La Prova del Tirà (4 Int)

Anterior

QUART INTERLUDI

Maltha obex

Aquell dia feia molt fred a Maltha Obex, la temperatura es trobava per sota del normal fins i tot tenint en compte el que havia de considerar-se normal en un planeta que portava cent anys gelant sota la presa implacable d'una petita era glacial. Una brutal tempesta que abastava mig continent estava assotant les latituds nord amb vents terribles i cortines de diminuts flocs de neu tan durs i abrasius com partícules de sorra. La tempesta havia obligat a l'Equip Alfa a abandonar les seves excavacions en el camp de gel que s'estenia a l'est del Cingle 80.

Els refugis tèrmics de l'Equip Alfa portaven tota la nit tirant de les seves subjeccions, com si es delissin de remuntar el vol i caminar donant tombs per tota aquella desolació gelada. Quan Bogo Tragett es va posar el vestit protector per inspeccionar la cúpula d'excavació de l'equip que liderava, es va trobar que el túnel a prova d'estrips que unia el seu refugi a la cúpula s'havia esberlat d'un extrem a un altre i havia quedat convertit en diminutes banderoles grogues que aletejaven al llarg dels cables de tensió. La visibilitat havia estat reduïda pràcticament a zero per les ràfegues de vent i neu, tan intenses que eren capaces de tornar invisible una cúpula de treball d'un viu color blavós que no estava a més de cinc metres de distància d’en Tragett.

Dins de la cúpula Tragett va descobrir un escalfador tan fred com un tros de gel, un enorme munt de neu d'una blancor cristal·lina i un raig incessant de partícules de neu que entraven per sota del sòl parcial de la cúpula. L'escalfador havia consumit en una mica menys de deu hores el subministrament de combustible calculat per a tres dies, i després s'havia donat per vençut i havia deixat de funcionar.

En Tragett va optar per fer el mateix. Va anar fins al refugi dels subministraments per un túnel de connexió encara intacte, es va posar en contacte amb l’Abismes i va sol·licitar que anessin a recollir-los, i després va trucar a la resta de l'equip i els va dir que recollissin totes les pertinences personals i l'instrumental que poguessin portar a les mans o a l'esquena. Després tot es va reduir a esperar que les condicions meteorològiques milloressin prou perquè la llançadora de l'expedició, que havia estat dissenyada pensant en aquesta classe de problemes climàtics, pogués obrir-se pas a través d'ells fins on es trobaven.

L'espera es va allargar tres hores, durant les quals el refugi d’en Tragett va aconseguir deixar-se anar de les seves subjeccions i va ser llançat contra el costat de la cúpula d'excavació assotat pel vent. Abans que el refugi tornés a quedar lliure i es perdés en la llunyania, ja havia esfondrat una tercera part de la cúpula i aconseguit que les cares de dos membres de l'equip es tornessin tan blanques com el paisatge.

Però el doctor Joto Eckels no va pensar ni per un sol instant a oferir un petit descans a l'Equip Alfa a bord de l’Abismes de Penga. Lamentava la pèrdua de l'instrumental i del temps invertit a N3 sense que s'hagués obtingut cap resultat ni de l'un ni de l'altre..., però hi havia molts més llocs on excavar i massa poc temps. Confiant que en Tragett seria capaç de cobrir les necessitats de motivació del seu equip, l’Eckels havia enviat la llançadora al relativament suau clima del punt S9, on la temperatura a l'alba havia estat de vint graus per sota del punt de congelació sota un cel clar.

-Hem precarregat la llançadora amb tot l'equip d'excavació disponible, des de cúpules fins a peces soltes -va informar al Tragett mentre la llançadora virava cap a l'est en lloc de pujar pel cel -. Pot treure tots els recanvis que necessiti d'aquest material. Jo diria que no hauria de tenir cap dificultat per haver-se instal·lat cap al vespre, i així podrà estar preparat per reiniciar els treballs quant es faci de dia.

En Tragett, que era un veterà i un home molt pragmàtic, va comprendre els motius que havien impulsat a l’Eckels a prendre aquella decisió.

-Afirmatiu, Abismes de Penga. Però si aquest és el pla, llavors m'agradaria treure d'aquí a Tuomis i portar-lo a un altre en el seu lloc. Porta algun temps lluitant amb la febre dels refugis i no es troba gaire bé.

-La meitat del treball que comporta muntar un campament es fa a l'aire lliure -va replicar l’Eckels-. El simple fet de poder veure aquest horitzó potser farà que se senti millor, i a més, haver de treballar dur sempre resulta menys depriment que estar tombat durant tota la nit escoltant udolar el vent. Esperem vint hores, i ja repassarem les opcions quan sapiguem com està al matí.

Amb la crisi de l'Equip Alfa relegada al passat, l’Abismes de Penga va tornar a la seva pauta orbital normal, i l’Eckels es va anar posant en contacte amb els altres equips per rebre els seus informes d'actualització quotidians. L'Equip Beta estava duent a terme una exploració en aigües profundes des d'un campament situat sobre l'enorme llosa de gel d'un iceberg, i l'Equip Gamma estava treballant en els cingles que s'estenien sobre la glacera Stopa-Krenn, on buscava habitacles qelles posteriors a la catàstrofe i artefactes nòmades.

-Disposen d'un dia més per acabar el que estiguin fent -va informar el cap de l'Equip Beta-, i després els traslladaré a S11. Alfa ja no té res més que fer a N3, així que encara no hem trobat cap ciutat..., i aquesta és la raó per la qual vaig a concedir prioritat màxima a aquesta recerca durant el temps que ens queda.

-Entesos, doctor Eckels. Ja no queda gran cosa de trobar, així que no tenim res a objectar.

Les notícies que l’Eckels va comunicar a Gamma, transmeses mitja òrbita després, eren més o menys similars.

-Disposen de cent hores per trobar un habitacle confirmat i indubtable abans que els tregui d'allà i divideixi els seus efectius en dos grups perquè puguem fer torns dobles a S9 i S11. Ja tenim totes les escates de pell, frotis de callositats, restes abandonades a corre-cuita i membres cremats pel gel que pot arribar a digerir l'Institut. No ens anirem d'aquí sense haver fet una ullada a la seva forma de vida..., abans si és que no després, i a ser possible tant abans com després.

-Entès -va dir el cap de l'equip Gamma -. Deixeu-me parlar amb Tia sobre els sondejos laterals d'ahir. Hi ha un punt que m'agradaria que inspeccionés amb més deteniment.

-Li transfereixo la comunicació.

L’Eckels va estudiar el programa de treball en la pantalla del seu quadern de dades durant uns moments més i després el va arxivar a la memòria. Sabia que estava sent implacable tant amb els equips de la superfície com amb els analistes i catalogadors del laboratori, però no veia cap altra alternativa real. Disposarien de l’Abismes de Penga durant vint dies més..., després dels quals l'expedició a Kogan 6 del doctor Bromial, que ja havia estat retardada dos mesos, passaria a disposar de la nau. Això els deixava tretze dies productius a Maltha Obex i setze dies malgastats en el viatge de tornada a Coruscant.

«Tot aquest temps només per traslladar les nostres mans i els nostres cervells des d'un costat de la galàxia a l'altre... L'univers és una ofensa vivent a qualsevol concepte raonable de l'ordre.»

L’Eckels es va trobar envejant al seu client per tenir a la seva disposició una nau com el Meridià. El veloç navili de casc negre que es va encarregar de la recollida havia fet un viatge d'anada i tornada a Coruscant en menys temps del que la ja bastant vella nau d'investigació necessitaria per acabar el trajecte de tornada. Però l'Institut Obroà mai invertiria els seus preciosos recursos en una cosa tan efímera com la velocitat.

-L'arqueologia no és una carrera -hagués dit el director bel-dar-Nolek si hagués estat allà-. És una professió per als que tenen paciència. Els arqueòlegs, que pensem en termes de segles i mil·lennis, difícilment podem prestar atenció al fet de transcórrer un grapat de dies.

Però bel-dar-Nolek ja no feia treballs de camp. El viatge més llarg que efectuava amb regularitat es reduïa a un passeig de vint minuts des del seu treball fins al seu despatx a l'Institut.

L’Eckels va sortir de la cabina de comunicacions i va començar a caminar cap a popa i els laboratoris. Però abans que hagués arribat a ells, va sentir com li deien pel sistema de comunicació interior de la nau.

-Capità Barjas al pont, si us plau. Doctor Eckels al pont, si us plau.

L’Eckels va reconèixer la veu del primer oficial, que ja portava nou anys amb la nau i havia pres part en un nombre incomptable d'expedicions. També va reconèixer la nota d'urgència que convertia les paraules d’en Manazar en alguna cosa més que una educada petició. L’Eckels va girar, va invertir la direcció dels seus passos i va afegir una mica d'apressament fins que va entrar a la secció de la tripulació i va pujar per l'escaleta triangular que portava al pont.

Barjas havia arribat abans que ell.

-Doctor -va dir, saludant-lo amb una inclinació de cap.

- Què passa?

En Barjas va assenyalar la pantalla de navegació, i en Manazar va estirar el braç per assenyalar el finestral davanter.

-Una nau ve cap a nosaltres -va dir en Barjas.

-I sembla que no els ha agradat massa trobar-nos aquí -va afegir Manazar.

Tement ser seguit, en Pakkpekatt havia fet que la Dama Afortunada executés una sèrie de tres salts hiperespacials durant el trajecte fins a Maltha Obex. Els salts extra van afegir menys d'una hora a la durada del viatge, però van incrementar considerablement les dificultats a què hauria d'enfrontar qualsevol perseguidor que estigués intentant endevinar cap a on es dirigien.

Després d'haver adoptat aquestes precaucions extra per assegurar-se que ningú els molestaria, en Pakkpekatt es va sentir encara més preocupat quan va descobrir que encara que el planeta era mort, no es trobava desert.

-El senyal del seu transductor indica que és l’Abismes de Penga, registrat a Coruscant, Propietat de l'Institut d'Arqueologia Obroà i al comandament del Capità Dolk Barjas. Dades suplementaris: longitud cent vint, eslora trenta-dos, sense armament registrat, índex de velocitat...

- Pot suprimir la capacitat comunicativa d'aquesta nau, agent Taisden?

-La local sí, però no puc fer res que afecti al sistema d'hipercomunicacions -va respondre en Taisden.

-Doncs llavors no faci res -va dir en Pakkpekatt.

-No estarà pensant adoptar cap mesura massa dràstica, oi, Coronel? -Va preguntar Hainmax, visiblement preocupat -. No només es tracta d'una nau civil, sinó que a més és una nau amiga..., i a jutjar per les seves dimensions probablement porta a bord més de trenta persones.

-L'únic que em preocupa és que disposem de la intimitat suficient per fer el que hem vingut a fer aquí -va dir en Pakkpekatt, reduint una mica la velocitat de la Dama Afortunada per proporcionar-los més temps abans que fossin detectats -. Estic disposat a prendre en consideració totes les opcions possibles.

-Això ha estat una operació estrictament secreta des del primer moment -va dir en Pleck-. Per què no ens limitem a deixar caure el teló sobre tot el sistema, requisem la nau invocant l'autoritat de l’INR i la sotmetem a un bloqueig de comunicacions total?

-No crec que disposem de tanta autoritat com a vostè li agradaria suposar..., i em refereixo tant a la realitat com a les aparences -va dir en Pakkpekatt-. Si fos el Capità d'aquella nau, cediria el control de l’Abismes de Penga a la tripulació d'un iot particular que sorgeix del no-res sense que el seu propietari legal vagi a bord? En aquestes circumstàncies, només el Capità més novell podria ser prou incaut per no sospitar que s'estava enfrontant a un acte de pirateria.

-D'acord, d'acord... Això vol dir que quan apareguem en els seus sensors no se sentiran molt intimidats -va dir en Hainmax-. Però tot i així podríem fer que el General Rieekan o el brigada Colomus els hi ordenessin que marxessin del sistema, no? Fins i tot podríem esperar aquí, fora del radi de detecció dels seus sensors, fins que els hagin donat una bona esbroncada i els ordenin anar cap a casa.

En Taisden estava movent el cap.

-Escolteu, fa algun temps vaig estar destacat al Senat com a oficial d'enllaç i em temo que el Coronel té raó. Sense una població nativa aquí, Maltha Obex és un sistema obert i això vol dir que cal aplicar l'Article Dinou de la Carta. L'Institut Obroà té tant dret a ser aquí com nosaltres. L’INR no posseeix l'autoritat necessària per reclamar un territori..., i de fet ni tan sols la Flota té aquest poder. Haurien d'anar al Consell de Defensa del Senat al·legant que a Maltha Obex pot haver alguna cosa que afecti la seguretat de la Nova República per recolzar la seva reclamació, enviar una notificació pública a les nacions membres i...

- I com anem a aconseguir que se’n vagin sense dir-los qui som i per què som aquí? -Va preguntar en Hainmax.

-Això és una altra pregunta, oi? -Va preguntar en Pleck al seu torn-. Què està fent aquí aquesta nau?

-Estan aquí perquè nosaltres els vam enviar aquí -va dir en Pakkpekatt.

Les seves paraules van fer que tots li miressin amb cares de perplexitat.

- Nosaltres? -Va preguntar en Hainmax.

-Efectivament. Abans que el Rodamón escapés al nostre control a Gmar Askilon, vaig demanar al General Rieekan que m’aconseguís material genètic qella, i per raons particulars de l'agència va decidir recórrer a l'Institut Obroà perquè el localitzés i el recuperés. Però ara ja tenim el que van venir a obtenir per a nosaltres..., i això vol dir que ja no haurien d'estar aquí.

-Bé, llavors no veig que hi hagi cap problema -va dir en Hainmax-. Si els enviem aquí, podem ordenar-los que se’n vagin. Només cal que els hi diguem que hem vingut a fer-nos càrrec de l'operació i que els seus serveis ja no són necessaris.

-No ho crec -va dir en Taisden-. A jutjar pel trànsit de comunicacions, sembla com si tinguessin en marxa tres operacions diferents i independents en la superfície. No creuran que aquesta nau i nosaltres quatre hàgim vingut aquí per fer-nos càrrec de tot.

-El que creïn o deixin de creure no té cap importància -va dir en Hainmax-. Si els hem contractat, podem acomiadar-los. I potser aquest iot no doni molta por, però tots els presents sabem que el Coronel pot intimidar qualsevol si s'ho proposa. És possible que aquesta sigui tota l'autoritat que ens calgui.

- I si no es deixen enganyar? -Va preguntar en Taisden-. Són civils, Coronel..., pitjor encara, científics. No se'ls dóna massa bé el fet d’obeir ordres.

-Llavors hi ha una altra opció -va dir en Hainmax-. Coronel, bàsicament aquesta nau és una Dobrutz de passatge. Vaig estar servint algun temps a bord d'una d'aquestes naus, així que el seu disseny no em resulta del tot desconegut. L'Aliança tenia un grapat d'aquestes naus, i les van usar com a transports lleugers de tropes durant la Rebel·lió.

-Segueixi -va dir en Pakkpekatt.

-Veurà, aquesta nau d'aquí baix només compta amb un complex de comunicacions que està instal·lat fora dels escuts a causa de les contínues interferències que provoquen aquests condemnats generadors d'escut DZ-9 -va dir Hainmax-. Era una vulnerabilitat àmpliament coneguda. Estic segur que podria destruir-lo sense causar danys col·laterals. No hauria de necessitar més de dos trets, i potser podria destruir-lo amb un.

-Gràcies, Coronel -va dir en Pakkpekatt, empenyent les palanques d'acceleració cap endavant -. No obstant això, crec que de moment mantindré aquesta opció en estat de reserva. Aquí hi ha alguna cosa que se’m segueix escapant. Potser pugui aconseguir que aquests intrusos em revelin de què es tracta.

La nau que venia cap a ells havia romàs en silenci fins que es va trobar pràcticament sobre de l’Abismes de Penga. Llavors el primer senyal va arribar pel canal de comunicacions d'emergència, encenent diverses barres d'advertència en els panells situats al costat del colze d’en Manazar.

-Abismes de Penga, això és un avís de prioritat. Estan operant en una zona d'accés restringit i la seva nau corre un seriós perill. Tinguin la bondat de confirmar el perfil d'identificació del seu transductor.

La transmissió va agafar totalment per sorpresa a Manazar que va faltar molt poc perquè enviés les dades de confirmació sense oposar resistència a les exigències de la nau desconeguda, però el seu ensinistrament es va imposar en l'últim moment.

-Nau desconeguda, aquí l'Abismes de Penga -va respondre -. La nostra nau no disposa de mòdul identificador, així que els prego que s'identifiquin.

-Això és un avís de prioritat, Abismes de Penga. Estan operant en una zona d'accés restringit i la seva nau corre un seriós perill. Tinguin la bondat de confirmar el perfil d'identificació del seu transductor.

I com per subratllar la serietat de la petició, un compartiment d'armament ocult es va obrir a la part inferior del casc del nouvingut. El canó làser retràctil que va emergir d'ell va passar per tota la seva gamma de moviments i va acabar quedant-se dirigit cap a l’Abismes de Penga.

Aquest va ser el moment en què Manazar va decidir cridar al Capità i al cap de l'expedició. Després va dur a terme una ràpida comprovació per esbrinar si el transductor de l'Abismes de Penga ja havia estat interrogat, i va enviar la informació sol·licitada quan va veure que així havia estat.

-Atès que ja disposaven de la informació i que no tenim res a amagar, vaig pensar que seria millor que fes el que em demanaven -va explicar Manazar -. Però després em van dir que volien parlar amb el Capità de la nau, i que a més volien fer-ho a través d'un canal d’holocomunicació completa. He estat intentant guanyar temps amb excuses fins que vostès arribessin, però crec que no els hi agrada gens que algú intenti entretenir-los amb excuses.

En Sarjas va assentir.

-Ho ha fet molt bé, Mazz. Jo m'ocuparé de la resta.

-No -va dir l’Eckels-. Quan viatgem per les rutes estel·lars aquesta nau és seva, Capità, però ara estem en òrbita i el cap de l'expedició té el comandament. Jo m'encarregaré d'aquest assumpte.

Va travessar el pont fins arribar a la petita cabina d’holocomunicacions de l’Abismes de Penga i es va asseure al seient.

-Monitor a estació u -va dir-. Enregistrament a arxiu personal Eckels. Inici de transmissió. Aquí el doctor Joto Eckels de l'Institut Obroà, cap de l'expedició -va afegir després d'una breu pausa -. A qui m'estic dirigint?

Quan l'holograma de resposta es va formar davant seu, l’Eckels va sentir que el seu cos intentava enfonsar-se al seient. El rostre no només era intensament alienígena, sinó que a més era inhumanament gran i es trobava prou a prop per violar les fronteres psicològiques de l’Eckels. En realitat el que passava potser només fos que el seu desconegut interlocutor estava inclinat cap endavant i mantenia la cara gairebé enganxada a la seva lent hologràfica, però com a resultat l’Eckels es va sentir sobtadament acorralat dins de la cabina.

-Sóc el Coronel Ejagga Pakkpekatt, de la Intel·ligència de la Nova República -va dir l'holograma, mostrant unes dents que estava molt clar que pertanyien a un carnívor -. La meva missió en aquest sector està emparada per l'autoritat directa del director d'operacions, i es porta a terme amb el coneixement i el consentiment del Consell d'Intel·ligència del Senat. Què estan fent aquí?

-Estem executant un contracte d'exploració i excavació de Maltha Obex.

- I quin és el propòsit de la seva exploració i excavacions?

-Som un vaixell de recerca arqueològica -va dir l’Eckels, recuperant una part del seu equilibri -. I, lògicament, hem vingut a fer les coses que fan els arqueòlegs: volem obtenir mostres biològiques i artefactes culturals relacionats amb els antics habitants d'aquest planeta.

- Qui ha contractat aquesta expedició?

Durant uns moments l’Eckels va prendre en consideració la possibilitat de no contestar. Els contractes estàndard de l'Institut contenien clàusules de confidencialitat que li oferien no només un pretext adequat, sinó també una defensa bastant raonable de les seves accions després que les hagués adoptat. Però el fet de posar dificultats no ajudaria a fer progressar la conversa cap al tema de què volien realment aquells visitants..., encara que l’Eckels ja estava segur de què era. Des de l'arribada de la nau només hi havia hagut lloc en la seva ment per a un pensament, i aquella coincidència, aquella confrontació de fet, només podia tenir una explicació.

-Harkin Dyson, un col·leccionista privat -va dir -. Però... Oh, vinga, vostè ja sap tot això. Pot dir-me què ha fet Dyson? No hauria d'haver confiat en ell. Els homes que posseeixen tantes riqueses fan el que volen i deixen que la llei intenti atrapar-los després. Oh, si us plau, no em digui que va intentar vendre les restes tros a tros...

En Pakkpekatt no semblava sentir el més mínim interès per les confessions de l’Eckels.

- I aquest contracte era l'única base del seu interès a Maltha Obex?

-No -va dir l’Eckels. Ser observat tan fixament per aquell alienígena que no parpellejava estava començant a resultar una mica molest -. Vam perdre a algunes persones aquí..., gent que estava treballant en un altre contracte. Però suposo que ja està assabentat de tot això. Els rumors que circulaven per l'Institut afirmaven que estaven fent un treball per l’INR.

-No li he demanat que es limiti a informar-me de coses sobre les que ja estava al corrent, doctor Eckels -va dir en Pakkpekatt, arreglant-s’ho d'alguna manera inexplicable perquè la seva imatge semblés aproximar-se encara més amenaçadorament -. Han tingut algun tipus de contacte amb més naus des de la seva arribada aquí?

-Només amb l'altra nau de l’INR...

La imatge hologràfica es va dissoldre sobtadament en un esclat de neu estàtica.

- Què ha passat?

-He tallat la connexió -va dir Manazar -. Doctor, aquest militar que diu anomenar-se Pakkpekatt... Acabo d'identificar la seva espècie. És un hortek.

- I?

-Se suposa que són telèpates. Per això va sol·licitar la connexió hologràfica. Probablement ja ha obtingut tota la informació que volia treure.

-Bé, doncs jo no sóc telèpata i encara no he obtingut tota la informació que necessito -va dir l’Eckels amb veu gèlida -. Restableix la connexió.

-Ah, doctor... Veig que ha tornat -va dir en Pakkpekatt un instant després -. Aquest error momentani de l'equip m'ha impedit rebre la seva contestació.

L’Eckels va inclinar lleument el cap.

-No ha estat cap error de l'equip, Coronel, sinó... Bé, diguem que s'ha tractat d'un petit descuit.

En Pakkpekatt va estendre els dits i va moure la mà d'un costat a un altre, com indicant que allò no tenia cap importància.

-M'estava parlant d'una nau de l’INR.

-Quan vam arribar a Maltha Obex ens vam trobar amb un vaixell militar -va dir l’Eckels-. Vaig suposar que era de l’INR, encara que mai es va arribar a dir res d'una manera oberta. Era la nau que havia portat als nostres difunts col·legues a aquest planeta. El pilot ens va conduir fins als seus cadàvers abans de marxar. He d'admetre que el que esperés a què arribéssim va ser una cortesia inesperada per part seva.

-No va ser cap cortesia, doctor -va dir en Pakkpekatt-, sinó merament un petit episodi de paràlisi burocràtica.

-Comprenc. –L’Eckels es va inclinar cap endavant -. El que va matar a Stopa i Krenn va ser la impaciència, Coronel, i em refereixo tant a la seva impaciència com a la de qualsevol que va agitar davant els seus ulls una bonificació que ascendia al doble del seu pressupost d'investigació anual. Resulta una mica curiós que el que abans era tan urgent es tornés sobtadament innecessari... O segueix sent molt urgent? Fins ara estava disposat a creure que en Dyson només era un altre dels cercadors d'artefactes que sempre estan volant al voltant de l'Institut. Però la seva arribada... Ja són massa coincidències. En Dyson és un de vosaltres, oi?

-No sé qui és, doctor -va dir en Pakkpekatt-. Comença a semblar que és un manefla que ha aconseguit manipular-nos als dos.

L’Eckels va quedar bastant sorprès davant aquella resposta tan inesperada, però es va recuperar ràpidament.

- Què han vingut a fer aquí? I a què ve tot això que la nostra nau pot córrer perill? Es tractava d'un advertiment o pretenia que fos una amenaça, Coronel?

-Era una advertència -va dir en Pakkpekatt-. És possible que una nau s'estigui dirigint cap aquí..., i es tracta d'una nau que ja ha destruït o danyat seriosament a un mínim de cinc navilis de guerra de quatre armades diferents. Hem vingut a interceptar-lo. Si es queden aquí, la seva nau pot córrer un greu perill. Els suggereixo que acabin el que estaven fent, recullin tot el seu instrumental i se’n vagin tan de pressa com puguin.

-Això no és possible, Coronel -va dir l’Eckels-. Tenim programats tretze dies més de treball i necessitem cada minut de cada hora.

-Potser puguin tornar en un altre moment -va suggerir en Pakkpekatt-, però actualment Maltha Obex és un lloc molt poc segur.

-Maltha Obex mai ha estat un lloc massa segur, Coronel.

-Em pregunto si el seu personal estarà disposat a seguir treballant en la superfície sabent que no els pot prometre que disposarà del temps necessari per tornar a per ells -va dir en Pakkpekatt -. Estan disposats a córrer el risc de morir congelats amb el record de veure com l’Abismes de Penga esdevé un puntet de llum que brilla en el cel durant uns segons abans d'esfumar-se?

-M’està intentant espantar, Coronel -va dir l’Eckels-. Això demostra una falta de respecte realment molt decebedor.

-Estic intentant salvar la seva vida i les vides dels seus subordinats.

-Està intentant protegir els seus secrets -va replicar l’Eckels-. Quina classe de nau ve cap aquí, Coronel?

-Una nau que va destruir un creuer de disseny imperial amb relativa facilitat fa tan sols dos dies -va dir en Pakkpekatt -. Potser hauria de parlar amb el Capità de l’Abismes de Penga i preguntar-li què opina de la perspectiva d'exercir el comandament de la seva nau durant una batalla espacial.

-No cediré Maltha Obex a l’INR -va dir l’Eckels-. El treball és important..., i una amiga meva va morir aquí. Són dues coses que a mi m'importen bastant, encara que no tenen importància per a vostè, Coronel. Faci el que necessiti fer aquí. No interferirem amb el seu treball..., sempre que vostè estigui disposat a concedir-nos aquesta mateixa cortesia.

-No és la nostra interferència la qual ha de preocupar-li -va dir en Pakkpekatt-. Doctor, no puc oferir-los protecció...

-Oh, sí, de la nau misteriosa que no suposa cap amenaça per a la seva, però que sí que suposa una terrible amenaça per a la nostra. Suposo que seguim parlant d'aquest colós devastador que liquida navilis de guerra amb gran facilitat i que, tanmateix, s'encongirà de por quan hagi d'enfrontar-se al seu iot, oi? Realment, Coronel... És que no podia inventar-se una mentida més plausible? Pensava que se suposava que els espies eren uns grans inventors de mentides...

En Pakkpekatt va deixar escapar un xiuxiueig ofegat i es va llançar cap endavant mentre les crestes de la seva gola es desplegaven amenaçadorament. L’Eckels es va espantar tant que va intentar aixecar-se d'un salt. Fins i tot en Barjas, que estava seguint la conversa pel monitor de pantalla plana, es va encongir de manera clarament perceptible.

-Tot el que li he dit és veritat -va grunyir en Pakkpekatt amb la veu rogallosa per la ira -. Els morts els esperaran. Vagin-se d'aquí abans que acabin reunint-se amb ells.

Aquest cop l'amenaça sí que va resultar efectiva. Només la seva tossuderia innata va aconseguir reprimir el sobtat centelleig de por que va aparèixer als ulls de l’Eckels.

-Potser m'està dient la veritat, tal com afirma que ha fet -va replicar -. Però si comptés amb l'autoritat necessària per ordenar-nos que marxéssim ja ho hauria fet, pel que vull que quedi ben clar que ens quedem. Acceptem els riscos. Altres potser tornin d’aquí al futur, però aquest moment ens pertany.

-No té ni idea de què està arriscant amb aquesta decisió, doctor Eckels.

-Però vostè encara pot dissipar les tenebres de la meva ignorància quan ho desitgi -va dir l’Eckels -. Quina classe de nau es dirigeix ​​cap a Maltha Obex?

En Pakkpekatt es va recolzar en el seu seient i va ajuntar les mans sobre la falda.

-Una nau dels qelles, doctor Eckels.

L’Eckels el va contemplar en silenci durant uns moments, totalment perplex, i després va abaixar la vista. Va obrir la boca dues vegades com si fos a parlar i les dues vegades va acabar tancant els ulls per un instant i bellugant el cap, com si volgués expulsar d'ella el pensament que intentava arribar fins als seus llavis. Finalment va lliscar una mà per entre els seus ja escassos cabells i va alçar el cap.

- Acceptaria la meva invitació de venir a veure’m a bord de l’Abismes de Penga, Coronel? -Va preguntar, parlant en un to de veu sorprenentment ferma i tranquil·la -. Crec que li dec una disculpa, i després hem de parlar.

-Això era el que vostè volia des del principi, oi? -Va dir en Taisden, mirant a Pakkpekatt amb visible sorpresa quant la connexió es va haver tallat.

-Mai he tingut intenció de permetre que marxessin -va admetre Pakkpekatt-. Aquesta nau conté a tots els experts sobre els qelles amb què compta la Nova República. El que saben, per molt poc que sigui, pot significar la diferència entre l'èxit i el fracàs.

-Naturalment..., i si podem utilitzar els seus coneixements sempre és preferible mantenir-los aquí a fer-los fora del planeta -va dir en Taisden-. Però ha jugat amb ell igual que un pescador de Kolos quan va deixant anar llinya per esgotar a aquesta meravellosa peça amb la qual espera establir un nou rècord de captures. Probablement l’ha deixat convençut que ha sortit vencedor d'aquest petit tiroteig verbal i que té una possibilitat de fer-se amb el Rodamón com a recompensa al seu valor d'haver-li plantat cara.

-Comptava amb l'avantatge insuperable de ser capaç de distingir l'esquer de l'ham -va dir en Pakkpekatt mentre s'aixecava -. Així i tot, estar assegut a la butaca de Calrissian potser faci que aquest tipus de manipulacions acudeixin amb més facilitat a la ment i a la llengua.

- De quines manipulacions està parlant? -Va preguntar Taisden sense que en la seva expressió hi hagués cap rastre de burla -. Després de tot, Coronel, i tal com vostè va dir, tot el que li ha explicat era veritat.

Però els dos sabien que l’Eckels encara no havia sentit tota la veritat.

En Pakkpekatt va deixar al Coronel Hainmax al comandament de la coberta de vol de la Dama Afortunada i va ordenar a Pleck que fes els arranjaments necessaris amb Coruscant perquè el senyal de crida fos retransmesa des de les estacions i els navilis de l’INR que estiguessin operant de manera oberta. Després ell i en Taisden van anar fins a l’Abismes de Penga en l'esquif del vaixell d'investigació.

Havien comportat una selecció d'imatges de Gmar Askilon, una còpia del catàleg genètic i una petició per a un dels satèl·lits de redifusió orbital de l’Abismes de Penga. Considerades com a equip estàndard a bord dels vaixells d'exploració i investigació, però no a bord de la Dama Afortunada, aquelles unitats de la mida d'un casc normalment eren utilitzades en grups de tres per a proporcionar una cobertura de comunicacions global a una nau.

-Podem originar el senyal de crida de la Dama Afortunada i ho farem -va explicar Taisden-. Però per raons òbvies, potser no vulguem estar just al costat de l'antena quan el Rodamón salti l'interior del sistema.

Un Joto Eckels profundament inquiet i alterat es va mostrar d'acord mitjançant un gest de la mà.

-Sí, és clar. Disposem de dues unitats de recanvi; Mazz els hi lliurarà un.

Els hologrames del Rodamón escapant de la flotilla, juxtaposats a unes quantes imatges curosament seleccionades del creuer de Prakith destruït, havien deixat molt impressionat l’Eckels.

Però el que més va impressionar va ser el despatx que contenia l'informe sobre el genoma qella.

-És un treball excel·lent -va dir mentre estudiava les seqüències en el seu quadern de dades -. Aquestes càpsules, els cossos Eicroth que esmenta l'informe... Quin descobriment tan extraordinari. Aquest informe està basat en l'únic exemple de material que jo vaig lliurar a Harkin Dyson, oi?

-Suposo que sí -va dir en Pakkpekatt-. Sembla ser l'únic material qella que ha sortit del sistema.

-Llavors no sabem si els cossos Eicroth són un tret típic de l'espècie, o si indiquen una condició anormal o representen una variant de l'espècie -va dir l’Eckels-. Disposant d'un sol exemple, no podem fer cap generalització.

-Presumiblement no.

L’Eckels va tancar el seu quadern de dades.

-Coronel, tenim cinc cadàvers més al laboratori d'espècimens. Tots han estat sotmesos a un sondeig complet, però els resultats encara no han estat examinats de manera detallada i...

- Per què no? -Va li interrompre en Taisden.

-Els sotmetem als sondejos habituals tan aviat com els rebem a causa del risc que les mostres es deteriorin -va explicar l’Eckels, tornant-se cap a l'agent Taisden-. L'anàlisi és una cosa que podem dur a terme durant el viatge de tornada a casa, o a l'Institut. -Va tornar a dirigir la mirada cap en Pakkpekatt-. No sabíem res sobre aquest material genètic secundari, Coronel. Si pogués portar aquestes dades al laboratori i treballar amb ells durant unes hores, potser podria respondre a aquesta pregunta..., i potser podria respondre unes quantes preguntes més.

-Aquesta còpia és per al seu ús particular, assumint que accepti una restricció -va dir en Pakkpekatt.

-Acceptaré qualsevol restricció raonable -va dir l’Eckels-. Li asseguro que és realment necessari que tot això sigui investigat immediatament.

-L'únic que li demano és que les dades no surtin d'aquesta nau sota cap forma a través de cap canal fins que els entenguem millor. Si el que té a les mans realment és la clau que ens pot permetre detenir i controlar el Rodamón...

-Comprenc. Un navili qella intacte suposaria un tresor tan tremendament valuós que no hauria de ser exposat a cap risc. Aquestes dades romandran en tot moment sota la meva custòdia personal -va prometre l’Eckels-. Portaré a terme tota la feina personalment i sota protocols d'aïllament. Es donarà per satisfet amb aquestes precaucions?

-Totalment -va dir en Pakkpekatt-. Mentrestant, tornarem a la nostra nau amb el satèl·lit de difusió orbital i prosseguirem els nostres preparatius.

-L’avisaré quan tingui alguna cosa -va dir l’Eckels, agitant les targetes de dades-. Sabran tornar a l’esquif vostès sols? Vull començar a treballar immediatament.

-Per descomptat.

-Gràcies. Faré que el primer oficial Manazar es reuneixi amb vosaltres allà per lliurar-los el satèl·lit.

Mentre esperaven a Manazar al costat de l’esquif, en Taisden es va tornar cap al Coronel.

- Quan li pensa explicar que el General està a bord del Rodamón? -Va preguntar en veu baixa.

-Quan sàpiga que en Calrissian segueix estant a bord -va respondre Pakkpekatt-. A hores d'ara, i fins i tot amb el racionament més prudent i la restricció d'activitats més severa imaginable, ja hauran esgotat els seus consumibles personals. M'he estat preguntant si aquesta podria ser l'explicació d'aquesta crida de balisa adreçada a la Dama Afortunada: potser fos un últim acte de desesperació dut a terme per l'últim supervivent de l'equip d’en Calrissian durant les últimes hores de la seva vida.

Les ombrívoles perspectives que les paraules d’en Pakkpekatt van sorgir en les seves ments i van romandre amb ells durant tot el trajecte de tornada a la Dama Afortunada, i va projectar una llarga ombra sobre la feina que els esperava allà.

En comptes de comunicar-se amb ells, el doctor Eckels va anar a fer-los una visita. Quan l’esquif va quedar atracat al costat del flanc de la Dama Afortunada, tota la seva tripulació s'havia reunit a l'accés per esbrinar a què obeïa aquell canvi de plans.

-Coronel... -Va dir l’Eckels, ajupint el cap mentre creuava l'escotilla interior-. Agent Taisden. Pel que fa a aquests cavallers, em temo que no els conec...

En Pakkpekatt es va encarregar de proporcionar unes ràpides presentacions.

- Ha sorgit algun problema, doctor?

- Problema? No, no... Tot el contrari, de fet. Crec que tinc bones notícies per a vosaltres. Hi ha algun lloc en el qual puguem treballar?

En Pleck els va precedir fins a la sala de la suite personal d’en Lando.

-Em temo que haurà d'anar a poc a poc i tenir una mica de paciència amb nosaltres, doctor -va dir Hainmax mentre entraven a la sala -. La medicina de combat és una assignatura que no presta molta atenció a la teoria, i no crec que els altres puguin comptar ni tan sols amb aquest petit avantatge.

-Comprenc. Intentaré assegurar-me que ningú es vegi obligat a esdevenir un telèpata per poder anar seguint les meves explicacions -va dir l’Eckels, i en la seva veu hi havia una ombra gairebé imperceptible d'ironia.

-Una política excel·lent -va grunyir en Pakkpekatt-. Jo també la segueixo.

En Taisden es va escurar el coll. Per la resta, hi va haver un silenci absolut mentre els cinc s'instal·laven en els seients disponibles.

- Ha examinat els altres cadàvers per esbrinar si contenien cossos Eicroth? -Va preguntar Pakkpekatt.

-Va ser el primer que vaig fer -va respondre l’Eckels. Després va lliscar les mans sobre la suau capa de cuir que recobria l’encoixinat dels braços de la butaca i va recórrer la cabina amb la mirada, fixant-se en totes les seves luxoses comoditats i instal·lacions-. Totes les naus de l’INR estan equipades amb tanta opulència?

-Generalment no -va dir en Pakkpekatt.

-Vam decidir emprar una nau dissenyada per..., per a usos especials -va afegir en Pleck.

-Em pregunto quins poden ser aquests usos especials. La utilitzen com a bordell, potser? -Va preguntar l’Eckels-. Bé, és igual. Ja porto molt temps sospitant que vaig triar la carrera equivocada. Sí, els cossos Eicroth... Totes les restes els tenien.

-Llavors això ho confirma, oi? -Va preguntar en Taisden-. Els cossos Eicroth són parts normals de la fisiologia dels qelles.

-Per si sol, això ja constituiria un indicador a tenir en compte -va dir l’Eckels-. Així i tot, no podríem descartar la possibilitat de trobar-nos davant d'una potent infestació parasitària. Però disposo d'altres evidències.

En Taisden mirar a Pakkpekatt.

-Això vol dir que el que hem de fer és transmetre les tres seccions del codi.

-No, no -va dir l’Eckels, agitant les mans per davant d'ell -. Hauria d'haver-hi prou amb transmetre una tercera part. Esperin, els ho explicaré... En les seves cèl·lules i en les meves, i fins i tot en les del Coronel, hi ha una pauta universal, un alfabet químic format per quatre lletres, un vocabulari de paraules que tenen dues lletres de longitud i una gramàtica de frases que tenen tres paraules de longitud.

-Els nucleòtids, els parells de base i els codons -va dir en Pakkpekatt-. Això és biologia elemental.

L’Eckels va aclucar els ulls mentre tornava la mirada cap al Coronel.

-Sí -va dir -. Cada frase especifica un component d'una estructura bioquímica. Les instruccions per construir una determinada estructura poden tenir centenars de milers de paràgrafs de longitud.

En Pleck es va inclinar cap endavant en el seu seient.

- I els qelles també formen part d'aquesta pauta?

-Sí... i no -va dir l’Eckels-. La majoria de les cèl·lules dels qelles, i això inclou les cèl·lules reproductives, utilitzen el mateix alfabet, el mateix vocabulari i la mateixa gramàtica. –L’Eckels va somriure i va assentir per a si mateix -. Però els cossos Eicroth utilitzen un alfabet totalment diferent que té sis lletres, i empren frases de cinc paraules. I a més utilitzen aquestes proteïnes extraordinàriament esteses per construir estructures que semblen existir just a la línia divisòria entre el que està viu i el que no està viu.

- Està segur? -Va preguntar en Pakkpekatt-. I com és que les persones que els van descobrir no sabien res d'això?

-Perquè jo disposo d'una cosa que no estava al seu abast..., i el mateix pot dir-se de vostè. –L’Eckels es va recolzar en el seu seient i va entrellaçar els dits sobre la falda en una actitud que deixava molt clar fins a quin punt estava gaudint de l’extasiada atenció dels seus oients -. No disposaven de cap exemple del producte acabat per comparar-lo amb aquestes instruccions. Jo disposo de sis-cents.

- Sis-cents? -Va exclamar Hainmax-. Disposa de sis-cents cadàvers?

-Artefactes -va corregir en Pakkpekatt.

-Sí -va dir l’Eckels, enarcant una cella -. Disposo de sis-cents artefactes qelles... No, a partir d'ara anem a necessitar una paraula nova per referir-nos a ells. Quan redactem els nostres informes vam dir que havien estat fabricats a partir de materials naturals. Ara sabem que no van ser fabricats, sinó que... van créixer. Els cossos Eicroth contenen els seus plànols.

- I s'ha pogut establir una correspondència clara entre els seus artefactes i les seqüències que li vam proporcionar?

-En tots els casos -va dir l’Eckels-. Entén el que estic dient, Coronel?

-Sí -va dir Pakkpekatt.

-No -va dir Hainmax.

L’Eckels es va tornar cap al soldat.

-Cada ésser intel·ligent hereta els records de la seva espècie tant a través de la ment com del cos. Ah, sí, l'antiga dualitat -va dir, emprant un to de veu gairebé fervent -. Els humans trobem una forma d'estendre la nostra memòria registrant els nostres pensaments i recopilant-los en biblioteques. Els qelles, fa ja molt temps i no sabem on, van trobar una altra manera i transporten les seves biblioteques dins dels seus cossos.

- I de quina manera ens ajuda això?

-A mi també se’m segueix escapant alguna cosa -va dir en Taisden-. A jutjar pel que ha dit, em sembla que seria molt més important que transmetéssim tota la base de dades.

La desil·lusió que estava experimentant l’Eckels davant la resposta que havien obtingut les seves revelacions va resultar clarament evident a la cara. S'havia presentat davant seu amb un tresor del qual se sentia immensament orgullós, però els enviats de l’INR no posseïen els coneixements necessaris per apreciar la seva bellesa.

-La base de dades està formada per tres components -va dir amb una barreja d'impaciència i irritació -. Aquests tres components són les cèl·lules somàtiques, els cossos Eicroth inferiors i els cossos Eicroth superiors. La correspondència amb cadascun dels artefactes qella que hem trobat pot ser trobada en els cossos inferiors. Després tenim el seu fragment del trencaclosques, i m'estic referint al seu diàleg amb el Rodamón. Disposen de dues transmissions de naturalesa interrogativa i d'una rèplica reeixida, no?

-Que apareixen en els cossos Eicroth superiors -va dir en Pakkpekatt.

-Sí -va dir l’Eckels, contemplant l'hortek amb una expressió tan plena d'esperança com la que hauria emprat amb un estudiant que per fi estigués a punt d'entendre les seves explicacions.

-I això és el que són els cossos superiors -va dir en Pakkpekatt-. Són les instruccions per construir una nau estel·lar que és més que un objecte inanimat i una mica menys que un ésser viu. La nau que estem perseguint no va ser dissenyada o inventada..., sinó que va ser recordada.

-Sí -va dir l’Eckels, relaxant-se en el seu seient i permetent que els seus llavis es corbessin en un somriure ple d'alleujament -. Sí, Coronel... No sé com ho ha aconseguit, però almenys vostè ha acabat entenent-lo.

-I aquestes seqüències... Pensa que contenen algun codi que farà que el Rodamón torni a Qella? -Va preguntar en Taisden.

- Voleu l'opinió d'un expert o una opinió personal?

-Si puc triar, prefereixo tenir les dues opinions pel preu d'una.

-L'expert prefereix no opinar causa de la falta de proves en què recolzar-se -va dir l’Eckels-. Però personalment, i atès que no ha anat a cap altre lloc en tot aquest temps, sospito que la idea original era que el Rodamón tornés aquí.

- Quines probabilitats hi ha que el que ens proposem fer només serveixi per confondre’l..., alguna cosa així com el que passaria si accionéssim tots els interruptors al mateix temps?

L’Eckels va moure el cap.

-M'està demanant unes garanties que es troben més enllà dels límits de les meves capacitats professionals i que no estic en condicions d'oferir...

I de sobte l'estrident so de les alarmes va envair tant la suite com el passadís que s'estenia més enllà d'ella. En Taisden va ser el primer a sortir de la sala per dos passos d'avantatge, i ja l'havia augmentat a cinc quan va arribar al pont.

-La reunió ha acabat -va anunciar als altres mentre s'instal·lava al seient número dos -. Serà millor que torni immediatament a l’Abismes de Penga, doctor. Coronel, potser hauríem d'haver dedicat una mica més de temps a discutir què faríem després que la presa hagués ficat una pota dins del nostre llaç.

- De què està parlant? -Va preguntar l’Eckels-. Què està passant, Coronel?

En Taisden va enviar la imatge del sensor de llarg abast a la pantalla primària, i després va sacsejar el cap amb expressió sorpresa mentre la contemplava.

-Vegi-ho vostè mateix -va dir-. El Rodamón acaba d'entrar en el sistema..., i ve cap aquí.

 Següent