Lleialtat (VII)

Anterior

Capítol Set

-Per descomptat -va comentar secament la Leia-, la Força té sentit de l'humor.

-O almenys, sentit de la ironia -va dir el general Rieekan, arrufant les celles mentre observava la seva tauleta de dades-. Estem segurs que aquests soldats d'assalt no sabien a qui estaven rescatant?

- No haurien arrestat al grup d’en Porter si ho haguessin sabut? -Va preguntar Luke.

-Podrien haver-los deixat marxar per deixar oberta la línia de subministraments -li va dir la Leia, estudiant el rostre del jove granger. Hi havia alguna cosa que li pertorbava, podia veure-ho a la seva cara, una mica més enllà de la missió que estaven preparant en aquest moment. Fins i tot més enllà de l'estrany rescat del grup rebel a càrrec de les tropes d'assalt en Drunost-. Retornant-los a l'aigua amb l'esperança de capturar un peix més gran.

-No obstant, Casement va dir que ningú va rastrejar la seva nau -va assenyalar Rieekan-. I Porter ha estat en contacte amb Assenyaladora des de llavors i no ha indicat cap problema per part seva.

-Però segueix sent bona idea tancar tota aquesta línia de subministraments -va dir la Leia-. Almenys per ara.

-No estic segur que puguem -va advertir Rieekan-. Ara mateix hi ha molta activitat de pirates i incursors al sector Shelsha. Si tanquem aquesta línia, potser no siguem capaços d'obrir-ne una altra.

-Això posaria a Chivkyrie de bon humor per les negociacions -va murmurar Luke.

La Leia va fer una ganyota. Ell tenia raó. Chivkyrie ja se sentia ofès pels líders de l'Aliança, i l'últim que necessitaven era un nou motiu de queixa a què enfrontar-se.

-El que significa que necessitem tenir una solució abans que parlem del problema amb ell -va dir-. Què sabem sobre aquests pirates?

-Per començar, sembla que estan per tot arreu -va dir Rieekan-. Casement va esmentar un grup anomenat Cicatriu Sagnant, però un únic grup segurament no seria prou gran per fer tant de mal per tot el sector. La meva suposició és que tenim diversos grups que s'han repartit el sector en territoris individuals.

-Sembla que el primer que necessitem és un millor servei d'intel·ligència -va dir la Leia-. Algú ha d’anar-hi, parlar directament amb la nostra gent de subministraments, i veure si pot fer-se una idea de què està passant exactament.

-I hauria de ser algú que sàpiga més que qualsevol de nosaltres sobre la gent del baix món -va afegir en Luke.

La Leia va mirar amb les celles arrufades, comprenent sobtadament.

- Vols dir en Han?

Luke, incòmode, va encongir les espatlles.

-Bàsicament -va admetre-. És a dir, no m'agrada la idea de llançar-lo al perill d'aquesta manera...

-No hauria de ser tan perillós -va dir Rieekan-. Estarà allà per obtenir dades d'intel·ligència, no per acabar amb els pirates amb les seves pròpies mans.

-Ho sé -va reconèixer en Luke, semblant només lleugerament reduït-. La qüestió és que... no sembla encaixar de cap manera per aquí. Si no podem fer que se senti útil, crec que acabarem perdent-lo. -Va mirar a Rieekan-. I no crec que vulguem que això passi.

-En aquest cas, definitivament volem encarregar-li aquesta missió -va dir Rieekan.

-Estic d'acord -va dir la Leia, creuant els braços al pit. Durant el breu període de temps pel qual coneixia al Luke, s'havia format una impressió bastant bona d'ell, i estava gairebé segura que el que anava a dir no li agradaria-. I si accepta, crec que en Luke hauria d'anar amb ell.

Luke va deixar caure la mandíbula alguns mil·límetres, obrint els ulls en la mateixa proporció.

-Em pensava que aniria amb tu.

-Vaig a reunir-me amb fiables líders de l'Aliança a la seguretat de l'espai profund -li va recordar la Leia-. En Han estarà espatlla amb espatlla amb criminals i possiblement imperials ocults i patrulles de governs locals. Et necessitarà més que jo.

-Però ell tindrà a Chewie -va protestar en Luke-. És tot el que ha necessitat fins ara.

-No estava en el punt de mira dels imperials fins ara -va dir Rieekan-. Estic d'acord amb la princesa Leia. Si Solo hi va, algú ha d'anar amb ell.

-Però... -Luke es va rendir amb una ganyota-. Teniu raó -va dir amb un sospir-. Voleu que vagi a dir-li?

Rieekan va captar la mirada de la Leia i va alçar les celles.

-No, aniré jo -va dir ella, posant-se dreta.

-Mentrestant, necessitaràs informació de contacte -va dir Rieekan, girant cap al seu terminal i donant cops a les tecles-. Deixa que et prepari alguns noms i llocs.

Estaven asseguts junts observant la pantalla, Rieekan amb privat optimisme, Luke amb privat descontent, quan la Leia va sortir de la sala.

Va trobar al Han a l'hangar, ajupit a la part alta del braç d'estribord del Falcó, amb els braços enterrats fins als colzes en una de les portelles d'accés de manteniment.

- Han? -Li va cridar.

-Espera un segon -va dir, alçant-se i girant el seu coll per mirar a través del nucli cap a la cabina-. Chewie? Fes una prova.

La Leia va escoltar el bram de resposta d’en Chewie feblement a través del parabrisa de transpariacer. Per un instant no va passar res. Després, amb un cop esmorteït, una fina columna de fum va sorgir de la portella d'accés.

-Ok, genial -va exclamar en Han-. Vinga, apaga’l.

Hi va haver una altra resposta, i en Han va recollir el seu soldador i va baixar lliscant del braç a la coberta.

- Ok, genial? -Va repetir la Leia, alçant les celles.

-És clar -va dir ell càndidament-. Per què?

-No recordo que el fum formi habitualment part d'una reparació d'una nau que acabi amb un ok, genial.

-Ah, això. –en Han va agitar la mà-. Sobrant del producte de soldadura. Sense problemes.

-Si tu ho dius -va dir, alegrant-se en part de no haver d'anar en aquesta cosa a la seva cita-. Ha sorgit un assumpte que el general Rieekan vol que estudiïs.

En Han va esbossar una ganyota.

- Això és abans o després que et porti a aquest Gran Ball Reial de l’Elit privilegiada?

Amb un esforç la Leia es va obligar a romandre calmada. Malgrat el poc que es coneixien, en Han havia aconseguit d'alguna manera aprendre exactament on eren els punts clau que la irritaven, i semblava gaudir molt pressionant-los.

-En realitat, no vas a encarregar-te d'això -va dir.

- Què? -Va dir ell amb to de dignitat ofesa-. Vols dir que he fumigat el Falcó per a res?

-No et preocupis, estic segura que ho necessitava -va dir la Leia, determinada per una vegada, a no deixar-se incitar per ell.

-A més, hi havia demanat catifes noves.

La Leia va serrar les dents.

- Vols sentir-ho, o no?

-És clar.

Li va fer un breu resum de la situació en el sector Shelsha.

- Així que aquesta és una d'aquestes històries d'enviar-a-la-escòria-per-atrapar-a-la-escòria? -Va preguntar en Han quan ella va haver acabat.

-No vas allà per atrapar res -li va dir-. Tot el que volem és informació i potser alguna idea sobre com reordenar la nostra línia de subministraments perquè els pirates no puguin colpejar-la.

-Aquesta és la dificultat -va reconèixer pensatiu, arrufant les celles-. La gent intentant volar per sota els escàners són bons objectius, i qualsevol pirata a la galàxia ho sap.

-És cert -va dir ella-. I atès que probablement hagis estat en aquesta situació una o dues vegades, pensem que podries conèixer formes d’evitar-ho.

En Han es va encongir les espatlles.

-Principalment, intentes per tots els mitjans tenir la nau més ràpida -va dir. Però la Leia podia veure que la missió començava a intrigar-li. Això, o que simplement estava alleujat per no haver d'anar a la trobada amb Chivkyrie.

O potser estava alleujat de no haver de passar tant de temps amb la pròpia Leia.

- Així que només anireu Luke i tu a la vostra petita festa de canapès? -Va preguntar amb aire distret.

- Què? –La Leia va tornar de sobte a la conversa, molesta amb si mateixa per haver deixat vagar la seva ment. Especialment sobre alguna cosa com això- . No, li hem demanat al Luke que vagi amb tu.

En Han va alçar les celles.

- Li hem demanat? -Va repetir, amb un lleuger matís d'ironia en la seva veu.

-La decisió l'hem pres el general Rieekan i jo -li va dir la Leia. Massa tard, es va adonar que podia haver enunciat la frase per donar-li a Rieekan tota la responsabilitat. Coneixent al Han, era capaç de saltar a la conclusió que la Leia no volia al Luke a prop, o almenys que no el volia prop sense ell. Això no només era completament erroni, sinó que li feia sentir...

En realitat, no sabia exactament com li feia sentir. Però sabia que no li agradava.

-Ah -va dir en Han, assentint-. Té sentit.

Fingia fredor per l'assumpte, però la Leia podia sentir la diversió burleta en la seva veu. La diversió, i definitivament la conclusió errònia.

-No és això -va insistir.

- No és què? -Va preguntar ell innocentment.

-No importa -va dir ella entre dents. Ho havia fet de nou. Com aconseguia sempre fer-li això? -. El general està donant al Luke els noms i localitzacions dels vostres contactes. Podeu anar-vos quant estigueu preparats.

-Absolutament, la seva Excel·lentíssima Senyoria -va dir ell-. El seu desig més simple és la meva...

-Bona sort, i intenteu no deixar que us matin -el va tallar la Leia.

-És clar -va dir, en un burlesc to solemne-. Igualment.

Ella es va girar i, amb tota la dignitat que va poder aconseguir, va escapar de l'hangar.

Però va poder sentir els seus ulls en la seva esquena durant tot el llarg camí.

LaRone estava efectuant una comprovació d'integritat en una de les armadures del seu armari ocult quan Quiller va contactar amb ell.

-Hem arribat -va anunciar el pilot.

-Vaig cap allà.

Els altres ja estaven reunits a la cabina quan va arribar.

- Quina pinta té? -Va preguntar mentre es col·locava darrere.

-El continent nord és la nostra millor opció -va dir Quiller, assenyalant al mapa de Ranklinge que havia desplegat-. Si evitem Ciutat Ranklinge i la planta de caces Incom, podem triar entre una ciutat gran amb un port de grandària decent i prop d'un centenar de forats a la terra, camps regionals escampats entre les zones de granges i excavacions mineres.

- Com de gran és la ciutat?

-No gaire -va dir Quiller-. Uns cent mil habitants. Gairebé és com un poble gran, en realitat.

- No hi ha res al continent sud? -Va preguntar Brightwater.

-Res excepte una guerra civil -va dir ombrívolament Marcross -. Que ve durant els últims deu anys.

-Evitem això, definitivament -va dir LaRone amb una ganyota de dolor. A les acaballes de les Guerres Clon, el recentment declarat Imperi havia fet un gran esforç per intentar acabar amb aquests conflictes planetaris i regionals mentre intentava restablir l'ordre. Però hi havia massa, i al final Palpatine es va rendir i es va centrar en altres assumptes-. Algun suggeriment?

-Vàrem intentar l'acostament en un petit camp a Drunost, i vam acabar havent d’enfrontar-nos a una banda de pilots de barredora -va dir en Grave-. Vot per intentar alguna cosa amb una presència de patrulles decents aquesta vegada.

- Patrulles que podrien tenir les nostres fotos impreses en les seves targetes de dades? -Va preguntar agressivament Brightwater.

-Si el grup de la ciutat gran les té, també les tindran en les petites -va replicar Quiller.

-Però és més fàcil sortir a trets d'un port petit.

-No sortirem a trets de cap lloc -va dir LaRone fermament-. No contra patrullers que simplement intenten protegir els ciutadans imperials. A més, tenim totes aquestes noves targetes d'identificació que la màquina màgica de l’OIS ha imprès per a nosaltres. No tindrem problemes.

-Si tu ho dius -va dir Brightwater, sonant encara poc convençut-. Com es diu aquesta ciutat amb mida de poble?

-Janusar -va dir Quiller-. Té instal·lacions portuàries decents, un bon sistema de defensa aèria per desanimar els incursors, i totes les botigues de subministraments que puguem necessitar.

-Sona bé -va dir LaRone -. Dóna-li un toc al controlador del port i aconsegueix-nos un hangar.

Quiller va assentir i va teclejar al comunicador.

-Control de Port de Janusar, aquí el vaixell de càrrega Ciutat Brok -va cridar-. Sol·licitant assignació de badia d'atracada.

-Vaixell de càrrega Ciutat Brok, aquí Control de Janusar -va respondre una veu-. Quina és la seva càrrega?

Quiller va fer una mirada sobre la seva espatlla a LaRone, arrufant les celles, mentre premia la tecla que desconnectava el micròfon.

- Hauríem de contestar a això?

-No ho sé -va dir LaRone, amb una estranya sensació començant a bategar al fons de la seva ment-. Mai he sentit parlar d'un port que preguntés això abans fins i tot que el vaixell de càrrega aterrés...

-Potser siguin normatives locals -va suggerir en Grave.

- Llavors què li dic? -Va preguntar Quiller.

-Digues-li que anem a recollir una mica aquí -va dir Marcross.

Quiller va assentir i va activar el micròfon de nou.

-No tenim càrrega encara, Janusar. Esperem poder recollir alguna cosa aquí.

- A qui?

-Encara no ho sabem -va dir Quiller-. Com vaig dir, només ho esperem. Si són les taxes d'atracada el que li preocupa, això no serà un problema.

Hi va haver un breu silenci.

-Correcte -va dir el control de port-. Badia d’Atracada Vint.

Un indicador va parpellejar a la pantalla de mapa d’en Quiller, marcant el lloc d'aterratge.

-Badia Vint, rebut -va dir Quiller.

-A propòsit, porten alguna arma a bord?

LaRone va somriure ombrívolament. Si sabessin...

-Res digne de menció -va dir-. Per què?

-Només preguntava -va dir l'altre-. Control de Janusar fora.

Quiller apagà el comunicador.

-Uns tipus curiosos, oi? -Va comentar.

-Estranyament curiosos –va secundar Marcross -. Em pregunto per què volien saber això de les armes.

-No ho sé -va dir LaRone -. Però crec que la pregunta en si mateixa vol dir que definitivament hem d'anar armats. Però només com a precaució, i mantindrem les armes ocultes mentre no siguin estrictament necessàries.

L’espaiport de Janusar consistia en una regió central bàsica, ben conservada però que mostrava la seva edat, envoltada per àrees més noves, que havien estat afegides com pegats al llarg dels anys. LaRone va observar que els afegits semblaven estar clarament dividits entre seccions de classe alta i classe baixa.

La Badia 22 es trobava en una de les seccions de classe baixa.

-Em sembla que els vaixells de càrrega que arriben ensumant a la recerca de carregaments a la ventura no obtenen massa negocis dels mercaders de classe alta -va comentar Quiller mentre apagava els sistemes del Suwantek.

-Això, o que es necessita una contrasenya secreta per entrar al costat bonic de la ciutat -va dir en Grave.

-No importa -va dir LaRone -. Tot el que volem és menjar i combustible, i podem obtenir això arreu. Els mateixos deures que l'última vegada: Grave vindrà amb mi, i la resta de vosaltres roman aquí...

-Espera -va interrompre Marcross, inclinant cap al costat dret del parabrisa i fent preocupat una ullada cap enrere, a la rampa d'embarcament d'estribord-. Tenim companyia: cinc patrullers i un oficial. Sembla una insígnia de sergent.

-Hi ha cinc més per aquí -va dir Quiller, mirant pel seu costat del parabrisa -. Cap oficial.

Brightwater murmurà alguna cosa a penes audible i va iniciar la seva marxa a la part posterior de la nau.

-Anem, Grave, fem-hi una visita a les torretes. Qui va ser el que va dir que no hauríem de sortir a trets?

-Espera un segon -va dir Marcross, subjectant el braç d’en Grave sense deixar de mirar pel parabrisa-. És un grup massa petit com per enfrontar-se a fugitius militars.

-Té raó -va convenir Quiller-. Res excepte blàsters de mà, encara enfundats. Probablement estiguin aquí només per recaptar les nostres taxes d'atracada.

- Necessiten una esquadra completa per això? -Va preguntar suspicaçment Brightwater.

-Potser els vaixells de càrrega que arriben sense cap càrrega disparen un avís d'alarma -va dir LaRone.

De la direcció de la rampa d'embarcament d'estribord va arribar el so d'un puny colpejant el metall.

-Bé, si no responem, això realment dispararà una alarma -va assenyalar Marcross, aixecant-se del seu seient-. Anem, LaRone.

Els visitants havien tornat a colpejar quan LaRone i Marcross van arribar a la rampa d'embarcament. LaRone va deixar anar el tancament, i la rampa va descendir per revelar sis rostres amb el nas arrufat.

-Ja era hora -va grunyir el sergent mentre entrava amb pas ferm a l'interior de la nau-. Deixin entrar als meus homes que estan a l'altra banda i porteu-me el seu registre i el seu manifest de càrrega.

-Tinc el registre just aquí -va dir LaRone, estenent-li una targeta de dades mentre Marcross creuava l'avantsala i feia baixar l'altra rampa-. Com li vam dir al control del port, no tenim cap càrrega.

Els cinc homes de l'altra banda del Suwantek van pujar en formació la rampa de babord i es van unir als altres.

- Tripulació? -Va preguntar el sergent, introduint la targeta en la seva tauleta de dades i fent-li una ullada.

-Nosaltres, i tres més a la cabina -va dir LaRone, traient la seva recent impresa targeta d'identificació.

El sergent ni tan sols la va mirar.

-Correcte -va dir, tornant-li la targeta de registre-. Començarem amb dos-cents per la taxa d'atracada.

Fent un gest al seu esquadra, va començar a dirigir-se cap a la part posterior de la nau, a la sala de tripulants.

-Esperi un segon -va dir LaRone, arrufant les celles. Fins i tot malgrat la seva falta d'experiència amb l'aspecte financer d'aquestes coses, dos-cents crèdits per una badia d'atracada de tercera categoria li semblaven una mica elevats-. Començarem amb dos-cents?

-No, començarem amb dos-cents cinquanta -va replicar el sergent, estrenyent els ulls-. Té alguna cosa més que discutir al respecte?

No estava discutint, va pensar LaRone, molest. Anava a obrir la boca per dir-ho quan el toc d'advertència d’en Marcross en el seu braç el va detenir.

-Això està millor; faci cas al seu amic -va dir el sergent amb sarcasme-. On és el celler de càrrega en aquest parany per nerfs volant?

-Directe cap al fons, a l'esquerra, i a la dreta, just abans d'arribar a la secció d'enginyeria -va dir Marcross.

-Gràcies -va dir el sergent amb exagerada educació. Començava a girar-se, quan va alçar una cella-. A propòsit, confio que no estiguin portant cap arma a bord.

-Només els dos canons làser muntats davant de les rampes d'embarcament -va dir Marcross.

El sergent va deixar anar un grunyit.

-Bé -va dir-. Això serà altres cent cinquanta per cadascun.

Mirà durant un instant a LaRone, desafiant-lo amb els ulls que discutís sobre això. Però LaRone havia après la lliçó. Va romandre en silenci, i amb un altre grunyit el sergent va fer un nou gest als seus homes i es va dirigir al fons de la nau. Tocant el tancament de la porta, els va dirigir a la sala de tripulants.

LaRone va esperar que tota l'esquadra passés al seu costat i tanqués la porta abans de dir la paraula que millor definia els seus sentiments.

- Quina classe de maleïda extorsió és aquesta? -Va murmurar.

-Probablement l'habitual -va dir Marcross. La seva veu era neutra, però estava clar que ell també estava ja més que molest-. No teníeu aquesta mena de coses al teu espaiport natal?

-Si les teníem, mai vaig sentir parlar d'això -va dir LaRone -. Bé, suposo que, el que sigui que vulguin gorrejar-nos, ens ho podrem permetre.

-Aquest és l'esperit -va dir Marcross amb aprovació-. Siguem bons i no cridem l'atenció, que ja podrem escopir la pols d'aquest món quan ens anem.

-Suposo -va dir LaRone -. Anem, assegurem-nos que no s’emporten la vaixella de la cuina.

La sala estava deserta quan van entrar. Igual que la secció de la tripulació quan van creuar la porta del fons de la sala. LaRone va obrir la primera cabina -la d’en Quiller -però no hi havia ningú dins.

-Han d'haver decidit anar directament als cellers de càrrega -va comentar Marcross mentre comprovava la cabina d’en Grave, a l'altra banda del passadís.

-Millor -va dir LaRone, tancant la porta de la cabina i continuant cap al fons-. Potser vagi més ràpid del que pensava.

Estaven passant la cuina quan dos dels patrullers van sortir a la vista des de la porta del celler d'estribord. Van veure a LaRone i a Marcross i els hi van fer senyals.

-Anem, kleegs -els hi va cridar un d'ells-. Whisteer us reclama.

La resta dels patrullers romania silenciosament drets al celler, formant un semicercle, els seus ulls es van tornar cap a LaRone i Marcross quan van entrar. Al centre del grup estava el sergent, amb un somriure a la cara, recolzant distretament el colze esquerre al manillar d'una de les dues moto-jets.

-Bastant per no portar cap càrrega -va dir-. Tenen permís per a aquestes coses?

LaRone va reprimir una maledicció. Hi havia viscut entre material militar durant tant de temps que no se li havia ocorregut pensar que els civils ho veurien d'una manera completament diferent.

-Les comprem en una venda d'excedents –va improvisar-. Equip danyat i ferralla.

-No em semblen excessivament danyades.

-Hem estat treballant en elles.

-Ah. -Whisteer va colpejar el seient-. I, per descomptat, abans que us les venguessin els hi haurien tret... -Va acotar el cap per mirar la part inferior-. Vaja, mira això -va dir amb falsa sorpresa-. Algú va oblidar retirar el canó blàster. -Va alçar una cella cap a LaRone -. I algú va oblidar incloure-ho en la seva llista d'armes.

-Em vaig oblidar d'elles -va admetre LaRone -. Però va ser purament accidental; pot veure que no hem fet cap esforç per ocultar-les.

-És cert -va admetre Whisteer, amb veu suau com la seda-. Però amb articles de contraban, això no suposa una gran diferència, oi? A propòsit o no, el material queda confiscat.

LaRone va tornar la vista cap a Marcross. L'expressió de l'altre era un mirall dels seus propis pensaments. Brightwater els escorxaria vius si deixaven que uns estripaterrons es marxessin amb les seves precioses moto-jets...

- Hi ha alguna possibilitat d'apel·lació? -Va preguntar, tornant la mirada a Whisteer-. Vull dir, si omplim els impresos adequats i paguem les taxes necessàries, és clar.

Whisteer va somriure de nou, amb una brillantor especial als ulls.

-Podria haver-hi una forma -va concedir-. Però seria cara.

-Ho entenem -va assentir Marcross -. Quin és el procediment?

-Veniu a la Central de Patrulles aquesta nit a les vuit -va dir l'altre-. Carrer del Mercat, número cinc. Tindré els impresos preparats perquè els omplin.

-Allà estarem -va dir LaRone -. Suposo que no tindrà una idea de quant poden ascendir les taxes administratives.

Whisteer va arronsar les espatlles.

-No ho sabré fins que no vegi els registres.

Traducció: podria dependre de a quanta gent hauria de subornar en el camí.

- Però creu que serà car?

-Podria ser -va dir Whisteer. Va assenyalar amb el polze a un dels altres patrullers-. Parlant de car, Chavers té la resta de la seva llista. Poden pagar-li mentre traiem aquestes coses d'aquí.

LaRone respirà fondo.

-Aniré a obrir la caixa forta.

Deu minuts després LaRone i els altres romanien drets al costat de la rampa d'estribord i observaven com els patrullers s'allunyaven en un parell de trineus repulsors, amb les moto-jets acuradament subjectes als portaequipatges del darrere.

-Hauries d’haver-nos avisat -va dir Brightwater, amb veu fosca i amenaçant-. Ens hauríem ocupat d'ells.

-Hauríeu fet que us volessin cap -va dir una veu darrere seu.

LaRone es va girar, llançant automàticament la seva mà cap al seu blàster ocult. Un home vestit amb un brut mico s'acostava a ells per sota de la panxa del Suwantek, arrossegant una gran mànega de combustible darrere.

- Qui ets? -Va preguntar.

-Em dic Krinkins -va dir l'home, clarament sorprès per la reacció-. Servei de combustible. Veu sol·licitar un ompliment, no?

-Sí, ho vam fer -va confirmar Quiller.

-I no ens haurien volat el cap -va afegir secament Brightwater.

-Per descomptat que sí. -Krinkins va fer una pausa, mesurant-los amb els ulls-. Bé, potser no -va concedir-. Almenys, no encara. Però tard o d'hora ho haurien fet. Són massa per lluitar amb ells.

- Vols dir que el grup d’en Whisteer no és l'únic que fa això? -Va preguntar LaRone.

Krinkins va esbufegar.

-Whisteer no és en absolut qui està al comandament d'això. Aquesta distinció correspon al patruller en Cap Cav'Saran.

- El Cap? -Va repetir incrèdul Marcross.

- Què, això et sorprèn? -Va preguntar Krinkins.

-Sí, ho fa -va dir Marcross -. Se suposa que el govern del sector supervisa les credencials de les persones que ocupen llocs d'alt nivell en les forces de l'ordre.

Krinkins va deixar anar un esbufec.

-Sí. Ja.

-De debò -va insistir Marcross -. Hi ha buròcrates per tota Shekonwa amb l'única feina que és vigilar aquest tipus de coses.

-Bé, qui s'encarregui de Ranklinge aparentment es tira llargues migdiades en el seu escriptori -va dir amargament Krinkins-. Al principi ens queixàvem insistentment. No va servir ni una merda. Bé, és clar, Cav'Saran s'assegura que missatges com aquest mai aconsegueixin arribar a l'HoloRed.

- I què hi ha de l'Imperi? -Va preguntar Quiller.

Krinkins va riure amb un lladruc curt i burleta.

- L'Imperi? Hem tingut una nau imperial que arribés a Ranklinge en els últims vuit anys, i va ser un vell creuer República recollint a un parell de diplomàtics que s'havien cansat d'intentar intervenir en la guerra civil del Continent Sud. L'Imperi ni tan sols sap que existim. O no li importa.

- I tu i els altres vilatans? -Va preguntar LaRone -. O als ciutadans de Janusar no els importa que els seus oficials extorsionen als visitants?

-La resta de Janusar ho odia -va dir sense embuts Krinkins-. I no és només als visitants, tampoc, ens assetgen de mala manera a tots nosaltres. Però és condemnadament difícil enfrontar-se als blàsters amb els teus punys nus.

-Ja vaig pensar que tothom semblava excessivament interessat en les nostres armes -va murmurar Marcross.

-Les vostres i les de tot el món -va dir Krinkins-. Fa vuit mesos, just després que Cav'Saran arribés, van anar per totes les cases en dos-cents quilòmetres a la rodona i van confiscar totes les armes que van poder trobar. Probablement no quedi més d'una dotzena de rifles llançacartutxos en els quatre districtes, i la majoria d'ells estan fora, en els ranxos, on els necessiten per protegir els ramats dels depredadors. -Va fer una furtiva mirada al seu voltant-. Suposo que no... no, no importa.

-No tenim cap arma a la venda, si és això el que t’estaves preguntant -va dir LaRone, llançant una mirada d'advertència als altres. No tenien manera de saber si Krinkins era realment el que aparentava ser-. De quants homes disposa Cav'Saran?

-D'uns tres-cents -va dir l'encarregat del combustible-. Tots els patrullers uniformats, ja que va acomiadar o pressionar als honestos després que arribés, i uns pocs homes de paisà que ronden a la recerca de gent problemàtica.

- No et preocupa parlar amb nosaltres d'aquesta manera? -Va preguntar Grave-. Com saps que no som informadors?

Krinkins va esbufegar i va començar a encaixar la mànega a la presa del Suwantek.

-No ho sé -va grunyir-. Però he arribat a un punt en què ja no m'importa. Si voleu trucar a Cav'Saran i fer que em tanquin per traïció, endavant.

-Admiro el teu valor -va dir LaRone -. Hi hauria més gent com tu, cansada de tot això, que voldria una oportunitat?

Krinkins el va mirar amb les celles arrufades i un gest estrany a la cara.

- Què vols dir? -Va preguntar acuradament.

-Només pensava que tothom que estigui preparat per a un canvi podria voler reunir-se a l'exterior de la Central de Patrulles aquesta nit -va dir LaRone -. Diguem, a les set en punt.

Krinkins va deixar anar un esbufec.

-Si estàs parlant d'una protesta, oblida-ho -va dir-. Simplement ignoren aquestes coses. Almenys, mentre no estan tan cansats de la multitud com per dissoldre'ls amb una mica de foc blàster dispers.

-Només fes que vagin allà -va dir LaRone a l'encarregat del combustible, rebutjant severament la seva creixent ira. No hi havia lloc allà per les emocions-. I assegura't que convides a tots aquests ex-patrullers honestos que vas esmentar.

Dos minuts després, els cinc soldats d'assalt estaven reunits a la sala de tripulació. Va ser Brightwater qui va enunciar el que LaRone sabia que els altres estaven pensant.

-Òbviament, te n'adones -va dir -que fer qualsevol cosa allà seria una absoluta bogeria.

-Estic d'acord -va secundar en Grave-. No tenim prou homes ni sistemes de suport.

-Per no parlar de l'autoritat -va murmurar Quiller.

-No estic d'acord -va dir LaRone -. Vam fer un jurament de lleialtat per servir a l'Imperi. Aquesta gent són ciutadans d'aquest Imperi.

-I Cav'Saran està violant clarament el seu propi jurament -va dir Grave-. Estic d'acord en què aquest tipus és escòria. El que no canvia el fet que nosaltres sols no podem ocupar-nos de tres-cents homes armats.

-No estarem sols -va dir LaRone -. Si no m'he equivocat amb Krinkins, tindrem una munió bastant nombrosa esperant quan arribem a la Central de Patrulles aquesta nit.

-Tots ells desarmats -li va recordar Brightwater.

-No per molt temps -va dir LaRone -. Estem parlant d'una caserna de patrullers. Hauria d'haver quantitat de blàsters emmagatzemats dins.

- I vols oferir-los a una torba irada? -Va replicar Quiller.

-No, per això és que li vaig demanar a Krinkins que portés als ex-patrullers -va dir LaRone -. Amb sort, tindran tant l'entrenament com l'autoritat moral per fer-se càrrec.

-Segueix sent una bogeria -va insistir Brightwater -. Marcross? Has estat terriblement callat.

-Per descomptat que és una bogeria -va acordar Marcross -. La meva única pregunta és com exactament la portarem a terme.

Brightwater mirà a Quiller i Grave, amb un gest de sorpresa a la cara.

-Esteu de broma -va dir, tornant la mirada a Marcross -. Tu, precisament, vols fer això?

-Recordes que som fugitius, oi? -Va preguntar Grave.

-I en última instància som fugitius perquè no ens agrada que se'ns ordeni abusar de la nostra autoritat -va replicar Marcross -. Serem selectius pel que fa a quins abusos ens enfrontem i a quins els hi donem l'esquena?

- Estàs segur que no és tan sols el rancor que li guardes a la gent com aquesta que governa en el teu propi sector? -Va preguntar agressivament Quiller.

-Admeto que hi ha alguna cosa d'això -va concedir Marcross -. Però els meus sentiments personals no canvien la realitat de la situació. -Va assenyalar a LaRone -. Fa un minut LaRone va esmentar l'autoritat moral. Si nosaltres, com a representants de l'Imperi. No la tenim, qui la té?

-Tret que no som representants de l'Imperi -li va recordar Quiller-. Ja no.

-Cav'Saran no ho sabrà -va dir LaRone -. I si fem això bé, tampoc sabrà que no tenim una legió sencera darrera de nosaltres.

Durant una llarga estona la sala va estar en silenci. Després Grave va arronsar les espatlles.

-Ja que tots estem d'acord que és una bogeria, no m'importa seguir endavant. A més, hem de recuperar les moto-jets d'en Brightwater.

-Això és veritat -va dir Brightwater amb reluctància.

Quiller va agitar el cap, deixant anar l'alè en un suau esbufec.

-Oh, és clar, per què no? -Va dir-. Assumint que puguem idear un pla mitjanament realitzable.

-No et preocupis per això -li va assegurar LaRone ombrívolament-. L'única qüestió que importa és quant dany volem infligir a la gent d’en Cav'Saran. Això és el que tenia en ment...

Següent