Arranjament de l’Idiota (i II)

Anterior

II

-Així que aquí estic, tan segur com un hutt que he guanyat. Mostro les meves cartes i exclamo «sàbacc». El Cobra és meu de nou, me'n vaig a casa amb una bona pila de crèdits extra a la butxaca, i tinc la satisfacció afegida de semblar molt bo enfront d'una bella dama! Aquesta Ymile era tota una bellesa, si em permets que t'ho digui. Llàstima que fos l'amant d'en Raynor.

El relator va fer una pausa momentània per prendre un glop de la seva copa, assaborint un llarg glop del saborós darkoma que el cambrer havia col·locat davant seu. Era la seva segona copa, i sabia que no seria l'última abans que acabés la nit. Els seus dos companys van intercanviar mirades de sorpresa.

-I això és tot? Per això es va enfadar tant? -En Mungo Baobab es va gratar lentament la seva barba negra en què començaven a aparèixer cabells blancs. Un tipus ben plantat i de complexió atlètica, tenia una brillantor als ulls que li feia semblar més jove del que en veritat era-. Pel que sé d'en Dominic Raynor, té tants diners que podria perdre accidentalment el meu salari anual i ni tan sols adonar-se'n... i a mi no em va gens malament. Per què unes apostes tan baixes farien que el tipus posés una recompensa sobre el teu cap?

-Ah, aquí està el quid de la qüestió, amic meu -va replicar en Lando, assenyalant al cel amb un dels seus llargs dits índexs-. Aquesta mà no és la que m'ha portat aquí avui, perquè no la vaig guanyar. Quant vaig exclamar «sàbacc», en Raynor va mostrar les seves pròpies cartes amb un somriure fanfarró en el seu lleig rostre. Un Arranjament de l'Idiota. Gairebé m'ennuego.

-Arranjament de l'Idiota? -En Baobab va arquejar les celles.

En Lando va alçar les mans al cel.

-No m'ho puc creure. Segueixes sense saber gairebé res sobre el joc, com quan ens vam trobar a Socorro! Com pots gestionar un casino si ni tan sols saps què és un Arranjament de l'Idiota? -La rialla d'en Lando va fer que les seves paraules no fossin tan feridores.

En Mungo va somriure, avergonyit.

-Bé, el simple fet de ser l'amo del lloc no em converteix en un usuari habitual.

Recolzada sobre l'espatlla d'en Mungo, una dona esvelta de cabell fosc i pell bruna, grans ulls i orelles lleugerament més llargues del normal li va acariciar el braç amb afecte.

-No és culpa seva, Lando -va dir l'Auren, la dona d'en Mungo-. Aquest complex és principalment per a visitants del sistema Roon. Ell normalment està massa ocupat gestionant enviaments de gemmes roon a Sim'char'ser i altres mons de la Vora Exterior. Sempre li dic que es prengui un temps per gaudir de totes les coses bones que té aquí, inclòs jo, però ja coneixes a Wook quan es posa a buscar gemmes. A vegades, em sorprèn que arribés a aturar-se per casar-se amb mi.

Va joguinejar amb la cua amb la qual el seu marit es recollia el seu cabell negre atzabeja. Ell, al seu torn, es va girar i la va besar suaument als llavis.

En Lando va somriure escoltant com utilitzava el sobrenom que havia posat a Mungo anys enrere. Quan es van conèixer per primera vegada, en Mungo portava la seva barba llarga i descurada malgrat les nombroses vegades que en Lando li va dir que se la retallés. Es va resistir durant molt de temps. Aparentment, a l'Auren Yomm (ara Baobab), a qui va conèixer a la colònia Umboo de Roon, li va agradar el nou look, i tots dos es van enamorar. Des de llavors, en Mungo s'havia esforçat molt a tenir un aspecte presentable en tot moment. La seva semblança amb un wookiee havia disminuït considerablement, però el sobrenom encara encaixava.

En Lando va buidar la seva copa i es va recolzar sobre un braç.

-Un Arranjament de l'Idiota és un dos i un tres de qualsevol pal, i l'Idiota. Venç a qualsevol mà. En Raynor en tenia un, així que va guanyar i jo estava arruïnat. Ni tan sols tenia una manera de tornar a casa, perquè ell tenia la meva maleïda nau, però un benefactor anònim em va lliurar cinc milions de crèdits per continuar. Vaig apostar tot el que tenia, incloent-hi el meu atracador per a naus espacials a Nar Shaddaa, contra els seus quatre milions i Ciutat Núvol, i ell va acceptar. Aquesta vegada, vaig guanyar la partida, els diners i la ciutat. Ell va perdre poder i prestigi. Estava tan furiós, que va marxar sense el Cobra, així que jo, bé, vaig tornar a apropiar-me d'ell.

Va sonar un timbre per sota del nivell de la taula.

-Parlant d'aquest benefactor anònim... -va agafar el comunicador del seu cinturó i se'l va endur a la boca-. Sóc aquí, Lobot. Endavant.

-Senyor, sembla que tenia raó amb la seva suposició que la Thune el seguiria fins aquí després de fer reparacions -va respondre secament el cyborg-. Ha aterrat fa un moment i ara mateix es troba examinant la nau. Aparentment, segueix sense reparar en la meva presència rere de la vegetació.

-Suposo que no s'estava fent un farol amb això del rastrejador -va dir en Lando amb un sonor sospir-. Molt bé, comença el joc. Si és una bona caça-recompenses, comprovarà el meu registre de comunicacions. Com convenientment se m'ha oblidat purgar-lo abans de venir a la ciutat, sabrà exactament on he quedat per reunir-me amb Mungo. Això vol dir que estarà aquí aviat, així que estarem preparats. Segueix el pla, Lobot.

-Sí, Baró.

En Lando va sospirar i va apagar el comunicador.

-És com si Vuffi Raa mai se n'hagués anat.

***

Una mica més de dues hores més tard, la gruixuda porta de metall es va obrir per rebre una nova visita. Alta i esvelta, portava una senzilla túnica grisa i pantalons blau fosc, ambdues peces confeccionades amb un teixit lleuger que se cenyia perfectament a la seva figura atlètica.

La dona va entrar a la sala abarrotada, allunyant-se de la porta el just perquè aquesta pogués tancar-se darrere seu. Va examinar el casino buscant la seva presa, i no va trigar molt a descobrir on havia anat. Unes holosenyals al fons del casino anunciaven la sala de sàbacc; una càmera sumptuosament decorada plena de taules de joc, la majoria d'elles buides. Les aromes de licor i t'bac ranci s'aferraven a la sala com un mynock invisible, i els altaveus ubicats per tot el casino sonaven amb música gravada.

La Thune va fer un examen visual del casino abans de creuar la distància que la separava de la sala de sàbacc. Una mà surava còmodament sobre la funda de l'arma que penjava baixa en la seva cuixa.

En Lando estava assegut en una taula a prop del fons, amb Mungo al seu costat. Tots dos sostenien cartes de sàbacc a les mans. Poques taules estaven ocupades, encara que un zeltron de pèl llarg a la barra estava compensant la falta de clientela, amb la seva pell rosada encara més brillant mentre afegia una altra copa buida a la llarga filera que tenia davant seu.

-Ets un bon estudiant -va dir en Lando al seu company-, i aprens ràpid, vell miner. Per desgràcia, sembla que necessitaràs apuntar-te a algunes classes de suport a la Roda.

Va somriure àmpliament i va deixar caure les seves cartes sobre la taula: el Quatre de Bastons, el Sis de Monedes i l'Amant.

-Sàb... -va exclamar en Lando joiós. No va arribar a acabar la paraula.

Acostant-se a ell a tota velocitat, la Thune tenia una expressió lúgubre, apuntant fixament al capdavant amb el canó del seu blàster.

-Mantingues les mans sobre la taula -ordenà-. Tu també, Baobab. Sóc aquí per Calrissian. No tinc cap assumpte pendent amb tu, però no dubtaré a disparar si intervens.

Una dona amb l'uniforme ocre del personal del casino va tractar d'agafar una arma. El cap de la Thune es va tornar ràpidament en sentir el moviment. En un únic i fluid moviment, es va tirar a terra, va rodar sobre la seva espatlla cap a l'esquerra va agafar al zeltron amb una fèrria presa asfixiant en tornar a posar-se dreta. Abans que en Lando estigués segur del que havia passat, la Thune estava al seu costat, posant-li el blàster al front i un ganivet a la gola del parroquià borratxo, que panteixava a la recerca d'alè però no tenia èxit en alliberar-se de la seva opressiva adherència.

L'altra dona es va aturar de cop, desprevinguda davant la maniobra de la Thune. Adonant-se que havia mostrat les seves cartes massa aviat, la guardaespatlles d'en Mungo va tractar de disparar el seu blàster, però la Thune li va disparar dues vegades al pit, deixant dos forats fumejants a la jaqueta del seu vestit. L'olor de carn cremada va indicar al Lando que els trets havien travessat netament la seva armadura corporal protectora. La dona va deixar escapar un panteix i després va mirar a Mungo amb aire planyívol abans d'esfondrar-se a terra, immòbil. Un instant més tard, la Thune es va girar per disparar a un guàrdia vestit de manera similar, un home aquesta vegada, que avançava cap als peus d'en Lando. Tres ràpids trets i ell, també, va caure mort.

La sala va quedar fantasmalment silenciosa, excepte pels poc harmoniosos acords gravats. En Lando va serrar les dents davant la visió dels cadàvers. Les coses no estaven anant com havia planejat, i no estava segur de què fer al respecte. Pretenia deixar que la Thune el trobés, esperant que la superioritat numèrica disminuís les seves probabilitats d'èxit, i que el personal de seguretat d'en Mungo la detingués. No obstant això, estava morint gent per culpa seva... gent innocent que arriscava les seves vides per salvar la d'ell. Abandonar Ciutat Núvol no havia detingut la matança. Havia estat egoista per la seva banda anar-hi; ara es donava compte. Hi hauria d'haver deixat que en Lobot la reduís a la nau, lluny de la resta del món, com el cyborg havia suggerit. En Lando va esperar que els seus plans restants funcionessin sense més morts.

La Thune va tornar a recolzar el seu blàster a la templa d'en Lando. Examinant la taula, va deixar anar una rialleta de desdeny.

-Sàbacc, en una ocasió així. Què patèticament predictible. Ha estat massa fàcil trobar-te, saps? Em deceps.

En Lando la va mirar fredament.

-Sí, bé, mare Calrissian sempre deia que el joc acabaria amb mi.

-Tenia raó. -La Thune va girar les cartes d'en Lando-. Sàbacc pur. Per desgràcia per a tu, un Arranjament de l'Idiota venç fins i tot al sàbacc pur. -La Caçadora de recompenses va indicar els ennegrits forats de blàster en les jaquetes dels guàrdies morts-. Un dos i un tres -va dir amb un gèlid somriure-. Suposo que això et converteix a tu en l'Idiota.

En Mungo es va alçar per enfrontar-se a la Thune, amb els músculs de la mandíbula tensos.

-Et recomano seriosament que reconsideri això, caça-recompenses. Aquí processem i exportem gemmes precioses del sistema Roon... no pots ni imaginar de la seguretat que tinc en aquest lloc. Si creus que pots marxar sense més d'aquí amb Lando després d'assassinar a dues persones, estàs molt enganyada, senyoreta.

-La recompensa per Calrissian ha estat validada oficialment, i he portat a terme la missió. Estic en el meu dret d'emportar-me'l -va replicar la Thune-. A més, tinc dos ostatges, que moriran si algú intenta qualsevol altra cosa. -En Mungo estava furiós, però no va dir res-. Ara Calrissian em conduirà fins al seu cyborg. Si no -La Thune pressionà encara més el ganivet contra la gola del zeltron-, tallo a Rosadet. Així que retira't, Baobab. Això no és de la teva incumbència.

-És el meu amic i el meu soci financer. Això fa que m'incumbeixi.

-Molt bé. -La Thune va arronsar les espatlles-. Com vulguis.

Es va tornar per disparar-li, apartant d'en Lando el canó del blàster només per un segon. Aquest era tot el temps que ell necessitava.

Més ràpid que una beina de carreres, en Lando va aixecar un braç, revelant una petita daga enjoiada que es va clavar fermament en el centre de la mà de la caça-recompenses que sostenia l'arma. La Thune cridà involuntàriament pels ossos i músculs trencats. Deixant caure el blàster, va deixar anar la seva adherència sobre el zeltron per subjectar-se l'extremitat inútil.

A mesura que el ganivet de la Thune es va separar de la gola del zeltron, l'home va sorprendre la caçadora de recompenses girant al seu voltant amb molta més agilitat i velocitat de la que algú amb el seu aparent nivell d'alcohol en sang hauria de tenir... de fet, amb més de la que mostrava un instant abans. El zeltron va agafar el braç ferit de la Thune amb una mà sorprenentment forta i la hi va estrènyer amb força contra l'esquena, fent que deixés anar un gemec de dolor. Amb l'altra mà, li va estrènyer l'altre canell, obligant-la a deixar caure el ganivet, i després va recollir les dues armes del sòl i va passar el blàster al Lando.

La Thune llançar una gèlida mirada al Lando mentre aquest envoltava la taula, donava un copet a l'espatlla al zeltron i s'aturava davant la Thune, apuntant-li a l'abdomen amb el blàster. Després d'una llarga pausa, va començar a parlar.

-Saps? Aquest acudit amb l'Arranjament de l'Idiota no ha estat malament. Una mica melodramàtic, potser, i per descomptat això del dos i el tres estava agafat pels pèls, però resultava efectiu des d'un punt de vista teatral. Intentaré recordar-ho. No obstant això, per desgràcia per a tu, has oblidat la regla més important de totes del sàbacc.

-Ah, sí? I quina és?

-Un bon farol pot guanyar absolutament a qualsevol mà.

La Thune no va oferir resposta. Un instant després, quan la culata del blàster la va colpejar al cap, ja no va tenir l'oportunitat. En Mungo va assenyalar a dos guàrdies disfressats perquè la posessin en un lloc segur. La van portar a una cel·la de detenció, mentre uns altres atenien als dos guardaespatlles caiguts.

En Lando va col·locar les dues mans a les espatlles del seu amic.

-Gràcies, Mungo. Gairebé mors per mi ara mateix. De fet, dos dels teus homes han mort. Ho lamento molt. Si hi ha qualsevol cosa que pugui fer... bé... -Va deixar de parlar, incapaç de pensar en una forma d'acabar la frase que no sonés massa trillada.

En Mungo va assentir sòbriament.

-Vas estar al meu costat quan vaig necessitar ajuda. Quan Koong va destruir les úniques gemmes roon conegudes, quan la meva Flota Mercant estava en perill d'enfonsar-se i tot el que l'Auren i jo teníem eren algunes naus atrotinades i un parell de droides de segona mà, vas finançar la meva expedició per trobar una altra font. Et dec tot el que tinc. -La seva veu es va endurir-. Però et prometo una cosa: la Thune pagarà pels seus morts.

En silenci, va abandonar la sala seguint als guàrdies.

En Lando va observar amb tristesa com el seu amic se n'anava, recordant com de jovial que havia estat Mungo quan eren joves. Ser respectables els havia canviat a tots dos. Es va tornar cap al zeltron, llevant-li a l'home la perruca per revelar un crani calb amb implants cibernètics i un to de pell molt més clar que el rosa del seu rostre i les seves mans. En Lando el va mirar pensatiu.

-Saps? Tens molt bon aspecte amb pèl i maquillatge -va dir-. Potser vulguis considerar una millora cosmètica quan tot això acabi.

-Aquesta no seria la meva primera opció, Lando -va respondre en Lobot.

-Quan la Thune et va agafar i va disparar als guàrdies, estava segur que tot havia acabat. Qui hauria pensat que et prendria com a escut? Si no hagués anat a per Mungo, no crec que haguéssim sortit d'aquesta. Gràcies, Lobot -va dir, i després va somriure cínicament-. I no em diguis Lando.

***

La Thune va obrir els ulls, parpellejant repetidament mentre seves pupil·les dilatades s'acostumaven a la brillant llum. Estava asseguda en una cadira incòmoda davant d'una taula de color gris apagat, i li havien embenat el braç ferit. En Lando estava assegut davant d'ella, amb Mungo Baobab al seu costat. En Lobot estava dret a prop, amb els braços a l'esquena, i hi havia tres guàrdies situats a la sala.

La caçadora de recompenses no va dir res, esperant que ells parlessin primer. En Lando es va prendre el seu temps abans de fer-ho, esperant incrementar així la seva incomoditat.

-Ets una dona interessant, Thune... amb el nom d'un animal de Dantooine, però molt més perillosa. He fet algunes comprovacions sobre tu mitjançant les fonts d'en Mungo.

-No has trobat res, estic segura -va respondre ella fredament.

-Ni un sol bri d'informació, el que m'intriga. Els caçadors de més èxit, com Fett, Valance o Cypher, habitualment són els de les reputacions o els vestits més aterridors. Tot el que han de fer és entrar en una sala i la gent els diu tot el que vulguin saber. -En Lando va fer una pausa, examinant la dona de nas arrufat que tenia davant ell-. Però tu no. Ningú ha sentit parlar de tu, tot just portes armes, i vesteixes com si fossis a anar a dinar al Baró Galetes. I tot i així, la manera en què vas inutilitzar el Cobra sense matar-nos ni a mi ni a Lobot, la manera en què vas veure més enllà del nostre petit muntatge al casino... això em diu que ets igual de bona que els tipus famosos. Potser fins i tot millor. A més, vas aconseguir col·locar un localitzador en la meva nau sense que en Lobot o els millors tècnics d'en Mungo aconseguissin trobar-lo. Això em preocupa, perquè amb el temps tornaràs i ho intentaràs de nou.

-Parles massa, Calrissian -bufà la Thune-. Em dónes mal de cap.

En Mungo es va inclinar cap endavant, mirant-la directament als ulls.

-T'espera molt més que un mal de cap, Thune. Potser tinguessis un tracte per Lando i Lobot, però la meva gent no era part d'ell. Els vas matar sense contracte pel mig, i això et converteix en assassina.

-Fent-te mereixedora d'unes vacances amb totes les despeses pagades al centre de detenció imperial més proper -va afegir en Lando.

La Thune va riure, sense deixar-se impressionar.

-Mira qui parla, Calrissian... O és que has oblidat els meus quatre empleats que vas llançar a l'espai? Suposo que allò no va ser assassinat, oi? No, no eren persones... només eren matons de lloguer. Què hipòcrita ets.

En Lando no va dir res.

-Endavant... Fiqueu-me a la presó -va continuar ella-. Però seria millor per a tu que em matessis. Sortiré lliure al dia següent de totes formes. -La Thune es va inclinar cap endavant, tornant la mirada als seus captors-. No vau trobar registres del meu historial perquè jo he fet que així sigui. Tinc aliats entre els imperials. Els faig favors especials, i ells m'aconsegueixen contractes. Homes com Dominic Raynor tenen més que diners: Tenen poder, i això vol dir que tenen amics que s'han d'assegurar que torni a estar rere la teva pista abans que tinguis temps d'encerar-te aquest ridícul bigoti.

-Per això ets aquí asseguda en lloc d'en una cel·la de detenció imperial -va replicar en Lando-. Si els teus amics no saben que estàs en problemes, no poden treure't d'ells.

La Thune mirà els dos homes.

-Molt b, així que no aneu a entregar-me a l'Imperi, i tampoc aneu a matar-me... o ja estaria morta. Òbviament, no aneu a deixar-me marxar sense més, així que saltem-nos tot aquest rotllo de masclets i anem directament al gra.

-De fet -va admetre en Lando-, això és el que preteníem. Mira, encara queda el petit problema d'en Dominic Raynor. Fins i tot si trobéssim una forma d'eliminar-te de l'equació, ell simplement enviaria a un altre per ocupar el teu lloc.

-I llavors què m'aturarà perquè torni per a acabar la feina? -va escopir la Thune.

-Això -va dir en Lando, assenyalant a l'esquerra amb el cap.

En Lobot va col·locar un petit objecte metàl·lic contra el coll de la Thune. La caçadora es va resistir, però ell la tenia ben subjecta, immobilitzada. El dispositiu va emetre un petit xiuxiueig, i ella es va fregar el coll, amb mirada furiosa.

-Què està passant? Què acaba de fer-me aquest cyborg?

En Mungo es va inclinar sobre un genoll, col·locant els seus ulls a l'altura dels d'ella.

-Deixa que et parli sobre les gemmes roon -començà-. Hi ha una pedra en particular anomenada kessum... una de les roques més comuns del sistema, encara que el seu valor com a gema és escàs. Es trenca amb massa facilitat. Al principi pensàvem que era igual d'inútil que la sorra de platja, fins que un dels meus treballadors es va guardar uns pocs kessum a la butxaca per estudiar-los, i després es va oblidar d'ells. En abandonar el laboratori, els sensors antirobatori van detectar les pedres i van avisar a Seguretat, però l'escàner anava mostrant diferents posicions fora del seu cos, com si les pedres estiguessin canviant d'ubicació. Va treure les roques de la seva butxaca, però l'escàner no va poder reconèixer-les... fins i tot quan les va sostenir enfront d'ell. Més tard vam confirmar que el kessum d'alguna manera fa rebotar de forma aleatòria els senyals electrònics en els objectes circumdants. El potencial per als avenços en tecnologia de rastreig era sorprenent.

-Per què m'esteu explicant tot això? -va preguntar la Thune, removent-se en els seus lligams.

-Perquè -va explicar en Lando amb el seu somriure més encantador- acabem d'injectar-te una mostra de kessum al teu torrent sanguini.

La Thune va tractar d'aixecar-se, però dos guàrdies la van empènyer amb força de nou al seu seient.

-No et preocupis, és completament innocu. Podries menjar-te un tros de Kessum cada dia durant un any, i a part d'aconseguir una boca tan seca com el desert de Tatooine, estaries perfectament. Però es queda aquí tota la vida, enterrat tan profundament en el teu torrent sanguini que ningú podrà trobar-lo mai. -En Lando mostrà un somriure sarcàstic, assaborint el moment-. Això és pel rastrejador que vas posar al Cobra.

La Thune va fer una ganyota.

-Acabes de cometre un gran error, Calrissian. Tu també, Baobab. Si creieu que vaig a deixar que m'injecteu una substància estranya en el meu cos...

-Haurem donat en el clau -va acabar en Lando per ella-. Sembla que se't oblida la naturalesa del kessum. No pot assenyalar la seva ubicació exacta, però -va fer una pausa- pot rastrejar-se amb una precisió de tres metres. Si t'acostes a menys d'un any llum de nosaltres, o de qualsevol de les nostres operacions, ho sabré, i alguns dels nostres socis et caçaran. Solien treballar per Bwahl el hutt com interrogadors. El resultat podria ser una mica... desagradable.

La Thune el va mirar amb gest furiós, sabedora que ell havia guanyat.

-Puc quedar-me amb el Facetat?

-Pots quedar-te amb la teva nau, la teva llibertat i la teva vida. Jo diria que els termes del tracte són justos, no et sembla?

-Només si consideres just mantenir el que ja tenia. -Però no va insistir més en l'assumpte.

-Hi ha una segona part en aquest tracte -va afegir en Lando, gairebé com si se li acabés d'ocórrer-. Aquesta es refereix directament a la meva situació amb Raynor. Eliminar-te de l'equació només significa que ell haurà d'enviar a algú més. La propera vegada, podria ser en Boba Fett, i ell em té un rancor personal que es remunta a fa anys.

En Mungo va fer un pas endavant.

-Quant anava a pagar-te Raynor per Lando i Lobot?

-200.000 Crèdits.

-Et pagarem una desena part d'aquesta quantitat en gemmes roon per la captura d'en Raynor.

La Thune va fer una ganyota de desdeny.

-No podeu parlar seriosament. Això ni tan sols em serviria per cobrir despeses.

-Bé. Trobarem a un altre. Però pensa en això... -En Lando va assenyalar amb el dit a la caçadora de recompenses-. Si ho fem, la teva utilitat per a nosaltres acabaria en aquest moment. I en Bwahl em deu una.

-Llavors què t'impediria matar-me un cop l'atrapi per a tu?

-Res... Excepte la nostra gratitud per ajudar-nos a ocupar-nos d'en Raynor -va respondre en Lando encongint-se les espatlles-. Hauràs de fiar-te de nosaltres.

-No em refio. -Va abaixar la mirada cap a la taula, amb la cara impassible-. Però ho faré. Almenys aquest viatge no serà una pèrdua total.

***

L'equip de «Notícies d'Actualitat» treballava hores extres conforme les notícies van començar a arribar: el baró administrador Lando Calrissian, a qui es creia mort en una explosió feia uns dies, era viu i havia reprès el control de Ciutat Núvol... el seu antecessor, dominic Raynor, es donava per desaparegut... un tiroteig al Club Baobab de Quilken, on es deia que s'havien vist implicats Calrissian i el seu ajudant cyborg.

Observant la ciutat des de la seva talaia habitual, en Lando va rebre els forts vents que agitaven el seu cabell i la seva capa. En Lobot estava a prop seu, amb les mans creuades al pit i la cara impassible.

-Estar de tornada és una sensació estranya -va sospirar en Lando-. És com si res hagués canviat.

-Que potser esperava una altra cosa, senyor?

-Potser. No, en realitat no. És només que quan tota l'algaravia pel nostre retorn es va esvair, no va passar molt temps fins que els problemes habituals van tornar per assetjar-me: errors en els enviaments, sol·licituds dels gremis, amenaces d'una altra vaga dels ugnaught. -En Lando va prendre una profunda glopada d'aire-. Almenys ens hem ocupat del problema d'en Raynor. Per quan els socis d'en Bwahl l'acabin de «convèncer» que abandoni la seva venjança, podem apostar tranquil·lament que no necessitarem preocupar-nos més per ell. Sembla que torno a ser respectable.

Va fer una pausa per observar un estol de jocorros surant amb les seves ales delicades.

-Però et diré una cosa, Lobot -va afegir en Lando, recolzant-se en la barana mentre es tornava cap al seu amic i somreia-. Certament va ser agradable tornar a ser un pocavergonya.

FI