8
-Permeti’m
assegurar-me que ho he entès bé -va dir la princesa Leia, donant l'esquena als
enormes finestrals de la sala de conferències per encarar-se amb l'almirall
Ackbar i el general Àbaht-. Ningú ha vist a cap d'aquestes naus durant deu
anys..., i aquesta és la raó per la qual els preocupen tant?
L’Ackbar i l’Àbaht
van intercanviar una ràpida mirada, negociant en silenci qui respondria a la
pregunta.
-Sí, bàsicament es
tracta d'això... -Va dir l’Ackbar després d'haver estat derrotat en la
negociació.
- I per què no els
hi sembla tan ridícul com m'ho sembla a mi? Crec que s'estan preocupant per
res.
L’Ackbar es va
escurar la gola per aclarir-se-la.
-Princesa, ja sap
quin és el preu de les equivocacions. Subestimar la fortalesa d'un enemic o la
serietat d'una amenaça pot suposar un error fatal. Devem una gran part del
nostre èxit contra l'Imperi al fet que l'Emperador arribés a cometre aquest
error.
-Adoptar precaucions
que no són necessàries sempre serà preferible a no adoptar-les quan sí que ho
són -va dir l’Àbaht, emprant un to de veu tan baix que gairebé semblava estar
parlant amb si mateix.
-Ningú té pensat
atacar la Nova República -es va limitar a replicar la Leia.
Tant l’Ackbar com
l’Àbaht van quedar bastant sorpresos per la sobtada afirmació.
-Si està tan segura,
llavors fiquem les naus de la Flota en els dipòsits d'emmagatzematge i
llicenciem les tropes -va dir l’Àbaht en un to bastant despectiu-. Tinc la
seguretat que tots podríem estar ocupant el nostre temps a coses molt més
interessants.
-General, és
precisament perquè disposem de la Cinquena Flota per la qual cosa ningú ens vol
atacar -va dir la Leia-. L’Ackbar m'ha dit que ara podem llançar a l'espai més
naus de les que van lluitar en ambdós bàndols durant la batalla més important
de tota la història de la Rebel·lió. Li he entès bé, almirall?
L’Ackbar va assentir
en silenci.
-Això és més que
suficient per deixar-li molt inflat el nas a qualsevol que cometi l'error
d'atacar-nos -va dir la Leia-, i tothom ho sap. Ara els planetes que encara no
formen part de la Nova República tenen més a guanyar unint-se a nosaltres que
oposant-se a nosaltres. Fixeu-vos en la Lliga de Duskhan... Està clar que
representen una civilització de primer ordre, tant en l'aspecte econòmic com en
el tecnològic. I què estan fent? Ells són aquí negociant amb nosaltres.
Les seves paraules
no van semblar convèncer al general.
-Per seguir emprant
la seva metàfora, princesa, un cop de puny que arribi sense advertència prèvia
tant pot donar començament a una baralla com posar-hi fi -va dir l’Àbaht.
- És que ens hem
tornat sobtadament més vulnerables a un atac per sorpresa del que ho érem fa
una setmana?
-No, princesa...
-Llavors m'està
dient que sempre hem estat vulnerables a un atac per sorpresa?
-Li estic dient que
el fet de defensar-se a un mateix exigeix alguna cosa més que
apostar sentinelles a la frontera -va replicar l’Àbaht, amb una ombra
d'impaciència en la veu-. Cal traçar plans i cal entrenar-se a consciència per
a la batalla que no vols lliurar, contra l'enemic al qual no vols enfrontar-te
i en el terreny que no vols defensar. Llavors, i només llavors, es pot disposar
d'un factor dissuasiu realment creïble.
La Leia es va tornar
ràpidament cap a l’Ackbar.
- I per ventura no
ha fet precisament això, almirall? No s'ha assegurat que les nostres forces
hagin estat a consciència ensinistrades i que estiguin desplegades de la millor
manera possible? Si no ho ha fet, em temo que hauré d’acomiadar-lo.
-Sí, princesa, he
fet totes aquestes coses...
-Llavors tingui la
bondat d'explicar-li al general Àbaht...
-... però hi ha
altres qüestions que hem de considerar -la va interrompre l’Ackbar-. Si aquesta
Flota Negra existeix, i si està en condicions d'operar, llavors representa una
arma secreta..., i desbaratar tota l'acurada planificació dels teus adversaris
potser és el que millor defineix la naturalesa de les armes secretes. De fet,
princesa, aquest és precisament el seu propòsit.
La Leia va abaixar
la mirada i va estudiar la llista que li estava mostrant el seu quadern de
dades, i després va sacsejar el cap.
- I realment estan
convençuts que aquestes naus representen una amenaça tan gran?
-Sí -va replicar
l’Àbaht amb fermesa-. Un Grup de Sector estàndard de l'Imperi comptava
únicament amb quatre Destructors Estel·lars. L'Emperador podia controlar tot un
sistema amb un sol navili de la classe Imperial. Els generals d’en Palpatine
van ser capaços d'obrir-se pas a través de qualsevol tipus de defensa
planetària, fins a un màxim del Nivell Quatre, amb només un terç dels efectius
d'un Grup de Sector.
La Leia va tancar el
seu quadern de dades i va estudiar el de l’Àbaht.
-Però es tractava de
les millors tropes de l'Imperi, i estaven equipades amb el millor material de
l'Imperi. Quan un navili d'aquestes característiques està en una drassana, què
fa normalment la tripulació? Roman a bord d'ell?
-No, naturalment que
no.
- Què hi ha de les
tropes, dels caces? Romanen a bord de la nau?
-Sospito que la
princesa ja coneix la resposta a les seves preguntes -va dir l’Àbaht-. Quan una
nau roman atracada durant qualsevol període de temps mínimament significatiu,
el més normal és que les seves dotacions siguin assignades a un altre destí.
-Bé, en aquest
cas... Suposem que totes aquestes naus van caure en mans d'un altre poder quan
l'Imperi es va retirar, d'acord? Llavors aquestes naus no serien més que
closques buides. No tindrien sis esquadrons de caces TIE a bord. No disposarien
d'una divisió de soldats de les tropes d'assalt. No comptarien tampoc amb una
dotació de canoneres. No tindrien a la seva disposició un exèrcit de caminants
imperials.
L’Àbaht no es va
deixar impressionar pels seus arguments.
-La princesa s'està
fixant en nimietats -va dir-. La major amenaça que presenta aquesta situació
rau en el fet que aquestes naus sempre han estat en mans dels imperials, i que
mai han sortit d'aquesta regió de l'espai.
-No poden haver
estat desplegades sense interrupció durant deu anys -va protestar la Leia.
-No -va dir
l’Ackbar-. Però a Hatawa i Farlax hi ha més de dos-cents mons habitats, i
seguim sense saber gran cosa sobre molts d'ells. Alguns potser segueixin
mantenint relacions d'amistat amb els nostres enemics. I també segueix estant
l'assumpte de les cinc drassanes desconegudes utilitzades pel Comandament
Espasa Negra. No tenim ni idea de qui s'ha fet amb ells, però m'agradaria saber
què és el que ha sortit d'aquestes instal·lacions durant els últims deu anys.
Pressionada des
d'ambdós costats, per algú a qui coneixia i en qui confiava i per una altra
persona a la qual no coneixia però a la qual respectava, la Leia va acabar
rendint-se.
-Oh, si hi ha alguna
cosa que no necessito en aquest moment és tot aquest nou problema -va dir, i va
sospirar-. Bé... En què consisteixen exactament les seves recomanacions?
-Princesa, la Cinquena
Flota està a punt d'iniciar aquest recorregut per agitar la bandera del que
havíem parlat -va dir l’Àbaht-. Li suggereixo que aquestes naus ens serien molt
més útils si comencessin a buscar la Flota Negra.
- Vol vostè
desplaçar la totalitat de la Cinquena Flota a Farlax i Hatawa?
-Li asseguro que
aquest és el mínim d'efectius de què voldria disposar si arribés a ensopegar
amb la Flota Negra, princesa.
-Els dos saben que
el Cúmul de Koornacht es troba dins del Sector de Farlax, naturalment...
L’Ackbar va
assentir.
-Sí, naturalment.
-Doncs llavors
suposo que ja hauran comprès que hauran d’excloure Koornacht de qualsevol
classe d'operació de recerca que puguin arribar a emprendre -va dir la Leia-.
En Nil Spaar s'ha mostrat inflexible en tot el concernent a la integritat
territorial. Fins al moment, ni tan sols ha accedit a atorgar-nos el dret de
pas o els drets de descens en situacions d'emergència. Sigui quina sigui la
missió que estiguin duent a terme, qualsevol intrusió d'uns navilis de guerra
de la Nova República seria totalment inacceptable..., tant per a ell com per a
mi.
L’Ackbar i l’Àbaht
van tornar a intercanviar una ràpida mirada. Aquesta vegada va ser l’Àbaht qui
va acabar perdent.
-Princesa, potser
pugui explicar quina lògica té iniciar una operació de recerca i, al mateix
temps, anunciar l'existència d'un amagatall en què estarà totalment fora de
perill d'ella.
-L’Ackbar acaba de
dir que hi ha més de dos-cents planetes habitats en aquesta regió de l'espai
-va replicar la Leia-. Això hauria de ser suficient per mantenir-se ocupats
fins que jo hagi aconseguit arribar a un acord amb els yevethans.
-Koornacht es troba
just al centre d'aquesta zona, i els yevethans han fet considerables progressos
tecnològics -va dir l’Àbaht-. Koornacht és un dels llocs on sembla més probable
que poguéssim trobar almenys una d'aquestes drassanes.
-Li asseguro que per
molt que busqui no trobarà a cap espècie que odiï tant a l'Imperi com els
yevethans -va dir la Leia-. Van expulsar als imperials de Koornacht a la
primera oportunitat que se'ls va presentar. Pot tenir la seguretat que no hi ha
cap arma secreta amagada allà.
-Potser. I també és
possible que en Nil Spaar s'alarmi molt més que vostè davant l'amenaça que
suposen els navilis desapareguts -va dir l’Àbaht-. Per què no li demana que ens
doni permís perquè les meves naus registrin aquesta zona a la recerca de la
Flota Negra? Faci vostè que sigui ell qui hagi de respondre amb una negativa.
-Resulta obvi que no
comprèn quina és la situació actual de les negociacions amb els yevethans, ja
que en cas contrari mai em faria semblant petició -va replicar la Leia en un to
molt sec-. Sé que vostè sí la comprèn, almirall Ackbar.
-Comprenc la seva
reluctància, i comprenc la preocupació del general Àbaht -va dir l’Ackbar-.
Admeto que, tal com vostè ha dit, els yevethans sempre han odiat a l'Imperi,
però... Bé, tot i així m'agradaria que li formulés aquesta pregunta al virrei.
En Nil Spaar potser podria sorprendre-la.
-No -va dir la Leia,
movent el cap-. Per si sola, aquesta pregunta ja suposa una amenaça. La
presència de navilis de guerra equivaldria a una provocació oberta. En Nil
Spaar mai ho consentiria.
L’Ackbar va decidir
seguir-la pressionant.
-Deixeu que sigui
ell qui ho digui. Plantegi-li la pregunta, tal com suggereix l'almirall.
-No -va dir la Leia
amb fermesa-. No tornin a demanar-m'ho. General, es pot dur a la Cinquena Flota
a Farlax i Hatawa per buscar els fantasmes de Nylykerka. Respectarà els límits
declarats i defensats per la Lliga de Duskhan, i no entrarà en el Cúmul de
Koornacht sense un permís explícit meu. Ho ha entès?
L’Àbaht es va
aixecar del seu seient i es va aixecar tan alt com era.
-Ho he entès -va
dir-. Li prego que em disculpi, princesa. Tinc molts assumptes dels quals
ocupar-me.
-Bon dia, general.
L’Àbaht saludar
marcialment i va marxar.
-També vull la seva
paraula, almirall -va dir la Leia, girant-se cap a l’Ackbar-. No vaig a
permetre que una imprudència per part seva faci que tots els meus esforços per
arribar a un acord amb en Nil Spaar no serveixin de res. He treballat molt dur
per guanyar-me la confiança del virrei. No tinc intenció de perdre-la només
perquè un analista d'intel·ligència de segona classe no ha aconseguit que li
quadressin les llistes.
-És vostè la cap
d'Estat, i la meva superiora -va dir l’Ackbar, posant-se dret-. No necessita la
meva paraula, però tot i així la hi dono malgrat tot: les meves ordres seran
obeïdes. Però no puc donar-li la meva aprovació. Crec que ha comès un greu
error, i que ha decidit donar preferència a un assumpte de menor importància
col·locant-lo per sobre d'un altre que és molt més important.
-Que curiós... Això
és justament el que m'ha passat pel cap mentre l'escoltava a vostè i al general
Àbaht -va dir la Leia-. El simple fet que hagi accedit a enviar la Cinquena Flota
a aquests sectors ja m'ha semblat una concessió molt considerable per part
meva. Potser hauria de tractar d'agrair-m'ho una miqueta més en comptes de
seguir sermonejant-me.
-Han... Estimat...
El rostre d'en Han
estava enterrat en un coixí, i la seva resposta amb prou feines va ser
intel·ligible.
-Eh... Què passa?
-Estava pensant en
certs assumptes i... Bé, el cas és que he descobert que no m'agradava gens el
que estava pensant.
En Han es va tornar
cap a ella i, tot i que estava mig adormit, va intentar mostrar algun interès
pel que li estava dient la Leia.
- De quins assumptes
es tracta?
-Això ja no són unes
negociacions. Em refereixo al Nil Spaar, comprens? Les negociacions s'han
convertit en unes meres converses.
- Què vols dir?
La Leia es va incorporar
al llit.
-Al principi pensava
que l'únic que havia de fer era esbrinar prou sobre els yevethans per descobrir
alguna cosa que volguessin obtenir..., alguna cosa que fos prou important per a
ells com per aconseguir que reconsideressin la seva postura.
-No pots regatejar
amb un tipus que no vol comprar res -va dir en Han.
-No -va murmurar la
Leia-. En això tens tota la raó. El virrei va ser enviat aquí per preservar la
situació actual. Res de comerç, intercanvi cultural o accés a la informació
científica o tècnica i, quant a la resta de qüestions, un simple acord mutu
sobre les fronteres i els territoris i l'establiment d'uns controls fronterers
molt estrictes, i res més que això. Pels yevethans, l'única solució acceptable
és mantenir la situació actual..., i la situació actual és clarament
aïllacionista.
-Bé... És una
decisió que els correspon prendre a ells i els yevethans tenen tot el dret del
món a optar per l'aïllacionisme, no?
-Però és que jo vull
crear un vincle entre N'zoth i Coruscant. Aquesta podria ser l'aliança més
important dels últims deu anys..., o dels propers cinquanta anys.
-Sempre hi ha algú
que no vol ser membre del club -va dir en Han-. De vegades ho fan senzillament
per portar la contrària, i a vegades obren d'aquesta manera perquè no els
agrada haver de respondre davant de ningú i perquè no volen obeir les regles de
ningú. La independència té un cert valor, Leia. Quan feia les rutes de Praff
vaig conèixer un tipus, saps? Es deia... Oh, dimonis, com es deia? Hatirma
Havighasu, ara recordo... Bé, doncs en Hatirma sempre treballava en solitari.
Deia que la cooperació era per als covards.
- I li anava bé
treballant en solitari?
-Bé... No podia
acceptar encàrrecs d'envergadura, naturalment, i tampoc aquells en què
necessites tenir algú perquè et cobreixi les espatlles. Però seguia viu quan
vaig marxar d'allà. Era un tipus tan dur que suposo que probablement encara
viu.
Leia va sospirar.
-Potser es tracta
d'això -va dir-. Potser aquesta sigui la imatge mental de si mateixos que s'han
format els yevethans: han de tirar endavant utilitzant únicament els seus
propis recursos, sense deure-li res a ningú. El virrei no m'ha donat ni una
sola raó concreta que em permeti albergar l'esperança que arribarem a alguna
mena d'acord que no sigui el que ells volen obtenir..., excepte pel fet que
segueix venint a veure’m dia rere dia.
- I llavors per què
vols seguir negociant amb ell? -Va preguntar en Han, alçant-se sobre els colzes
per poder veure millor a la Leia en la penombra del dormitori -. Aquest assumpte
ja porta dos mesos ocupant el teu temps i consumint les teves energies.
-Perquè en Nil Spaar
no és cap fanàtic -va dir la Leia-. Està disposat a ser raonable tot i que la
Lliga no estigui preparada per ser-ho. A vegades fins i tot es mostra afable, i
això malgrat que la Lliga no vol que ho sigui. En aquests moments, la nostra
relació personal és l'únic fil que uneix la Lliga i la Nova República.
-És un fil bastant
prim, no?
-No ho crec. El
virrei té una mentalitat més oberta que qualsevol que hagi redactat les seves
ordres. M'he adonat que vol que jo tingui èxit, i que està intentant donar-me
temps. Espera que aconsegueixi trobar una manera de què arribem a un acord.
- Estàs segura que
tot això no és merament un intent de sortir-te amb la teva, com en la teva
discussió amb en Luke?
- Què vols dir?
-Si els yevethans
volen amagar-se en el seu llunyà racó perdut de l'espai com si fossin una raça
d'ermitans... Bé, en aquest cas no sé per què hauria d’importar-los el que
nosaltres opinem d'aquesta decisió -va dir en Han, arronsant les espatlles-. A
menys que estiguis pensant a retorçar-li el braç a algú. Cosa que aquesta
vegada probablement podries fer, per descomptat.
-No estic pensant en
res d'això -va replicar la Leia en un to bastant sec-. És que no m'has estat
escoltant?
-Només estic
intentant entendre per què li dónes tanta importància a tractar d'aconseguir
que passi una cosa quan resulta obvi que tot aquest assumpte amb el virrei no
arribarà enlloc -va dir en Han, posant-se una mica a la defensiva.
-Potser aquesta
sigui la raó -va dir la Leia, baixant la mirada cap a les seves mans-. Potser
és perquè sóc l'única persona que està a la sala amb ell. Ningú més pot fer
això, i només jo puc fer-ho. -Va titubejar durant uns instants abans de seguir
parlant-. Potser una petita part de mi segueixi intentant demostrar que tinc
dret a ser aquí.
-Ningú ho dubta.
-Ets molt amable,
Han, però això no és veritat. No em costaria gens escriure't una llista amb els
noms de cent senadors als quals els encantaria veure com abandono el càrrec.
-Bé... No pots
complaure a tothom. Si li agrades a tothom i tots et volen, llavors
probablement no estàs fent el teu treball.
-No es tracta
d'agradar-los o que em vulguin -va dir la Leia, i va tornar a titubejar-.
Suposo que en realitat sóc jo qui no està molt segura de si tinc dret a ser
aquí.
En Han es va tornar
cap a ella.
-Això és purament i
simplement una bogeria.
-No, no ho és. Mai
vaig ser conscient de quant va arribar a fer la Mon Mothma, o del terrible
esforç que li va exigir. Aquest treball és tan aclaparador... Tothom vol un
tros de tu, i sempre t'estan demanant nous trossos. Es necessita algú especial
per enfrontar-se amb totes aquestes responsabilitats.
-Tu ets especial,
capitana.
-Hi ha dies en què
senzillament no em sento a l'altura d'elles -va dir la Leia, i va moure el
cap-. En Behn-kihl-Nahm, en canvi... Ah, seria un president magnífic. Té
perspicàcia, experiència, prudència... Té tot el que cal. Porta més de trenta
anys aquí, Han. Hi ha molts moments en què tinc la sensació de ser un mer
accident de la història. Què hauria passat si a tu i al Luke no se us hagués
ficat al cap la idea de rescatar-me? Que m'hauria esvaït en un núvol de fum,
això és el que hauria passat. Adéu, princesa Leia, adéu.
-Em sembla recordar
a certa jove princesa plena de recursos que va acabar dirigint el seu propi
rescat -va replicar secament en Han-. De no haver estat per la contribució de
tots, no sé si hauríem sortit sencers d'allà.
-La qüestió és que
jo podria haver mort a bord de l'Estrella de la Mort -va dir la Leia-. Estic
segura que el meu pare hauria estat capaç de matar-me per obtenir el que volia
el Gran Moff Tarkin.
-Mai has parlat
d'aquest tema.
-Ni tan sols
m'agrada pensar en ell -va dir la Leia.
-Vader no sabia que
eres la seva filla.
Els llavis de la
Leia es van corbar en un somriure ple de tristesa.
-Això és bastant
significatiu, no? Oh, no sé per què dic aquestes coses... Estic començant a
parlar com en Luke, oi? Aquesta és la raó per la qual no m'agrada recordar el
passat. Tornar la vista enrere mai serveix de res.
- I per què ho fas?
-Perquè m'has
preguntat per què m'importen tant aquestes negociacions -va respondre la Leia,
però es va afanyar a corregir la seva resposta-. No... Estic sent injusta amb
tu. Porto una hora ajaguda al llit sense atrevir-me a tancar els ulls, i només
puc pensar en aquestes condemnades negociacions.
-Oh -va dir en Han-.
Has tornat a somiar amb Alderaan?
-Dues vegades durant
l'última setmana -va murmurar la Leia-. I aquesta és una altra raó per la qual
no paro de preguntar-me si estic fent el correcte.
- Per què? Perquè
has tingut malsons? Qualsevol persona que hagi estat allà les tindria.
-Tarkin va dir que
era jo qui havia determinat l'elecció dels objectius que servirien per
demostrar el poder de l'Estrella de la Mort -va dir la Leia en veu baixa i
suau-. Les seves paraules encara ressonen al meu cap, i mai he aconseguit
deixar de sentir-les. Encara veig l'explosió. -Va desviar la mirada-. I hi ha
moments en què no puc evitar tenir la sensació que totes aquestes persones van
morir per culpa meva, i que jo vaig aconseguir sobreviure perquè les traeixi. I
si és així..., en quina classe de líder o negociadora em converteix, Han?
-Ximpleries. Només
hi va haver un culpable de la seva mort, i aquest va ser en Tarkin -va replicar
en Han-. Va dir això únicament per manipular-te. No suporto veure que el seu
truc encara et segueix fent efecte, Leia.
-Els records tenen
el braç molt llarg -va dir la Leia, tornant a recolzar el cap en els seus
coixins-. Acabo d'adonar-me d'una altra cosa, Han. És una cosa que té a veure
amb el perquè aquest assumpte m'importa tant... I com a resposta a la teva
pregunta, és bastant més vàlida que tots aquests dubtes meus sobre si realment
tinc dret a ocupar la posició que ocupo ara. -Va bellugar lentament el cap i va
tancar els ulls-. El meu pare es va esforçar tant per dividir a la galàxia, que
és com si em sentís obligada a fer el que pugui per unir-la.
-No pots carregar
amb tot aquest pes...
-No puc negar-me a
carregar amb ell -va dir la Leia-. En Luke no és l'únic que té els seus dimonis
particulars, saps? Jo també tinc els meus, i aquesta és la raó per la qual mai
podràs demanar-me que m'oblidi d'aquestes responsabilitats. No sé si sóc la
persona més adequada per encarregar-me d’aquest treball, i hi ha moments en què
em deixa tan esgotada que tot just puc pensar i temo que vaig a embogir, però
vull ser aquí. Si sóc aquí, potser pugui fer que el futur sigui una mica
millor. -Es va girar cap al seu marit i va intentar distingir el seu rostre en
la foscor-. Això és el que intento fer en aquesta sala quan parlo amb en Nil
Spaar, Han... Vull aconseguir que el futur sigui una mica millor. Faig
malament?
En Han va estirar el
braç i li va agafar la mà, prement-li suaument en una silenciosa demostració
d'afecte i perdó.
-No. No hi ha res
dolent en això. Però potser hauries de pensar a permetre't unes petites
vacances ocasionals. Ja saps, quan comences a tenir la sensació que les parets
se't cauran damunt d'un moment a un altre... Deixa que un altre s'ocupi de la
botiga durant una temporada.
-No hi ha ningú més
-va dir la Leia, amb una ombra de tristesa a la veu-. Vénen aquí a veure la
presidenta, i això vol dir que he de ser la presidenta.
-Virrei, abans que
donem per acabada la reunió d'avui... M'estava preguntant si podria demanar-li
un favor.
- De què es tracta?
-Em pregunto si
podria satisfer la meva curiositat sobre una qüestió històrica.
En Nil Spaar va
inclinar el cap.
-Ho faré si puc,
princesa. No sóc historiador.
-És història recent
-va dir la Leia-. Es tracta d'una cosa que va passar bastants anys després del
seu naixement.
-Això no suposa cap
garantia que conegui la resposta -va dir el virrei amb un somriure-. Però
formuli la seva pregunta, i veurem què puc respondre-li.
-Quan l'Imperi va
ocupar els mons de la Lliga, va establir alguna drassana en ells?
-Oh, sí -va dir en
Nil Spaar -Varis, de fet. És una part de la història amb la que estic
familiaritzat. Els yevethans posseïm grans habilitats en tot allò concernent a
la mecànica i l'enginyeria. Aquestes mans... -Va agitar sis llargs dits
enguantats davant del rostre de la Leia -poques vegades s'equivoquen. Aquestes
ments... -Es va donar uns copets al tòrax, just sota del seu coll -aprenen molt
de pressa. Però l'Imperi va convertir els nostres dons en la nostra maledicció.
Milers de congèneres meus van ser obligats a treballar com a esclaus reparant
les màquines que eren utilitzades per oprimir-nos, i per fer la guerra contra
la seva Rebel·lió.
-Quan l'Imperi es va
anar de Koornacht...
-Es van dur tot el
que van poder amb ells, i van destruir tot el que no podien emportar-se: van
destruir les drassanes, els espaiports i les centrals generadores que els hi
subministraven energia, i fins i tot les poques naus de què disposàvem...,
matant a més de sis mil yevethans durant el procés. Va ser un últim acte de
salvatgisme amb què van posar fi a un regnat de crueltat -va dir en Nil Spaar-.
Però digui una cosa, princesa... Per què em fa aquesta pregunta? Conec molt bé
les expressions de la seva cara, i això no és mera curiositat ociosa.
-No -va admetre la
Leia-. Els meus assessors de defensa estan preocupats per la possibilitat que
hi hagi vells navilis imperials de grans dimensions a la zona de patrulla del
Comandament Espasa Negra..., a Farlax i Hatawa, per ser exactes. És més una
qüestió de fer quadrar els llibres que una altra cosa, però he hagut de
donar-los permís perquè duguin a terme algunes investigacions.
-Els seus assessors
han donat una encomiable mostra de prudència a insistir-hi -va dir en Nil
Spaar-. Li presten un bon servei preocupant-se per tals assumptes. I digui,
quantes naus estan buscant?
-Quaranta-quatre,
virrei -va respondre la Leia-. Jo no puc oferir res excepte la meva bona
voluntat, però vostè podria ser-me de gran ajuda en el que hauria de ser una
qüestió sense importància. Si pogués demanar als seus historiadors que fessin
una ullada a la llista de les naus desaparegudes, i que transmetessin tota la
informació disponible sobre el destí sofert per qualsevol d'aquestes naus que
pogués haver estat a Koornacht...
-Ens està demanant
que revisquem un passat molt desagradable -va dir en Nil Spaar.
-Ho sento. L'hi
demano únicament perquè espero que així podré aconseguir que l'operació de
recerca es mantingui el més allunyada possible de Koornacht..., i això potser
fins i tot pugui fer innecessària tota l'operació.
-No he dit que no
hauria de demanar-m'ho. D'estar en la seva situació, jo ho hauria fet.
-Li agraeixo la seva
comprensió.
-Tampoc he dit que
no anem a ajudar-la -va prosseguir en Nil Spaar-. La meva missió és protegir el
meu poble. Si puc contribuir a dissipar els temors dels seus assessors, llavors
estic servint aquest deure. Doni’m la llista. La transmetré al guardià dels
arxius i antiguitats, i veurem què es pot esbrinar.
-Almirall, vull que
sàpiga que no entra en els meus plans convertir en un costum aquest tipus
d'exercici inútil -va dir l’Ackbar, panteixant mentre caminava per la pista al
costat d’en Drayson.
-Vaig pensar que
havia de saber que la Leia li havia lliurat aquesta llista.
- Com?
-Durant la tercera
sessió, aquesta tarda.
-No hauria d'haver
fet això -va dir l’Ackbar, visiblement preocupat-. En què podia estar pensant?
-Va demanar al
virrei que li proporcionés un informe sobre el que saben els yevethans de les naus
desaparegudes -va dir en Drayson amb veu ferma i tranquil·la-. De fet, li va
demanar que es registrés les butxaques ell mateix perquè la Cinquena Flota no
hagi d'arribar a inspeccionar-ho.
-Que estúpid per
part seva.
-Però també lògic,
des de cert punt de vista. La princesa confia en ell.
- I vostè? Confia en
ell?
-No em paguen perquè
confiï en la gent -va replicar en Drayson.
- I si aquestes naus
estan en poder dels yevethans?
-Llavors aquestes
converses amb en Nil Spaar realment són tan importants com la princesa creu que
són.
-No m'agrada gens la
forma en què en Nil Spaar ha aconseguit separar-la dels seus assessors -va dir
l’Ackbar, movent el cap en una lenta sacsejada-. Hi hauria d'haver parlat amb
nosaltres abans d'haver-li lliurat aquesta llista.
-Però no ho va fer
-va dir en Drayson-. No obstant això, hi ha un aspecte en el que la seva acció
pot resultar beneficiosa. Quan en Nil Spaar transmeti aquesta llista al seu
planeta, això ens hauria de permetre desxifrar d'una condemnada vegada les
seves claus de codificació. La llista té una longitud més que suficient per a
això, i inclou seqüències molt peculiars i fàcils de reconèixer.
Les paraules d’en
Drayson no van semblar consolar massa a l’Ackbar.
-Mentrestant, potser
hàgim revelat els nostres plans..., i la Cinquena Flota salparà d'aquí a dos
dies. Què vaig a dir-li al general Àbaht?
-Res -va replicar en
Drayson amb fermesa-. Encara no hi ha res que puguem dir-li. Vegem què tal
respon el virrei a la petició de la Leia. La seva reacció podria proporcionar-nos
alguna informació força valuosa.
La llista que la
Leia havia lliurat al Nil Spaar s'havia tornat groga a causa de l'acció del
desinfectant i estava segellada darrere d'una gruixuda capa d’isòfon
transparent. Era el primer artefacte de la Nova República que el virrei havia
permès que fos introduït en les seves estances de l’Aramàdia..., i això
únicament perquè necessitava reflexionar llargament sobre el seu significat.
En Nil Spaar va
dedicar més d'una hora a repassar meticulosament el pla que havia estat seguint
i a decidir si la llista que tenia davant seu alterava alguna de les bases
sobre les que se sustentava, i va acabar arribant a la conclusió que no era
així. Tot seguiria com abans, amb l'única diferència que potser hagués un petit
canvi en el calendari establert.
-Ho saben -va dir,
inclinant-se sobre el comunicador que enviaria la seva transmissió al seu
lloctinent de N'zoth -. Prepareu-vos. Ja no falta molt.
Després va anar fins
la mampara i va obrir l'úter nocturn en què el seu niu esperava amb impaciència
el moment en què decidís tornar a ell. En Nil Spaar es va enfonsar en la seva
reconfortant suavitat i la seva aroma tranquil·litzadora i va permetre que el
niu emboliqués seu cos en un mantell de foscor, tancant-se en el seu refugi i envoltant-lo
amb una delicada abraçada plena d'amorosa preocupació. L'èxtasi no va trigar a
arribar, i en Nil Spaar es va lliurar a l'alegria de la reunió.
-Tinc bones notícies
per a vostè, princesa -va dir en Nil Spaar quan es van trobar al matí següent
en el centre de la Gran Sala. Mentre parlava li va lliurar una còpia de la
llista que la Leia li havia donat, i la Leia la va recórrer ràpidament amb la
mirada. La majoria dels quaranta-quatre noms havien estat assenyalats amb
marques d'un color, i els restants havien estat assenyalats amb marques d'un
altre color -. He consultat amb els qui tenen més informació sobre aquest
assumpte -va seguir dient l’Spaar-, i he descobert que sabien què havia estat
de totes les naus que he marcat. La majoria van ser destruïdes en les drassanes
de N'zoth, Zhina i Wakiza. Quant a les altres, se sap que van prendre part en
les operacions de destrucció i en la retirada.
-Estic aclaparada,
virrei. Són unes notícies magnífiques..., molt millors del que m'havia atrevit
a esperar. I el fet d'haver pogut disposar d'una resposta tan de pressa fa que
ho agraeixi encara més.
En Nil Spaar va
assentir.
-No ha estat molt
difícil, princesa. Senzillament es tractava d'un assumpte sobre el qual teníem
dades que vostès no tenien. Ens asseiem?
-Naturalment -va dir
la Leia, i els dos van ocupar els seus llocs de costum -. Virrei, voldria poder
tornar-li aquest favor amb un altre de la mateixa classe. No hi ha cap pregunta
per a la qual jo pugui proporcionar-li una resposta? Alguna qüestió científica,
històrica..., potser fins i tot de la seva pròpia història. La Nova República
disposa de ple accés a totes les biblioteques d'Obra-skai.
-No -va dir en Nil
Spaar-. Estic segur que em fa aquesta oferta amb la millor de les intencions,
però no crec que les seves biblioteques donin cap importància allò que els
yevethans valorem. Em sembla que he de dir-li que els que em van proporcionar
la informació que vostè va sol·licitar també em van demanar que li entregués
una llista amb els noms dels 6.405 yevethans que van morir aquell dia. Se’m va
dir que havia d’administrar-li una reprimenda, tal com fan els pares amb els
seus fills, i dir-li que els sembla lamentable que li interessi més el destí
d'unes màquines que el d'uns éssers vius.
-Però virrei...
-Jo la conec, en
tant que ells no la coneixen, i sé que el seu cor és capaç de sentir dolor per
les pèrdues que vàrem patir. Però, com pot veure, aquest és un altre aspecte en
el que el seu poble és diferent del meu. I quan les diferències són tan
profundes, és molt fàcil ofendre’s i sentir-se ofès..., potser fins i tot
inevitable. És un dels perills que tanca el fet de mantenir un contacte més
estret.
-Ho sento moltíssim,
virrei -va dir la Leia-. No pretenia insultar als qui van morir durant aquell
dia. Vostè sap que només volia assegurar-me que ningú més hauria de morir. Si
us plau... Voldrà acceptar les meves disculpes?
-Les seves disculpes
no són necessàries -va dir en Nil Spaar-. Els criteris d'enjudiciament que
aplico a la seva persona no són els mateixos que faria servir amb un yevethà.
Hi prou. Parlem d'una altra cosa.
-Bon dia, almirall
-va dir la veu que va sorgir del comunicador-. Està sol?
L’Ackbar va trigar
uns moments a ser capaç de reaccionar.
-Jo... Sí, endavant.
-Hi ha una cosa que
hauria de saber abans de parlar amb l'home que manarà aquesta flota -va dir en
Drayson-. Fa una estona en Nil Spaar va lliurar a la princesa Leia la resposta
que li havia demanat, i era la classe de resposta que ella desitjava sentir...,
que la majoria d'aquestes naus ja no existeixen. Però en Nil Spaar no ha
transmès la llista al seu planeta.
- Està segur d'això?
-Sí. No sé què va
enviar, però era massa curt per haver estat la llista. I no hi ha hagut cap
contestació.
- Significa això que
en Nil Spaar està mentint..., o que ja sabia què havia estat d'aquelles naus?
-Potser només
signifiqui que ja tenia a mà tots els registres que necessitava. No podem
saber-ho.
-Però és a la Leia a
qui hauria d’estar-li dient tot això, no a mi.
-Ja sap que això no
és possible. La princesa està decidida a seguir les normes.
- I què li dic al
general Àbaht? -Va preguntar l’Ackbar, sentint-se tan exasperat que no va poder
evitar alçar la veu-. La Cinquena Flota salparà en menys de quaranta hores.
-Em temo que abans
que això passi vostè estarà bastant ocupat intentant fer d'àrbitre en una
baralla, almirall -va replicar en Drayson-. Però digui-li que vagi amb molt de
compte.
-... i, com veuen,
ara podem tornar a discutir els nostres plans originals per a la Cinquena Flota
-va dir la Leia-. Aquesta missió a Farlax i Hatawa, que hauria suposat una
provocació innecessària, ja no ha de ser duta a terme. No hi ha cap Flota Negra
amagada allà.
L'almirall Ackbar va
examinar la llista i la va passar al general Àbaht, que estava assegut a la
seva dreta a la gran taula de conferències.
-No crec que això
canviï res, princesa -va dir-. Vull que el general Àbaht dugui a terme la
missió de recerca tal com s'havia planejat en un principi.
-No ho entenc,
almirall -va dir la Leia, i el seu rostre va mostrar una considerable
sorpresa-. Vaig parlar amb el virrei i li he aconseguit les respostes que
desitjava. Per què no vol acceptar-les?
-Això no vol dir res
-va dir el general Àbaht, deixant caure la llista sobre la taula -. No hi ha
cap documentació, cap prova... Només és la seva paraula.
-Estic totalment
convençuda que podem confiar en la paraula del virrei -va dir la Leia.
- Per què? -Va
preguntar l’Àbaht amb veu desafiant -. Perquè li cau bé? Per ventura ha gaudit
d'una existència tan còmoda i protegida que mai s'ha portat la decepció de
descobrir que una persona que li queia bé li havia mentit?
-Crec en la paraula
del virrei perquè vol les mateixes coses que jo...
-O és prou
intel·ligent per fer-l’hi creure.
-General... -Va dir
l’Ackbar en un clar to de reprovació -. Princesa, he de recordar-li que va ser
vostè qui va accedir a reunir-se amb el virrei tota sola. Estem en desavantatge
a l'hora d'avaluar els motius d’en Nil Spaar. Però aquest no és el problema.
- Quin és?
-El de si estem
preparats per acceptar que ara som un gran poder -va dir l’Ackbar-. Princesa,
una tercera part d'aquesta regió de l'espai s'ha unit a la Nova República o
està a punt de fer-ho. Una altra tercera part, o potser una mica més, no ha
estat reclamada per ningú, es troba deshabitada o és objecte de disputa. Fins i
tot si accepta l'hegemonia que la Lliga de Duskhan pretén atribuir sobre tot el
territori de Koornacht, els yevethans amb prou feines controlen una desena part
de la regió. Tenim tot el dret del món a ser-hi.
- Per què? Només
perquè cap govern d'aquesta regió pot impedir-li-ho? -Va preguntar la Leia-.
Són aquests els criteris de moralitat que creu hauria d'estar seguint la Nova
República? Aquestes paraules em semblen més pròpies d'un conseller de
l'Emperador que de vostè, almirall.
-Leia, hem de seguir
els nostres principis, o en cas contrari no tindran cap significat -va replicar
l’Ackbar-. Hem proclamat el principi de la llibertat de navegació, que està
recollit en l’Article Onze del Pacte. L'espai interestel·lar i l'hiperespai no
són propietat de ningú, i es troben oberts a tothom. No reconeixem cap
reclamació territorial que vagi més enllà dels límits d'un sistema estel·lar
determinat. Creu en el principi de la llibertat de navegació?
-Per descomptat que
sí.
-Doncs llavors no hi
ha cap precedent que justifiqui el que la Lliga de Duskhan vulgui atribuir-se
drets territorials sobre tot un cúmul estel·lar sencer -va dir l’Ackbar-. Estic
disposat a acceptar que decidim no entrar a Koornacht en aquesta ocasió. No
estic disposat a acceptar que no tenim cap dret a anar-hi.
-El que realment
importa en tot aquest assumpte és el que la Lliga de Duskhan està disposada a
acceptar.
-Això no és més
important que els nostres principis -va dir l’Àbaht-, i tampoc és més important
que la nostra pròpia seguretat. La idea que hauríem de mantenir-nos allunyats
de Farlax merament perquè la nostra presència allà podria posar nerviosos als
yevethans és absurda. Si té el seu origen en ells, és simple paranoia
irracional. Si té el seu origen en vostè, és simple timidesa irracional.
Una fosca espurna
d'ira va cremar als ulls de la Leia.
-General, està
començant a semblar-me que la possibilitat que el nostre comportament ofengui
la Lliga de Duskhan no el preocupa gens ni mica.
-Si tem ofendre a
algú, llavors aquest algú sempre podrà controlar-la -va dir l’Àbaht-. I aquesta
no és manera de governar, ni de negociar. Ningú respecta la debilitat.
- He d'entendre que
considera que l'amistat no és més que una simple debilitat?
-Els tractats no es
basen en l'amistat. Es basen en el mutu interès d'ambdues parts, perquè en cas
contrari no són més que un enfilall de mentides corteses.
-És vostè un
autèntic prodigi de cinisme, oi?
-Em temo que el
general té raó -va dir l’Ackbar-. Hem de respectar els tractats tant pel que fa
als drets que ens concedeixen com pel que fa a les obligacions que ens imposen.
Però no podem sacrificar la nostra llibertat d'acció merament per complaure a
algú que podria arribar a ser aliat nostre. No podem posar-nos grillons a les
mans merament per tranquil·litzar un possible enemic. Si ho fem, els haurem
lliurat tota la nostra fortalesa. Seria com posar-los damunt d'un pedestal i
convertir-los en els nostres iguals..., quan no ho són.
-Em pensava que la
igualtat era un altre dels nostres principis.
-Entre els membres
de la Nova República, sí -va dir l’Ackbar-. Però haurà d'admetre que, fins i
tot dins d'ella, alguns són més iguals que altres. El primer que hem de fer és
protegir els nostres propis interessos, princesa. I en aquest cas, el primer i
més important dels nostres interessos és esbrinar què ha estat de la Flota
Negra. Si podem confirmar el que li ha dit el virrei, llavors m’emportaré una
gran alegria..., però hem de confirmar-ho.
-Per si soles, les
naus sobre les que en Nil Spaar no ha pogut dir res ja són un motiu de
preocupació més que suficient -va dir l’Àbaht.
La Leia el va
ignorar, i va concentrar la seva atenció en l’Ackbar.
- Realment dóna
tanta importància al fet que la Cinquena Flota vagi allà?
-Sí, princesa. Si
revoca les ordres actuals de la Cinquena Flota, llavors haurà de trobar a algú
perquè em substitueixi -va dir el calamarià-. No tindré una altra elecció. Si
no tinc la seva confiança, no podré seguir en el meu lloc.
La Leia va tancar
els ulls i va inclinar el cap en un moviment gairebé imperceptible. Com podia
considerar-se més capacitada per avaluar la situació que l’Ackbar? Aquelles
qüestions eren la seva especialitat. La Leia no confiava en si mateixa fins a
tal extrem.
-Molt bé -va dir per
fi-. Les ordres actuals no seran revocades.
Han Solo va saber
que passava alguna cosa estranya a penes va veure que la Leia tornava a la
residència presidencial a mitja tarda. Però mai podria haver endevinat que la
seva dona anava a demanar-li que fes quan va anar a reunir-se amb ell al jardí.
-Han, necessito que
vagis amb la Cinquena Flota en aquesta missió.
- Què? Però això és
una bogeria, Leia. Per què necessites que els hi acompanyi?
-A causa de l’Àbaht
-va respondre la Leia-. No sé si realment accepta la meva autoritat i la meva
capacitat per prendre les decisions més encertades en cada moment.
-Doncs llavors
demana a l'almirall Ackbar que el rellevi del comandament. Tens dret a disposar
d'alts oficials en qui puguis confiar.
-No puc donar-li cap
motiu concret que ho justifiqui -va dir la Leia-. L’Àbaht no ha fet res que no
hagués de fer. És només que... Bé, no estic segura de què farà quan es trobi
lluny d'aquí i pugui actuar pel seu compte.
-És una raó més que
suficient per rellevar-lo del comandament -va dir en Han-. L’Ackbar ho entendrà.
-No -va dir la
Leia-. No ho entendrà. Han, tinc el pressentiment que he de ser-hi encara que
sigui a través d'un intermediari, que he d'estar al costat del general Àbaht...
No puc explicar-t'ho. La idea de veure salpar demà a la Flota sense que hi hagi
cap amic a bord em terroritza.
- I per què jo?
-Ets l'única persona
en qui confio sense cap mena de reserves -va dir la Leia-, i a més ja disposes
de totes les autoritzacions i accessos de seguretat necessaris.
- Què hi ha dels
nois?
-Ja he parlat amb la
Wínter. Ha accedit a tornar a tenir cura d'ells mentre tu estiguis fora.
En Han la va
fulminar amb la mirada.
-Aquesta no és la
manera en què havíem decidit que es farien les coses.
-Tot anirà bé.
Passaré més temps a casa.
-Ja saps que això no
li agradarà gens a l’Àbaht, oi? -Va preguntar en Han-. Un militar d'alta
graduació no suporta tenir la sensació que està sent vigilat, i l’Àbaht em
tindrà a mà per poder desfogar-se cada vegada que s'enfadi.
-Sabràs suportar-ho.
-Esperarà que porti
l'uniforme complet. Hauré d’afaitar-me cada matí...
-Sé que t'estic
demanant molt, Han. El més probable és que es tracti d'una missió llarga i
avorrida. Espero que ho sigui.
-Bé, llavors... Oh,
la Leia, per què he d'anar?
-Per si les coses no
van tal com jo desitjo que vagin.
En Han va lliscar
els dits d'una mà per entre els seus cabells i després es va gratar
vigorosament el clatell.
-Dimoni de dona...
Mai entendré com aconsegueixes convèncer-me que faci aquestes coses...
La Leia el va
abraçar i va recolzar el cap a la seva espatlla.
-Gràcies, estimat.
-Sí, així és com
aconsegueixes convèncer-me -va dir en Han, i va sospirar-. Hauré d'agafar una
llançadora aquesta mateixa nit, no?
-Cap a les nou. Una
llançadora de quatre places de la Flota t'està esperant a Port de l’Est.
-Doncs llavors serà
millor que comenci a fer l'equipatge.
Els braços de la
Leia es van tensar al seu voltant.
-Ja he enviat al
majordom perquè ho faci per tu -va dir-. Ara has de quedar-te aquí i seguir
abraçant-me fins a l'últim segon.
-D'acord -va
murmurar en Han-. És just el que estava a punt de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada