Golkus hi havia una persona que podia ajudar-me a resoldre aquest problema.

- Com? Alterar els perfils d'identificació no és una cosa que estigui a l'abast de qualsevol.

-El nom d'aquesta persona no significaria res per tu, però podria perjudicar-lo -va dir l’Akanah -. Crec que hi va haver un temps en què treballava amb, o per, Talon Karrde.

- Com el vas conèixer?

-Fa anys va visitar Càrratos -va replicar l’Akanah -. Quan vaig saber per què havia anat, vaig aconseguir arribar fins a ell i fer-li un favor. Però així i tot el preu va ser bastant elevat. Li vaig pagar amb gairebé tots els crèdits que tenia, a més d’alguns favors que em devien altres persones.

-Així que va alterar el perfil... Què va fer exactament? Substituir-lo pel d'una altra Aventurera Verpine? Amb el resultat que va ser una altra nau la que va sortir de Coruscant, no?

-Oh... Va fer alguna cosa més que canviar-lo -va dir l’Akanah-. Si només li hagués demanat això, no m'hauria sortit tan car. No, el que va fer va ser introduir un sistema extra al transductor, el que ell anomenava un equip de contrabandista.

- M'estàs dient que aquesta nau té una caixa negra? -Va exclamar en Luke, molt sorprès.

-Suposo que és així com l'anomenen. Cada vegada que saltem, el perfil canvia..., i es converteix en alguna cosa que té un aspecte totalment legal però que en realitat no ho és. Si hagués disposat dels diners necessaris, podria haver comprat identificacions autèntiques procedents del mercat negre en lloc d'haver-me de conformar amb una simple falsificació.

-I suposo que el sistema no s'activa fins després que hagis enlairat del lloc al que t'han fet aquest petit arranjament i hagis saltat a l’hiperespai, ja que aquesta és l'única forma d'evitar que vagis deixant un rastre que assenyali a aquest cavaller. –En Luke va arrufar les celles -. Oh, dimonis, quan penso en la quantitat de dies que hem desaprofitat... Podríem haver saltat a l’hiperespai des Lucazec, o des Teyr...

-Jo vaig insistir que ho fessis -va protestar l’Akanah -. Recorda que vaig ser jo qui et va demanar que desconnectessis el bloqueig.

-Sí, però et vas oblidar d'esmentar que el fet de fer-ho no suposava cap risc -va grunyir en Luke-. Sortim disparats d'un sistema sota una identificació, entrem de puntetes en un altre sota una identificació diferent..., i ningú estableix cap relació entre les dues identificacions. Molt eficient. Aquest tipus de Golkus deu tenir moltíssims clients.

-Prefereix tenir els menys possibles -va dir l’Akanah -. Vaig tenir la impressió que es considera retirat. Va dir que sempre és molt selectiu a l'hora d'escollir les persones per a les que està disposat a fer aquest tipus de treballs.

-Bé... Suposo que el fet que visqui a Golkus i no a Talos dóna suport a aquesta afirmació -va dir en Luke, movent el cap-. Per què no m'ho havies explicat?

-Ho vaig fer -va replicar l’Akanah -. Acabo de fer-ho.

-No intentis amagar-te darrere de tecnicismes -va dir en Luke.

-Tens raó -va dir l’Akanah-. La veritat és que no estava preparada per confiar aquesta informació. No podia estar totalment segura que no arribés un moment en què necessitaria protegir-me de tu. Tinc moltes coses que protegir.

-Però ara estàs preparada per confiar en mi.

-Si no confio en tu, estaré totalment sola -va dir l’Akanah, i una ombra gairebé imperceptible de la vella malenconia va tornar a aparèixer en els seus ulls -. I ja no em sento capaç de seguir suportant la soledat... Mai vaig voler estar sola, i ara senzillament sóc incapaç de viure sola. No puc mantenir-me a distància quan el que necessito és tornar a sentir que puc compartir la meva vida amb algú.

-Akanah...

-Els secrets són com parets, oi? Separen les persones. I he passat tant de temps ocultant-me darrere d'aquestes parets que... Bé, ja no puc seguir fent-ho -va dir l’Akanah-. T'ensenyaré a llegir l'escriptura del Corrent, Luke. I si vols, i si em dones el temps suficient per a això, t'ensenyaré tota la resta. Et convertiràs en un de nosaltres, i arribaràs a ser un veritable adepte del Corrent Blanc. Per fi podràs recórrer el camí que va seguir la teva mare.

En Luke era molt conscient del significat del que li estava sent ofert.

-Gràcies -va dir, amb la veu rogallosa per l'emoció -. La mera possibilitat que pugui trobar... Vull que la meva mare ocupi un lloc el més important possible en la meva vida, Akanah... Anhel aquest equilibri, però...

-Però encara tens algunes preguntes que fer-me, oi? -Va murmurar l’Akanah, acabant la frase per ell.

-Sí.

-No te les callis per por a semblar desagraït, si us plau. Fes-me aquestes preguntes.

Les paraules de l’Akanah havien aconseguit capturar amb tota exactitud la naturalesa de la seva reluctància.

- Figura la telepatia entre les capacitats dels adeptes?

L’Akanah va deixar escapar una suau riallada.

- Tan gran és la por reverencial que en Luke Skywalker inspira a la gent? No creus que el fet que no s'atreveixin a mirar-te la cara potser hagi fet que trobar-te amb un grau d'atenció simplement normal et sembli un esdeveniment excepcional?

Els llavis d’en Luke es van corbar en un somriure melancòlic i lleument avergonyit.

-Potser.

-Doncs no hauria de ser així -va dir l’Akanah -. I ara, pregunta-m el que realment vols saber. Suposo que és alguna cosa relacionada amb el contingut d'aquests informes, no?

-És una cosa que no hi figura -va dir en Luke -. Tenies raó, Akanah. No hi havia ni una sola paraula sobre els fallanassis... Tots els registres de Lucazec, Teyr, Coruscant o Atzerri m'han donat la mateixa resposta: res, absolutament res. Ni tan sols aquesta paraula, entens?

-Deus estar-te preguntant si realment hi ha un cercle -va dir l’Akanah -, o si tot això no és més que una faula ordida per una boja solitària que ha intentat atraure't amb ella -va dir l’Akanah, i el seu dolç somriure el va convidar a parlar.

-És només que... Bé, esperava que hi hagués alguna cosa. Rumors, mites, llegendes, supersticions... Resulta difícil entendre com és possible que un poble tan poderós com els fallanassis, i amb una història tan llarga com la que tu has suggerit que té, pugui evitar deixar qualsevol rastre de la seva existència...

-És possible perquè nosaltres hem volgut que ho fos -es va limitar a respondre l’Akanah.

-O potser les petjades hi siguin, i que jo ignori quins són els noms que em permetrien trobar-les... Què em dius?

-És possible perquè nosaltres hem volgut que ho fos -va repetir l’Akanah -. Quan aquestes empremtes apareixen, les esborrem. Però no hi ha moltes petjades que esborrar, perquè sempre ens hem guiat pel propòsit de no deixar empremtes.

En Luke va assentir amb expressió pensativa.

-No voleu vèncer i no voleu convertir. L'únic que voleu és trobar el vostre lloc en l'univers.

-Sí. Si comprens això, llavors entens la veritat més important del Corrent Blanc -va dir l’Akanah-. Si ho permets, el Corrent et portarà fins al lloc en el qual has d'estar per poder trobar les lliçons que has d'aprendre, la feina que has de fer i les persones que necessiten que tu estiguis present en les seves vides.

En Luke va assentir i va lliscar sobre la butaca de pilotatge.

-I ja que parlem d'això... Portem molt de temps aturats, no et sembla? Hauríem de seguir el nostre viatge -va dir -, però necessito saber on anem.

-A J't'p’tan -va respondre l’Akanah-. Anem a un món anomenat J't'p’tan.

En Luke es va tornar cap als controls.

-Bé, m'has tornat a enxampar en flagrant delicte d'ignorància. Hauré de buscar-lo en l'atles de navegació.

-Luke...

- Què?

- No et sembla que hi ha una pregunta que no m'has formulat?

En Luke va reflexionar durant uns moments. Hi havia moltes preguntes que podia fer-li, però ja no semblaven tan urgents com abans. En Luke estava començant a creure que l’Akanah acabaria responent a totes elles més tard o més d'hora.

-Sí, tens raó -va dir per fi -. Estimaves l’Andras?

-No és la pregunta que m'esperava -va dir l’Akanah, i es va mossegar el llavi -. Sí. L’estimava. Mai va tractar d'imposar la seva voluntat. Va trobar alguna cosa en mi que creia era bell, i mai va intentar canviar-me. I mai va ser cruel. Era com ser una nena..., com el que hauria de ser la infància. Tant de bo pogués haver durat més temps.

Curiosament, J’t’p’tan no figurava a la base de dades de navegació de l'esquif. L'ortografia era tan estranya que en Luke va interrogar l’Akanah al respecte.

-No trobaràs aquesta paraula en cap diccionari de bàsic -va respondre l’Akanah, alçant la veu per fer-se sentir des de l'cubicle sanitari -. És la transliteració en bàsic de quatre glifos místics de la llengua dels h'kigs: «JEH», l’immanent; «teh», el transcendent; «peh», l'etern, i «tan», l'essència conscient. Només «tan» pot ser escrit amb totes les lletres. Els h'kigs consideren que els altres tres glifs són massa sagrats. L'ortografia que t'he donat és la convenció que respecta aquesta creença.

-Podries haver-te limitat a dir: «Sí, estic segura que s'escriu així» -va dir en Luke amb fingit mal humor.

-La pròxima vegada ho faré.

El que l'esquif no aconseguís identificar la seva destinació va obligar al Luke a enviar una sol·licitud d'informació a Coruscant, i el Llimac del Fang a passar algunes hores més a la perifèria del Núvol d'Oort. Quan l'Institut d'Exploració Astrogràfic va respondre a la sol·licitud enviant les coordenades que havia demanat, aquestes van fer que en Luke obrís molt els ulls.

-J’t’p’tan es troba considerablement lluny d'aquí -va dir mentre projectava la carta de navegació a la pantalla primària i l'ampliava per començar a examinar-la -. I no podem seguir un vector directe, perquè això ens col·locaria en el costat equivocat de les Terres Frontereres durant tot el terç central del trajecte.

-La qual cosa suposo que seria bastant arriscat, no?

-Tota aquesta zona està plena de patrulles interdictors -li va explicar en Luke -. Però en el fons és igual, perquè de totes maneres J’t’p’tan està massa lluny per poder anar-hi d'un sol salt hiperespacial. Si ho intentéssim, ultrapassaríem en més de vint hores el límit de navegació de l’esquif. Hauré de triar un lloc per fer una parada en algun punt del trajecte. –En Luke va agitar un dit sobre una secció del mapa -. En algun lloc d'aquesta zona, potser... Això ens mantindria en el costat bo de la línia.

-Deixo aquesta decisió a les teves mans.

En Luke va traçar un petit quadrat al voltant del seu destí i va ampliar el mapa fins que va adquirir una escala més familiar. Les llegendes i altres identificadors es van fer visibles.

-El Sector de Farlax -va murmurar en Luke.

- Què has dit?

-Parlava amb mi mateix -va dir en Luke-. Estic bastant cansat. La meva ment ja s'ha ficat al llit a la llitera.

Sotmetre al mapa a una nova amplificació d'un ordre de magnitud. «No només Farlax... Això és el Cúmul de Koornacht», va comprendre, i un arrufament de preocupació va omplir d'arrugues del seu front. En Luke va treure el quadern de dades de la subjecció sota de la que l'havia deixat, va accedir al resum de notícies i va dur a terme una recerca ràpida amb «J’t’p’tan» com a clau..., i va sentir un considerable alleugeriment quan va veure que no formava part de la llista de mons afectats pels combats.

Amb les celles encara arrufades, en Luke va passar a concentrar la seva atenció en els informes dels departaments de premsa que seguien esperant el moment de ser llegits a la cua de missatges. Va anar saltant d'un paràgraf a un altre i de seguida va trobar la confirmació de l'element clau en els informes enviats per les xarxes de notícies: alguns mons-colònia de l'interior del Cúmul de Koornacht havien estat atacats per les forces yevethanes, i les seves poblacions havien estat exterminades. Els informes donaven el nom d'algunes colònies, i altres eren identificades mitjançant l'origen dels colonitzadors. Però no hi havia cap menció de J’t’p’tan, així com tampoc l'havia dels h'kigs.

Va tornar a ampliar el mapa de navegació i va estudiar la geografia del Cúmul de Koornacht. J’t’p’tan es trobava a l'interior, i quedava fora del radi d'acció dels sensors d'una nau que es trobés en la perifèria del Cúmul. Si hi havia passat alguna cosa allà, Coruscant potser no tingués cap forma de saber-ho.

«L'hi dic? Esperem aquí fins saber alguna cosa més, o seguim endavant?»

Mentre traçava un curs alternatiu, un curs que els portaria el més a prop possible de la frontera sense necessitat d'arribar a creuar la línia, en Luke es va permetre prendre en consideració l'horrible possibilitat que els yevethans haguessin atacat J’t’p’tan i haguessin exterminat als fallanassis. Hi havia la possibilitat que ell i l’Akanah haguessin emprès el seu viatge massa tard..., per només unes desenes de dies. Nashira podia haver estat viva quan van enlairar-se de Coruscant..., i haver mort abans que saltessin a l’hiperespai.

L’Akanah va sortir del cubicle sanitari, i en Luke va tornar a deixar el quadern de dades sota de la tira de subjecció mentre la jove venia cap a ell.

«Puc suportar aquesta càrrega. Puc aguantar la incertesa..., i ella no», es va dir mentre apagava la pantalla secundària.

-Tenim un vector força bo fins a Utharis -li va dir-. És un món tarrackià que es troba just a l'altre costat de la frontera. Un cop allà, hauríem de poder repostar sense problemes.

- Has estat a Utharis?

-No -va dir en Luke, transmetent les coordenades al pilot automàtic-. I tu?

-Tampoc.

-No pot haver cap recomanació millor -va dir en Luke, sentint-se sobtadament tan cansat com havia fingit estar feia una estona -. Quan arribem allà, et compraré un d'aquests barrets de record per als turistes.

No va esperar que l’Akanah s'instal·lés a la seva butaca. En Luke va desconnectar el fiador de l'impulsor hiperespacial i va empènyer els actuadors cap endavant, i les seves mans van corbar el temps, estirar les estrelles i van llançar la nau cap a Utharis.

En Luke jeia d'esquena sobre la llitera i mantenia els ulls clavats en el fascinador que cobria la mampara per sobre de la llitera.

El prim panell oferia diverses il·lusions hologràfiques dotades de profunditat, concebudes per combatre la claustrofòbia provocada pel confinament a bord de la nau, que anaven des d'un desplegament de trames de llums i colors hipnòtics per agafar el son fins a altres exhibicions de naturalesa purament recreativa. Estenent davant dels ulls d’en Luke hi havia una gran galàxia de braç espiral, el seu disc girava lentament en una il·lusió perfecta que reproduïa la galàxia tal com en Luke hauria pogut veure-la des de l'exterior de la nau, a mil anys llum per sobre del pla galàctic.

En Luke ja havia contemplat aquest espectacle amb anterioritat: havia pogut veure’l des de la fragata mèdica de l'Aliança, en el punt de cita perdut en l'espai profund al qual havien posat el nom en codi de Refugi. Aquella visió va fer que la seva ment retrocedís en el temps i tornés als mesos següents a la catàstrofe de Hoth i la fugida de Bespin. En Luke va estendre la mà dreta, la mà biònica, i la va alçar davant del seu rostre i va flexionar els dits, recordant..., intentant recordar...

Encara més que el fet d'abandonar Tatooine a bord del Falcó amb Han i Obi-Wan, havia estat la seva trobada amb Vader, allà a la Ciutat dels Núvols, el que havia dividit l'existència d’en Luke en dues meitats. Abans d'aquesta trobada, en Luke tot just s'havia diferenciat de qualsevol de les moltes víctimes que l'Imperi anava deixant enrere sense prestar atenció: arrencat de la seva llar per la brutalitat imperial, reclutat per la Rebel·lió més a causa de la ràbia i la tragèdia que de la ideologia... Els feixos desintegradors que van matar a l’Owen i la Beru havien destruït un futur i havien impulsat violentament la vida d’en Luke cap a un altre futur molt diferent. Però tot havia semblat una qüestió d'atzar, no de destinació.

Però la seva trobada amb el seu pare havia deixat caure un pes molt més gran sobre les seves espatlles. En Luke no va comprendre el que s'esperava d'ell fins que es va trobar penjant d'aquell conducte d'energia i va sentir com la veu que sorgia de darrere de la màscara negra pronunciava paraules impensables. Fins llavors en Luke no havia sabut que només ell i ningú més que ell podia carregar amb aquest pes. Recordar aquell moment era recordar el moment en què en Luke s'havia convertit en Luke. Remuntar-se en el passat per anar més enllà d'aquest moment resultava pràcticament impossible.

«Quan tens trenta-quatre anys, ja gairebé no pots recordar com eres als vint», va pensar.

El suau espetec del botó que desactivava el fiador de la cortina va interrompre el curs de la seva introspecció. Un instant després, les mans de l’Akanah van apartar les dues seccions de la cortina.

-No em preguntis com ho he sabut, però estava segura que no dormies -va dir l’Akanah, obsequiant-lo amb aquell fugaç somriure que s'havia tornat tan familiar per al Luke -. Creia haver respost a totes les teves preguntes, però pel que sembla no ha estat així. A quins nous enigmes li estàs donant voltes ara?

En Luke va moure el cap.

-Estava pensant en quan vaig deixar de ser un nen..., i en quant temps sembla haver transcorregut des de llavors.

- I si vius fins a ser tan vell com Yoda?

Els llavis d’en Luke es van corbar en un somriure ple de malenconia.

-Llavors probablement em riuré de mi mateix per haver-me sentit tan vell quan encara era tan jove.

-No és el temps, Luke, és la responsabilitat -va dir l’Akanah, i el somriure es va esvair -. Ja sé que tens dret a una mica d'intimitat, però... Hi ha una cosa que no t'he dit, i hagués hagut de fer-ho. I... Bé, vaig pensar que no havia de deixar passar més temps abans de dir-t'ho.

En Luke es va incorporar fins a quedar recolzat en els colzes.

-Endavant.

L’Akanah es va asseure sobre la petita cornisa formada per les guies de la cortina.

-Encara que m'he callat algunes coses que tu potser hauries desitjat saber abans, sempre he intentat no mentir-te -va dir l’Akanah -. Però et vaig mentir sobre Atzerri.

En Luke es va aixecar una mica més a la llitera.

-Ah, sí?

-Et vaig portar a Atzerri usant falsos pretextos -va dir l’Akanah-. El cercle mai va estar allà. Tenies raó en allò de l'Estrella del Matí. L'escriptura del Corrent que vaig trobar a Teyr deia que calia anar a J’t’p’tan.

-I llavors per què vam anar a Atzerri?

-Havia de fer-ho -va dir l’Akanah -. Havia de tractar de trobar al meu pare.

En Luke la va mirar fixament durant uns moments, però quan va parlar ho va fer en un to de veu sorprenentment suau.

- Pensaves que no ho entendria?

-Em feia por el que pogués trobar -va dir l’Akanah, baixant els ulls -i el que poguessis pensar de mi si el meu pare resultava ser una persona a la qual ni tan sols jo fos capaç de respectar.

-Bé... També puc entendre això -va dir en Luke -. Crec que la Leia mai s'ha esforçat massa per trobar a la nostra mare perquè temia descobrir alguna cosa que no li agradés. Si estigués al seu lloc, potser jo també tindria por.

- Per què?

En Luke va reflexionar en silenci durant uns moments abans de respondre.

-Els records que la Leia guarda de la mare són molt escassos i no ens han servit de gaire, però tot i així són com un tresor per a ella -va dir per fi -. Són els records d'una nena: innocents, idíl·lics... I la Leia els està protegint.

- Els està protegint? De què?

-De la realitat -va replicar en Luke -. Res del que la Leia pugui arribar a descobrir sobre la nostra mare farà que aquests records siguin millors del que ja són..., i en canvi podria descobrir moltes coses que els tacarien. La Leia mai s'ha vist obligada a tractar d'entendre tota aquesta complexitat que fa tan misteriosa a la nostra mare. Quina classe de relació tenia amb Vader? Per què va tenir fills amb aquest home? Per què va renunciar als seus fills? Quan comences a permetre que una part de tu mateix es faci aquest tipus de preguntes, corres el risc d'obtenir una resposta que no t'agradarà.

-Però el teu cas és diferent, no?

-Jo no tinc records que protegir -va dir en Luke, amb una ombra de pena a la veu -. Només vull saber quina ha estat el meu origen..., i què més porto dins meu. La possibilitat de dur-me una desil·lusió no em preocupa tant com a la Leia. –En Luke es va permetre un fugaç somriure sarcàstic-. Encara que si descobrís que la meva mare estava relacionada amb el procés que va acabar convertint a l’Ànakin Skywalker en Darth Vader...

- Oh, no! -Va exclamar l’Akanah, alçant la mirada i fregant-li la mà en un gest tranquil·litzador -. T'ho prometo... Nashira no és aquesta classe de dona. Et prego que em creguis.

En Luke va assentir.

-Et crec.

-Això és tan important per a mi..., i em temo que ara he aconseguit que et resulti impossible creure en res del que et digui -va murmurar l’Akanah, amb un tremolor d'angoixa a la veu -. No volia que tinguessis cap raó per dubtar de mi, i desitjava que no hi hagués res que pogués impedir-te d’acompanyar-me en el meu viatge... -Va somriure melangiosament -. Així que et vaig mentir, naturalment. Ho sento tant, Luke... Sabia que no serviria de res, naturalment. Sabia que mai podria enganyar-te.

En Luke va corbar els dits al voltant de la mà de l’Akanah i la hi va estrènyer suaument.

- Vas trobar el teu pare?

-Sí -va dir l’Akanah, i una brillantor humida va començar a vetllar els seus ulls -. En certa manera, sí. El vaig trobar en el Districte de Trasli. És el capitost insignificant d'una tribu miserable i esparracada, inflat pels afalacs i amb el cervell consumit pel blau de Rokna. No es recordava de la meva mare. No sabia que tingués una filla. –L’Akanah va intentar somriure -. Aquests petits fragments de nosaltres que altres persones s'amaguen al seu interior... Alguns coneixen el seu valor, i altres els tracten com si no valguessin res. Quan trobis la Nashira, sé que ella et donarà molt més del que em va donar Joreb Gross.

-No vas disposar de molt temps -va dir en Luke-. Podries tornar.

-No. El meu pare ha mort -es va limitar a dir l’Akanah -. Ara hi ha una altra persona vivint en el seu cos. Mai tornaré a parlar amb aquesta persona.

En Luke ja s'havia adonat que la calma que estava donant mostres l’Akanah en aquells moments només era el resultat d'un gran esforç de voluntat. La mà de la jove tremolava, els seus ulls brillaven amb la resplendor de les llàgrimes produïdes per aquella terrible pèrdua, i la seva pell cremava amb la febre sobtada de la seva inconsolable desgràcia. Però l’Akanah mai es permetria demanar-li res més que el seu perdó.

-També entenc això -va dir amb dolçor -. Sé el que se sent veient com aquesta porta roman tancada i que més enllà d'ella només hi ha un espai buit... Ho sento, Akanah. Sé com de terriblement dolorós que resulta.

-Ell era la meva última esperança de trobar una clau -va dir l’Akanah, sense poder evitar que el dolor que sentia fos clarament audible en la seva veu -. Ara els dos s'han anat..., el pare i la mare. Si no trobem el cercle, sempre estaré sola.

Les paraules ja no oferien cap esperança de consolar-la, i la necessitat de l’Akanah era massa aguda perquè pogués ser ignorada. Amb una delicada estirada de la seva mà i una mirada de confirmació el seu significat no podia estar més clar, en Luke la va convidar a pujar a la llitera amb ell.

Després d'un moment de vacil·lació, l’Akanah es va introduir pel forat que separava les dues meitats de la cortina i es va fer un cabdell al seu costat, bressolada per la corba del braç d’en Luke. Abans que hagués transcorregut molt de temps, ja estava plorant amb sanglots gairebé inaudibles mentre el seu cos tremolava al costat del d’en Luke.

Però en Luke va tenir la impressió que aquelles llàgrimes eren més aviat un alleujament acollit amb alegria que una nova mostra d'aflicció. Sense dir res, va estrènyer a l’Akanah entre els seus braços i va intentar embolicar-la en una manta de consol.

La galàxia girava com una roda molt per sobre d'ells, amb tot el seu tumult immensament llunyà i, de moment, completament oblidat.

Següent