La caça del gorach

La caça del gorach


Jeff Grubb 

Parella el hutt, caçador extraordinari, va estendre un braç pesat però suau i va prémer el segell d'activació de l’hologravador de la seva nau.

- Diari d'Expedició 2435: Estic al planeta Lowick, caçant l’esquiu gorach. La meva presa és una criatura brutal i astuta, i fins i tot ara trobo difícil de creure que els seus ancestres governessin aquesta agrupació de mons. He untat molts pseudòpodes per rastrejar aquest espècimen, i ara, en els grans pantans plujosos d'aquest món, espero amb ànsies una desafiadora caça abans de lliurar la bèstia al seu inevitable destí i penjar el seu cap en el meu mur de trofeus. Tornaré a informar una vegada hagi finalitzat el meu triomf.

Parella va apagar l’hologravador, es va treure la seva bata d’Hispa-seda, i es va retirar a l'armeria de la nau, on els seus droides ja tenien preparada la seva armadura. Segons els informes, el gorach era fort i ràpid, de manera que el hutt va triar una armadura de cos sencer consistent en plaques superposades de coure de Ruusan, que recorrien des del naixement del seu coll envoltat de greix fins a la punta de la seva cua. Un pesat casc es va assentar fermament en la seva posició al coll de l'armadura, i el seu visor de dades va cobrar vida a l'interior.

Els seus dits van prémer un interruptor i una paret interior de la nau va lliscar a un costat, mostrant tota mena de pistoles, carrabines i rifles blàster, juntament amb una selecció d'armes de combat cos a cos. Aquesta seria una caça a l'estil tradicional, una que posés a prova tant l'enginy com els músculs. Va triar una carrabina blàster amb una llarga vibrobaioneta subjecta a la punta, a l'estil dels caçadors taloron.

Parella va assegurar la nau, va activar les seves defenses passives, i després desplegà la rampa d'aterratge i va baixar a la superfície del planeta. El terreny era suau i molsós i cedia lleugerament mentre el seu cos pesadament cuirassat avançava reptant. El seu guia oficial, proporcionat per l'assentament més proper en aquesta regió salvatge oblidada per Ardos, l'esperava. Per descomptat, era un pa'lowick; cos esfèric i clapejat que descansava sobre dues cames camallargues, peduncles oculars alçats amb curiositat, i boca a l'extrem d'un musell allargat, frunzida en una ganyota d'aparent desaprovació.

-Sóc Kashina Furt -va dir el pa'lowick -. Suposo que vostè és Parella el hutt.

- Parella el Caçador -li va corregir Parella -. Quan estic de cacera, prefereixo aquest apel·latiu.

El pa'lowick va emetre un so que semblava una banya Kloo amb refredat.

- Sóc el seu enllaç oficial per la seva cacera. Està buscant al nostre llegendari simi del pantà?

-Sí -va dir en Parella -. Encara que conec la bèstia per un altre nom. És un gorach. El trobaré aquí.

Una altra vegada aquest so rebufant de banya horn.

- Està vostè segur? Aquesta part del nostre món està majorment deshabitada, excepte per algun ocasional caçador d'ànecs.

En Parella va assentir.

- Sí, però aquests paranyers han estès la llegenda del vostre simi del pantà. De quatre braços, cabell com molsa, lluminosos ulls grocs, de color pàl·lid i verdós, del doble de la teva mida. És un gorach.

Kashina Furt va fer un altre soroll, i en Parella estava segur que era desaprovació.

-El nostre simi del pantà respon en aquesta descripció, però això no significa que sigui el seu gorach. Els mateixos gorach són una llegenda.

- Una gran llegenda -va dir en Parella -. Eren guerrers poderosos, brutals bàrbars estel·lars que es traslladaven de planeta en planeta, demanant tributs i subjugant a poblacions senceres al seu pas. Al final, dominaven una dotzena de sistemes en les seves urpes, abans d'enfonsar-se en una guerra civil i que les espècies dels seus súbdits s'alcessin contra ells. És una lliçó per a tots els governants: davant el primer senyal de debilitat, l'espècie inferior es rebel·larà.

El pa'lowick no va dir res, i en Parella es va adonar que els pa'lowick eren una d'aquestes "espècies inferiors" descrites en les llegendes. Els gorach havien governat allà.

- La ubicació és bona -va continuar en Parella -, les descripcions són adequades; trobarem al gorach aquí.

- L'època de la suposada ascensió gorach va ser fa mil·lennis -va dir el pa'lowick -. No crec que una comunitat d'aspirants a conqueridors hagi romàs oculta.

- No crec que hi hagi una comunitat -va dir el hutt -. Les històries dels gorach diuen que no envelleixen, i que només moren amb violència. Crec que el que heu estat relatant durant segles és una única bèstia. La sotmetré, i col·locaré el seu cos dissecat en el meu rebedor. Serà una peça d'art que els meus col·legues hutt puguin admirar mentre els obsequio amb el relat de la cacera.

El pa'lowick va fer un soroll per queixar-se, però l'horitzó darrere seu va esclatar amb una espurna de llum. Es va tornar per veure les boles de foc que s'alçaven sobre els arbres banyak i els mangles, i l'onada del tro va passar escombrant-los.

- Què ha estat això? - Va aconseguir dir el pa'lowick.

-Això -va dir en Parella -, són els meus batedors, dirigint la presa cap a nosaltres. Vinga. Comença la caça.

Es va sentir un agut grinyol quan els batedors d’en Parella -drons armats amb dards incendiaris- van passar a tota velocitat sobre els seus caps i van tornar per realitzar una altra passada. Volaven en formació d'arc, dirigint la vida salvatge cap a Parella i la seva nau.

- Va a matar tot el que hi ha al pantà! -Va cridar el pa'lowick.

- A algunes coses, sí -va dir el hutt -. Potser a la majoria de les coses. Coses que, per començar, serien una presa insuficient, indignes de ser caçades. Però si el gorach és aquí, i és el gorach el que busco, res tan bàsic com un bombardeig massiu el derrotarà. Potser vulguis romandre darrere meu.

Els primers exemplars de vida salvatge van arribar al costat d'ells. Primer van arribar els alats; pesats ànecs marlello aletejant desesperadament per avançar les flames, perseguits per falcons dels pantans d'escates verdes, dividits entre el desig de caçar les seves preses i la por a perdre les seves pròpies vides. Serps corredores travessaven l'herba alta i llangardaixos navegants avançaven gairebé dansant sobre les seves potes del darrere, esperant aconseguir suficient velocitat per estendre les membranes nervioses sota els seus braços i sortir planejant cap endavant. Després van arribar els quadrúpedes: guineus de desglaç i cérvols de cua de gat. Un gegantesc llop mesquer amb unes banyes de dotze puntes va córrer a refugiar-se a la seva dreta. Al seu pesar, Parella va aixecar la seva carrabina, però es va reprimir. Estava esperant una altra presa.

I de sobte va aparèixer, il·luminat a contrallum pel matoll ardent. Era més alt que llarg era el hutt, fortament musculat. Era bípede, amb quatre braços muntats en un ample tors. Gruixos flocs de pèl penjaven dels seus braços i cames, formant una gruixuda capa sobre el seu ampli pit. Al voltant del seu cap oscil·laven trenes com si fossin serps. Els seus grans ulls brillaven com llums, reflectint les flames que l'envoltaven. El gorach.

La criatura els va veure dempeus davant la nau, i els seus ulls es van creuar amb els d’en Parella. Les altres criatures es van apartar davant els caçadors, menys preocupats per ells que pel foc que els perseguia, però el hutt es va adonar que aquest havia comprès a l'instant el que estava passant. Que el camí obvi a la seguretat conduïa a la mort. Es va girar i es va dirigir a la dreta d’en Parella, seguint la línia de les pròpies flames, amb les seves trenes molsoses agitant al vent calent.

Parella va alçar el seu blàster i va disparar a la silueta en moviment que es retallava a contrallum de les flames. Li va donar un cop a la cama i la bèstia va ensopegar, però el tret no el va paralitzar. En canvi, el gorach va redoblar els seus esforços i aviat va estar embolicat en el fum de les flames dels batedors.

Darrere d’en Parella, el pa'lowick ploriquejà alguna cosa.

- Vine -va dir el hutt -. Això promet ser una cacera excel·lent.

L'ample cos del hutt va aixafar suaument l'herba del pantà, fins i tot amb l'armadura pesada que hi portava posada, i els bassals poc profunds no van ser impediment perquè avancés perseguint la seva presa, tan gràcilment com una de les serps corredores que havien escapat abans del foc. El terreny era tou i pantanós, i només mantenien les petjades del gorach per un temps molt breu, però era suficient. Parella va trobar el rastre i, sí, havia encertat a la seva presa en l'extremitat inferior dreta. Les petjades mostraven que estava coixejant.

Parella va arrufar les celles i va pujar el nivell de descàrrega del seu blàster. Un tret com aquest hauria abatut a un wookiee, però només hi havia incomodat el gorach. La nova configuració tindria menor abast però més força.

A l'estela del hutt, Kashina Furt s'esforçava per seguir el ritme.

- El pantà segueix cremant -va balbucejar, amb el seu musell-boca prènsil flexionant-se nerviosament -. Hauríem d'esperar que s'apagui el foc abans de seguir.

- Si esperem, el perdem -va dir en Parella -. La bèstia sap que l'estem caçant. Està buscant un lloc per amagar-se. En el seu cau, si està prou a prop.

- Com... -va dir el pa'lowick, panteixant -. Com ho saps?

- Perquè això és el que jo faria -va dir en Parella -. Una vegada, fa molt de temps, els ancestres d'aquesta criatura van governar amb crueltat sense misericòrdia. Aquests governants havien de ser conscients que en qualsevol moment els esperava una potencial traïció. L'ànsia de supervivència està en la seva sang. Aquesta criatura sap ara que està sent caçada, i cada neurona del seu enginy està dedicada ara a l'auto-conservació. Veu a un rival superior. Trobarà un lloc per amagar-se i esperarà que perdem interès en la persecució.

- Jo ja he perdut interès -va dir el pa'lowick, però si en Parella va arribar a sentir-lo, el hutt no va dir res.

Els incendis dels drons batedors ja s'havien extingit, convertint les lianes penjants dels arbres banyak en fumejants sogues de cendra. El cel sobre ells estava negre i ple de fum, i l'aire sabia a cendra i eufòria a la llengua d’en Parella. El hutt es va aturar i va examinar la terra, i després va donar mitja volta.

- Ha canviat de direcció -va dir el caçador, assenyalant el fang tou -. Aquí. Aquí és quan es va acabar el pànic. Quan va començar a raonar de nou. Veus, ara ha avançat creuant aquest rierol, el millor per enganyar els perseguidors.

Va avançar sense tornar-se a mirar si el pa'lowick li estava seguint.

- Sí, va venir per aquí -va continuar Parella -. Fixa't que els joncs són més densos per aquí. Podem veure quin camí va seguir, però té més cobertura. Jo tractaria de passar desapercebut i no oferir un blanc per a un blàster. Potser fins i tot preparar una...

La següent paraula era "emboscada", i era una paraula encertada. La immensa forma del gorach es va alçar de la mala herba, amb un bastó a cadascuna de les seves quatre mans. No, bastons no. Llances; toscament construïdes, usant pedres esmolades com puntes.

En Parella va aixecar la seva carrabina blàster, disparant al mateix temps que ho feia. El gorach ho estava esperant, i va llançar immediatament les seves llances. Parella va bloquejar amb la seva vibrobaioneta, i la tosca fusta de la llança repicà contra la carcassa de la carrabina. Dues llances més es van perdre lluny cap a la dreta.

I llavors la presa havia desaparegut, oculta un cop més en els elevats joncs que murmuraven al seu pas. Va ser llavors quan es va adonar que tenia una de les llances clavada.

O, més aviat, clavada en les plaques frontals de la seva armadura. La va mirar amb curiositat. La punta de la llança semblava ser una roca tallada a mà, però esmolada al punt que havia obert una esquerda a la carcassa de coure.

Va arrencar la llança de l'armadura, i li va costar un esforç. La punta de la llança gairebé havia travessat la pròpia armadura. Era sorprenent que hagués aconseguit això.

- Aquesta armadura proporciona una protecció gairebé insuficient -va murmurar Parella -. Hauré de tenir unes paraules amb el fabricant quan acabi aquesta cacera. Potser una armadura de batalla completa hauria estat més adequada.

- Significa això que ens en tornem? - Trinà Kashina Furt. S'havia refugiat a l'esquena cuirassada del hutt durant la lluita.

Parella va arronsar profundament les espatlles i va fer que el guia baixés d'on havia pujat.

- Molt al contrari. Aquest salvatge bé mereix una caça decent. Què hi ha més endavant?

El pa'lowick va prémer el seu holomapa.

-Hi ha alguns pujols més enllà -va dir -. Sense habitants. Sense habitants pa'lowick, vull dir.

Parella va grunyir mentre s’esmunyia darrere de la seva presa, com si l'afirmació d’en Kashina Furt suposés alguna diferència.

- Davant nostre trobarem el cau de la criatura. Ens està portant a un camp de batalla de la seva elecció.

El terreny va esdevenir una ondulant catifa de turons trencada per franges de fang cobertes de joncs. L'aigua fluïa a túrgids i amples rierols que tallaven perillosament turons a cada racó. Ara hi havia més arbres banyak, coberts de lianes. Havien sortit de la regió cremada, però l'aire encara feia olor de cendra.

Parella avançava ara més lentament, aturant-se sovint en els pegats de fang per determinar si el gorach havia passat per ells, apropant-se amb cautela a cada conjunt de gruixuts joncs. Per la seva banda, el guia pa'lowick es va mantenir a prop del pesat hutt, saltant amb cada espetec de la mala herba.

- Allà -va dir el hutt, assenyalant amb la carrabina blàster -. Això deu ser el seu cau.

A la part alta del turó descansava un gran arbre banyak, més gran amb els altres, amb les seves nuoses arrels retorçades formant una àmplia plataforma, exposada per l'erosió. La seva copa coberta de lianes bloquejava el cel i planava prop d'un penya-segat des del qual es dominava una àmplia extensió de fang.

- Per què allà? -Va grallar el guia.

- Domina els accessos locals -va començar a dir el hutt -. Està sec i per sobre del nivell de l'aigua. Bon drenatge. Fàcil de guardar.

El caçador va mirar al seu voltant, però no hi havia ni rastre del gorach. Tampoc és que hi hagués rastre de qualsevol altra forma de vida, la resta d'animals havia escapat de la zona.

Parella el Caçador va avançar lentament cap a l'arbre, envoltant-lo des d'una respectable distància. Llavors va deixar escapar un profund riure eixordador.

- Aquí! -Va dir -. El seu cau!

A l'altre costat de l'arbre cobert de lianes hi havia un gran forat excavat a la terra, que desapareixia en la foscor. Parella va calcular que fregaria les espatlles del gorach si entrava i sortia. Si era així un hutt cuirassat entraria de manera molt justa.

Kashina va treure el cap des d'un costat de l' hutt.

- Creu que està aquí dins?

- Probablement -va dir el caçador -. I també és probable que tingui tota mena de trampes primitives. Pous. Gàbies trampa. Potser fins i tot navalles amb ressort cobertes de verí.

- Què... - Kashina Furt va arrufar els llavis del seu probòscide -. Què farà, doncs?

- Enviar al guia -va dir el hutt, i va atrapar els llavis estesos del pa'lowick amb una gruixuda mà carnosa. Va aixecar en suspens la petita criatura i la hi va llançar pel forat.

No es va escoltar saltar cap trampa, cap crit sobtat interromput pel so de dagues travessant la carn del pa'lowick. Es va sentir un suau gemec en la foscor, però res més.

Parella va fer una ganyota.

- Veus alguna cosa? -Va cridar.

Potser Kashina Furt respongués, però Parella va escoltar quelcom moure’s des de l'altre costat de l'arbre. Immediatament, la seva arma va estar preparada, mentre el gorach apareixia, brandant un nou joc de llances amb punta de pedra foguera. Va descarregar dues d'aquestes llances contra Parella mentre aquest disparava. Els trets van gravar un grafit letal al costat de l'arbre, i Parella va escoltar el que va suposar que era un crit quan un dels seus trets d'energia de menor abast va donar en el seu objectiu.

El hutt es va dirigir ràpidament a l'altre costat de l'arbre, desitjant que la seva presa no tractés de fugir de nou de tornada al pantà. La sort estava amb ell, perquè el gorach havia retrocedit, cap a la vora del barranc. Seguia dempeus, però una retorçada columna de fum sortia del seu pelut costat i les puntes de les seves gruixudes trenes entrellaçades estaven en flames. Encara tenia dues llances a les mans dretes, però es va adonar que un dels braços estava seriosament socarrimat, i el gorach s'estava agafant aquest costat amb els seus restants braços sans. Parella va somriure i va aixecar el seu blàster.

- Una bona caça -va dir -. No la millor que he tingut, però seràs un trofeu valuós.

Va prémer el gallet del seu blàster...

... i no va passar res. Va ser llavors quan Parella es va adonar que un fragment de roca esmolada fins al punt que podia fracturar el metall, s'havia allotjat a la carcassa de la seva carrabina. El gorach havia donat al seu objectiu després de tot.

Llavors el gorach es rigué, i era un riure poderós i udolant. El hutt va poder escoltar en aquesta rialla ecos del seu passat sagnant, del seu roí imperi banyat de sang. Fins i tot ara, la criatura es negava a sotmetre’s als seus millors.

Parella també rigué, i va carregar cap endavant, posant tot el seu pes en la vibrobaioneta. Potser la carrabina li hagués fallat, però la punta esmolada encara podria apartar les puntes esmolades del defensor i colpejar el seu objectiu.

Si el gorach triava usar les seves llances per rebre la càrrega.

Però no ho va fer. En lloc d'això, la poderosa criatura va saltar cap amunt i es va agafar a les lianes de l'arbre banyak. Es va balancejar cap al fullatge mentre el hutt enfurismat arribava la vora del barranc, que va tremolar i es va ensorrar sota el seu pes addicional.

Parella va maleir mentre relliscava pel costat del barranc en un torrent de fang i roques soltes. El gorach havia triat sàviament el seu camp de batalla. Coneixia el millor lloc per enfrontar-se a un rival amb armadura pesada.

El hutt, atrapat en l'allau, va xocar contra la superfície de fang a la base del barranc. Furiós i avergonyit, el hutt es va girar per arribar a la riba, però les plaques cuirassades de la seva panxa no trobaven adherència suficient en el fang. Encara pitjor: estava començant a enfonsar-se en el fangar. Es va regirar, però era incapaç de surar amb la seva pesada armadura de coure. Va mirar cap amunt, a l'arbre banyak, i encara que no podia veure la seva presa, podia escoltar l’udolant riure del gorach. I llavors el fang va cobrir les ranures dels seus ulls i la seva boca. L'udol va persistir per un llarg instant, i llavors les lianes de l'arbre banyak es van agitar i el gorach va baixar àgilment des del fullatge. Va baixar amb cura cap a la base del barranc, tenint cura amb les seves extremitats ferides. Tot el que era visible ara era el casc cuirassat del hutt, apuntant com una pedra de la superfície del pou de fang. El gorach va alçar la seva última llança i, amb un gran esforç, la va llançar al casc amb prou força per travessar-lo juntament amb el hutt que estava sota.

En lloc d'això, el casc va ressonar amb un so buit i greu. El fang bombollejà i va sortir acomiadat amb la forma coberta de fang del hutt, que ara estava nu després de deixar la seva armadura enrere com un esquer. No obstant això, Parella encara guardava la seva vibrobaioneta, i la va llançar travessant el centre del tors del gorach. La sorpresa criatura va caure d'esquena a la vora, i el hutt es va trobar sobre ell en un instant, aixafant les cames ferides sota la seva massa, mantenint-lo quiet mentre l’apunyalava una segona vegada. El gorach va continuar debatent-se, i Parella el va apunyalar una tercera vegada, i només llavors van cessar els seus espasmes i la llum es va apagar en els seus lluminosos ulls.

Parella es va apartar per complet del pou, sacsejant-se la major part del gruixut fang. Va disposar el cos de la seva presa el millor que va poder amb la vibrobaioneta i se’l va tirar sobre les espatlles. Va pensar que probablement no hauria necessitat apunyalar-lo una tercera vegada, però això ja era problema del seu taxidermista.

Ja gairebé havia caigut la nit quan Parella va arribar a la seva nau amb la seva càrrega mortal. Va posar al màxim els raigs de la seva dutxa personal, però el vapor calent no va ser de massa ajuda per treure’s les restes del pantà lowickià. Es va introduir en una pesada bata, es va servir una forta infusió d'herbes, i es va recolzar amb el seu hologravador.

- Diari d'Expedició 2436 - va començar. Llavors va escoltar a algú que li cridava pel seu nom, des de fora de la nau. Va fer baixar la rampa d'aterratge i va veure al guia pa'lowick dempeus a les creixents ombres.

- Està viu! - Va dir Kashina Furt.

- La caça ha acabat -va dir el hutt -. Els teus esforços seran recompensats.

- Em vaig desmaiar quan em va llançar pel forat -refilà el pa'lowick -, ​​però quan em vaig despertar, em vaig trobar en el seu cau. S'havia marxat, però era el seu cau! El seu cau!

 - T'has tornat boig? Deixa de desvariejar!

- Està plena d'art! Escultures fetes de pedra, ceràmica senzilla i gemmes de foc! El que vaig trobar allà és una cova de tresors! Eren les coses més boniques que he vist mai!

- Així que el gorach robava objectes brillants -va dir el hutt, aclucant els ulls amb suspicàcia fins a convertir-los en estretes ranures.

- No! -Va exclamar el pa'lowick -. Vaig trobar les eines del gorach! I els seus models! Era ell qui creava el seu art. No era cap tirà assassí de mons... era un artista! El major artista que mai he vist! Vostè... - El guia va vacil·lar, i va mirar al hutt -. No l’ha matat, oi?

Parella abaixà la mirada cap al petit pa'lowick.

- La caça ha acabat -va repetir -. Els teus esforços seran recompensats.

El pa'lowick es va quedar allà immòbil, incapaç de respondre, i Parella va tornar a aixecar la rampa d'aterratge. Va tornar al costat del seu te, que es refredava, i va prémer la tecla de gravació.

- Diari d'Expedició 2436 -va dir el hutt, i va fer una llarga pausa, pensant en la figura inerta de l'artista en la seva càmera d'estasi.

- Res a informar -va dir llavors, i va apagar el gravador.

FI