Lleialtat (X)

Anterior

Capítol Deu

-Aquí està el registre de transmissió que va sol·licitar, inspector -va dir la dona del centre d’HoloRed de Ciutat Agru, extraient una targeta de dades del seu ordinador-. Però em temo que necessitaré una ordre judicial amb autorització per triplicat per donar-li accés als arxius del nom del remitent.

-Se la portaré demà matí -va prometre LaRone, prenent la targeta de dades-. Mentrestant, puc començar amb això. Gràcies.

Un minut després estava de nou als carrers de Drunost, sota la llum del sol de les últimes hores de la tarda, amb la targeta de dades guardada en un lloc segur en una butxaca interior. Realment no esperava que la política de privadesa de navilieres li deixés furgar en més detalls sense abans saltar diverses barreres legals, però havia valgut la pena intentar-ho.

A més, tenia el registre de la transmissió. Potser això fos suficient.

Mentre caminava, va poder advertir que hi havia molt trànsit als carrers adjacents al centre de l’HoloRed. Una illa més enllà, al mateix carrer, es trobava el possible motiu: un gran edifici amb el logo de navilieres Agrupades i les paraules DIPÒSIT I CANVI DE DIVISES sobre la porta. Conforme les activitats de negocis del dia començaven a decaure, els diversos mercaders i gerents de zones de serveis anaven ingressant les seves recaptacions, majoritàriament crèdits imperials, però també infinitat de monedes locals i regionals que molta gent d'aquesta regió marginal seguia sense estar massa disposada a abandonar. Preguntant-se per pura curiositat quant podria ingressar en el dipòsit cada dia, LaRone va buscar a Grave.

L'altre no es trobava en cap lloc a la vista. Arrufant les celles, LaRone va activar el seu comunicador.

- Grave?

-Aquí -va dir immediatament la veu de l'altre, sense cap de les paraules clau que haurien significat que hi havia problemes-. Sóc al tapcafè en el bloc de la dreta, a l'altra banda del carrer del dipòsit. Crec que voldràs unir-te a mi.

-Vaig cap allà -va dir LaRone, posant-se en marxa-. Alguna notícia dels altres?

-Quiller va trucar -va dir en Grave-. Navilieres guarda el que queda del Barloz amb clau i no sembla inclinar-se a deixar que uns estranys puguin veure’l. No volia pressionar en aquest assumpte fins que poguéssim comparar les nostres notes i veure què més tenim per treballar-hi. Marcross i Brightwater estan en la mateixa situació pel que fa als informes d'autòpsia.

I mentrestant, Grave s'havia assentat en un tapcafè.

- Llavors estem de celebració, o ofegant les nostres penes?

-Cap de les dues -va dir Grave-. Vine en silenci, estic en una taula al fons, a la dreta de la porta.

El tapcafè era com centenars d'altres que LaRone havia vist per tot l'Imperi: baixa il·luminació, una llarga barra al costat de la paret del fons, taules per a quatre o sis persones omplint gairebé tota la resta de l'espai, una salvatge barreja d'humans i diversos tipus d'alienígenes. Grave estava en una de les taules més petites enganxades a la paret de la dreta.

- Quin és el gran secret, llavors? -Va preguntar LaRone mentre s'asseia a l'esquerra de l'altre.

-Aquella taula d'allà -va dir Grave, assenyalant amb el cap cap endavant i a la seva dreta-. Tres humans i un wookiee. Algun dels humans et resulta familiar?

LaRone es va estirar per gratar-se la galta, mirant amb aire casual a la taula en fer-ho. Un dels humans era un noi, a punt de complir els vint anys com a molt, amb aquest indefinit però distintiu aire de qui veu la gran ciutat per primer cop. El segon era un home una mica més gran amb l'aspecte cansat del món igualment distintiu d'algú que ja ho ha vist tot. La tira vermella trencada d'una línia de sang corelliana va cridar l'atenció de LaRone; aparentment aquest home era una mena d'heroi. El tercer home...

Va arrufar les celles.

- No és un dels grangers als que vam lliurar de la banda de motards?

-Ho sembla, per descomptat -va convenir Grave-. Sembla haver millorat una mica el seu vestuari.

LaRone va assentir. En lloc de la bruta túnica que l'home portava el dia de l'atac dels motards, ara estava vestit amb el mateix tipus de túnica de vores brodades i pantalons que portaven la resta de clients del tapcafè.

-Interessant -va murmurar LaRone.

-El vaig veure quan caminava pel carrer -va dir Grave-. Semblava estar bé fins que es va girar per entrar aquí. Després de sobte va prendre aquest aspecte furtiu i va fer un ràpid examen del lloc. Crec que valdria la pena comprovar-ho.

- Alguna idea de qui poden ser els altres tres?

-No, però ja eren aquí quan ell va arribar.

Una trobada concertada per endavant, llavors.

-Enviaré a Quiller de tornada a la nau i faré que comprovi qualsevol equip humà-humà-wookiee conegut -va dir, prenent el seu comunicador.

-No tan ràpid -va dir Grave, posant una mà sobre el seu braç-. Primer digues-me què opines dels dos humans i el rodià al costat de la porta.

El noi i el corellià en la primera taula portaven la marca d'estereotips coneguts. Els dos humans i el rodià eren igual de recognoscibles. Criminals violents, els tres.

-Oh, oh -va murmurar LaRone.

-També eren aquí quan el nostre cavaller granger va aparèixer -va dir Grave-. Tenen aquest aspecte assentat, com si haguessin estat aquí força temps, però estan massa alerta com per haver begut en excés.

- Estudiant el lloc? -Va suggerir LaRone. Però fins i tot mentre parlava es va adonar que no era exactament això. Els tres tenien l'aspecte de criminals, però encara més, tenien l'aspecte de criminals que ja estaven enmig d'una operació.

I no estaven observant la barra, ni el cambrer, ni la caixa registradora. En lloc d'això, la seva atenció estava enfocada en l'altre extrem del tapcafè. Seguint la seva mirada, LaRone es va trobar mirant a un grup de set homes asseguts al voltant d'un parell de taules.

Homes amb amples espatlles, cabell curt i ulls alertes. Homes molt semblants als propis LaRone i Grave, de fet.

- Seguretat? -Va aventurar.

-O mercenaris, o militars fora de servei -va dir Grave-. Pot ser alguna lluita de bandes.

-No -va dir LaRone fent encaixar de cop totes les peces-. Algú està a punt de donar un cop al dipòsit.

-Oh, Shunfa -va murmurar Grave-. Amb aquests tres poca-soltes de la porta aquí per vigilar els matons fora de servei?

-Això crec -va dir LaRone, alçant subreptíciament el seu comunicador i activant-lo -. Quiller, on ets?

-Tornant al Suwantek -va contestar la veu d’en Quiller-. No he estat capaç de...

-Ho sé; Grave m'ho ha dit -el va tallar LaRone -. Torna ràpid, anem a necessitar una mica de suport aeri.

-Espera un moment -va dir Grave, arrufant sobtadament les celles-. LaRone...

-Vaig cap allà -va dir Quiller, amb veu sobtadament ferma i professional-. On i quant?

-El dipòsit de navilieres a Newmark, a l'extrem nord de la ciutat -va dir LaRone -. Sembla que algú està planejant un cop.

Hi va haver una breu pausa.

- I per què anem a involucrar-nos?

-Perquè ajudant a navilieres a lliurar-se dels lladres pot ajudar a lubricar la maquinària perquè ens donin les dades de l'HoloRed i les autòpsies que ens segueixen negant -va dir LaRone -. Serà millor que contactis amb Marcross i Brightwater perquè ells també tornin a la nau; podríem voler una aparició oficial de les tropes d'assalt abans que això acabi. Grave i jo estarem aquí, a l'escena, on podrem donar-vos informació d'intel·ligència i objectius.

-D’acord -va dir Quiller-. La nau s'enlairarà en deu minuts. Fes-me saber on vols que vagi.

LaRone apagà el comunicador.

- Quant trigarà? -Va preguntar Grave.

-Ha dit que deu minuts -li va dir LaRone.

Grave va deixar anar un grunyit.

-Esperem que sigui temps suficient.

- Què vols dir?

-Bé, se m’acaba d’ocórrer que aquests tipus de Seguretat de Navilieres s'assemblen molt a nosaltres -va dir Grave-. O dit d'una altra manera, nosaltres ens assemblem molt a ells.

LaRone va fer una mirada furtiva cap a la porta. Va poder veure que els dos humans seguien mirant als homes de seguretat del fons.

El rodià, d'altra banda, ara els mirava Grave i a ell.

-Fantàstic -va murmurar.

- I ara què? -Va preguntar Grave.

-Restem asseguts -li va dir LaRone -. De moment.

- I creu que estaven amb els pirates Cicatriu Sagnant? -Va preguntar en Han quan Porter va acabar la seva descripció de l'atac dels motards.

-Això és el que dedueixo del disseny de la insígnia de les seves espatlles -va dir Porter-. És més, el mer fet que portessin insígnies a les espatlles apunta en aquesta direcció: els Cicatrius Sagnants fingeixen ser una mena de grup militar.

- Havia tingut trobades amb ells anteriorment? -Va preguntar en Luke, ensumant acuradament la beguda que Porter li havia demanat. Era bastant semblant al líquid netejador de motors, i no estava massa segur de voler tenir-lo prop de l'estómac.

-En realitat no -va dir Porter-. La majoria dels problemes vénen de grups pirates més petits, especialment a Purnham i Chèkria. L'única vegada que ens vam enfrontar a autèntiques naus Cicatriu Sagnant va ser fa un parell de mesos quan Casement era amb un comboi que va ser atacat a Ashkas-kov.

- I què li fa pensar que es tractava d'un grup tan gran? -Va preguntar en Han.

-Perquè tenien deu naus en aquest atac d’Ashkas-kov -va replicar Porter-. Sí es poden permetre un desplegament per atacar una sola ruta comercial, han de tenir un nombre desorbitat de naus.

Chewbacca bordà suaument.

-Bona pregunta -va convenir en Han-. Quantes naus d'aquest comboi van capturar realment els pirates?

-Crec que només quatre -va dir Porter, arrugant el nas mentre es concentrava-. Però Casement va dir que van disparar sobre totes, convertint a la majoria en runes. L'única raó per la que va sobreviure és perquè tenia un casc intern cuirassat i va poder fer-se el mort fins que van marxar. Van volar també les altres quatre naus després de saquejar-les.

- De manera que potser ja sabien quines tenien el carregament que volien? -Va suggerir en Han.

-Suposo, potser -va concedir Porter amb certa reticència-. Però haurien de tenir un servei d'intel·ligència exageradament bo. Un miler de tipus en un miler d'oficines de missatgeria.

-O només dos o tres en les adequades -va dir en Han.

-Això seria tan difícil com crear una flota realment gran -va replicar Porter-. Potser fins i tot més. Per què està insistint tant en això?

-Ei, col·lega, no la paguis amb mi -va protestar en Han-. Només vull fer-me una idea de què està passant. O bé teniu una gran flota atacant-ho tot, o teniu una petita amb un bon servei d'intel·ligència. Voleu solucionar el problema correcte, o el que us agradaria tenir?

Porter va respirar profundament i va deixar anar l'aire entre les dents estrets.

-El correcte -va grunyir-. Però si els Cicatrius Sagnants estan englobant moltes de les altres bandes, llavors ens enfrontarem a un problema completament diferent. -Va mirar fixament a Chewbacca-. Especialment si el que han fet fins ara és pel seu bon servei d'intel·ligència.

-Tornem als motoristes -va dir en Han-. Alguna idea sobre d'on van venir?

-D'alguna part de fora de Drunost, en qualsevol cas, van arribar en un vaixell de càrrega Barloz. -Porter va alçar un dit-. Però hi va haver almenys alguns supervivents. Vaig veure enlairar un parell de barredores terrestres després que els soldats d'assalt destrossessin la nau.

Soldats d'assalt. Luke va tremolar. Havia crescut havent d’enfrontar-se amb habitants de les sorres i tenia alguna idea de com enfrontar-s'hi. Però els soldats d'assalt imperials eren una cosa completament diferent. Ell i els altres havien sobreviscut a un parell de breus trobades amb ells a bord de l'Estrella de la Mort, però fins i tot en aquell moment havia tingut la sensació que els imperials havien estat presos per sorpresa i no estaven operant amb tota la seva eficàcia.

Bé, és clar, sabia que Tarkin i Vader havien permès deliberadament que el Falcó i la seva tripulació s'escapés per poder seguir-los la pista fins a Yavin IV. Luke sospitava que la seva pròxima trobada amb l'elit de l'Imperi seria molt diferent.

-Els supervivents són una cosa bona -va dir en Han amb aprovació-. Significa que hi ha amb qui parlar. On van anar?

-L'últim que es va veure és que anaven tirant llets cap aquí- va dir Porter, gesticulant al seu voltant-. No és cap sorpresa, aquest és l'únic nucli de població pels voltants al que es pot anar per terra.

- Està segur que no s'han anat?

Porter va arronsar les espatlles.

-Per descomptat, no han anat en el que va quedar de la seva nau -va dir-. Ni en res que poguessin haver deixat dins d'ella. Navilieres s'hauria apoderat de tot quan van embargar la seva nau.

- És navilieres qui la té? -Va preguntar en Luke.

- Qui si no? -Va dir Porter, amb aspecte confós.

-Pensava que la tindrien les autoritats portuàries -va dir Luke-. O els patrullers locals.

Porter va agitar el cap.

-Aquí no tenim ni una cosa ni l'altra.

-Et vaig dir que a Drunost tot eren ciutats corporatives -li va recordar en Han. -Això significa que el planeta sencer està dividit en territoris corporatius.

-Com el Sector Corporatiu, només que a menor escala -va afegir Porter-. I a més no tan dolent.

-Discutible -va murmurar en Han.

-No, seriosament, està bé -va insistir Porter-. Mantenen la llei i l'ordre bastant bé. Millor que enfrontar-se amb l'Imperi, en qualsevol cas.

Luke.

Luke es va sorprendre, buscant amb la mirada fins que va reconèixer la veu. Era Ben Kenobi, parlant en la seva ment com ho va fer durant l'atac a l'Estrella de la Mort.

Hi ha perill, Luke. Sent en la Força.

- Quin tipus de perill? -Va murmurar Luke amb un fil de veu.

La veu no va respondre. Luke es va inclinar sobre la seva beguda, escrutant el tapcafè amb la mirada. Tot li semblava normal.

Però Ben no li havia dit que mirés. Li havia dit que usés la Força. Prement les mandíbules, Luke es va concentrar amb la seva ment.

Les imatges i les veus que l'envoltaven van semblar fondre’s en un distant brunzit de fons. Va tornar a mirar al seu voltant, intentant veure a través dels rostres les emocions i les impressions generals bàsiques dels parroquians del tapcafè.

Però no sentia res. En realitat, ni tan sols sabia amb seguretat què estava buscant exactament.

I llavors, abruptament, una imatge va creuar la seva ment com un llampec: la figura d'un depredador pelut i famolenc, amagat per saltar sobre la seva presa.

Va contenir l'alè mentre la imatge s'esvaïa. Què dimonis...?

Va somriure lleugerament. Per descomptat: era una pista. Va deixar als seus ulls i la seva ment vagar pel tapcafè de nou, mantenint aquesta vegada en ment la imatge del depredador i intentant encaixar la sensació que aquesta imatge li evocava amb les emocions de la gent de la sala.

Allà estaven: dos homes i un rodià, asseguts en una taula prop de la porta, els tres amb la mateixa tensió d'estar disposats a saltar en qualsevol moment que havia sentit en la imatge del depredador d’en Ben.

I no només tensió, sinó també maldat continguda.

- Noi?

Luke va tornar a prestar atenció de sobte.

- Què?

-No estarem avorrint-te amb totes aquestes coses d'estratègia, oi? -Va preguntar en Han.

-No -va dir distretament Luke, girant-se i buscant a través del tapcafè en la direcció en la que estaven mirant els dos depredadors humans. Allà hi havia set homes, asseguts al voltant d'un parell de taules-. Coneix en aquells homes? -Va preguntar, assenyalant cap a aquest últim grup.

Porter va mirar sobre la seva espatlla.

-Seguretat de navilieres, fora de servei -va dir-. Aquí aconsegueixen les begudes a meitat de preu; els anima a romandre en el veïnat. Per què?

-Estan sent vigilats -va dir Luke-. Els dos homes i el rodià del costat de la porta.

-Ridícul -va dir Porter amb un esbufec-. Ningú causa problemes aquí.

-Aquests motards ho van fer -li recordar en Han, mirant de reüll a la taula que en Luke havia indicat.

-Això va ser fora de la ciutat -va replicar Porter-. Sense comptar la base, aquest és el principal lloc de l'operació local de navilieres. Aquí hi el seu centre de l’HoloRed, les seves oficines principals d'administració...

-I un dipòsit de divises just a l'altre costat del carrer -va interrompre en Han.

-Això és -va dir Luke, quan les peces sobtadament van encaixar-. Van a atracar-lo.

-Genial -va grunyir en Han-. El lloc té una sortida posterior?

-Just per allà -va dir Porter, assenyalant a una porta amb cortines al costat de la barra.

-Bé -va dir en Han, començant a aixecar-se -. Amb tranquil·litat i sense moviments bruscos.

-Espera un moment -va objectar Luke-. Anem a fugir?

- D'un atracament a un banc? -Va replicar en Han-. Pots estar segur.

-Però hem d'ajudar.

- A quin bàndol? -Va dir en Han-. Lladres contra una gran corporació? Dura elecció.

-No és just -va objectar en Luke.

-Ell té raó, noi -va dir nerviosament Porter-. A més, tractem de passar desapercebuts, recordes?

Luke va fer una ganyota. Les seves paraules a Ben a Tatooine li murmuraven en la ment: Jo no vull intervenir. Però si no ho hagués fet, Tarkin i l'Estrella de la Mort haurien guanyat, i la Leia, Rieekan i centenars d'altres ara estarien morts.

-D’acord; vosaltres passeu desapercebuts -va dir-. Ho faré jo sol.

A l'altre costat de la taula Chewbacca va rugir una protesta, colpejant amb la seva immensa força el braç d’en Han.

-Au, per l'amor... -Han es va aturar, observant fixament al seu soci-. Chewie... val, d'acord. Vosaltres dos quedeu-vos on esteu; Chewie i jo ens ocuparem.

-Només... -Va començar Porter.

-O podeu anar-vos i córrer -el va interrompre en Han-. Una de dos, no m'importa.

-Però vull ajudar -va objectar en Luke.

-Llavors troba una manera de distreure'ls -va dir en Han, posant-se dret-. Anem, Chewie. Acabem amb això.

-Allà van -va murmurar Grave quan el corellià i el wookiee es van posar drets i van caminar despreocupadament cap a la porta-. Creus que estan amb qualsevol que estigui allà fora?

-Podria ser -va dir LaRone, observant el noi. Ell i el granger seguien asseguts a taula, i el noi jugava amb alguna cosa a l'interior de la seva túnica. Preparant-se per treure un blàster? El corellià i el wookiee van passar prop del trio de la taula, la mà del corellià penjat casualment sobre el seu blàster enfundat.

I llavors el so esmorteït d'una explosió va arribar des de l'exterior. La remor de les converses del tapcafè es va apagar abruptament quan tothom es va quedar congelat, escoltant.

Tothom excepte, és clar, el trio de la taula. Mentre una segona explosió ressonava, els tres es van aixecar de cop. Un dels humans apuntava amb un gran blàster a LaRone i Grave, l'altre apuntava a les dues taules dels homes de seguretat del fons, i el rodià es va girar per cobrir el corellià i el wookiee.

-S'ha acabat això d’enxampar-los per sorpresa -va murmurar Grave.

-És cert -va respondre també en un murmuri LaRone. Els qui pretenien estendre l’emboscada s'havien girat ara cap al rodià, el corellià amb salvatgisme fingit a la cara, el wookiee amb aspecte simplement perillós. De cua d'ull, LaRone va veure que el noi s'aixecava al costat de la seva taula i alçava el braç sobre el cap.

I amb un espetec i un brunzit guspirejant, una esmolada fulla blava va cobrar vida.

El particular so d'un sabre de llum probablement no s'hauria sentit a Drunost des de les Guerres Clon. Però no era un so fàcil d'oblidar. Instantàniament, per art de màgia, cada ull del tapcafè es va tornar a mirar el sabre de llum que el noi mantenia sobre el seu cap com un estendard de batalla. Fins i tot el rodià es va girar a mitges abans de recordar que se suposava que havia d'estar en guàrdia i es girés de nou.

Però aquest mig segon de falta d'atenció va ser tot el que va fer falta. El corellià va donar un gran pas endavant i va agafar l'extrem del blàster del rodià, girant-lo per fer que apuntés al sostre, mentre agafava la seva pròpia arma. La manera d'acció del wookiee ser fins i tot més directe: agafant la part davantera de la camisa del rodià, va alçar-lo en suspens i el va llançar sobre la taula contra els seus dos companys. Els tres van caure a terra, destrossant tant la seva taula com la contigua i desapareixent de la vista de LaRone en un confús revoltim de braços i cames.

El rodià era ràpid. Abans que LaRone desenfundés el seu blàster ocult, l'alienígena havia aparegut rodant de nou davant la seva vista, remugant malediccions contra tothom que estigués al seu abast. Traient el seu blàster de l'embolic, el va alçar contra els seus atacants.

LaRone estava apuntant el seu blàster a l'esquena del rodià quan el corellià va disparar un sol tret. Aquesta vegada el rodià va caure definitivament.

I llavors els homes de seguretat de les taules del fons van aparèixer, tres d'ells abalançant-se sobre els dos homes del sòl amb les manilles llestes, la resta passant precipitadament al costat del corellià i el wookiee. L'home de seguretat que anava al capdavant va obrir la porta de cop, es va aturar un moment per avaluar la situació, i després va sortir corrent amb els altres trepitjant-li els talons. Quan la porta es va tancar de nou, LaRone va poder escoltar els sons del foc blàster començant a omplir el carrer.

El corellià i el wookiee no els van seguir. Havent acabat aparentment la seva tasca, es van girar i van tornar de nou a la seva taula. El noi del sabre de llum el va apagar i el va ocultar en les seves robes mentre el seu amic granger es posava dempeus, i els quatre es van dirigir a una porta amb cortines al costat de la barra. Mentre els altres travessaven la cortina i la porta oculta darrere, el noi del sabre de llum es va aturar i es va girar.

I va mirar directament a LaRone i Grave.

Va mantenir aquesta postura durant un instant. Després, girant-se de nou, va desaparèixer amb els altres per la porta.

-Bé, això va ser diferent -va comentar Grave, jugant amb el seu blàster ocult mentre s'aixecava-. Ens unim al grup?

-No ho sé -va dir LaRone, traient el seu comunicador. Hi havia alguna cosa en l'aspecte del noi que li havia posat la pell de gallina-. Quiller?

-De camí -va dir la veu de l'altre-. Temps estimat d'arribada, uns noranta segons.

- Navilieres té ja alguna cosa a l'aire?

-Oh, ho té tot a l'aire -va dir Quiller-. Patrulleres, hidronaus d'alt rang, fins i tot un parell de petites canoneres. Cal donar-los la màxima nota en previsió.

LaRone va tornar la vista a la porta del darrere de la cortina.

-En aquest cas, atura't, i estigues elevat sobre la línia d'edificis a l'est del dipòsit. Vull que trobis i rastregis un grup de quatre persones: tres humans i un wookiee.

-Espera.

El comunicador va quedar en silenci.

- Creus que el nostre granger pot estar barrejat en alguna cosa més complicada que estripar terrossos? -Va preguntar Grave.

-Estripar terrossos és força complicat -va dir LaRone -. Però sí, m'ho estava preguntant. Si estava ensumant sobre aquest atac de motards, potser ell i els seus tres amics estiguin associats amb els Cicatrius Sagnants.

- Qui voldria evitar l'atracament al banc, i per què? -Va preguntar Grave.

-Potser els assaltants són d'una banda rival -va dir LaRone -. Només dic que val la pena que no els perdem de vista.

-Els tinc -va anunciar la veu d’en Quiller-. Dues barredores diferents: un amb un dels humans, l'altre amb els altres dos i el wookiee... el solitari se separa.

LaRone va prendre una ràpida decisió.

-Roman amb el trio.

-Rebut -va dir Quiller-. Sembla que es dirigeixen a una de les zones de servei.

Significava això que la seva missió havia acabat?

-Seguirem la seva pista -va dir LaRone, aixecant-se i assenyalant la porta del darrere a Grave -. Avisa’m quan arribin a la seva nau. I estableix un seguiment: voldrem anar darrere seu.

- De debò? -Va preguntar Grave-, Per què?

-Perquè tenen alguna relació amb això -va dir LaRone -. No sé exactament quina, però la tenen. I, de moment, són la nostra única connexió sòlida.

-A mi no em sembla tan sòlida -va dubtar Grave.

-Potser és una mica fluixa -va concedir LaRone -. Però no perdrem res veient almenys on van.

Grave va arronsar les espatlles.

-Res excepte temps i combustible.

-Tenim temps, i el combustible el proporciona l’OIS -va assenyalar LaRone mentre es colaven a l'habitació del darrere del tapcafè i es dirigien a la sortida-. Anem abans que vegin a Quiller.

-No, Purnham -va repetir en Han-. El sistema Purnham. On va dir Porter que van ser atacats per pirates un cop?

- Està boig? -Va preguntar la veu d’en Casement a través del comunicador del Falcó-. Estem tractant d'evitar als pirates, recorda?

-No, estem tractant d'acabar amb aquest assumpte dels Cicatrius Sagnants -va dir en Han.

-Però l'atac de Purnham no va provenir dels Cicatrius Sagnants -va objectar Casement.

En Han va posar els ulls en blanc mentre, darrere seu, Chewbacca va llançar un grunyit lleugerament desdenyós. És que aquests idiotes no podien veure-ho?

-Miri -va dir en Han, modulant la seva veu com si estigués parlant a un nen petit o un buròcrata de nivell mitjà-. No sabem on són els Cicatrius Sagnants, però vostè i Porter pensen que estan intentant captar altres grups. Potser també estiguin intentant reclutar la banda de Purnham, i sabem per on va aquest grup. Si podem enxampar un parell d'ells, potser puguin dir-nos on trobar els Cicatrius Sagnants.

-Bé... potser -va concedir Casement-. Però aconseguir que parlin no serà fàcil.

En Han mirà l'imponent wookiee que es trobava darrere seu.

-Deixeu que jo em preocupi d'això -va dir-. Vostè només porti un vaixell de càrrega allà, a... diguem, tres dies a partir d'avui. Assegureu-vos de distribuir el manifest de la mateixa manera que ho va fer l'anterior vegada, per si algú està piratejant els enregistraments dels informes a la recerca de bons objectius.

-D'acord -va dir Casement, amb un clar to de resignació en la seva veu-. El que vostè digui. Però vull que sàpiga que tinc un mal pre...

-Tres dies -va dir en Han, i va tallar la comunicació. Es va girar per fer una mirada al Luke, que estava assegut silenciosament darrera d’en Chewbacca-. O hi ha alguna altra objecció? -Va preguntar desafiant.

-No, no, m'agrada -es va afanyar a assegurar Luke -L'últim que s'esperen és una emboscada.

-Bé -va dir Han, tornant als controls-. Llavors estem tots d'acord. Meravellós.

Prement els controls dels repulsoelevadors, va fer que el Falcó s'elevés de la plataforma. Ves i parla amb la gent de subministraments, havia dit Rieekan. Això és tot. Només ves i parla amb ells.

Ja, naturalment.

-Els meus enginyers diuen que tot estarà arreglat i en funcionament d'aquí a quatre hores més -va dir el capità Ozzel, mentre feia un cuitat pas enrere quan una llarga placa de blindatge que es trobava en el seu camí a la sala de màquines del Camí de Happer es va balancejar perillosament cap a ell. La Mara, amb els seus ulls i el seu cervell fent automàticament càlculs de mida i distància, ni es va molestar a moure’s mentre la placa de metall li passava a no menys de cinc centímetres de la cara-. Podem servir-lo en alguna altra cosa?

-Necessitaré dos dels seus tripulants -li va dir-. Homes que puguin tant lluitar com manejar una nau d'aquesta mida.

- Es refereix a lluita cos a cos? -Va preguntar dubitatiu l’Ozzel-. Això no serà fàcil.

-Potser pugui treure'ls del seu contingent de soldats d'assalt -va suggerir la Mara.

Hi va haver una espurna indeterminada a la cara i els sentits de l’Ozzel.

-Això podria ser possible -va dir amb cura-. Ho comprovaré amb el comandant de grup.

-No es molesti, em reuniré amb ell jo mateixa -va dir la Mara-. Digui-li que es presenti a l'oficina de servei de l'hangar.

-Ara mateix -va dir l’Ozzel, traient-se el seu comunicador.

Obrint-se camí pels estrets passadissos del Camí de Happer, la Mara va travessar l'escotilla per sortir a la badia de l'hangar del Represàlia, on havien portat el vaixell de càrrega per fer reparacions. I, seguint les seves ordres, els danys purament decoratius que els homes d’en Shakko havien infligit al casc exterior no havien estat tocats. Els va mirar, assegurant-se satisfeta que no hi havia res que suggerís que les reparacions no havien estat realitzades a l'espai profund per la mateixa tripulació del Camí de Happer, i es va dirigir a l'oficina de servei.

Un home de rostre afaitat amb la insígnia de coronel l’estava esperant quan va arribar.

-Mà de l'Emperador -va saludar secament-. Sóc el coronel Vak Somoril. Tinc entès que desitjava veure’m.

- Vostè és el comandant de grup de les tropes d'assalt? -Va preguntar la Mara.

-No el comandant general, sinó que lidero un contingent especialitzat -va explicar Somoril-. El capità Ozzel va pensar que seria més probable que la meva unitat tingués la classe d'homes que està buscant.

-Necessito dos guerrers que també sàpiguen desenvolupar-se en un vaixell de càrrega pesat rendili -va dir la Mara-. Pot proporcionar-me’ls?

-Crec que sí -va dir Somoril-. Quan els vol?

-Immediatament -va dir la Mara-. Faci que recullin equip civil i que es presentin en el Camí de Happer. El capità Norello es trobarà allà amb ells per a una ràpida orientació sobre la nau i els seus sistemes. Abandonarem el Represàlia en quatre hores.

-Com vulgui -va dir ràpidament Somoril-. Estaran a bord en vint minuts.

-Bé. Pot anar-se'n.

En Somoril se'n va anar. Durant uns pocs segons, la Mara observà la porta tancada, donant-li temps per creuar la badia de l'hangar. Després, inclinant-se sobre el terminal de l'ordinador de l'oficina de servei, va introduir en ella la seva contrasenya d'accés especial i va teclejar una recerca en el llistat de personal del Represàlia.

No apareixia cap coronel Vak Somoril.

Tombant els llavis, la Mara va teclejar per accedir al bloc del pont i va repetir la seva recerca. Novament, res. Va canviar al registre de vols, buscant arribades i sortides.

Allà, finalment, va trobar alguna cosa. Seguia sense haver-hi noms, ni el de Somoril ni cap altre, però feia una mica menys de dues setmanes estàndard havien arribat a bord del Represàlia vuit naus no militars, que havien estat atracades a la Badia d'Hangar 5. Una de les naus hi havia partit tres dies després, encara que sota circumstàncies estranyes i amb algunes aparents contradiccions en la seqüència dels informes de registre. Les altres naus seguien a bord.

Unint-ho tot, el patró era obvi. El coronel Somoril i el seu contingent de soldats d'assalt especialitzats eren de l'Oficina Imperial de Seguretat.

La Mara va torçar el nas en un gest de disgust. L’OIS era un mal necessari, això ho sabia, encara que en la seva opinió hi havia massa mal i no suficient necessitat en la barreja. En la seva pròpia i limitada experiència, havia trobat que generalment eren arrogants, desproporcionats en les seves accions, i massa orgullosos de la seva condició d'elit.

I si hi havia possibilitats d'aconseguir prestigi o avantatge polític, es podia confiar que ells serien els primers de la fila. Probablement per això Somoril s'havia avançat a l'oficial al comandament de les tropes d'assalt del Represàlia per oferir una força de combat a la Mà de l'Emperador.

Què estrany, però, que llavors no hagués fet res per identificar-se com a membre de l’OIS. Potser planejava deixar aquesta revelació per després de la partida de la Mara.

Apagant el terminal, la Mara va deixar l'oficina i va creuar la badia fins a la sala de reunió dels pilots. Dos soldats romanien de guàrdia, i al seu senyal un d'ells va desbloquejar la porta i la va obrir.

Assegut a la taula de conferències, sòlidament subjecte a una de les potes per dos jocs de grillons, es trobava el pirata Tannis.

-Ja era hora -va grunyir-. Quan em portaran una mica de menjar?

-Calla i escolta -va dir la Mara, traient una targeta de dades i mostrant-la-hi perquè la veiés-. He preparat una llista de càrrecs contra tu. Sumant-los tots, tot el paquet ens deixa en un punt entre trenta anys estàndard en una colònia penal i la pena de mort.

Tannis torçà la boca en una ganyota.

- Aquesta és la teva idea d'un tracte?

-No he acabat -va dir la Mara-. Fins ara ho heu tingut fàcil, tu i la resta dels teus amics que estan als calabossos. Heu estat perfectament anònims, atès que els únics que podrien assenyalar-vos com pirates estaven sempre morts abans que abandonéssiu l'escena amb els seus carregaments. Mentre no fóssiu tan estúpids com per portar insígnies dels Cicatrius Sagnants, podríeu deixar-vos veure per qualsevol carrer de l'Imperi sense que ningú fos conscient de qui éreu en realitat.

La Mara va donar uns copets a la targeta amb la punta d'un dit.

-Però això ja s'ha acabat. Juntament amb els càrrecs, aquesta targeta també detalla el teu rostre, les vostres empremtes dactilars, les dades biomètriques i el teu perfil d'ADN complet. Un cop això estigui al banc de dades imperial, qualsevol oficial de manteniment de l'ordre prou curiós com per preocupar-se per tu, tindrà tota la teva història criminal en el temps que triga a comunicar-se amb el Centre Imperial. -Va alçar una cella-. El que significa que vas a passar-te els propers trenta-i-tants anys o a la presó o amagant-te en clavegueres i forats foscos.

Tannis mantenia un bon control de la seva cara, però la Mara podia sentir la por començant a envair-lo observar el futur desolador que la Mara li havia ofert.

- A menys que...? -Va preguntar acuradament.

-Les dades ja estan en el sistema -va dir la Mara-. Però de moment estan en un dels meus arxius privats, aïllats de tota la resta, amb un temporitzador que els desbloquejarà dins de trenta dies. Això significa que en qualsevol moment en els pròxims trenta dies puc anar i esborrar-los, i ningú sabrà si més no que hi van ser.

- Així que del que estem parlant és com una mena d'indult general?

-Bàsicament -va dir la Mara-. Interessat?

La punta de la llengua d’en Tannis solcà el centre del seu llavi superior.

- Què he de fer?

-Anem a portar al Camí de Happer a la vostra base -va dir la Mara-. Després de patir danys a l’hiperimpulsor i en el sistema de comunicacions durant la batalla, el teu amic el capità Shakko va decidir enviar-te a casa amb el botí mentre ell i la resta de la tripulació es quedava enrere fent reparacions.

- I d'on surts tu?

-Jo i els meus homes érem segrestadors que ens vam colar a bord del Camí de Happer -va dir la Mara-. Estàvem actuant quan veu aparèixer, raó per la qual veu ser capaços de capturar la nau sense haver de convertir-la abans en un casc sense valor. Havíem sentit parlar dels Cicatrius Sagnants i vam fer un tracte amb Shakko perquè ens porteu davant el Comodor per discutir la nostra adhesió.

- Què passa si pregunta de quin grup sou? -Va preguntar Tannis-. Sap molt sobre la gent d'aquest sector.

-Confia en mi -va dir la Mara-. Faré que funcioni.

Tannis va fer una ganyota.

-M'estàs demanant que traeixi als meus camarades.

-Ets un pirata -va replicar la Mara-. Els teus camarades són companys de conveniència, i qualsevol d'ells t’apunyalaria per l'esquena per un deu per cent extra.

Li va donar un instant perquè ho assumís abans de continuar.

-I resulta, a més, que en realitat no vas a trair-los. Sou un problema local, del qual s'han d'encarregar les autoritats locals. L'única persona amb la que estic interessada ara mateix és qui vulgui que actualment estigui movent els vostres fils.

Tannis va arrufar les celles.

- Vols dir Caaldra?

-Em refereixo al que es troba rere d’en Caaldra -va dir la Mara-. Per molt impressionant que pugui semblar, ell només és un noi dels encàrrecs sobrevalorat. Vull accedir als registres del Comodor per descobrir qui està prenent les decisions, qui està donant les ordres... -Va fer una brevíssima pausa-... i qui s'està quedant els diners.

Un cop més, la cara d’en Tannis no va deixar veure res, però la sobtada ràfega d'emocions va mostrar a la Mara que havia donat directament en l'objectiu. Tannis podria estar alguns passos per sota en la cadena de comandament, però sabia com seguir el rastre dels diners.

Així que havia donat en el clau. Aparentment, almenys part dels diners de les peces d'art d’en Glovstoak s'havia obert camí fins als Cicatrius Sagnants.

- Què passa si el Comodor et descobreix? -Va preguntar Tannis.

-Hauràs d'intentar per tots els mitjans que això no passi.

- I si ho arruïnes tot i acabes fent que et matin?

-Hauràs d'intentar encara per més mitjans que això tampoc passi. Ho faràs?

Tannis deixà anar un esbufec.

- Tinc elecció?

-És clar: pots començar la teva sentència avui -va dir la Mara.

-No, gràcies -va dir, i en els seus ulls i en l’alterat to de la seva veu la Mara va saber que s'havia adonat sobtadament que hi havia una tercera opció: trair-la a ella davant la resta dels Cicatrius Sagnants i utilitzar el seu període de trenta dies de gràcia per trobar un lloc on amagar-se -. Ho faré.

-Bé -va dir la Mara, acostant-se fins a quedar just davant d'ell-. I només perquè ens quedi clar què és exactament el que has acceptat...

Va abaixar la mirada als grillons i fent ús de la Força els va deixar anar, deixant que el metall ressonés quan van caure sobre la coberta.

Pel que durava un grapat de batecs, Tannis es va quedar mirant-los fixament, amb els músculs del coll sobtadament rígids. Llavors, lentament, va alçar els ulls cap a ella de nou.

I qualsevol pensament que pogués tenir sobre trair-la va desaparèixer immediatament.

-Vader -va xiuxiuejar-. Ets com Vader.

-Només que millor -va dir desafiadora, mentre una part de la seva ment es preguntava què faria Vader si tan sols li sentís parlar així. Però el que el Senyor Sith no sabés no podria ferir-lo -. Tenim un tracte?

Tannis empassà saliva amb dificultat.

-Sí -va aconseguir dir-. Per descomptat.

-Bé -va dir, fent un pas enrere i fent ús de la Força de nou, aquesta vegada per atreure els grillons fins a la seva mà. Tannis va seguir tot el seu recorregut amb la mirada -. Faré que un guàrdia et porti a la teva nau perquè recullis una mica de roba i qualsevol altra cosa que vulguis portar amb tu. Després et presentaràs al Camí de Happer per a una orientació d'equip. M'asseguraré que hi hagi prou bacta a la càpsula mèdica per posar-te aquesta cama en forma de nou abans que arribem a la vostra base.

-D'acord -Lentament, Tannis es va aixecar, sense treure la mirada dels grillons. Va tornar a mirar-la, i va aconseguir formar un tímid somriure-. Benvinguda als Cicatrius Sagnants, Mà de l'Emperador. T'agradarà.

-Gràcies -va dir la Mara-. Això espero.

El capità Ozzel es va deixar caure en el seu seient, observant la pantalla del seu ordinador amb un cert sentiment de derrota. Tot el que havia fet -tota la feina, tota la suor, tot l'esforç -s'havia evaporat.

Les barres d'almirall. Evaporades.

A l'altre costat de l'oficina es va obrir la porta lliscant i el coronel Somoril va entrar.

-Acaben de fer el salt a velocitat-llum -va dir a Ozzel.

-No importa -va murmurar l’Ozzel, assenyalant la pantalla-. Estem acabats.

- De què galàxies em parla? -Va preguntar Somoril, apropant-se a l'escriptori i girant la pantalla cap a ell.

-La nostra petita i astuta Mà de l'Emperador es va obrir camí per l'ordinador de la nau -va dir l’Ozzel amargament-. Va accedir als arxius de personal, a la bitàcola del pont, i al registre de vols.

La cara d’en Somoril es va tensar, amb els ulls movent-se ràpidament d'un costat a un altre mentre feia una ullada a l'arxiu de la pantalla. Ozzel observava, després, per sorpresa del capità, va veure com a part de la tensió de l'altre es dissipava.

-Bé -va dir Somoril, asseient-se -. Així que sap que el Gíllia va partir fa un parell de setmanes. I què? Pel que ella sap, això podria ser una operació de l’OIS perfectament legítima.

- Ah, sí? -Va grunyir l’Ozzel-. Realment pensa que hauria trobat la forma de pujar a bord d'aquesta nau i entrar a l'ordinador sense saber per endavant què estava buscant?

Somoril va alçar les celles.

- Va trobar la forma de pujar a bord? Això inclou organitzar un atac pirata a un vaixell de càrrega contractat per l'Imperi?

-Els agents especials imperials no es preocupen d'una cosa tan trivial com uns pirates -va replicar l’Ozzel-. Per descomptat, la Mà de l'Emperador no. Si resulta que ha desbaratat un atac pirata, haurà estat purament incidental per a la seva missió principal.

Somoril va agitar el cap.

-No estic convençut.

-Llavors convenci’s -va dir l’Ozzel àcidament, teclejant a la recerca d'un altre arxiu-. He obtingut aquests articles dels serveis de notícies planetaris. Tenim dos informes separats de tropes d'assalt imperials en acció.

Somoril aclucà els ulls.

- Quin tipus d'acció?

-La primera no va estar tan malament -va dir l’Ozzel-. Tot el que van fer va ser enfrontar-se i destruir una banda de motards que estaven atiant a un grup de grangers. Però la segona acció va acabar desbaratant tota l'estructura de patrullers d'una ciutat.

- Van prendre una ciutat?

-No, aparentment només van restablir l'últim grup que havia estat al comandament -va dir l’Ozzel-. No he pogut obtenir més detalls. Encara que tampoc és que importi. La qüestió és que ara la Mà de l'Emperador sap d'on van sortir aquests soldats d'assalt.

-Si és que ha fet la connexió -va dir Somoril-. Pot no haver-ho fet. Encara diria més: fins i tot si ho ha fet, això no importarà si no és capaç de dir-ho a ningú més.

L’Ozzel se’l va quedar mirant, amb una sensació desagradable començant a rossegar-li els budells.

- Què està suggerint exactament?

-Estic dient que no va enviar cap transmissió des del Represàlia i que no va a enviar cap des del Camí de Happer -va dir Somoril-. Brock i Gilling s'asseguraran d'això. Això només deixa els transmissors que es trobin en el seu punt de destinació. -Va fer una pausa-. El qual, segons el nostre seguiment del seu vector de partida, és gairebé amb total seguretat l'operació minera de Gepparin.

- Els ha fet un seguiment?

- Com si no podríem saber on trobar-la? -Va raonar Somoril-. De manera que ara, capità, ha de prendre una decisió.

-Es dóna compte del que està suggerint -va dir l’Ozzel, amb veu que sonava estranya a les seves pròpies orelles-. Està parlant d'assassinar un agent imperial. Una dona que rep els seus ordres del propi Palpatine.

-Una nena que rep aquestes ordres -va corregir Somoril-. Amb prou feines ha tingut temps d'acabar el seu entrenament, no diguem obtenir experiència de camp real.

-És un agent imperial.

-Deixi de dir això -va bordar Somoril-. És una vida perillosa, la que ha triat per a si. Els agents de camp moren constantment.

-Llavors, per què no es va ocupar d'ella mentre va estar aquí? -Va preguntar l’Ozzel.

- Com, davant de potencialment centenars de testimonis? -Va replicar desdenyosament Somoril-. A més, en aquell moment no sabia com de prop del rastre que era. Ara ho sabem.

Ozzel respirà sorollosament. Però el coronel tenia raó. Estava terriblement, horriblement en el cert.

- Com proposa que actuem?

-Com vaig dir, la vida d'una agent és perillosa -va dir Somoril-. Mai saps quan pots quedar-te atrapat a l'extrem equivocat d'una acció militar. -Va alçar les celles-. La classe d'acció que pot passar si resulta que un destructor imperial es troba patrullant amb dades que assenyalen un possible niu pirata.

Durant un llarg minut dos homes es van observar l'un a l'altre per damunt de l'escriptori. Després, lentament, Ozzel va accionar el seu intercomunicador.

-Parla el capità -va anunciar secament-. Estableixin curs al sistema Gepparin. Posin la nau de camí tan aviat l’hipermotor estigui a màxima potència.

Va obtenir la contestació i va tallar el canal.

-Suposo que també hi haurà calculat quant temps anirem per darrere d'ella.

-No més d'unes poques hores -li va assegurar Somoril-. Brock i Gilling poden mantenir-la allunyada de qualsevol transmissor d’HoloRed fàcilment durant aquest temps. -Es va aixecar-. Amb el seu permís, capità, aniré a veure si puc buscar més detalls sobre el que han estat fent els nostres cinc desertors.

Va fer una lleugera salutació militar i es va girar cap a la porta.

- Què hauria fet si jo hagués dit que no? -Va preguntar l’Ozzel mentre se n'anava.

Somoril no es va girar.

-Hi hauria enviat una de les meves pròpies naus a ocupar-se'n -va dir-. I hauria tingut el més complet desdeny cap a vostè per la resta dels seus dies.

L’Ozzel deixar anar un esbufec.

- No voldrà dir per la resta dels seus propis dies?

-En absolut -va dir tranquil·lament Somoril-. Tinc la sensació que la seva vida hauria acabat sent significadament més curta que la meva.

Següent