Dins del Laberint

Dins del Laberint 

 

David J. Williams i Mark S. Williams 

En Han i en Chewie estan per fer un lliurament a prop d'un forat negre que crea un laberint de camps de gravitació, energia, i deixalles. Una antiga nau encallada en una bossa gravitacional activa les seves defenses automàtiques quan detecta que s'acosten, i aquesta només serà la primera de diverses sorpreses que els esperen dins del laberint...

Era la mare de totes les tempestes de llamps.

Enormes dolls de plasma caòtics sorgien de les regions polars del forat negre, il·luminant la foscor amb circells d'un brillant foc. Només existia una direcció a la qual dirigir-se per un pilot assenyat: lluny, tan ràpid com fos possible.

El Falcó Mil·lenari va accelerar els seus motors i es va dirigir cap a ell.

Aquest forat negre tampoc era l'habitual. Tota galàxia gira al voltant d'un vòrtex supermassiu, però aquest en particular era el centre de la galàxia nana coneguda com el Laberint Rishi. Vasts camps de gravitació, energia, i deixalles s'estenien per tot arreu. Potser aquest laberint de mort era la raó per la qual la galàxia va ser anomenat el Laberint en primer lloc. Potser.

A Han Solo no li importava.

El que sí li importaven eren els angles, vectors i trajectòries de vol, així com el fet que se li havia presentat un desafiament de primera magnitud, perquè només els millors pilots tenien possibilitats de travessar el Laberint. Això era el que li importava a Solo.

I la recompensa. Això també.

La part realment molesta era que fins ara aquest projecte ja li havia costat el preu més alt de tots: una noia. Prenent unes copes al seu bar espacial favorit a Mos Eisley, havia estat així de prop d'embolicar-se amb aquesta fresca de la Jenny. Havien flirtejat i voletejat un al voltant de l'altre durant mesos i finalment havia aconseguit apartar-la de la seva legió d’admiradors, quan l'agent es va acostar a ell. Norund Tac, habitual del Gremi de Detallistes i antic contrabandista de brillestim, va dir que tenia una carrera que requeria una mà freda als comandaments... algú que no només pogués ocupar-se del bloqueig imperial de l'espai hutt, sinó que també pogués travessar el mateix centre del Laberint Rishi. En Tac actuava d'enllaç per a un grup d’espaciants que dirigien una granja il·legal d'energia en les profunditats d'aquest remolí i que necessitaven desesperadament subministraments de tot tipus: generadors de bucle de fase, bobines de perforadora percutora, escuts de reserva, el més habitual. L'Imperi havia tancat la ruta comercial espacial directa, així que l'única forma d'arribar als clients era a través d'una trajectòria que creuava els camps de radiació perillosament a prop del forat negre de la galàxia. Raó de més per negociar un bon tracte... o bé simplement anar-se’n sense més.

Així doncs, en Han es va resistir fins al moment en què en Tac va dipositar la meitat del pagament sobre la taula i va prometre un apetitós petit extra al punt de lliurament. Per quan van tancar el tracte, la Jenny ja s'havia marxat amb Tork, el porter, i una altra potencial nit de goig es va esfumar. Al matí, en Han i en Chewie estaven a bord del Falcó i fugint d'un creuer imperial entestat a evitar que saltessin fora de l'espai hutt. Però fer el salt als imperials era l'especialitat del Falcó, i en la persecució subsegüent va fer honor a la seva reputació... tot i que amb alguns impactes en els escuts de popa.

Per descomptat, aquesta era la part fàcil. Ara havien d’obrir-se pas pel laberint. En Han va observar mentre l'ordinador del Falcó escopia els paràmetres inicials de la ruta, calibrant tota una host de variables per traçar el recorregut òptim a través de la legió d'obstacles. En Han va estendre els seus dits enguantats sobre l’holocoberta i va començar a modificar els diversos indicadors de cara a les tasques que tenia per davant. Feia temps que havia après la lliçó: reconfigurar la coberta segons les necessitats i mai aferrar-se a res. La flexibilitat era la clau, i en Han s'havia assegurat que el Falcó fos la nau més flexible que hagués pilotat mai. Per a la majoria, era simplement un altre vaixell de càrrega vell i atrotinat, amb prou feines capaç de transportar una càrrega prou gran com per cobrir les despeses d'operació... però per al Han era millor que tenir el seu propi Destructor Estel·lar personal. Li havia introduït suficients retocs especials i modificacions úniques en la seva espècie perquè el Falcó pogués rivalitzar amb qualsevol nau contrabandista de la Vora Exterior.

A la pantalla, els nivells de radiació augmentaven ràpidament, igual que el volum dels grunyits d’en Chewie a través dels altaveus.

- No hi ha res de què preocupar-se -va dir en Han, arrossegant les paraules.

La punxant rèplica d’en Chewie va ressonar a la cabina. Ell era a baix, als passadissos d'accés, realitzant encara les comprovacions posteriors a l’hipervol. Esperaven tenir una mica de temps després de sortir de l'hiperespai i abans d'entrar al Laberint, però amb naus imperials als voltants haurien de -se d'aquest luxe. Però del que en Chewie no anava a privar-se era de fer manualment les comprovacions. Era un perepunyetes amb les precaucions.

Al Han això li semblava perfecte. Atès que a ell li agradava córrer riscos addicionals, ell i el wookiee s'equilibraven mútuament. S'havien construït grans relacions basades en molt menys. En Han va agafar la palanca de control i va llançar el Falcó cap endavant, esquivant les fotosferes de les estrelles atrapades en les òrbites més externes del forat negre. Algunes d'aquestes estrelles fins i tot havien estat planetes abans que el forat negre els hagués arrencat de la seva adherència: trossos de roca aferrant-se als seus sols, l’atmosfera havia estat engolida feia temps per les gargamelles que ocupaven gairebé tot el cel. El rostre d’en Chewie va aparèixer a la pantalla; inclinà el cap cap enrere i va grunyir per indicar que tot estava correcte després del seu salt a l'hiperespai i podien procedir segons el planejat.

- Bé -va dir en Han-, perquè ja ho hem fet. -El wookiee va protestar, però en Han es va limitar a interrompre’l i seguir parlant -: Estic conduint.nos ja cap a l'interior, no podem perdre més temps si volem captar aquesta balisa direccional quan s'activi.

Aquest havia estat el seu propi pretext, és clar. Chewie no estava molt content amb el fet que ni tan sols sabessin la ubicació exacta de la granja d'energia clandestina, en lloc d'això, l'estació contactaria amb ells un cop s'haguessin endinsat prou en el Laberint com per entrar en el radi d'abast dels comunicadors. Encara en Solo havia reemplaçat feia anys els sensors de fàbrica del Falcó per un conjunt d'ús militar, trobar la balisa entre totes les distorsions d'energia no seria tasca fàcil. Va accelerar el Falcó a mitja marxa i va dirigir la nau pels buits entre els camps de radiació. Aquests camps estaven canviant tan ràpidament que l'ordinador del Falcó treballava dur per traçar els vectors òptims de vol... i treballava encara més per compensar la interferència en les lectures dels instruments. En Han mirà a l'exterior de la cabina mentre passava entre gegantins llacs de núvols d'alta energia. La nau es va sacsejar conforme les forces gravitacionals augmentaven... i llavors de sobte els nivells de radiació es van disparar. L’inquisitiu grunyit d’en Chewie va ressonar pel sistema de comunicacions. Tot el que en Han va poder fer va ser arronsar les espatlles mostrant el seu acord.

- Aquí dalt s'està escalfant una mica la cosa -va dir, i va fer que el Falcó tracés un lent tirabuixó, dirigint cap amunt el ventre de la nau, on els escuts estaven al màxim. Per un instant, les lectures de radiació es van estabilitzar... i després van seguir ascendint, dirigint-se constantment cap al vermell, la radiació començava a ser prou intensa perquè la cabina estigués en risc creixent. En Han va deixar escapar una maledicció. Donat el dany dels escuts de popa, havia esperat que es donés aquesta circumstància, només que no tan aviat. Si es quedava on era, la radiació els couria des de dins. Va apagar el pilot automàtic i va procedir a apagar alguns dels sistemes més fràgils de la nau.

- Chewie, prepara l'estació d'enginyeria. Vaig a tancar la cabina.

Només van fer falta per a això deu segons. En Han activà el blindatge de la cabina i va procedir a sortir corrents d'allà, dirigint-se als controls de vol auxiliars a l'estació d'enginyeria. Abandonar la cabina li deixava mal gust de boca, perquè hauria de pilotar la nau usant exclusivament els instruments i l’holopantalla. Va rememorar els seus dies d'entrenament de pilotatge i va recordar com s'entrecreuaven les paraules del seu antic instructor Aleksandr Badure i del tristament cèlebre tàctic Adar Tallon.

Quan tota la resta falla, sempre et queden els ulls.

Però ara estava cec. Unes petites gotes de suor van amarar el seu front. Es van anar fent una mica més grans quan va arribar a l'estació d'enginyeria i va ser rebut pel planyívol gemec d’en Chewbacca.

- Què vols dir amb què l'ordinador de navegació no funciona? –En Solo es va girar, donant una puntada ben ubicada a la carcassa, i va ser recompensat amb les holopantalles cobrant vida -. Veus? La vella noia em vol.

Ignorant l'escèptic grunyit d’en Chewie, va configurar al màxim la resolució de la pantalla de navegació 3D. Les pantalles d’astrogació es van centrar en el forat negre mentre desplegaven una miríada de dades sobre els creixents camps de gravetat i energia. Els dits d’en Han van ballar per les pantalles tàctils, realitzant ajustos microscòpics a la trajectòria i velocitat de la nau mentre en Chewie intentava treure als motors nivells de rendiment encara més grans. Com sempre, l'ordinador de navegació del Falcó anticipava els moviments i subministrava les correccions de curs segons calia. L'ordinador estava tan sintonitzat amb la seva forma de pilotar que feia temps que en Solo havia començat a pensar en ella com un tercer membre de la tripulació. Ara aquesta confiança estava donant els seus fruits. Durant els següents vint minuts, home, màquina i wookiee es van enfrontar al desafiament més letal de la galàxia sense rebre danys addicionals. Emergint de l'altra lloc entre els camps de radiació, en Solo va tornar a escanejar a la recerca d'aquesta balisa.

Únicament per trobar-se amb alguna cosa completament diferent.

Tota la pantalla estava bullint de dades. Hi havia tantes lectures de massa que per un instant demencial en Solo va creure que estaven al mig d'un camp d'asteroides. I llavors l’holopantalla va prendre forma: estava observant un gegantí munt de runa atrapat en una bossa gravitacional. L’inquisitiu bram d’en Chewie va ressonar des de la sala de motors.

- Rebut -va dir en Solo-. És un cementiri de naus...

Però fins i tot mentre deia això, es va adonar que no era del tot cert. Calfreds van recórrer la seva esquena adonant-se què estava mirant realment: no eren fragments de naus destrossades, sinó més aviat fragments d'una única nau... un creuer de batalla, de milers de metres de llarg, la columna vertebral havia estat trencada temps enrere per l'impacte dels camps gravitacionals. No obstant això, la immensa popa en forma de destral de la nau semblava estar majorment intacta, contundent i amenaçant. De manera estranya, en els registres del Falcó no semblava haver-hi cap dada sobre aquest tipus de nau, tot i que en Solo s'havia assegurat que l'última actualització de sistema inclogués el compendi de naus més complet que un pogués trobar al mercat negre. Certament no era cap tipus de nau amb què en Solo s'hagués trobat abans, i hi havia pocs dissenys de nau als quals no s'hagués vist exposat durant la seva època en la Vora Exterior.

- Has vist alguna vegada una nau així? - Va preguntar a Chewie quan el wookiee va sortir de la sala de motors de la nau, amb les seves ulleres de soldadura posades i un bufador d'energia en una urpa. Chewie es va inclinar i va donar un cop d'ull més de prop... i després va emetre una sèrie de breus lladrucs.

- Realment creus que és tan antiga? –En Han va arrufar les celles -. Per descomptat, és una obra d'enginyeria maleïdament gran. Alguns dels seus sistemes encara funcionen...

En Han deixà la frase a mitges quan es va encendre l'avisador de l'ordinador de detecció d'amenaces, mostrant mitja dotzena de contactes separant-se de la runa i avançant ràpidament. Va deixar escapar una maledicció en veu baixa. Probablement, els seus escàners actius els havien activat. Però eren massa petits per ser caces. El que significava...

- Aquesta nau té alguna mena de sistema automatitzat de defensa -va murmurar.

Però Chewbacca ja havia sumat dos més dos i estava corrent cap al làser quàdruple. En Solo va accelerar la nau a una marxa més elevada, mentre seguia la trajectòria dels drons que s'acostaven, es va adonar que fins i tot un tirador de primera com Chewie se les veuria en dificultats per destruir-los. Cada dron radiava un escut molt més potent del que qualsevol màquina d'aquesta mida hauria de poder generar. Va recordar una altra de les regles clau dels seus tutors: Oblida't de les maniobres sofisticades... limita't a anar directe cap a ells! Tampoc és que tingués alguna altra opció. Va aixecar el morro del Falcó i va accelerar a fons.

Fent-ho, els drons es van col·locar en posició d'atac i van descarregar una encegadora ràfega de trets de canons blàster contra el Falcó. En Solo va sentir com la nau es sacsejava mentre la feia girar sobre el seu eix per presentar els escuts posteriors als seus atacants. Va escoltar l'inconfusible so dels làsers quàdruples del Falcó responent. Quan Chewie va aconseguir un impacte directe, volant un objectiu en trossos, les càpsules restants es van retirar i es van preparar per llançar un altre atac contra el debilitat escut davanter del Falcó. En Solo es va adonar que anaven a abatre’ls per pura superioritat numèrica. Com gats-llop assetjant a la seva presa. Però just quan es subjectava preparant-se per als impactes, l’holopantalla va atreure la seva atenció amb més dades. L'ordinador havia desxifrat les transmissions entre els drons de defensa.

I entre aquests drons i la nau encallada.

En Solo va deixar anar un jurament en veu baixa. La planta d'energia i els sistemes de motors principals de l'antiga nau estel·lar seguien encara actius! Els sensors mostraven les brillants línies d'energia de microones fluint des de la nau, alimentant els drons. L'ordinador estava ocupat tractant d'inutilitzar aquests senyals d'energia, però no estava realitzant cap progrés. No obstant això... una idea absurda venir a la ment d’en Solo. Tan demencial que ni tan sols s'atrevia a dir-la a Chewie. Va donar uns copets a l'ordinador de navegació del Falcó com si fos una mascota molt estimada.

- No em defraudis, petita.

... I llavors va fer girar bruscament al Falcó, llançant-se disparat més enllà de la immensa nau. Els drons es van tornar en la seva persecució mentre l'ordinador del Falcó treballava al màxim de la seva capacitat, obrint-se pas amb els seus senyals en les profunditats dels sistemes de la nau estel·lar, buscant els motors de la gran bèstia. Quan el Falcó va passar a tota velocitat deixant enrere la gegantina popa de la nau, els drons van obrir foc a una distància massa curta, la cadira d’en Han va tremolar mentre els escuts del Falcó passaven al vermell. Va escoltar els irats udols d’en Chewie ressonant des de la torreta del làser quàdruple. Però quan els drons es van acostar per assestar el cop fatal, l'ordinador del Falcó va trobar el que estava buscant...

- Fes-ho -va dir en Han amb les dents premudes.

... I va ordenar als motors gegants de la nau estel·lar que s'encenguessin a plena potència. Flames blanques van cobrir els drons que els perseguien, detonant-los en una sèrie de centelleigs. A l'instant següent, les flames van cessar, quan es va esgotar el reactor que portava tant de temps inactiu. Tot el que quedava dels drons era un munt de runes més. L'impuls aplicat al bloc de motors de la nau estel·lar la va fer avançar, xocant contra el següent fragment de naufragi, que al seu torn va colpejar la següent secció. S'estava organitzant un desagradable efecte dòmino, però en Han no anava a quedar-se esperant per veure-ho: va activar els impulsors posteriors del Falcó i va sortir rugint de la bossa gravitacional, de tornada als camps d'energia. Amb el nou impuls, ara es movien molt més ràpid. El forat negre s'apropava més a cada moment, com un teló de fons en què es retallaven les estrelles i la radiació, el nucli al voltant del qual tot girava.

I llavors en Solo va escoltar un fort xiulet.

Al principi va creure que era un altre d'aquests drons. Però el rugit triomfal d’en Chewie deixava clar que no era així...

- Ens ha tocat la loteria -va exclamar en Solo.

Havien trobat la balisa. El seu ritme sincopat ressonava pels passadissos del Falcó mentre l'ordinador traçava extrapolacions per localitzar el seu origen: una roca que orbitava un estel que al seu torn estava orbitant a menys de 1,5 Tera metres de l'horitzó de successos del forat negre. Les lectures d'energia indicaven un lloc important allà; fàcilment seria prou gran per aprofitar l'energia del forat negre que planava sobre ella com una mena de sol demencial. En Solo va deixar escapar un sospir d'alleujament... i es va aturar quan l'armament defensiu de la base es va centrar sobre el Falcó. El comunicador va començar a parpellejar. Una veu incorpòria ressonà per la cabina.

-Nau no identificada, identifiqueu-vos.

En Solo va respirar profundament.

- Èpsilon zero-cinc-sis-vuit-Z -va dir. Era la frase en codi que li havien donat a Mos Eisley, la seqüència de la qual depenia tota aquesta missió...

- Afirmatiu -va dir la veu -. Aquí Base de Foc Alfa. El rebem, Falcó. Què tal el viatge?

Un somriure tort es va estendre a la cara d’en Solo.

- De faula, Alfa. Sense problemes. -La seva veu va prendre un to sarcàstic -. A part de les naus imperials que trobem de camí i alguna espècie de nau estel·lar mig morta enmig del Laberint.

-Sembla que us vau trobar amb la nostra relíquia Sith -va dir la veu.

- La vostra què?

- La majoria de les rutes esquiven les restes. Sento que prenguéssiu la que no ho feia.

- Ja som dos -va murmurar en Solo.

-Bé... felicitats per conservar la pell intacta. Us estem autoritzant per aterrar amb vector d'aproximació 1.3 Zeta.

- Rebut, Alfa -va dir en Solo-. Seria possible que ens preparéssiu un parell de gots de T'lil T'lil per a la nostra arribada?

La veu va deixar anar una rialleta.

- Veurem què es pot fer. Alfa, canvi i fora.

Quan en Han va apagar el comunicador, la ressonant veu de baríton d’en Chewie va ressonar pels altaveus de la nau. En Han va arrufar les celles.

- Què vols dir amb «augment d'energia»? –En Han va examinar els sensors interns i va veure que efectivament la càrrega davantera estava mostrant una estranya lectura d'energia. Semblava com si pogués ser alguna mena de realimentació de la balisa que acabaven de rebre, un ressò en el sistema. Però quan en Solo anava a suggerir això a Chewie, el wookiee va interrompre, grunyint que es dirigia a proa, al celler.

- Au, per l'amor de...

En Solo va activar el pilot automàtic i va córrer als cellers de proa per trobar a Chewie i en el seu interior, apuntant amb un escàner de mà a una de les grans caixes oblongues que componien la càrrega del Falcó. En Solo va obrir els ulls com plats.

- Ve de dins d'aquesta caixa? -Va preguntar.

El wookiee va assentir. En Han començà a tenir un funest pressentiment. Va agafar una palanca d'energia i, sense més cerimònia, va obrir el segell magnètic del contenidor de càrrega, revelant una bombona de dos metres de llarg coberta del que semblaven ser marques imperials. A la part superior de la bombona hi havia un dispositiu que només podia ser un detonador. I pel que fa a la bombona pròpiament dita...

Va agafar l'escàner de mà de la gegantina urpa del seu amic i va acostar més el dispositiu. El resultat va parpellejar a la pantalla:

- Baradi -va dir.

Chewie va rugir amb ràbia. L'escàner va mostrar més detalls, però en Han no necessitava llegir cap d'ells. Havia passat prou temps com a cadet imperial per saber-ho tot sobre el baradi i de l'ona desintegradora que desencadenava la seva reacció de fusió.

I aquí hi havia prou per fracturar una petita lluna.

En Solo va colpejar l'envà de la nau amb el puny. Tot va encaixar al seu lloc com quan et repartien la mà perfecta en un joc de cartes arreglat. Només hi havia un tipus d'home prou boig com per ocultar-se a la vora de la perillosa energia d'un forat negre: els maleïts rebels. I quina millor manera d’escombrar-los del mapa que enviar un parell d'incauts que portessin sense saber-ho una bomba en un vol de subministraments? El departament imperial de trucs bruts podia anotar-se un punt més. L'escàner de mà li va explicar la resta de la història: pel que sembla el senyal de la balisa havia causat estralls en el detonador electrònic de la bomba, activant-lo prematurament. Sens dubte, el pla havia de ser que s'activés quan el Falcó arribés a la base. Ara estava en un compte enrere. Però quant de temps els hi quedava?

Es va sentir un xiulet en els altaveus.

- Trenta segons per aterrar -va dir el pilot automàtic.

En Han i en Chewie van començar a moure’s a la vegada, apressant-se a tancar la bomba en el seu contenidor i treure-la de celler. Mentre Chewie segellava el compartiment, en Han activava la seqüència per obrir la comporta exterior i buidar la càrrega a l'espai.

Però el següent grunyit d’en Chewie va fer que la sang d’en Solo es gelés a les venes.

- Què significa que les portes no s'obriran?

En Han apartà a Chewie del seu camí i va prémer frenèticament el botó d'anul·lació. L'escotilla seguia negant-se a obrir-se. Aparentment, els controls del celler havien estat danyats, si era per la radiació o pels impactes dels drons o del Destructor Estel·lar, ja no importava. Chewie ja es trobava corrent cap a la cabina, i en Han es va llançar darrere seu. Va trobar al wookiee intentant cada seqüència i combinació possible per aconseguir obrir l'escotilla. Per la finestreta van veure sorgir de la foscor les immenses superestructures de la base mentre el Falcó realitzava la seva aproximació final...

- Chewie, treu-nos d'aquí ara mateix.

En Chewie va lliscar a la seva butaca d'acceleració i va apagar el pilot automàtic. La nau va protestar i es va sacsejar quan Chewie desactivà l'aproximació d'aterratge i va fer girar el Falcó allunyant-se de la base. Els altaveus van crepitar.

- Alfa a Falcó, esteu sortint del rumb d'aproximació. Què passa? Repeteixo...

- Falcó a Alfa, estem tenint un petit problema. Canvi.

En Han apagà el comunicador i es va dirigir a la porta. El grunyit de perplexitat d’en Chewie el va detenir un instant.

- Què creus que vaig a fer? Algú ha d'obrir aquesta comporta de càrrega. I si no puc fer-ho des de l'interior...

Chewie va obrir els ulls com plats adonant-se del que en Han estava dient.

- Això serà més fàcil que vendre aigua a grangers de pols a Tatooine.

El wookiee va deixar escapar un eixordador rugit. En Han mirà al seu amic als ulls i li va oferir el mateix somriure que un dia seria conegut per tota la galàxia.

- Confia en mi.

El planyívol gemec d’en Chewie va acompanyar a Solo tot el camí fins a l'armari d'equip. En Han va recollir el vell vestit espacial d'excedents militars, i després trotà fins l'escotilla d'accés central i va procedir a cordar-se’l. La nau es sacsejava i les seves parets tremolaven mentre Chewie continuava girant apartant-se del vector d'aproximació, lluitant contra la gravetat del forat negre. En Han activà l'ascensor hidràulic i va sentir la seva vibració sota els seus peus mentre ascendia cap al sostre i repassava mentalment la seva llista de comprovació: botes magnètiques activades, visor protector baixat, casc segellat. Va respirar profundament.

- Aguanta, Solo -va murmurar -, o aquest serà un passeig molt curt.

I llavors l'escotilla dorsal es va obrir sobre ell i es va trobar fora, en el buit. El forat negre omplia la major part del cel, increïblement immens i amenaçador. A un costat es trobava Base de Foc Alfa, amb les seves estructures apinyant-se sobre aquesta roca... i ara podia veure els sifons d'energia gegants que s'estenien cap al forat negre, crepitant amb prou energia per alimentar un miler de naus de guerra...

En Han es va perdre en el panorama per un instant, i després es va obligar a mirar únicament al Falcó mentre s'obria camí per la seva superfície. Va sentir el casc tremolar sota els seus peus mentre Chewie lluitava contra l'atracció del forat negre per donar-li temps d'arribar als controls manuals de l'escotilla. Però les lectures al casc d'en Han li mostraven que no estava avançant prou ràpid. Aquesta bomba esclataria abans que pogués apartar-la del Falcó. No anava a aconseguir-ho. Llevat que fes alguna cosa en el que sempre havia estat el millor.

Prendre dreceres.

En Solo apagà les seves botes magnètiques i va fer una breu encesa dels impulsors del seu vestit. El casc de la nau va passar ràpidament sota ell mentre es concentrava a dirigir-se cap l'escotilla de càrrega. En l'últim instant, va reactivar les seves botes i va aconseguir subjectar-se a un metre de distància de les portes de càrrega abans d'arribar al primer forrellat extern i estirar-lo amb totes les seves forces. Per al seu alleujament, el forrellat es va col·locar en la seva posició d'obert. Mentre les seves mans es tancaven sobre el segon i últim forrellat, el casc de la nau es va agitar sota els seus peus com si fos un ésser viu. Es va agafar mentre el Falcó accelerava... directament cap al forat negre. En Han va assentir. Chewie havia començat la seva carrera. Ara en Han havia de fer la seva part. Va tirar de l'últim forrellat.

No es va moure.

En Han va canviar de posició, col·locant-se per poder usar les dues mans. Però just quan començava a fer força, la nau es va sacsejar tan violentament que semblava que estava partint-se en dos. De fet, diverses peces del tren d'aterratge es van deixar anar i van volar cap a ell com a metralla. En Han es va llançar tan llarg com era contra el casc mentre els resquills metàl·lics passaven de llarg... excepte un, que li va donar de reüll a la motxilla. Va obrir els ulls per veure el mesurador d'energia del vestit descendint ràpidament cap a zero. Maledicció. Es va posar de nou dempeus, va agafar els controls de la porta amb les dues mans i va tirar. La palanca es va alliberar i la porta del celler es va obrir mentre la llum es posava en verd. Just quan l'energia del vestit d’en Solo estava entrant a la zona vermella...

Tot d'una, es va trobar surant fora del nucli, no hi havia energia a les botes. La gola del forat negre tirava d'ell inexorablement. Girant per la foscor, va veure com el Falcó s'allunyava a tota velocitat... i després girava de sobte, aixecant el morro bruscament quan el contingut del celler sortia a l'exterior. El Falcó va girar allunyant-se del forat negre mentre els contenidors expulsats arribaven a la seva vora, just en el moment en què esclatava la bomba: tota la llum i l'energia de la immensa explosió va ser atreta més enllà de l'horitzó de successos en un únic instant i es va esvair en la foscor.

En Han va somriure.

Començava a tenir dificultats per respirar.

Almenys Chewie ho havia aconseguit. Es va preguntar si ell arribaria a aquest horitzó de successos abans de quedar-se sense aire. Esperava que si.

Seria una forma horrible de morir.

Però llavors va veure una altra llum reflectida en el seu visor: el brillant centelleig dels motors del Falcó. Chewie havia donat mitja volta a la nau i la portava de tornada cap a ell, apropant-se en un angle que li permetia no haver de creuar aquest horitzó letal, girant-se a la babalà per guanyar velocitat i maniobrabilitat. Per un moment semblava que el Falcó anava a xocar de ple contra ell... Però en l'últim moment, la nau va detenir els seus girs i activà el seu raig tractor, atraient a Solo directament cap a les portes de càrrega que seguien obertes. En Solo es va arraulir formant una bola mentre entrava. I llavors les portes exteriors es van tancar.

Les portes interiors es van obrir. En Han es va treure el casc mentre el Falcó s'allunyava accelerant. No podia parar de riure. Sempre havia pensat que era un pilot sorprenent, però una vegada més el seu soci wookiee li havia demostrat que ell era més del que es veia a simple vista. En Han seguia rient quan un nerviós Chewbacca va entrar corrent a la sala, aixecant a Solo en una abraçada de wookiee.

- No passa res, col·lega. Estic bé... gràcies a tu.

Chewie el va deixar a terra, però encara seguia mantenint dret a un lleugerament atordit Solo. En Han va fer un pas enrere i va estirar les cames.

-Bé... Suposo que després que lliurem el que queda del carregament, podem tornar i tenir una o dues paraules amb Tac. Com et sona això?

L’eixordador riure d’en Chewie ressonà per tota la nau.

FI