La Prova del Tirà (VI)

Anterior

6

Al matí següent, el focus invisible que indicava el centre al voltant del qual girava l'interès general de la reunió d'estratègia va quedar dirigit cap als dos caps d'intel·ligència, cadascun dels quals havia estat inesperadament i desagradablement sorprès pels esdeveniments del dia anterior..., que a més els havien deixat en una situació professional una mica incòmoda.

Per l'Almirall Graff, el cap d'Intel·ligència de la Flota, el problema consistia a explicar com era possible que la gravació obtinguda per Mallar i els hologrames fixos de la destrucció de Polneye haguessin escapat a la custòdia de la Flota. Graff també havia de respondre per una segona, i aparentment independent, fallada de seguretat relacionada amb dades secretes de la batalla lliurada a Doornik-319.

-Hi ha tres còpies autoritzades de l'enregistrament d’en Mallar -va dir en Graff-. Una és aquí, una altra està en el sistema de dades de la Flota i la tercera està en mans del Departament d'Avaluació d'Amenaces, i a aquest total cal afegir una quarta còpia guardada als arxius de la Flota. També hem trobat dues còpies no autoritzades en espais de dades particulars dins del sistema de la Flota, i estem buscant altres possibles còpies.

- Significa això que tenen dos sospitosos? -Va preguntar la Leia.

-No -va dir en Graff-. L'opinió general en aquests moments és que aquestes còpies semblen ser el resultat de simples violacions menors de les normes de seguretat comeses de manera totalment innocent. Però encara estem seguint la pista dels llistats d'accés de les sis còpies. Ja hem entrevistat a totes les persones que van tenir accés a la còpia del palau...

-No, no ho han fet -el va interrompre la Leia.

-Disculpi, però em temo que no l'he entès...

-No han parlat amb mi -va dir la Leia.

-Bé, naturalment... Vaig donar per fet que qualsevol ús que vostè pogués haver fet d'aquest...

- Com sap que no vaig introduir una còpia al meu quadern de dades i me la vaig portar a casa? Com sap que no vaig fer una còpia i després em vaig dedicar a fer que circulés per aquí?

En Graff va arrufar les celles, no sabent com reaccionar.

-Em sembla un escenari molt improbable...

- Han parlat amb l’Alole o amb Tàrrick? Ningú pot treballar en el meu despatx a menys que se li hagi concedit un nivell de seguretat màxim.

-No ho vam fer -va admetre en Graff-. La seva secretaria no estava inclosa en la llista d'entrevistes.

-Doncs llavors donem una ullada fora de la meva secretaria i comencem a pensar en les persones que només vénen a fer-me una visita. El primer administrador, potser? -Va preguntar la Leia amb veu desafiant -. Què em diu de l'Almirall Ackbar?

-No.

La Leia va tornar la mirada cap al seient ocupat per l’Ackbar.

- Almirall?

L’Ackbar va posar les mans sobre la taula.

-És cert que m'he pres un interès especial en Plat mallar. No he intentat mantenir-lo en secret, excepte quan això podia permetre que en Mallar escapés a la taca del meu favoritisme. També és cert, Almirall Graff, que en el passat he intentat convèncer en repetides ocasions la presidenta de què fes pública la gravació d’en Mallar..., i siguin quins siguin els mitjans a través dels quals s'ha aconseguit, m'alegra que això hagi acabat passant.

-Ningú no pot dubtar de... -Va començar a dir en Graff.

-Esperi un moment. -L'Almirall va torçar el coll fins que va poder aguantar la mirada de la Leia-. Per respondre a la pregunta que no ha formulat en veu alta, he de dir que tinc una còpia de la gravació guardada en un compartiment de seguretat de casa. Però els dono la meva paraula que ni jo ni aquesta còpia hem estat la font de la filtració. No sé qui ha estat el responsable.

-Accepto les garanties, Almirall -va dir la Leia, girant-se cap en Graff-. Però no accepto les seves. Ningú ha de quedar exclòs de la seva recerca.

-Entesos, princesa -va dir en Graff, que havia après la lliçó.

Pel General Carlist Rieekan, cap d'Intel·ligència de la Nova República, el problema consistia a avaluar els danys causats per l’Ourn i evitar que algú pogués repetir els seus actes d'espionatge en el futur. Per al primer havia de descobrir amb tota exactitud quina informació havia proporcionat l’Ourn als yevethans. Per al segon havia d'explicar com l’Ourn havia aconseguit escapar de l'atenció oficial fins que va decidir lliurar la caixa negra i, amb això, lliurar-se a si mateix.

-No és que això tingui molta importància donades les circumstàncies, princesa, però sembla ser que ens ha lliurat l'espia equivocat -va dir en Rieekan.

- Per què diu això?

-He mantingut fora del llit a setanta persones durant tota la nit perquè investiguessin aquest assumpte, i no hi ha cap connexió plausible entre Belezaboth Ourn i la intercepció de la Tampion -va dir en Rieekan -. L’Ourn és un ningú que no té relacions importants, i no és més que un diminut paràsit oportunista dins del qual només hi ha aire i molta vanitat. No va tenir ni una sola ocasió d'obtenir i transmetre cap dada que tingués un nivell de secret tan alt com els assignats a la missió del General Solo o el pla de vol del Tampion.

- Està segur d'això?

-Estic gairebé totalment segur. L’Ourn es va acabar enfonsant ja molt avançada la nit, i llavors va començar a dir la veritat tan de pressa com podia aconseguir que li arribés a balbucejar la seva llengua. Ni tan sols sap que el General ha estat capturat.

-Llavors hi ha un altre espia yevethà..., situat en un lloc més alt.

-Almenys un -va dir en Rieekan.

-Els visitants que van anar a veure al virrei aquella tarda -va dir en Graff-. Els senadors Marook, Peramis i Hodidiji...

-Tots estan sent sotmesos a una investigació el més profunda possible -va dir en Rieekan.

- Què hi ha de la caixa negra? -Va preguntar la Leia.

-És un aparell molt interessant -va dir en Rieekan-. No és del tot negre en el sentit d'opacitat que atribuïm a aquest terme d'enginyeria, però li falta poc. La vam ficar a la sala freda i la vam obrir en condicions de buit i foscor completa. Va ser una sort que se'ns ocorregués fer-ho d'aquesta manera, perquè el subministrament d'energia està connectat a un fusible d'oxidació que ha estat ajustat per entrar en fase crítica si la caixa és oberta. L'ona expansiva probablement seria tan potent com la produïda per una granada protònica. Vam prendre hologrames i vam tornar a tancar la caixa..., amb molta cura.

» Després la vam posar dins d'un sistema de transmissió fals connectat tal com ens va explicar l’Ourn. La caixa negra no pot saber que el sistema de transmissió és fals, però la veritat és que ara només compta amb una deumilionèsima part de la sortida d'energia que necessitaria per arribar a obrir un canal d’hipercomunicacions, de fet, només disposa de l'energia necessària perquè puguem gravar el senyal per tal d'analitzar-lo.

» Acabava de rebre un nou informe d'última hora sobre aquest assumpte abans de venir a la reunió -va seguir dient en Rieekan-. Pel que sembla la caixa utilitza un algoritme de compressió concentrada que encara no hem aconseguit desxifrar del tot per ocultar el senyal dins del soroll. Molt eficient, per descomptat... -Va alçar la mirada cap a la Leia-. I segons el meu cap d'enginyers, també molt clarament imperial. Probablement va ser dissenyada i construïda aquí mateix, a Coruscant, durant els dies de glòria de la Secció Dinou i els bruixots de Warthan.

- Pot utilitzar el que ha esbrinat sobre aquesta caixa negra per localitzar les altres? -Va preguntar la Leia.

-Possiblement -va dir en Rieekan-, ja que a partir d'aquest moment hauríem de poder captar qualsevol nova transmissió. I ara que sabem què hem de cercar, potser tinguem una mica de sort i descobrim algunes transmissions antigues amagades dins del tràfic arxivat. Però m'agradaria suggerir una altra forma en què podem utilitzar el que hem esbrinat.

-Li escolto.

-Disposem de les eines necessàries per iniciar una petita campanya de desorientació -va dir en Rieekan-. Tenim una caixa negra que funciona i un ex-espia desesperadament disposat a canviar de bàndol que farà pràcticament qualsevol cosa que li demanem. Què em diria de permetre que l’Ourn seguís parlant amb els yevethans?

La Leia va assentir amb expressió pensativa.

- Té alguna idea sobre el que podem voler que digui?

-Jo tinc una idea -va en Nanaod Engh, atraient l'atenció cap al seu extrem de la taula per primera vegada des de l'inici de la reunió -. En realitat encara no estem segurs de si els yevethans han capturat al General Solo o de si, i disculpin-me, si el General és viu. Nil Spaar ha ignorat tots els missatges que li hem enviat. Excepte a través de les seves accions, ni tan sols ha intentat comunicar-se amb nosaltres des que se'n va anar de Coruscant. Potser l’Ourn podria aconseguir que trenqués el seu silenci...

Quan va tornar a l'Orgull de Yevetha, la primera preocupació d’en Nil Spaar va ser inspeccionar els seus nous reproductoris. Hi havia tres, i cada un estava proveït de quaranta-vuit alcoves. Abans de la reconversió havien estat blocs de detenció, i encara conservaven una gran part del seu caràcter anterior, de fet, la reconversió havia requerit uns treballs de renovació sorprenentment reduïts.

En Nil Spaar va anar escollint cel·les a l'atzar i les va inspeccionar fins a tenir la seguretat que cadascuna d'elles reunia les condicions adequades per poder penjar i nodrir un receptacle de naixement. Les parets estaven netes i austerament nues, les canonades podrien ser utilitzades com conductes d'alimentació i la ventilació estava totalment aïllada dels sistemes que proporcionaven aire net a la resta de la nau. Fins i tot hi havia desguassos individuals en cada alcova per als sacrificis i el ritu de l'emergència.

Els nous reproductoris requerien una nova collita de cuidadors, que ascendia a un total de divuit. Després d'haver inspeccionat les noves instal·lacions, en Nil Spaar va fer que els cuidadors fossin convocats perquè pogués avaluar la seva capacitat. La majoria eren cuidadors experimentats que havien conegut moltes niuades coronades per l'èxit, però només uns quants havien estat castrats.

-Molt abans que totes aquestes alcoves hagin estat omplertes d'embulls en procés de maduració començareu a sentir el poder de la màgia reproductora -els va advertir el virrei-. El crit dels vells imperatius de la carn i l'alegria es convertirà primer en una distracció i després en una compulsió. Heu de tornar-vos immunes a aquesta crida, perquè sinó podríeu trair el vostre solemne deure com a custodis del futur.

En Nil Spaar no va pensar ni per un sol instant a concedir-los l'opció d'abandonar el seu servei. Servir al Darama era un honor inigualable, i servir al Darama a bord del gran navili insígnia era un honor que no tenia precedents. La mera sospita que qualsevol dels cuidadors pogués arribar a rebutjar semblants honors merament per preservar les seves escasses probabilitats d'aconseguir la paternitat resultava totalment inconcebible. El president de la confraria de cuidadors de reproductoris de Giat Nor s'havia encarregat d'emetre les recomanacions i de fer els arranjaments necessaris perquè les cases afectades rebessin substituts, i aquesta era tota la consideració necessària.

Després d'allò, l'únic que li quedava per fer era inspeccionar les marasis que havien estat portades a bord per ajudar a Nil Spaar a omplir els nous reproductoris. Escollides d'entre els milers que s'havien ofert a si mateixes, les vint joves femelles que esperaven en el que anteriorment havia estat el bloc de detenció eren, sense cap excepció, atractivament esveltes i deliciosament desitjoses de complaure..., i com era lògic i comprensible, totes estaven molt nervioses.

En Nil Spaar va trobar la combinació molt tonificant i, decidint permetre’s un petit caprici, va triar a una de les marasis per aparellar-se amb ella allà mateix. Quan van haver acabat, les marasis de les cel·les contigües s'estaven retorçant en incontrolables convulsions de pura necessitat com a resposta a les olors i sons, i un Nil Spaar encara més revigoritzat va prendre a cadascuna d'elles en successió. Quan el tercer acte hi va haver arribat a la seva panteixant culminació, en Nil Spaar va cridar a la naradati, que s'havia allunyat discretament per així fer veure que no havia sentit els crits de passió.

-Aquesta -va dir, avançant pel passadís i assenyalant una cel·la dins la qual esperava una marasi que encara no havia conegut el seu contacte-, i també aquesta altra. Porteu-les a les meves habitacions aquest vespre després que s'hagi llegit el tolotan.

-Sí, Darama-va dir la naradati, inclinant-se respectuosament davant Nil Spaar.

- Quan portaran a bord a les altres?

-Esperem l'arribada del pròxim grup dins de vint dies -va respondre la naradati.

- Us heu ocupat dels nius? Estan buits i preparats?

-Sí, Darama, tant aquí com en el bloc G.

-Doncs llavors accelera la selecció -va dir el virrei-. Vull que el proper grup sigui rebut el més aviat possible.

-Sí, Darama. Encara que... El vostre cap de cuidadors ens ha advertit que els embulls haurien de ser penjats a intervals, i sempre tenint en consideració el ritme dels naixements i les exigències que es faci objecte al reproductori. Un nombre excessiu d'embulls que estiguin massa junts...

-Això no és problema teu -la va interrompre en Nil Spaar-. Omple els nius amb els teus millors exemplars, i mantingues-los plens.

-Sí, darama.

Només llavors va estar disposat en Nil Spaar a concedir novament l'accés a la seva augusta presència a Tal Fraan, qui havia estat molestant a Eri Palle amb incessants preguntes sobre el programa d'activitats del virrei i nervioses súpliques que li atorgués una audiència el més aviat possible. Es van reunir a la sala de comandament superior, un gran compartiment semicircular que es trobava a una considerable altura al mur davanter de la torre de comandament. Els finestrals de doble panell de la sala de comandament proporcionaven un espectacular panorama dels vuit quilòmetres de longitud del casc en forma de punta de llança del Destructor Estel·lar.

-Veure quant poder ha acabat acumulant-se en les mans dels Beneïts sempre et dóna noves forces, oi? -Va dir en Nil Spaar mentre en Tal Fraan era introduït a la sala-. Per ventura pot haver-hi cap dubte que som els fills del Tot, els hereus de l'antiga glòria? -Va donar l'esquena als finestrals i va acceptar la rendició de Tal Fraan amb un frec dels seus dits-. Fins on ens portarà aquesta glòria, jove deixeble? Quant arribarem a reclamar amb la nostra ambició?

-No hi ha dubte que som els hereus, Darama-va dir Tal Fraan-. Però les nostres legítimes aspiracions han estat discutides fins i tot dins de les fronteres del Tot. Es diria que l'ambició per si sola no pot mesurar el nostre destí.

- On hi ha una nau que pugui igualar el poder d'aquesta? On hi ha una sang tan poderosa com la dels Purs? En cap lloc de l'univers -va dir en Nil Spaar-. Al seu degut temps i transcorrent dels anys, tots es doblegaran davant nostre.

-He vingut a parlar d'algú que encara es resisteix -va dir en Tal Fraan-. He aconseguit fer nous descobriments sobre el que s'amaga al cor de les feristeles de pell pàl·lida. No hem d’enviar-los la gravació del mirador, perquè el fet de contemplar-la no els empenyerà cap a la rendició..., sinó cap a la ira.

En Nil Spaar va flexionar les seves robustes mans.

- M’enganya la memòria, o vas ser tu qui em va aconsellar que ensenyéssim els nostres ostatges a la Leia?

-Estava equivocat -va dir Tal Fraan sense tractar de disculpar-se -. Només la por ens proporcionarà el resultat que desitgem: la por pel que pugui ser d'ells mateixos, la por per la seva pròpia seguretat... La por pel que li pugui passar a un ostatge potser detingui una mà, però no farà canviar de parer al cor. I quan un ostatge pateix algun dany, llavors la fúria substitueix a la por.

- I d'on ha vingut aquesta nova revelació?

-De la feristela -va dir en Tal Fraan-. Vaig parlar amb Han Solo quan viatjàvem a bord de la llançadora. Desitjava mesurar la seva resposta a l'execució del seu company, i volia esbrinar si havia servit perquè temés per la seva vida. Desitjava saber si l'experiència havia incrementat la seva sensibilitat a les nostres preocupacions o els seus desitjos de cooperar amb nosaltres i ajudar-nos.

-I et vas endur una desil·lusió.

-Vaig quedar molt alarmat. Ara estic convençut que si transmetem la gravació de l'execució, les feristeles mai marxaran -va dir en Tal Fraan-. La meva alarma va ser tan gran que vaig ordenar que el missatge fos retingut fins que tingués ocasió de parlar amb vós.

-Això és el que em va dir Vor Duull -va murmurar en Nil Spaar-. Coneixent-me bé, va quedar una mica sorprès davant les excessives atribucions que t'havies pres i va venir a veure’m per demanar-me la meva confirmació.

La consternació va enfosquir el rostre de Tal Fraan.

- No he sabut ser mereixedor de la confiança que heu dipositat en mi, Darama?

-Això encara està per veure, guardià.

Una guspira d'alleujament va creuar pels ulls d’en Tal Fraan.

- Significa això que el missatge ha estat enviat?

-No -va dir en Nil Spaar-. Però encara no estic convençut que no hagi de ser enviat. Quan hi ha hagut un problema d'obediència amb els esclaus imperials, la matança pública d'uns quants sempre ha estat suficient per garantir el bon comportament dels altres.

-Han passat tants anys que ja no els queden ànims per resistir -va dir en Tal Fraan-. Van ser ensinistrats i educats per l'obediència. Aquestes altres criatures, la reina de les feristeles, el seu consort, fins i tot els pilots als quals ens hem enfrontat, semblen diferents. Mostren una estúpida tossuderia i una perillosa independència.

-M'estàs dient que et resulten impredictibles.

-No, Darama. Segueixo estant disposat a arriscar la meva sang basant-me en la meva convicció que els comprenc. Mostrar els ostatges que tenim en el nostre poder els donarà noves forces en comptes de debilitar-los. La incertesa ens resulta més convenient.

-I no obstant això hi ha un altre assumpte del qual hem d'ocupar-nos -va dir en Nil Spaar-. Fa una hora Vor Duull em va informar d'una conversa que un dels membres de la seva confraria havia mantingut amb Belezaboth Ourn.

- L'espia paqwe? Ja fa moltes setmanes que no ens ha donat res que tingui algun valor.

-Potser ho ha fet ara -va replicar en Nil Spaar-. La feristela ha informat que la Leia no creu que tinguem al seu consort en el nostre poder, i diu que tampoc ens creu capaços de dur a terme semblant intercepció.

- Però vam permetre que hi hagués testimonis!

-Doncs llavors els seus testimonis no van ser escoltats o creguts -va dir en Nil Spaar-. L’Ourn afirma que la Leia plora la pèrdua d'en Han Solo, però que continua avançant pel camí que havia decidit seguir tot i que s'enfronta a un esforç per desposseir-la del seu poder. Segurament això confirma que el teu primer consell era correcte. Hem de mostrar el nostre ostatge a la reina de les feristeles. Estic segur que això farà que canviï de parer.

Tal Fraan, que havia repenjat els reversos de les seves mans a les galtes, va caminar lentament al llarg de l'enorme finestral i va tornar sobre els seus passos abans de respondre.

-No, Darama-va dir per fi-. No puc estar d'acord. No hi ha res en el que l’Ourn ha dit que ens prometi que el coneixement de la veritat aturarà les seves agressions. En Han solo em va respondre amb el desafiament i l'amenaça. Podem tenir la seguretat que el foc que crema dins de la Leia és tan intens com el seu. Vós mateix heu observat la gens comuna intimitat del vincle que existeix entre ells. Tant la Leia com en Han ho han arriscat tot l'un per l'altre..., agosaradament i sense fer cap concessió. Això figura en el material que m'heu lliurat perquè ho estudiés.

En Nil Spaar va dirigir la mirada cap al gegantí vaixell que s'estenia per sota i per davant d'ell, i es va fixar en com la llum no filtrada del sol daurat de N'zoth feia que les seves línies i arestes brillessin igual que el metall acabat polit.

-Bé, en aquest cas... Quin curs ens aconselles seguir ara per eliminar la infecció d'aquestes estrelles? -Va preguntar passats uns instants.

-No hem aconseguit fer que ens temessin -va respondre en Tal Fraan-. Però ja hi ha ombres en les quals no entraran, i la més gran de totes aquestes ombres és la por que els horrors del passat tornin a repetir-se. La fortalesa dels que desafien la Leia s'alimenta d'aquesta por. Podem confirmar les seves profecies. Podem ajudar-los a destruir-la.

Amb les seves més de cinquanta estructures interconnectades i les seves vint mil habitacions i sales, la complexitat i les gegantines dimensions del Palau Imperial havien inspirat moltes històries.

Es deia que cap al final dels treballs de construcció vuit obrers van desaparèixer durant més d'un mes quan el seu comunicador de seguiment va deixar de funcionar. Els rumors insistien a assegurar l'existència d'una càmera sense portes, seccions de cent o més habitacions que mai havien estat ocupades i un compartiment del tresor ocult que contenia les riqueses del «General-pirata» Toleph-Sor.

Hi havia almenys onze despatxos i nou habitacions més que tenien les seves pròpies cròniques de crims reals, i a això calia afegir l'espantosa història de Prona Zeffla, que va morir asseguda darrere del seu escriptori i el cadàver va trigar més d'un any a ser descobert. Els funcionaris amb més anys de servei encara recordaven que els fills dels secretaris d’en Palpatine, als quals es permetia vagabundejar al seu antull pel Palau Imperial, arribaven a passar tres dies sencers jugant al caçador i la presa en els ascensors i passadissos.

Encara que una gran part de l'antic palau havia patit seriosos danys o havia quedat destruït durant l'atac de la Força de Tempesta del clon de l'Emperador, la part que va sobreviure o havia estat reconstruïda seguia sent prou gran per permetre que t'amaguessis o et perdessis en ella. Aquesta era una de les raons per les quals el primer administrador havia exigit que tots els que tinguessin un nivell d'escalafó superior al tres portessin a sobre un comunicador i el mantinguessin connectat en tot moment. Gairebé totes les persones que es trobaven per sobre del tercer nivell exigien als seus subordinats que també adoptessin aquesta precaució.

Però l'edicte de l’Engh no s'aplicava a la Leia, el comunicador normalment passava tant temps desconnectat com connectat. A causa d'això, i res més esclatar la crisi yevethana, l’Alole i en Tàrrick havien establert una aliança secreta amb els serveis de seguretat per garantir que algú que portés a sobre un comunicador activat estaria permanentment en contacte amb la presidenta sempre que aquesta es trobés al palau.

A la tarda aquest deure havia recaigut en l’Alole, però durant un moment en què tenia molta feina, la Leia havia abandonat el seu despatx per la segona sortida sense anunciar on anava. La secretària no va descobrir l'absència de la presidenta fins que l'alerta roja del General Rieekan va expulsar qualsevol altre assumpte de les pantalles en tot el complex presidencial.

La seva primera trucada va ser per al Rastrejador, qui hagués hagut d'estar fent guàrdia al costat de l'única entrada del nivell executiu.

- Està aquí la presidenta? -Va preguntar l’Alole.

-No, senyora. No ha sortit del pis.

Després l’Alole va cridar al Tàrrick, qui a aquestes altures ja s'havia assabentat de l'alerta.

- Has vist la presidenta?

-No. No està amb tu? -Va preguntar en Tàrrick.

-Va sortir del seu despatx en algun moment de l'última mitja hora i no sé on ha anat.

-Preguntaré als punts calents -va dir en Tàrrick, referint-se a la seva llista privada dels nou despatxos i set secretaris ministerials que la Leia solia visitar amb més freqüència-. Has mirat a la cova?

-Ara estic anant cap allà.

Els peus de l’Alole la van portar a tota velocitat pel passadís que conduïa als escassament utilitzats espais privats de la torre contigua. Mon Mothma els havia usat com a extensió del complex presidencial, i solia prendre l'aire i fer exercici al petit però molt assolellat jardí, o celebrar reunions privades en l'ambient íntim i acollidor de la seva saleta particular. La Leia poques vegades hi anava, quan les parets del seu despatx començaven a asfixiar-la, la princesa normalment preferia perdre de vista tot el nivell executiu.

Però allà va ser on la va trobar l’Alole. La Leia estava profundament adormida al llit triangular que ocupava una cantonada de la sala privada, i quan l’Alole va veure l'expressió de pau que hi havia al seu rostre va tenir un moment de vacil·lació. La fatiga de la Leia havia resultat òbvia per a tothom aquell matí, i aquesta era la primera vegada des de feia molts dies en què l’Alole veia el seu rostre totalment lliure de tensió i de les petites arrugues de la preocupació.

L’Alole va acabar deixant escapar un sospir i va allargar la mà cap al pal de metall daurat verdós de la punta més propera del triangle. El va sacsejar suaument, va pronunciar el nom de la Leia dues vegades i després va retrocedir un parell de passos.

-He trobat la princesa, Tàrrick -va murmurar amb els llavis enganxats al seu comunicador -. Ens posarem de camí dins d'un parell de minuts. Prepara la gravació perquè pugui veure-la. Ah, i esbrina si el General Rieekan vol estar present.

-Estic en això -va dir en Tàrrick-. L'Almirall Ackbar ja ha sortit del seu despatx de la Flota i ve cap aquí.

El timbre clarament metàl·lic de la veu d’en Tàrrick escoltada a través d'un comunicador va semblar ser el que finalment va acabar obrint-se pas a través de la fatiga de la Leia i va reclamar la seva atenció. La Leia es va aixecar al llit amb un crit ofegat, els punys atapeïts i la mirada extraviada.

-Tot va bé, princesa. Sóc jo, Alole... -Va dir la secretària, tornant a amagar el comunicador a la butxaca -. Hem de donar-nos pressa. Nil Spaar està parlant pel canal 81.

Quatre de les sis persones que compartien la taula de conferències amb la Leia estaven veient l'anunci del virrei per segona vegada. Només una d'elles es va atrevir a tractar de preparar a la Leia pel que anava a veure.

-Si això és una resposta al missatge de l’Ourn -va dir l'Almirall Graff-, el missatge que ens transmet és que ens hem estat preocupant pel motiu equivocat. Han Solo ja no és important.

-Permeteu-me sentir-ho -va dir la Leia, allargant la mà cap al controlador.

L'enregistrament començava amb una cosa que no havien vist abans: l'emblema de la Lliga de Duskhan, un doble cercle format per tres estrelles sobre un fons escarlata. L'emblema va omplir la pantalla durant uns segons, i després en Nil Spaar va aparèixer en ella.

Però aquesta vegada tenia companyia. Immòbil darrere d'ell hi havia un humà que portava l'uniforme negre d'un Moff imperial.

En Graff es va inclinar cap a la Leia.

-Darrere d'ells... Això és el pont d'un Destructor Estel·lar de la classe Súper.

L aLeia va fer callar a l'Almirall amb un gest de la mà.

-Em dirigeixo als forts i orgullosos líders dels mons vassalls de la Nova República -va començar dient el virrei-. Us porto un anunci, i un advertiment.

» Mentre parlo, l'enorme flota de combat que obeeix les ordres de la princesa Leia prossegueix la seva temerària invasió del Cúmul de Koornacht..., un territori que ha pertangut al poble yevethà durant més de deu mil anys.

» Fins aquest moment hem mostrat una gran prudència a l'hora d'emprar la força, i això malgrat que hem estat atacats a la nostra llar. Sense fer cas els urgents consells dels meus comandants militars, he mantingut en reserva la nostra poderosa flota excepte allà on les vides dels civils corren perill. He fet el que he pogut per reduir al mínim el nombre de baixes en ambdós bàndols. He donat a la princesa Leia totes les oportunitats possibles perquè alterés el curs que havia decidit seguir i retirés a les seves forces.

» M'entristeix haver de dir que en comptes de retirar ha decidit reforçar-les. Durant les últimes setmanes, la princesa Leia ha rebutjat la saviesa dels seus consellers i ha enviat en secret centenars de navilis de guerra més perquè amenacin als mons de la Lliga de Duskhan.

» Això m'entristeix, però no em sorprèn. Aquesta dona va sabotejar una prometedora negociació entre el meu poble i la Nova República perquè la pau no convenia a les seves ambicions. Es va asseure davant meu i va mentir sobre les seves intencions..., i mentre ella mentia els seus agents ens espiaven, buscant els nostres punts febles i planejant una guerra de conquesta.

» Sé que ara mateix els bons ciutadans de la Nova República estan intentant expulsar aquesta mentidera de la vostra capital. Però la princesa Leia ha comprat a un alt preu molts amics a Coruscant, i hi ha altres que tenen raons per témer-la. La lluita serà terrible, encara que espero que l'honor acabi prevalent.

-Ara ve el millor -li va dir en Graff a la Leia.

-Però el poble yevethà no pot continuar esperant el desenllaç d'aquest combat -va seguir dient en Nil Spaar-. No podem seguir arriscant el nostre futur amb l'esperança que la princesa Leia acabi escoltant la veu de la seva consciència i ens deixi en pau. Hem de protegir-nos. Rebutjant la nostra oferta d'amistat i amenaçant la nostra mateixa existència, la Leia ens ha obligat a buscar amics que en cas contrari no hauríem arribat a tenir.

En Nil Spaar va alçar una mà cap a l'home que esperava immòbil darrere d'ell.

-Hem convidat a l'Imperi a què torni al Cúmul de Koornacht com aliat...

-Això... Això és completament increïble -va balbucejar la Leia-. Els yevethans menyspreen l'Imperi.

-... i ara us anuncio que la Lliga de Duskhan i la Gran Unió Imperial han signat un tractat d'ajuda mútua. El Moff Tragg Brathis està al comandament de la flota de guerra estacionada en el nostre sistema.

L'home uniformat va assentir. En Nil Spaar va fer una pausa i l'enquadrament hologràfic va lliscar cap a la dreta fins que el panorama que oferien els finestrals del pont va confirmar que la nau era de la classe Súper. Durant uns segons també van poder veure un mínim de mitja dotzena de Destructors Estel·lars que volaven en formació sobre la curvatura d'un planeta de color groc pols.

Després en Nil Spaar els va ocultar fent un pas cap endavant.

-Ara ja han vist prou per poder entendre-ho. Si la Nova República no es retira de les nostres fronteres i si qui ocupi la presidència de la Nova República, sigui qui sigui, no accepta ràpidament la nostra legítima reclamació d'aquestes estrelles..., llavors el poder combinat de la Lliga i la Unió està preparat per entrar en acció. Les seves accions determinaran el curs del futur.

La imatge es va dissoldre per esdevenir un teló escarlata, i l'emblema de la Lliga de Duskhan va tornar a aparèixer sobre ell durant uns segons abans que la pantalla s’ennegrís.

- No hi ha res més? -Va preguntar la Leia.

-Això és tot.

La Leia va pressionar un botó del controlador i el va llançar sobre la taula.

- Hi ha algú entre els presents que pensi que el que hem vist és real?

-Tinc als tècnics d'Avaluació de Recursos treballant en l'enregistrament -va dir en Graff-. Nylykerka hauria de ser capaç de dir-nos si hem vist aquestes naus abans durant l'operació de reconeixement.

- Serà capaç de dir-nos quan van arribar allà i qui les controla? -Va preguntar en Rieekan-. Potser aquest pacte sigui real i que fos signat en secret fa mesos.

- I per què revelar-lo ara?

- I per què no? Atès que ja coneixem l'existència de les naus imperials, en Nil Spaar no té res a perdre revelant la seva existència a la resta de l'univers. I pel que fa al que espera aconseguir amb això... Bé, em sembla que és obvi.

- Què ha volgut dir amb això de «a la resta de l'univers»? -Va preguntar la Leia-. Pretén dir-me que aquest enregistrament ha estat difós per tot el sistema?

En Rieekan va arquejar una cella i va baixar la mirada cap a la taula.

-Sí -va dir el director de l'agència de comunicacions -. Va aparèixer en el sistema sota la forma d'un paquet diplomàtic estàndard acompanyat de la codificació esperada en aquests casos. No hi havia cap raó perquè els filtres la capturessin.

-Ens esperen temps molt interessants -va murmurar l’Ackbar bellugant el cap.

La Leia semblava cada vegada més disgustada.

-Comprenc. Podem esbrinar almenys per on va entrar en el sistema aquesta vegada?

-Estem treballant en això -va dir l'altra dona, adoptant un to clarament defensiu -. En un canal de baixa seguretat com és el 81, hi ha més de tres-cents mil accessos d'entrada autoritzades.

-L'únic que necessiten és una caixa negra connectada a un hipercomunicador que tingui una potència d'emissió prou elevada -va dir en Rieekan-. Ni tan sols té per què estar a Coruscant.

-Disculpin -va dir en Nanaod Engh. Només uns quants caps es van tornar en la seva direcció, i l’Engh es va escurar la gola i va repetir el que acabava de dir -. Disculpeu-me, però tot això no té importància. Són mers detalls..., trivialitats. El desenllaç d'aquesta crisi no depèn únicament del que passi en aquesta sala.

La Leia va fer girar bruscament el seu seient fins a quedar de cara a ell.

-Expliqui’s.

-El missatge del virrei no va dirigit a nosaltres, sinó que pretén arribar a un altre públic -va dir l’Engh, i va estendre les mans en un gest que semblava voler abastar el que l'envoltava -. El seu públic és allà fora. Aquest dard ha estat llançat contra el cor dels nostres ciutadans.

-Però és un frau -va insistir l’Ackbar -. No hi ha cap pacte. No hi ha cap Moff Brathis, i tampoc hi ha cap Gran Unió ni cap flota imperial. Estic totalment segur.

-I és molt possible que tingui raó -va dir l’Engh -. Però això és irrellevant. El fet que el que hem vist sigui veritat o sigui mentida no té cap importància, i el que creiem els que estem aquí tampoc té cap importància. General Rieekan, quina classe de proves pot oferir per refutar aquesta imatge..., i em refereixo al comandant vestit de negre que era amb Nil Spaar al pont d'un Destructor Estel·lar imperial?

-Bé, hi ha moltes formes d'atacar. Disposem de molts experts en...

-No, General. No pot refutar aquesta imatge amb paraules -va dir l’Engh, i va mirar a la Leia-. Sigui quina sigui l'espècie a la qual pertany, la gent sempre creu en el que veu. Les paraules no seran suficients per convèncer-los que han estat enganyats. Ara mateix s'estan tornant els uns cap als altres i el que diuen no és «Creus que és veritat?», Sinó «Bé, què penses que hauríem de fer sobre això?». No sé què decidiran que han de pensar quant hagin disposat d'algun temps per parlar. Només sé que per a ells la veritat és que els yevethans s'han aliat amb l'Imperi.

L’Engh es va recolzar en el seu seient.

-Crec que els analistes d'imatge de la presidenta haurien de veure aquest enregistrament el més aviat possible -va seguir dient -. Espero que per fi trobarà uns moments per parlar amb ells, Leia. Els dies que ens esperen no seran modelats per les preguntes i les respostes, la saviesa dels experts o el judici acuradament raonat d'uns quants comitès reunits al voltant de les seves taules. Les creences més estimades, les emocions més poderoses i la imatge que està present en la ment un moment abans d'agafar el son... Aquestes són les forces que escriuran la història dels propers dies.

Tholatin estava deshabitat excepte per l’amagatall de contrabandistes conegut com el Cingle d’Esau, que ocupava una profunda erosió lateral a la base d'un imponent penya-segat rocós. L'obertura tenia un miler de metres de longitud i uns cent metres de diàmetre al punt més profund, amb un màxim de sis metres d'espai a la zona d'estacionament que s'estenia per sota de les protuberàncies del sostre de granit. Un laberint de túnels i cambres artificials més petites perllongava el complex dos-cents metres més cap a l'interior de la muntanya.

El Cingle d’Esau era un dels santuaris més secrets dels contrabandistes, totalment invisible des de l'espai i molt ben defensat contra els intrusos. Fins i tot les tres clarianes utilitzades com a pistes de descens al bosc que cobria el sòl de la vall estaven amagades, i quedaven ocultes sota xarxes de camuflatge retràctils de nivell militar proveïdes de pantalles infraroges.

També era un dels santuaris més exclusius, ja que només podien accedir els veterans de la professió i sempre donava preferència als que tenien bones connexions per sobre dels que tenien molts diners..., o almenys així havia estat en el passat. Quan el Falcó Mil·lenari hi va arribar, el Cingle d’Esau estava més atestat del que mai recordava haver-lo vist en Chewbacca. Els espais d'aparcament de la zona de descens havien quedat reduïts a mig metre, i les tarifes dels dics flotants havien pujat de manera proporcional a la congestió.

[-La pau no sembla haver perjudicat els negocis,] -li va grunyir al cobrador mentre pagava la tarifa del primer dia.

-Quan no estan ocupats lliurant guerres, els governs s'entretenen prohibint coses -va dir el cobrador -. Sempre tindrem feina. Benvingut al Risco, Chewbacca. És un plaer tornar a tenir-te entre nosaltres... Per cert, he fotut fora a dos dels nois d'aquí per fer-li lloc a aquest munt de ferralla que anomenes nau.

En Chewbacca va pagar sense cap protesta l'esperat suborn que sempre acompanyava aquest privilegi atorgat per l'antiguitat.

[-I en Plothis? Segueix aquí?]

-Fa quatre anys va tenir una discussió amb un client i va acabar foradat. Bracha e'Naso va prendre les regnes del negoci.

[-Què em dius d’en Formayj i l'agència d'informació?]

-Segueix estant en el lloc de sempre -va respondre el cobrador -. I si vas allà no deixis de fer-li una visita a Armatin el Terrible, es va retirar i va comprar el bar. Si aconsegueixes agafar-lo en un dels seus moments de sobrietat, s'alegrarà de veure't.

En Chewbacca no volia que els passés res al Lumpawarump i la Jowdrrl, pel que els va ordenar que no sortissin de la nau. Amb en Shoran i la Dryanta muntant guàrdia, el Falcó estava tan segur com podia arribar a estar-ho en un port de lladres..., però el Cingle d’Esau podia ser tan perillós com la Fortalesa de les Ombres per als que no tenien experiència.

En Chewbacca havia anat a la recerca d'informació i d'alguns subministraments altament especialitzats. El primer article va resultar ser més car que el segon, i això malgrat que el preu del segon ja era francament elevat. e'Naso va tractar al wookiee igual que si fos una celebritat i després va intentar cobrar-li un preu exorbitant, com si en Chewbacca fos un cadellet amb els ulls plens d'estrelles que mai hagués recorregut una ruta estel·lar.

-Em resulta impossible tenir aquests articles en existència -va protestar quan en Chewbacca va emetre un grunyit amenaçador -. Ja has vist com de ple que està l’atracador i la cua que hi ha, la demanda és molt elevada, i reposar les meves existències em costarà bastant diners. Si vols un preu millor, aconsegueix que Maniid i la resta dels capitans que em porten els subministraments acceptin alguns crèdits menys a canvi del risc que corren.

Un altre client, un vell kiffu que estava examinant el catàleg d'hologrames piratejats, va sentir la conversa i va decidir intervenir.

-Regatejant amb un wookiee, eh? -Va dir el client mentre movia el cap-. Això sí que és tenir valor, e'Naso... Ni tan sols Plothis s'hagués atrevit a tant. Ja has decidit qui heretarà el negoci?

En Chewbacca es va tornar cap a e'Naso i li va dirigir una ganyota plena de dents que resultava encara més ominosa a causa de l'ombra de somriure que contenia.

e'Naso es va afanyar a oferir una alternativa a la seva millor oferta, que va consistir a sostreure un vint per cent del total. Quan això no va alterar l'expressió d’en Chewbacca, va permetre que el wookiee enunciés el seu preu.

[-I ho entregaràs tot en la meva nau,] -va afegir després.

-Per descomptat. Per descomptat.

Un cop fora, en Chewbacca va pagar al kiffu la seva tercera part de la rebaixa.

Fer negocis amb Formayj era una cosa molt diferent. El yao, tan longeu com era habitual entre els de la seva espècie, no només havia vist emprar tots els trucs sinó que havia entrat en el negoci de la venda d'informació prou aviat com per inventar diversos d'ells. A més, Formayj mai regatejava. Els seus records i les seves connexions, que havien estat acuradament cultivades i desenvolupades al llarg d'un segle de trànsit d'informacions, eren les seves veritables eines comercials. Formayj sempre avaluava minuciosament el valor d'unes i altres abans de desprendre-se'n.

-El Cúmul de Koornacht -va dir Formayj, assentint amb el cap -. Mapes, habitants, rutes hiperespacials, dissenys de naus, defenses planetàries, graelles sensores... Un article molt estrany, i molt car.

[-Pagaré el preu que fixis.]

-Torna d'aquí a dos dies. Llavors tindré alguna cosa més que dir-te.

I en conseqüència en Chewbacca i els altres van esperar, mantenint-se prop del Falcó i observant el trànsit de les naus que ocupaven les altres places de l’atracador o que feien cua per instal·lar-se en elles. L'arribada del trineu de repartiment d’en e'Naso va suposar una interrupció de l'espera que va ser molt benvinguda, i les diverses hores de treball requerides per l'estudi, les comprovacions i l'emmagatzematge de la càrrega van servir per dissipar una part de la seva impaciència. Però al matí següent en Lumpawarump ja estava anant d'una mampara a un altre tan nerviosament com si el Falcó fos una gàbia.

[-Quant de temps haurem de seguir esperant, pare?]

[-El suficient perquè puguis fer cinc sessions de caigudes amb la Jowdrrl en el compartiment de càrrega davanter.]

[-La Jowdrrl torna a estar molt ocupada amb la torreta dorsal.]

[-S'ha inventat aquest treball per no embogir. Si li ho demanes, trobarà una mica de temps per a tu.]

[-I no podria practicar les caigudes amb tu en comptes d’amb ella?]

[-Ja saps com perdre..., i jo he d'anar a veure als altres traficants d'informació i a alguns vells amics,] -va dir en Chewbacca, remenant enèrgicament el pelatge del seu fill amb una de les seves manasses. [-No et moguis d'aquí. Estudia la nau i dedica't a practicar les teves habilitats de defensa i atac..., perquè molt aviat vas a necessitar-les.]

Un dia de beure slava al bar mentre escoltava les fanfarronades i històries de gestes increïbles dels contrabandistes va reduir considerablement les reserves de paciència d’en Chewbacca. Quan va esclatar la tercera baralla de la tarda, el wookiee es va aixecar amb un rugit, va agafar els dos adversaris i els va llançar a racons oposats del bar..., per l'única raó que necessitava descarregar d'alguna manera la insuportable tensió que s’estava començant a acumular en el seu interior.

En Chewbacca va tornar a l'agència de Formayj al matí següent, però la visita només va ocupar una part molt petita del seu dia.

-És difícil -va dir Formayj-. Torna d'aquí a dos dies.

Dos dies després li va dir el mateix.

Al cinquè dia de la seva estada al Cingle d’Esau, en Chewbacca es va estovar per les incessants mirades de súplica que li llançava en Lumpawarump i va portar el seu fill al santuari.

L'excursió va acabar gairebé tan de pressa com havia començat quan Lumpawarump es va aturar davant d'una nau que es dedicava al tràfic d'esclaus i va donar unes mostres d'interès per ella que seu propietari, un trandoshà, va trobar excessives.

- Ocupa't dels teus assumptes! -Va cridar des de dalt de la seva nau. Un instant després un feix desintegrador va socarrimar el pelatge de l'espatlla dreta d’en Lumpawarump-. Vinga, fora d'aquí!

En Chewbacca va agafar al seu fill pel clatell i se'l va endur arrossegant-lo cap als túnels, agitant el seu arc d'energia i intercanviant grunyits d'amenaça i insults amb el propietari de la nau mentre ho feia.

[-És que no m'has estat escoltant? La curiositat mai és recompensada al Cingle d’Esau,] -li va dir en un to molt sever a Lumpawarump quan van estar a cobert dins dels túnels. [-Vigila, però que no et sorprenguin mirant. Escolta, però que no et sorprenguin prestant oïdes al que diuen els altres. No facis preguntes, i fingeix creure totes les mentides que et diguin. Aquest és el codi que regeix aquí.]

Set dies després de la seva arribada, en Formayj va cridar al Chewbacca i li va dir que anés a agència d'informació.

-Abans jo t'ensenyo el preu i tu decideixes -va dir.

[-Tu mai intentaries estafar-me,] -va dir en Chewbacca. [–Mostra’m què tens.]

El preu era gairebé extraordinàriament alt, però el valor de la informació resultava evident. Formayj havia reunit una còpia d'un mapa de navegació yevethà que incloïa les anotacions d'un contrabandista -la còpia ja tenia sis anys d'antiguitat, però tot i així seguia sent inapreciable -, un informe d'una antiga autòpsia imperial sobre tres cadàvers yevethans; un enregistrament del missatge que en Nil Spaar havia enviat al Senat, una instantània que mostrava una nau estel·lar esfèrica amb els emplaçaments artillers i els accessos indicats..., i el millor de tot: els arxius de dades i expedients hologràfics d'una passada de reconeixement sobre Wakiza duta a terme per la Nova República, amb el segell de l’INR inclòs.

-Tan nou que encara pots olorar la tinta de la Ciutat Imperial -va dir el traficant d'informació, assenyalant el segell amb un dit -. T'agrada?

[-Ets el millor, Formayj.]

-Per descomptat. Per aquesta raó tots vénen aquí. –En Formayj va acceptar els diners d’en Chewbacca amb un somriure, i després va desactivar el robot esborrany i la resta dels dimonis que altrament haurien estat activats per un gallet ocult a la porta de l'agència -. I ara, l'altre assumpte.

En Chewbacca, que ja es disposava a aixecar-se per anar-se'n, va deixar anar un grunyit d'interrogació.

-Fas preguntes sobre Han Solo per tot el Cingle -va dir Formayj-. No em preguntes a mi, com si jo no sabés que està presoner a Koornacht. Sé d'on ha vingut tothom i on va tothom quan se'n va d'aquí. Sé per què el client vol la informació abans que li vengui. A vegades fins i tot he de donar-los una greu desil·lusió pel que jo sé. Planeges un rescat, oi?

En Chewbacca va emetre un grunyit d'assentiment.

-Vas preguntant on deu estar presoner. Encara que no véns a mi, jo faig les meves pròpies investigacions. –En Formayj va bellugar el cap-. Decebedor. Ningú ho sap. No hi ha cap presó. El seu nom no és pronunciat per ningú que pugui saber-ho, ni a Coruscant ni a N'zoth. -Formayj va allargar el braç i li va lliurar una altra targeta hologràfica -. Potser això t'ajudi. Gratis... No costar gens a mi. -Va assenyalar el visor-. Endavant. Mira.

Era una gravació d'en Nil Spaar dirigint-se als membres de la Nova República a través del Canal 81 el segell temporal indicava que havia estat obtinguda feia quaranta-dues hores, i que començava amb les paraules «Em dirigeixo als forts i orgullosos líders dels mons vassalls de la Nova República».

Formayj va dipositar un altre objecte, aquest cop es tractava d'una targeta de dades, entre els dits d’en Chewbacca.

-Codis d'escuts del vell Destructor Estel·lar imperial, freqüències d'interferència per a sensors, pautes foc defensiu... Són dades fàcils d'obtenir. No hi ha demanda per a ells. Només valor històric -va dir -. La meva tarifa de servei cobrirà despeses. -Formayj es va aixecar i li va oferir la mà -. Segueix caient bé Han, vell pillastre. Contrabandista reformat. Transmet salutacions meus a ell, si veus Han.

En Chewbacca va tornar corrent a la nau i va introduir la gravació en el lector perquè pogués ser vista pels altres.

[-El meu germà d'honor s'ha convertit en el trofeu de guerra d'en Nil Spaar,] -va dir, i va assenyalar el casc negre blavós de la gegantina nau estel·lar visible darrere del virrei. [-Allà on estigui el seu enemic, estarà en Han.] -Després en Chewbacca va assenyalar el planeta visible darrere de la nau. [-Ara hi són.]

Vint minuts més tard el Falcó Mil·lenari va desenganxar del Cingle d’Esau. Immediatament després d'haver entrat en òrbita, va dirigir la seva proa cap al Cúmul de Koornacht i va saltar a l'hiperespai per prosseguir el seu solitari viatge cap a N'zoth.

Següent