CAPÍTOL 11
En les
seves habitacions esplèndides, el gran lord Jabba entretenia al seu convidat,
el Corredor de beines Sebulba. Els músics tocaven els seus instruments de vent,
i les ballarines s'estremien davant el seu tron. Els xefs estaven portant
safates de menjar.
-Per què
sembles tan trist? -va exigir saber Jabba mentre agafava un gran cuc effrikim
d'una safata-. Els nens han fet tant de mal a la teva Beina de Carreres?
-No, Oh
Gran, -va dir en Sebulba-. Estarà arreglada a temps per a les carreres de demà
passat.
-A la
beina de Brant Rumble no li ha anat tan bé, he sentit. -Jabba va riure.
Sebulba
es va cabrejar encara més. Hi havia hagut de pagar a Brant Rumble per
destrossar la seva Beina de carreres. Aquests
nens li estaven costant els seus guanys!
Sebulba va
grunyir.
-Hem perdut
tot un dia tractant d'atrapar aquests monstres!
-Potser confies
massa en la tecnologia, i no massa en el teu bon judici.
-A què
es refereix? -va preguntar Sebulba. Ell va alçar la mirada a l'enorme hutt
expectant. Jabba era un dels lords del crim més grans de la galàxia, i estava
ple d'una saviesa maligna.
-Em refereixo
a què aquests nens que van escapar de tu no se n'aniran de Tatooine sense ajuda...
l'ajuda d'adults, l'ajuda d'altres esclaus.
-Hem posat
una recompensa pels nens, -va dir en Sebulba-. Qualsevol esclau seria estúpid
de no anar a buscar-la.
-Hmmm...
-va reflexionar Jabba-. Els diners pot ser que no sigui suficient. Suggereixo
que intentis una tàctica diferent. Envia a un espia perquè aconsegueixi la
informació que necessites... un espia que pugui guanyar-se la confiança dels
nens.
-Un espia?
-va preguntar en Sebulba.
-Tinc un
espia així a mà, en entrenament, -va dir Jabba-. Deixa’m que te’l porti.
Jabba va
mirar a un dels seus assistents, un torturador droide.
-Vés i
porta al meu jove espia bothan, Dorn. Ell trobarà aquests nens.
El
droide es va girar i es va allunyar sobre les extremitats metàl·liques.
-Està segur
que el seu espia pot trobar aquests nens? -va preguntar Sebulba.
-Trobarà
una manera... si se li dóna l'al·licient apropiat, -va dir en Jabba.
-Quin és?
-va preguntar en Sebulba.
-El mataré
si fracassa.
Sebulba
va riure entre dents davant la idea. Jabba va riure, també, el seu enorme
estómac sacsejant-se. Les grans riallades explosives feien ressò a través del
palau.
No
tenien dubtes de què aviat trobarien als intrusos... i els castigarien
apropiadament.
Continuarà...
SEGÜENT
AVENTURA: CAPTURAR A ARAWYNNE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada