Lleialtat (III)

Anterior

Capítol Tres

Com de costum, la informació d’en Marcross resultà ser correcta. Sis dies després de la massacre de Teardrop una unitat tàctica de l’OIS va arribar a bord del Represàlia.

Van arribar a més presumint de força: deu esquadres completes, incloent oficials, soldats, droides, i fins i tot el seu propi grup d'anàlisi d'intel·ligència. Més preocupant per a LaRone van ser les dues esquadres de tropes d'assalt que van arribar amb ells.

-El que vol dir que qualsevol cosa que ells facin, com cosir a trets una altra ciutat, o alguna cosa pitjor, la faran portant la nostra armadura, el que significa que tot el cos de les tropes d'assalt serà culpat per això -va advertir a Quiller i Grave quan els tres observaven la Badia d'Hangar 5 des de la passarel·la d'observació. La gent de l’OIS havia portat amb ells un estrany assortiment de vehicles, des de vaixells de càrrega lleugers fins a vells i passats de moda transports militars, i fins i tot un atrotinat iot de plaer.

-Com si no fóssim culpats per tot de qualsevol manera -va afegir en Quiller amb una mica d'amargor-. És la conseqüència que sempre ens toquin les missions més dures.

-I aquesta és la conseqüència que siguem els millors de l’Imperi -va replicar en Grave amb un punt d'orgull-. Certament tenim millors transports que aquests pallassos.

- Què, et refereixes a aquests? -Va preguntar Quiller, assenyalant al grup de naus sota ells-. No ho creguis, col·lega, ni per un instant. Aquell Suwantek TL-1800, per exemple; veus aquestes marques d'eines a la boca del motor?

- De quin estem parlant? -Va preguntar LaRone, arrufant les celles davant els dissenys desconeguts.

-D'aquest aparell pla i angular amb els motors subllum sobredimensionats -va dir Quiller, assenyalant-lo -. Usualment, el 1800 és un munt de ferralla, es manté perfectament unit, però és lent, amb mal armament i un escut molt pobre. L'ordinador de navegació falla molt, també.

-Sona perfecte per a l’OIS -va murmurar en Grave-. Deixem-los solts, i que es perdin.

-Com vaig dir, no m'ho crec -va dir Quiller-. Aquests motors probablement han estat millorats de sis formes diferents al Centre Imperial, i hi ha altes probabilitats que tota la resta sota el fuselatge també. El mateix per a la resta de les naus.

- Creus que tindran identificacions falses? -Va preguntar LaRone.

Quiller va deixar anar un esbufec.

-Probablement tenen prestatgeries completes plenes d'elles -va dir-. Potser siguem els millors de l'Imperi, però mai ho diries tenint en compte el que l’OIS obté dels pressupostos.

- Algun problema amb l’OIS, soldat? -Va preguntar una veu greu rere d'ells.

LaRone va sentir que l'estómac li feia un tomb. Era el comandant Drelfin, l'home de l’OIS que va ordenar la massacre de Teardrop.

-No, senyor, en absolut -li va assegurar Quiller ràpidament.

-M'alegra sentir-ho -va dir Drelfin mentre se'ls quedava mirant, amb la mà sobre la culata del seu blàster enfundat-. Ara, tenen exactament cinc segons per dir-me què estan fent en una zona restringida.

-Som soldats d'assalt imperials, senyor -li va dir LaRone, lluitant per mantenir el nivell adequat de respecte militar en la seva veu-. Tenim accés autoritzat a qualsevol part d'aquesta nau.

- De debò? -Va dir Drelfin, passant la mirada sobre la granota de LaRone -. Per què no porten armadura?

-Se'ns permet una mica de llibertat en aquesta àrea, senyor -va dir LaRone, triant acuradament les paraules. La normativa deia inequívocament que els soldats d'assalt havien de portar sempre l'armadura cada vegada que sortissin de la seva secció de barracons. Però al capità Ozzel li molestava la seva presència a bord de la seva nau, i no li agradava veure homes amb armadura donant voltes per la nau en les seves hores lliures. Atès que els comandaments de les tropes d'assalt havien rebutjat, al seu torn, confinar als seus homes en els barracons quan estiguessin fora de servei, havia arribat a un acord menys oficial.

- Qui ho permet? -Va preguntar en Drelfin-. El seu tinent? El seu comandant?

- Hi ha algun problema, comandant? -Va dir una nova veu des de l'extrem més llunyà de la galeria d'observació.

LaRone es va girar per veure a Marcross i Brightwater caminant cap a ells, aquest últim amb un drap sortint per la butxaca de la seva granota i taques de greix a les mans.

- Què és això, la sala de reunions del Club Infantil? -Va grunyir en Drelfin-. Identifiquin-se.

-Soldat d'assalt TKR 175 -va dir en Marcross, amb un pessic tant d'orgull com de desafiament en la seva veu-. Aquest és TBR 479.

-També sense armadura, segons veig -va grunyir Drelfin-. I també aparentment ignorants de la normativa sobre les àrees limitades.

Va tornar la mirada de nou a LaRone.

- O és que els reclutes dels mons de la vora com vostès no saben llegir les normatives, per començar?

-Com vaig dir, senyor,... -Va començar LaRone.

-... Pensava que les normatives no s'aplicaven a vostès -va acabar sarcàsticament Drelfin-. Confio que ho pensin millor ara.

-Sí, senyor -va dir Brightwater. Va colpejar el braç de LaRone -. Anem, LaRone. Anaves a ajudar-me a canviar les aletes de direcció de la meva moto-jet.

- LaRone? -Va repetir Drelfin, amb un to de veu sobtadament estrany-. Daric LaRone? TKR 330?

LaRone mirà a Marcross, notant les sobtades arrugues al front de l'altre.

-Sí, senyor -va dir.

-Vaja, vaja -va dir Drelfin suaument. Sense avís previ, va desenfundar el blàster-. He estat repassant els enregistraments de l'operació a Teardrop -va continuar, entornant desagradablement els ulls quan l'arma es va aturar apuntant a l'estómac d’en LaRone -. Es va ordenar al seu equip que executés a alguns simpatitzants rebels. Vostè va errar deliberadament els seus trets. Això és incompliment del deure.

LaRone va sentir que se li assecava la gola. Així que algú havia notat la seva falta de precisió disparant aquell dia. Això no era gens bo.

-El meu deure és protegir i preservar l'Imperi i el Nou Ordre -va dir, forçant la seva veu a romandre tranquil·la.

-El seu deure és obeir ordres -va replicar Drelfin.

-Eren civils desarmats que no suposaven una amenaça -va dir LaRone -. Si hi havia càrrecs o sospites contra ells, haurien d'haver estat arrestats i portats a judici.

- Eren simpatitzants rebels!

Quiller va fer un pas endavant.

-Senyor, si té una queixa contra aquest home...

-Mantinguis al marge, soldat –li va advertir Drelfin-. Ja té prou problemes ara mateix.

- Quin tipus de problemes? -Va preguntar Marcross.

-No porten uniformes, estan en una zona restringida sense autorització -va dir Drelfin, abans de tornar la seva mirada cap a LaRone -, i mantenen una òbvia amistat amb un traïdor a l'Imperi.

- Què? -Va preguntar en Grave-. Això és una boge...!

-Amb el degut respecte, comandant, TKR 2014 té raó -va tallar Marcross -. La normativa requereix que una acusació d'aquesta magnitud ha de ser comunicada immediatament a l'oficial superior de les tropes d'assalt.

-Deixeu-me explicar una cosa, TKR 175 -va grunyir Drelfin-. Som l'Oficina Imperial de Seguretat. El que diem és la regla, el que decidim és la normativa, el que fem és la llei.

- I aquell sobre el que ordenin disparar és mort? -Va replicar LaRone.

-Així que ho ha comprès -va dir Drelfin, alçant les comissures dels llavis en un somriure cadavèric-. Jo estava al comandament d'aquesta operació, el que significa que jo decidiré que fer amb vostè. Ni el seu tinent, ni el seu comandant, ni per descomptat el seu estúpid capità Ozzel.

Va avançar un pas i va pressionar el canó del seu blàster contra el front d’en LaRone. Era un disseny desconegut, va advertir LaRone distantment: gran i desagradable, amb un afegit d'aspecte estrany al final del canó.

-I si decidís executar-lo sumàriament per la seva traïció...

El seu dit es va tensar visiblement sobre el gallet.

Una petita part de la ment d'en LaRone sabia que estava tirant-se un farol. Estava jugant amb la seva víctima a un d'aquests macabres jocs amb els que aquests homenets mesquins i sàdics gaudien tant.

Però LaRone era un soldat d'assalt imperial, despietadament entrenat en les arts del combat i la supervivència, i aquests reflexos profundament implantats no sabien res sobre jocs mentals de l’OIS. La seva mà esquerra va pujar disparada espontàniament, colpejant el canell d’en Drelfin i allunyant el blàster del seu front.

Era probablement l'últim que Drelfin s'esperava. Va trontollar per l'impacte, grunyint una maledicció mentre intentava tornar a posar l'arma sobre l'objectiu. Però mentre ho estava fent, la mà dreta de LaRone va ascendir, atrapant-li el canell i donant-li una nova empenta. Durant una única i insuportable fracció de segon, el blàster apuntà de nou a la cara d’en LaRone; després va passar de llarg, balancejant-se molt a l'esquerra d’ell. Girà sobre el seu peu dret, girant al seu torn el tors mentre mantenia agafat del canell del comandant, i un segon més tard tenia a Drelfin encorbat, amb el braç retorçat i el blàster apuntat innòcuament al sostre.

- Què era això de què els capricis de l’OIS eren la llei? -Va cridar.

-LaRone, estàs boig? -Va preguntar Brightwater, amb els ulls com plats.

-Potser -va dir LaRone. La seva ira estava desapareixent, i pel seu espant es va adonar que Brightwater tenia raó. Si abans no estava en dificultats, certament ara ho estava-. Però això s'ha de determinar seguint els procediments adequats -va afegir. Va agafar el blàster, aconseguint deixar-lo anar de l'agafada d’en Drelfin, i després va deixar lliure el seu braç.

Drelfin es va incorporar, clavant els seus ulls en LaRone com vibronavalles, amb la cara distorsionada per la ràbia i els seus llavis pronunciant malediccions sense emetre cap so.

I subjectant un petit blàster de recanvi amb la mà esquerra.

I aquesta vegada LaRone sabia que no era un joc. Hi va haver una lleugera espurna, un esclat esmorteït...

Sense fer soroll, Drelfin va caure silenciosament sobre la coberta.

Durant un llarg i gelat instant, ningú es va moure ni va parlar. LaRone observà el cos retorçat, i després el blàster del comandant que encara seguia a la mà, mentre la seva ment lluitava per creure en l'evidència que hi havia davant seu. No, segurament havia d'haver passat una altra cosa. El comandant devia haver tingut un atac de cor, o potser li havia disparat un grup desconegut des d'algun amagatall. Això ni tan sols havia sonat com un tret de blàster de veritat, si us plau...

-Oh, no -va murmurar Brightwater, sonant aclaparat.

LaRone empassà saliva amb dificultat, fent-ho, la bombolla de les suposicions salvatges va esclatar i la crua realitat va fluir sobre ell. Daric LaRone, amb tot el seu discurs elevat sobre el deure i l'honor, acabava de fotre-li un tret a sang freda a un home.

I no a un home qualsevol. A un oficial. A un oficial de l'OIS.

I en aquest segon instant gelat, va saber que era mort.

Els altres també ho sabien.

-Ha estat en defensa pròpia -va dir Quiller, amb una veu que tremolava d'una manera que LaRone no li havia escoltat ni tan sols en les situacions de combat més desesperades-. Tots ho veu veure. Drelfin va desenfundar primer.

- Creus que l’OIS li va a importar? -Va bordar en Grave.

-Només volia dir...

-No els hi importarà -va dir Marcross, amb veu tibant, mentre feia un ràpid cop d'ull a la coberta d'observació-. La qüestió és fins a quin punt van a prendre’s seriosament la nostra captura.

-Espera un moment -va dir Brightwater -. Què vols dir amb la nostra?

-Té raó, Marcross -va convenir LaRone, amb el cor que començava a bategar com a reacció-. No es tracta de nosaltres, es tracta de mi. Cap de vosaltres ha fet res.

-Dubto que a l’OIS li importi això tampoc -va murmurar Quiller.

-Per descomptat que li importarà -va dir pesadament Marcross -. Li importarà que cap de nosaltres fes res per aturar-lo.

-No hi havia temps...

-Calla, LaRone -el va tallar en Grave-. Té raó. Estem tots ficats en això.

-No, si no poden identificar-lo -va suggerir Brightwater, mirant furtivament al seu voltant-. No hi ha ningú més aquí, i el tret va ser amb la seva pròpia arma. Potser fins i tot pensin que va ser un suïcidi.

Grave va deixar anar un esbufec.

-Au, vinga. Un comandant de l’OIS, al cim de la seva petita i retorçada carrera? Maten a altra gent, no a si mateixos.

-Només es pot fer una cosa -va dir LaRone. Allunyant-se un pas llarg a un costat, va treure el seu blàster i els hi va apuntar-. Al terra, tots.

Cap es va moure.

-Bon intent -va dir Grave-. Però no funcionarà.

-Tinc el blàster -va dir LaRone, alçant l'arma per emfatitzar les seves paraules-. No hi ha manera que pugueu aturar-me, i la normativa no requereix que malbarateu les vostres vides per res.

-No, LaRone, Grave té raó -va dir Marcross, movent el cap-. Ens torturaran, i tan aviat com descobreixin que sabíem que no anaves a disparar estaríem de nou a la picadora.

-A més, no pots fer volar una d'aquestes naus de l’OIS tu només -va dir suaument Quiller-. Com a mínim jo hauria d'anar amb tu.

-Com a mínim tots hem de fer-ho -va dir Grave amb veu pesada-. I estem perdent el temps.

-No puc deixar que feu això -va protestar LaRone -. No puc demanar-vos que renuncieu a tot d'aquesta manera. Haureu de renunciar a l'Imperi, convertir-vos en fugitius...

-No tenim elecció -va dir Grave-. A més, després del que va passar a Teardrop, no estic segur de tornar a estar còmode de nou portant la meva armadura.

-I pel que fa a abandonar l'Imperi -va afegir Quiller sòbriament-, em sembla que l'Imperi ens va abandonar primer. Almenys l’Imperi al que pensàvem que anàvem a servir quan ens vam allistar. -Va mirar a Brightwater -. Bé, Brightwater. T’estem esperant.

Brightwater va fer una ganyota de disgust.

-Ara mateix no estic preparat per renunciar a l'Imperi -va dir-. Però tampoc vull quedar-me assegut a esperar que l’OIS em posi en el punt de mira. Quin és el pla?

LaRone va abaixar la mirada cap a la retorçada silueta d'en Drelfin, intentant obligar al seu cervell a treballar de nou a velocitat normal.

-El primer és amagar el cos -va dir-. Una d'aquelles taquilles d'emmagatzematge hauria de servir. Quiller, quina nau anem a prendre?

-El Suwantek -va dir Quiller, assenyalant a la nau sobre la qual havien discutit abans-. Considerant les nostres habilitats mecàniques combinades, necessitarem la nau més fiable que puguem trobar. Si han estat prou previnguts com per deixar els sistemes d'espera, puc tenir-la preparada en deu minuts.

-No podem anar-nos mentre el Represàlia està a l'hiperespai -va dir Brightwater.

-Potser hi ha una altra manera -va dir LaRone, amb una audaç idea brillant en un racó de la seva ment -. Vés a preparar la nau; Grave, Brightwater, aneu amb ell. Marcross i jo ens encarregarem del cos.

Les taquilles d'emmagatzematge estaven completament plenes, però amb unes quantes empentes van ser capaços de fer prou lloc per al cos d’en Drelfin. Per quan van acabar i van baixar al nivell de la coberta de l'hangar, Quiller i els altres ja estaven dins del Suwantek. Intentant aparentar un aire casual, LaRone va tocar lleugerament el braç d’en Marcross i es va dirigir a la rampa d'embarcament.

Ningú els va molestar mentre caminaven, una circumstància que a LaRone li va xocar, per sospitosa i inquietant. Estaven a mig camí abans que se li acudís que amb les restriccions de l’OIS en vigor, probablement no hi hauria ningú a la sala de monitors de la badia de l'hangar vigilant la seva marxa. Van arribar a la nau sense incidents i van pujar a una petita però agradablement moblada sala de descans de tripulació. Després va aixecar i segellar la rampa, es van dirigir al pont.

Quiller era al seient del pilot, amb els dits pressionant botons aquí i allà mentre tornava tota la vida a la nau.

- On són Grave i Brightwater? -Va preguntar Marcross mentre s'asseia al costat d’en Quiller al seient del copilot.

-Inspeccionant per assegurar-se que no hi ha ningú dormint a bord -va dir Quiller-. Bé, estem preparats. -Va mirar a LaRone per sobre de la seva espatlla-. Vas dir que tenies una idea?

LaRone va assentir, es va asseure rere d’en Marcross a l'estació d’astrogació i comunicacions, i va fer un ràpid examen dels controls. Comunicació interna de l'hangar... aquí. Va redreçar les espatlles, intentant posar-se en la ment d'un pinxo de l'OIS, i va prémer el botó.

-Aquí el comandant Drelfin -va dir, amb la seva millor imitació de la veu d’en Drelfin-. Estem preparats.

- Senyor? -Li va respondre una veu lleugerament confosa.

-Vaig dir que estem preparats per partir -va dir LaRone, posant una mica d'irritació en la seva veu-. Treguin el Represàlia de l'hiperespai perquè puguem enlairar.

-Ah... un moment, senyor.

El canal de comunicacions va quedar en silenci.

- Aquest era el teu gran truc? -Va murmurar Quiller.

-Dóna-li un minut -va dir LaRone, intentant sonar més segur de si mateix del que se sentia. Si havien d'obrir-se camí disparant...

-Comandant, aquí l'oficial al comandament Brillstow -va dir una nova veu-. No veig cap sortida de naus a la meva agenda.

-Per descomptat que no -va grunyir LaRone -. I tampoc posarà res en el seu informe. Ara tregui’ns suaument de l'hiperespai perquè puguem continuar.

Va contenir la respiració. Quiller tenia raó, per descomptat, les ordres en vigor segurament requeririen que l'oficial de coberta aclarís aquest tipus de peticions no programades amb el capità, o almenys comprovar-les amb algú del destacament del propi Drelfin.

Però l'Oficina Imperial de Seguretat funcionava amb les seves pròpies regles, i tothom a la Flota ho sabia. Si l'oficial al comandament Brillstow havia escoltat prou històries sobre els descontents de l’OIS...

I per a la seva sorpresa i tranquil·litat, el cel clapejat de l'hiperespai de l'exterior de la badia de l'hangar es va convertir en la negror tatxonada d'estrelles de l'espai real.

-Rebut, comandant -va dir en Brillstow, amb veu ferma i formal-. Tot aclarit per al seu enlairament.

LaRone va apagar el comunicador.

-Posem-nos en marxa abans que canviïn d'idea -va dir a Quiller.

-Encara podria ser un parany -va advertir Quiller mentre activava els repulsoelevadors i feia virar el Suwantek cap a la pantalla atmosfèrica-. Podrien estar tan sols deixant-nos sortir fora, on poden aniquilar-nos amb l'artilleria pesada.

-No ho crec -va dir Marcross -. No arribarien a una resolució tan dràstica sense intentar almenys atrapar-nos amb vida i descobrir què dimonis estem intentant fer.

-Espero que tinguis raó -va dir Quiller-. Allà anem...

Segons després, estaven fora. Quiller els va fer passar al costat del flanc del destructor estel·lar en una corba ascendent, virant darrera de la superestructura, per després dirigir-se a l’espai profund. Un minut després, mentre LaRone mirava la pantalla tàctica buscant senyals d'un canvi d'opinió d'última hora, el Represàlia parpellejà amb un pseudomoviment i es va esvair de nou en l'hiperespai.

-Vaja -va exclamar Quiller amb un respir de tranquil·litat-. És agradable quan tot el sensesentit de capa i navalla de l’OIS funciona contra ells.

-Però això no vol dir que haguem de seure aquí a esperar que es despertin -va advertir Marcross -. Alguna idea sobre on anar ara?

-Estava pensant que Drunost podria ser una bona primera parada -va dir Quiller, escrivint en un panell sobre el seu cap-. Està a unes tres hores d'aquí, un petit i agradable món marginal on casualment hi ha un concessionari i lloc de venda de navilieres Agrupades, el que significa que tindrem tot el combustible i les peces que puguem necessitar. Hi ha un llarg camí fins als límits de l'Imperi, ja sabeu.

-Si decidim que realment hem d'anar tan lluny -va dir Marcross -. Hi ha quantitat de sistemes més propers on podríem ocultar-nos.

-Podem discutir això més tard -va dir LaRone -. Endavant, comencem per Drunost.

Quiller va assentir i va teclejar en el seu panell, i les estrelles de l'exterior van llampurnejar convertint-se en línies estel·lars.

-Per descomptat, una qüestió que haurem de resoldre abans que arribem és com ens les arreglarem per aconseguir diners -va assenyalar.

L’intercomunicador va emetre un xiulet.

- Quiller? -Va dir la veu d’en Brightwater -. Estem fora?

-Fora i lliures, i el Represàlia se n'ha anat -li va assegurar Quiller.

-Genial -va dir Brightwater -. Potser t'interessi posar l'automàtic i venir a la cabina de tripulació número dos, la segona a l'esquerra, just després de la sala de descans. Tinc una cosa interessant que mostrar-te.

Brightwater i Grave estaven esperant quan van arribar LaRone, Marcross i Quiller. Igual que la mateixa sala de descans de la tripulació, la cabina estava dissenyada amb la classe de cura que LaRone hauria esperat de persones que manejaven un pressupost com el de l’OIS. El mobiliari incloïa un llit estret però d'aspecte confortable, un armari encastat, un petit ordinador d'escriptori, un monitor sobre l'escriptori que mostrava el curs actual i altres estadístiques de vol de la nau, i fins i tot una petita estació de lavabo privada.

-Bonica -va comentar Quiller, mirant al seu voltant amb aprovació -. Aquesta deu ser la del pilot.

-En realitat, ara és la meva -li va dir Grave-. Però no et preocupis, són totes com aquesta.

-I si penses que això és bonic, agafa't fort -va afegir Brightwater. Apropant-se al monitor, va fer passar el dit per la vora inferior de la pantalla. Amb un silenciós espetec -snick-, una secció de la mampara i la capçalera del llit es van entreobrir, i Brightwater el va obrir per complet per revelar un armari encastat ocult.

O, millor dit, una armeria encastada oculta.

Hi havia una dotzena de blàsters alineats junts en un mur lateral, de tot, des de pistoles BlasTech DH-17 dels subministraments de la flota, fins a rifles E-11 estàndard de les tropes d'assalt, passant per un parell de blàsters de mà d'una marca i model que LaRone no va reconèixer. Sota les armes alineades hi havia files de paquets d'energia i cartutxos de gas, a més de diversos contenidors amb peces de recanvi variades. A l'altre mur lateral hi havia un rifle de franctirador T-28, el favorit d’en Grave, al costat d'una selecció de vibrofulles, granades, punys atordidors i una parella de remots de recerca Arakyd.

I omplint el centre de l'espai hi havia dos jocs complets de brillants armadures de soldat d'assalt.

-La cabina número u té una selecció lleugerament diferent -va dir en Grave davant el sorprès silenci-. No hem comprovat encara les altres, però és d'esperar que estiguin totes preparades de la mateixa manera.

-Hi ha dues moto-jets Aratech 74-Z en un dels cellers de càrrega, així que suposo que en una de les cabines deu haver un o dos jocs d'armadura de soldat explorador -va afegir Brightwater -. Aquella serà la meva.

-Aquests tipus van venir preparats de veritat -va comentar Marcross -. No hauran deixat una mica de diners en efectiu tirat per aquí, per casualitat?

-Si no ho van fer, sempre podem robar un banc -va dir secament Quiller, assenyalant l'armament.

-Encara no hem trobat crèdits -va dir Brightwater a Marcross -. D'altra banda, ha estat per pura sort boja que hàgim trobat això. Estàvem buscant polissons, no tresors enterrats.

-Crec que hauríem de remeiar això -va suggerir Marcross.

-Per descomptat -va acordar LaRone -. Tenim tres hores per arribar al planeta, soldats. Desplegueu-vos i vegem què més ens ha posat tan amablement l’OIS en la nostra nova nau.

El balanç final va ser impressionant. Hi havia quinze jocs d'armadures de tropes d'assalt-8 estàndard, 6 especialitzades, i un vestit complet de soldat espacial; quinze blàsters de diferents tipus; cent granades, incloent explosives i de commoció, i fins i tot un parell de detonadors termals; trenta-cinc mudes de roba de civil, dos lliscants terrestres, dues moto-jets, un camió lliscant de tres seients, per a sis passatgers, i nombroses mostres de material de seguiment, combat i detenció, incloent-hi una màquina per crear targetes d'identificació personal. També van trobar la prestatgeria amb codis de transponedor de nau falsos que Quiller havia predit.

I hi havia diners. Més de mig milió de crèdits.

-Per totes les galàxies, què planejaven fer per necessitar tot això? -Va murmurar Brightwater quan estaven asseguts a la sala de descans comparant les seves llistes.

-Aposto a què anaven a donar un cop al cor de la Rebel·lió -va dir Marcross -. Vaixells de càrrega disfressats serien perfectes per infiltrar-se als combois de subministraments de l'enemic.

-O per fer-se passar per renegats que volen unir-se -va dir LaRone.

-Bé, fos el que fos el que tinguessin en ment, el que és cert és que ens deixa en bona posició -va dir Grave-. Llavors, exactament a quin lloc de la Vora Exterior ens dirigim?

-Podríem provar l'espai hutt -va suggerir Quiller-. L'Imperi manté molt poc control allà, i podríem trobar fàcilment feina com a agents a sou o guardaespatlles.

-No anem a treballar per a criminals -va dir secament Brighwater.

-Només volia dir...

-No, té raó -va afegir LaRone -. Som soldats d'assalt imperials, no matons de lloguer.

-Ja no som soldats d'assalt imperials -va murmurar Quiller, deixant caure la seva tauleta de dades sobre la taula de joc hologràfic.

-Però seguim sense treballar per a criminals -va insistir Brightwater.

-Hi ha una altra possibilitat -va oferir Marcross -. En lloc de fugir com Toongs espantats, per què no quedar-nos just aquí, al sector Shelsha?

-No ho sé -va dir Quiller, dubitatiu-. He fet abans una ullada a la llista del sistema, i no hi ha molts llocs on puguem aterrar sense que algú acabés per fixar-se en nosaltres.

-A no ser que ens mantinguem en moviment -va suggerir Brightwater -. Tenim suficients crèdits per fer-ho, almenys per una temporada.

Marcross es va escurar el coll.

-En realitat, estava pensant que hauríem de provar algun lloc a Shelkonwa.

LaRone va arrufar les celles sorprès. Per l'aspecte de les cares dels altres, estaven tenint la mateixa reacció.

- Vols que ens amaguem a la capital de Shelsha? -Va preguntar Quiller.

-És l'últim lloc on l’OIS pensaria en buscar fugitius a la recerca i captura -va apuntar Marcross -. I conec allà gent que podria ajudar-nos.

-Si tens amics allà, és l'últim lloc on voldríem anar -va replicar Grave-. Recordes el nom de la primera noia que vas besar?

Marcross va deixar anar un esbufec.

-Per descomptat.

- Què em dius de la segona?

-Doncs... no, en realitat no -va concedir Marcross.

-Bé, doncs l’OIS sí -va dir Grave-. O el sabran tard o d'hora. Som fugitius, Marcross. Això vol dir que mai més podrem contactar amb ningú al qual hàgim conegut. Mai.

-Anem a tranquil·litzar-nos una mica amb tota aquesta planificació a llarg termini -va dir LaRone -. El primer és arribar a Drunost i sortir sense disparar cap alerta. Un cop tinguem plens el dipòsit i el rebost, podrem parlar més sobre les nostres opcions.

Marcross encara no semblava molt convençut, però va assentir.

-Bé -va dir-. Però encara vull una oportunitat de defensar l'opció de Shelkonwa.

-La tindràs -va prometre LaRone -. Tots tindrem el nostre torn per a parlar, i prendrem la decisió junts. Com va dir Grave, nosaltres cinc som tot el que tenim.

Brightwater va moure el cap.

- Per què serà -va dir -que això no m'ofereix massa confiança?

Següent