Lleialtat (V)

Anterior

Capítol Cinc

Des de l'aire, la base de navilieres Agrupades de Drunost tenia exactament el mateix aspecte que el seu conegut logotip en forma d'estrella dins d'un remolí. Dempeus rere d’en Marcross, mirant per sobre de la seva espatlla, LaRone va poder veure una dotzena de grans transports estacionats al voltant de les seves vores, amb diverses àrees d'aterratge i de servei formant un anell dispers a uns pocs quilòmetres de distància. A un parell de quilòmetres al sud-est de la base, una ciutat de mida mitjana s'apinyava contra la vora d'un riu d'aigües ràpides.

- Veieu tots els transports? -Va dir Quiller, assenyalant l'edifici de la base-. Deu haver arribat un comboi. Això és bo; significa un munt de gent, vehicles i naus movent-se d'una banda a una altra recollint les seves mercaderies.

- Una multitud en la qual podem perdre'ns? -Va suggerir Marcross.

-Exactament.

- Què són totes aquestes petites zones d'aterratge al voltant de les vores de la base? -Va preguntar LaRone.

-Àrees de servei de propietat privada -va explicar Quiller-. Són per a gent que vol arribar i recollir carregaments o comprar directament del centre de venda de navilieres.

- No anirem a la base pròpiament dita, no? -Va preguntar Grave a l'estació d'escuts i sensors, darrere d’en Quiller.

-Ni tan sols anem a apropar-nos-en -li va assegurar Quiller-. Navilieres té la seva pròpia força de seguretat, i no són un grup amb el qual voldries ficar-te en un embolic. Però aquests camps de transbord tenen els seus propis punts de venda. En realitat, una vegada que aterri no haurem d'avançar més d'uns dos-cents metres des de la nau per trobar tot el menjar i l'equipament que necessitem.

- I què passa amb els imperials? -Va preguntar Brightwater des del seient d’astrogació i comunicacions, darrera de LaRone -. Segur que tenen presència aquí.

-En realitat, el més probable és que no la tinguin -va dir Marcross -. A Navilieres no li agrada tenir traves per part dels governs, i és prou gran com perquè generalment el Centre Imperial li deixi bastant màniga ampla.

-Raó per la qual aquest lloc va ser la meva primera elecció -va confirmar Quiller.

-Haurem de preparar els làsers igualment -va advertir Brightwater -. Fins i tot si no ens trobem amb imperials, als bandits també els hi agrada rondar per les estacions de transbordament.

-Especialment quan ells tampoc veuen cap imperial -va dir secament Grave.

-Bona apreciació -va acordar LaRone -. Podríeu tu i Brightwater avançar-vos i preparar els canons?

-És clar -va dir en Grave. Va fer un gest, i ell i Brightwater van abandonar la cabina. LaRone va observar la seva esquena per veure com envoltaven les estacions de suport vital i l'ordinador de la nau a banda i banda de l'avantsala i es lliscaven a través de les petites comportes en els dos pous artillers que flanquejaven el morro de la nau.

-Aquests làsers seran una desagradable sorpresa per qualsevol al que hàgim de disparar -va comentar Quiller mentre activava els intercomunicadors de les torretes artilleres-. Els hi he fet abans una ullada ràpida, i han estat seriosament millorades respecte al que pot considerar-se estàndard en aquesta classe de naus.

-Té sentit -va dir LaRone, estudiant l'anell d'àrees d'aterratge mentre descendien cap a la superfície-. Quiller, què et sembla si aterrem en aquest camp bastant concorregut, cap a l'est de la base?

-Em sembla bé -va dir Quiller-. Aterraré prop d'aquests dos vaixells de càrrega Barloz a l'extrem nord.

-Llavors, com ho fem? -Va preguntar Marcross -. Ens dispersem amb llistes de la compra?

-No crec que haguem de separar-nos tant -va dir LaRone -. Estava pensant que Grave i jo féssim les compres mentre la resta esteu aquí. Comprarem subministraments per uns pocs dies, els portarem a la nau, i després anirem a una botiga diferent de comprar una mica més. D'aquesta manera serà menys obvi que ens estem equipant per a un viatge llarg.

-Sembla raonable -va dir Marcross -. Suposo que la resta de nosaltres podrà almenys fer alguna comanda especial.

-Ei, això va a compte de l’OIS -li va recordar LaRone -. Simplement doneu-me les vostres llistes.

El camp d'aterratge estava vell i gastat, la seva superfície de permacret creuada per esquerdes, esvorancs i guals, i els seus senyals de navegació desgastats o inexistents. Malgrat tot això, es van posar gairebé suaument a la superfície, amb molt menys sotragueig fins i tot que en un desembarcament típic de les tropes d'assalt. O Quiller era un millor pilot del que LaRone creia, o els trens d'aterratge del Suwantek havien estat amorosament millorats com tota la resta de la nau.

-Manteniu-vos alerta per si hi ha problemes -va dir LaRone als altres mentre Grave dirigia un dels dos lliscants terrestres cap a l'ascensor de càrrega.

-Vosaltres també -va dir Marcross -. Si han donat l'alarma, tot aquest lloc estarà empaperat amb les nostres fotos ara mateix.

-Espero que no -va dir Grave, picant de mans el blàster d'esbarjo cenyit en el seu cinturó-. Pel seu bé.

O bé Drunost s'havia quedat fora d'ona, o bé el capità Ozzel i l’OIS encara estaven intentant trobar les paraules adequades per a un cartell de Es Busca referit a soldats d'assalt desertors. LaRone observava fixament als botiguers mentre ell i Grave omplien les seves cistelles, però no hi havia el menor senyal que indiqués que els havien reconegut, ni tan sols que mostressin interès en els dos estrangers.

Van pagar les seves compres amb crèdits de l’OIS i van sortir a l'exterior. A l'oest, una onada d’aerolliscadors carregats fluïa des del complex de navilieres amb càrregues recentment obtingudes, i una fila de camions lliscants i barredores terrestres avançaven veloçment per la carretera o creuant el sòl endurit a banda i banda d'ella. Caminant feixugament entre ells hi havia mitja dotzena d'homes i dones amb atrotinades robes de granger, dirigint un parell de carros de tracció animal carregats amb grans caixes de plàstic.

-Crec que la granja més propera estava a uns quinze quilòmetres d'aquí -va comentar Grave silenciosament, assenyalant amb el cap aquesta processó mentre ell i LaRone carregaven els seus paquets al lliscant terrestre-. Serà una llarga caminada.

-Potser facin part del camí en els carros -va dir LaRone.

-Ho dubto -va dir Grave-. Les caixes estan plenes de material de granja, he reconegut el logo de la companyia Johder. Baixa tecnologia, i tan pesada com la caixa forta privada d'un Moff. No s'arriscaran a esgotar els seus animals fent-los carregar a sobre amb passatgers.

LaRone va fer una ganyota quan la seva ment va tornar fugaçment als bruts i pobres grangers de Copperline.

-Aquesta és la classe de vida de la que intentava escapar quan em vaig unir a la Flota -va murmurar.

- Vols que els hi donem una mà? -Va suggerir Grave-. Podem posar la seva càrrega en un dels cellers del Suwantek i els animals en l'altra.

- I que un dia tinguin a l’OIS trucant a la seva porta? -Va replicar LaRone -. No. Ja tenen bastants problemes.

Grave va exhalar sorollosament.

-Ho suposo.

D'algun lloc rere d’en LaRone va arribar un suau brunzit. Arrufant les celles, es va girar...

I es va ajupir instantàniament al costat del lliscant terrestre quan un parell de barredores passaven disparades a mig metre sobre el seu cap.

- Grave! -Va exclamar mentre mitja dotzena més seguien de prop l'estela dels tubs d'escapament de les altres dos, totes elles dirigint-se directament cap als grangers i els seus carros.

LaRone va extreure ràpidament el seu blàster, amb els ulls i la ment estudiant automàticament la situació. Les dues barredores en cap havien trencat ara la formació i estaven fent cercles cenyits per sobre i al voltant dels dos carros mentre esperaven que els seus companys hi arribessin. Els pilots eren poc més que una taca, però per la seva indumentària cridanera i els altament il·legals canons blàster penjants, que estaven escopint un cercle de foc d'advertència al voltant dels carros, estava clar que eren alguna mena de banda. Els altres camions lliscants de la carretera s'estaven esfumant com fum en el vent, deixant als grangers que s'ho fessin sols.

-Vénen d'aquest vaixell de càrrega -va exclamar Grave. LaRone es va girar i va veure com un parell de camions lliscants amb el sostre descobert carregats amb humans i alienígenes d'aspecte rude descendien per la rampa d'un dels dos vaixells de càrrega Barloz estacionats prop del Suwantek.

El que significava que no es tractava tan sols d'un grup de delinqüents amb un retorçat sentit de la diversió terroritzant els indefensos vilatans. Eren bandits o saquejadors, intentant robar el nou equip dels grangers.

LaRone va sentir un nus a la gola. Traient el seu comunicador, el va activar.

- Quiller?

-Som aquí -va sonar la veu d'en Quiller amb un to ferm i professional-. Vols una recollida?

-Vull potència de foc -va replicar LaRone -. Anem a abatre'ls.

Hi va haver una mínima pausa.

- Esteu segurs de voler fer això?

-Ho estem -va intervenir Grave-. LaRone i jo ens ocuparem de les barredores; vosaltres mireu què podeu fer amb aquest vaixell de càrrega.

-Rebut -va dir Quiller-. A l'espera.

LaRone lliscar el comunicador de tornada al seu cinturó i va estendre la mà que sostenia l'arma pel costat del lliscant terrestre. A la distància a la qual estaven els saquejadors, aquell seria un tret complicat, especialment amb ells donant voltes al voltant de la seva presa mentre esperaven que arribessin els seus camions lliscants. I més especialment al no estar acostumat a l'ús d'aquesta pistola d'esbarjo que havia pres de la col·lecció del Suwantek.

Però hauria d'arreglar-se-les amb el que tingués. Alineant la boca de l'arma amb el pilot de la barredora més propera, va apuntar el canó amb un ull tancat.

- A munt! -Va exclamar una dèbil veu des del comunicador del cinturó. Va arrufar les celles, mirant cap amunt...

I va veure Brightwater vestit amb l'armadura completa de soldat explorador passar disparat amb la seva moto-jet, amb el seu propi canó blàster penjant escopint mort cap a les distants barredores.

LaRone gairebé no va tenir temps d'enfocar la mirada quan un segon objecte que es movia a gran velocitat va captar la seva atenció de cua d'ull. Girant el seu cap en aquesta direcció per veure Marcross avançar rugint cap a ells en l'altre lliscant terrestre del Suwantek.

- Aquí! -Va exclamar, llançant-los un parell d'objectes grans i foscos. LaRone va deixar caure el seu blàster i es va posar dempeus, seguint la trajectòria amb la mirada i els braços estesos.

Un segon després, la forma familiar del rifle de precisió BlasTech T-28 d’en Grave va caure netament a la mà dreta, mentre que el seu propi BlasTech E-11 aterrava a l'esquerra.

- Grave! -Va exclamar.

Grave mirà cap a ell, enfundant-se ràpidament la seva pròpia pistola mentre LaRone li passava el T-28. Es va girar de nou, el va alçar a la seva espatlla, i va començar a afegir el seu propi i mortal atac de precisió a la ràpida pluja de foc de la moto-jet d'en Brightwater.

Els saquejadors no van tenir la mínima oportunitat. L'últim que s'esperaven en aquesta distància de la seguretat privada de la base era una resistència seriosa, i menys que res podien esperar que fos resistència per part de tropes d'assalt imperials. Brightwater maniobrà en espiral al voltant dels saquejadors, fent cercles tancats al voltant dels pilots, menys experimentats, fent que es reunissin com un ramat mentre Grave acabava amb ells un a un. Les tropes de reforç en els camions lliscants no van tenir millor sort, amb Marcross i el seu lliscant terrestre bloquejant qualsevol escapatòria mentre ell i LaRone feien ploure foc blàster sobre ells.

Els camions lliscants estaven a terra, els seus ocupants completament fora de combat, i Brightwater i Grave acabaven d’ocupar-se de l'última barredora, quan hi va haver una violenta explosió en la direcció del vaixell de càrrega dels saquejadors.

LaRone es va girar a mirar. Tota la secció de motors del Barloz havia desaparegut, convertida en un núvol de brillant fum, emportant-se amb ella l'únic pou artiller del vaixell de càrrega. El làser d'estribord del Suwantek ja estava canviant d'objectiu, mentre Quiller dibuixava una línia de foc creuant la rampa d'embarcament del Barloz, llevant les ganes d'unir-se a la festa a qualsevol saquejador que encara estigués dins.

LaRone va agafar el seu comunicador.

-Quiller, passa els làser a automàtic i arrenca-li els motors -va ordenar-. Tots els altres, tornem a la nau.

-Espera un moment -va objectar Grave, alçant el canó del seu T-28, en posició de descans-. Encara no tenim tots els nostres subministraments.

-Els aconseguirem en una altra part -va dir LaRone -. Ara mateix, necessitem sortir d'aquí abans que algú de navilieres arribi i comenci a fer preguntes molestes.

Grave posà mala cara, però va carregar obedientment el seu rifle a la badia de càrrega del lliscant terrestre i va saltar al seient del conductor. LaRone es va prendre el temps suficient per assegurar-se que Brightwater i Marcross també estaven de tornada, i va pujar a bord rere d'ell.

Cinc minuts després estaven de nou en l'aire, dirigint-se a l’espai.

-Net -va anunciar Quiller, fent una última ullada a les seves pantalles-. No hi ha signes de persecució.

-Bé, no puc dir que no fos divertit -va comentar Brightwater -. Però realment hauríem d'intentar evitar aquest tipus de coses en el futur.

-Estic d'acord -va dir Grave-. Què galàxies us va posseir a vosaltres dos per sortir a la càrrega d'aquesta forma?

-Ep, no ho sé -va dir Marcross amb un indici de sarcasme-. Pensàvem que potser us aniria bé una mica d'ajuda.

-No, no, l'ajuda va ser molt agraïda -li va assegurar Grave-. Especialment la part en què em veu portar un blàster amb el qual podia disparar de veritat. Em referia al fet que heu sortit a la càrrega amb armadura completa.

-Va ser idea meva -va dir Brightwater -. Vaig pensar que era una ocasió en què podíem necessitar fanfarronejar una mica, i no hi ha res com la presència de les tropes d'assalt per convèncer els tafaners locals i als empleats de la corporació que es retirin.

-A més, una vegada que els trets de blàster van començar a volar, semblava bona idea tenir aquesta protecció addicional -va afegir Marcross -. En qualsevol cas tampoc ens donava temps a canviar-nos.

-Sí, però...

-Està bé, Grave -va dir LaRone -. Vam acabar amb allò, i vam treure a uns grangers d'una dificultat. Això és l'important.

-A més, no hi ha ningú ni entre mil milions de persones que, sense ser del cos, pugui distingir un soldat d'assalt d'un altre per la seva armadura -li va recordar Quiller-. Mai sabran qui érem. Llavors, quin és el nou pla?

-El mateix que l'antic -va dir LaRone -. Ens dirigim a un altre lloc i acabarem de proveir-nos de combustible i subministraments. Treu un mapa i veiem quines són les nostres opcions.

-Un segon -va dir Marcross, alçant un dit-. Abans que anem més lluny, m'agradaria saber exactament com acabem amb LaRone prenent totes les decisions.

- Tens algun problema amb això? -Va preguntar Grave, amb un punt de repte en el seu to de veu.

-En principi, sí -va dir amb calma Marcross -. Pel que sé, aquí tots tenim el mateix rang.

Brighwater va esbufegar.

-Crec que la Taula d'Organització estàndard és lleugerament irrellevant en aquest moment -va dir-. Ja no som exactament una unitat d'atac oficial.

-Jo crec que ho vam fer bé allà, abans -va dir Grave.

-He dit que no som una unitat oficial -va dir Brightwater -. Què tal si simplement discutim els nostres plans i arribem a un consens?

-Bona idea, assumint que puguem assolir-ne un -va dir Marcross -. Desafortunadament, això no sempre és possible.

-Traducció: encara segueixes volent que anem a amagar-nos a Shelkonwa? -Va preguntar en Grave.

-Segueixo pensant que és la nostra millor opció -va dir Marcross.

-En qualsevol cas, està clar que necessitem tenir una cadena de comandament ben definida -va dir LaRone -. La discussió i l'acord estan bé, però en moments de crisi o en combat necessites un home que doni ordres i la resta obeint-lo.

-Llavors, de nou, què hi ha de dolent en què sigui LaRone qui mani? -Va preguntar Grave.

-Per començar, va ser ell qui ens va ficar en aquest embolic -va murmurar Brightwater.

- Què se suposa que significa això? -Va grunyir Grave.

-Només això -va dir Brightwater -. Si no hagués matat Drelfin, encara estaríem a bord del Represàlia.

- Fent què? -Va contraatacar Grave-. Massacrant més civils com vam fer a Teardrop?

-Potser tots eren rebels -va insistir Brightwater -. Nosaltres no ho sabem. En qualsevol cas, crec que acabo de sentir a algú dir que algú ha de donar ordres i algú més ha d’obeir-les.

-Quan aquestes ordres són per a la legítima protecció de l'Imperi i els seus ciutadans -va dir en Grave.

- Vols tornar? -Va preguntar LaRone.

La discussió es va aturar.

- Què vols dir? -Va preguntar Grave, arrufant les celles.

-No és una pregunta complicada -va dir LaRone -. Si vols tornar, Brightwater, si qualsevol de vosaltres vol fer-ho, sou lliures de fer-ho. Només heu de deixar-me en algun lloc i anar-vos-en.

-Estaries mort en una setmana -va dir Grave determinant-. Extraurien la teva posició de les nostres ments i et clavarien a la paret.

-Potser això fos suficient per calmar-los -va dir LaRone -. Com ha assenyalat Brightwater, jo sóc qui va matar a Drelfin. Potser us deixin tornar a la unitat.

-Per descomptat, com ha assenyalat Grave, potser ja no valgui la pena servir a l'Imperi d’en Palpatine -va dir calladament Quiller-. Tinc la impressió que ja estàvem preguntant-nos això quan tota la resta va passar.

-Bé, jo no vaig a tornar -va dir Grave amb èmfasi -. Brightwater?

L'altre va fer mala cara.

-No -va dir reticentment -. Fins i tot si poguéssim... no importa. No podem, i no ho farem.

-El que ens porta de tornada a la qüestió del comandament -va dir Marcross -. I, perquè consti -va afegir, mirant a Brightwater -, deixeu-me recordar a tots que va ser Drelfin qui va precipitar això, no LaRone.

-Potser haurem de començar des d'un altre angle -va suggerir Quiller-. Algú en particular desitja estar al comandament?

-Personalment, no veig raó per no deixar que LaRone segueixi tenint el lloc -va dir Marcross -. Almenys, per ara.

-Em pensava que tu eres qui no volia que ell donés les ordres -va dir Quiller, amb les celles arrufades.

-Vaig dir que no estava d'acord en principi -li va recordar Marcross -. No estic necessàriament en desacord en la pràctica.

-He vist LaRone en quantitat de situacions de combat -va dir Grave-. Té el meu vot.

-Jo, per descomptat, no vull el lloc -va dir Quiller, girant per col·locar–se davant d’en Brightwater -. Només faltes tu, Brightwater.

El soldat explorador va fer una ganyota, però va assentir.

-No, té sentit -va dir-. Suposo que no és un nomenament vitalici.

-En absolut -li va assegurar LaRone -. És més, sempre que algú de vosaltres tingui alguna objecció o suggeriment sobre qualsevol cosa que estiguem proposant o fent, feu-me-la saber immediatament. Ara som nosaltres contra l'univers, i l'últim que ens podem permetre són dubtes o ressentiments privats.

-Llavors estem d'acord -va dir Marcross, descendint del seient del copilot-. Vaig a revisar les barredores terrestres, per si alguna d'elles ha rebut algun dany. Vosaltres quatre seguiu i trieu un planeta de destinació... qualsevol lloc em val.

Marcross estava estirat amb l'esquena a terra sota un dels lliscants terrestres quan LaRone el va trobar.

- Quina fila fa?

-Ha rebut uns quants impactes -va dir Marcross, impulsant-se amb les espatlles per sortir de sota el vehicle-. Però tots ells semblen ser superficials. Per cert, si tens aquesta llista de la compra a mà, podries afegir-hi un carret de mecànic.

-Prenc nota -va dir LaRone, oferint-li la mà. Marcross es va alçar lleugerament per agafar-la, i LaRone el va ajudar a aixecar -. Em sorprèn que l’OIS no inclogués un a l'equip de la nau.

-Si ho van fer, no està en cap lloc evident -va dir Marcross, sacsejant amb la mà la part de l'esquena que havia estat en contacte amb la coberta-. A més, tothom sap que la forma més fàcil de trobar un objecte perdut és comprar un recanvi. Quiller ens ha trobat un centre comercial?

LaRone va assentir.

-Anem a Ranklinge -va dir-. Està a uns dos dies de vol.

- No hi ha allà una fàbrica de caces de la Corporació Incom? -Va preguntar Marcross, arrufant les celles-. Produeix el Howlrunner I-7, si no recordo malament.

-Bona memòria –el va felicitar LaRone -. Sí, està als afores de Ciutat Ranklinge. Quiller va pensar que un lloc de classe mitja-alta com aquest posaria al planeta més avall a la llista de llocs als quals l'OIS pensaria que aniríem.

-Sempre que no aterrem just al costat de tots aquests I-7s -va dir Marcross -. I sempre que no planegem convertir-lo en la nostra residència permanent. -Va alçar una cella-. No estem planejant convertir-lo en la nostra residència permanent, oi?

-No, aquesta discussió encara està per venir. -LaRone va dubtar un instant-. Voldria fer-te una pregunta.

- Per què, després de ser el primer a plantejar tota la qüestió del lideratge, de sobte et dono suport en el lloc?

LaRone va prémer els llavis.

-Bàsicament.

Marcross va arronsar les espatlles i va creuar cap a una de les prestatgeries d'eines i equip que se succeïen en el mur posterior del celler de càrrega.

-La resposta curta és que sembla que tens algunes habilitats al respecte. -Va fer un cop d'ull sobre la seva espatlla mentre prenia un tub de segellador-. Suposo que tu no ho veus així.

LaRone va agitar el cap.

-Realment, no.

-Els veritables líders no solen fer-ho -va dir Marcross -. Però et vaig estar observant durant la nostra petita discussió d'abans. Et vas mantenir dret, en silenci, deixant que tots expressessin les seves opinions, fins i tot deixant que es calmessin una mica. Però llavors vas entrar i vas calmar-ho tot abans que degenerés en una baralla en tota regla.

LaRone va pensar sobre això. Realment havia fet això? Certament no havia estat tan deliberat com Marcross semblava pensar.

- I què hi ha de tu? -Va replicar -Tu podries haver-ho fet tan bé com jo.

Marcross va agitar el cap mentre tornava al lliscant terrestre.

-Tinc certa experiència veient a líders en acció -va dir-. Però conèixer la teoria no vol dir que pugui fer-ho realment. A més, fins i tot si pogués, no crec que els altres m'haguessin donat suport realment. -Va mostrar un somriure tort-. Tinc la impressió que em consideren insociable i una mica autoritari.

-És només que no et coneixen tan bé com jo -va dir LaRone.

-La qual cosa és una altra de les parts del lideratge: conèixer i comprendre als homes sota el teu comandament -va dir Marcross -. I confiar en ells. -Va estrènyer els llavis-. A més, tu ets qui va refusar disparar sobre civils indefensos. Això et dóna l'alta qualitat moral, un dels atributs més importants que un líder pot tenir.

LaRone empassà saliva, amb l'escena d'aquest horror creuant ràpidament de nou per la seva ment.

-La resta de vosaltres hauria fet el mateix.

-Pot ser -va dir Marcross -. O potser no. Grave i Brightwater estaven en posicions on no van haver de prendre aquesta decisió. Quiller, no ho sé.

- I tu?

Marcross li va mirar directe als ulls.

-Vaig obeir les meves ordres.

Durant un llarg i tens instant, cap dels dos homes va parlar. Llavors Marcross es va girar i es va agenollar al costat del lliscant terrestre.

-Hauries d’esmentar a Brightwater que la seva moto-jet també va rebre un parell d'impactes -va dir mentre obria el tub de segellador i començava a aplicar la pasta sobre les marques de blàster.

-D'acord -va dir LaRone, mantenint ferma la seva veu. Vaig obeir les meves ordres... -. L'hi diré.

El cel s'havia convertit en una majestuosa negror tatxonada d'estrelles, i els animals que tiraven dels pesats carros esbufegaven d'esgotament quan l'home anomenat Porter i el seu equip van arribar finalment a la vora del bosc, el punt de trobada.

- Casement? -Va cridar suaument Porter, lliscant la mà sota la seva àmplia túnica de granger i agafant el seu blàster.

-Sóc aquí, Porter -va respondre la veu esperada. A la llum de les estrelles va veure com una figura llargaruda es desplegava des de la base d'un dels arbres i s'aixecava. Darrere d'ell, una ombra més fosca entre els arbres, hi havia el bony del familiar vaixell de càrrega pesat surronià -. Arribes tard. Què has estat fent, parant-te a recollir escarabats de mantega?

Amb un lleu sospir d'alleujament, Porter va treure la mà de la seva túnica. Amb un treball com aquest, sempre hi havia la possibilitat que els descobrissin, gairebé segur al final. Però la paraula clau escarabat de mantega significava que tot anava bé.

-Aquesta petita maniobra de reetiquetatge ha fet que les caixes no estiguessin on se suposava que estarien -va explicar mentre avançava cap a l'altre home. Més figures ombrívoles estaven emergint en aquest moment del bosc, algunes d'elles arrossegant carretons de transport repulsoelevadors darrere d'ells-. Els ha costat una estona trobar-les.

-Espero que no hagin mostrat gaire curiositat sobre per què eren al lloc equivocat -va dir Casement.

-No, la majoria simplement estaven enfadats per la incompetència de qui vulgui que els hagués fet aterrar al magatzem incorrecte -li va assegurar Porter-. En qualsevol cas, tenia una tapadora preparada per si de cas miraven dins.

-Apostaria que si.

-No, seriosament -va insistir Porter-. Anava a explicar que la terra d'aquí és tan rocosa que els blàsters pesats estan classificats oficialment com a equip agrícola.

Casement va deixar anar una rialleta.

-Aquesta hauria estat una conversa que valdria la pena presenciar.

-Parlant de coses que valdria la pena presenciar, t'has perdut una de bona -va dir Porter, buscant a la butxaca mentre la gent d’en Casement començava a transferir la preciosa mercaderia als carretons -. Has vist mai res semblant?

Li va tendir una insígnia de roba que havia arrencat de la camisa d'un dels pilots de barredora morts. Casement va encendre una petita barra lluminosa, i va estudiar la insígnia per un instant.

-Mai abans havia vist res com això -va dir per fi-. Però aquest conjunt d’arços retorçats de la base sembla clarament el logotip pirata Cicatriu Sagnant.

-Això és el que vaig pensar -va assentir Porter-. Només que era una banda de barredores sorgint d'un vell vaixell de càrrega Barloz.

-Potser s'hagin aliat amb els Cicatrius Sagnants -va dir Casement, serrant les dents-. Potser els pirates estiguin practicant els mètodes de treball dels Hutts i intentin expandir les seves operacions.

-El que ja és prou preocupant per si mateix -va dir Porter-. Però més inquietant és el fet que les barredores van ignorar la resta de la gent de la zona i van venir directes a per nosaltres, com si ja sabessin que portàvem alguna cosa més interessant que material de conreu.

-Terrible -va grunyir Casement-. Com si no tinguéssim ja prou problemes amb els pirates. Especialment ara que els imperials semblen ignorar-nos.

-Potser no -va dir Porter-. Un parell de soldats d'assalt ens van treure a les barredores de sobre.

No va poder veure l'expressió d’en Casement a la llum de les estrelles, però la forma abrupta d’alçar-se de la seva figura va ser gairebé igual d'impressionant.

- Què?

-Com ho sents -va dir Porter-. Un explorador en una moto-jet Aratech i un soldat ras en un lliscant terrestre, sorgint d'un vell vaixell de càrrega... no vaig poder reconèixer la marca. També tenien un parell d'homes amb roba de civil ja a terra, i almenys un més de cobertura dins de la nau.

- Roba de civil? -Va repetir pensativament Casement-. No eren uniformes de la flota o l'exèrcit?

-Cent per cent autèntica roba civil -va confirmar Porter-. Estava pensant en l’OIS o potser una esquadra de comandos especials.

- Llavors per què et van deixar marxar? -Casement va alçar sobtadament la vista al cel-. A menys que sigui un parany.

-Si ho era, ja l'haurien fet saltar -va dir Porter-. No, no crec que tinguessin ni idea de qui o què érem. Crec que únicament anaven a pels pilots de barredora. -Va fer una ganyota-. Desitjaria saber què significa això.

-Res de bo per a nosaltres, això segur -va dir Casement, guardant la insígnia de la banda a la butxaca-. Enviaré un informe a Assenyaladora. Ella sabrà a quina gent enviar.

-Bé -va dir Porter, assenyalant les ombres que seguien treballant-. Mentrestant, tenim mercaderia a carregar.

-I de sobte aquesta roca ja no sembla tan segura -va afegir Casement amb determinació-. Acabem amb això.

Següent