Tir a l'anella
Laurie Burns
I
El
noi tenia una sort condemnadament excessiva. Fent cas omís de l'enrenou de
l'atrafegada sala d'esquadres d’Stassia al seu voltant, el sergent Zeck Tambell
va observar l'holograma de nou amb una estranya barreja d'enveja personal i
disgust professional. Enmig del desordre del seu escriptori, un Reye Sedeya en
miniatura es delectava sobre el seu xip de crèdits mentre un droide de
seguretat romania a prop, custodiant impassible al noi prim i els seus guanys.
Grans
guanys, a més. La caseta només acceptava apostes de 1000 crèdits com a mínim.
En
Tambell va torçar el gest i va colpejar l’holotauleta amb el polze,
empenyent-la al fons de la seva gola. Fent una ganyota davant el gust, va
esgotar les últimes gotes tèbies de Caffa del seu got, el va arrugar en una
petita bola compacta, es va tirar cap enrere en la seva cadira i va apuntar amb
cura.
Va
aterrar al jardí aquàtic amb un xipolleig satisfactori, i, a l'altre costat de
la sala, el cap Valon Rizz es va incorporar crispat quan algunes gotes van
esquitxar la llista d'ordres de detenció imperials que estava revisant.
-
Maleïda sigui, Tambell, ja n'hi ha prou! -va grunyir, llançant una mirada
assassina a través de les quatre taules que els separaven -. Estàs matant les
meves plantes!
En
Tambell va somriure.
-
Estic perfeccionant la meva punteria -va corregir a l'investigador més jove -.
Mai saps quan vaig a haver de treure't un rebel de l'esquena.
-
M’arriscaré -va dir en Rizz, pescant la bola mullada del bol sobre el seu
escriptori. Va arrufar les celles quan va veure que l'últim xut d’en Tambell
havia danyat un dels delicats lliris blancs que flotaven a l'aigua -. Mira això
-el va acusar -. Cada dia tenen pitjor aspecte.
-
Au, relaxa't. Estan bé. –En Tambell va col·locar les botes sobre la seva taula,
fent cas omís de la pila de targetes de dades que va lliscar per la vora i va
caure a terra. Es va creuar de braços, amb aspecte pensatiu -. Escolta, Rizz,
què saps del tir a l'anella?
En
Rizz va esbufegar.
-
Si jo fos tu, em limitaria a la sala d'esports de la brigada.
-
M'acaben d'assignar aquest cas -va dir en Tambell, com si no li hagués sentit
-. Un noi que ha estat apostant en els tornejos de tir a l'anella amb una sort
massa bona per ser veritat. Sis apostes, sis victòries... ha d'estar manegant-s’ho
d'alguna manera.
-
Subornant alguns dels llançadors perquè perdin, potser? - va suggerir en Rizz.
-
Això és el que vaig pensar - va coincidir en Tambell -. Però els crèdits
semblen nets, segons Refir. -El droide de Recuperació Financera i Recerca de
Xarxes era una meravella per descobrir el rastre dels diners -. Els guanys del
noi igualen els seus dipòsits bancaris, i Refir no pot trobar més que un parell
de centenars de crèdits que faltaven del muntant total. Caldria molt més que
això per convèncer-me a mi perquè renunciï a un torneig.
-
Així que potser estiguin obtenint alguna cosa d'ell que no siguin diners -va
dir en Rizz. En Tambell semblava escèptic, i el jove va arronsar les espatlles
-. Està bé, llavors potser tingui alguna cosa amanyada. Algun tipus de camp
repulsor o alguna cosa així, perquè no puguin aconseguir encertar a l'anella. O
potser realment tingui sort.
-
Ningú té tanta sort -va dir en Tambell -. A més, el tinent diu que aquest ve de
més amunt... algú a la plantilla del nostre gloriós líder vol que s'investigui
aquest nen.
En
Rizz va arrufar les celles en senyal d'advertència davant la referència a Tren
Pergallis, el governador imperial d’Stassia, sota els auspicis seu equip
d'Investigacions Especials investigava assumptes locals d'interès per a
l'Imperi. En Tambell va ignorar la mirada.
-
No és el nostre tipus de cas habitual, però si algú allà dalt ho vol, llavors
ho aconseguirem. Aquests tornejos de tir a l'anella són com mirar una paret de
durciment, però...
L'escàner
de comunicacions de la sala de la brigada el va interrompre a mitja frase, fent
sonar a tot volum els penetrants tons utilitzats per convocar unitats de rescat
i reparació, seguits per la veu impassible de l'operador.
-
Unitats de suport a un accident a la pista de barredores -va dir -. Una
barredora ha caigut en un forat, hi ha baixes confirmades. Si us plau,
confirmeu.
Tambell
i Rizz van creuar una mirada, i tots dos van fer una ganyota. Les carreres de
barredores eren un esport popular, però els seus accidents eren notòriament
complicats.
-
Això em recorda... treballes en la Loteria d'aquest any? -va preguntar en Rizz.
Pilots de barredores havien estat arribant des de tot el sector per competir en
el dia de la cursa anual de demà passat, i les forces de seguretat locals
pagaven el triple del salari normal als oficials imperials que ajudaven en el
control de multituds.
-
No -va dir ràpidament en Tambell. Ni tan sols la temptació de cobrar el triple
era suficient per fer-li oblidar la visió de l'accident espantós de l'any
passat.
En
Rizz el va mirar amb curiositat, però ho va deixar estar.
-
Llavors, hauries de fer una ullada als equips de tir a l'anella -li va
aconsellar -. A veure si aquest noi ha muntat algun tipus de dispositiu del
qual no hem sentit parlar.
-
Tu ets l'aficionat a la tecnologia. Vine amb mi i mira-ho per tu mateix -el va
convidar en Tambell -. Fins i tot et convidaré a dinar.
En
Rizz li va llançar una mirada.
-
Vaja, gràcies -va dir secament -. L'últim dinar al qual em vas convidar va
resultar contenir espècia de contraban. Haver de purgar-me l'estómac perquè
l'inspector pogués obtenir una mostra no és la meva idea de passar-ho bé.
-
Ens va aconseguir la prova que necessitàvem, no? –li va recordar al jove -.
Vinga. Serà divertit.
-
Vaig creure que havies dit que veure el tir a l'anella era gairebé tan divertit
com posar-se els mitjons -es va queixar en Rizz, apagant però el seu quadern de
dades i posant-se dret.
En
Tambell va somriure.
-
Fins i tot menys -li va prometre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada