Cel Roig, Flama Blava (I)

Cel Roig, Flama Blava


Elaine Cunningham 

I

En Jag Fel va obrir l’estellada carlinga amb un cop de la seva espatlla i la va sortir amb dificultat. L'aire gelat li va colpejar. Es va protegir els seus ulls del vent i va escrutar l'horitzó buscant l'acadèmia militar Txiss. Una gran esfera s'elevava sobre el desolat paisatge, a penes visible a través de les borrasques de neu. Si no fos pel reflex de les tres llunes convergents, no hauria estat capaç de veure-la en absolut.

Amb un sospir, va començar el seu penós camí de tornada. Amb aquest clima, per quan aconsegueixi arribar ja estaria tan blau com un Txiss.

El xiulet nasal i agut provinent del lliscament d'un aerotrineu es va barrejar amb el vent que s'intensificava. El vehicle, d'un brillant color vermell, avançava entre els remolins de neu, conduït per un robust Txiss amb cabells blancs com el gel.

-Obersken! - va cridar en Jag, agitant els dos braços per atreure l'atenció del seu salvador. Era de domini públic: la major part dels vols d’en Jag amb la Flama Blava concloïen amb un aterratge interessant i reprimendes per part del mecànic en cap.

El vell Txiss es va aturar i va llançar a Jag una sinistra mirada. Movent-se amb soltesa, va subjectar els caps a la nau i la va hissar a bord de l’aerotrineu. Va posar mala cara veient l'enorme mynock aixafat contra el parabrisa d'en Jag.

- No vas poder evitar-ho, suposo. Almenys aquesta vegada tens una bona excusa.

En Jag va reprimir una ganyota.

- I què podia haver fet? Aquesta cosa s'havia instal·lat a la nau d’en Shawnkyr i començava a menjar-se els cables de la seva ala davantera de babord. Jo, eh... la vaig distreure.

L’Obersken li va llançar una mirada d'absolut disgust.

- Irreflexiu, indisciplinat. No hi ha lloc per als herois en aquest cos. Quantes vegades t'ho he dit ja?

En Jag inclinà el cap, en un gest que expressava el reconeixement de la saviesa d'aquestes paraules i, al mateix temps, demanava perdó per no haver obeït. Des que era un nen, havia somiat amb ser un heroi. Als seus catorze anys, ja preveia aquestes ambicions passades amb la nostàlgia reservada a les bogeries de la infància.

En Gimald Nuruodo, l'instructor de vol, es va unir a ells a la porta.

- Més heroïcitats, tinent Fel?

El to del comandant, fred i educat, expressava amb dolorosa claredat la seva opinió.

- Senyor, vam guanyar l'exercici, senyor -va declarar en Jag secament, a la defensiva.

- Guanyar o perdre no és la qüestió. La falta de respecte a les normes, la presumpció d'un individu que col·loca els seus impulsos per sobre de la saviesa col·lectiva de la tradició i el clan, això és una cosa que no podem permetre'ns. - Va fer una pausa i va esbufegar, disgustat -. Segueixes igual que el teu germà, com sempre.

El primer impuls d’en Jag va ser donar-li les gràcies al Txiss, el que hauria estat una resposta sincera, però que certament hauria semblat una insubordinació. El seu germà, Davin, havia estat un heroi en tots els sentits de la paraula, i els Txiss sempre trobaven milers de formes de recordar-li-ho.

En Thrawn va ser un heroi, va pensar en Jag, però sabia que més li valia no dir-ho en veu alta.

***

Més tard, a la reconfortant calor de l'acadèmia, els pensaments d’en Jag es van entretenir a la figura del gran almirall Thrawn. Era més savi guardar aquests pensaments per a si mateix, fins i tot quan es va unir amb els altres cadets per al sopar.

Llargues i rectes fileres de futurs guerrers de pell blava omplien el menjador. Tots romanien completament drets, ningú parlava. Asseguts amb una postura perfecta sobre els bancs de plastiacer desproveïts de suport, sopaven silenciosament. Impossible imaginar veient-los que l'objectiu central de les seves vides acabava de desaparèixer sobtadament.

Durant mesos, la frase "Thrawn ha tornat!" Havia ressonat per tota la nebulosa de Rata com els cants matutins dels ocells que es propagaven a través del bosc protegit per la cúpula de l'acadèmia. Els rumors de la supervivència del gran líder havien galvanitzat els llocs d'avançada Txiss. L'entrenament dels cadets s'havia accelerat amb l'esperança que el Gran Almirall els cridaria aviat al servei actiu. Fins i tot en Jag havia rebut una nau. Es considerava igual de preparat que els altres cadets Txiss, i igual de decidit a esforçar-se en el servei.

Però el retorn d’en Thrawn no havia estat més que una mentida, un engany perpetrat per un clon i el seu còmplice. En Jag va sentir com si algú li hagués arrabassat el seu Punyent en ple vol. Què se suposava que ell i els altres cadets havien de fer ara?

Com per respondre-li, un Txiss d'elevada estatura amb l'uniforme bordeus de comandant de la casa Phalanx va irrompre a la sala. Els cadets es van incorporar bruscament i es van girar amb precisió militar cap a l'entrada per esperar les paraules del comandant.

En Jag esperava amb ells, observant al comandant Txiss amb una barreja d'interès i aprensió. Conegut només amb el nom de "Stent", havia servit al costat de l’Almirall Voss Parck i amb el pare d’en Jag, el general baró Soontir Fel. L’Stent era també la raó per la qual en Jag hi havia acudit en aquesta acadèmia en concret.

- Descansin -va dir el Txiss amb veu baixa i perfectament modulada que va arribar fins als racons més allunyats del menjador. Els cadets van adoptar una postura més relaxada, amb els ulls fixos en el seu líder -. El lloc d'unió comandat per l'Almirall Voss Parck ha caigut en mans de l'Aliança Rebel -va dir sense més preàmbuls.

En Jag va superar el cop amb dificultat. El lloc del seu pare, destruït! Una vegada més els rebels havien reduït al caos una part del seu ordenat món. El comandant Gimald va avançar cap a l’Stent i es va quadrar marcialment, en una salutació de cortesia reservada habitualment als militars de rangs més elevats. L’inequívoc signe d'un futur desacord. Era el tipus d'ironia mordaç que en Jag havia après a esperar dels Txiss.

- Amb el degut respecte, comandant Stent, l'antiga Aliança Rebel no és cridada així des de fa almenys deu anys. Els cadets són instats a romandre al corrent dels esdeveniments polítics.

- El nom pot haver canviat després de la tan anomenada Batalla d'Endor, però després de quinze anys aquesta autoproclamada "Nova República" no segueix sent sinó una pudent col·lecció de delinqüents, camperols i desertors -va respondre l’Stent sense embuts -. Però no m'han enviat aquí per discutir d'exactituds semàntiques. Em dóna vostè el seu permís, comandant?

En Gimald li va atorgar la paraula, amb la cara tensa, saludant d'una manera ombrívola i formal que seria més apropiada en una audiència amb el senat Txiss.

- Hi van haver dues ones d'atacs -va continuar l’Stent -. La primera va venir d'espies Jedi. Les instal·lacions van ser destruïdes. Vàrem salvar el que vam poder, però l'arribada d'altres naus ens va obligar a una retirada estratègica. És possible que hàgim deixat oblidats alguns enregistraments. Si els tancaments de seguretat han estat violats, l'emplaçament d'aquesta acadèmia corre el risc de ser descobert.

En Jag va mantenir la mirada fixa, però una sobtada calor va envair la cara quan va sentir les vermelles mirades dels altres cadets clavades en ell. L'emplaçament de l'acadèmia no havia entrat en els bancs de dades. Cap humà excepte el baró Fel coneixia el seu emplaçament, i aquesta informació només se li havia donat a contracor i el seu preu havia estat la seguretat del seu únic fill viu. El baró Fel comprenia que trair l'emplaçament d'aquesta acadèmia significaria igualment arriscar la vida del seu fill. En Jag sabia que el seu pare no el trairia.

Immòbil, l’Stent hi era, preparant l'acadèmia per a un atac. Estava sota les ordres del general baró Fel. Per què havia vingut, sinó perquè la Nova República havia descobert l'emplaçament de l'acadèmia?

Un feble murmuri va trencar el silenci i va créixer ràpidament convertint-se en una onada salvatge que va abastar tot l'espectre sonor, barrejant un greu rugit eixordador que va fer retrunyir el terra amb un agut crit de depredador. Les alarmes van sonar i es van encendre avisos lluminosos.

Els Txiss es van precipitar cap als hangars de les naus.

En Jag els va seguir com ho havia fet nombroses vegades durant els exercicis, recorrent ràpidament els passadissos que sorgien radialment del vast bosc situat al centre de la cúpula. El passatge estava ple d'un complex olor vegetal que contrastava estranyament amb la flota de metall i ceràmica visible a través dels murs de transpariacer dels hangars.

En Jag va recordar massa tard que la seva nau, la tristament cèlebre Flama Blava, no estava a l'hangar, sinó a la badia de reparacions.

De nou.

El seu cor es va enfonsar. Va reduir el pas i es va enganxar al mur del passadís per deixar passar als altres. La seva mirada es va posar amb enveja en un dels llisos i brillants punyents platejats assignats als seus camarades. Amb la seva cabina arrodonida i els seus quatre braços de metall netament corbats, semblaven un ramat de feres, agotzonades a terra i llestes per saltar cap al cel.

Sobtadament, un terrible xoc va fer estremir l'estructura, projectant fragments del mur de transpariacer sobre el sòl. En Jag va alçar els braços davant la cara, però abans va poder veure als cadets caure sota una brillant dutxa de fragments esmolats com fulles. Molts dels estudiants Txiss no van tornar a aixecar-se. Els ensangonats supervivents es van arrossegar entre la runa per arribar a les seves naus. Després es van detenir, mirant consternats, amb els llavis tensos, la seva flota arruïnada.

Petits focs cremaven per l'hangar. Els extintors es van activar, apagant les nafres, però incapaços d'alleujar l'ardent dolor provinent d'una dotzena de ferides repartides pel cos d’en Jag. Va extreure del seu avantbraç un fragment particularment dolorós, i després va examinar la resta de danys.

La causa del desastre havia estat un vaixell de càrrega de mida mitjana. Les seves restes disperses cobrien el sòl de l'hangar, que s'havia deformat i esquerdat sota l'impacte. El seu carregament, la major part del qual no era militar, sortia del fallit casc i s'estenia per terra. Entre l'impacte i les runes, la major part dels Punyents havien estat danyats de manera irreversible. Només un semblava seguir encara intacte.

En Jag va mirar cap amunt. El sostre estava perforat, amb un enorme forat que revelava una altra bretxa en el mur exterior de la cúpula. Les dentades vores de les dues obertures refractaven la llum de les llunes convergents. Era una sort, va advertir en Jag, que el planeta estigués en una de les estacions temperades del seu complex cicle, que durava anys. Si haguessin estat a l'hivern profund, la ruptura de la cúpula hauria significat una mort segura.

- No ha estat un atac deliberat -va dir en Jag, buscant els ulls del sinistre rostre de l’Stent -. No han estat els rebels... ni la Nova República.

El Txiss el va mirar fredament.

- Explica't.

En Jag va donar una puntada a una caixa rebentada, i a la pila de brillants teixits que havia contingut.

- Això sembla més un saqueig que el carregament d'una nau militar. Vostè va dir que la primera onada d'atacs va ser duta a terme per espies Jedi, i que la segona va arribar més tard. És possible que el segon atac es degui a pirates, i no a la Nova República.

L’Stent va considerar el suggeriment.

- És possible. Jo no hi era per confirmar la identitat dels agressors. Però, pirates viatjant amb Jedi’s? Això no sembla lògic.

- Tampoc inaudit -va reposar en Jag -. La princesa Leia Organa d'Alderaan es va casar amb un contrabandista. Aquests estranys companys de llit poden haver creat un precedent a seguir. D'altra banda, les organitzacions pirates poden arribar a ser molt enginyoses. Podien haver-se assabentat de l'atac i seguir-los com aus carronyeres fins al camp de batalla, sense tenir cap contacte amb els Jedi.

Una Txiss gran i musculosa es va acostar a ells i va saludar ràpidament al comandant.

- Sol·licito permís per parlar -va dir, fent una insistent mirada al Jag, que no havia seguit aquest protocol. Els seus ulls vermells es van aturar un instant en la insígnia blava present en les mànigues i camals del vestit de vol d’en Jag. El vestit de vol d'ella estava marcat en vermell, com el de tots els altres Txiss. La primera vegada que va rebre l'uniforme, en Jag va pensar que es tractava d'un símbol, una forma d'integrar al cadet humà amb els seus camarades de pell blau-i-cel. Però després es va adonar que era just el contrari.

L’Stent la va autoritzar amb un brusc moviment del seu cap. Ella va tornar a saludar.

- Tinent Primer Shawnkyr Nuruodo, comandant de cadets. Al meu entendre, senyor, l'humà podria tenir raó. Sembla evident que aquest vaixell de càrrega ha estat danyat en l'assalt del lloc avançat. El pilot ha intentat aterrar sobre el que semblava ser un llac i ha estat sorprès per la cúpula. Per a quan es va adonar del seu error, era massa tard per variar el rumb.

- Exactament -va convenir en Jag -. Mai han sabut que érem aquí.

- Ara ho saben.

La Shawnkyr va assenyalar al sostre foradat. Minúscules siluetes de naus intruses travessaven la pàl·lida cara d’Asdroni, la més gran de les tres llunes del planeta. Semblaven girar al voltant del globus incandescent, engreixant-se a cada volta.

- Estan aterrant -va concloure l’Stent -. Si són pirates, aterraran i saquejaran l'acadèmia. On són els seus comandants, els seus instructors?

La mirada de la Shawnkyr es va desplaçar cap a diverses formes immòbils que es trobaven sota petits munts de vidre trencat.

- Estaven indicant el camí als hangars. Vostè és ara l'oficial de major rang, comandant Stent.

El Txiss va assentir amb un moviment de cap i va extreure un petit blàster del seu cinturó. L’hi va donar a la Shawnkyr.

- Vagi amb deu guerrers a l'armeria més propera i reuneixin tots els xàrrics i carregadors de reserva que puguin. Portin-los aquí. Els pirates arribaran aviat per la bretxa de la cúpula. Hem d'estar preparats per rebre'ls.

La Shawnkyr va subjectar el blàster al seu cinturó. Va buscar amb la mirada entre els commocionats supervivents.

- Fenlish, Kanna, que cada un de vosaltres triï quatre homes, i seguiu-me -va cridar, abans d'apuntar amb el cap en Jag per indicar-li que ell també havia d'anar amb ells.

Els cadets van córrer pels passadissos cap a l'armeria més propera, i després van mirar la Shawnkyr amb impaciència. Els comandants de cadets havien rebut targetes clau amb les combinacions dels armaris per utilitzar-les en circumstàncies com aquesta.

Va tocar la butxaca del seu uniforme, però la tela esquinçada penjava en un plec buit, el seu contingut s'havia perdut. Una ona color lavanda va pujar per la cara.

Impulsivament, en Jag es va girar i va donar una puntada a la taquilla, just a un costat del mecanisme d'obertura. El feble metall es va deformar. Una segona puntada va doblegar la porta cap a dins, separant-se del pany, però sense aconseguir en absolut obrir-la. Amb un sospir d'exasperació, en Jag va agafar el blàster de la Shawnkyr i va disparar un sol tret al pany. La porta es va balancejar i es va obrir amb un grinyol de protesta.

- És més ràpid d'aquesta manera -va explicar en Jag als sorpresos Txiss. Va començar a retirar els blàsters xàrric de la taquilla. Va deixar el primer carregament en els braços de la Shawnkyr. Els seus ulls es van trobar sobre les armes apilades.

- Les seves ordres, tinent? -va preguntar.

Ella es va recompondre.

- Tlarik, ajuda en Jag a reunir les armes. Tots els altres, poseu-vos en fila. Preneu tot el que pugueu portar d'un viatge i torneu amb el Comandant Stent per rebre més instruccions.

La Shawnkyr girà sobre els seus talons quan va acabar de donar les ordres als altres. En Jag recollia les armes i les llançava cap als Txiss que estaven esperant. Va apilar totes les cèl·lules d'energia restants en els braços d’en Tlarik i va fer l'últim cadet un gest de marxar. Quedaven més armes amb les que no podien carregar de forma raonable, però els cadets necessitarien totes elles. En Jag passà les corretges dels rifles sobre les seves espatlles fins que gairebé no va poder aguantar-se dret amb el pes de les armes. En va reunir encara més en els seus braços i es va dirigir cap al punt de trobada. L’Stent i un dels cadets supervivents verificaven l'únic Punyent intacte.

Estava a uns cent metres de distància quan una descàrrega de raig làser va travessar l'hangar. Una resplendor vermella va il·luminar la devastació. Quan es va apagar, el Punyent havia desaparegut, igual que els dos Txiss que l'examinaven.

- Stent - va dir la Shawnkyr, sense alè.

- Vostè està al comandament -li va recordar en Tlarik.

La Shawnkyr es va recompondre gairebé instantàniament.

- Que tothom agafi una arma i dos carregadors. Quan tothom estigui armat, que aquells que siguin més o menys de la meva alçada prenguin una segona arma, mentre quedi alguna lliure.

Amb els seus ulls vermells, va escombrar ràpidament l'hangar. En Jag va seguir la seva mirada i va intentar endevinar per on anaven els seus pensaments. A l'extrem més allunyat de l'edifici es trobava un dels nombrosos passadissos que formaven cercles concèntrics al voltant del bosc interior. Els hangars eren a prop del centre de la cúpula, una posició amb la intenció de protegir les naus d'un atac. Ja que la cúpula era pràcticament invisible des de dalt, només un assalt terrestre era considerat com una autèntica amenaça. Només la catastròficament mala sort que el vaixell de càrrega s'estavellés contra la cúpula havia canviat això.

-Hem de segellar tots els cercles més enllà d'aquest -va decretar la Shawnkyr. La seva mirada va passar d'un cadet a un altre -. Gintish, segella aquest passatge. Bomba l'oxigen de tots els passadissos exteriors per contenir als invasors al centre. Pots fer-ho? - El jove Txiss es va quadrar ràpidament i es va posar en marxa -. Això impedirà el saqueig. Amb un territori limitat per explorar, els invasors es dirigiran cap al centre del bosc. Les esperarem allà -va concloure la Shawnkyr, fent una ullada a la cúpula destruïda. Sobre ells, les naus enemigues giraven baixant més i més.

Els joves Txiss van prendre posicions. Mentre en Jag sostenia un xàrric, es va preguntar si era l'únic que se sentia inquiet sobre aquest pla. El que la Shawnkyr suggeria era una de les tradicionals tàctiques nascudes en els exercicis que els Txiss havien concebut per protegir els estudiants de l'acadèmia en cas d'invasió terrestre. Tots havien estat entrenats en combat cos a cos, usant el terreny del bosc artificial com una segona arma. El pare d’en Jag li havia ensenyat que els Txiss tenien una aptitud inigualable per al pensament tàctic. Per què, llavors, estava en Jag tan inquiet?

El bombardeig va ser tan brutal com sobtat. El foc làser es va desplegar per la càmera destrossada, seguida per la resplendor blava dels torpedes protònics.

- Al bosc! -va cridar la Shawnkyr.

Els Txiss es van dispersar, fugint de la proximitat immediata de la primera explosió, ensopegant pels passadissos sobre les runes disperses mentre es dirigien al refugi central. Allà, la cúpula era més alta i també més impermeable, ja que tenia un gruix de diversos metres i estava protegida per un potent escut. En Jag corria just darrere la Shawnkyr.

El passadís davant seu va explotar entre estridents trossos de metall. En Jag es va llançar sobre la Shawnkyr. Van caure amb força i van rodar junts fins a un passadís pròxim. Es trobaven a la badia de reparacions, un dels llocs més segurs a part del propi bosc.

***

La Txiss es va alliberar i es va aixecar, romanent ajupida, corrent amb lleugeresa sota els pesats enreixats de duracer que alçaven les naus fins a una alçada fàcilment accessible.

Es van llançar de cap sota una de les plataformes i es van arraulir allà.

Els negres cabells de la Shawnkyr, sempre perfectament reunits i subjectes en el seu clatell, queien solts i indisciplinats. Va passar una mà per ells, intentant restablir l'ordre. La mà va tornar humida i vermella, però ella simplement va netejar la sang fregant-se-la contra l'uniforme.

- És probable que les dues terceres parts dels cadets hagin fugit cap al bosc -va murmurar -. Això deixa les nostres forces entre quinze i vint homes. Hauria de bastar. Una vegada que aquests pirates hagin aterrat, els eliminarem fàcilment.

En Jag va comprendre la veritat sobtadament.

- No aterraran -va dir -. No per ara, almenys. Encara quedaven alguns Punyents encara recognoscibles després del primer xoc, i les naus s'han acostat per veure’ls millor. Ningú a part dels Txiss vola en aquest tipus de naus. És poc probable que els pirates ataquin intencionadament un lloc militar avançat Txiss.

- A menys que sigui una forma d'afeblir-nos abans de l'atac principal -va concloure la Shawnkyr, amenaçant -. Durant aquest temps, podrien fer caure els escuts. La cúpula central és robusta, però no impenetrable.

Van romandre silenciosos un moment, escoltant el continu bombardeig, els esclats i els grinyols penetrants de l'estructura maltractada.

- Stent no va dir si el teu pare va sobreviure a l'assalt del seu lloc avançat -va remarcar la Shawnkyr.

- No tenia necessitat de fer-ho. Per què hauria vingut l’Stent si el meu pare no hagués sobreviscut? La meva presència aquí mostra la poca confiança que tenia en l'honor del meu pare.

- És dur, però lògic -va acceptar ella.

Una explosió particularment potent va colpejar la cúpula i va sacsejar la sala. La Txiss va mirar cap a la plataforma i va posar mala cara.

- Podem quedar-nos aquí atrapats durant molt de temps. Perdona la meva curiositat: Exactament, com vas arribar aquí, a l'acadèmia?

Aquesta era una pregunta que en Jag havia escoltat durant tota la seva vida. Havia passat bona part de la seva infància a la Mà d’en Thrawn, la base oculta de l'Almirall Txiss. Havia estat educat entre els Txiss, i tots havien mostrat la mateixa curiositat sobre la presència dels Fel i sobre els seus objectius.

Durant molts anys, això havia estat fàcil d'explicar: "El meu pare serveix el Gran Almirall Thrawn" era una cosa que tots podien entendre. De manera que en Jag havia estat acceptat, en certa forma, i va poder jugar amb aquests nens tan seriosos de pell blava, i els va veure madurar davant seu com flors cannu florint ràpidament. Un dia eren nens, al següent, joves adults. Txiss de deu anys d'edat vestint l'uniforme de cadets i partint a una de les acadèmies militars, els emplaçaments eren guardats tan gelosament com el de la pròpia Mà d’en Thrawn. Any rere any, en Jag els va veure marxar, amb ulls plens d'enveja.

Durant l'última estació del monsó, en Jag va créixer gairebé tan ràpidament com els Txiss. Una formació implacable havia desenvolupat els músculs del seu allargat bust, de manera que no era tan desmanegat com els altres adolescents humans. La seva veu va canviar gairebé igual de precipitadament, tornant-se tan greu com aguda ho era abans.

En Jag va recordar el rostre del seu pare quan va anar a veure-li amb motiu de la seva incorporació a l'acadèmia. El baró Fel havia estat inusualment distret en el transcurs dels últims mesos, i va agafar aire un parell de vegades, sorprès, mentre observava al jove que es mantenia en posició de ferms davant el seu escriptori.

- Wedge -va murmurar, incrèdul.

En Wedge Antilles era el germà de la seva mare, un dels herois de l'Aliança Rebel i pilot del famós Esquadró Murri. En Jag va suposar que s'assemblava a ell d'alguna manera: els seus cabells tenien els mateixos reflexos foscos i el seu rostre estava marcat per celles negres, dures faccions i un mentó quadrat. En una ocasió, en Jag va pensar a imitar el cèlebre pilot. Però en aquest instant, no va sentir més que la sorpresa que el seu pare no li reconegués, ni que fos per un curt instant de temps.

Va ordenar acuradament els seus pensaments tornant al present, fins a la Txiss que esperava expectant la seva resposta.

- És una qüestió de política -va explicar -. La meva presència ofereix a la comandància Txiss una sensació de seguretat. Els humans són coneguts per ser emotius, és doncs lògic pensar que el baró Fel, encara que sigui actualment un enllaç entre els Txiss i el romanent Imperial, protegirà les bases ocultes Txiss de l'explotació imperial per por a represàlies contra el seu fill. Assumint això, ell és lliure d'actuar com cregui oportú. Sense rancor, puc assegurar-li que la meva seguretat no és més que un dels molts factors que han estat tinguts en compte en la seva decisió.

 La Shawnkyr va assentir pensativament.

- Jo no creia als humans capaços de tals decisions estratègiques.

- I és exactament per això que som aquí atrapats, com rates al seu cau -va replicar.

- Explica't.

- Estratègia... - va dir en Jag secament, alçant la mà esquerra amb els dits estesos -. Coneixement de les tàctiques militars passades -va afegir, plegant els dits polze i anul·lar contra el palmell de la mà -. Coneixement de l'enemic -apuntà, plegant el dit índex -. Comprensió de les seves esperances -va afegir, i va subratllar la frase plegant el dit cor. Després va agitar la mà, amb el dit petit encara estès -. I què queda?

- Un projecte secret que frustri i faci fracassar aquestes esperances -va recitar la Shawnkyr.

En Jag va assentir vehementment, agitant el puny, ara tancat.

- Un procés racional, una solució ben raonada. Una solució òbvia.

Va llançar la mà dreta, dirigint els seus dits com garfis contra la gola de la Shawnkyr. La Txiss va esquivar l'atac amb un moviment lateral just abans de l'impacte, amb el disgust i la còlera barrejant-se en la cara blava.

- Tens una perillosa forma d'indicar les coses -va dir ella -. Però efectiva, malgrat tot.

- Els Txiss vam exiliar en Thrawn per les seves repetides ofenses. Mai us heu preguntat com aquest brillant tàctic no va aconseguir ser acceptat per les cases dirigents?

Ella va dubtar i va inclinar el cap.

- He pensat en això, si.

- La resposta és simple: No va tenir cap error de càlcul. Va utilitzar aquesta derrota simulada per aconseguir els seus objectius. Sabies que l'Imperi va intentar reclutar-lo abans del seu exili? No hi podia acceptar honorablement, no mentre romangués a la Defensa Expansionista Txiss. Què podia fer tret llaurar la seva pròpia desgràcia?

La Shawnkyr el va mirar fixament.

- El meu pare em va parlar del subterfugi d’en Thrawn. Considerava aquesta informació com a part de la meva formació. I estava en bona posició per saber-ho. L’Stent ho va confirmar quan em va donar les meves ordres i em va explicar l'objectiu d'aquesta acadèmia en particular. Érem una falange secreta, una arma que en Thrawn podria revelar en qualsevol moment de la seva elecció.

Mentre la Shawnkyr assimilava silenciosament la informació, en Jag va sospitar que l'esment del nom de l’Stent va donar a les seves paraules un pes que d'altra manera no haurien tingut. Va fer un cop d'ull a l'emblema vermell de l'uniforme de la Txiss. Representava la Flama Gelada: l'essència del coratge, de l'enginy i de la disciplina, un estat de perfecció ideal al qual es podia aspirar arribar sempre sense assolir-la mai totalment. Un gran contrast amb la insígnia blava del seu propi uniforme. Als ulls dels cadets camarades d’en Jag, la seva aspiració impossible era una cosa bastant diferent. El seu uniforme era un record constant del fet que mai seria un Txiss.

- Digues-me més -va demanar la Shawnkyr.

En Jag va reprimir l'onada d'amargor que va seguir als seus pensaments com si fos la fumera d'un nauseabund tub d'escapament.

- El meu pare va abandonar el servei imperial durant un temps per tal d'afrontar un assumpte personal. L'almirall Isard el va capturar més tard, i després va desaparèixer. La majoria de la gent dins i fora de l'Imperi van suposar que havia estat executat per traïció. Això també era un pla d’en Thrawn, realitzat per l'Almirall Voss Parck.

La Shawnkyr va parpellejar, en l'equivalent Txiss d'una boca oberta i un crit de sorpresa.

- Sí, el mateix oficial imperial que "trobar" a Thrawn durant el seu exili i que el va portar a Coruscant -va dir en Jag impacientment -, i el capità del destructor estel·lar que va acompanyar el Gran Almirall a les anomenades Regions Desconegudes després d'haver caigut suposadament en desgràcia a l'Imperi. En Thrawn va planificar cada pas, atraient a les forces imperials a territori Txiss per a la protecció del seu poble... El Romanent Imperial va guanyar llocs avançats i aliances, i en Thrawn va obtenir una font de naus i armament.

La Shawnkyr va assentir lentament.

- Mai havia considerat l'assumpte d'aquesta manera, però la teva interpretació és lògica. Continua. Parla’m ara de l'enemic, no el d’en Thrawn, sinó d'aquell a què ens estem enfrontant.

- Oportunistes -va dir en Jag -. Carronyers que segueixen als guerrers i netegen els camps de batalla. Si es veuen obligats a lluitar, prefereixen un combat ràpid. Quina edat tens, Shawnkyr?

Ella va reaccionar sense dubtar-ho davant el ràpid canvi de tema.

- Dotze anys estàndard.

- En anys humans, no ets més que una nena, però davant els seus ulls ets una adulta, una guerrera aguerrida. Això és el que l'enemic espera trobar aquí baix. Per això estan atacant a distància. Si les naus no haguessin estat destruïdes i els Txiss haguessin pogut respondre en aquest atac amb un combat aeri, el nostre enemic s'hauria dispersat i fugiria. Cada cadet al que s'enfrontessin confirmaria la seva hipòtesi. Cada cadet, excepte un.

- Oh! - La comprensió va fer cremar els seus ulls color carmesí -. I què podria fer disminuir les seves expectatives més ràpidament que un noi humà?

En Jag va dubtar entre mostrar el seu enuig o somriure. Com ambdues respostes serien incompreses per la Txiss, es va abstenir de mostrar-ne cap.

- Agafaré la Flama Blava. Això hauria de fer baixar les seves expectatives a un nivell més manejable.

La seva mirada va abastar la vella i abonyegada nau.

- Un lloc ideal -va dir la Shawnkyr sense cap indici d'humor -. I jo prepararé als altres per a un assalt per terra.

Es va aixecar en un únic i àgil moviment. En Jag va assentir i es va dirigir cap a la vella nau.

- Tinent Fel -va dir ella, severament.

Ell va mirar cap enrere. Un extrem dels llavis de la Txiss es va estirar, en un gest d'aprovació gairebé imperceptible.

- Volem que l'enemic aterri i esperi una fàcil rapinya. No els dissuadeixis volant massa bé.

Aquest cop va somriure, però com podria haver-ho fet en Thrawn: amb una confiança freda, un aire superior.

- La derrota pot ser el camí més curt cap a l’engany.

***

Següent