Lleialtat (IV)

Anterior

Capítol Quatre

-Així que -va dir l'Emperador Palpatine, amb els ulls llampant entre les ombres del pic de la seva caputxa -tot és com ho sospitava. Moff Glovstoak és un traïdor.

-Com a mínim ha comès desfalc, senyor -va dir la Mara-. Jo no podria dir si ha comès o no una autèntica traïció.

-Jo considero que el robatori de fons imperials és traïció -va replicar l'Emperador-. El teu treball en això s'ha acabat, la meva nena, altres continuaran des d'aquí. Ho has fet bé.

-Gràcies -va dir la Mara, sentint que la calor de la seva aprovació fluïa per ella-. Llavors, llevat que hi hagi alguna cosa més urgent pendent, sol·licito permís per fer una investigació sobre les sis obres d'art que vaig trobar en la cambra d’en Glovstoak. Les que vaig examinar semblaven formar part d'un grup de deu que van ser robades d'una galeria fa cinc anys, durant un atac a una cèl·lula rebel a Krintino.

La cara de l'Emperador es va enfosquir.

- Així que, a més de desfalc, Glovstoak també podria estar connectat amb l'Aliança Rebel?

-O podria tenir una connexió amb les forces imperials que van portar a terme l'atac -va assenyalar la Mara, una mica cautelosa. L'Emperador era savi i bo, però tenia sovint una estranya tendència a veure rebels i conspiracions rebels on en realitat no podien existir-. O podria ser simplement que uns pirates o lladres van aprofitar el caos de l'atac per robar i fugir. El més interessant de l'assumpte és que aparentment Glovstoak les va comprar a través d'una casa de subhastes, el que suggereix que ell i el venedor volien posar un segell d'autenticitat a la transferència.

-Has dit que van ser robades deu -va dir l'Emperador-. I només sis d'elles estaven en la cambra d’en Glovstoak?

-Sí -va confirmar la Mara-. I les sis aparentment van ser comprades al mateix temps fa aproximadament divuit mesos.

- On són les altres quatre?

-Pel que sé fins ara, continuen desaparegudes -va dir la Mara-. Aquesta és una de les preguntes que m'agradaria respondre. Una altra és per què el propietari original va decidir de sobte que necessitava semblant injecció de diners fa any i mig.

Durant un minut, l'Emperador va guardar silenci, i la Mara va sentir una punxada de satisfacció. Les transferències privades d'objectes valuosos havien tingut lloc des de sempre per tot l'Imperi, per multitud de raons legítimes o fregant els límits de la legalitat. Semblants preguntes, venint de molts dels altres consellers i ajudants de l'Emperador, segurament haurien estat rebutjades amb un gest de mà com a irrellevants.

Però la Mara era la Mà de l'Emperador, reclutada i entrenada personalment per ell, i ell confiava en els seus instints.

-La pèrdua de l'Estrella de la Mort va ser un gran cop fins i tot per als meus aliats més forts -va dir finalment-. Alguns, potser, podrien estar preguntant-se si realment el millor és que sigui el meu Imperi qui guanyi en aquest conflicte contra l'Aliança Rebel.

-És clar que ho és -va dir la Mara automàticament.

L'Emperador li va oferir un altre prim somriure.

-Per descomptat -va convenir-. Però no tothom veu les coses amb tanta claredat com tu i jo. Si Glovstoak no està connectat a la Rebel·lió, potser algun dels nostres ciutadans més acabalats hagi decidit jugar en tots dos bàndols. Digues, quina és la presència rebel actual en el sector Shelsha?

-Encara no ho sé -va dir la Mara-. Estava planejant contactar amb Shelkonwa i demanar a l'oficina del governador Choard que em fes un resum.

-No ho facis -va dir l'Emperador, arquejant les comissures dels llavis amb menyspreu-. Barshnis Choard és un administrador competent, però té massa vincles amb els rics i poderosos del seu sector. Podria filtrar la notícia de la teva recerca a la mateixa gent que busques. No, en el seu lloc faràs servir la meva biblioteca personal per a la investigació.

La Mara va inclinar el cap.

-Gràcies, senyor.

L'emperador va alçar una mà davant d'ella.

-Vés -va dir.

La Mara va fer un pas cap endavant i va agafar la mà estirada, sentint una fresca onada de calor i força fluir per ella, i després va tornar a retrocedir.

-Una cosa més, senyor -va dir-. Quan arresti el Moff Glovstoak i a la seva administració, podria demanar-li que un membre de la plantilla, el general Deerian, quedi exempt de càstig?

L'Emperador la va observar pensatiu.

- Creus que és innocent de la traïció d’en Glovstoak?

-Estic convençuda -va dir la Mara-. També és un home honest i honrat. No desitjo veure a l'Imperi privat dels seus serveis.

Els llavis de l'altre s'havien torçat lleugerament en sentir la paraula honrat. Però no va fer altra cosa excepte assentir.

-Com vulguis, la meva nena -va dir-. Faré que el general Deerian sigui transferit immediatament a una posició aquí, al Centre Imperial, on romandrà fora de perill de la imminent destrucció d’en Glovstoak.

-Gràcies -va dir la Mara. Girant-se, va caminar a través de l'extensió del saló del tron, va passar al costat dels silenciosos Guàrdies Reials amb les seves túniques vermelles, i va entrar al turboascensor.

La biblioteca de l'Emperador era un lloc immens i molt privat, utilitzat només per uns pocs dels seus millors agents, i només amb el seu permís exprés. Normalment, hi havia un grapat d'assistents a mà per ajudar, però la Mara es va sorprendre per l'inusual silenci mentre caminava entre les altes prestatgeries d'arxius de targetes de dades cap a les estacions de consulta del centre. Aparentment, tots els assistents havien tingut la sobtada necessitat d'estar en qualsevol altra part.

Quan va envoltar l'últim fitxer va descobrir la raó de la seva absència. Assegut sol en una de les tres estacions d'ordinador estava Darth Vader.

-Lord Vader -va dir educadament quan va passar al costat d'ell, posant la seva mirada automàticament a la pantalla enfront seu.

Ell va alçar una mica el braç, el just per bloquejar la visió.

-La Mà de l'Emperador –la va saludar al seu torn, amb una veu fins i tot més profunda i ferma i fosca de l'usual-. Què vol?

-He rebut permís per fer una investigació -va dir la Mara, continuant la seva marxa fins a seure en una de les altres estacions.

Però fins i tot mentre connectava la consola i començava a teclejar la seva recerca de dades, podia sentir la seva atenció concentrada passant de la seva recerca a la pròpia Mara. Vader sempre havia estat bastant educat, però fins i tot sense la sensibilitat de la Força de la Mara quedava bastant clar que ella no li agradava.

Mai va poder descobrir per què. Per descomptat, els seus objectius eren els mateixos: servir a l'Emperador i al seu Nou Ordre. Potser ell pensava que l'entrenament de la noia li havia robat a l'Emperador massa temps i atenció, o potser sospitava que ella estava intentat suplantar-lo davant els ulls del gran home.

Tots dos pensaments eren ridículs, és clar. La Mara tenia una feina a fer, i Vader tenia la seva, i no tenia sentit buscar segones intencions a la saviesa amb la qual l'Emperador els hi donava feina a tots dos.

Però encara havia de trobar una manera de fer que Vader entengués aquesta idea.

-Busca informació sobre els rebels -va dir Vader.

- No ho fem tots? -Va dir secament la Mara-. Especialment, estic interessada en els del sector Shelsha. No sabrà alguna cosa sobre això?

-No hi ha bases conegudes ni suposades en el sector -va retrunyir el senyor Fosc-. L'únic lloc d'escolta principal va ser assaltat i destruït fa uns dies. Sospito que hi ha també algunes rutes de subministraments importants que travessen el sector, però encara cal verificar-ho.

- Algun simpatitzant important?

El sentiment de fredor al seu voltant va augmentar.

-Hi ha simpatitzants per tot arreu -va dir-. De la mateixa manera que hi ha altres que conspiren per enderrocar els seus superiors.

La Mara va sentir com la travessava una desagradable tremolor.

-Lord Vader, pot estar segur que no tinc la menor intenció...

-Bon dia, Mà de l'Emperador -li va tallar Vader. Amb un voleteig de la seva capa negra, es va posar dret, apagant la consola, mentre ho feia. Donant-se la volta, va començar a marxar.

-Gràcies per la seva ajuda, Lord Vader -li va dir la Mara.

L'altre no va respondre, i la sensació de fredor s'esvaïa mentre s'allunyava. La porta es va obrir, lliscant, amb un gest seu, i va sortir de la biblioteca.

La Mara va prendre alè profundament, i va deixar escapar un sospir cansat. Per què estava preocupat, de totes maneres? La lleialtat era, després de tot, una de les grans qualitats de l'Emperador, la lleialtat a tots aquells que li eren lleials. Com podria Vader pensar tan sols que el seu Mestre anava a apartar-lo del seu costat per qualsevol altre? Especialment per algú tan jove i inexpert com la Mara?

Agitant el cap, va tornar a centrar-se en la seva consola, forçant la seva ment a tornar a la feina. Així que hi havia rutes de subministraments rebels a través del sector Shelsha. Era bo saber-ho. Va acabar de teclejar la seva petició d'informació general sobre els rebels, i després va afegir una recerca de línies de trànsit de més o menys importància, espaiports fora de la llei, i qualsevol centre conegut de contraban o altres activitats criminals.

L'ordinador va començar a treballar, i la Mara es va recolzar a la cadira a esperar... i mentre encongia les seves cansades espatlles, els seus ulls van caure sobre la consola d’en Vader. El Senyor Fosc mai era molt agradable, però quan tornava a pensar en la seva breu trobada li donava la impressió que havia estat més al límit que habitualment.

Potser podria descobrir per què.

Va donar un cop d'ull a la sortida mentre s'aixecava i anava a l'altra consola, preguntant-se breument què faria Vader si la descobrís amb les mans a la massa. Però era una oportunitat massa bona com per deixar-la passar. Asseguda, va encendre la màquina. Hi havia un truc informàtic que el Senyor Fosc potser no sabés com bloquejar...

No el sabia. Introduint el codi apropiat, la Mara va obtenir l'últim arxiu al qual s’havia accedit des d'aquest terminal.

Era un programa de recerca. Un altament sofisticat, a més, que havia estat garbellant a consciència les gravacions personals de centenars de sistemes estel·lars quan Vader va interrompre el seu treball i el va apagar.

I no tant sols gravacions personals, sinó també informes de moviment i albirament, perfils financers, permisos de viatge, i qualsevol altre mitjà que l'Imperi tingués a la seva disposició per localitzar o rastrejar a un dels seus ciutadans.

Va ascendir al principi del document, buscant la llista de noms dels objectius. Si Vader estava intentant rastrejar de nou les connexions del príncep Xízor amb Sol Negre, l'Emperador anava a enfadar-se molt amb ell.

Però per la seva sorpresa, només hi havia un nom a la llista.

Luke Skywalker.

La Mara va arrufar les celles, buscant en la seva memòria. Hi havia escoltat aquest nom anteriorment?

No ho creia. Però llavors ella amb prou feines tenia divuit anys i era una nouvinguda a la cort de l'Emperador.

Mentrestant, tenia la seva pròpia feina a fer. Arxivant el nom per a futures referències, va apagar la consola i va tornar a la seva pròpia recerca.

Al Han no va sorprendre en absolut l'aspecte del punt de trobada, que va resultar ser com la resta dels petits forats que el general Rieekan havia acumulat per tot l'Imperi per poder amagar-se. Era tranquil, raonablement privat, i una de les imitacions més pobres que mai havia vist del que havia de ser una base militar.

Malgrat tot, hi havia una cosa que feia que valgués la pena. La Leia hi era.

-Han –li va saludar amb el seu somriure oficial de costum quan baixava per la rampa del Falcó-. Sembla que heu tingut un petit enfrontament.

-No exactament -li va assegurar, tornant-li el somriure. La freda formalitat del seu somriure no li havia enganyat ni per un instant, per descomptat-. Els altres han aconseguit arribar bé?

-Gairebé tots -va dir, amb un gest de contrarietat apuntant a la cara-. Chivkyrie encara no ha aparegut.

Han va mirar per sobre l'espatlla cap al Luke i Chewbacca, que estaven ajudant als tècnics a treure el seu equip dels cellers del Falcó.

- Vols que Chewie i jo anem a buscar-los?

-Em temo que no sigui aquest tipus de problema -es va lamentar-. Estem tenint problemes amb tota la seva organització.

-Ah... polítics -va dir en Han, assentint-. En aquest cas, pots deixar-me al marge.

-Sí, això pensava -va dir la Leia-. A propòsit, la Mon Mothma vol veure'ns a tots nosaltres en el centre de comandament. Tu, Luke i jo.

- Qui?

-Mon Mothma -va repetir pacientment la Leia-. La comandant suprema de l'Aliança, recordes?

-Ops -va dir Han quan el nom va aparèixer per fi en la seva memòria-. Ella.

-Sí, ella -va dir la Leia-. Té un treball per a nosaltres.

En Han va reprimir una ganyota. Una altra vegada el mateix: tothom assumint sense més ni més que ell i Chewbacca estaven oficialment a bord d'aquella condemnada nau.

-Bé -va dir-. Anirem quant haguem acabat.

La Leia va alçar lleugerament les celles, i per un instant en Han va pensar que li anava a recordar quin era el seu lloc. Però potser va recordar a temps que en realitat ell no tenia cap lloc allà.

-Ens veurem allà, llavors -va dir, i va marxar.

- Algun problema? -Va preguntar Luke rere d'ell.

E$n Han es va girar per veure el noi caminant cap a ell.

-No més del que és habitual -va dir-. Per què?

-La Leia semblava preocupada.

-La seva Altesa Reial sempre està preocupada -va grunyir en Han, molest a desgrat. Des que van rescatar la princesa de l'Estrella de la Mort, Luke sempre havia estat orbitant sobre ella, i des de Yavin en Han tenia la impressió que tots dos tenien la classe de profunda connexió espiritual en què Luke podia notar els estats d'ànim i sentiments d'ella.

O potser era part de tota aquesta bogeria de Cavaller Jedi que li havia entrat. A vegades al Han li resultava difícil decidir quina part de la personalitat d’en Luke li resultava més molesta.

Malgrat tot, en general el noi era un bon noi. Millor que moltes de les persones amb les que en Han havia hagut de lidiar durant anys.

-Té moltes responsabilitats -li va recordar tranquil·lament en Luke-. I allò d'Alderaan encara està bastant recent.

En Han va fer una ganyota. El noi tenia raó, és clar. La Leia havia estat llavors massa ocupada per reaccionar massa, però des d’allò de Yavin havia tingut més temps perquè el dolor i l'horror de la destrucció del seu món comencés a atabalar-la.

I ja posats, Luke també havia rebut un parell de puntades a l'estómac, primer perdent a la seva tia i el seu oncle, i després veient com el vell Kenobi era assassinat davant seu. El mínim que en Han podia fer era donar-los una mica de corda. A tots dos.

-Sí, ja sé -va dir-. A propòsit, la nostra gloriosa comandant suprema vol que anem al centre de control quan tinguem temps.

-Genial -va dir en Luke, visiblement emocionat per la perspectiva d'una altra missió-. Anem. Chewie pot supervisar la resta de la descàrrega.

Salta quan t'ho ordenin. La vella dita militar va creuar per la ment d'en Han. Pregunta "fins on?" Mentre puges. No importava quants dubtes pogués tenir en Han encara sobre aquesta Rebel·lió; Luke clarament acabava de saltar amb els dos peus.

Hi havia saltat, i ni tan sols es preocupava a preguntar fins on mentre pujava.

Dóna'ls-hi corda, es va recordar en Han fermament. Molta corda.

-És clar -va dir-. Vegem que vol sa altíssima altesa.

La Mon Mothma era una dona d'aspecte regi amb cabell castany i curt, i ulls d'un pàl·lid blau verdós. Portava una senzilla túnica blanca decorada únicament amb un medalló d'algun tipus al voltant del coll. Asseguda a la capçalera de la taula de juntes, flanquejada pel general Rieekan a la dreta i la Leia a la seva esquerra, tenia exactament el que en Luke hauria esperat trobar en el líder de l'Aliança Rebel: nervis temperats, força i determinació.

-Gràcies per estar aquí amb nosaltres avui, capità Solo; Mestre Skywalker -va dir, saludant amb un solemne gest de cap a cada un d'ells per torn-. Tots dos han servit a la Rebel·lió amb valentia, i la galàxia sencera està tremendament en deute amb vosaltres. Ara hem vingut a demanar-los que facin un altre servei més per a nosaltres.

Fent una ullada al Han, Luke va veure la seva mirada cautelosa i el lleuger mig somriure que començava a dibuixar-se en els seus llavis.

-Estarem encantats... -Va començar.

-Estem escoltant -el va tallar en Han.

Luke va fer una ganyota de disgust. Però la Mon Mothma no es va adonar de la brusquedat, o almenys va decidir ignorar-la.

-Com saben, l'Aliança Rebel està formada per molts grups que una vegada van lluitar la seva pròpia guerra individual contra la tirania de l'Emperador Palpatine -va dir-. Va ser únicament quan ens vam començar a unir i coordinar els nostres esforços...

-Coneixem la història -va interrompre en Han de nou-. Quina és la missió?

Al costat de la Mon Mothma, la Leia es regirava al seu seient, mirant fixament al Han en una silenciosa advertència. Però, un cop més, si la Mon Mothma s'havia irritat o sentit ofesa, no va donar mostres d'això.

-Un dels grups membres, República Redux, està liderat per un adarià anomenat Yeeru Chivkyrie -va dir la dona de més edat-. Té una proposta que creu que donarà un gran impuls a la Rebel·lió.

-Els impulsos són bons -va dir en Han-. Quin és el problema?

-El problema -va dir la Mon Mothma -és que els líders de dos dels altres grups del sector s'oposen fermament al projecte sempre que Chivkyrie estigui a favor.

- Com de fermament? -Va preguntar en Han.

La Mon Mothma va prémer breument els llavis.

-Estan amenaçant amb abandonar la Rebel·lió si el pla d'en Chivkyrie és acceptat.

- Són gent que mantingui la seva paraula? -Va preguntar en Han.

Luke li va mirar incrèdul.

- Quina mena de pregunta és aquesta?

-Una perfectament vàlida -va dir en Han, sonant una mica a la defensiva-. Crec que la raó per la qual vàrem retirar el lloc d'escolta a Teardrop va ser perquè l'Aliança ja no tenia molt a fer a Shelsha.

-En realitat, Skywalker, és una bona pregunta -va dir en Rieekan-. Hem tingut problemes per tenir un suport real en el sector, en part per problemes culturals, en part per lluites internes com aquesta.

-Si ens cenyim a les xifres, el grup d’en Chivkyrie és el més petit dels tres en qüestió -va afegir la Leia-. Els adarians tenen un estricte sistema de capes socials, el que significa que Chivkyrie ha reclutat a la seva gent gairebé exclusivament de la capa secundària, a la qual ell pertany. La resta de la població no sembla interessada a combatre l'Imperi.

-Em pensava que s'esperava que tots renunciessin en aquest tipus de lluites internes quan s'unien a l'Aliança -va dir en Luke.

-Aquest era l'acord -va dir Rieekan-. Però els adarians són gent obstinada. Una vegada que tenen una idea, és gairebé impossible fer-los canviar d'opinió. -Va tornar la mirada a la Leia-. Llevat que qui ofereixi la idea alternativa sigui d'una capa superior, raó per la qual anem a enviar la princesa Leia com a mediadora.

- He d'entendre que no saben gaire del pla d’en Chivkyrie? -Va preguntar en Luke.

-En realitat, no tenim ni idea de què és -va dir Rieekan-. Es nega a discutir l'assumpte per HoloNet, ni tan sols amb transmissions encriptades. L'única manera que trobem per a això és enviar-los al sector Shelsha per parlar amb ell.

Luke va trigar un instant d’adonar-se del pronom. Han, com de costum, ho va captar l'instant.

- Enviar-nos? -Va preguntar, fent èmfasi en l'última síl·laba.

-Sí -va dir Rieekan, mirant-lo fixament als ulls-. M'agradaria que vostè i l’Skywalker acompanyessin la princesa.

Luke va sentir que se li accelerava una mica el cor. Una altra missió per a la Rebel·lió... I a més hauria de passar temps amb la Leia!

-Volem mantenir l'assumpte el menys notori possible -va explicar la Leia-. Això vol dir res de naus de l'Aliança, i res de personal clarament relacionat amb l'Aliança.

- Res de personal clarament relacionat amb l'Aliança? -Va repetir en Han.

Luke el va mirar amb les celles arrufades. Què li passava al Han?

-Només vol dir que encara no tenim cap rang o estatus oficial -va explicar, intentat servir d'ajuda.

Aparentment, va ser la frase equivocada. Han li va donar una fugaç mirada i es va tornar cap a Rieekan.

- On anirem exactament?

-Com va dir la princesa, tots volem intentar passar desapercebuts, inclòs Chivkyrie -va dir el general-. Viu a Ciutat Makrin, la seu del govern a Shelkonwa, el planeta capital, però en realitat van a trobar-se amb ell en un sistema inhabitat a unes poques hores de vol de distància.

-No sabem si l'Imperi està monitorant els seus moviments -va afegir la Leia-, però si és així, hauria de ser capaç d'escapolir-se en aquesta distància sense despertar cap alarma.

-Assumint que sigui capaç d'acabar amb les lluites internes sense una setmana de discussions -va dir en Han.

-Ella és capaç -va dir la Mon Mothma, amb una tranquil·la confiança-. Desitgen acompanyar-la?

-Jo sí -va dir Luke fermament, atrevint-se a enviar un petit somriure en la direcció de la Leia. La seva recompensa va ser un somriure igualment subtil.

-Bé, suposo que sí -va dir en Han, amb un to molt més reticent-. Quan ens anem?

-No abans d'uns dies -va dir Rieekan-. Hem d'arreglar primer alguns detalls amb Chivkyrie i els altres líders.

- Com la forma que ha de tenir la taula de conferències? -Va suggerir en Han.

La Leia i en Rieekan van intercanviar mirades.

-Els farem saber el programa tan aviat com el tinguem -va dir el general-. Gràcies per venir.

-I, un cop més, l'Aliança està en deute amb vosaltres -va dir la Mon Mothma.

-Molt bé -va dir Han. Es va aixecar i va abandonar la sala. Luke el va observar marxar, preguntant-se què li passava exactament.

Era, segons sembla, una pregunta universal.

- Què passa amb ell? -Va preguntar Rieekan.

-No ho sé -va dir en Luke-. Ha estat així també tot el camí de tornada des de Teardrop.

-Aniré a parlar amb ell -es va oferir la Leia, aixecant-se -. Gràcies pel seu temps, Mon Mothma; general Rieekan.

-Gràcies a tu -va dir seriosament la Mon Mothma.

-Fes-me saber si hi ha qualsevol cosa que pugui fer sobre en Solo -va dir Rieekan-. Necessitem tota la bona gent que puguem tenir.

- Realment creu que hi ha una bona persona sota tot això? -Va preguntar la Leia secament.

-És clar que n'hi ha. -Rieekan va arronsar les espatlles-. En algun lloc.

La Leia va aconseguir arribar fins al Han al Falcó just quan els tècnics estaven desembarcant els últims paquets de l'equip de Teardrop.

-Han -va saludar cortesament.

-La seva Il·lustríssima Senyoria -va respondre, inclinant el cap cap a ella.

Amb un esforç, va reprimir la rèplica que li va venir a la ment. Per què feia això? Sabia que odiava aquesta mena de sarcasme.

O potser era per això que ho feia.

-Has estat una mica brusc aquí dins -va dir en el seu lloc-. I irrespectuós.

En Han va torçar els llavis.

-No era la meva intenció -va dir-. No els hi he faltat al respecte. Bé, no a Rieekan, en qualsevol cas, he vist molts mals oficials com per a distingir-ne un de bo quan el veig.

-Bé, si no va ser falta de respecte, va ser una imitació bastant bona -va dir la Leia.

En Han li va donar l'esquena i va començar a jugar amb una peça d'equipament de la part baixa del Falcó.

-El que passa és que no m'agrada la política -va dir per sobre de l'espatlla.

-No es tracta de política, Han -va dir ella-. Es tracta de la supervivència contra...

-Per descomptat que es tracta de política –li va interrompre, girant-se per mirar-la -. Sempre es tracta de política. Un líder rebel lluita per obtenir el que vol, els altres líders intenten impedir que s’emporti tot el mèrit, i tu, Mon Mothma i Rieekan intenteu calmar els ànims crispats de tot el món. Això no és supervivència, princesa. És política.

- Això és el que et molesta? -Va preguntar la Leia, garbellant ràpidament el seu discurs a la recerca de pistes-. No t'estan reconeixent prou mèrits?

-Per descomptat que em reconeixen prou mèrits -va dir-. No recordes la brillant medalla que em vas posar al coll?

La Leia va sentir com les galtes li cremaven.

-Les meves disculpes, capità Solo -va dir amb més sarcasme del que realment pretenia-. Només estic intentant comprendre't.

Durant la més breu fracció de segon ella va creure veure una cosa gairebé vulnerable als ulls d'ell. Però el moment va passar, i la màscara de cínica indiferència va tornar de nou al seu lloc.

-No et molestis –li va aconsellar-. Fins i tot si ho fessis, no t'ho creuries.

Es va tornar de nou, pretenent tenir els ulls i les mans ocupades amb fragments aleatoris de l'equipament del Falcó. La Leia va romandre on era durant uns segons, fins que va estar clar que la conversa havia acabat. Donant-se la volta, es va anar creuant la coberta de l'hangar, amb calor encara en les seves galtes. Mai a la vida havia trobat un home amb una força que admirés tant i que al mateix temps li inspirés ganes d'escanyar-lo amb les mans.

Luke estava esperant just fora de la porta de l'hangar.

- Alguna cosa? -Va preguntar.

-Només la fatxenderia habitual -va dir la Leia amb un sospir-. Potser tu puguis treure’n alguna cosa més.

Els ulls d’en Luke van fer un cop d'ull sobre l'espatlla de la Leia.

-Probablement sigui millor esperar que es calmi.

-Simplement desitjaria saber què va ser el que li va posar nerviós en primer lloc -va dir la Leia-. Ha parlat de la política, però sé que això no ho és tot.

-Mentrestant, hem d'anar al sector Shelsha -va dir en Luke-. Espero que el general Rieekan tingui un pla alternatiu per al transport.

-Segur que el té -va dir la Leia-. Però encara tenim uns dies. Potser puguem fer que en Han vingui.

-Sí -va dir un Luke, ple de dubtes-. Potser.

 Següent