Tir a l'anella (II)

Anterior

II

A més del torneig de tir a l’anella que estava tenint lloc al Pavelló C, al camp principal de l'estadi s'estava celebrant un esdeveniment que en Tambell va reconèixer vagament pels holovídeos.

Va veure com una mena de drometard geperut corria per la sintogespa amb la resta de les bèsties en la seva persecució, però el pic de l'acció va quedar bloquejat de la seva vista quan els espectadors davant d'ells es van posar drets, cridant expressions d'ànim. En Tambell va seguir caminant, i després d'envoltar una quarta part de l'estadi, va tocar l'espatlla d’en Rizz per aturar-lo davant d'un lloc de refrescos.

- Què és això? -va preguntar en Rizz amb recel, mirant amb temor als greixosos droides darrere del taulell.

- El dinar -va dir en Tambell -. I afanya't. Vull arribar-hi abans que comenci el torneig.

Va ocultar un somriure mentre en Rizz demanava amb cautela, llançant una mirada al voltant mentre preparaven la comanda. Per tractar-se d'aquesta hora del dia, hi havia una considerable multitud arremolinant-se a les casetes d'apostes i els xiringuitos. En la seva majoria stassians, però en Tambell va veure una atractiva dona Twi'lek estudiant el joc de les bèsties en els holomonitors, i un grup de bimms discutint mentre feien una aposta en una de les casetes més allunyades.

I darrere d'ells estava en Sedeya, preparat amb el seu xip de crèdit fermament subjecte: En Tambell es va posar rígid, tornant ràpidament la mirada al cartell de la cabina que indicava el requisit d'una aposta mínima de 5.000 crèdits. El noi prim no només els estava enganyant d'alguna manera, sinó que a més estava fent una maleïda fortuna amb això.

Li va donar un cop de colze a Rizz, va assenyalar amb el cap cap al Sedeya, i es van dirigir amb aire casual cap a ell, aturant-se a unes poques casetes de distància. En Tambell fingia estudiar el programa de tornejos que havia comprat a la planta baixa mentre que en Rizz mastegava els seus cruixents xipites i mirava dissimuladament a l'atractiva Twi'lek. Després que en Sedeya fes la seva aposta i s'allunyés ràpidament, en Tambell es va acostar a la cabina.

Però no per fer una aposta.

Introduint el seu identificador de seguretat a la màquina d'apostes, va teclejar un codi d'accés especial. La màquina va brunzir per a si mateixa per uns moments, i després per la ranura va escopir una pastilla de dades a la mà expectant d’en Tambell. El tros de plàstic contenia informació sobre l'última dotzena d'apostes efectuades en aquesta caseta, i només li va prendre un moment connectar al seu quadern de dades i descobrir que en Sedeya acabava d'apostar 10.000 crèdits a la Llançadora Cinc com a guanyadora del torneig d'avui.

Va alçar la vista, recorrent amb la mirada les diverses taules d'estadístiques fins a trobar l'adequada. Amb la Llançadora Cinc anunciada 12 a un en les apostes, el noi semblava a punt d'obtenir el seu major guany fins al moment.

En Tambell va serrar les dents.

- Anem cap allà -va grunyir, mostrant-li la quantitat abans de guardar el quadern de dades i dirigir-se ràpidament cap al Pavelló C. Estaven a 15 metres de l'entrada quan va reconèixer als homes que estaven alertes prop de la porta.

Gossos guardians. Múscul contractat de la gossera de la notòria senyora del crim stassiana, Aàlia Duu-lang.

La part posterior del coll d’en Tambell es va tensar. On es trobava l’Aàlia, el lladronici no es trobava lluny. I, tal com ell havia descobert molt al seu pesar personal i professional, la senyora i les seves accions il·lícites eren condemnadament difícils d'atrapar. La bruixa d'ulls aiguamarina tenia un bon cervell, i sabia utilitzar-lo. En general, usava a alguna altra persona que fes la seva feina bruta perquè les seves delicades mans romanguessin netes.

Al seu costat, en Rizz va disminuir el pas amb una lleugera vacil·lació.

- Sí, els veig -va dir en Tambell. Van arribar a la porta i es va quedar mirant el primer home, després al segon, una mirada intencionada que els dos resoludament van fingir no veure. Ells també li havien reconegut a ell, i atreure l'atenció d'un investigador imperial no era a la descripció del seu treball.

Va deixar que en Rizz li precedís al pavelló, una sala gran i ben il·luminada pel sol que brillava a través de les claraboies de transpariacer sobre els seus caps. Una escala baixava passant al costat de diverses files de seients al terreny del torneig, on diversos cercles de diverses formes penjaven suspesos del sostre. Cada anella de manera estranya valia un determinat nombre de punts, i guanyava el llançador amb més punts al final de quatre rondes.

- Com fan per què comencin a balancejar-se? -va preguntar en Rizz, estudiant l'embolic de metall.

- Vegem-ho -va dir en Tambell, i es va dirigir escales avall.

De prop, les anelles semblaven enganyosament innòcues. S'havia sorprès la primera vegada que havia vist un holo d'això: les anelles balancejant-se cap enrere i endavant en arcs desiguals o lliscant al voltant d’una òrbita en espiral, mentre que els llançadors col·locaven la punta dels seus peus a la línia de competició i acuradament calibraven el millor moment, i la quantitat de força justa, per llançar els seus petits discos metàl·lics per aconseguir que travessessin part dels cèrcols. Encara que ell mateix tenia una punteria bastant bona, en Tambell agraïa que els objectius de la seva pròpia sala de la brigada romanguessin immòbils.

En Rizz mirà especulativament les anelles.

-Hi ha un parell de maneres en què això podria funcionar -va dir -. Podria polaritzar les anelles i els discos, o equipar uns o altres amb una mena de camp repulsor. Llavors, per molt ben dirigit que fos el tret, no seria capaç de travessar els cèrcols.

- Llevat que tots els llançadors utilitzen el mateix equip -va assenyalar en Tambell -. Un dispositiu preestablert com aquest impediria al guanyador travessar els cèrcols tant com als perdedors.

- Hmmm -va dir en Rizz -. I si es tractés d'alguna cosa que pogués controlar? Amb un comandament a distància, o alguna cosa així? - Es va girar una mica per estudiar les grades -. Podria seure a prop, i... -La seva veu es va apagar.

En Tambell es va tornar per veure el que havia atrapat la seva atenció. El mal de cap que li havia amenaçat abans quan va veure els gossos guardians a sou de l’Aàlia Duu-Lang va anunciar la seva arribada amb una punyent punyalada.

Allà hi havia la mateixa senyora, en una llotja prop de la vora del terreny de joc. El seu frondós cabell ros brillava a la llum del sol, i els seus ulls verd mar brillaven mentre somreia càlidament a l'adolescent que seia al seu costat. En Tambell no es va deixar enganyar per la seva actitud acollidora, encara que va pensar en com de perplex que semblava en Sedeya. L’Aàlia Duu-lang no havia esgarrapat el seu camí fins al cim jeràrquic de la delinqüència d’Stassia només pels seus encants femenins. La senyora tenia una vena perspicaç d'un quilòmetre d'ample, i cobdícia era el seu segon nom.

Va sospirar, fregant-se el front amb aire absent en un va intent d'evitar el mal de cap. Si en Sedeya i l’Aàlia estaven junts en això, el seu treball havia acabat definitivament. L’Aàlia tenia una efectiva forma de cobrir les seves petjades i protegir els seus... diguem, recursos.

Com si sentís els seus ulls fixos en ella, va mirar cap amunt, aclucant lleugerament els ulls reconeixent-los, al Rizz i a ell abans de tornar despreocupadament la seva atenció al noi que es trobava al seu costat.

- I ara què? -Va preguntar en Rizz.

- Què vols que sigui? -En Tambell va arronsar les espatlles -. Observem-los. Vegem què passa.

Van trobar seients prop de la llotja de l’Aàlia, on Tambell tenia una bona vista de les mans d’en Sedeya, així com del seu rostre. Mirant a l’Aàlia amb una expressió de tímida admiració barrejada amb aprensió, el noi semblava no advertir en absolut que estava sent observat.

El torneig va començar, i en Tambell va fer una ganyota quan Sedeya es va inclinar cap endavant per concentrar-se en l'acció, amb un moviment brusc que va deixar a l’Aàlia xerrant amb el no-res després del primer llançament. Però a part d'això, no hi havia molt a veure. Amb els colzes recolzats en els seus genolls ossuts i les mans buides entrellaçades davant seu a plena vista, tot el que el noi va fer va ser mirar intensament als llançadors, sense parpellejar.

Després dels primers llançaments, en Rizz va baixar fins a la vora del terreny. Estudiant als llançadors, els seus discos i les anelles a la recerca de qualsevol signe revelador d'engany, va fer una mirada de dalt a baix a Tambell, que li va tornar la mateixa mirada. Els llançadors no estaven anotant molt, però ell sabia pels holos que no era inusual.

Llavors l'elecció d’en Sedeya es va col·locar en la línia. Toquerejant lleugerament el seu disc amb els dits, va balancejar el braç un parell de vegades com per sincronitzar els seus moviments amb les anelles que es balancejaven, i després el va deixar volar. Els aplaudiments van saludar el seu esforç, ja que el llançament va travessar una anella... i a més el difícil, l’anella de l’As, posant-se al capdavant.

Malgrat tot, en Sedeya... no va fer res. Ni una contracció de la mà, tot just un parpelleig. Quan el nom de la Llançadora Cinc va ascendir brillant a la part superior de la taula de puntuacions, l’Aàlia va dirigir una mirada de curiositat al seu silenciós company de seient. En Tambell es va preguntar si ella també havia fet alguna aposta en el torneig.

Els següents set llançadors van tenir èxit dispar. Un més va aconseguir un as, creant un empat entrant a la segona volta, i durant la breu pausa que va seguir, en Tambell es va unir a Rizz a la vora del terreny de joc. Va veure com el noi s'alçava lentament i parpellejava com si s'hagués quedat adormit, i l’Aàlia se li va acostar a xiuxiuejar a cau d'orella.

- No ho sé -va dir en Rizz en resposta a la pregunta tàcita d’en Tambell -. És difícil de dir sense examinar a fons el noi o a l'equip. Però jo no veig res obvi.

Van alçar la mirada a la llotja de l’Aàlia per trobar en Sedeya tornant-los la mirada amb expressió de sorpresa. Encara estrenyent la seva espatlla, la del noi, els ulls de l’Aàlia estaven alegres, però va semblar sorprendre’s quan de sobte el noi es va posar dret. Ella va dir alguna cosa en veu baixa i ell va vacil·lar, després va lliscar de totes maneres cap als graons. Els ulls de l’Aàlia es van refredar mirant la seva esquena en retirada, i els dos goril·les asseguts darrere es van posar drets, clarament decidits a seguir-lo.

Si era per protegir el nen, o per desfer-se de l'evidència, els investigadors no ho sabien. Es van mirar l'un a l'altre.

- Crec que serà millor que l’atrapem -va dir en Tambell -. Ja va sent hora que tingui una xerrada amb ell, de tota manera.

A la porta, el van veure dirigir-se cap el conjunt de turboascensors que donaven servei al Pavelló C. Els associats de l’Aàlia havien allargat el pas per arribar-hi abans-, i ell i en Rizz van fer el mateix. En Sedeya estava esperant un ascensor amb els associats deambulant a prop amb aire casual quan van arribar. El noi els va mirar nerviosament, després va apartar la mirada, mossegant-se el llavi inferior.

Les portes d'un dels turboascensors es van obrir, i en Sedeya es va llançar a l'interior. Els goril·les van tractar de seguir-lo, però en Tambell es va posar davant d'ells, obrint-se l'armilla amb aire casual per mostrar la insígnia imperial i el blàster subjecte al seu cinturó. Ells van dubtar, van mirar per sobre de la seva espatlla a Rizz i en Sedeya, drets a l'ascensor, i després van fer un pas enrere a contracor.

Ell va fer un gest d'aprovació amb el cap, mirant els seus rostres desconfiats fins que la porta es va tancar i després es va tornar per inspeccionar a un Sedeya d'aspecte infeliç. A mesura que l'ascensor baixava, el noi clarament va desitjar estar en un altre lloc... en qualsevol altre lloc.

- Sergent Tambell, Investigador Especial per al governador imperial -es va identificar, veient com empal·lidia la cara de l'altre -. Has tingut una ratxa bastant bona de victòries en els tornejos de tir a l'anella... no és així, ciutadà Sedeya?

En Sedeya es va estremir sentint el so del seu nom, va empassar saliva i va reunir coratge per mirar-lo breument als ulls.

- He tingut sort -va aconseguir dir.

En Tambell va assentir, complagut. Si el nen estava així d’intimidat ara, potser amb una mica d'ànim ho llargària tot a l'estació.

-Bé -va dir -, lamento informar-te que la teva sort acaba d'esgotar-se.

 Següent