9
La petita flota del
coronel Pakkpekatt portava vint dies seguint al Rodamón de Teljkon en la seva
trajectòria per l'espai profund dels voltants de Gmar Askilon. Durant tot
aquest temps, la nau misteriosa no havia fet res que permetés suposar que havia
detectat la seva presència.
El Rodamón no havia
alterat el seu curs, accelerat, desaccelerat, emès cap radiació, transmès cap
energia coherent, alterat la seva signatura calòrica o examinat a la flota
mitjançant cap dels mitjans coneguts per la Nova República. Continuava surant
en el buit, aparentment inert, seguint la mateixa trajectòria que portava quan
va ser albirat pel fura IX-44F feia ja gairebé tres mesos.
La flota havia fet
quant estava a les seves mans per preservar el silenci. No havien enviat cap
missatge al Rodamón. Cap sensor actiu l’havia recobert amb les seves
pinzellades d'energia. Cap nau s'havia aproximat a menys de cinquanta quilòmetres,
per així respectar els fets que el contacte amb la nau de Hrasskis s'havia
produït a un radi de tretze quilòmetres i que la catàstrofe de la fragata Cor
Valent s'havia produït quan es trobava a deu quilòmetres de distància del
Rodamón.
Els experts tècnics
d’en Pakkpekatt havien obtingut incomptables imatges de la nau, usant cada
banda de l'espectre. Havien creat models tridimensionals d'ella per dur a terme
anàlisis estructurals. Havien intentat correlacionar l'estructura i els
mecanismes visibles amb les tecnologies conegudes.
I malgrat tot això,
seguia sense haver pràcticament cap base que permetés triar entre les moltes
possibilitats. El ventall començava amb l'afirmació que no hi havia éssers
intel·ligents a bord, i després s'anava estenent en una llarga sèrie de
variants: hi va haver éssers intel·ligents a bord en el passat, però havien
abandonat la nau; hi va haver éssers intel·ligents a bord en el passat, però
portaven molt de temps morts; hi havia éssers intel·ligents a bord, però es
trobaven en estat d'hibernació; hi havia éssers intel·ligents a bord, però els
sistemes de la seva nau havien deixat de funcionar i flotaven a la deriva; hi
havia éssers intel·ligents a bord, però no consideraven que la flota fóra digna
de merèixer la seva atenció; hi havia éssers intel·ligents a bord, i estaven
esperant que en Pakkpekatt fes el primer moviment; hi havia éssers
intel·ligents a bord, i estaven esperant que en Pakkpekatt cometés un error...
Era gairebé
impossible mantenir una conversa mínimament perllongada sense que algú et
preguntés quina era la teva teoria. Apostar per un desenllaç o un altre s'havia
convertit en una autèntica mania, i en Lando va haver de fer considerables
esforços de voluntat per mantenir-se allunyat de tota aquella frenètica activitat
apostadora.
Però quan Lobot va
interrogar-lo en privat, en Lando va optar per donar una de les respostes menys
populars.
-Com a destinació
espacial aquesta zona no em sembla gran cosa, però és un bon lloc per amagar-se
-va dir-. En els altres albiraments va passar exactament el mateix: tots van
tenir lloc a l'espai interestel·lar. Aquí fora no hi ha res que pugui atraure
ni tan sols a les classes més baixes de la societat espacial, i t’aclareixo que
dient això m'estic referint als cercadors de minerals, els contrabandistes i
els petits transportistes.
-Pràcticament tot el
trànsit interestel·lar es porta a terme a través de l’hiperespai.
-I la ruta de
l’hiperespai no passa per aquest barri -va dir en Lando-. Ningú viatja per les
profunditats de l'espai interestel·lar llevat dels pirates, i no molts d'ells
ho fan. Aquest és el lloc més solitari que he vist en tota la meva vida. I hi
ha una altra cosa: aquesta nau no sembla tenir cap pressa per arribar a cap
altre lloc. No crec que hi hagi ningú a bord.
- I llavors quin
seria el seu propòsit?
-Amagar-hi alguna
cosa -va dir en Lando-. Mantenir amagada alguna cosa en un lloc el més segur
possible. Una cosa increïblement valuosa, donat l'esforç dut a terme... Estic
pensant que el que tenim aquí és alguna espècie de nau del tresor.
-Hi ha dues mil
quatre-centes cultures conegudes que enterren tota mena de riqueses juntament
amb els seus morts -va dir Lobot, obrint una connexió.
- Tantes? Veuràs,
aquesta nau podria ser la tomba d'algun gran potentat planetari i estar plena a
vessar de tots els béns que posseïa en vida... Això explicaria moltes de les
coses que no entenem, com són per què està aquí i per què està fent el que està
fent. -Lando va arrugar els llavis mentre reflexionava-. Aquesta idea m'agrada
molt.
-La informació
continguda en els bancs de dades indica que els lladres de tombes són un
problema molt comú -va dir Lobot, que encara estava processant la connexió que
acabava d'obrir-. El disseny de la tomba sol incloure trampes, barreres,
passadissos que no porten enlloc, entrades falses i altres tipus de defenses
contra les intrusions.
-Robar tombes sembla
una ocupació molt entretinguda -va dir en Lando, somrient jovialment-. Encara
que potser hauries de catalogar tots aquests trucs defensius.
-Ho estic fent -va
dir Lobot-. Lando, la meva informació suggereix que els robatoris de tombes són
molt comuns immediatament després que la construcció hagi estat completada,
llevat que els treballadors que coneixen les defenses siguin executats. Potser
aquesta nau ja hagi estat abordada.
-Si algú hagués
entrat en aquesta nau, se l'haurien emportat a casa amb ells -va dir en Lando,
movent el cap-. Segueix estant hermèticament tancada i llista per lluitar.
Mantingues els ulls ben oberts quan violem el perímetre demà. Si la nau no
comença a cridar, et juro que tornaré a Coruscant caminant.
La Fura
automatitzada D-89 tenia una cita amb un punt imaginari de l'espai situat a
dotze quilòmetres exactes de la popa del Rodamón de Teljkon.
Movent-se en una
veloç trajectòria que tallaria la que estava seguint el Rodamón en un angle
recte, la Fura travessaria l'esfera defensiva imaginària que envoltava al
Rodamón mitjançant la maniobra que els marins anomenen creuar la T. La missió
del D-89 consistia a violar el perímetre d'una forma molt semblant a com ho
havia fet la nau de Hrasskis, però no d'una manera tan agressiva com ho havia
fet la Cor Valent.
-Vull una provocació
mínima que suposi un risc mínim per als nostres recursos -havia ordenat en
Pakkpekatt.
Segons el pla, la
Fura romandria dins del perímetre defensiu del Rodamón durant menys d'un segon.
Si la nau alienígena intentava saltar a l'hiperespai, les patrulleres que
generaven el camp d’interdicció estarien directament davant d'ella, a punt per
aturar-la.
-Igual que posar-se
a picar de mans darrere d'una granota de les sorres per fer que salti a la teva
xarxa -va dir en Lando-. Espero que la xarxa aguanti, coronel.
- Té alguna raó per
pensar que no ho farà?
En Lando va arronsar
les espatlles.
-No sabem amb quina
mena d'impulsor hiperespacial compte aquesta nau. Un camp d'interdicció que ha
estat dissenyat per als nostres motors podria no donar resultat amb ella.
-No es tracta d'una
qüestió de disseny, sinó de principis. Cap sistema d’hiperimpulsió pot operar
dins de l'ombra d'un pou de gravetat planetari, o això és el que m'han
assegurat els meus tècnics. I confio en la seva capacitat.
-Apostaria que el
capità de la Cor Valent també confiava en els seus escuts -va dir en Lando-. És
una pena que el Servei d'Intel·ligència no hagi pogut recórrer a un Interdictor
de màxima potència per a aquesta missió...
-Aquí ve -va dir en
Pakkpekatt en veu baixa i suau.
-Tots els sistemes
de registre han estat activats -va cantussejar el tinent Harona-. Tots els
escuts estan a màxima potència. Tots els llocs de comandament han enviat la
confirmació positiva. El camp d'interdicció està preparat. El capità del Raig
informa que està preparat per iniciar la persecució en el cas que sigui
necessari.
-Que ningú
parpellegi -va murmurar en Lando.
Com a preparatiu per
a la intercepció, en Pakkpekatt havia ordenat que el Gloriós abandonés la seva
posició de seguiment habitual a quinze quilòmetres per darrere de la popa del
Rodamón per col·locar-se a la menys perillosa distància de vint quilòmetres. A
aquella distància, la Fura hauria estat visible com un punt que avançava
ràpidament per la dreta, i el Rodamón com un oval que s'interposava en la seva
trajectòria..., si alguna de les dues naus hagués estat il·luminada pels raigs
d'un sol proper, tingués encesos els llums de navegació o es retallés sobre la
distant lluminositat d'una nebulosa. En no donar-se cap d'aquelles
circumstàncies, no hi havia res a veure.
-Marqueu les
posicions -va dir en Pakkpekatt.
Un cercle vermell va
aparèixer al voltant de la posició de la nau alienígena. Un cercle mòbil de
color verd va indicar l'avanç de la Fura.
-Ampliació centre,
dreta -va dir el coronel.
La ja familiar
imatge borrosa de la cua del Rodamón va omplir el terç dret de la pantalla
visora.
-Vegem la
transmissió del Raig, a l'esquerra -va dir en Pakkpekatt.
La secció esquerra
de la pantalla visora del pont va adquirir
una frontera d'un color blau pàl·lid, i un esclat de puntets lluminosos va
omplir aquesta part i va acabar convertint-se en una imatge de perfil de l'estrany
navili.
-Vull veure la
distància -va sol·licitar en Pakkpekatt.
Una filera de
nombres va aparèixer a la part superior de la pantalla visora. Al principi els
nombres van anar disminuint ràpidament, i després ho van fer més a poc a poc.
Els dos cercles de la imatge es van fondre quan l'estimació de la distància es
va aturar en els números 12.001 durant un moment, per tornar a incrementar-se
gairebé de seguida.
De sobte els
altaveus del pont van començar a emetre un ensordidor so tremendament modulat.
No se li podia dir musical, però no hi havia cap altra paraula que pogués
descriure millor l'experiència que suposava el fet de sentir-lo. Tres homes que
portaven auriculars se'ls van arrencar d'un cop amb la mà i els van tirar a
terra, però això només va servir perquè descobrissin que el so seguia
atacant-los les orelles, gairebé amb la mateixa potència, des del sistema de
comunicacions de la nau.
En Lando no va poder
reprimir una ganyota de sorpresa quan va descobrir que el so li resultava
familiar i nou al mateix temps: era el mateix de l'enregistrament obtingut per
la nau de Hrasskis, però molt més nítid. Per primera vegada, en Lando va poder
notar que hi havia dues línies «melòdiques», cosa que només els analitzadors de
senyals havien estat capaços de detectar anteriorment.
Una onada
d'alleujament general va recórrer el pont quan el senyal del Rodamón va cessar
de sobte. Un cop acabat el treball, el D-89 va prosseguir la seva trajectòria
fins a sortir de la zona d'intercepció i desaparèixer de la imatge del pont.
I, pràcticament en
aquell mateix instant, el cercle que indicava la posició del D-89 va
desaparèixer i un encegador centelleig blanc va omplir les tres seccions de la
pantalla visora, cremant en ella amb tal intensitat que els que tenien la vista
volta en aquella direcció van quedar encegats durant uns moments. Quan la
fogonada es va esfumar, el Rodamón havia desaparegut de la transmissió del Raig
i s'havia tornat sobtadament bastant més petit en la imatge ampliada.
- Què ha estat això?
-Va preguntar en Pakkpekatt.
-L'objectiu ha
saltat..., però el camp ha aconseguit mantenir-lo dins de l'espai real -va dir
l’Harona-. L'objectiu ha avançat uns tres quilòmetres. Ara s'ha quedat immòbil,
i no hi ha cap senyal que els motors subllumínics estiguin funcionant.
-El meu cor també ha
estat a punt de saltar a l'hiperespai -va dir en Lando-. Per un moment vaig
pensar que el Rodamón havia esclatat, o que ens havia disparat.
Van esperar durant
gairebé una hora abans de decidir que no anava a ocórrer res més. Després en
Pakkpekatt va transmetre l'ordre d'avançar a les naus localitzadores, i el
Gloriós va tornar a la seva posició acostumada, quedant novament a quinze
quilòmetres de la popa del Rodamón.
-Reunió a la meva
sala de conferències dintre de quinze minuts -va anunciar el coronel pel
comunicador general del pont-. Vull tenir les dades de trobada preliminars de
tots els equips disponibles sobre de la taula, i vull que els comandants dels
equips d'abordatge estiguin presents.
- Heu rebut aquest
senyal? -Va preguntar en Lando, girant-se cap a Lobot.
-No teníem més remei
que rebre’l -va respondre Lobot-. La mateixa pauta va ser emesa en múltiples
freqüències al llarg de l'espectre d'energia, i no només va ser captada pels
receptors que es trobaven activats, sinó que també va ser induïda dins dels
circuits passius.
- I és el mateix
senyal de l'albirament de la nau de Hrasskis? A mi em va semblar que era la
mateixa.
R2D2 va emetre un
curt i emfàtic tri de resposta.
C3PO es va aixecar
encarcaradament i va adoptar la seva millor postura d'oratòria oficial abans de
traduir.
-R2 informa que,
excloent-hi dels seus càlculs les seccions no rebudes i les que van quedar
distorsionades en l'enregistrament original, la probabilitat que el nou senyal
sigui idèntic és superior al noranta-nou per cent.
- M'esteu dient que
hem omplert tots els buits? Bé, això ja és alguna cosa. Reconeixes el
llenguatge, C3PO?
-No, amo Lando -va
dir C3PO amb una molt convincent imitació de l'abatiment-. Encara domino amb
fluïdesa més de mil llenguatges i codis que fan servir vibracions d'una sola
freqüència com a unitats de significat, la sintaxi d'aquest llenguatge és
diferent a la de tots aquests mètodes de comunicació.
-Maledicció -va dir
en Lando-. Crec que en Pakky està a punt d'enviar als equips d'abordatge, i
seguim sense saber què està intentant dir-nos aquesta nau. Vull que tots
continueu treballant en aquest assumpte. Ja seguirem parlant quan hagi tornat
de la reunió.
La sala de
conferències de què disposava el capità del Gloriós no havia estat construïda
per acollir a tots els cossos que havien aconseguit introduir-s'hi. Quan en
Lando va arribar, no quedava cap lloc lliure a la taula, i tots els seients
auxiliars col·locats al llarg de les parets estaven ocupats llevat d'un.
El seient buit
quedava directament darrere d’en Pakkpekatt, que estava assegut al centre d'un
dels costats de la gran taula oblonga. En Lando va optar per permetre que
seguís buit, i es va conformar amb estar dret davant d'un dels panells on es
narrava la història del vaixell.
-Ja podem començar
-va dir en Pakkpekatt, reconeixent indirectament la presència d’en Lando amb
aquelles paraules-. En primer lloc, m'agradaria sentir l'informe de l'equip de
seguiment. Procureu que no sigui massa llarg.
-Sí, senyor -va dir
un oficial bastant prim assegut a la dreta d’en Lando-. La resposta inicial de
l'objectiu va tenir lloc zero coma vuit segons després que es completés
l'aproximació, i va durar sis segons. La resposta secundària de l'objectiu va
tenir lloc sis segons després...
-Sembla que no tenen
moltes reserves de paciència -va dir en Lando.
Dos oficials van
riure, i després de seguida van lamentar haver-ho fet i es van posar seriosos a
l'instant.
-... i va tenir com
a resultat un salt avortat de dos coma vuit quilòmetres al llarg del vector de
vol.
-Jo tampoc tinc
massa paciència, general Calrissian. Si pogués limitar els seus comentaris a
qüestions relacionades amb l'objecte d'aquesta reunió...
-Em sembla que la
considerable rapidesa a l'hora de prémer el botó que han fet mostra aquests
tipus està relacionada al cent per cent amb l'objecte d'aquesta reunió -va
replicar en Lando-. Sigui quin sigui el significat d'aquest senyal que tots vam
sentir, no van esperar molta estona a rebre la resposta correcta per part
nostra. Quan tornem a creuar aquesta línia, més valdrà que estiguem molt segurs
de nosaltres mateixos.
-Li agraïm les seves
opinions, general -va dir en Pakkpekatt, emprant un to decididament desproveït
de gratitud-. Alguna cosa més, agent Jiod?
L'oficial prim va
moure el cap.
-Només que,
aparentment, l'entrada i sortida de l'objectiu a l'hiperespai van ser
indistingibles de les d'una nau que estigués equipada amb els nostres motors de
fusió i motivadors estàndard de la Classe Dos.
-Excel·lent -va dir
en Pakkpekatt, llançant una mirada molt significativa al Lando-. L'informe de
l'equip d'observació, si us plau.
-El total de
variacions i esdeveniments clarament independents detectat pels nostres
sistemes sensors al llarg de la durada de la trobada va ascendir a vint. Els sis
que hem pogut identificar...
Lando va recolzar
les seves amples esquenes a la placa, i va suportar en silenci sis informes més
abans que en Pakkpekatt sol·licités el que més li interessava.
-Comandant
d'incursió, informe sobre l'estat de preparació del seu equip.
El comandant
d'incursió, Bijo Hainmax, era un dels pocs oficials a les ordres d’en
Pakkpekatt pels quals en Lando seguia tenint una mica de respecte després d'un
mes d'exposició a la seva presència. Tècnicament molt astut i d'una gran
solidesa mental, Bijo havia estat membre de la resistència clandestina de
Narvath i havia lluitat al costat de les forces regulars de l'Aliança durant
l'últim any de la Rebel·lió.
-L'equip està tan
preparat que pot arribar a estar -va dir en Bijo, incorporant-se lentament-.
Hem identificat el que sospitem són dues escotilles, així com un parell de
llocs que semblen bastant vulnerables a la penetració en el cas que hàgim
d’obrir-nos pas a través del casc. Naturalment, durem a terme sondejos actius
del casc tan aviat com hàgim instal·lat els sensors necessaris i estiguem
preparats per ajustar-los adequadament. Tinc un home de baixa per refredat que
no està en condicions de treballar portant el vestit espacial, però això no
hauria d'afectar la nostra capacitat de fer el que s'espera de nosaltres.
- Ha aïllat a aquest
malalt de la resta del seu equip?
-Ell es va aïllar a
si mateix quant va notar els primers símptomes -va respondre en Bijo.
-En aquest cas, puc
suposar que no tindrà cap problema si li dono l'ordre d'estar preparat per
entrar en acció a les quinze hores de demà?
-Cap en absolut,
coronel.
-Gràcies.
-Pakkpekatt es va tornar cap a l'altre extrem de la taula mentre Bijo s'asseia
-. General Calrissian, què pot dir-nos sobre el senyal que ens ha enviat el
Rodamón?
La invitació a
parlar del coronel va agafar totalment desprevingut en Lando.
-Puc dir-li que és
un senyal portador de freqüència dual i que la seva modulació és de mil cicles
per segon. Puc dir-li que la capacitat de dades és de trenta mil unitats com a mínim,
i que podria ser de fins a deu vegades aquesta xifra. I també puc dir-li que
encara no sabem si ens estan dient «Alto, o dispararem» o «Els donem la
benvinguda al Gran Basar de l'Espai Profund, i els preguem que ens transmetin
immediatament tota la informació disponible sobre la seva targeta de crèdit».
Què tal li ha anat a la seva gent? Han tingut més sort?
La mirada d'en
Pakkpekatt va buscar una resposta a l'extrem de la taula.
-Eh... L'equip del
protocol de contacte creu que el senyal rebut i gravat per la nau de Hrasskis i
el senyal del contacte d'avui són la mateixa i que no és més que una alarma de
col·lisió automatitzada -va dir un jove suboficial, tan visiblement nerviós que
li tremolava una mica la veu -. Al nostre parer, no posseeix cap mena
d'informació. Ha estat concebuda perquè se la senti amb tota claredat i amb
molta potència en totes les circumstàncies i siguin quins siguin els receptors
de comunicació que pugui estar utilitzant la nau que s'aproxima al Rodamón.
Lando va anar cap a
la taula i es va inclinar sobre ella per a repenjar el seu pes en el tauler.
- M'està dient que
el Rodamón va saltar per evitar una col·lisió que mai anava a ocórrer?
- Té alguna altra
explicació, general?
- Què li sembla la
de què estava intentant fugir de nosaltres?
- Pensa que
l'objectiu no sabia que estàvem aquí fins que es va produir la intercepció?
-No, però...
- Quina raó podria
tenir llavors l'objectiu per esperar fins ara, en comptes d'haver intentat
escapar abans? Per què actuar com ho va fer?
-Li donaré tres
respostes pel preu d'una -va dir en Lando-. Perquè la primera reacció d'alguns
animals quan noten que hi ha un depredador prop és la de quedar-se quiets.
Perquè fins ara no havíem fet res que pogués interpretar-se com una agressió. I
perquè no hem aconseguit superar la prova d'intel·ligència, fos quin fos, que
ens han enviat avui.
-Senyor Taisdan -va
dir en Pakkpekatt sense apartar la mirada d’en Lando-, existeix en el seu equip
ni que sigui una opinió minoritària que pensi que caldria esperar fins haver
desxifrat el que el general Calrissian ha anomenat «la prova d'intel·ligència»?
-No, coronel.
-General Calrissian,
disposa d'alguna evidència realment clara sobre la informació del senyal rebut
i registrat durant la intercepció d'avui?
-No -va admetre en
Lando de mala gana.
-Gràcies -va dir en
Pakkpekatt-. Capità Hainmax, informi al seu equip que iniciarem les operacions
a les quinze hores del dia de demà. L'Equip d’Incursió U farà el primer intent
amb la Barcassa d'Assalt U. Que tothom s'asseguri que les seves seccions estan
preparades. Gràcies, això és tot.
En Lando va esperar,
amb els braços creuats sobre el pit, mentre els oficials i la resta del
personal anaven desfilant al costat d'ell per sortir de la sala de
conferències. La seva immobilitat va fer que semblés una roca al mig d'un riu.
- Alguna cosa més,
general?
-Oh, només estic
intentant esbrinar si vostè i jo viatgem a la mateixa nau -va dir en Lando-.
Hem esperat setmanes abans de donar el nostre primer i tímid pas, i ara anem a
posar-nos a córrer i intentarem abordar-los? No hauríem de concedir una mica de
temps per processar el que hem esbrinat?
-Ja els he donat
temps perquè ho facin -va replicar en Pakkpekatt -. Per què creu que esperarem
fins a les quinze hores del dia de demà?
- Això no és
donar-nos molt temps, maleïda sigui! -Va exclamar en Lando amb irritació-. Ha
acceptat aquesta teoria de l'alarma de col·lisió perquè és la que resulta més
convenient per als seus propòsits. Si creu que ja hem vist com actuen totes les
defenses del Rodamón, llavors li aconsello que reflexioni una mica abans
d'actuar. Està tractant a aquesta nau com si fos un iot espacial que només
compta amb una alarma contra lladres, quan hauria d'estar tractant-la com...,
com a una nau de guerra.
-Les barcasses
d'assalt tenen un blindatge molt sòlid, i a més posseeixen escuts reforçats -va
dir en Pakkpekatt -. Els agents també portaran armadura de combat. Quant de
temps vol que esperi mentre aquests Cyborgs i androides seus dels quals tant
presumeix no aconsegueixen desxifrar alguna cosa que els meus experts em diuen
que, per començar, no té cap significat?
-Una mica més de
vint hores.
-No, general -va dir
en Pakkpekatt amb fermesa -. Fins i tot vint hores potser siguin massa temps.
No tindré ni un sol instant de tranquil·litat fins que siguin les quinze hores
de demà. Avui hem fet un pas cap endavant. Ja no som uns simples acompanyants
curiosos que estan fent el mateix trajecte que aquesta nau. El nostre següent
pas ha d'arribar ràpidament, abans que qualsevol o el que sigui que controla
aquesta nau decideixi actuar en lloc de limitar-se a reaccionar. En realitat,
preferiria que l'equip d'incursió estigués pujant a la seva llançadora en
aquest mateix instant, així que aprofiti el millor possible el temps que li he
donat..., i estic segur que pot trobar coses millors en què ocupar-se que la de
discutir amb mi.
En Lando va arrufar
les celles, i l’arrufament es va convertir ràpidament en una ganyota d'amargor.
Va començar a girar sobre els seus talons per tornar cap a la porta, i després
es va aturar i es va tornar novament cap al coronel, mirant-lo fixament amb el
cap alt.
- Té alguna cosa més
a dir, general? -Va preguntar en Pakkpekatt.
-Em va prometre que
formaríem part del grup d'abordatge.
En Pakkpekatt es va
semblar sorprendre.
-Vaig pensar que
donada la seva aparent desaprovació dels meus plans, no voldria arriscar-se o
arriscar al seu personal. Però... Molt bé. Hi ha un lloc lliure a la Barcassa
U. Trieu al seu representant i notifiqui la seva elecció al capità Hainmax en
el termini màxim d'una hora.
- Un representant!
Això no va ser el que vam acordar... -Va començar a dir en Lando, disposat a
acumular la ira suficient perquè la seva calor pogués socarrimar la coriàcia
pell del coronel.
-Un representant o
cap -va replicar en Pakkpekatt amb fermesa-. Trieu, i notifiqui la seva decisió
a Bijo sigui quina sigui aquesta.
Després en
Pakkpekatt va sortir de la sala de conferències, movent-se amb àgil rapidesa
malgrat la seva massa, abans que en Lando pogués dir una altra paraula.
-Aquesta és la
situació -va dir en Lando, que estava molt seriós-. Demà a les quinze hores, el
coronel Pakkpekatt enviarà els seus venedors d'escombres a domicili perquè
truquin a la porta del Rodamón. El coronel ha acceptat l'opinió que el senyal
no és més que una transmissió d'advertiment. Jo penso que si només es tractés
d'això, llavors el Rodamón no seguiria aquí per oferir-nos un enigma per
resoldre.
»Se'ns està acabant
el temps de què disposem per a oferir-li alternatives al coronel. En aquesta sala
tenim un exemplar de cada classe de cervell conegut -va afegir amb un somriure
-. Bé, fem treballar aquests cervells a veure què se'ns acut.
»Vaig a resumir el
que sabem fins al moment: hem obtingut un enregistrament complet i sense
interferències del senyal del Rodamón. Sembla idèntic al senyal registrat per
la nau de Hrasskis. Una transmissió d'advertència? Potser. Quina altra cosa
podria ser? Si aconseguim esbrinar què és, llavors potser serem capaços de
desxifrar i comprovar què diu. Vull sentir totes les idees que tingueu al
respecte, i no m'importa que ja hagin estat exposades amb anterioritat.
-Segueixo
inclinant-me per la teoria que és un codi de reconeixement -va dir Lobot-. Els
teletransductors de les nostres naus responen enviant un perfil d'identificació
quan són interrogats. Aquesta transmissió va poder haver estat una interrogació
d'aquest tipus.
-Té milers de
modulacions de longitud.
Lobot va reflexionar
en silenci durant uns moments abans de tornar a parlar.
-Llavors potser la
nostra proximitat va complir les funcions d'una interrogació, i aquesta va ser
la resposta. No sabem quina informació poden considerar crucial.
- I la forma en què
la nau va intentar fugir avui, després d'haver enviat el senyal?
-Va ser un resultat
de la manca de resposta.
-Ells ens han dit
«Hola», i nosaltres no hem respost amb un altre hola -va dir C3PO-. És una
clara violació de les normes d'etiqueta.
Lando va meditar en
silenci durant uns instants.
-Una nau s'acosta al
Rodamón, i el Rodamón emet el seu codi d'identificació i després espera que la
nau faci el mateix. Quan aquesta resposta no arriba, el Rodamón considera que
la nau que se li està aproximant és una amenaça i arrenca a córrer.
-Crida i resposta
-va dir Lobot.
-Senyal i
contrasenyal -va dir en Lando-. El Rodamón vol sentir la contrasenya. Però per
què no ha fet un nou intent de fugir? Hi hauria hagut prou amb virar i dirigir
la seva proa cap a una nova trajectòria. Les naus que generen el camp
d'interdicció mai podrien haver-se tornat a col·locar en la posició adequada a
temps d'aturar-lo.
-Hi ha una
probabilitat bastant elevada que aquesta nau fos construïda abans que
s'inventessin els camps d'interdicció -va dir Lobot-. Si estem tractant amb un
sistema de defensa automatitzada, el que acaba d'ocórrer potser es trobés fora
dels paràmetres de les rutines d'identificació i seguretat.
-D'acord -va
acceptar en Lando -. Cal que la seva caixa negra no pugui mirar a l'exterior
per assegurar-se que el salt realment ha tingut lloc: si els motivadors i el
sistema d'impulsió li informen que tot ha anat tal com era d'esperar, llavors
la caixa negra dóna per fet que la nau ha saltat a l'hiperespai. I quan tot
aquest procés va haver acabat, el D-89 ja havia desaparegut feia una bona
estona i no hi havia cap amenaça visible dins l'horitzó d'amenaces.
-Sembla una
explicació plausible.
-Ara em deixaré
guiar per la meva intuïció i afirmaré que és més que plausible -va dir en Lando
-. El Rodamón vol obtenir una resposta de qualsevol que truqui a la seva porta.
Si no hi ha resposta, no entres. I no esperarà durant molt de temps mentre tu
vas fent intents de trobar la resposta, d'acord? Vol sentir la resposta
correcta immediatament.
C3PO va decantar el
cap.
-Sí, amo Lando,
però..., quina és la pregunta?
-Això és el que hem
d'esbrinar, C3PO.
Van haver de
transcórrer diverses hores de frustrant i infructuós vagabundeig verbal abans
que el grup per fi trobés un camí que semblava portar a algun lloc.
-Penseu, nois,
penseu... Vinga, tornem al punt de partida i repassem tot aquest assumpte un
cop més -va dir en Lando amb impaciència -. Vols deixar ben tancada amb clau
una nau espacial que estàs a punt d'enviar al gran buit de l'espai. Vols
assegurar-te que cap estrany pot entrar-hi sense haver estat convidat, però
també vols assegurar-te que tu i la teva gent sempre tindreu accés a ella...
-Demano disculpes
per interrompre -va dir Lobot-, però no sabem si els constructors del Rodamón
tenien intenció de tornar a entrar-hi després que fos llançat a l'espai.
-Això és veritat -va
admetre en Lando-. Però si van tancar la porta i van tirar el codi d'accés a la
galleda de les escombraries després de tancar-la, llavors potser seria millor
que ens en tornéssim a casa abans que algú acabi mort. Hem de donar per suposat
que hi ha una manera d'entrar.
-Molt bé. Però ho
consideraré més com un axioma que com un fet.
-Aquí tens un fet:
si jo hagués construït aquesta nau, llavors hi hauria un mínim de dues maneres
d'entrar-hi -va seguir dient en Lando -. El Rodamón tindria una porta
principal, i a més tindria una porta del darrere per si es dóna el cas que hi
ha algun problema amb la porta principal. Però el que estava dient abans era
que... Ah, sí: no vols usar una clau física, perquè no vols permetre que ningú
se t’acosti tant sense haver-te assegurat abans que no et donarà problemes.
Així, que bàsicament estem parlant d'una c..., d'una contrasenya binària
realment molt llarga.
-Disculpi, amo
Lando, però la meva experiència m'indica que cap ésser intel·ligent podria
recordar una contrasenya de tal longitud i complexitat -va intervenir C3PO.
-La resposta podria
no ser tan llarga com la pregunta, i llavors... -Va començar a dir en Lando.
-Podria ser més
llarga -el va interrompre Lobot.
-Sí, però en
realitat això no té importància -va dir en Lando-. Pot ser que la pregunta ens
sembli llarga i complicada únicament perquè no l'entenem. Els éssers humans
poden recordar seqüències increïblement llargues si aquestes tenen algun
significat. Vaig conèixer un contrabandista que s'havia après de memòria les
Cent Prescripcions d’Alsidas quan era petit i li estaven ensenyant els
preceptes de la seva religió, i encara podia deixar-te-les anar una darrere
l'altra trenta anys després. La meva mare se sabia de memòria centenars de
cançons i poemes, i hi ha algunes espècies intel·ligents on la memòria és molt
superior a la dels éssers humans.
-No ho discuteixo
-va dir Lobot-. Hi ha moltes gestes memorístiques registrades en els bancs de
dades de les biblioteques. Tanmateix, les contrasenyes i els codis d'accés,
tant si són matemàtics com si són lingüístics, no tenen tolerància a l'error.
Sigui quina sigui la longitud de la resposta esperada, aquesta no ha de
contenir cap error.
-Bé, en realitat el
problema sempre és el mateix, oi? -Va dir en Lando-. Com s'ho fa la gent per recordar
totes les coses que ha de recordar? Què fan quan hi ha alguna cosa que no es
poden permetre el luxe d'oblidar? Algunes persones tenen una memòria realment
increïble, i altres tenen problemes per recordar l'aniversari dels seus fills,
així que ja no parlem dels seus números d'identificació i dels codis d'accés
per als panys digitals que porten anys sense obrir. En conseqüència, la gent fa
trampa.
-Trucs mnemònics.
-Sí, però també
utilitzen altres maneres de fer trampa -va dir en Lando-. Porten els codis
d'accés a sobre, anotats en un paper o...
-Però això suposa
córrer un seriós risc de seguretat. Qualsevol cosa que portis a sobre pot ser
robada.
-És cert. Per això
alguns intenten disfressar el codi d'accés perquè sembli una altra cosa...
-Això ja està una
mica millor, però no gaire. Qualsevol cosa que hagi estat amagada pot ser
trobada.
-Cert altra vegada
-va assentir en Lando -. En una ocasió un carterista de Pyjridj em va dir que
quatre de cada cinc carteres que acabaven a les seves mans contenien codis
d'accés, i que poques vegades necessitava ni tan sols un minut per trobar-los.
A vegades el codi d'accés era l'única mostra d'escriptura que hi havia a la
cartera.
-Sempre podria
demanar a un androide que s'encarregués de recordar el codi d'accés per vostè
-va dir C3PO-. Un androide pot rebre instruccions de no comunicar aquest codi a
cap altra persona excepte vostè, i a més no comet errors i mai oblidarà el
codi.
-Però els androides
poden ser robats, igual que les carteres -va replicar en Lando-. Les memòries
dels androides poden ser llegides, o esborrades. Un androide que sigui sotmès a
tortura mitjançant sensors acabarà revelant totes les dades contingudes en la
seva memòria. Els androides també són conscients del que saben, la qual cosa
pot acabar produint una conducta erràtica. Els androides han revelat actes
criminals comesos pels seus propietaris, s'han negat a obeir ordres dels seus
amos, han esborrat les seves pròpies memòries, s'han autodestruït...
Per l’aparent
alleujament de C3PO, l’R2 va interrompre aquella lletania de defectes i
fracassos mecànics amb un estrident refilet electrònic.
-L’R2 vol
recordar-nos que tots els androides astromecànics de combat posseeixen segments
de memòria protegits que poden ser utilitzats per emmagatzemar informació de
naturalesa delicada -va dir C3PO-. Diu que en més de trenta anys d'utilització,
cap unitat R2 capturada ha revelat mai els continguts d'un segment de memòria
protegida.
-Això és magnífic,
R2-va dir en Lando -. Pots guardar alguna cosa en la teva memòria, allà on ni
tan sols tu saps que es troba en aquest lloc, de manera que no se't pot obligar
a revelar-la. Però segueix sent possible fer-te trossets, o també poden
capturar-te i portar-te a un lloc en el qual jo no pugui accedir a la teva
memòria..., i què se suposa que he de fer llavors? Si l'Imperi hagués tingut
una mica més de punteria, les especificacions tècniques de l'Estrella de la
Mort mai haurien arribat a mans del general Dodonna a Yavin.
-La clau ha de ser
reproduïble -va dir Lobot.
-Exactament -va
assentir en Lando-. En cas contrari, la mateixa clau serà el punt feble. Seria
com tenir totes les teves riqueses guardades dins d'una volta cuirassada d'alta
seguretat, i que només hi hagués un tipus que sap on és la única clau... Massa
arriscat. -Lando es va aixecar i va començar a anar i venir pel reduït espai de
la cuina de la Dama Afortunada. Vinga, vinga... Ens estem acostant a alguna
cosa, ho pressento. Què és el que se'ns ha passat per alt fins aquest moment?
On és el fragment que falta?
- Què hi ha del fet
que la transmissió contingui parelles de tons? -Va suggerir Lobot.
-Excel·lent,
excel·lent -va dir en Lando, refregant els palmells de les mans-. Però són
autèntiques parelles de tons, o es tracta de dos canals d'informació
independents? Tenen realment importància les modulacions individuals, o només
la tenen els seus aparellaments? Transmesa mitjançant parelles de tons, en
seqüències llargues, reproduïble, que pugui amagar-se sense que això vagi a
crear problemes de seguretat... Quina classe d'informació encaixa amb aquesta
descripció?
A Lobot li hauria
resultat tan impossible explicar com va examinar el torrent de dades que va
travessar la seva consciència durant els segons següents com a un cec el fet de
descriure uns focs artificials, o a un androide el fet de donar a llum. Durant
les primeres fases del seu ensinistrament, s'havia imaginat a si mateix creant
un sedàs que només recolliria la informació que buscava i ficant-la dins del
torrent de dades.
Però amb aquesta
tosca metàfora ja no n'hi havia prou. Lobot es va submergir en el flux i, d'una
manera inexplicable i indefinible, va permetre que la seva consciència pogués
veure-ho tot, i no merament els fragments d'una certa mida o una forma
determinada que encaixaven amb les seves idees preconcebudes. El mateix flux es
trobava sota el seu control, i Lobot podia controlar la profunditat, la
velocitat, la temperatura i els colors. Però, en última instància, totes les
metàfores acabaven fallant. Al final, l'únic que podia dir era que enviava els
seus pensaments cap al torrent de dades, i que els seus pensaments acabaven
tornant a ell amb una resposta.
-Gairebé tots els
codis genètics contenen seqüències llargues de naturalesa no aleatòria que són
totalment úniques i diferents de les altres -va dir Lobot-. Amb el codi d'una
sola molècula determinada n'hi hauria prou per satisfer totes aquestes
condicions.
- Un codi genètic?
Però aquest codi només tindria quatre parelles diferents.
-Únicament en el cas
que fos un codi genètic humà. El nombre de parelles del codi genètic de les
formes de vida d'un planeta és considerablement diferent a les d'un altre.
- Quantes parelles
de tons hi ha en el fragment?
-Divuit.
- Quantes espècies
tenen divuit parells moleculars diferents en el seu codi genètic?
Lobot va abaixar la
mirada cap a terra durant uns moments mentre buscava la resposta.
-Hi ha sis espècies
conegudes amb estructures genètiques de divuit aparellaments. Però no disposem
d'informació genètica sobre totes les espècies conegudes, o sobre les espècies
desconegudes.
- I alguna
d'aquestes sis espècies té un llenguatge basat en aquest tipus de sons?
-Sí, una: els qelles
-va dir Lobot -. Estic transmetent l'indicador corresponent de la biblioteca de
mostres genètiques a l’R2 perquè procedeixi a la seva anàlisi.
La cúpula d'R2 va
girar cap a la dreta i cap a l'esquerra mentre l'androide alineava els seus
processadors per dur a terme aquesta tasca. Els llums del seu panell de
funcions es van encendre i apagar. Uns segons després l'androide va respondre
amb un sol i estrident xiulet.
-Bé, què has
esbrinat? -Va preguntar en Lando-. Què ha dit?
-Crec que la
traducció més aproximada seria «Visca!», Amo Lando -va dir C3PO.
Un gran somriure va
il·luminar la cara d’en Lando.
- Encaixa? -Va donar
un entusiàstic copet a l'espatlla a Lobot-. Oh, condemnat fill de... Ho has
aconseguit, vell amic!
L’R2 va emetre un
bombolleig electrònic.
- Què està dient?
-Va preguntar en Lando.
-R2 diu que el grau
de certesa que el senyal procedent de la nau sigui una representació d'un
segment del codi genètic dels qelles ascendeix a un noranta-nou amb noranta-nou
per cent -va dir Lobot-. Però la seqüència acaba de sobte, aproximadament cap a
la meitat. No està completa.
-Per descomptat que
no -va dir en Lando-. Aquesta és la resposta que estan esperant rebre..., la
resta de la seqüència. És una vocalització, o ha estat sintetitzada? Pots
cantar el fragment següent, R2?
L’R2 va respondre
amb un suau tri en què gairebé semblava haver-hi una ombra de malenconia.
-El vocalitzador
d'una unitat R2 és molt senzill, amo Lando -va dir C3PO-. Però si em permet
oferir la meva ajuda...
-Endavant,
ofereix-la.
-Senyor, amb vista a
permetre complir les meves funcions primàries com androide de protocol, durant
la meva construcció se’m va equipar amb la capacitat de la poli-harmonía. Crec
que jo sí puc cantar la seqüència, amb l'ajuda de l'R2.
-Intenta-ho.
En C3PO i l’R2 es
van acostar l'un a l'altre i van conversar en silenci durant diversos segons
pel canal de transmissió entre androides, intercanviant informació en binari
molt més de pressa del que haurien permès el bàsic o el peculiar dialecte
electrònic de l’R2. Després C3PO es va aixecar, va tornar la mirada cap en
Lando i va decantar el cap.
Un instant després,
un estrany i fantasmagòric ressò del senyal enviada pel Rodamón va omplir el
compartiment: el so era clarament diferent, però no hi havia dubte que havia
estat creat pel mateix compositor.
-Molt bé -va dir en
Lando, llançant un cop de puny a l'aire-. Aquesta és la clau. Anem a entrar per
la porta principal. C3PO, Lobot: digueu-me tot el que sapigueu sobre els
qelles. Potser això pugui proporcionar-nos algun avantatge suplementari.
-Per alguna raó que
no comprenc, amo Lando, no disposo de cap informació sobre el llenguatge o els
costums dels qelles -va dir C3PO-. Però ara que coneixem la identitat dels
propietaris d'aquesta nau, hem de ser cortesos amb ells. Entrar al Rodamón
sense haver rebut una invitació prèvia suposaria una greu violació de
l'etiqueta.
- M'estàs dient que
et negaries a enviar la resposta...?
-Un moment, Lando
-va dir Lobot-. He estat accedint a tots els registres i bancs de dades que puc
consultar i crec que conec la raó, C3PO. Pel que sembla, el fet més clarament
establert sobre els qelles és que es van extingir fa més de cent cinquanta
anys.
- Es van extingir?
-Va exclamar en Lando, molt sorprès-. Bé, suposo que per molt que vulguem
culpar-li de tot, l'Emperador no va tenir res a veure amb això... Què els va
passar?
-Segons un informe
del Servei d'Exploració Galàctic -va dir Lobot-, pel que sembla diversos
asteroides de grans dimensions van xocar amb el seu planeta, i el seu
ecosistema va quedar destruït.
-Això no té cap
sentit -va murmurar en Lando, arrufant les celles -. Qualsevol món que fos
capaç de construir alguna cosa com el Rodamón també hauria d'haver estat capaç
d'apartar de la seva trajectòria a uns quants asteroides. -Va bellugar el cap-.
Un misteri ens ha portat a un altre.
-Potser les
respostes a tots aquests misteris ens estiguin esperant dins de la nau dels
qelles -va dir Lobot.
El rostre d’en Lando
es va enfosquir de sobte.
-Has fet servir un
plural verbal equivocat, Lobot -va dir-. El coronel només em donarà una entrada
per la barcassa, i tinc el pressentiment que no correspon a un seient de
primera fila.
-Estic segur que si
comunica al coronel el que hem descobert ell trobarà espai per acomodar-nos a
tots -va dir C3PO-. Seria el curs d'acció més raonable.
-Els horteks només
es mostren raonables quan estan en desavantatge -va replicar en Lando-, i
aquest hortek creu tenir totalment controlada la situació.
Després va reprendre
les seves passejades per la cuina, i els altres van esperar en silenci.
-Bé, només hi ha una
manera d'esbrinar si aquest codi genètic realment és la clau que hem estat
buscant -va dir per fi-. En cas contrari, podríem estar limitant-nos a creure
el que volem creure.
-Estic d'acord -va
convenir Lobot.
-I en Pakkpekatt
voldrà proves. El coronel
té molt clar que només som un munt d'equipatge amb el qual està obligat a
carregar. No sé què pensareu vosaltres, però per mi, no s'ha mostrat molt
disposat a ajudar.
-No, és cert -va dir Lobot.
Lando va assentir amb una lenta
inclinació del cap.
-C3PO, R2... Hem tingut un dia molt
llarg, encara que suposo que a hores d'ara ja és de nit, i el de demà pot ser
encara més llarg. Vull que els dos us desconnecteu, i vull que us recarregueu i
utilitzeu els vostres optimitzadors de sistemes. Ajusteu els vostres
cronòmetres de reactivació per a les tretze hores. Això ens donarà temps de
sobres.
- No creu que abans hauríem de
notificar el que hem esbrinat al coronel Pakkpekatt, amo Lando?
-Jo m'ocuparé d'això -va dir en
Lando, llançant una ràpida mirada de reüll al rostre impassible de Lobot.
-Molt bé, senyor. Iniciant la
desconnexió.
Els ulls de l'androide es van enfosquir
a l'instant.
Un moment després l’R2 va rodar cap
a la presa d'energia, es va connectar a ella i va acusar rebut de les
instruccions amb un breu xiulet abans que el seu panell de funcions també
quedés totalment a les fosques.
Lando es va deixar caure en un dels
seients que hi havia al costat de la taula i va estudiar a Lobot amb una cella
aixecada en un gest d'interrogació.
- Estàs segur que és una bona idea?
-És la nostra teoria -va dir Lobot-.
Això vol dir que som nosaltres els que hem de córrer el risc.
-Llavors estem d'acord -va dir en
Lando, recolzant-se en el seu seient -. En aquest cas, serà millor que tu i jo
també descansem una estona. Demà serà un dia molt interessant.
Lando i Lobot es van asseure a les
butaques de pilotatge de la Dama Afortunada quan faltaven uns minuts per a les
tretze hores.
-Crec que disposarem d'un mínim de
dotze segons abans que intentin aturar-nos -va dir en Lando -. Quan això passi,
tinc intenció d'estar a plena terra de ningú. En Pakkpekatt es mor de por cada vegada
que s'imagina el que podria passar si envia ni que sigui una partícula
d'energia contra el Rodamón, així que tot el personal d'aquell pont s'ho
pensarà dues vegades abans de dirigir un feix de tracció en aquella direcció.
-Això exigirà una acceleració molt
elevada.
En Lando va assentir. Tenia els
llavis arrufats en una tensa línia.
-Sí. Potser li deixem una mica
socarrimada la pintura al vell Gloriós. Bé, què se li farà...
La Dama Afortunada feia més d'un mes
que solcava l'espai amb els motors apagats, viatjant com un paràsit sobre un
flanc del creuer. Prenent en consideració aquest fet amb el respecte que es
mereixia, en Lando va dur a terme una comprovació de sistemes inusualment
conscienciosa durant els minuts que els hi quedaven, i va anar activant
lentament i cautelosament els motors fins a deixar-los a una sola fase de la
connexió final.
A les tretze hores en punt, en Lando
va deixar caure el seu polze sobre el botó del comunicador intern de la nau.
- Estàs aquí, C3PO?
-Sí, amo Lando.
- I R2?
-Es va reactivar en el moment
previst -va dir C3PO-. Què va dir el coronel quan li va comunicar les nostres
novetats, senyor?
-Bé, la veritat és que no semblava
estar molt preparat per escoltar-me -va dir en Lando -. Encara et recordes de
la cançó d'ahir a la nit?
-Sí, senyor, naturalment.
-Doncs llavors busqueu alguna cosa a
la que agafar-vos, i pel que fa a tu, C3PO..., prepara't per cantar.
Les alarmes van començar a sonar al
pont del Gloriós tot just la Dama Afortunada es va haver separat de l'anell
d'atracada. Uns instants després, la nau ja s'estava allunyant veloçment del
seu punt d'amarratge per dirigir-se cap el Rodamón, els traços resplendents de
les emissions dels seus motors eren clarament visibles des dels finestrals
davanters del pont.
- Per totes les flames de l'espai!
-Va exclamar el tinent Harona-. Sergent, on està el coronel?
-A l'Hangar Tres, amb Bijo i l'equip
d'incursió.
-Digui-li que pugi aquí de seguida
-va ordenar l’Harona, i va respirar fondo -. Dama Afortunada, aquí el Gloriós.
Li ordeno que viri immediatament i poseu la seva nau al costat del punt
d'amarratge del que ha sortit. Si no obeeix immediatament, ordenaré al cap
d'armament que incapaciti la seva nau.
-Serà millor que s'ho pensi dues
vegades abans de donar aquesta ordre, tinent -va replicar en Lando sense
immutar-se -. Foc de canons desintegradors tan a prop del Rodamón? Recordi el
que li va passar al Cor Valent.
L’Harona va sospirar.
-General, què dimonis creu que està
fent aquí fora?
-Treballs de recerca -va dir en
Lando -. Si estigués al seu lloc, jo m'asseguraria que els sensors del Gloriós
ho estan registrant tot.
-Feu virar la seva nau, general. És
l'última advertència que rebrà.
I en aquest precís instant, el cor
gemegant del Rodamón va inundar el pont amb els seus estranys sons.
- Localització! Distància! -Va
ordenar l’Harona.
-Onze quilòmetres i aproximant-se
molt de pressa.
-Emboliquin a aquesta nau en un raig
de tracció, i de seguida!
-Vés preparant-te, C3PO-va dir en
Lando, amb la cara arrufada en una ganyota de tensa preocupació -. No
m'esperis, d'acord? Utilitza totes les bandes de què disposis. Jo emetré a
través dels canals estàndard des d'aquí.
-Bé, amo Lando. M'alegro moltíssim
que el coronel accedís a deixar-nos comprovar si la nostra teoria es correspon
amb els fets.
-No em va plantejar ni la més mínima
oposició, t'ho asseguro -va dir en Lando-. Preparats... Allà hi anem.
Tot just va haver un instant de
vacil·lació entre la fi de la transmissió del Rodamón i l'entrada en acció de
C3PO, que va reprendre la cançó gairebé al moment. En Lando va reduir la
velocitat, va contenir l'alè i va esperar, veient com els segons anaven
transcorrent ràpidament en el cronòmetre del pont.
-Això és molt emocionant -va dir
Lobot-. T'agraeixo que em convidessis a acompanyar-te.
-També he sentit dir que morir és
molt emocionant -va dir en Lando, movent el cap-. Sempre esculls els moments
més estranys per... Quina és la situació del camp d'interdicció?
-Està activat.
En Lando va observar els seus
instruments.
- On està aquest raig tractor? No
poden ser tan lents. Què està passant?
-Hi ha un escut secundari aixecat
-va dir Lobot, llançant una mirada de reüll a una de les pantalles -. El raig
tractor ha estat desviat.
- Què? -Va exclamar en Lando-. El
Rodamón ens està protegint?
-Pel que sembla, sí -va dir Lobot -.
Hem estat reconeguts. Hem deixat la flota del coronel i ens hem unit als
qelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada