II
- Saahir?
En Ross
va alçar el cap del coixí, aspirant el perfum de la Saahir. Tenia l'esquena
enganxada a la paret del casc, deixant suficient espai per a un altre cos al
seu costat, però la Twi'lek no hi era i els llençols estaven freds. S'havia
anat feia una bona estona.
- Saahir?
-Va tornar a dir. Pensant que la seva absència podria ser degut a un passat de
moda joc de l'amagatall, es va agafar del suport de la llitera superior i es va
posar dret, agafant-se el costat ferit.
En Ross
va trobar un parell de pantalons i una camisa, planxats i plegats sobre el
respatller de la cadira de la seva cabina. Rígid per les seqüeles de la seva
ferida i la perllongada estada en un llit, el corellià es va vestir, introduint
amb cura els peus i els turmells a les botes. Cordant-se la part superior de
cuir, es va allisar els flocs rossos i va mirar el passadís fosc. La fragància
del seu perfum estava per tot arreu, en la seva pell, en les seves robes, fins
i tot al passadís, fent difícil precisar si havia estat aquí recentment. No
obstant això, hi havia certa atmosfera mústiga en l'aroma que suggeria que la
cantant havia marxat feia temps d'aquesta zona de la nau.
Creuant
l'estreta porta a la cabina de vol, en Ross va donar un ràpid cop d'ull a la
recerca d'un senyal cert de la Twi'lek. No en va trobar cap. Al seu costat,
arraulit sota la seva jaqueta de vol i una manta, en Trep Winterrs estava
profundament adormit a l'estació del navegant, aliè a la seva presència. En Ross
va somriure, deixant dormir l’exhaust contrabandista, i va avançar a la consola
de comandament principal.
- Kierra, ha sortit la Saahir de la nau?
-Va encendre les pantalles dels monitors, escanejant diversos informes sobre
l'estat funcional actual del seu vaixell de càrrega -. Kierra -va dir aixecant la veu -. La Saahir encara està a bord amb
nosaltres?
- Sí i no
-va ser la lacònica resposta.
Picat per
la inesperada acritud en la veu de la intel·ligència droide, en Ross es va recolzar
a la cadira d'acceleració, mirant fixament a un dels seus orbes òptics.
- A què
et refereixes amb si i no?
- Has fet
dues preguntes. T'he donat dues respostes -va dir Kierra amb suficiència -. Sí, ha sortit de la nau. No, no està a
bord.
Encara que
Kierra tenia certa tendència a ser
combativa i difícil, en Ross sabia que hi havia un preuat llaç d'unió entre
ells. Sorprès per la peculiar conducta de la intel·ligència droide, lentament
va filtrar el to càustic de la seva veu i detectà la gelosia que estaven
darrere. Recordant els esdeveniments de la nit anterior, va deixar caure el cap
mentre un càlid astorament recorria les seves galtes i el seu clatell.
- Kierra, pel que fa a la nit passada -va
començar a dir pensativament, adonant-se que la intel·ligència droide havia
vist i escoltat tot l'assumpte -. No era la meva intenció que veiessis... Vull
dir...- Va llançar les mans al cel, exasperat per una necessitat d'explicar-se
-. No estava pensant amb claredat. Mai no et faria mal intencionadament...-En Ross
es va aturar, lluitant per trobar una justificació per als seus actes -. Kierra?
- Ha
estat dur, saps? -Va dir Kierra
finalment, els seus altaveus a penes audibles en el silenci de la cabina -. No
ens coneixem massa bé, i sospito que faran falta molts ajustos més, per a tots
dos. - Va sonar un sospir sobre l'estàtica del receptor -. Ho entenc, Thadd,
realment ho entenc. No he estat exactament la millor companya per a tu,
especialment en els últims mesos. -El sospir va esdevenir un lleuger ploriqueig,
ressonant pel canal de comunicacions -. I a més són els meus canvis d'humor,
els meus esclats emocionals, les meves inflors hidràuliques, el meu guany de
pes... Tot això passa factura, Thadd, de maneres que no pots ni començar-te a
imaginar. I, per descomptat, no puc oferir aquesta satisfacció física...
-
Deixa-ho ja! -Va saltar en Ross, veient a través del dramatisme de la intel·ligència
droide. Escoltant un esbufec i una rialleta a la
seva esquena, en Ross es va girar cap al Winterrs -. I això també va per tu.
Sempre seguint-li el corrent.
Canviant
de postura mandrosament a la cadira acceleradora, en Trep va somriure
sorneguerament.
- Ei, no
la paguis amb mi, Rosco. Ets tu qui fa que els contrabandistes tinguin fama de
creguts(1) - Va posar els ulls en blanc amb fingida indignació -. Festejant a
dues belles dames a la vegada. Ja saps la vella dita, col·lega. Si té un bon
parell de malucs o de servomotors, et causarà problemes. -En Winterrs va
llançar una tauleta de dades a l’irritat contrabandista.
- Què és
això?
-Aquesta
pista que estaves buscant. La Saahir m'ho va donar abans de sortir disparada.
Coordenades, contactes, contrasenyes, tota la pesca.
En Ross
va examinar breument la informació conforme anava apareixent en pantalla.
- El
sistema Àurea. No està massa lluny.
-A només
mitja hora per l'hiperespai. -En Trep es va posar dret i es va estirar, fent
cruixir i saltar les seves articulacions per tota la longitud del seu prim cos
-. Prenem terra a la Cruïlla d’en Merich, al costat més allunyat de la tercera
lluna d’Àurea. Allà és on recollim la mercaderia.
-Bé -va
dir en Ross amb un mig somriure. Va començar a prémer botons i interruptors,
activant els motors iònics del Kierra
-. No podem fer esperar la dama. Kierra,
posa't en contacte amb Control de Trànsit i sol·licita permís d'enlairament.
________________________________________
1 A l’original,
realitza un joc de paraules amb smug (cregut, petulant) i Smuggler
(contrabandista). ( N. del T. )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada