III
En Ross
va esperar fins que la fuita de vapor hidràulic pressuritzat es dissipés abans
de col·locar-se sota la junta del puntal per tornar a connectar la mànega.
Ajupint-se sota la vàlvula defectuosa, es va cremar la punta dels dits
intentant tornar a segellar el conducte. Va deixar anar un vehement jurament
corellià i es va posar ràpidament els guants, aconseguint assegurar la unitat
danyada. El puntal de suport va baixar del casc i va assegurar el seu peu
d'atracada sobre el sòl del moll. Amb la suspicàcia activada pel seu instint de
contrabandista, va deixar anar cautelosament el fiador de la seva pistolera,
subjectat el blàster pesat contra el seu costat. Llavors, amb fingit interès en
el puntal, va observar des d'un costat com el comissari del port i un equip de
set homes s'acostava a ell des de la terminal del port.
- És
vostè en Ross? -Va preguntar el cap de l'equip. Era un home corpulent, vestit
amb la granota de treball taronja i gris de la terminal de càrrega, subjecte
amb un cinturó d'eines que tot just aconseguia envoltar la mola del seu ampli
estómac.
- Potser.
-En Ross es va recolzar en una barra d'integritat estructural, inclinant
lleugerament el maluc per mostrar el blàster desenfundat -. Qui vol saber-ho?
L'home de
més edat va somriure amb sorna.
- Això no
cal, capità Ross. Em dic Hante. -Mirant per sobre de la seva espatlla, va fer
un gest a un dels treballadors que estava darrere seu. El jove llargarut avançà
cap al vaixell de càrrega -. La torre ens va donar instruccions de portar la
càrrega tan aviat com hi arribés.
Les
contrasenyes necessàries van ser suficients per tranquil·litzar les sospites
d’en Ross, però abans de poder avisar en Winterrs, un dels homes de l'equip
estava pujant la rampa cap a la nau.
- Mala
idea -va sentir dir a Trep al passadís -. No t'he escoltat demanar-ho
educadament.
Un moment
després, el treballador va reaparèixer a la rampa amb el blàster d’en Trep
apuntant-li directament al nas. En Ross va deixar caure el cap i va riure en
silenci.
-Segueix
avançant -va grunyir en Trep, pressionant el canó contra el nas de l’aterrit
estibador. A la part inferior de la rampa, es va aturar per activar l'escotilla,
tancant i assegurant l'entrada de la nau.
En Ross
va activar el seu comunicador amb un somriure.
- 194?
- Et rebo,
Ross.
- Kierra, està assegurat el passadís
interior del celler?
- Tal com
volies.
- Obre
les portes del celler de càrrega per als cavallers.
En Hante
va fer un senyal al seu equip i va observar com s'apropaven un carretó
repulsoelevador fins a les portes de càrrega del vaixell de càrrega, que
començaven a obrir-se. Mentre els seus homes es reunien a la vora del transport,
va tornar la seva atenció cap al Ross, tendint la mà al contrabandista.
- Em van
dir que li donés això tan aviat com arribés al planeta.
En Ross
va prendre els petits papers platejats i allargats, observant la inscripció i
els segells.
-
Entrades?
- Lady
Saahir està donant una actuació a la Cruïlla d’en Merich. No queden seients
lliures, segons crec. -En Hante es va aturar per acusar recepció del senyal que
li feia amb la mà un dels seus homes -. Si es dóna pressa, potser arribi a
veure els últims minuts de l'espectacle.
-Potser
ho faci. -En Ross va sentir que l'ombra d’en Trep queia sobre les seves
espatlles i va començar a avançar cap a les portes de l'hangar.
Una
tempesta a última hora de la tarda havia deixat la ciutat d’Ifeoma sumida en
boires i rosades nocturnes. En els carrers deserts, la música de la Taverna de la
Cruïlla d’en Merich causava una lleugera vibració en la multitud de tolls que
van quedar després de la tempesta. En Ross va somriure, ansiós per reunir-se
amb la Saahir.
-Almenys
un de nosaltres té alguna cosa pel que somriure -es va queixar en Trep. Amb les
mans ficades profundament en les butxaques de la jaqueta, observava els carrers
com si esperés problemes.
- Què et
consumeix?
-Alguna
cosa fa pudor en aquest tracte, Ross. Has vist com es van alinear aquests tipus
a la rampa de càrrega? Aquesta formació la fan servir equips de càrrega d'estil
militar, unitats de càrrega militars altament entrenades. No m'agrada.
- Així
que estan utilitzant una tècnica militar. Molts espaiports han optat per usar
aquesta classe d'eficiència.
-No ho
entens. Puc olorar a un rebel a mig quilòmetre de distància, i aquest lloc fa
pudor, Ross, t'ho dic jo. Crec que la Saahir està intentant un dels seus trucs.
En Ross
va arronsar les espatlles restant importància a les preocupacions del seu soci,
ignorant, les seves pròpies persistents sospites. Va creuar les portes dobles
de la taverna i va ser engolit per un batec ressonant de música i soroll de
fons. Per la densitat de cossos i fum a la sala principal, es va adonar que en Hante
no estava exagerant sobre la quantitat de gent, i es va trobar obrint-se camí a
cops de colze entre l'atapeïda audiència.
Envoltant
un grup d’ithorians fascinats, en Ross va donar un ràpid cop d'ull a l'escenari
central. Va somriure veient brillar el vestit de la Saahir sota el bombardeig
dels focus. D'acord la seva veu s'esvaïa al mateix temps que la música, es va
tornar cap a un home humà de cabell molt curt i elegantment vestit que es
trobava dret al costat a l'escenari, i li va llançar un petó. En Ross es va
aturar, lluitant contra una sobtada onada de gelosia. Ignorant al Trep, que li
tirava enjogassadament de la màniga, va romandre immòbil, observant com l'home
caminava fins a l'escenari i lliurava a la Saahir un gran ram d'alguna classe
de flors exòtiques. Encara que d'entrada l'acció no semblava fora de lloc, la
reacció de la Saahir va llançar calfreds per tot el cos d’en Ross.
Davant l’horroritzada
mirada d’en Ross, la radiant Twi'lek va envoltar l'estrany amb els seus esvelts
braços i el va besar. No era un petó juganer i bonic com el que havia usat per
enamorar-lo en una actuació similar, molt temps enrere. No era el petó d'uns
amics que acabaven de conèixer-se, ni d'uns vells i estimats amics que es
retrobaven. Era una ostentació de passió, com solia besar-lo a ell, com solia
abraçar-lo durant la seva relació de tres anys. Era la manera en què li havia
abraçat i besat la nit anterior, allò era el que suggeria la seva intimitat amb
aquest estrany.
Un
estrany nus es va formar en la seva gola. La seva mà va volar cap al seu blàster
mentre avançava entre la multitud.
- No, no
facis això -va grunyir en Trep, agafant al Ross de la màniga i tirant d'ell -.
Deixa-ho. - Va assenyalar a tres jawes que estaven asseguts en un reservat cap
al centre de la sala. Les diminutes criatures es van aixecar i van lliscar
entre la multitud -. Sembla que et vindria bé un glop. -En Trep va portar al
Ross a una de les cadires i va fer un gest cridant a la cambrera.
- No tinc
set. -En Ross va permetre que la crua emoció li envaís, insuflant vida a la
seva ràbia. Va llançar una furiosa mirada a la Saahir, desitjant que la Twi'lek
li mirés. Un moment després, ho va fer, però la mirada va ser fugaç. Reconeixent-lo
a la sala principal, es va tornar a l'humà que estava al seu costat i li va
donar un copet a l'espatlla, assenyalant cap a on en Ross i en Trep estaven
asseguts. Ell va fer un gest amb el cap a un company proper i després la va
seguir fora de l'escenari.
- Ho has
aconseguit! -Va dir la Saahir efusivament. Amb els braços envoltant la cintura
de l'humà, va romandre dubitativa a la vora de la taula, encongint-se
lleugerament sota la ferotge mirada d’en Ross. Mirant cap enrere en un gest
desafiant, la Twi'lek va agafar aire eixamplant els forats del nas, com reptant
al contrabandista a qüestionar la seva relació amb l'humà que estava al seu
costat -. Juri, aquests són el capità Thaddeus Ross i el seu soci, Trep
Winterrs -. Mirant fixament al Ross, es va inclinar cap a la parella i va
xiuxiuejar, a penes audible sobre els sorolls de la multitud -: Nois, aquest és
en Juri Marbra, el meu promès.
En Trep va
gemegar, posant previsorament la mà sobre el blàster d’en Ross per evitar
l'impensable.
La Saahir
va seure a la cadira que en Marbra li va oferir.
- Deixa de
mirar-me d'aquesta manera! -Va xiuxiuejar, mantenint un volum baix en la seva
veu per no atreure atenció indesitjada.
- I com
hauria de mirar-te? - Va grunyir en Ross -. Després de tres anys junts, mai -va
dir, donant un cop de puny al tauler de la taula -, mai m'hauria figurat que
eres una simpatitzant rebel!
- No
tractis de negar l'evidència, guapet -va dir en Trep amb to imparcial -. Ho
tens escrit per tota la cara.
- No li ho
vas dir? -Va xiuxiuejar en Marbra a cau d'orella de la Saahir.
- Vaig
decidir no fer-ho -va respondre la Saahir, sense ser tan discreta -. Com pots
veure, això hagués complicat les coses.
- No puc
creure que m’involucressis en això, sabent el que penso de les causes perdudes.
- I què
és el que vostè considera una causa perduda, capità Ross? -Va preguntar en Marbra,
amb la veu brusca de qui està acostumat a donar ordres.
En Ross
va llançar una furiosa mirada a la Saahir, responent a la pregunta sense
necessitat de paraules. Va ser recompensat amb la brillantor d'unes llàgrimes
que van apuntar als ulls de la Twi'lek.
- Abans o
després, tots ens veiem involucrats -va comentar en Marbra -. Avui en dia ja no
existeixen espectadors desinteressats.
- Ah, no?
- La
majoria estan morts. -En Marbra semblava incòmode mentre la seva mirada passava
d’en Ross a la Saahir i després de nou al Ross. Després, l’assajada expressió
neutral d'un militar va tornar al seu rostre -. Comprovem la nostra càrrega?
Quan les
primeres llàgrimes van rodar per les seves galtes, la Saahir es va aixecar.
- He de
canviar-me -va xiuxiuejar, assecant-se destrament els ulls. Després de fer un
petó al Marbra al front, es va tornar per mirar fixament en Ross, i després es
va retirar a la seguretat de les ombres.
Deixant
que en Trep li guardés les esquenes, en Ross va sortir ràpidament del bar,
avançant davant d'ells amb llargues i furioses gambades. El nus de la seva gola
estava expandint-se, deixant pas a emocions que preferiria haver evitat. En Ross
va envoltar amb la mà la freda culata del seu blàster, preparant-se per un
enfrontament quan van entrar a la zona principal de l'hangar a través de les
portes de l’espaiport. Furiós per la traïció de la Saahir i per ser un peó
involuntari de l'Aliança Rebel, estava preparat per emportar-se qualsevol que
s'enfrontés a ell.
Fingint
desinterès, un trio de guàrdies de seguretat armats vigilava des d'uns quants
molls de distància del Kierra. Com a
grups separats - l'equip de càrrega, els guàrdies, els oficials de duanes -,
els rebels podrien enganyar fins i tot a l'oficial imperial més suspicaç, però
vistos en conjunt, no podien enganyar-lo a ell. En Ross es va adonar que tots
estaven tallats amb el mateix patró militar i professional, i mostraven la
mateixa actitud d'equip de precisió, assegurant-li al seu sentit de
contrabandista que tots formaven part d'un mateix elaborat esquema. El fet que
ells sabessin més que ell només servia per enutjar-lo encara més.
En un
intent d'agitar la seva actitud tranquil·la, En Ross va caminar directament a
la part posterior del seu vaixell de càrrega i va entrar al celler de càrrega,
on s'havien carregat diverses piles de caixes. Mirant el document d'escaneig
d'algunes de les caixes, no va reconèixer la codificació i parpellejà
horroritzat quan el document d'escaneig va canviar de sobte, mudant-se i
degradant-se davant els seus ulls.
- Pots
entendre això?
- No
necessites llegir el document per saber el que hi ha a la caixa, Rosco -va dir en
Trep amb un esbufec. Agenollant-se al
costat de la caixa, va assenyalar el segell imperial estampat -. Aquesta és la
marca imperial del cap de municions del sector.
- Armes? Municions?
- Armes,
municions, i més coses d'acord amb l'etiqueta -va dir en Trep amb un mig
somriure, recolzant-se en la caixa -. Tot el material que fa divertida la
guerra.
- Tant de
bo pogués compartir el teu punt de vista -va dir en Marbra amb veu uniforme,
mirant al Trep. Després va apuntar al Ross amb la seva mirada crítica i va fer
un gest als seus homes, indicant-los que sortissin del lloc -. Sap, capità? -La
seva veu va ressonar en l'espaiós compartiment -, ha estat bastant dur amb la Saahir.
No calia.
En Ross
es va redreçar de cop, tancant amb força els punys. En Trep es va interposar
entre ell i el rebel, preparat per mantenir una aparença de pau.
- I vostè
on creu que va passar ella la nit passada? Mentre vostè reunia la seva càrrega...
- Estava
amb vostè. -En Marbra somreia amb plaer inesperat, divertit per la sorpresa del
corellià -. La Saahir és una dona, capità Ross, una dona de mètodes mundans.
Però, ja ho veu, l'estimo, i perquè l'estimo, no espero que canviï de la nit al
dia. Li van fer falta anys per aprendre a sobreviure en aquest promiscu estil
de vida, i li costarà anys superar-lo i oblidar-ho. I estic preparat per
esperar i ajudar-la de qualsevol manera possible. A més, vostè la necessitava i
ella el necessitava a vostè per al nostre carregament. Només va fer el que va
fer per assegurar la seva cooperació. Però si encara vol un pagament en metàl·lic
-En Marbra va extreure un val de crèdit de la butxaca del seu pit -, puc
complaure'l.
- És home
mort! -Va cridar en Ross, tractant d'alliberar-se de l'agafada d’en Trep.
- Ross!
-Va cridar en Trep -. No sé el que estaves esperant, col·lega. La mateixa
Saahir de sempre, fent trucs per a les masses de classe alta. Calma't. -Mentre
mantenia al corellià a ratlla, va donar un cop d'ull al val -. Són 10.000
crèdits. - Li va ensenyar al Ross, esperant que la visió de les riqueses fes
que el contrabandista es comportés.
En Ross
va ignorar els diners, lluitant amb el frenètic impuls de desenfundar el seu blàster
i disparar al líder rebel.
- Quin és
el tracte?
-Estem
entre el blàster i la paret, capità Ross -va començar a dir en Marbra -. La
gent per a la qual hem obtingut aquestes armes està en problemes. Necessitarem
un pilot experimentat i hàbil amb les armes per arribar-hi. La Saahir
m'assegura que només podem confiar en les seves habilitats. -Va somriure al
Trep -. Però un renegat de l'exèrcit imperial serà més que benvingut, si és
d'ajuda.
En Trep
es va allisar la jaqueta de vol, alçant una cella al Marbra.
- Amb els
diners extra, són 2.500 per a cada un per la nostra ajuda.
- I si
digués que no n'hi ha prou?
- Què? -Va
panteixar en Trep -. Ross, és tres vegades...
En Marbra
va treure una fitxa més de la seva butxaca.
- Podrien
5.000 crèdits addicionals assegurar els seus serveis?
En Ross
va assentir i en Trep va recollir la fitxa. Després va donar l'esquena a Marbra
i va creuar la porta que donava al passadís.
- Vinga,
acabem amb això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada