Tir a l'anella (IV)

Anterior

IV

Al matí següent, va comprovar els resultats esportius i va descobrir que la ratxa de victòries d’en Sedeya també havia arribat a la seva fi.

Després del seu prometedor començament, la llançadora número cinc no va poder mantenir el seu avantatge i va acabar acabant quarta. Els 10.000 crèdits que el noi - o, més probablement, de l’Aàlia - havia apostat, es van perdre. En Tambell es preguntava si ella estaria molesta.

També es preguntava si ella hauria arreglat la derrota simplement per fer-los perdre el rastre. Si es tracta d'ella, ell no ho descartaria, i fins als Hutts sabien que s’ho podia permetre.

Li havia portat al Rizz un d'aquests petits i prims lliris que tant li agradaven per compensar el que li havia aixafat ahir, i després que en Rizz l’afegís al jardí d'aigua i cobrís acuradament el bol amb una làmina de plàstic, van tornar a les seves impressions sobre l'entrevista.

- El noi sap menys d'electrònica que un llimac espacial -va dir en Rizz -. No té ni idea de com construir res per inclinar el torneig. Tens raó, hem de concentrar-nos en la seva connexió amb l’Aàlia.

- Refir ja està en això -va dir en Tambell -. Mentrestant, donem una ullada al que ha estat fent últimament. Aquest no és el seu estil habitual, però probablement estigui a la recerca de maneres d'expandir els seus negocis.

- Sí, i tornem també a l'estadi -va dir en Rizz -. Fem una altra mirada als equips. O bé està subornant als llançadors, o falsejant les anelles. Vull examinar-les més detingudament...

L'escàner de comunicacions de la cantonada el va interrompre, i van escoltar com s'informava d'un altre accident al circuit de barredores. En Tambell va fer una ganyota. Un altre prestigiós pilot de barredores que no prendria part en la gran carrera de demà. Agh!

Va retornar la seva atenció a Rizz.

- També vull que una càmera de vigilància segueixi a Sedeya -va dir -. El noi sembla massa verd com per notar que li estan seguint, i si es reuneix amb l’Aàlia, vull saber-ho.

- Bona idea -va coincidir en Rizz. Van discutir el pla d'atac una mica més, després es van posar a treballar. Llavors el tinent va entrar i li va fotre la bronca a Tambell per l'informe del cas que havia presentat, i va haver de perdre força temps rebuscant sota del seu escriptori una de les targetes de dades que sempre semblaven amuntegar-se allà baix, i després va perdre més temps buscant informació sobre el nen que algun dels esbudellabits del pis de dalt ja havia de tenir. Llavors en Refir els hi va donar una llista de les transaccions financeres més recents de l’Aàlia, i ell i en Rizz seguien amb ella quan la càmera de vigilància va informar que en Sedeya havia estat vist aquesta tarda amb la senyora del crim.

El resultat final va ser que, al final del dia, encara no havien anat a l'estadi a fer una ullada més de prop els equips de tir a l'anella.

Però havien descobert que l’Aàlia efectivament semblava estar movent-se al camp de les apostes fraudulentes, i que el principal tema de conversa durant la seva reunió amb Sedeya havia estat qui pensava el noi que guanyaria en la Loteria de Barredores de demà.

***

- He te saber que estic rebutjant una paga triple per això -es va queixar en Rizz l'endemà, mentre ell i en Tambell inspeccionaven les anelles al Pavelló C. Els 12 llançadors d'anella, clarament pertorbats per les citacions dels investigadors imperials, estaven agrupats a la vora de la zona de joc, mirant inquiets com la parella buscava proves de manipulació en les anelles.

- No val la pena per derrotar l’Aàlia Duu-lang? -Va replicar en Tambell.

- Sí, si aconseguim fer-ho -va dir en Rizz amb amargor -. Ja hem repassat aquestes anelles dues vegades. No hi ha res aquí. Proposo que passem al pla B.

El pla B era interrogar els llançadors. Si anaven a atrapar l’Aàlia, necessitaven saber si havien de centrar la seva atenció en els pilots de barredores, o en el seu equip, després que ella i en Sedeya fessin saltar la banca en les apostes de la gran cursa d'avui.

- No hi ha manera que cap de nosaltres poguéssim fer trampa -va declarar la llançadora número cinc, creuant els braços i mirant a través del pavelló on Rizz estava interrogant el llançador tres. És difícil encertar en el blanc. Practiquem això cada dia. Creu que després de tot aquest treball, sortiríem aquí i tractaríem de fallar deliberadament?

- Pot, si els hi oferissin els suficients crèdits -va dir en Tambell suaument.

Ella el va mirar.

- No, sergent. Jo no ho faria -va dir amb fermesa.

- Està bé, llavors potser tu no ho fessis -va acceptar ell -. Ho faria algun altre?

- No! -va repetir ella amb el nas arrufat.

Ell va observar la seva expressió indignada, i va decidir que probablement estava dient la veritat. Va sospirar.

- Molt bé, llavors ajudeu-me una mica -va dir -. Si els llançadors no accepten suborns, i l'equip no està arreglat, hi ha alguna altra manera que algú pugui fer trampa?

- No -va dir ella de nou, i després va afegir -, Bé, no realment. No és com si hagués encara algun Jedi per aquí.

En Tambell la va mirar bruscament.

- Què?

- Jedi -va repetir ella, començant a semblar una mica nerviosa -. He sentit històries sobre que podien moure coses amb la seva ment. Una cosa anomenada la Força. Això seria pràctic en el tir a l'anella.

- La Força no és més que una llegenda -va dir en Tambell amb aire repressor -. I de tota manera, els Jedi són cosa del passat. Extints.

- Sí, és clar, com jo deia -es va afanyar a acceptar -. I encara sort, a més. Aposto que a qualsevol ens agradaria simplement imaginar que un competidor fallava un tret, i fer que succeís. Però això és impossible.

Ella va continuar, però en Tambell ja no l'estava escoltant. La seva ment repetia les seves paraules, escoltant la veu d’en Sedeya al seu lloc. Què era el que havia dit el noi? Simplement m'imagino com els guanyadors fan diana, i com fallen els perdedors. I passa.

Va recordar el seu propi llançament fallat la nit de l'interrogatori, i a Sedeya mirant-lo fixament des de l'altre costat de la taula. Ell i en Rizz tampoc havien estat capaços de descobrir cap evidència de suborns o equips trucats.

Era possible que el noi pogués fer alguna cosa del que no era conscient?

Alguna cosa com causar que el rendiment d'un competidor baixi? Només prou per assegurar una derrota?

Tot d'una va recordar quin dia era, i un calfred va recórrer la seva esquena.

Si tal cosa improbable fos certa, com podria manifestar-se semblant Força misteriosa per assegurar-se que guanyava el pilot adequat en una cursa a gran velocitat, en la qual els pilots corrien molt a prop els uns dels altres, i en la qual el menor descens del rendiment podria resultar fatal?

 Següent