13
Mentre l'última imatge hologràfica de
l'atac yevethà que havia devastat la Campana del Matí s'esvaïa i els llums de
la càmera de reunions del Consell de Defensa tornaven a encendre’s, la Leia va
estudiar als senadors asseguts al llarg de la taula en forma de V.
Hi havia un rostre nou entre els vuit, i la
seva presència reflectia una petita variació en l'equilibri: l'humà Tig Peramis
de Walalla havia desaparegut, i Nara Deega de Clak'dor VII, un bith, havia
passat a ocupar el seu lloc. Després de la confrontació produïda durant la
reunió informativa prèvia a la posada en servei de la Cinquena Flota, no haver
d'enfrontar-se a l'oratòria incendiària d’en Peramis, qui s'havia enviat a si
mateix a uns llimbs legals presentant la sol·licitud de retirada de la Nova
República en nom del seu planeta, suposava un considerable alleugeriment per la
Leia.
Però en Deega, que posseïa una
intel·ligència impressionant, estava tan profundament compromès amb el
pacifisme com la majoria de la seva espècie. Una
catastròfica guerra civil havia convertit Clak'dor VII en un malson ecològic on
només es podia viure en ciutats protegides sota cúpules. A causa
d'aquests records, la Leia no esperava que en Deega fora a resultar més fàcil
de tractar del que ho havia estat Peramis.
La Leia va entrar al
centre de l'espai definit per la V i tots els ulls es van tornar cap a ella. Seguint
la recomanació dels especialistes en imatge de l’Engh, havia prescindit de les
ondulants túniques de la casa reial d'Alderaan en favor del que en Han havia
cridat roba per lluitar al carrer, un senzill vestit que recordava vagament a
una granota de vol. Quant a les medalles i honors a què tenia dret, la Leia
només portava un: el petit talismà de vidre de foc blau de la Casa Organa.
-La qüestió que vaig a plantejar és molt
senzilla -va dir. Eren les primeres paraules que havia pronunciat en aquella
sala aquell dia -. Què farem sobre el que acaben de veure?
»Aquestes imatges són un document que ens
mostra tant la brutalitat assassina com la mentalitat expansionista de l'actual
govern yevethà -va seguir dient -. Els yevethans han comès actes indicibles de
genocidi xenofòbic, i han estat recompensats amb nous mons que colonitzar i
nous recursos per explotar. El seu èxit només pot obrir-los la gana i despertar
en ells el desig de noves conquestes..., però encara que ara es donin per
satisfets, estan gaudint dels beneficis obtinguts mitjançant horribles crims contra
la pau i la moralitat.
«Excloent el Cúmul de Koornacht, el Sector
de Farlax conté més de dos-cents sistemes habitats, uns tres-cents dels quals
són membres de la Nova República. Ni un sol d'ells és prou fort per poder
resistir els atacs yevethans sense ajuda exterior.
»Ja hem acceptat que tenim la
responsabilitat de protegir els pacífics habitants de Farlax enviant a la
Cinquena Flota perquè s'interposi entre ells i els yevethans. Però això no és
més que una solució provisional. No podem mantenir un desplegament permanent al
nivell d'efectius que suposa tot un grup de batalla. Tard o d'hora haurem
d'enfrontar-nos a una elecció molt poc atractiva: o abandonem aquests sistemes,
o els reforcem, o exigim comptes als yevethans.
»Crec que hem d'enfrontar a aquesta elecció
ara, mentre encara conservem la iniciativa..., i abans que els yevethans trobin
una manera d’obligar-nos a actuar. Hem de trobar alguna manera d'alterar els
càlculs dels yevethans, o en cas contrari el que acaben de veure només serà el
començament. Hauríem de començar esbrinant si realment estan decidits a fer la
guerra, però també hauríem d'estar preparats per negar-los els mitjans amb els
quals fer aquesta guerra.
»Per això sóc aquí avui..., per demanar-los
consell per traçar un pla que resolgui el problema que suposen els yevethans, i
per demanar-los el seu suport a l'hora de dur a la pràctica.
La presentació de la Leia era l'única part
de la reunió que podia controlar, i va demostrar ser el seu millor moment del
matí. Tot just va haver tornat al seu seient, en Behn-kihl-Nahm va fer una
intervenció breu, però clarament dirigida a donar suport a la Leia, abans de
fixar les regles bàsiques de la discussió que tindria lloc a continuació. Però la divisió existent en el si del Consell es va
fer evident amb prou feines quan es va iniciar la discussió, i els oponents de
la Leia van començar a erosionar els fonaments sobre els quals s'havia
col·locat.
- Quina és la font de les imatges que ens
ha presentat? -Va preguntar el senador Deega.
La Leia va respondre des del seu seient.
-Van ser gravades pels yevethans i
interceptat per una Fura que estava patrullant el perímetre del Cúmul de
Koornacht, senador.
-La qual cosa vol dir que no existeix cap
prova documental que confirmi la seva autenticitat, no?
- Què vol dir amb això, senador? Si hi ha
una raó legítima per a això, puc fer anar a buscar un testimoni que amb una
declaració confirmarà el moment, manera i lloc en què van ser registrades
aquestes imatges.
-No m'ha entès, presidenta Solo -va dir
pacientment el senador Deega -. Si els enregistraments no van ser obtingudes
per vostè, llavors en realitat no pot saber què és el que van gravar les
càmeres. Ens ha dit que aquestes imatges documenten l'eradicació de certs
assentaments situats a l'interior del Cúmul de Koornacht. Però, des d'un punt
de vista objectiu, no poden ser descrites amb la paraula «document». Quins
planetes eren aquests? Qui estava a bord d'aquestes naus? Quan van tenir lloc
aquests esdeveniments? Qui va dur a terme el
muntatge d'imatges d'aquesta seqüència?
-Si el Consell té la impressió que no ha
vist prou i vol dedicar el temps necessari a això, puc presentar tota la
transmissió interceptada en el seu estat original abans que fos muntada aquesta
seqüència d'imatges..., amb un total d'onze hores de gravació.
-Segueix sense entendre-ho, presidenta Solo
-va dir en Deega-. Donats els mitjans de prova de què disposa actualment, li
seria impossible demostrar-nos que aquestes imatges no van ser gravades durant
la Rebel·lió i a anys llum del Cúmul de Koornacht. Si és que van ser gravades,
naturalment..., ja que la qualitat de la seqüència no és tan elevada com perquè
no pugui haver estat creada per les capacitats manipuladores dels millors
muntadors de seqüències de Coruscant.
En Behn-kihl-Nahm va
decidir intervenir en aquest moment.
-Senador Deega, sóc conscient que donat el
poc temps que porta sent membre del Consell, no ha tingut moltes ocasions
d'acumular experiència en l'avaluació de dades d'intel·ligència militar. Tots voldríem poder comptar amb una certesa absoluta
en aquests assumptes, naturalment, però les tècniques d'espionatge no solen
permetre gaudir del luxe que suposa emprar les pautes i patrons de mesura
altament exigents que un científic o un matemàtic empren amb les seves proves o
demostracions. A vegades hem de limitar-nos a confiar en els nostres
espies..., o, si això és demanar massa, a confiar en els nostres ulls.
Les seves paraules van
arrencar rialletes als senadors Bogen i Yar, i van aconseguir fer callar Deega.
Però el senador Marook es va afanyar a omplir el buit.
-No tinc cap dubte que en
el Cúmul de Koornacht han passat coses terribles i realment vergonyoses -va dir
el hrasskis mentre els seus sacs d'aire palpitaven lentament -. No
poso en dubte l'autenticitat de les imatges que ens ha mostrat la princesa
Leia.
La Leia va esperar en silenci, sabent que
no havia d'interpretar les paraules del senador Marook com un vot de confiança.
-En realitat, la
presentació de seqüències m'ha semblat prou real com perquè no vulgui veure ni
una sola imatge més, o examinar-les amb més atenció -va seguir dient Marook-. Saber
que els agonitzants udolen de dolor és més que suficient, i no crec que
escoltar els seus udols vagi a afegir res a la meva comprensió. Però no estic
tan segur que la princesa estigués en el cert quan ha afirmat que es tracta
d'un assumpte urgentíssim. Potser ella pugui ajudar-me a entendre millor la
situació.
-Faré el que pugui -va replicar
cautelosament la Leia.
-Aquests enregistraments... Pel que vostè sap, van ser enregistrats fa dies o fins
i tot setmanes, oi?
-Així és.
-Això vol dir que el que ens ha mostrat ja
és història. Cap d'aquestes tragèdies pot ser evitada, i ni tan sols pot ser
minorada.
-No...
-En aquest cas, quina
diferència hi ha entre el que hem vist i les atrocitats mai venjades de l'era
imperial? Per què no estem reunits per discutir com i
quan invadirem el Nucli per tal d'iniciar la recerca i captura dels agents de
les devastacions d’en Palpatine? No serà potser
que l'únic de realment urgent que hi ha en aquesta situació és el creixent
debilitament del poder polític de la princesa Leia, i la seva desesperada
necessitat d'obtenir una victòria espectacular que restauri el seu prestigi?
La seva última pregunta va fer que en Tolik
Yar s'aixequés amb un rugit per acudir en defensa de la Leia llançant les seves
pròpies acusacions.
-Són paraules molt
agosarades per sortir de la boca d'un traïdor que va visitar l’Aramàdia en
secret i va conspirar amb Nil Spaar contra els seus. Mai
ens ha explicat què va anar a fer allà..., a part de cobrir de vergonya al seu
poble i trair el seu jurament, naturalment...
En Marook va respondre, la
qual cosa va fer que els senadors Bogen i Frammel prenguessin part en el
conflicte en qualitat de pacificadors i va aconseguir que en Deega sortís
fugint de la sala. Mentrestant, el senador Cundertol de Bakura i el senador
Zilar de Praesitlyn es van recostar en els seus seients, considerant el
contratemps respectivament com una lliçó pràctica i com un entreteniment molt
benvingut.
En Behn-kihl-Nahm va necessitar emprar tots
els seus dots de persuasió per aconseguir que tothom tornés a ocupar els seus
seients i fos possible reprendre la sessió de manera més o menys ordenada. Però
a aquestes altures, la unanimitat ja s'havia tornat totalment inabastable.
- Ho veu? -Va
murmurar Cundertol, inclinant-se cap el seu company de filera-. Aquests
alienígenes sempre s'estan barallant, i n’hi ha prou amb la més mínima
provocació perquè comencin a fer-ho. Forma part de la seva naturalesa... És una
cosa inevitable, així que em pregunto per què hauríem d'intentar detenir-los. Per què estem obligats a protegir els febles contra
els forts? Per què no permetre que els febles caiguin, i fer després les
nostres aliances amb els forts?
La reunió va durar tres hores de
discussions més. Al final d'aquest període de
temps, la Leia es va veure obligada a conformar-se amb un compromís que no
complaïa a cap dels presents a la sala..., i a ella i al president del Consell
menys que ningú. El pla era massa agosarat per al Deega, massa precipitat per
al Marook, massa intervencionista per al Cundertol i massa tímid per al Tolik Yar i la
resta de consellers, i a més quedava massa allunyat del que en Behn-kihl-Nahm
havia cregut possible arribar a obtenir de la reunió.
-Gràcies, president -va
dir la Leia després que s'hagués obtingut el vot de consens, fingint atorgar-li
una dignitat molt més elevada de la que realment es mereixia el procés -. El
Consell serà informat degudament abans de l'emissió de l'anunci. Hauré de consultar amb l'almirall Ackbar i també hauré
de notificar la nostra decisió al general Àbaht, però tot hauria de quedar
resolt en qüestió d'hores.
Els preparatius van exigir
més temps que l'execució.
-Una pregunta per a la
princesa -va dir en Han, gratant-se el cap mentre contemplava la pantalla de
referència de la gravadora hologràfica -. Com sabrem que en Nil Spaar ha rebut
el missatge, atès que la seva postura oficial és la de no mantenir cap tipus de
comunicació amb tu?
-Disposem de tres codis
d’holocomunicacions diferents obtinguts durant la seva visita a Coruscant: dos
per a l’Aramàdia i un per als secretaris del virrei -va dir la Leia -. El
missatge serà emès mitjançant els tres codis.
-Utilitzarem el Canal U
per mantenir informats a tots els governs planetaris -va afegir el ministre
Mokka Falanthas -. Atès que els yevethans van utilitzar el Canal U per transmetre
l'últim missatge d’en Nil Spaar, sabem que poden sintonitzar-lo..., i si poden
aconseguir-ho, és probable que arribin a fer-ho.
-També tindrem rondaires
emetent en banda alta i làser direccional des del perímetre de Koornacht -va
dir el general Rieekan -. Aquests senyals arribaran als interdictors i
patrullers de Koornacht en vuit hores o menys, i a Doornik-319 trenta-quatre
hores després.
-I si per
alguna raó s’ho fan per ignorar deliberadament tot això, no se'ls podrà passar
per alt dins de dos dies a partir d'ara, quan repetim aquest missatge i
permetem que les xarxes de notícies ho transmetin a la ciutadania en general, i
això els anirà preparant per al que pugui passar -va dir en Behn-kihl-Nahm -.
No tinc cap dubte que els yevethans encara disposen d'espies a Coruscant.
S'assabentaran dels últims esdeveniments. -Va arronsar les espatlles -. De fet,
és possible que ja estiguin al corrent de tot.
La Leia va
acabar d'allisar els plecs de la túnica i va alçar la mirada cap a ell.
- On és
l’Ackbar? Algú l'ha vist?
-Sí, jo l'he
vist -va dir en Han -. Anava cap al seu despatx amb un paquet molt gran sota el
braç, i murmurava no sé què sobre haver abusat de l’ormachek. Vaig pensar que
potser estava tenint alguns problemes amb el seu uniforme de gala.
El rostre de
la Leia es va relaxar per permetre un somriure per primera vegada en hores.
-Si ha hagut
d'anar fins al seu armari per agafar la guerrera de combat de Mon Calamari que
portava a Endor, potser tarda una estona a arribar.
-A mi tampoc
m'haurien anat gens malament els serveis d'un sastre -va dir en Han
sarcàsticament mentre feia estrebades al seu uniforme i feia cara de sentir-se
bastant incòmode -. Això d'haver d'estar dret darrere teu quan parlis no
m'agrada gens, Leia... No sé si els donarem por o riure.
En
Behn-kihl-Nahm li va donar uns copets a l'espatlla.
-No es
preocupi, el simple fet que hi sigui serà suficient per transmetre el missatge
adequat. I no oblidi que la seva presència va tan adreçada als ulls de la Nova
República com als dels yevethans...
L’Ackbar va
arribar en aquell moment, resplendent en el seu uniforme blanc d'almirall.
- Ja no
falta ningú? -Va preguntar el jove assessor del departament de Nanaod Engh -.
Bé, puc tenir a tothom llevat de la princesa aquí, al costat de la bandera?
L'assessor
va disposar ràpidament als extres al llarg de la paret darrere del lloc al que
s'asseuria la Leia: en Han, l’Ackbar i en Rieekan, tots d'uniforme, van quedar
col·locats a l'esquerra de la bandera sobre la qual onejava la insígnia brodada
en or de la Nova República, i l’Engh, en Behn-kihl-Nahm i en Falanthas, tots
ells amb vestits de gala diplomàtics, van quedar col·locats a l'esquerra.
Després l'assessor va fer venir a la Leia i la va instal·lar a la butaca
corbada proveïda d'un pedestal, el qual va quedar totalment amagat pels plecs
de les seves túniques. L'assessor va retrocedir uns passos, va estudiar el seu
treball i després va dedicar uns segons a examinar l'escena a la pantalla de
referència.
-Això és tot
el que puc fer -va dir -. Princesa, pot començar quan els tècnics hagin acabat
els preparatius.
Els tècnics
de seguida van estar preparats. Després, per fi, va ser la sala de la Leia i el
moment de la Leia.
-Sóc la
princesa Leia Organa Solo, presidenta rectora del Senat, cap d'Estat de la Nova
República i comandant en cap de les Forces de Defensa. Em dirigeixo a Nil
Spaar, virrei de la Lliga de Duskhan, als governs de N'zoth, Wakiza, Zhina i la
resta de mons yevethans escampats pel Cúmul de Koornacht, i als comandants de les
forces armades yevethanes estiguin on estiguin.
«Tenint en
compte que en Nil Spaar ha admès voluntàriament i obertament la seva
responsabilitat pel que fa als espantosos crims comesos contra els habitants de
Campana del Matí, Polneye, Nova Brígia, Doornik-628 i altres assentaments
legalment constituïts a l'interior del Cúmul de Koornacht i els seus
voltants...
«Tenint en
compte que aquests crims inclouen l'aniquilació total i sense cap provocació
prèvia dels habitants d'aquests mons, i la confiscació il·legal i immoral de
les seves llars, béns i territoris...
»Tenint en
compte que aquests actes suposen una salvatge i inexcusable violació dels drets
fonamentals dels éssers intel·ligents i els mons pacífics tal com són
reconeguts i respectats en tota la galàxia, així com dels principis fonamentals
de la conducta moral...
«Tenint en
compte que la Nova República manté un ferm compromís amb aquests drets i
principis, tant en la llei com en l'esperit...
»En aquest
moment i a través d'aquesta transmissió, aconsello i commino al virrei Nil
Spaar i a les autoritats governatives yevethanes a renunciar immediatament als
sistemes que han conquerit i es retirin d'ells, a què tornin totes i cadascuna
de les propietats confiscades, i a què deixin en llibertat sense infligir dany
a tots els presoners que tinguin en el seu poder en aquests moments. Si no ho
fan en un termini de temps raonable i amb la deguda diligència, ens veurem
obligats a utilitzar tots els mitjans que estiguin a la nostra disposició per
imposar i fer respectar aquesta decisió.
La seva
mirada va semblar travessar la lent de la gravadora hologràfica.
-Vull deixar
ben clar que la nostra voluntat i la nostra decisió respecte a aquest assumpte
no poden ser més ferms. Retireu-vos d'aquests mons que heu conquerit
immoralment i il·legalment, o sereu expulsats d'ells mitjançant la força.
Aquestes són les seves úniques opcions. La Nova República no consentirà que
obtinguin cap benefici d'uns actes en els que la barbàrie no té precedents.
«Ordenat i
registrat aquest dia i davant d'aquests testimonis a la Ciutat Imperial,
Coruscant, per la presidenta la Leia Organa Solo.
»Fi de la
transmissió.
Quan el
personal tècnic va indicar que la sessió d'enregistrament havia acabat, el grup
es va dispersar amb una sorprenent rapidesa. L’Ackbar, en Behn-kihl-Nahm i en
Han van anar cap a la Leia amb paraules d'ànim i suport als llavis, però en Han
va ser l'únic que no va marxar de seguida.
-No estàvem
en primera fila, però vist des d'allà que tot tenia un aspecte molt
impressionant -va dir, embolicant-la en una ràpida abraçada -. Si t'haguessis
estat dirigint a mi, de seguida hauria sabut que parlaves seriosament. Bé...
Quanta estona esperarem abans de fer alguna cosa?
-Espero que
no haguem d'esperar molt de temps -va dir la Leia -, però no hi ha cap termini
fixat. Els hi donarem el temps suficient perquè arribin a una decisió. Estic
segura que no trigarem gaire a rebre notícies seves.
- I si no
les rebem?
-Llavors
Doornik-319 es convertirà en el centre de tot -va dir la Leia -. És l'únic lloc
des del qual podem vigilar prou de prop per saber si els yevethans estan fent
l'equipatge per marxar o si continuen arribant colons. Concentrarem tota la
nostra vigilància sobre aquest punt.
Esperar no
resultava gens fàcil.
Una hora va
arribar i va passar, i l'excitació dels primers moments va fer que tot just
semblés durar uns minuts. L'hora següent va durar un dia. El primer dia es va
fer etern. L'expectació es va convertir en preocupació, i la preocupació en
nerviosisme. El nerviosisme no va trigar a convertir-se en impaciència, i la
impaciència va passar a ser una inquietud contínua que impedia pensar en cap
altra cosa.
El segon dia
va ser encara més llarg.
I no hi
havia cap lloc on l'espera resultés més dura que al llarg del perímetre de
Koornacht. Els cent sis navilis del Cinquè Grup de Batalla mantenien el nivell
d'alerta de combat sense interrupció. Esquadrons de caces i interceptors amb
tots els seus sistemes d'armament activats entraven i sortien dels hangars de
llançament dels transports mentre les pantalles defensives eren energitzades
fins a aconseguir la màxima densitat de combat.
Al final del
segon dia, l'ultimàtum va ser fet públic, juntament amb alguns fotogrames
meticulosament seleccionats pels serveis d'intel·ligència d'Alfa Blau. La
resposta va ser sorprenentment tranquil·la i, en conjunt, positiva.
-És
reconfortant, però també és una il·lusió -va advertir en Behn-kihl-Nahm a la
Leia-. El Senat s'està guardant les crítiques fins que hi hagi algun senyal,
sota la forma de notícies procedents de Farlax, que els indiqui en quin bàndol
els convé estar al final. Mentrestant, poden actuar noblement apareixent com
lleials defensors de la presidència i defensors de la Carta. I pel que fa a la
resposta pública... Bé, sospito que aviat descobrirà que la immensa majoria
d'observadors estan aplaudint el principi sense ser conscients del risc que
implica el fet de defensar-lo. Aquesta exhibició de força els hi encanta, i la
idea que imposem la nostra voluntat a uns desconeguts els sembla justa,
legítima i raonable. Esperen que els yevethans obeeixin sense dir ni piu, i que
tot acabi en uns quants dies. Per sobre de tot, no esperen que això porti a una
guerra.
Dos dies es
van convertir en tres, i tres es van anar estirant fins a convertir-se en cinc.
L'ultimàtum era retransmès cada dia a les disset hores, però no hi va haver
resposta de cap mena procedent del Cúmul de Koornacht. Cada vegada s’anava fent
més clar que els yevethans havien decidit ignorar els missatges.
El sisè dia
una sonda estacionària d'Alfa Blau va emergir de l'hiperespai a les rodalies de
Doornik-319 i va gravar l'arribada d'una petita flotilla formada per tres
navilis esfèrics d'impulsió per ones i un Destructor Estel·lar de disseny
imperial. L'enregistrament va ser transmès amb èxit a un repetidor situat fora
del Cúmul de Koornacht, però la sonda ja havia superat amb escreix el seu límit
de tolerància al buit espacial i es va desintegrar quan va intentar tornar a
desaparèixer en l'hiperespai.
En Drayson
va portar personalment les notícies i el despatx a la residència de la Leia amb
prou feines van haver arribat a les seves mans.
-Em temo que
la nostra sonda haurà deixat algunes restes escampades en l'espai real -es va
disculpar -. Això podria complicar una mica la situació.
-Aquestes
restes només els hi diran que estem vigilant..., i que no poden detectar la
nostra vigilància per saber quan estem observant -va replicar la Leia -. Potser
això ens ajudarà una mica.
-Però la
realitat és que aquesta sonda era l'últim recurs informatiu de què disposava
dins d'aquest sistema -va dir en Drayson -, i introduir-s’hi resulta molt més
difícil que amagar-se una vegada que estan dins. És molt probable que aquest
sigui l'últim informe de Doornik-319 que rebem en un futur immediat. A partir
d'ara, hem de ser conscients que tota la nostra informació ha sobrepassat la
data de caducitat.
-Deixeu-me
avisar en Han i farem una ullada a aquestes dades -va dir la Leia -. I també
hauríem de posar-nos en contacte amb en Behn-kihl-Nahm i l’Ackbar.
-M'he pres
la llibertat d'avisar-los -va dir en Drayson -. Bennie ja ve cap aquí, però
l'almirall Ackbar està volant en un TX-65 i trigarà un mínim d'una hora a
arribar.
-Molt bé.
Esperarem a Bennie.
-Va dir que
no li esperéssim.
-Bé, doncs
llavors suposo que no ho farem -va dir la Leia.
En Han, la
Leia i l'almirall Drayson van contemplar els quatre últims minuts de dades: hi
havia vint clips de captura sensora, cadascun de vint segons de longitud, que
abastaven un període de sis hores. Els clips documentaven l'arribada de quatre
naus i els descensos efectuats en punts considerablement separats per tres
d'elles. Quan la gravació va acabar, la Leia estava visiblement sorpresa.
-No n'hi ha
prou -va dir -. No sabem si aquestes naus estaven plenes o buides. No sabem si
van marxar o si es van quedar.
-Un moment
-va dir en Drayson -. Aquest enregistrament ha estat rodat amb el màxim augment
de resolució disponible. Podem augmentar la definició dels dos últims clips, i
tornar a veure la seqüència en què la segona nau d'impulsió per ones es trobava
gairebé directament sota la sonda.
Les imatges
augmentades van eliminar l'ambigüitat. La seqüència va revelar una pista de
descens d'aspecte vidriós al centre d'una plana totalment buida i desèrtica, i
una filera de plataformes de càrrega remolcades per androides, cadascuna
d'elles gairebé tan gran com un transport lleuger, que s'anaven allunyant
lentament de la nau yevethana.
-Aquí el
tenim -va dir la Leia -. Aquesta és la seva resposta.
En Han va
bellugar el cap i va arrufar les celles.
-Crec que la
traducció és «Ah, sí? Doncs llavors obligueu-me a fer les maletes». -Va fer una
profunda inspiració d'aire i el va deixar escapar sorollosament -. I ara què?
-Esperarem
al Bennie -va dir la Leia -. Mentrestant, vull tornar a veure aquestes imatges.
La reunió a
la residència va acabar creixent fins a incloure l’Engh, en Rieekan, en
Falanthas, en Behn-kihl-Nahm i l’Ackbar. Hi va haver diverses projeccions de la
gravació, especialment dels últims clips. Tots els que els van veure es van
sentir bastant preocupats.
- Què fem,
Bennie? -Va preguntar la Leia-. Enviem un altre ultimàtum? Els diem que sabem
què estan fent, i insistim que han de deixar de fer-ho? Aquesta vegada potser
podríem incloure un termini, i una conseqüència clarament definida si no ho
compleixen.
El que la
Leia usés el seu sobrenom en aquell ambient va provocar una tremolor quasi
imperceptible en les mandíbules d’en Behn-kihl-Nahm, però no va fer cap
comentari al respecte.
-No se
m'acut cap paraula màgica que pogués fer que una altra advertència resultés més
creïble que la que ja els hi hem enviat -va dir.
-Hauríem de
donar-los més temps -va dir el ministre Falanthas -. Potser aquest assumpte
hagi provocat una lluita interna, una fractura entre els militars i el govern
civil... El que veiem a Doornik-319 potser no reflecteixi la decisió final que
adoptaran. Si reaccionem amb excessiva energia, això podria obligar-los a
adoptar una clara posició d'adversaris.
-No sabem
molt sobre els yevethans, per descomptat, però les dades de què disposem no
contenen cap evidència que aquesta distinció tingui algun significat en el cas
de la Lliga de Duskhan -va dir l’Ackbar-. Nil Spaar sempre actua amb la decisió
i la iniciativa pròpies d'un autòcrata, i es comporta com un governant absolut.
-Tu has pujat
l'aposta, però en Nil Spaar vol continuar la partida -va dir en Han -. No hi ha
cap altra manera d'interpretar aquestes imatges.
En Rieekan
va assentir.
-Estic
d'acord.
-Sí -va dir
l’Ackbar -. Aquestes naus estan equipades amb sistemes d’hiperimpulsió. Si han
vingut de N'zoth, van haver enlairar-se després que enviéssim el primer
advertiment.
-En aquest
cas hauré de tornar a reunir el Consell de Defensa per comparèixer davant d'ell
-va dir la Leia, tornant la mirada cap en Behn-kihl-Nahm.
En Behn-kihl-Nahm
va inclinar el cap.
- I què
passarà si el senador Marook i el senador Deega aconsegueixen imposar la seva
opinió, ara que l'aposta s'ha elevat d'una manera tan clarament visible? -Va
preguntar -. Fem tornar a la Cinquena Flota i marxem amb la cua entre les
cames?
La Leia es
va aixecar i va anar cap al panell de visió de l'estudi. Es va aturar davant
d'ell i va contemplar el silenciós i immòbil jardí de tanques, les siluetes
minuciosament esculpides només estaven il·luminades per la claredat nocturna
que brollava de la Ciutat Imperial.
-No sabem
què està passant a N'zoth -va dir per fi -. Només estem al corrent del que està
passant a Doornik-319, i el que passa allà és inacceptable. -Es va girar cap a
ells i va creuar els braços sobre del pit -. Estan disposats a donar suport a
un bloqueig de Doornik-319?
Un a un,
tots els presents van anar assentint amb una inclinació de cap o expressar el
seu assentiment en veu alta. En Drayson va ser l'últim a respondre.
-No crec que
els yevethans vagin a deixar-se convèncer fàcilment de la seva vulnerabilitat o
que realment estem decidits a actuar -va dir -. Però el bloqueig sembla un
proper pas raonable fins i tot suposant que acabi demostrant ser insuficient.
La Leia va
assentir, i després es va apartar de la consola de visió i va tornar a
reunir-se amb ells.
-Almirall
Ackbar, quina és la situació tàctica del general Àbaht? Disposa dels efectius
necessaris per imposar un bloqueig general a aquest sistema?
-Hauríem
consultar-li al respecte -va dir l’Ackbar -. Ja hi ha com a mínim un Destructor
Estel·lar yevethà a la zona, de manera que el general Àbaht haurà de comptar
amb una força aclaparadora o córrer el risc d'haver d'enfrontar-se a un esclat
immediat de les hostilitats.
-Anem a
repassar les regles d'activació del bloqueig planetari, i procurarem recordar
del que acaba de dir mentre ho fem -va dir la Leia.
En
Behn-kihl-Nahm es va aixecar.
-Si em
disculpa, senyora presidenta... Aquestes decisions ja no requereixen la meva
presència, i m'agradaria anar a casa per estar amb la meva família. Ministre
Falanthas... Voldria acompanyar-me? Hi ha un assumpte que necessito discutir
amb vostè...
Amb els
seients que el flanquejaven sobtadament buits, Nanaod Engh també va trobar una
raó per excusar-se. La Leia va esperar fins que l’Engh va marxar i després va
llançar una mirada interrogativa a l’Ackbar.
-Són
decisions que ja resulten molt dures fins i tot pels soldats -va dir en
Drayson, encarregant-se de respondre a la seva muda pregunta -. No pot culpar
si volen distanciar-se d'elles prou per poder dormir.
- I quina
raó hi ha perquè ells siguin els afortunats? -Va protestar en Han, i va
sospirar -. Oh, dimonis... Ja tornem a començar.
-No -va dir
la Leia amb fermesa -. Estem fent tot això per evitar una guerra, no per
començar-la. Però això significa que hem de fer comprendre a Nil Spaar que no
ha sabut interpretar correctament la nostra advertència. Aquesta serà
l'autèntica missió del general Àbaht..., aquesta i cap altra.
El general
Àbaht va donar l'esquena a la pantalla que mostrava l'ordre de bloqueig.
-Per fi -va
dir -. Per fi...
- Què passa?
-Va preguntar el capità Morano.
-Anem a
entrar en el Cúmul de Koornacht -va dir l’Àbaht -. Anem a impedir que els
yevethans utilitzin Doornik-319 com a base avançada. -Els ulls de l’Àbaht van
anar més enllà de Morano i es van posar en el tinent que ocupava la butaca
central del sistema de comunicacions -. Avisi al meu personal tàctic. Activeu
les pantalles secundàries, i notifiqui a tots els comandaments que han de
començar a preparar-se per un nou desplegament.
El resultat
final de tota aquella activitat va ser que trenta-un navilis del Cinquè Grup de
Batalla de la Força de Defensa de la Nova República van acabar sent triats per
entrar en el sistema de sis planetes i un estel blanc blavós catalogat com
Doornik-319. El desplegament estaria encapçalat pel transport de la Flota
Intrèpid, els creuers de combat Fortalesa, Il·lustre, Llibertat i Vigilant i
els transports d'assalt Rebuig i Escut. L'entrada del grup de bloqueig va ser
anunciada amb tres minuts d'antelació per un nou missatge de la princesa Leia
als yevethans enviat a través de l’hiperona.
-La
temerària decisió d'enviar subministraments i aprovisionar les bases i
assentaments situats en territori conquerit il·legalment adoptada pel govern
yevethà suposa un clar desafiament a la nostra ordre que es retiressin d'ell
-va dir la Leia -. En conseqüència, declaro un bloqueig immediat de tals llocs
amb els mitjans que ens semblin més adequats en cada moment.
»Aquest
bloqueig té com a propòsit, i així ho declarem públicament ara, impedir el pas
a qualsevol nau que es dirigeixi cap a l'interior del sistema i, sense recórrer
a les armes, supervisar la retirada dels ciutadans yevethans i el
desmantellament de les instal·lacions yevethanes. Però sàpiguen que en el cas
que es produeixi qualsevol acte hostil dirigit contra navilis de la Nova
República que estiguin prenent part en el bloqueig, els nostres comandants
estan autoritzats a respondre immediatament emprant tota la força necessària.
»Per evitar
un vessament de sang innecessari, demano al virrei Nil Spaar que anunciï el més
aviat possible i amb la màxima claredat la seva intenció d'obeir els termes de
l'ordre de retirada, i que les seves accions demostrin de manera categòrica i
lliure de tota ambigüitat la sinceritat de les seves paraules.
«Qualsevol
altre curs d'acció que triïn portarà a la guerra.
«Unes
paraules molt encertades. Decidides, enèrgiques... -Va pensar l’Àbaht,
admirant-les a pesar seu-. Espero que el virrei sigui capaç de sentir el xiulet
de l'acer ocult sota la seva veu, i que no ens obligui a sacrificar les vides
dels fills i filles de les nostres mares.
-La Fura
senyalitzadora efectua la seva reentrada... ara -va cantussejar el director de
salt.
-Confirmeu
nivell d'alerta zero -va dir el capità Morano.
-
Confirmant! -Va anunciar el cap d'operacions executives -. Tots els sistemes de
defensa activats. Escuts preparats per a l'activació automàtica quan es
produeixi la reentrada. Receptors d'alerta en verd. Tots els llocs de combat
estan ocupats. Tots els sistemes d'armament estan activats i llestos per entrar
en acció. Els interceptors Dos, Cinc i Vuit i els caces Roig, Or i Negre estan
en les cobertes i es troben preparats per enlairar-se.
-El
patruller de perímetre efectua la seva reentrada... ara -va cantussejar
l'encarregat de salt.
El capità
Morano va tensar nerviosament les tires de l'arnès de seguretat que mantenien
unit el seu cos a la butaca de combat.
- Quants
salts de combat ha fet, general? -Va preguntar, tornant el cap cap a l’Àbaht.
-Massa, i no
els suficients -va respondre l’Àbaht.
-Sí, ja
entenc el que vol dir -va murmurar Morano -. Escolti, General... Què deia
exactament aquesta oració de guerra dorneana?
-Ja l'he
recitat per tots nosaltres -va dir l’Àbaht, assentint amb el cap.
- Crida
d'atenció a tots els llocs i dotacions! -Va anunciar el director de salt -.
Entrada a l’espai real en cinc..., quatre..., tres..., dos...
-Que tothom
recordi que hi ha com a mínim un Destructor Estel·lar molt gran allà fora...,
així que procurem localitzar-lo de seguida! -Va cridar Morano.
-... un...
L'alarma de
salt va començar a sonar, i els visors del pont es van omplir de franges
blanques. Quan les franges es van col·lapsar de sobte per esdevenir un
resplendent panorama estel·lar, un planeta blanc i marró, amb dues terceres
parts de la seva esfera enfosquides a la nit, va ocupar una considerable porció
de la imatge transmesa pels sensors davanters.
-Oh,
dimonis... Fixeu-vos en totes aquestes estrelles -va panteixar algú,
reaccionant davant l'espectacle del Cúmul de Koornacht contemplat-lo des de
dins -. Com se suposa que se les arreglaran els artillers per localitzar els
seus blancs amb semblant teló de fons?
-Prou
xerrada -va ordenar secament l’Àbaht -. Vull un recompte immediat.
-Iniciant el
recompte de la força expedicionària, senyor.
- Cap de
tàctiques! -Va cridar Morano -. On s'ha ficat?
-Els sensors
no han detectat cap objectiu. Els patrullers informen que no hi ha hagut
contactes. Els rondaires informen que no hi ha hagut contactes.
- On està
aquest Destructor Estel·lar?
-No ho sé,
senyor.
-Ha d'estar
a l'altra banda del planeta -va dir Morano, tornant-se novament cap a l’Àbaht-.
Algú ha tingut molta sort, però no sé si hem estat nosaltres o ells.
Els informes
seguien arribant des dels llocs de control escampats per tot el pont de
l'Intrèpid.
-El recompte
ha estat completat, general, totes les naus informen que es troben en les
posicions previstes.
-El cap
d'hangars informa que tots els aparells s’han enlairat, capità. La pantalla de
caces està avançant cap a la posició de desplegament.
-Enviem a
aquests patrullers el més lluny possible i donem una ullada a l'altra banda -va
dir l’Àbaht -. Què tal van aquests sondejos de superfície? Han obtingut alguna
informació que pugui ser d'utilitat?
En Morano es
va tornar cap a l’Àbaht.
-Potser han
comprès que parlàvem seriosament i s'han anat abans que arribéssim.
-Esperem a
tenir notícies dels patrullers -va dir l’Àbaht, fregant el seu comunicador de
combat amb un dit -. Aquí líder de la força expedicionària a totes les unitats:
obrin la formació i ocupin les configuracions d'òrbita assignades. Mantinguin
el nivell d'alerta actual.
Durant la
mitja hora següent la furiosa, gairebé frenètica activitat dels primers moments
es va anar dissipant fins a quedar reduïda a un nivell més suportable. Els
patrullers d'avançada van informar que tot estava net, i les naus es van
dispersar per formar la pantalla de bloqueig: els grans navilis de combat van
avançar cap al nord i el sud al llarg d'òrbites mitjanes, els secundaris van
anar cap a l'est i l’oest per òrbites de gran alçada, i l'halo de patrullers i
rondaires que surava al seu voltant es va anar expandint cap a l'exterior.
I durant tot
aquest temps, el Destructor Estel·lar yevethà no va aparèixer per enlloc.
Tampoc van detectar la presència de cap navili d'impulsió per ones, ni en la
superfície ni en òrbita. Morano va arrufar les celles per sota de la mà que
havia donat suport en el seu front mentre estudiava el tauler sensor. L’Àbaht
estava colpejant suaument l’encoixinat del braç de la butaca amb un puny, i es
preguntava si es podia permetre el luxe de creure en la seva bona fortuna.
-Així que
avui no tindrem dracs, eh? -Va dir en Morano per fi -. La princesa se sentirà
molt complaguda.
L’Àbaht
moure el cap.
-Hi ha
alguna cosa que no encaixa en tot això.
-Bé, potser
els yevethans siguin la classe de matons que acaben tirant-se enrere quan algú
decideix plantar-los cara.
-No -va dir
l’Àbaht -. El fer-se enrere és un comportament que només pot donar-se en un
tipus de personalitat completament diferent. Els yevethans són molt més
durs..., i molt més calculadors. Operacions! Vull que enviem exploradors als
altres planetes del sistema, i immediatament. Tinc el pressentiment que els
yevethans no han anat molt lluny.
-Sí, senyor.
Però no hi
va haver ocasió de posar en pràctica aquesta ordre. Les alarmes de contacte
començaren a sonar, i l'oficial tàctic va haver cridar per poder fer-se sentir
per sobre d'elles.
- Capità!
Tinc cinc..., sis, vuit, deu, quinze contactes hostils aproximant-se des de
tots els vectors a velocitats molt elevades.... Deuen haver fet un microsalt
just per darrere dels patrullers...
Una cosa va
esclatar sobre els escuts de partícules davanters de l’Intrèpid, banyant el
pont amb un encegador esclat de claredat abans que els filtres responguessin.
L'escut anti-sacsejades va fer que el navili tremolés lleugerament sota els
peus dels seus tripulants.
- D'on ha
sortit això?
-Estem sota
foc de superfície, general... Canons iònics i míssils d'alta velocitat. Disparen
des de tres emplaçaments diferents.
-Ensenyi’m
les dades tàctiques.
La pantalla
central es va metamorfosar en un diagrama tàctic de tres dimensions, que
mostrava els navilis de la força expedicionària desplegats en tres closques que
orbitaven el planeta. Les naus atacants ja estaven dins de la closca exterior,
i es precipitaven sobre els navilis primaris des de totes les direccions de la
brúixola.
-Aquí líder
de la força expedicionària a totes les naus: retornin el foc a discreció -va
dir l’Àbaht amb expressió ombrívola -. Defensin-se.
-Que totes
les bateries tornin el foc, el protocol de represàlia queda activat i entra en
vigor -va ordenar en Morano-. Cap de tàctiques, informi sobre els efectius
enemics.
-Compto
tres, repeteixo, tres Destructors Estel·lars de la classe Imperial: sis,
repeteixo, sis navilis com l’Aramàdia i un navili addicional de grans
dimensions i configuració i disseny desconeguts.
Tot va
passar tan de pressa que la sorpresa mai va arribar a dissipar-se del tot al
pont de l’Intrèpid. El Destructor Estel·lar va arribar a tota velocitat, amb
les seves bateries davanteres fent foc incessantment. L’Àbaht va contemplar els
navilis esfèrics amb un interès especial. Amb les seves enormes siluetes,
l'aspecte general d'aquelles naus de disseny yevethà convidava a pensar que
devien ser molt vulnerables, però de seguida van demostrar que aquesta primera
impressió no podia estar més equivocada. Sense que semblessin desconnectar els
seus escuts en cap instant, els navilis esfèrics van llançar onades de torpedes
i d'un tipus de bomba de gravetat mai vist anteriorment que semblava estar
dotat d'impulsors de direcció laterals. Mentrestant, les bateries làser de gran
calibre disparaven una vegada i una altra des de sis emplaçaments artillers molt
ben dissimulats repartits pel casc de la nau.
Quatre
bombes de gravetat yevethanes van escollir com a blanc al transport lleuger
Trinxera, que estava avançant per una òrbita de gran alçada, i van aniquilar
els seus escuts de partícules amb una explosió coordinada. Uns instants després
un torpede protònic va fer impacte en el centre del pont, i el navili va ser
engolit per una enorme bola de foc.
-Que totes
les bateries de defensa centrin les seves mires en aquestes bombes lentes -va
ordenar l'oficial tàctic de la nau -. General, el Llibertat informa que ha
perdut sis caces, i els seus escuts laterals es troben a només un quart de
potència. El Rebuig ha alterat el curs per anar-lo a ajudar.
En Morano va
colpejar el braç de la butaca amb el puny.
-Som molt
superiors en nombre, però hem adoptat el pitjor desplegament possible per
rebutjar aquesta classe d'atac -va dir -. Estem atrapats entre ells i el
planeta, i no disposem d'espai per maniobrar.
-Paciència,
capità -va dir l’Àbaht-. Necessitem una mica més de temps.
L'oficial de
seguiment es va tornar cap a ells.
-Els navilis
enemics no mantenen l'enfrontament, general. Es limiten a fer una passada, i
després alteren el curs per seguir trajectòries múltiples. Potser hi ha més
navilis yevethans aproximant-se per darrere d'ells, senyor.
-Guardi les
seves especulacions per vostè a menys que jo li demani que me les comuniqui -va
dir secament l’Àbaht-. Com va el sondeig, coronel Corgan? Han acabat ja?
L'oficial
tàctic de l’Àbaht va contemplar la seva consola amb el nas arrufat.
-Cinquanta
segons més, general -va dir -. Llavors estaré preparat per transmetre.
-D'acord.
Cinquanta segons, però ni un més -va replicar l’Àbaht-. Aquí líder de la força
expedicionària: que tots els navilis secundaris es preparin per abandonar la
seva òrbita i seguir el vector cinc-cinc-dos. Que tots els navilis primaris
cobreixin la retirada.
El cap de
comunicacions va enviar un senyal a l’Àbaht a través de la seva consola.
-Senyor, els
capitans de l’Il·lustre i el Llibertat sol·liciten permís per iniciar la
persecució.
-Permís
denegat -va dir l’Àbaht -. Líder de la força expedicionària a totes les naus:
envoltin les seves restes amb un feix de tracció i emportin-se’ls. Vull que
tots els cossos siguin recollits abans que saltem.
Aquesta
vegada li va tocar el torn a l'oficial tàctic de la nau.
-Senyor...
Podem acabar amb ells. N'hi hauria prou amb què ens reagrupéssim i els
perseguíssim...
- Amb quines
pèrdues, sota aquestes condicions? Tinent, no hem vingut aquí per vèncer a
qualsevol preu en una zona de batalla escollida pels yevethans i lluitant en el
moment més convenient per a ells -va dir l’Àbaht -. Hem vingut aquí per obtenir
la informació que necessitem si volem guanyar la propera batalla..., i li
asseguro que aquest moment arribarà abans del que ells pensen.
-Sí, senyor.
-Transmetent
-va dir el coronel Corgan -. Missatge enviat.
L’Àbaht va
assentir.
-Líder de la
força expedicionària: que tots els navilis secundaris abandonin les seves
òrbites. Ja tenim el que havíem vingut a buscar, i ara els yevethans rebran el
seu merescut. –Va sintonitzar progressivament l’hipercomunicador al canal de
comandament protegit i va teclejar el codi de transmissió -. Líder de la força
expedicionària a tots els grups: la seva autorització és
kaphsamekh-9-xifra-9-endavant-daleth. Doneu-los una bona pallissa.
Les divuit
naus que formaven la Força d'Atac Àster estaven esperant a la seva zona
d'estacionament a dues hores llum per sobre del pla del sistema de Doornik-319.
L'autorització els hi va ser transmesa pel comandant de la força, el comodor
Brand, des del creuer estel·lar Indomable.
-Que totes
les naus entrin en situació d'alerta -va dir el comodor -. Els yevethans han
oposat resistència al bloqueig. Entrarem. En aquests moments haurien d'estar
rebent dades posades al dia sobre l'objectiu i el vector de salt del Grup
Tàctic. El compte enrere del salt començarà quan jo doni el senyal. Que totes
les bateries s'assegurin d’haver obtingut una adquisició de blanc positiva;
recordin que aviat hi haurà molt moviment per aquí baix.
A dues hores
llum per sota del pla planetari, unes instruccions similars eren transmeses als
vint navilis de la Força d'Atac Liana Negra pel Comodor Tolsk. La notícia es va
anar filtrant ràpidament per tots els nivells de la dotació fins a sortir del
pont, i va arribar fins i tot a les tripulacions de combat que esperaven a les
carlingues dels seus caces i vehicles d'assalt, que ja estaven preparats per al
llançament en les cobertes dels hangars.
- Estàs
vigilant aquest motor número tres? -Va preguntar l’Skids, usant el canal de
comunicació amb la cabina del pilot de l'ala-K -. Des d'aquí enrere sembla com
si estigués una mica excessivament calent.
-No li trec
els ulls de sobre -va respondre Esegè Tuketu-. Però tots els sistemes estaran
una miqueta calents fins que obrin les portes i comencin a donar-nos a
empentes. No et preocupis, Skids, el motor aguantarà.
-Veuràs, és
només que no vull sentir un «Oooops» just al final d'un picat a plena potència
sobre un d'aquests Destructors Estel·lars -va dir l’Skids.
-Et prometo
que no el sentiràs... -Va dir en Tuke.
-Fantàstic.
-... perquè
mantindré la boca tancada i em conformaré amb pensar «Oooops».
- Tinc temps
de buscar un altre pilot o ja és massa tard?
Les
gegantines portes blindades de l'Hangar d’Atracada Nombre 5 van començar a
obrir-se davant d'ells.
-És massa
tard -va dir en Tuke-. Assegura't que tots els nostres ous estan en un lloc
segur, d'acord? No vull que algun d'ells es trenqui abans de temps.
-Dirigeix el morro d'aquest trasto cap a l'objectiu i no hauràs
de preocupar-te pels ous.
Movent-se
com un sol aparell sota el control del cap de l'hangar, els bombarders d'assalt
de l'Esquadró de Bombardeig 24 van anar accelerant al llarg de les línies de
tensió: primer el Grup Negre, amb els seus sis ales-K distribuïts en dues
fileres de tres bombarders cadascuna, i després el Verd i després el Roig. La
fase més perillosa dels llançaments en grup sempre era el despreniment de la
línia, que havia de ser executat amb gran precisió: hi havia tan poc espai
disponible que una mica d'impaciència a les files de darrere podia suposar la
pèrdua de la meitat de l’esquadró.
-Líder Vermell
fora l'hangar i en vol lliure -va notificar en Tuke al centre d'operacions de
combat mentre el seu sistema de seguiment s'il·luminava -. Adquisició
d'objectiu en curs.
-Vaja, vaja,
vaja... No hi ha dubte que han encès tots els llums per donar-nos la benvinguda
-va dir l’Skids pel canal de comunicacions local mentre estirava el coll i
girava el cap en totes direccions -. Mai havia vist un cel tan ple d'estrelles.
El Grup
Vermell es va allunyar de l'hangar i va començar a baixar cap a l'últim dels
quatre navilis yevethans desplegats en una formació lineal que semblava
assenyalar Doornik-319. Els aparells només van necessitar uns moments per
reunir-se amb els ales-E del Grup Blau, l'Esquadró de Caces Nombre 16, que
anaven a ser els seus caces de cobertura.
-Aquest
remolc és el nostre, Líder Blau -va dir en Tuke-. Grup Vermell, armeu els
vostres ous i confirmeu l'adquisició de l'objectiu mitjançant els vostres
ordinadors de punteria.
Cadascun
dels sis bombarders transportava dos rabassuts torpedes de plasma T-33,
coneguts entre les tripulacions com trenca-escuts o ous podrits. Dissenyats per
esclatar en el perímetre de l'escut en comptes de travessar-lo, els caps de
guerra plasmàtics dels T-33 creaven un esclat de radiació més intens que el de
qualsevol altra arma iònica de la Nova República, i la seva emissió d'energia
equivalia a la generada per cinc o sis bateries iòniques d'un navili primari.
El con de
radiació concentrada i meticulosament enfocada havia estat concebut per
sobrecarregar els generadors dels escuts de raigs, ja fos cremant-los
mitjançant la retroalimentació o fent que superessin el límit de tolerància
mitjançant el rebot de l'onada d'energia. Encara que només fos un generador que
hagués deixat de funcionar, les torres que projectaven els escuts de partícules
serien vulnerables a les torretes turbolàser de les fragates. Si tot anava
segons el pla, els transports, que ja estaven començant a ocupar les seves
posicions darrere de la pantalla de creuers, mai haurien de mantenir una
confrontació directa amb l'enemic.
La seva
entrada en el sistema els havia deixat a la distància sorprenentment curta de
setze mil quilòmetres dels seus objectius, i el navili yevethà va anar creixent
ràpidament en les seves pantalles i sistemes escòpics a mesura que els
bombarders acceleraven per aconseguir la velocitat d'atac. Ja només els
quedaven per recórrer tres mil quilòmetres quan Tuketu va ordenar al Grup Roig
que adoptés la formació d'hexàgon obert, la qual permetria que tots disposessin
de l'espai suficient per dur a terme maniobres evasives durant l'aproximació i
els proporcionaria un increment d'energia motriu lliure d'obstruccions quan
s'allunyessin.
No hi havia
ni rastre dels caces enemics, però de seguida es van començar a veure assetjats
per les andanades del navili yevethà estacionat a mil cinc-cents quilòmetres
d'ells. En Tuketu va fer oscil·lar violentament la seva ala-K d'un costat a un
altre en una brusca sèrie de canvis de curs, i va avisar el seu tècnic
d'armament de l'oportunitat que els estava oferint aquell atac.
-Estan
disparant a través dels seus escuts, Skids... La dispersió del feix ens
indicarà amb tota exactitud la distància fins al límit del camp.
-Estic
treballant en això -va respondre l’Skids, amb el cap inclinat sobre les seves
pantalles de control.
-Doncs
afanya't -va dir en Tuketu-. El punt de llançament s'està aproximant a tota
velocitat.
Hi va haver
un espurneig d'inducció quan un feix iònic va passar a vint metres del
bombarder.
-Líder
Vermell, aquí Vermell Cinc... Esteu rebent la mateixa transmissió que jo pel
canal de comandament?
En Tuketu es
va adonar que hi havia altres veus a la carlinga en el mateix instant en què
Vermell Cinc li formulava aquella pregunta.
-Res de
xerrada, Vermell Cinc -va respondre automàticament -. El C Un ha de romandre
fora.
-No som
nosaltres, Líder Vermell..., i està per tot l'espectre: C Un, C Dos, la
freqüència de la força expedicionària, la banda d’hipercomunicacions de la
Flota... L’estàs rebent, Líder Vermell? No sents què diuen?
El punt de
llançament ja gairebé estava sota d'ells. Esegè Tuketu es va obligar a
concentrar la seva atenció en els sons que havia estat menyspreant com una
simple molèstia de fons sense importància.
-... sóc el
kubazià anomenat Totolaya. Resideixo a la colònia Campana del Matí. Sóc ostatge
dels yevethans. Si ataquen, moriré...
El missatge
emès pel C2 era diferent.
-Sóc Brakka
Barakas, un dels ancians de Nova Brígia. Sóc ostatge dels yevethans. Si ens
ataquen, moriré...
-Líder
Vermell, aquí Vermell Quatre. Avortem l'atac?
-Aquí
Vermell Dos... Què fem, Tuke?
La decisió
havia de ser presa en un instant.
-Seguiu
avançant cap a l'objectiu. Feu els vostres llançaments tal com estava previst
-va ordenar secament en Tuketu.
I just
llavors una andanada iònica sorgida d'una de les bateries del navili yevethà va
encertar de ple a Vermell Quatre en el blindatge motriu de babord. La càrrega
iònica va ballar furiosament sobre la superfície del bombarder. El tècnic
d'armament de Vermell Quatre va llançar els ous abans que la descàrrega pogués
arribar fins a ells.
- Ous fora!
-Va cridar l’Skids.
-Sóc Liekas
Tendo, un enginyer de mines morathià. Estic tancat en una cel·la de seguretat a
bord d'alguna mena de nau estel·lar. Les criatures que ens han pres com a
ostatges es diuen a si mateixes yevethans. Han dit que si ens ataquen em
mataran. No ens ataquin, si us plau...
En Tuketu va
fer retrocedir bruscament la palanca de control, connectant el gran cilindre
del tercer motor instal·lat sobre el fuselatge. La potència motriu afegida va
alterar ràpidament la trajectòria i l'angle vectorial del bombarder,
impulsant-lo cap amunt i allunyant-lo de la nau, els escuts i les explosions
que no trigarien a produir-se. Com sempre, la sobtada estirada gravitatòria va
dur a Tuketu fins a la vora de la inconsciència.
-Sóc Grandor
Ijjix, de la Sobirania de Norat. Els invasors m'han pres com a ostatge i em
tenen presoner a bord de la seva nau. A tots els navilis de la Nova República:
no ataquin, o serem eradicats...
Vermell
Quatre mai va arribar a sortir del picat. Amb els seus sistemes inutilitzats
pel feix iònic, l'ala-K va continuar caient cap al navili yevethà, seguint als
seus torpedes amb només una fracció de segon de retard sobre ells. Quan els ous
de plasma van arribar al perímetre de l'escut, Vermell Quatre quedà envoltat
per la doble bola de foc. El nombre mitjà dels fragments que van sortir
acomiadats del núvol estava molt més a prop de les dimensions d'una mota de
pols que de les d'una nau espacial.
-Jojo...
-Tuke va tancar els ulls durant un moment, però de seguida va tornar a
obrir-los -. Informa sobre els resultats del bombardeig, Skids.
-Negatiu...
Negatiu, l'escut segueix en peu -va dir l’Skids sense intentar amagar el seu
disgust -. Vermell Dos, Tres i Cinc no van deixar caure els seus ous,
repeteixo, no van deixar caure els seus ous.
-Aquí
Vermell Tres, Líder Vermell. Tuke, ho sento... No vaig ser capaç de fer-ho. No
amb ostatges suplicant-me que no ho fes.
-Fill de...
T'espera un consell de guerra, Còndor.
-Acceptaré
les conseqüències, però no estava disposat a ajudar a assassinar a les persones
que hem vingut a ajudar.
-Líder Blau
a Grup Vermell: serà millor que torneu a l'estable, nois. L'objectiu està
llançant als seus ocellets. Tenim deu contactes, i hi ha més aproximant-se.
En Tuketu va
donar un ràpid cop d'ull a la pantalla de seguiment i va empènyer la palanca de
control cap endavant, que va fer que el bombarder tracés un veloç gir que va
deixar el seu morro retornat cap a l’Indomable.
-Vermell
Dos, Vermell Tres i Vermell Cinc: trobeu un lloc segur on llançar el vostre
carregament de bombes. Que tothom torni a casa, i el més de pressa possible.
Líder Vermell a cap de vol: prepareu-vos per rebre cinc aparells, temps
d'arribada estimat quatre minuts.
Van ser
quatre minuts d'infern. Els caces yevethans eren veloços i mortífers i els
ales-E, seriosament superats en nombre, no podien mantenir-los a ratlla.
Vermell Tres va quedar desintegrat quan tornava del lloc al que havia deixat
caure les seves bombes. Vermell Cinc va rebre un impacte en l'ala de babord i
un altre just sota la carlinga, i va esclatar en una bola de flames un instant
abans que pogués arribar a l'ombra protectora del creuer Galant. El Grup Blau
va tenir encara pitjor sort, només un dels bombarders va aconseguir tornar a la
comparativa seguretat dels hangars d'atracada de l’Indomable.
Amb el casc
sota el braç, els ulls buits de tota expressió i la cara tensa, Esegè Tuketu va
romandre immòbil amb el cap de l’hangar mentre les baixes anaven apareixent en
el tauler d'anuncis. Jojo. Keek. Babau i l'Ós. Pacci. Nooch.
Quan el nom
de Miranda va aparèixer en el tauler, Tuketu no va poder seguir suportant per
més temps aquella lletania plena de sang i va girar i se'n va anar.
Amb la pell
pàl·lida i gelada, el general Àbaht contemplava des del pont de l’Intrèpid com
les variacions sobre el mateix tema s'anaven desenvolupant per tot el camp de
batalla.
Cada
bombarder d'atac, cada caça de cobertura i cada navili primari de la Força
d'Atac Àster i la Força d'Atac Liana Negra estava rebent un bombardeig continu
de súpliques d'ostatges a través de tots els canals de comunicacions usats per
la Flota. El nombre d'artillers que va titubejar i de pilots que es van desviar
abans d'assolir l'objectiu va ser prou elevat perquè cap navili primari yevethà
resultés abatut.
I durant la
retirada, tant la plena de confusió que es va iniciar espontàniament com
l'oficial que l’Àbaht va ordenar uns minuts després, dinou dels petits ocells
de guerra de la Flota van ser destruïts. Un incendi a l'hangar del transport
Audaç va consumir a catorze més i va deixar inutilitzables els tres
compartiments de babord. El creuer Falange va rebre un impacte a la popa mentre
estava remolcant a un ala-E incapacitat cap a l'interior del perímetre
protector dels seus escuts mitjançant un raig tractor, i els danys es van
estendre fins la mampara número 14.
El preu en
vides, comptant la pèrdua del Trinxera, va superar el miler.
Però l’Àbaht
sabia que el preu total de la derrota anava molt més enllà d'aquests pilots...,
i el preu final en sang es trobava més enllà de tota mesura possible.
«No ens
tenen cap por. No temen morir. No hi ha res que puguem fer servir per controlar
el seu comportament excepte la força..., i aquesta guerra que no volem
lliurar.»
L’Intrèpid
va romandre immòbil, ocult entre la potent resplendor de l'estrella de
Doornik-319, mentre les forces de la Cinquena Flota anaven sortint del sistema
en salts individuals o per parelles. L’Àbaht no va donar l'esquena a les
pantalles fins que el seu transport va ser l'última nau de la Cinquena Flota
que quedava en el sistema i només llavors va baixar a la secció principal del
pont, movent-se lentament i rígidament sobre les seves cames tremoloses.
-Tregui’ns
d'aquí, capità Morano -va dir.
En Behn-kihl-Nahm
avançava pel desert Passadís Commemoratiu amb llargues i impacients gambades.
Dos enginyers de manteniment, cap dels quals estava acostumat a moure’s tan de
pressa, intentaven no quedar endarrerits.
Quan va
arribar al final del passadís, en Behn-kihl-Nahm va girar cap a la dreta i es
va aturar sota del rètol col·locat sobre l'entrada de la Sala del Senat. Va
alçar la mirada cap a ell durant uns moments, i el va llegir amb un sospir
silenciós al cor.
1.000 DIES
SENSE UN SOL TRET
Recorda que la
pau
és cosa de
tots.
Després en
Behn-kihl-Nahm es va tornar per mirar cap enrere, i va esperar que els homes de
manteniment es reunissin amb ell. Quan ho van fer, en Behn-kihl-Nahm va alçar
una mà i va assenyalar el rètol.
-Desconnectin-lo
-va dir-. Despengin-lo i emportin-se’l.
Un dels
enginyers va alçar el cap cap al rètol i el va contemplar amb els ulls
entretancats.
- Vol que el
guardem al magatzem del Senat?
En
Behn-kihl-Nahm va moure el cap.
-No. Només
vull que el treguin d'aquí, i de seguida. Ja no ens serveix de res.
Després es
va allunyar a corre-cuita del somni fet miques i va anar cap a la càmera
d'audiències del Consell de Defensa. La reunió d'emergència per discutir la
situació al Cúmul de Koornacht estava esperant la seva arribada per començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada