6
En Luke i
l’Akanah van usar l’Aerotrén de l'Abisme per anar fins al Pont dels Núvols, on
es trobava la parada de la Vora Occidental situada més al sud. Això els va
permetre gaudir d'un impressionant panorama dels últims vuitanta quilòmetres de
l'Abisme: aquella part del congost era una de les més estretes i, en
conseqüència, una de les més espectaculars. La via del tren discorria just a la
vora de l'abisme, salvant canons laterals que per si sols ja haurien estat
considerats com a grans atraccions turístiques en qualsevol altre lloc.
Quan van
arribar al Pont dels Núvols, Li Stonn va llogar una bombolla, una variant local
del lliscador superfície que gaudia de gran popularitat entre els visitants que
volien explorar el fons del canó. Però en lloc d'anar als ascensors del Punt
d'Accés a l'Abisme del Pont dels Núvols, en Luke va dirigir el morro de la
bombolla cap a l'oest i va començar a avançar per la Calçada 120, posant rumb
cap al Cinturó Verd.
Una hora i
mitja de viatge a la velocitat màxima permesa a la calçada els va portar a
l'encreuament amb la Calçada de la Collita, que la targeta d'ajuda al viatger
de l’Akanah els va dir era una important ruta de càrrega que unia el cor del
Cinturó Verd amb Turos Noth. La ruta de càrrega tenia molt poc trànsit i no
tenia límit de velocitat, la qual cosa col·locava a la ciutat agrícola de
Griann a poc menys de dues hores de distància anant a la velocitat màxima que
podien aconseguir els motors de la bombolla.
- Necessites
estirar una mica les cames?
-No -va dir
l’Akanah, assenyalant cap enrere -. Tinc prou espai. -Les bombolles estaven
considerades com el vehicle ideal per a les «escapades», per la qual cosa
comptaven amb una petita estació de tractament de deixalles i un reprocesador,
i també disposaven d'una gamma estàndard d'adaptacions per a humanoides -.
Necessitem combustible?
-No. Suposo
que a Griann hi haurà algun lloc on podrem repostar, no?
L’Akanah va
recórrer a la targeta d’ajuda.
-Sí. Encara
que «els preus locals poden presentar variacions respecte als exhibits en les
àrees de visitants». Seguim, Luke, si us plau...
Ja gairebé
havien arribat a Griann quan l’Akanah per fi es va fixar en el contorn del
cilindre que tensava la tela de la butxaca de la cuixa dreta dels pantalons
d’en Luke.
- Has portat
la teva espasa de llum? -Va preguntar, inclinant-se cap a ell.
-Sí -va
respondre en Luke -. Sembles sorpresa.
- Com vas
aconseguir passar per Recepció d'Arribades? Els trucs mentals dels Jedi no
poden enganyar a un sensor, oi? O sí que poden?
-Pots
enganyar a la persona a qui el seu treball consisteix a respondre a les alarmes
del sensor -va dir en Luke -. Però ni tan sols això va ser necessari. Les
espases de llum segueixen sent les armes menys comuns de la galàxia. Només hi
ha un model de sensor general de seguretat que estigui programat per
reconèixer-les, i Teyr no l'utilitza.
- I què
creuen que és llavors?
E Luke va
somriure.
-Bé, la
majoria de sensors la prenen per una varietat francament exòtica de màquina
d'afaitar. Cosa que suposo que podria arribar a ser, en un moment de
dificultat..., suposant que sàpigues manejar-la molt, molt bé.
L’Akanah es
va recolzar en el seu seient.
-Preferiria
que l'haguessis deixat a la nau.
-Això és
demanar massa -va dir en Luke -. No la porto a sobre cada minut del dia, però
no m'agrada estar excessivament lluny d'ella. M'he ficat en molts més embolics
per no tenir-la prou a prop que per portar-la damunt.
-Et prego
que no oblidis el que et vaig demanar -va dir l’Akanah mentre tornava la mirada
cap a la seva finestreta per contemplar les suaus ondulacions dels camps i la
lluna diürna que s'estava posant per sobre d'ells -. És molt important per a
mi, Luke.
-No ho he
oblidat -va dir en Luke -. Espero que tu tampoc hagis oblidat que no et vaig
fer cap promesa.
- Tant plaer
hi ha a matar? És aquesta la raó per la qual resulta tan difícil renunciar-hi?
En Luke va
tornar el cap cap a ella i li va llançar una mirada plena d'irritació.
- Què et fa
pensar que trobo algun plaer a matar?
-El fet que
no estiguis disposat a deixar de matar -va replicar l’Akanah, tornant al seu
seient per sostenir-li la mirada -. Si jo hagués causat un milió de morts, crec
que mai més seria capaç de tornar a empunyar una arma. No entenc com pots
fer-ho.
En Luke va
descobrir que no tenia cap resposta que donar a aquestes paraules, i va tornar
a clavar els ulls a la ruta que s'estenia per davant d'ells. Havien hagut de
transcórrer diversos anys després de la batalla de Yavin perquè arribés a saber
que l'Estrella de la Mort que havia destruït a Yavin comptava amb una dotació
de més d'un milió d'éssers intel·ligents entre oficials, tripulants i personal
de suport.
Quan pensava
en això, en Luke comprenia que hauria hagut de ser conscient d'aquest fet sense
necessitat de cap ajuda exterior. Però hi havia calgut la inauguració d'un nou
monument commemoratiu de la batalla de Yavin al Museu de la República de
Coruscant perquè per fi pogués percebre-ho. Quan en Luke pensava en l'Estrella
de la Mort, l'associava a Vader, Tagge i el Gran Moff Tarkin, als soldats de
les tropes d'assalt que havien intentat matar-lo en els seus passadissos i als
pilots dels caces TIE que havien intentat matar-lo mentre sobrevolava seva
superfície i als artillers del súper làser que havia destruït un planeta
totalment indefens anomenat Alderaan.
Però la
taula d'especificacions dels cartells hologràfics de l'enorme model de
l'Estrella de la Mort exhibit al museu contenia tots els números, i en Luke
encara era capaç de recitar-los: 25.800 soldats de les tropes d'assalt, 27.048
oficials, 774.576 tripulants, 378.685 tècnics i especialistes de suport...
-Un milió
dos-cents cinc mil cent nou morts -va murmurar -. Sense comptar els androides,
naturalment.
La
tranquil·la precisió del seu recitat va fer aparèixer una expressió de perplex
horror a la cara de l’Akanah.
-Però el
llibre de comptabilitat té dues columnes, i cal fixar-se en les dues -va seguir
dient en Luke -. Alderaan. Obi-Wan. El capità Antilles. Dutch. Tiree. Dack.
Biggs... -Luke va bellugar el cap -. A vegades els teus enemics no et deixen
molt on escollir: o els mates, o et rendeixes, o deixes que et matin. I si
penses que hauria d'haver obrat d'una manera diferent de com ho vaig fer...
-El passat
és inalterable i ja no pot ser canviat -va dir l’Akanah -. El que m'importa i
em preocupa és el que faràs avui, o demà. Conec el teu passat i conec la teva
herència..., i ja t'he vist matar en una ocasió. És que no pots entendre quan
aliè i avorrible em resulta tot això, i com va en contra de tot allò en el que
creuen els qui van donar refugi a Nashira?
-No confies
en mi.
L’Akanah va
ajuntar les mans sobre la falda i, quan va respondre, ho va fer en un to tan
baix que en Luke amb prou feines va poder sentir-la.
-Ho estic
intentant, Luke..., però no saps com de difícil que em resulta confiar en algú
que creu en el que tu creus i que té el teu poder.
En Luke li
va llançar una ràpida mirada de reüll per veure quina cara estava posant.
- Estàs
dient que et faig por..., per això? -Va preguntar, i va recolzar la mà sobre
l'espasa de llum oculta a la butxaca.
-Suposo que
sí -va respondre l’Akanah -. No vull tenir-te por.
-Jo mai et
faria mal, Akanah -va dir en Luke -. He portat això amb mi per si hi havia
alguna sorpresa esperant-nos..., no per amenaçar-te.
-Jo vaig pel
món sense cap arma -va dir l’Akanah -. No podries fer el mateix?
En Luke va
moure el cap en una lenta negativa.
-No mentre
segueixi considerant-me un Jedi. L'espasa de llum és més que una arma... És una
eina per ensinistrar la ment i el cos. I s'ha convertit en una part de mi, és
com una extensió de la meva voluntat.
-I en una
manera d'imposar la teva voluntat als altres.
En Luke va
tornar a moure el cap.
-La major part
de la disciplina de l'espasa de llum està relacionada amb la defensa.
- I què em
dius de la resta?
-La resta...
La resta requereix que estiguis molt a prop del teu adversari, prou a prop
perquè hagis de mirar-lo als ulls -va respondre en Luke -. És una idea molt
antiquada, i civilitzadora. Si l'únic que vols és matar de pressa, eficientment
i de manera impersonal, un desintegrador és una arma molt més adequada. Després
de tot, els soldats de les tropes d'assalt de l'Emperador no anaven armats amb
espases de llum.
-Tots els
meus malsons em mostren llocs on hi ha homes que volen matar «eficientment» -va
dir l’Akanah, tornant novament el cap cap a la finestreta -. I el pitjor malson
de tots és pensar que només hi ha un univers, i que és un lloc així.
Grainn havia
estat traçada sobre les planes de Teyr amb l'ajuda d'una brúixola i una
esquadra. Els seus carrers, regularment espaiats i plens de cases de mides
igualment regulars, s'entrecreuaven amb la implacable precisió d'angle recte
dins d'una reixeta de cinc quilòmetres quadrats. El cor de la ciutat contenia
una petita zona comercial que atenia tant als residents com al trànsit que
discorria per la Calçada de la Collita. Al voltant dels límits de la ciutat hi
havia un mur format per sitges, graners, cúpules agrícoles, coberts pels
recol·lectors automatitzats i els saltacels, torres de control per al sistema
d'irrigació i la resta d'instal·lacions necessàries per conrear els camps que
s'estenien a l’altra banda del mur.
-Benvinguts
a la bella Griann -va dir en Luke, dirigint la bombolla cap a una estació de
reaprovisionament -. I ara què? Tens algun pla?
-Tinc una
direcció -va dir l’Akanah -. Nord Cinc i vint-i-sis Baix... La meva amiga
Norika hi vivia.
En Luke li
va llançar una mirada interrogativa.
-Pensava que
se suposava que els nens havien de romandre amagats -va dir -. Com has arribat
a aconseguir una pista tan clara com aquesta?
-Gràcies a
Norika -va replicar l’Akanah -. Aquest primer mes vaig rebre una carta seva;
havia estat enviada a Càrratos a través de la xarxa de hipercomunicacions des
d'un terminal públic instal·lat en un lloc que, segons deia, era conegut com la
seu del comitè. Vaig contestar a la seva carta. Vaig haver d'enviar-li una
dotzena de cartes com a mínim, però la Norika mai va respondre a cap de les
meves cartes... Mai vaig tornar a saber res d'ella.
-Hmmmm -va
murmurar en Luke -. Probablement algú li va fer entendre que «amagar-se»
significa no dir-li a ningú on ets.
-O el cercle
venir a buscar-los i se'ls va endur.
En Luke va
tornar la mirada cap a la seva finestreta per fer una ullada al panell de
l'androide que estava omplint el dipòsit de combustible de la seva bombolla.
-Ja fa dinou
anys d'això... Fins i tot suposant que segueixi aquí, potser no siguis capaç de
reconèixer-la.
-Reconeixeria
la Nori encara que hagués transcorregut tota una eternitat -va dir
fervorosament l’Akanah -. La Wialu deia que estàvem unides pel vincle dels
bessons. Mai no he tornat a experimentar aquesta sensació de formar part d'una
altra persona.
Un cop acabada
l'operació de reaprovisionament, en Luke va connectar els feixos repulsors.
-Bé, anem a
esbrinar si realment estàveu tan unides com dius... Nord Cinc i vint-i-sis
Baix?
-Si.
-Crec que
seré capaç de trobar aquesta direcció.
La impacient
expectació de l’Akanah va anar creixent a poc a poc durant el trajecte des del
centre de la ciutat fins a la seva perifèria, i va acabar desbordant-se sota la
forma de somriures nerviosos i un inquiet agitar-se al seu seient. Però quan la
bombolla va girar per entrar a Nord 5, el seu rostre va empal·lidir de sobte i
la seva mà es va llançar sobre el canell d’en Luke per a prémer-la-hi amb la
força de la desesperació. Un gemec ofegat va ser l'únic so que va escapar dels
seus llavis entreoberts.
En Luke no
va necessitar cap explicació, els seus ulls estaven veient el mateix que veien
els de l’Akanah. La doble filera de casetes que s'estenia al llarg de Nord 5
acabava en el número 22. Allà on hi hagués hagut d'estar el número 24 només hi
havia un solar buit on creixien petits retalls d'herba. Més enllà del solar,
l'herba desapareixia per deixar pas a una extensió de nua terra groguenca sobre
la qual s'haurien pogut construir diverses cases. El següent habitatge de la
numeració parell es trobava a la cantonada del pròxim encreuament, i estava
identificada amb el número 38.
-Bé, em
sembla que..., que l'adreça que estem buscant no existeix -va dir en Luke,
mirant per sobre de la seva espatlla mentre detenia la bombolla al costat de la
vorera davant del número 38.
L’Akanah va
obrir els segells de la bombolla i va saltar a la vorera abans que el petit
vehicle de
superfície s'hagués aturat del tot. La jove va córrer amb pas oscil·lant pel
carrer, envoltant-se el tors amb els braços mentre la seva mirada anava
veloçment d'un costat a un altre de la calçada. La seva embogida carrera es va
anar frenant a poc a poc a mesura que s'aproximava al solar buit que s'estenia
davant del Nombre 25. L’Akanah es va aturar allà, una fràgil silueta plena de
desesperació que va clavar els ulls al terra nu i les restes mig ensorrades
d'uns fonaments.
En
Luke va sortir del lliscador de superfície i va córrer cap a ella. Però les
cames de la jove van cedir de sobte abans que pogués arribar fins a ella, i
l’Akanah va caure de genolls sobre la pols resseca de la cuneta.
-
No! -Va cridar, i l'angoixa va estirar la síl·laba fins a convertir-la en
l'udol d'un animal ferit-. No! No és just!
-Akanah...
La
jove va aixecar el cap i va tornar la cara cap al Luke. Els seus ulls estaven
plens de dolor, i les llàgrimes lliscaven per les galtes.
-Mai
aconseguiré trobar-los -va murmurar amb veu rogallosa-. Què faré, Luke?
-Vas
a seguir buscant. Això només vol dir que la Nori no és aquí -va respondre en
Luke, posant-se a la gatzoneta al seu costat -. Suposo que no pensaries que la
Nori estaria esperant en aquesta direcció, oi?
Però
llavors va veure en els seus ulls que això era precisament el que l’Akanah
havia estat pensant, i que el que podria haver estat una petita desil·lusió
s'havia convertit en un cop terrible per a ella.
-
Tenen algun problema, amics? -Va preguntar una nova veu darrere d'ells.
Tant
en Luke com l’Akanah van tornar ràpidament el cap per veure a un home de
mitjana edat i amb la cara sense afaitar que portava una granota negra blavosa
de tècnic venint cap a ells des del Nombre 27. En Luke es va aixecar mentre
l'home s'aproximava, i li va oferir una mà a l’Akanah per ajudar-la a
incorporar-se. L’Akanah va seguir agenollada, i en comptes d'aixecar-se es va
limitar a estrènyer la mà d’en Luke entre els seus dits, com si estigués a punt
de perdre l'equilibri i necessités un punt de suport.
-
Què li passa a la senyora? Li passa alguna cosa? -Va tornar a preguntar l'home,
amb una ombra de sospita enfosquint la mirada que va clavar a l’Akanah-. Volen
que cridi a Ajuda Mèdica perquè enviïn una ambulància?
-No,
es troba bé. Acaba d'emportar-se una sorpresa molt desagradable, això és tot
-va dir en Luke -. Estem buscant a algú que vivia al Nombre Vint-i-sis.
-Ah
-va dir l'home amb un assentiment de cap -. Po Reggis... Jiki i jo vivim al
Vint-i-set Amunt. Així que no ho sabien, eh? Deuen ser visitants. -Va tornar la
mirada cap a l'altre extrem del carrer-. Oh, naturalment que són visitants, i
jo sóc un idiota per no haver-me adonat abans... Les bombolles no resulten gens
pràctiques en una ciutat de treballadors.
-
Va ser la guerra? -Va preguntar l’Akanah amb veu tremolosa.
-
La guerra? No, Teyr mai va ser bombardejat. Va ser un cicló -va dir en Reggis.
Fa vuit... No, fa nou anys. Va destruir vuit cases d'aquest carrer, i després
es va desviar de sobte i va destruir cinc cases més al final de Nord Tres. El
comitè va estar parlant de reconstruir-les durant algun temps, però la demanda
d'habitatges és pràcticament inexistent. La meitat de les cases de la ciutat
s'han convertit en residències unifamiliars, tant amunt com abaix. És per culpa
de tots els androides agrícoles que han estat introduint en els camps... Si
volen saber la meva opinió, la ciutat s'està morint a poc a poc.
En
Luke va tirar suaument de la mà de l’Akanah, instant-la a aixecar-se.
-La
gent que vivia aquí...
-Kritt
i Fola. Bona gent... Els nostres nois jugaven amb els seus nois fins que tots
es van traslladar a Turos Noth.
-
Kritt i Fola viuen a Turos Noth? -Va preguntar l’Akanah, amb una espurna de
nova esperança en la veu.
Po
Reggis va extingir ràpidament aquesta espurna.
-
Què? No, van morir. Tota la família va morir. Ho sento. El cicló els va matar.
Era l'hora de sopar, i el radar meteorològic s'havia avariat. Hi va haver
quinze morts només en aquest carrer... Jo els coneixia a tots.
L’Akanah
es va recolzar en el Luke com si estigués a punt de tornar a desplomar-se.
-
Quant de temps fa que viu aquí? -Va preguntar en Luke.
En
Reggis va aclucar els ulls.
-Vint...
No, vint anys.
-La
persona a la qual estem buscant segurament va marxar d'aquí fa uns dinou anys
-va dir en Luke-. Una noia, d'onze anys d'edat. Akanah?
-Tenia
el cabell..., fosc. Era bastant prima. Es deia Norika, o Nori.
-No
em sona -va dir en Reggis-. Potser Jiki se'n recordi d’ella... Ha dit que es
deia Rika? Oh, Vint-i-sis Baix... Qui hi vivia llavors? Crec que es deia Trobe
Saar.
-
Sí! -Va exclamar l’Akanah-. Se'n recorda d'ella? On es va anar? Oh, si us plau,
digui que no va ser un dels quinze...
-És
clar que me'n recordo de la petita Rika. Era tan tímida que semblava una ombra.
No va estar aquí molt temps..., una estació com a màxim. La família Dormand es
va mudar al vint-i-sis Baix la primavera en què em van transferir a Irrigació.
Ho sento, però no tinc ni idea d’on van marxar. Ja fa molt temps d'això, sap?
-
Hi ha algú més al carrer que pugui saber alguna cosa sobre ells? -Va preguntar
l’Akanah, fent un desesperat esforç per mantenir l'esperança.
-No
ho crec -va replicar en Reggis -. Jiki i jo som els últims de la vella colla
que quedem. Suposo que som els únics que van poder suportar el fet de mirar al
teu voltant i saber el que va passar, el que hi ha allà a baix... Ho van
derrocar tot i van tirar les restes dins dels forats, i després els van tapar
amb terra, i...
-Gràcies,
Po -va dir en Luke -. Ha estat molt amable.
-Em
sap greu no haver pogut ser-los de més ajuda. Volen parlar amb la Jiki? No
trigarà a despertar de la seva migdiada.
-No,
gràcies -va dir en Luke, començant a portar a l’Akanah de tornada a la seva
bombolla mitjançant una ferma pressió en el seu braç.
L’Akanah
va alçar el cap cap a ell i li va llançar una mirada plena de perplexitat.
-Li...
Els altres... Potser es recordi dels altres...
-Ens
hauran donat una adreça equivocada -va dir en Luke, introduint aquest pensament
en la consciència de Po Reggis amb delicada insistència -. Provarem sort a Nord
Tres.
-Sí,
naturalment -va dir en Reggis -. Ja fa anys que no tenim un vint-i-sis en
aquest bloc.
-Em
sembla que estic escoltant la Jiki -va suggerir en Luke -. Li està cridant.
-Bé,
he de tornar... La Jiki m'està cridant -va dir en Reggis, retrocedint lentament
-. Bona sort.
-Gràcies.
L’Akanah
va esperar fins que el tècnic agrícola va desaparèixer dins de la casa i
després es va tornar cap al Luke, plena de ferotge indignació.
-
Per què has fet això? -Va preguntar-. Potser podria haver-nos dit alguna cosa
més.
-Ja
ens ha dit prou -va respondre en Luke -. La Norika va estar vivint aquí durant
algun temps, en la meitat subterrània de la casa, amb una dona anomenada Trobe
Saar. I aquesta estructura segueix estant allà baix; l'únic que van fer va ser
omplir-la de terra, no? Creus que va poder arribar a deixar algun tipus de
senyal per a tu quan va marxar? Ets capaç de llegir l'escriptura del Corrent a
través d'una capa de terra?
-Jo...
No ho sé. –L’Akanah va fer un pas cap endavant, sortint del carrer i posant els
peus a la tova terra groguenca-. Potser, si hi és. Deixa que ho intenti.
En
Luke va esperar i va veure com l’Akanah travessava lentament la ruïna soterrada
de l'estructura inferior, detenint-se aquí i ajupint-se allà, o allargant un
braç per fregar un trosset dels fonaments que sobresortia del terra. La seva
expressió no convidava a tenir moltes esperances, i passada una estona l’Akanah
va deixar escapar un llarg sospir, va sacsejar el cap i va tornar a reunir-se
amb en Luke.
-És
per culpa de les morts -va explicar obagament mentre tornaven a la bombolla -.
El Corrent encara està molt enredat. És com si..., com si algú hagués creat una
pintura de sorra molt complicada i un meteorit hagués caigut just al centre
d'ella deu minuts després que l'haguessin acabat. Si hi havia alguna cosa allà,
ara ja no hi és.
-No
et donis per vençuda -va dir en Luke -. He estat pensant i... Bé, una societat
tan ordenada com aquesta té arxius i registres, oi? Esbrinem on està aquesta
seu del comitè i anirem allà. Estic segur que algun d'aquests vells funcionaris
de cabells canosos sabrà tot el que es pot saber sobre totes les persones que
han viscut a Griann al llarg de la seva història.
El
registrador d'Assignacions i Transaccions del Comitè de Supervisors va resultar
estar totalment desproveït de cabells, ja que es tractava d'un androide
bibliotecari, un model TT-40 de cos lluent i obès, nouvingut de la fàbrica. Com
tots els androides que acabaven de sortir de la cadena de muntatge, el TT-40
estava sobrat de formalismes i caminava bastant escàs de personalitat, i ni tan
sols tenia un sobrenom. El van trobar desplaçant diligentment les seves tres
sondes de dades giratòries d'una presa a una altra en el tauler de connexions
amb forma d'U que s'estenia al seu voltant.
-Necessitem
certa informació sobre... -Va començar a dir en Luke.
-Segons
l'Ordenança Vint-i-cinc, Protecció de la Intimitat en els registres oficials,
totes les sol·licituds d'informació referents als registres actuals han de ser
aprovades pel supervisor del seu districte o, en el cas dels no residents, pel
supervisor general -Va declarar l'androide.
-Fantàstic
-va murmurar en Luke -. Manefla però discret, eh?
-Les
sol·licituds de consulta dels arxius històrics que tinguin naturalesa comercial
hauran de venir acompanyades per un formulari emplenat i una garantia del
pagament. Les sol·licituds de consulta dels arxius històrics presentades per
individus amb un propòsit que sigui per a la investigació genealògica o el
treball acadèmic personal seran processades sense cap cost per al sol·licitant
quan hi hagi temps disponible per a això...
-Ei,
ei... Para d'una vegada, Rialletes. Acabes de definir el nostre cas -va dir en
Luke-. Què es considera com «històric»?
-Pel
que fa a les dades d'ingressos, vendes i ocupació, es consideren històrics tots
els registres en els quals siguin d'un any fiscal o superior. En el cas dels
certificats de naixement, mort, relació i dissolució d'aquesta, es considera
que tots els registres que tinguin cent dies de...
-
Què em dius de les dades del cens? -Va interrompre l’Akanah-. Noms, adreces,
residències...
-Pel
que fa a les dades del cens bianual, es considera que tots els registres que
tinguin cinquanta anys...
-
Cinquanta! -Va exclamar en Luke, i es va sorprendre veient que l’Akanah no
semblava immutar-se.
-He
d'entregar un paquet a Po Reggis -va dir-. Pots donar-me la seva adreça actual?
Les
sondes de dades van girar veloçment.
-Po
Reggis resideix a Nord Cinc, Vint-i-set Amunt.
-He
d'entregar un paquet a Trobe Saar. Pots donar-me la seva adreça actual?
-Trobe
Saar no figura al directori actual de la ciutat.
-
Pots donar-me la seva última adreça coneguda a Griann?
-Segons
la revisió nombre vuitanta-u del directori de la ciutat, Trobe Saar vivia a
Nord Cinc, Vint-i-sis Baix.
-
Hi ha disponibles altres directoris de la ciutat?
-Sí.
-Una de les sondes de dades es va introduir en una nova presa-. Connexió amb
els Directoris Centrals establerta.
-
Pots donar-me l'última adreça coneguda de Trobe Saar a Teyr?
-Segons
la revisió número vuitanta-u del directori de la ciutat de Sodonna, l'última
adreça coneguda de Trobe Saar és Kell Plath, Tretze.
-Gràcies
-va dir l’Akanah, i es va tornar cap al Luke i el va agafar del braç-. Anem, Li.
-
Estàs segura?
-Estic
segura.
Un
cop fora de la seu del comitè, en Luke va intentar detenir l’Akanah per
demanar-li una explicació, però la jove es va negar a fer-li cas fins que van
haver arribat al lloc en el qual havien aparcat la seva bombolla.
-
Per què tens tanta pressa? Podríem haver provat amb els noms dels nens -va dir
en Luke-. Aquest truc de fer que Rialletes busqués en els directoris de la
ciutat en comptes del cens estava donant molt bons resultats.
-No
pots consultar els directoris tenint únicament el nom d'un menor -va dir
l’Akanah, colpejant impacientment la cúpula del vehicle de superfície amb els
artells -. Tindries la bondat d'obrir-lo?
En
Luke va obeir, i els dos van entrar a la cabina.
-Ho
sé perquè ho vaig intentar fa anys des de Càrratos -va seguir dient l’Akanah
mentre la bombolla tornava a quedar segellada al seu voltant -. Si no coneixes
els noms familiars que estaven usant, no hi ha manera d'aconseguir cap
informació. Bé, ens anem o penses fer arrels aquí?
-
On vols que anem?
-A
Sodonna, naturalment.
-La
revisió vuitanta-nou es va dur a terme fa més de quinze anys. I a més no sabem
si Norika es va anar amb Trobe Saar, i ni tan sols sabem si Trobe formava part
del teu cercle. Hi ha moltes probabilitats que això vagi a ser un altre Nord
Cinc i que et portis una altra desil·lusió.
-No
-va dir l’Akanah -. Aquesta vegada no.
-
Per què estàs tan segura? Fa una hora pensaves que mai aconseguiríem donar amb
ells, i aquest matí estaves segura que mai s'haurien quedat a viure a Teyr. Per
què et sents tan animada i alegre de sobte?
-Perquè
Kell Plath és un nom fallanassi. –L’Akanah va titubejar durant uns moments
abans de seguir parlant -. Significa «alè contingut», i és una al·lusió als
nostres exercicis de meditació -va afegir -. A més, quines altres pistes tenim?
-Cap,
per descomptat. -Luke va ficar la mà a la butxaca per agafar la targeta d'ajuda
al viatger -. D'acord, anirem a Sodonna. I per cert, on dimonis està Sodonna?
La
ciutat fluvial de Sodonna es trobava a l'altre costat de Teyr en relació a
Griann i l'Abisme, i s'estenia a banda i banda del riu Noga en el lloc que
sempre havia estat considerat com el final del seu tram navegable. Cinc-cents
anys abans, Sodonna havia estat l'entrada a tot el Districte Interior del Riu,
amb molls plens d'activitat i una ocupació disponible per a qualsevol persona
que caminés buscant-la.
Els
vehicles de transport que es desplaçaven sobre feixos repulsors havien apartat
el focus del comerç del riu i, en gran part, també de Sodonna. Els molls havien
desaparegut, i actualment el riu Noga travessava la ciutat sota la forma d'una
complexa escultura aquàtica de cascades, ràpids, estanys i brolladors. Sodonna
era la més petita de les ciutats de Teyr que comptaven amb un espaiport propi,
i el ramal de l'Aerotrén de l'Abisme que travessava el Districte del Riu
acabava allà.
En
Luke va anar seguint la Calçada de la Collita fins a Turos Noth, on va pagar
una considerable suma de diners per poder deixar la bombolla a l'estació de
l’Aerotrén d'aquella ciutat. Ja estava fosc quan van pujar a un tren que anava
en direcció oest i van trobar seients lliures en l'únic vagó programat per
separar-se de la resta del comboi i seguir el ramal que portava a Sodonna.
Però
aquell encreuament encara es trobava a hores de distància en la foscor. En Luke
va insistir que l’Akanah havia de dormir, i la jove va acabar deixant-se
convèncer. L’Akanah no va ser l'única persona del vagó, on amb prou feines
quedaven seients lliures, que ho va fer. El moviment del tren amb prou feines
era perceptible, amb un lleuger i adormidor balanceig lateral com a únic senyal
que estaven viatjant, la intensitat de les llums del vagó es va anar debilitant
per no molestar als que volien dormir, i les butaques individuals
auto-adaptables van bressolar còmodament els seus cossos.
En
Luke no s'atrevia a dormir. La seva consciència era l'únic que mantenia al seu
lloc la màscara de Li Stonn, els vells arxius contenien algunes històries sobre
grans Mestres Jedi que, de ser certes, semblaven suggerir que aquests eren
capaços de projectar il·lusions fins i tot quan estaven dormint, però ni en
Luke ni cap Jedi que conegués havien assolit aquest nivell de domini de la
Força conegut com alter. I en Luke no podia córrer el risc de quedar-se sense
la seva màscara en públic, perquè fins i tot suposant que no fos reconegut com
en Luke Skywalker, la creença general que tots els metamorfos i mentalistes es
dedicaven al robatori, l'espionatge o la delinqüència estava tan estesa que
podia esperar un trasbals gairebé tan gran com la que s'hauria produït si fos
identificat.
Es
va preguntar si la dona a la qual l’Akanah havia conegut com Nashira també
estaria dormint en algun lloc d'aquella foscor, i si el seu somni seria plàcid
o inquiet, si dormiria tranquil·lament o si la por li impediria agafar el son.
«Què pensaria la meva mare de mi?», Es va preguntar, i es va adonar que era la
primera vegada que aquest pensament passava pel seu cap.
Comprendre-ho
el va deixar perplex i una mica preocupat. Es va recordar del que li havia dit
l’Akanah la nit en què va aparèixer en el seu refugi: «El do de la Llum va
arribar a tu a través de la teva mare..., i la teva mare era una fallanassi.
Luke, sé que dins teu hi ha un buit en el lloc que hauria d'estar ocupat pels
records de la teva mare, i sé que també hi ha una debilitat oculta allà on els
seus ensenyaments t'haurien fet més fort». Eren unes paraules una mica
presumptuoses, però no es podia negar que l’Akanah sabia de què estava parlant.
Tot d'una en Luke va sentir aquest buit amb una terrible agudesa, i es va
sentir incapaç d'imaginar què podia omplir-lo o, fins i tot, que pogués ser
omplert d'alguna manera.
«Potser
Nashira s'ha mantingut allunyada perquè s'avergonyeix de mi -va pensar-. Potser
veu una part massa gran del nostre pare en nosaltres, com li passa a aquesta
dona... Potser tenies raó, Leia. Si trobo la veritat, potser acabi descobrint
que no és del meu grat...»
I
llavors el misteriós sentit amb què en Luke percebia la presència de la Força
va tirar suaument de la seva consciència, atraient la seva atenció cap a un
canvi que acabava de fer al seu entorn. En Luke va expulsar qualsevol altre
pensament de la seva ment, i va sotmetre el vagó sumit en la penombra a
l'examen conjunt de la seva consciència i la seva mirada. Les dues es van centrar
ràpidament en el mateix punt: un elomin assegut a l'altre costat del passadís
prop de l'extrem davanter del vagó. L'esquena de l’elomin estava tornada cap al
Luke, i l'únic que podia veure d'ell era el final de la seva corona de banyes
cranials sobresortint per sobre de l'últim coixí de la seva butaca.
«Vaja,
vaja... D'on has sortit? -Va pensar en Luke, galvanitzat per la sospita -. Fa
deu minuts no hi eres allà. Com és possible que no t'hagi vist entrar al vagó?
No sé què és, però aquí hi ha alguna cosa que no encaixa...»
Va
llançar una ràpida mirada de reüll a l’Akanah per assegurar-se que seguia
estant profundament adormida. Després es va preguntar fins a quin punt havia
arribat a distreure’s, i si hi hauria permès que la seva màscara es dissipés.
«Tot
el que sé sobre tu em diu que aquest no és el tipus de lloc que triaries per
passar unes vacances -va pensar mentre mantenia els ulls clavats en el
respatller de la butaca de l’elomin -. Els teyrians comparteixen la teva
obsessió per l'ordre, per descomptat, però això no els impedeix deixar entrar
al seu planeta a tota mena d'alienígenes impredictibles. I puc comptar amb els
dits d'una mà el nombre de vegades que he vist un elomin que no formava part
d'un grup envoltat de representants d'altres espècies. Dos de vosaltres en un
dia..., o el mateix en dues ocasions...
»Això
sembla més que una coincidència. El que no aconsegueixo imaginar-me és què
podria fer que un elomin s'oblidés de les seves estimades tradicions i decidís
ajudar els agents imperials..., o per què algú que no sigui un imperial o que
no treballi per als imperials podria estar interessat en nosaltres. I potser
caldria trobar algunes respostes...»
Llavors
l’elomin es va aixecar del seu seient i va arrencar a caminar amb lentes
gambades dels seus llargs membres. Les seves mans estaven buides, com ho havien
estat les mans de l’elomin que en Luke havia vist a l’espaiport. L'alienígena
es va aturar un moment al final del passadís i va tornar el cap cap al vagó.
Després va acotar el cap, va passar pel llindar de connexió i va desaparèixer.
En Luke va esperar, esquinçat entre el desig de seguir-lo i la reluctància a
separar-se de l’Akanah.
L’elomin
encara no havia tornat quan l'androide revisor va entrar al vagó i va començar
a avançar pel passadís, recitant una sèrie d'advertències en veu baixa i suau.
-Atenció,
passatgers, si no van a seguir viatge cap a les destinacions del Districte
Corba del Riu, tinguin la bondat de traslladar-se a un dels vagons davanters.
Aquest vagó se separarà del tren a Podadun. Atenció, passatgers...
I
l’elomin seguia sense tornar. La campaneta d'avís va emetre el seu delicat
repic i el llum indicador col·locat sobre de la porta de connexió va passar al
groc, i en Luke va desplegar els seus sentits i va registrar el tren a la
recerca de l’elomin. Però no va aconseguir trobar-lo. Tement que algú hagués
col·locat una bomba, en Luke va córrer cap a la butaca en què havia estat
assegut l’elomin.
En
Luke va clavar la mirada en la butaca. Allà no hi havia bosses de viatge ni cap
article, només un nadó gotal profundament adormit.
La
campaneta d'avís va tornar a sonar. En Luke va alçar la mirada en el mateix
instant en què les portes de connexió es lliscaven sobre les seves guies fins a
tancar-se i el llum indicador passava al vermell. Després hi va haver una
desacceleració gairebé imperceptible quan els vagons es van separar, i els
llums de Podadun van començar a desfilar veloçment a l'altra banda dels
finestrals despolaritzats.
El
nadó es va remoure en somnis, i en Luke es va retirar lentament.
«Què
m'està passant? -Es va preguntar en silenci mentre tornava al seu seient, amb
el terra del passadís inclinant-se lleument sota els peus quan el vagó va
sortir de la línia principal i va començar a moure’s pel ramal que portava a
Sodonna-. Estaré veient visions?»
L’Akanah
havia seguit dormint sense assabentar-se de res. Quan per fi va despertar per
trobar-se amb l'espectacular albada de tons salmó i rosa que havia començat a
escalfar-li la cara, en Luke no li va dir res del que havia passat. No sabia
què hagués pogut dir-li, llevat que havia tornat a somiar despert i que seguia
sense tenir ni idea de què podia significar.
Els
directoris de Sodonna ja no contenien cap Kell Plath, però no perquè els vents
de Teyr l’haguessin arrencat del mapa o perquè el nom s'hagués esfumat sota el
pes invisible de la vergonya. Una hora a la biblioteca de la ciutat els hi va
revelar no només la seva situació, sinó també l'existència d'una petició
presentada pels seus propietaris que havia substituït l'antic nom per la nova
denominació, molt més comercial, de Jardins del Riu.
Kell
Plath havia estat un comunal, un espai emmurallat i proveït de portes d'accés
que contenia un grup de petites residències construïdes al voltant d'una zona
verda comuna. Aquell tipus d'estructura era bastant popular a Sodonna. En Luke
i l’Akanah es van aturar davant de l'entrada dels Jardins del Riu i van poder
veure més d'una dotzena de comunals escampats per les corbes del camí que
serpentejava al llarg de la riba, la qual formava una sèrie de petits
promontoris que s'alçaven per sobre de les aigües del riu.
Segons
la targeta d'ajuda al viatger, el comunal també formava part de la història de
la regió i era un recordatori de dies menys civilitzats en què els murs i les
portes protegien els nens encara no aparellats i altres objectes de valor dels
tipus menys refinats que venien a Sodonna per trobar feina en els molls del
riu.
En
Luke i l’Akanah, que havien decidit seguir les regles, van anar cap a
l’androide de seguretat de la porta i preguntar per Trobe Saar, Norika i els
altres nens. La resposta va ser la mateixa en cada cas: «No puc identificar al
resident sol·licitat».
-Estic
pensant a adquirir algunes accions de Jardins del Riu -va dir en Luke,
improvisant un altre pla en qüestió de segons-. Qui podria ensenyar-nos el
recinte?
-Actualment
no hi ha accions disponibles per a la compra -va dir l'androide de seguretat-.
Quan hi hagi accions disponibles, el nombre i el preu sol·licitat seran
anunciats públicament per Propietats Indal de Sodonna.
L’Akanah
va fer un pas cap endavant.
-Estic
fent algunes investigacions sobre la història dels comunals per als
subscriptors de Recorreguts de Teyr -va dir-. M'agradaria saber més coses sobre
la història d'aquest recinte, i em preguntava si l'administrador de les
propietats disposaria d'uns minuts per parlar amb mi.
L'androide
va tornar a remetre'ls a Propietats Indal, i en Luke i l’Akanah es van batre en
retirada cap a l'altre costat del carrer.
-Bé,
ja podem acomiadar-nos de la idea d'entrar per la porta principal -va dir en
Luke amb un sospir -. Odio els androides de seguretat..., i el pitjor de tot és
que burlar la seva vigilància resulta pràcticament impossible. Són massa
ximples perquè puguis enganyar-los, i massa obtusos perquè els puguis convèncer
amb bones paraules.
-Hem
d'entrar aquí.
-No
hi són, Akanah, i tu ho saps. Ja fa quinze anys que se’n van anar d'aquest
lloc.
-Però
van estar aquí -va replicar l’Akanah-, i el camí estarà indicat d'alguna
manera.
En
Luke va tornar el cap per contemplar el comunal de dalt a baix.
-Ja...
I suposo que no se'ls va ocórrer pensar que ens evitarien molts mals de cap si
deixaven la seva marca fora del comunal, oi?
El
mur del comunal tenia tres metres d'alçada i estava fet d'un material tan llis
que resultava lleument relliscós. El mur es corbava lleugerament cap a fora, i
acabava en una filera de fragments de pedra fractal amb el propòsit tant
decoratiu com funcional.
-Podria
saltar el mur sense cap dificultat -va dir en Luke -. No tindria cap problema,
saps?
-Bé,
doncs jo sí que el tindria.
-Puc
agafar-te en braços i transportar-te a l'altre costat.
-Deixa
que faci una lectura des d'aquí abans d’intentar-ho.
L’Akanah
va avançar lentament al costat del mur i va anar lliscant els seus dits al
llarg de la seva superfície. En Luke la va seguir a uns quants passos de
distància, intentant percebre alguna mena d'interacció entre la jove i la paret
i intentant entendre a través de quina obertura estava mirant l’Akanah mentre
buscava algun rastre de la misteriosa escriptura dels fallanassis.
Quan
van girar la tercera cantonada, l’Akanah va deixar escapar un crit de sorpresa
i va fer un pas enrere. Dues ràpides gambades van suficients perquè en Luke
estigués al seu costat. Va ser llavors quan va veure que l'androide de
seguretat estava immòbil davant de l’Akanah.
-Aquesta
és l'única advertència que rebran -va dir l'androide-. Es troben en una
propietat privada. Els seus moviments i la seva aparença física han estat
registrades pels sistemes de vigilància. La seva conducta sospitosa ha estat
documentada. Surtin immediatament d'aquesta àrea. Si no ho fan, se'ls aturarà i
es presentarà una queixa contra vosaltres. Si tornen a aquesta àrea, es
presentarà una queixa contra vosaltres. Aquest missatge constitueix un avís
legal i suficient segons el que s’especifica a l'Article Divuit dels Estatuts
Penals de l'Ajuntament de Sodonna.
L’Akanah
va obrir la boca per protestar, però en Luke sabia que discutir no serviria de
res.
-Ens
anem -va dir, agafant-la del braç i tirant suaument d'ella.
La
seva promesa no va produir el més mínim efecte, i l'androide els va seguir
tossudament fins al seu lliscador de superfície i va esperar fins que es van
haver marxat abans de tornar a muntar guàrdia a la porta del comunal.
-
T’havia dit que odio els androides de seguretat? -Va grunyir en Luke-. No sé
com te les vas a arreglar per inspeccionar el costat i mig de mur que falta...
Vas trobar alguna cosa?
-Hi
havia un parell de línies d'escriptura al costat de la porta principal -va dir
l’Akanah -. Era un missatge molt curt que identificava aquest lloc com Kell
Plath.
-
Això és tot?
-Això
és tot. El que necessitem és dins. –L’Akanah va mirar cap enrere per esbrinar
si l'androide podia veure'ls des de la porta principal dels Jardins del Riu-.
Para.
-
Per què?
-He
de tornar.
-
I què faràs?
-El
mateix que vaig fer la nit que ens vam conèixer -va replicar l’Akanah -. O
potser ho has oblidat?
-No
he oblidat que mai no has arribat a explicar-me com te les vas arreglar per
entrar al meu santuari sense que percebés la teva presència.
-
Pararàs d'una vegada?
En
Luke va arrufar les celles i va detenir el lliscador de superfície amb una
frenada bastant brusca.
-Gràcies
-va dir l’Akanah, i va obrir la seva porta.
-
No vas a donar-me cap explicació?
-No.
No tinc cap intenció de donar-te explicacions.
-Ei,
espera un moment -va dir en Luke -. Què puc fer?
-No
crec que calgui matar ningú -va replicar l’Akanah mentre sortia del vehicle -.
Fes el que vas dir que faries, d'acord? Limita't a esperar, i intenta no despertar
les sospites de qualsevol androide que hi pugui haver en aquest barri. La
nostra nau es troba pràcticament a l'altra banda del planeta, i convertir-nos
en un parell de criminals fugitius podria fer que ens resultés bastant difícil
tornar-hi.
En
Luke la va seguir amb la mirada mentre l’Akanah s'allunyava carrer avall, i es
va preguntar amb quantes dones diferents estava viatjant i si alguna vegada
arribaria a conèixer totes les seves històries.
Vint
minuts després, en Luke va percebre la presència de l’Akanah. La jove ja estava
molt a prop.
-Anem-nos-en
-va dir l’Akanah mentre s'asseia al seu seient.
-
Vas aconseguir entrar?
-Anem-nos-en
-va repetir l’Akanah amb insistència.
En
Luke va tornar la mirada cap a l'altre extrem del carrer.
-
Et segueix algú?
-Vaig
aconseguir entrar. Ningú m'està seguint..., encara. I ara, podem anar-nos-en?
El
lliscador de superfície es va posar en moviment.
-
I?
-Ho
vaig trobar -va dir l’Akanah-. Ja no tenim res més a fer aquí.
-
I què penses fer aquesta vegada? Vas a dir-me què has descobert, o t'ho penses
callar?
-T'ho
diré quan estiguem lluny d'aquí, i quan sàpiga que puc parlar-te sense que
fer-ho suposi cap perill per a la meva gent.
-Ah...
Llavors és en mi en qui no confies, oi?
-L'escriptura
és un secret que no ha de ser conegut pels qui no poden llegir-la -va dir
l’Akanah -. Ja he violat un jurament parlant-te de l'escriptura i revelant-te
la seva existència. Explicar-t'ho aquí i ara, quan hi ha tantes formes de què
un secret pugui escapar, agreuja aquest delicte afegint un risc innecessari.
En
Luke va arrufar les celles.
-
Hi ha alguna raó per la qual no puguem tornar usant l’Aerotrén?
-No
-va dir l’Akanah, mantenint els ulls clavats a la seva finestreta-. No em van
veure.
Semblava
decidida a no parlar, però hi havia coses que en Luke necessitava saber abans
que arribessin a la terminal.
-No
has estat l'única que ha tingut èxit -va dir-. Jo també he descobert certa
informació..., i estic disposat a compartir-la amb tu ara mateix.
-No
ho facis, si us plau. Sigui el que sigui pot esperar -va dir l’Akanah-. Ara
l'únic que importa és sortir d'aquí el més aviat possible.
-Saber
on anirem a continuació també té certa importància, no? -Va replicar en Luke-.
Veuràs, he estat pensant en quin mitjà deurien utilitzar els teus amics per
anar-se'n de Teyr.
-Això
no té cap importància. Els fallanassis mai deixem cap empremta que pugui ser
seguida per algú que no pertanyi al nostre cercle.
-Pensa
el que vulguis -va dir en Luke-. Però tot i així, he esbrinat algunes coses
força interessants. Com què la raó per la que van vendre el comunal, per
exemple...
L’Akanah
li va llançar una mirada plena de desdeny.
-Això
no és cap misteri: vendre el comunal per poder pagar els seus bitllets. El
comunal no els servia de res llevat que ho convertissin en diners amb què
adquirir coses que sí poguessin emportar-se.
-Van
comprar una nau estel·lar, Akanah -va dir en Luke, i va agitar la targeta
d'ajuda al viatger davant de la seva cara -. No pots jutjar les coses per la
seva mida, saps? A més dels mapes, les guies gastronòmiques, les llistes
d'atraccions i els anuncis, aquesta targeta disposa d'una connexió sense fil
amb el Departament de Comerç de Teyr i d'una línia d'informació. Els teus amics
potser se n'anessin fa molt de temps, però en els arxius industrials continua
havent-hi una empresa anomenada Kell Plath..., i Kell Plath és propietària
d'una nau espacial anomenada Estrella del Matí.
-Van
haver d'invertir tots els seus recursos en la compra d'aquesta nau -va dir
l’Akanah.
-I
una miqueta més -va murmurar en Luke -. L'Estrella del Matí és un transport del
model Koqus. Va ser construït fa gairebé cinquanta anys, per descomptat, i és
massa petit per poder competir amb les grans naus d'Expo, però tot i així va
haver de costar bastants diners.
-
Quants passatgers pot transportar?
-
Una Koqus? Potser seixanta, depenent de com estigui distribuït l'espai de
càrrega.
L’Akanah
va assentir.
-N'hi
hauria hagut prou.
-No
sembles excessivament sorpresa -va dir en Luke, enarcant una cella -. Jo m'he
emportat una gran sorpresa, per descomptat. Creia que estàvem tractant de
seguir la pista d'uns refugiats, no d'una colla de grans accionistes.
-El
que hàgim triat viure de la manera més senzilla possible no vol dir que no
tinguem recursos -va dir l’Akanah-. Quan ets pobre no tens cap poder, Luke...
Els fallanassis són tan antics com els Jedi, i hem sabut amagar molt bé els
nostres recursos i desenvolupar-los el millor possible.
-Bé,
però llavors... Oh, Akanah, per què et van deixar abandonada a Càrratos? -Va
preguntar en Luke -. Puc comprendre que no volguessin córrer el risc de portar
la seva nau fins allà per recollir-te, però per què no podien pagar-te un
bitllet?
-Oblides
que Càrratos va quedar sota el control de l'Imperi poc després que m'enviessin
allà -va dir l’Akanah -. Qualsevol persona que volgués sortir del planeta havia
de pagar unes taxes de sortida a l’espaiport..., i les taxes eren molt elevades
perquè volien evitar que la gent fugís del planeta.
-
I quina raó hi havia perquè no poguessin enviar els diners de les taxes?
-No
estic segura que no arribessin a enviar-me'l -va dir l’Akanah, i una tènue
boirina de llàgrimes va començar a vetllar els seus ulls -. No puc
assegurar-ho, però... Bé, és possible que ho enviessin i que la Talsava se'l
quedés.
-
La teva mare adoptiva?
-La
meva guardiana. Mai va ser res més que això. –L’Akanah va intentar somriure,
però el resultat va estar bastant mancat de convicció -. Un matí... Bé, un matí
vaig despertar i la Talsava se n'havia anat.
-
Se n'havia anat?
L'amargor
es va apoderar de la veu de la jove.
-Les
seves robes, els seus escassos objectes de valor, totes les possessions
personals prou petites perquè puguin cabre dins d'una bossa de viatge i
esfumar-se en la nit... Tot havia desaparegut. Mai vaig tornar a veure-la. Em
va deixar abandonada allà perquè me les arreglés com pogués... Jo només tenia
quinze anys, i la Talsava em va deixar abandonada en una ciutat portuària que
faria que el teu Mos Eisley semblés un recés de pau en comparació.
En
Luke va pensar en totes les sospites que s'havien estat ocultant darrere de les
seves preguntes, i es va sentir bastant avergonyit de si mateix.
-Trobarem
a la teva gent -va dir amb tranquil·la fermesa mentre l’Aerotrén de l'Abisme
apareixia davant d'ells -. Quan tornem al Llimac del Fang, podré accedir als
arxius de trànsit del Registre de Naus de la Nova República. Hauríem de poder
esbrinar on ha estat l'Estrella del Matí, i quan. Estic segur que podrem
esbrinar on es troba ara.
-Això
no serà necessari -va dir l’Akanah. Després va allargar el braç i va posar la
seva mà sobre la seva, com si fos ella la que estigués intentant
tranquil·litzar en Luke-. Atzerri. Hem d'anar a Atzerri. I ja sé que potser no
és així, però reso perquè la nostra recerca acabi allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada