Lleialtat (VIII)

Anterior

Capítol Vuit

Es van passar la resta del dia comprant subministraments, realitzant un callat reconeixement de l'àrea de la Central de Patrulles, i preparant i polint el seu pla.

Per a l'hora assenyalada, estaven preparats.

Hi havia una munió sorprenentment nombrosa esperant a l'exterior de la Central de Patrulles quan LaRone va arribar conduint el camió lliscant. Almenys quatre-centes persones, va estimar, tres o quatre vegades més del que s'esperava. Aparentment els ciutadans de Janusar es volien seriosament enfrontar als seus opressors.

Els soldats d'assalt no havien intentat entrar a la caserna en els seus sondejos anteriors, però pel disseny de l'edifici van arribar a la conclusió que probablement va començar sent un centre regional d'assemblees, amb un gran saló de reunions voltat al centre i un anell d'una sola planta d'oficines i petites sales de reunions al seu voltant. Els manifestants s'havien reunit en un petit parc amb gespa just davant de l'edifici, separat de l'edifici per una ampla andana de passatgers. A la part de l'andana que donava a l'edifici, un ample tram de graons de pedra conduïa a un conjunt d’ornamentades portes dobles.

En formació enfront d'aquestes portes, amb cara de pocs amics i temptejant els seus blàsters enfundats mentre vigilaven els ciutadans reunits, hi eren sis patrullers uniformats.

La multitud s'havia desbordat, sortint de la gespa cap a l'andana, però es feien a un costat amb només una lleugera vacil·lació mentre LaRone conduïa el camió lliscant lentament a través de la massa cap a l'edifici. Uns pocs li van observar atentament, o es feien ombra amb la mà als ulls per intentar foradar la privadesa de les llunes del darrere tintades i veure qui podria estar assegut darrere seu en els dos bancs, i LaRone es va trobar pensant en què seria exactament el que Krinkins els hauria explicat sobre els estrangers.

Va arribar fins la façana de l'edifici, però en lloc d'aparcar en línia amb la vorera va fer donar al vehicle un gir de noranta graus, deixant-lo creuat a l'andana amb el morro apuntant cap als sorruts guàrdies al capdamunt de les escales.

- Ei! -Va exclamar un d'ells quan LaRone va aixecar la porta abatible i va sortir-. Treu aquest excrement de bantha fora d'aquí!

-Sí, sí, espera un segon -va respondre LaRone, agitant la mà vagament mentre tornava a tancar la porta.

Esperava que Krinkins estigués a prop seu, i no li va decebre. Ja mentre es girava per fer una ullada a la multitud silenciosa, l'encarregat del combustible es va separar de la primera línia i va caminar cap a ell. El seu rostre era ombrívol però amb un indici de cauta esperança.

-Has vingut -va dir, mirant fugaçment les llunes tintades-. No estava segur que ho fessis.

- Has aconseguit a algun dels ex-patrullers? -Va preguntar LaRone.

Krinkins va assenyalar amb el polze per sobre l'espatlla.

-Vaig trobar a vuit. Estan tots aquí.

-Bé -va dir LaRone -. Quan et faci el senyal, porta'ls al capdavant.

-Espera un moment -va dir Krinkins-. Què faràs...?

Sense esperar que acabés de parlar, LaRone es va girar i va pujar els esglaons.

- Estàs sord, cuc? -Va grunyir un dels patrullers quan LaRone va arribar l'ample replà. L'home tenia en una orella un auricular del qual sorgia un cable de micròfon corbant-se al llarg de la mandíbula, i lluïa una insígnia de tinent a les espatlles-. T'he dit que moguis aquesta cosa.

-No et preocupis, ho faré -li va assegurar LaRone, donant un altre pas per reduir l'espai entre ells-. Només he vingut per unes pertinences que la teva gent s'ha apropiat abans.

-Ah, ets el tipus de Whisteer -va dir l'home, observant-lo amb desdenyosa curiositat. Va assenyalar amb el seu blàster per sobre l'espatlla de LaRone -. També ets el responsable d'això?

LaRone es va girar a mitges per mirar la multitud...

- Vols dir ells? -Va preguntar, agitant la mà esquerra cap a l'assemblea. Amb aquest moviment de distracció, la seva mà dreta es va enfonsar a la butxaca lateral de la seva túnica.

-Sí, ells -va dir l'home-. Perquè si tu...

I en un únic i simultani moviment, les quatre portes del darrere del camió lliscant es van alçar i els altres soldats d'assalt van sortir, amb les seves armadures lluent sota els fanals i els seus BlasTech E-11 apuntant a la fila de patrullers.

L'amenaça del tinent es va interrompre al mig de la frase mentre un murmuri de sorpresa recorria la multitud.

-Res de sorolls, si us plau -va dir suaument LaRone, pressionant el canó del seu blàster sota la gola de l'altre. Amb la seva altra mà li va retirar l'auricular, apagant-lo al mateix temps -. Ni moviments ràpids tampoc -va afegir.

Per l'expressió en les cares dels patrullers, no semblava que cap d'ells tingués la menor intenció de causar problemes. Van romandre tan drets com sis arbres petrificats, amb les mans congelades ben lluny de les fundes dels seus blàsters, mentre els quatre soldats d'assalt ascendien els graons. Captant la mirada d'en Krinkins, LaRone li va fer un gest perquè avancés. L'encarregat del combustible va assentir i va fer un gest al seu torn, seguint als soldats d'assalt per les escales al costat de cinc homes i tres dones que el seguien.

- Aquests són els teus patrullers? -Va preguntar LaRone mentre retirava de la seva funda el blàster del pàl·lid tinent.

-Sí, senyor -va dir Krinkins, amb veu clara i vibrant i una sobtada nova esperança mentre assenyalava a un home de mitjana edat amb franges grises en el seu cabell-. Aquest és el coronel Atmino, oficial superior.

-En retir forçós -va afegir Atmino, amb una espurna en els seus ulls mentre mirava els patrullers.

-Pot considerar-se de nou en actiu -va dir LaRone, oferint-li l'arma del tinent-. Des d'aquest moment, delego en vostè i el seu esquadró. Desarmi en aquests homes, i posi’ls sota arrest a l'espera d'un judici per qualsevol crim que hagin pogut cometre.

-Sí, senyor -va dir Atmino, mentre es col·locava en posició de ferms després d'haver indicat a tres dels seus homes que avancessin-. Altres ordres?

-Simplement romanguin aquí i vigilin els presoners -va dir LaRone -. Ens ocuparem d’en Cav'Saran. -Mirà sobre l'espatlla d’Atmino-. I mantingui la multitud sota control. Quan informi d'això a l'oficina del governador, no voldrà que la seva petició vagi enfangada per càrrecs de desordre públic o disturbis.

-Entesos -va dir Atmino, subjectant fortament el braç del tinent-. Ens n'ocuparem.

LaRone va fer un gest als altres soldats d'assalt.

-Anem-hi.

Les portes dobles s'obrien en un ampli vestíbul amb sòls de marbre que es perllongava uns quinze metres fins a un mur corbat amb un segon joc de portes dobles. A dreta i esquerra, al vestíbul s'estrenyia en un parell de passadissos que es corbaven al voltant del nucli central, amb elaborades pintures murals que s'interrompien a intervals per les portes de les oficines privades.

A aquesta hora, va suposar LaRone, la majoria de les oficines exteriors estarien buides. Deixant-les per després, es va dirigir cap a les portes dobles, deixant caure de nou el seu blàster de mà a la butxaca lateral. Va fer un gest als altres soldats d'assalt perquè romanguessin fora de la vista i després va obrir les portes amb una empenta i va entrar a l'interior.

Tal com havien conjecturat abans, la sala interior era realment una única gran càmera, que els patrullers havien transformat de saló de reunions en sala de treball de les esquadres. Amuntegats a la planta principal i en l'anell de petits balcons situats al mur superior sota la cúpula hi havia gairebé dos-cents escriptoris i estacions de treball. Pràcticament tots els escriptoris estaven ocupats, va advertir LaRone, encara que només uns pocs patrullers semblaven estar treballant realment. La resta estava simplement allà assegut, jugant amb targetes de dades o amb els seus blàsters, o conversant en veu baixa amb els altres aproximadament cinquanta patrullers que romanien dempeus o donant voltes per la sala. En resposta a la protesta de l'exterior, el cap Cav'Saran aparentment havia replegat la major part de les seves forces.

Perfecte.

LaRone no va fer cap esforç per dissimular la seva gran entrada, però fins i tot si ho hagués fet dubtava que hagués suposat cap diferència. Els patrullers estaven suspicaços, i fins i tot abans que hagués acabat d'entrar a la sala tots els seus caps s'havien girat cap a ell.

- Què vol? -Va preguntar un voluminós patruller des de la seva posició, rere d'un gran taulell de recepció just a la dreta de la porta.

-He vingut a veure Whisteer -va dir LaRone, posant prou èmfasi en les seves paraules per estar segur que arribaven a tots els racons de la sala-. I al cap Cav'Saran.

-Arriba aviat -va respondre la veu d'en Whisteer amb un grunyit, i LaRone va veure alçar-se darrera d'un dels escriptoris, on estava conversant-. Els impresos encara no estan preparats.

-No importa -va dir LaRone -. No anava a omplir-los de totes formes. Qui de vosaltres és Cav'Saran?

Hi va haver un instant de silenci, i després un home amb la cara plena de cicatrius es va separar d'un dels grups de conversa.

-Sóc el cap Cav'Saran -va rondinar, amb un to de veu que denotava desafiament-. Té algun problema?

-Tinc una queixa -va dir LaRone -. Alguns dels seus homes van tractar d'extorsionar –me aquest matí.

Cav'Saran va alçar les celles.

- De debò? -Va preguntar amb un to de fingida educació-. Com?

-Em van cobrar taxes excessives i van robar part del meu carregament.

-Així que això van fer, eh? -Va dir Cav'Saran, amb un somriure divertit que se li començava a dibuixar a la comissura dels llavis-. I qui exactament va ser responsable d'aquest ultratge?

-El Sergent Whisteer, per començar -va dir LaRone, assenyalant Whisteer mentre deixava que la seva mirada examinés als ocupants de la sala. La planta circular no deixava cap punt cec, i tot i que els escriptoris podrien oferir cobertura en un tiroteig no hi havia prou lloc darrere per a tothom.

Més problemàtic era el terreny elevat ocupat pels homes en les estacions de treball dels balcons. Encara que allà dalt la majoria d'ells portaven insígnies d'oficials, i semblaven mostrar més curiositat o perplexitat que suspicàcia hostil.

En qualsevol cas, això últim és el que mostrava la major part dels homes dispersos per tota la planta principal. Anotant mentalment les seves posicions, LaRone va assenyalar a altres tres que havien abordat el Suwantek aquell matí.

-Aquests tres també hi eren -va afegir-, amb set més.

- I què vol exactament que faci? -Va preguntar el cap, continuant amb la seva mascarada.

-Vull que els arresti -va dir LaRone -. Haurien de ser processats per extorsió, robatori i abús de poder.

- I si em nego?

LaRone va tornar a fer una ullada per la sala. El sentiment d'hostilitat havia començat a créixer mentre la novetat de la confrontació s'esvaïa, però fins ara cap dels patrullers semblava haver considerat que valgués la pena desenfundar els seus blàsters.

-Llavors hauré de trobar a un altre que ho faci -va dir.

- Com aquesta torba de perdedors de fora? -Va preguntar Cav'Saran àcidament, amb això, qualsevol rastre d'amabilitat va desaparèixer de la cara-. Bé, perquè juntament amb les multes ja recaptades, ara queda sota arrest per sedició, incitació i reunió il·legal. -Va alçar les celles-. I per això, crec que confiscarem la seva nau. –Va gesticular desdenyosament-. Whisteer, llanceu-lo en una cel·la.

-Per mi bé -va dir tranquil·lament LaRone -. Un judici públic seria d'allò més il·luminador.

-És cert -va reconèixer Cav'Saran mentre Whisteer s'acostava-. No vals prou com per córrer aquest risc. Whisteer? Millor llanceu-lo a un pantà. -Va somriure amb malícia-. Gràcies per l'avís.

-I gràcies a vostè per confirmar els càrrecs que ja havia escoltat d'algun dels ciutadans -va dir LaRone -. Des d'aquest moment, li poso a vostè i a tot el seu contingent de patrullers sota arrest.

Cav'Saran va somriure.

- De debò? Vostè i quants més?

Era la introducció perfecta, i Marcross no va dubtar a aprofitar-la. De darrere LaRone arribava el suau espetec de les botes cuirassades sobre el marbre... però fins i tot sense el so podria haver sabut que els altres soldats d'assalt estaven efectuant la seva gran entrada. Les respiracions contingudes, la tremolor de caps i cossos i els ulls oberts sobtadament de bat a bat eren totes les pistes que necessitava.

-En nom de l'Imperi -va dir formalment sobre el tens silenci mentre treia el seu blàster-, se li ordena a vostè i els seus homes rendir les armes.

Amb una maledicció ofegada, Whisteer va desenfundar el seu blàster.

O, més ben dit, el va desenfundar a mitges. El tret d’en Brightwater li va encertar just al pit, fent-lo caure abans que pogués ni tan sols panteixar.

A la part dreta de la sala, tres dels homes que LaRone havia classificat com a possibles problemes van intentar agafar les seves pròpies armes. LaRone estava preparat, abatent a dos d'ells mentre Marcross es feia càrrec del tercer. Hi va haver un ràpid doble tret des de l'esquerra de LaRone, i va alçar la vista per veure a dos oficials en un dels balcons doblegant-se flàccidament sobre la barana, amb els seus blàsters caient sorollosament a terra des dels seus dits inerts.

I després d'això, un altre silenci encara més tens va descendir sobre la sala.

-Aquests sis han optat per abandonar el sistema legal -va dir LaRone -. Algú més?

Durant un instant ningú es va moure. Llavors, sense previ avís, Cav'Saran va agafar el braç del patruller més proper amb la seva mà dreta, posant-se a cobert darrere el seu cos. Enroscant-se el braç esquerre al coll de l'altre per evitar que es mogués, va treure el seu blàster.

Aparentment sense apuntar ni tan sols, Grave va moure lleugerament el seu blàster i va enviar un tret que va passar gairebé fregant l'orella de l'escut humà per obrir un forat a la cara d’en Cav'Saran.

LaRone va esperar que el cos acabés la seva caiguda, derrocant un dels escriptoris de camí a terra.

- Algú més? -Va preguntar.

No hi va haver ningú més. Una hora més tard, tot havia acabat.

-Hem capturat als que estaven fora de patrulla -va informar Atmino quan l'últim dels antics patrullers va ser escortat fins a les abarrotades cel·les de retenció-. Pel que sembla, no hi havia massa. Suposo que Cav'Saran estava més interessat a estar preparat per reduir la nostra protesta en pols que a protegir realment la ciutat.

-Voldrà esmentar això en el seu informe -va dir LaRone -. Té suficients ex-patrullers en actiu ara per mantenir l'ordre?

-Crec que sí -va dir Atmino-. Encara estic una mica confós sobre si realment els necessitem. No es van a encarregar vostès de les tasques de seguretat?

-No, ara és la seva responsabilitat -va dir LaRone -. No ens dedicarem a retirar el poder als vilatans a menys que no hi hagués cap altra opció. L'alcalde i el consell de la ciutat van a recolzar-lo, no?

-Ei, és clar, ara que Cav'Saran i els seus matons estan tancats -va dir Atmino amb un punt de desdeny en la seva veu-. Encara que, per ser justos, no crec que tampoc cap de nosaltres els hagi plantat cara últimament.

-Llavors en tindreu prou amb vosaltres mateixos -va dir LaRone -. Tot el que el consell ha de fer és enviar un comunicat oficial a Shelkonwa amb el que ha passat. Ells ho aprovaran directament o bé suggeriran alguna modificació.

-Mentre les modificacions no incloguin tornar a posar a Cav'Saran al comandament... -Va dir Atmino-. Veu recuperar el vostre esquer?

- El nostre què?

-Les moto-jets -va dir Atmino-. Les van deixar a la vista perquè Cav'Saran pogués efectuar aquesta confiscació il·legal, oi?

-És clar -va dir LaRone. A vegades era sorprenent com el fet de veure les coses retrospectivament permetia a la gent saltar a conclusions tan increïblement errònies-. Sí, les tenim al camió lliscant.

-Bé -va dir Atmino-. D'altra banda, no sé si estan interessats, però hem descobert una estranya connexió entre Cav'Saran i una gran banda de pirates anomenada els Cicatrius Sagnants. Havien sentit parlar d'això?

-No -va dir LaRone arrufant les celles. Un cap de patrullers corrupte i una banda pirata? -. Quin tipus de connexió?

-Encara no hem seguit completament la pista -va admetre Atmino-. Però hem trobat a la seva oficina una targeta de dades amb informació de contacte per un dels seus canals de missatges, i un sistema d'encriptació per al seu ús. -Va extreure una targeta de dades de la seva butxaca-. Vaig fer una còpia per a vostè per si volia rastrejar l'assumpte.

-Gràcies -va dir LaRone, prenent la targeta i guardant-se-la. Així, sense més, no podia pensar en altra cosa que estigués més baix en la seva llista de prioritats que perseguir un grup de pirates, llevat que preparés un assalt al Palau Imperial-. Encara que em sembla que això més aviat està dins de la jurisdicció del govern del sector.

-Ep, els hi vaig a enviar una còpia a ells també -li va assegurar Atmino.

-Bé -va dir LaRone, estenent-li la mà-. En qualsevol cas, hem de marxar. Felicitats per haver recuperat la seva ciutat.

-No podríem haver-ho fet sense vosaltres -va dir Atmino, estrenyent la mà oferta en una breu però ferma encaixada. Va mirar als quatre homes amb armadura com preguntant-se si hauria d’estendre'ls la mà a ells, i aparentment decidint que no-. D'altra banda, no vaig arribar a saber el seu número d'unitat.

LaRone va sentir un nus a la gola. Durant les últimes hores, amb l'excitació de vèncer als homes de Cav'Saran i restablir la justícia al poble de Janusar, gairebé havia estat capaç d'oblidar la seva situació. Ara el comentari de l’Atmino l'havia portat de tornada de forma sagnant.

- Per què ho necessita? -Va contestar evasivament.

-Perquè pugui mostrar el meu reconeixement davant els seus superiors -va dir Atmino, sonant estranyat que LaRone hagués de preguntar si més no.

-Ah -va dir LaRone -. En realitat, estem en una missió especial i no tenim un número d'unitat oficial.

-Oh -va dir Atmino, una mica contrariat-. Però han de tenir alguna designació.

-És clar -va dir LaRone, intentant fer treballar la seva ment a marxes forçades. Però no se li ocorria res. Res excepte... -. Ens coneixen com la Mà del Judici.

-Ah -va dir Atmino, desviant la vista cap als altres soldats d'assalt-. És... diferent. Encara s'ajusta a vosaltres, per descomptat.

-Ens agrada -va dir LaRone, intentat mantenir un to casual i alleujat que la relativa foscor pogués cobrir qualsevol rubor a la cara. Quina ximpleria acabava de dir-. Bé, ens anem. Bona sort.

S'havien allunyat dues illes, i cap dels altres havia dit ni mitja paraula, quan finalment LaRone ja no va poder suportar més.

-D'acord, em rendeixo -va dir-. Que algú ho digui.

Els altres van deixar que el silenci es perllongués uns segons més abans que finalment Grave parlés.

-D’acord -va dir tranquil·lament-. La Mà del Judici?

LaRone va fer una ganyota. Sonava encara pitjor venint d’en Grave que quan ho havia dit ell.

-Ho sé, i ho sento -va grunyir-. Em vaig bloquejar.

-Podries haver triat un número d'unitat aleatori -va assenyalar Quiller-. Tampoc és que pogués haver-ho comprovat abans que deixéssim el planeta.

-D’acord -va dir LaRone, passant d’avergonyit a rondinaire-. La propera vegada tu pots ser l'oficial i portaveu del grup.

-Genial -va dir Quiller suaument-. Això vol dir que em puges de petit a polze?

-No és just -va dir Grave, amb el to exagerat que LaRone recordava massa bé per haver crescut amb dos germans petits-. Jo vull ser el polze.

-Bromes a part, LaRone, millor que no hi hagi una propera vegada -va intervenir Brightwater -. Sé que necessitàvem recuperar les nostres moto-jets, però hem forçat massa la nostra sort aquesta vegada.

-En realitat, no crec que ho hàgim fet -va dir LaRone.

-Confia en mi -va dir Brightwater -. L'armadura d'un soldat d'assalt pot tenir un poder psicològic, però, fins i tot tenint això en compte, cinc contra tres-cents no hauria funcionat.

-Llevat que mai hi ha només cinc de nosaltres -li va recordar LaRone -. Aquesta és la qüestió. Fins i tot la presència d'un únic soldat d'assalt implica una organització d'homes i armament oculta en algun lloc en les ombres del darrere. Van veure a cinc de nosaltres i van assumir que hi havia centenars més.

-El que només funcionarà fins que algú adverteixi el nostre engany -va advertir Quiller.

-Moment en el qual moriran -va replicar Grave.

-Potser -va dir Quiller-. De moment, encara mantenim la pell enganxada al cos. Com més aviat deixem enrere tot aquest sector, millor.

Marcross es va agitar al seu seient.

- Quina pressa tens? -Va preguntar.

- Quina pressa tenim? -Va replicar Quiller.

-Encara vol que anem a Shelkonwa -li va recordar Grave.

-En realitat, estava pensant més bé en aquesta connexió entre Cav'Saran i els pirates Cicatriu Sagnant -va dir Marcross.

- Què passa amb això? -Va preguntar LaRone.

- Recordes aquesta banda de barredores a qui els hi vam donar una pallissa a Drunost? -Va preguntar Marcross -. Vaig pensar que aquestes insígnies de les espatlles que portaven tenien massa estil per a aquesta classe de delinqüents, així que vaig fer algunes comprovacions quan vam tornar a la nau. Resulta que la part baixa del pegat són bàsicament les banyes retorçades de la insígnia dels Cicatrius Sagnants.

-Quina galàxia tan petita -va murmurar Quiller.

-Potser no tan petita -va dir Marcross -. Els Cicatrius Sagnants podrien estar intentant expandir-se.

- Com, amb barredores i agents de la llei? -Va preguntar en Grave.

-Riu-te’n si vols -va dir ombrívolament Marcross -. Però mira on eren posicionats ambdós grups. Els pilots de barredores estaven assentats sobre una base de navilieres Agrupades, que és un transport perfecte per a petites o moderades quantitats de material valuós o sensible. Cav'Saran tenia el seu negoci en una ciutat a uns centenars de quilòmetres d'una factoria d’Incom que produeix caces d'atac I-7. Algú més adverteix un patró?

Hi va haver un instant de silenci.

-Pagar el sou de tres-cents matons és una proposta cara -va dir finalment Brightwater -. Dubto que les bandes de barredores resultin barates, tampoc, ni tan sols les d'aficionats com aquella. Si els Cicatrius Sagnants s'estan expandint, han d'estar fent negocis realment bons.

-O bé estan rebent finançament extern -va dir silenciosament Quiller.

-Exacte -va dir Marcross -. I quina és la font de diners més òbvia que a més pugui tenir interès en caces i transports clandestins?

- La Rebel·lió? -Va preguntar Grave.

- Qui si no? -Va dir Marcross.

-No ho sé -va dir Brightwater, sonant dubitatiu-. Els pirates són una forma de vida horriblement baixa amb la qual associar-se. Fins i tot per als rebels.

-Estan intentant destruir l'Imperi i desfer el Nou Ordre -li va recordar Grave.

-Per descomptat, però colpejar objectius militars és força diferent de la pirateria contra civils -va replicar Brightwater.

-Raó per la qual ens esforcem tant a detenir-los -va dir Marcross, una mica asprament-. O potser els Cicatrius Sagnants no siguin una banda pirata en absolut. El nom i la reputació podrien ser una tapadora per a una cèl·lula rebel.

-Crec que Marcross té raó -va dir LaRone -. És una cosa que s'hauria d'investigar.

-Llavors envia una nota anònima a la guarnició imperial més propera i deixa que ells s'ocupin d'això -va suggerir Grave.

-Una bonica idea, però gens pràctica -va dir Marcross -. Ja vas sentir el que va dir Krinkins: fa vuit anys que van tenir tan sols visitants imperials, i això gairebé va ser per accident. De fet, pel que sé el Represàlia és l'únic destructor estel·lar en tot el sector. Shelsha està bastant baix en la llista de prioritats de tot el món.

-Tampoc sembla que Shelkonwa estigués interessada en absolut en aquesta part del seu territori -va dir Grave.

-No -va reconèixer LaRone -. Potser per això els Cicatrius Sagnants hagin decidit establir-se aquí.

-Per altra banda, resulta que nosaltres tenim una mica de temps lliure -va dir Marcross -. Almenys hauríem de mirar si podem trobar una connexió entre els Cicatrius Sagnants i la Rebel·lió. En el millor dels casos seríem capaços de seguir les connexions i oferir a Shelkonwa i al Centre Imperial un objectiu militar real al qual apuntar.

-El que ens condueix a la qüestió que nosaltres també som un objectiu -li va recordar Quiller-. Vaig pensar que se suposava que estàvem buscant un lloc per amagar-nos.

-No estic parlant de fer-nos notar -li va assegurar Marcross -. Només un petit sondeig en territori enemic. Al marge de les nostres circumstàncies actuals, seguim sent soldats d'assalt imperials.

-Als que actualment persegueixen altres soldats imperials -va insistir Quiller.

-Vam fer un jurament per protegir els ciutadans de l'Imperi -va dir tenaçment Marcross -. Arrencar d'arrel una cèl·lula rebel encaixa en la descripció d'aquest treball.

- Com suggereixes que comencem? -Va preguntar LaRone.

-Tornem a Drunost -va dir Marcross -. Cav'Saran va ser prou estúpid com per deixar darrere seu una targeta de dades incriminatòria. Dubto que aquests pilots de barredora fossin més llestos que ell.

-Per descomptat, la gent de Drunost ja ens ha vist a nosaltres i al Suwantek -li va recordar Quiller.

-No, la gent d'un establiment ens va veure -va corregir Grave-. I fins i tot aquest grup només ens va veure a LaRone i a mi.

-I pel que fa a la nau, certament podem permetre'ns gastar una altra de les falses identificacions que l’OIS ens va deixar -va dir Marcross -. LaRone?

LaRone va esperar un instant abans de respondre, com si estigués considerant-lo acuradament. Tot era una pantomima, en realitat, ja havia pres una decisió.

-Val la pena córrer el risc -va dir-. Fins i tot si algú realment ens reconegués i donés l'alarma, cosa que crec que és improbable, encara tindríem diverses hores per fer una ullada abans que ningú pogués causar problemes.

- I si el rastre encara està fresc? -Va preguntar Quiller.

LaRone va arronsar les espatlles.

-Podem anar a la Vora Exterior des de Drunost tan fàcilment com podem fer-ho des d'aquí. -Havien arribat a la badia d'atracada, i va deixar que el camió lliscant s'aturés davant l'ascensor de càrrega d'estribord del Suwantek-. Estem d'acord?

-Jo sí -va dir Quiller.

-Jo també -va dir Grave-. Si els rebels s'han aliat amb pirates vull clavar a la paret tant a uns com a altres. Brightwater?

-Segueix sense agradar-me -va dir pesadament Brightwater -. Però tampoc m'agraden els grumolls de farina a les galetes, i vaig aprendre a menjar-me-les. Si realment creieu que trobarem alguna cosa útil, jo jugo.

-Llavors estem d'acord -va dir LaRone. Obrint la porta abatible, va sortir del camió i es va dirigir als controls del turboascensor -. Guardem aquesta cosa i belluguem-nos.

-Drunost -va dir secament en Han.

-Au, vinga, Han -va tractar d'engalipar-lo en Luke-. No pot ser tan dolent.

Dempeus a uns metres de la vora de la rampa d'entrada del Falcó, Chewbacca va emetre un suau esbufec.

-Per descomptat que pot -va grunyir en Han, enviant una mirada d'advertència al wookiee-. Un cop vaig estar allà. Tot són granges i ranxos i mines i unes poques ciutats corporatives. Unes poques ciutats corporatives molt ben organitzades.

-Romandrem tan lluny de les ciutats i les corporacions com puguem -li va apaivagar Luke amb aquesta irritant alegria de noi granger.

-És clar -va dir Han, sabent perfectament que això no passaria -. Per què no podem simplement trobar-nos amb aquest tal Porter en l'espai profund, com fa la Leia?

-Perquè Porter no té nau pròpia -va dir pacientment Luke-. Drunost és on viu, on està el seu equip, i on vol reunir-se.

-També és on aquests soldats d'assalt van sorgir del no-res -li va recordar en Han.

-I després van marxar.

-Això és el que ell diu.

En Luke va inclinar el cap en un gest de paciència esgotada que era gairebé tan irritant com la seva alegria.

-Si no vols fer això, puc anar-hi sol -es va oferir. Mirà de reüll a Chewbacca-. O podem fer-ho Chewie i jo.

-Entra a la nau -va grunyir Han. Quan va acceptar tot aquest assumpte, el pla era fer un viatge ràpid al sector Shelsha, tafanejar en diverses cantines per obtenir algunes dades, i tornar a casa.

Però després que Luke i Rieekan i Sa Reial Túniques Luxoses i Pentinats A-La-Moda ho consideressin, la missió es va anar convertint en una gran gira diplomàtica, completant-se amb xerrades amb el líder rebel local.

Política, en altres paraules. Exactament el que intentava evitar del viatge de la Leia.

Excepte que en aquest la Leia no estaria per aquí per mantenir almenys la diversió.

Un moviment en l'extrem llunyà de l'hangar va cridar la seva atenció, i va fer una ganyota. Típic. En l'instant en què començava a pensar-hi, hi apareixia.

Portava una pràctica granota de vol marró, preparada aparentment per al seu propi enlairament. Durant un moment els seus ulls van semblar trobar-se, encara que era difícil estar segur en aquesta distància. Es va agitar, movent les espatlles com si estigués pensant a anar cap a ell...

-Ei, noi -li va cridar des d'una altra direcció una alegre veu femenina.

En Han es va girar. Era un dels nous pilots d'ala-X... Stacy no-sé-què, va recordar vagament.

-Hola -va dir, mirant la Leia de cua d'ull mentre caminava cap a la pilot. Les espatlles de la Leia ja no es movien, i semblava estar totalment quieta mentre el mirava des de l'altra banda de l'hangar.

- Tu i el grandot marxeu de nou? -Va dir alegrement mentre passejava cap a ell.

En Han va reprimir una altra ganyota, forçant-la a convertir-se en el seu lloc en un somriure amistós. I pensava que l'alegria d’en Luke era irritant.

-Ja saps com és -va dir-. Hi ha un problema, i necessiten que algú ho arregli.

-I llavors et truquen -va dir ella amb un somriure de reconeixement-. Bé, diverteix-te.

-Sempre ho faig -li va assegurar, jugant amb un dit per la vora del cabell de la noia. Si la Leia volia un espectacle, anava a tenir-lo -. Mantingues les coses en ordre aquí baix, d'acord?

-És clar -va dir ella. Amb un altre somriure, es va allunyar passejant.

En Han va observar la seva marxa i després es va girar.

La Leia definitivament ja no pensava d’anar cap a ell. La Leia, de fet, havia desaparegut per complet.

Va somriure lleument al petit espai de coberta buit. Això li ensenyaria a la Leia a manejar-lo. Fent un últim cop d'ull a la part inferior del Falcó, va pujar per la rampa.

I va tractar d'ignorar la petita però contínua punxada de culpabilitat.

Següent