Lleialtat (XXIII)

Anterior

Capítol Vint-i-tres

El saló de ball estava silenciós com un panteó quan la Mara va creuar la porta que donava a la balustrada. La barana era un mur sòlid de marbre tallat, que li bloquejava la visió de qualsevol activitat, o ​​manca d'ella, que s’estigués desenvolupant allà baix. Apropant-se a la vora de la balustrada, va fer un cop d'ull per sobre del mur.

Allà estaven LaRone i els seus tres soldats d'assalt, davant Choard amb prop de cent persones més rodejant-los, quiets com estàtues. Marcross s'havia tret el casc.

Choard estava apuntant amb el rifle d’en Marcross a LaRone, Grave i Quiller.

La seva primera reacció va ser respirar amb alleujament. No només havia trobat a Choard a temps, sinó que aparentment Marcross se li havia avançat i havia detingut a LaRone abans de consumar l'errònia ordre d'execució de la Mara. Ara tot el que havia de fer era baixar-hi, confirmar que el governador estava fora de perill i fer que busquessin a Disra i a qualsevol dels seus aliats que encara pogués estar a l'abast.

- El teu oncle? -Va dir LaRone, la veu plena de sorpresa arribava clarament fins a la balustrada.

-Et vaig dir que passava el temps amb el seu fill quan era adolescent -li va recordar Marcross -. Creus que un governador de sector deixaria que qualsevol gentussa fes això?

-Segueixo sense saber què està passant, Saberan, però m'alegro immensament de veure't -va dir Choard-. Què estàs fent aquí? Tu i aquests altres sou del grup d’en Vader?

-No, som una unitat independent -va dir Marcross -. Només som nosaltres més un col·lega que està retenint la majoria dels teus guàrdies de l'exterior.

-Suposo que per això no ha vingut ningú a ajudar -va murmurar Choard-. Ara, parla’m sobre aquesta absurda acusació de traïció.

La Mara va recórrer amb la mirada la vora de la balustrada. Va comprovar amb enuig que no semblava haver-hi escales que descendissin al pis principal. Hauria de saltar, el que no seria gens bo per als seus peus i cames cremats, o bé retrocedir a la zona de recepció i trobar una manera de baixar des d'allà.

-Creuen que estàs involucrat en un complot per utilitzar bandes pirates per assetjar carregaments i robar propietats imperials -va dir Marcross -. De fet, ara mateix hi ha a Ciutat Makrin una agent imperial que va ser enviada aquí per matar-te.

-Ja veig -va dir Choard, amb to sobtadament pensatiu.

-Em sembla que el millor pla seria avisar a Lord Vader i deixar que et posi sota la protecció de la Cinc-zero-u mentre aclarim tot això -va continuar Marcross -. Deixa que utilitzi el teu comunicador, el meu no es connectarà amb cap de les seves freqüències.

Va fer un pas cap a Choard...

-Crec que no -va dir tranquil·lament el governador, movent el rifle blàster per apuntar directament a l'estómac d’en Marcross -. L'últim que volem aquí és més imperials.

La Mara es va redreçar, amb el seu alleujament transformant-se instantàniament en ràbia gelada. O sigui que havia tingut raó des del principi. Només que en lloc d'escoltar als seus instints, havia deixat que Caaldra i la seva esmolada xerrameca el convencessin del contrari. I ara Marcross i els altres anaven a pagar el preu dels seus errors.

Va fer ús de la Força, tractant de prendre-li el rifle de les mans d’en Choard. Però la distància, la turbulència emocional generada per una sala plena de convidats sorpresos, i la intermitent distracció de les cremades de la pròpia Mara es van combinar per anul·lar els seus esforços.

El que li deixava amb una única opció, només una oportunitat d'ajudar a LaRone i els altres. Furgant en les bosses que penjaven del seu cinturó, va extreure la granada de fum que havia planejat utilitzar abans per cobrir el seu avanç pels terrenys de palau. En realitat no se suposava que aquest dispositiu hauria d’usar-se en interiors, però després de perdre el seu blàster i amb les seves granades inútils en el Camí de Happer era tot el que tenia.

Retirant amb el polze el passador de seguretat, va recórrer a la Força buscant més potència de llançament i es va preparar per a l'acció.

Marcoss es va aturar en sec, mirant fixament al governador.

- Oncle? -Va dir, mostrant la seva sorpresa-. Oncle, què estàs fent?

-Vaig a sortir d'aquí -va respondre Choard, assenyalant amb l'E-11 perquè Marcross s'unís als altres-. Hauria estat bé fer l'anunci de la independència de Shelsha des del palau, però no és estrictament necessari.

- De què estàs parlant? -Va preguntar Marcross mentre retrocedia al costat de LaRone -. Estàs dient...? No pots parlar seriosament.

-Mai vas arribar a entendre com funciona realment la galàxia, oi, Saberan? -Va dir Choard desdenyosament-. Tot gira al voltant del poder, jove i idealista nebot: poder reial, poder potencial, o poder aparent. Per sort, amb les forces que tinc ara a les meves ordres, tinc els tres.

-Tarkin també tenia poder -li va recordar fredament Grave-. Ja sap a on li va conduir.

Choard va deixar anar una rialleta sardònica.

-Tarkin era un estúpid. Jo no cometré els seus mateixos errors.

-Llavors cometrà altres -va dir LaRone -. La gent com vostè sempre ho fa.

L'E-11 es va moure per apuntar al pit d’en LaRone.

-No, és la gent com vostè qui comet els errors -va dir Choard-. Ara, molt lentament...

-No, oncle, ell té raó -va dir Marcross, amb una veu que de sobte sonava molt cansada-. Els errors han estat tots teus. El primer va ser donar als Cicatrius Sagnants el teu contacte privat sense registrar de l’HoloRed, aquell al qual Crayg sempre trucava quan ell i jo estàvem fora del planeta i necessitàvem diners extra. Va ser l'última trucada que van fer els pirates; la vaig veure en el seu registre de configuració de comunicacions.

LaRone mirà al seu company amb sorpresa. De manera que això va ser el que va causar la reacció d’en Marcross a Gepparin, i el motiu que hagués estat tan callat i tens des de llavors. El coneixement que el seu propi oncle estava cometent traïció...

-Però no estava absolutament segur que ningú més tingués accés a aquest número -va continuar Marcross -. De manera que vaig haver donar-te aquesta oportunitat d'assegurar-ho, d'una manera o altre. Aquest va ser el teu segon error: parles massa. Sempre ho has fet. -Va assenyalar amb un braç a la multitud que els envoltava-. I aquesta vegada davant testimonis.

-Poden xerrar tot el que vulguin -va dir Choard, mossegant les paraules. El seu rostre s'havia quedat del color d'un núvol tempestuós, i el seu rifle blàster apuntava ara a Marcross -. En una hora, el missatge de desafiament de Shelsha haurà creuat l’HoloRed.

Marcross va negar amb el cap.

-No, oncle. Perquè has comès un error final. -Va assenyalar a l'arma que sostenia el governador-. Creus que aquest blàster està carregat.

I sense avís previ, un petit objecte va creuar sobre la multitud formant un arc fins a caure a terra just al davant d’en Choard, i va explotar amb un núvol de boira blanca.

Choard reaccionà retrocedint, amb la resplendor del blàster il·luminant la boira mentre disparava. Però el sobtat moviment havia fet que deixés d'apuntar al mateix lloc, i el tret que anava dirigit al centre del pit d’en Marcross es va estavellar en canvi a la part superior del seu braç dret. Marcross va grunyir, trontollant una mica per l'impacte.

- Soldats! -Va exclamar LaRone, ajupint-se de cop i recollint el seu E-11. Però no hi havia necessitat d'ordres. Grave i Quiller ja havien recuperat les seves armes i estaven carregant en direccions oposades envoltant la boira que s'expandia, movent-se per flanquejar al seu enemic. Agafant fermament el seu E-11, LaRone carregà directament cap al núvol.

Només per sortir rebotant de nou cap enrere quan la immensa mola d’en Choard va xocar contra ell, empenyent-lo fora de la boira i fent-li caure d'esquena a terra. Escopint una maledicció, Choard va fer girar completament el seu E-11 robat per apuntar a la cara d’en LaRone, mirant-lo amb ulls embogits per sobre del canó mentre estrenyia el gallet.

Només que aquesta vegada no va passar res.

Ho va intentar una altra vegada, i una altra, amb el salvatgisme dels seus ulls convertint-se en sobtat terror mentre maniobrava amb l'arma inútil. De cua d'ull, LaRone va veure Grave i Quiller atacar des de fora de la boira, apuntant amb les seves E-11's a...

- No! -Va exclamar LaRone -. No

Els dos soldats d'assalt es van aturar, lleugerament confusos.

- Comandant? -Va preguntar insegur Grave, amb el seu blàster encara apuntant a Choard.

-Ell és un traïdor, senyor -li va recordar Quiller amb veu ombrívola.

LaRone mirà als ulls d’en Choard, i la ràbia impotent i l'ambició frustrada seguien tremolant al seu interior. Era temptador, havia admetre-ho. Era terriblement temptador. Tot el caos i la destrucció que aquest home havia causat, totes les vides innocents que la seva retorçada ambició havia tallat...

Vides innocents. Com les de la gent de Teardrop.

I amb aquest record, LaRone de sobte es va adonar de com de fart que estava de matar.

-Sí, és un traïdor -va dir a Quiller mentre tornava a aixecar-se -. Però serà jutjat per això. Deixem que trobi el seu destí llavors.

Deliberadament, li va donar l'esquena al governador.

- Marcross? -va preguntar, caminant cap al seu amic.

Marcross s'estava agafant el braç, un gest instintiu encara que bastant inútil amb la màniga de l'armadura encara posada.

-Estic bé -va dir-. Suposo que encara li quedava un tret.

-Això sembla, boig idiota -va dir LaRone. Va tornar la mirada a la boira que es dissipava, que probablement havia salvat la vida del seu amic, i després es va tornar cap a la balconada.

Allà estava ella, per descomptat, mirant des de dalt com un àngel venjador.

-Governador Choard -va exclamar llavors ella amb veu clara i freda-, queda sota arrest per traïció.

Des del passadís darrera de la cortina de llum va arribar un soroll de passos a la carrera, i un instant després un criat de lliurea va irrompre a la sala de ball.

-Sa Excel·lència...

Es va interrompre, aturant-se de cop adonant-se dels soldats d'assalt.

- Què passa? -Va preguntar LaRone.

Amb un esforç, el servent va dirigir la seva mirada de nou al seu governador.

-Han avisat des de la porta principal, Sa Excel·lència -va aconseguir dir. Les seves paraules van sonar com si estiguessin sortint d'un tub de plastilina-. Lord Vader ha entrat als terrenys amb...-Els seus ulls van saltar furtivament de nou a LaRone -. Amb un grup de soldats d'assalt imperials. Han informat que l'administrador cap Disra està amb ells.

-Excel·lent -va exclamar la Jade des de la balustrada. Sorprès, el servent va tornar el cap per mirar-. Reuniu-vos amb Lord Vader a la porta més propera i escortin-lo fins aquí.

Ella va tornar la mirada cap a LaRone... i en el seu rostre LaRone va poder veure que ella ho sabia. Que ho sabia tot, qui era, qui eren els altres, com havien acabat tots allà. Tot havia acabat, i podien donar-se per morts.

Però llavors LaRone mirà de nou a Choard, un home amb un camí que estava asfaltat amb els cadàvers de centenars de persones innocents i que hauria matat milions més si no li haguessin detingut. LaRone, Grave, Quiller, Brightwater, i especialment Marcross, havien ajudat a evitar-ho.

Sí, tot havia acabat. Però havia valgut la pena.

Grave havia retirat la màniga de l'armadura d'en Marcross i estava treballant en la seva ferida quan la Jade es va unir.

- Com està? -Va preguntar.

-Té una cremada greu, però l'armadura va rebre la major part de l’impacte -va informar Grave-. Es posarà bé.

-Bé -va dir la Jade, passant la seva freda mirada cap a Choard-. Confio que s'adoni que hauria d'haver mort en aquest mateix instant -li va dir-. Si jo hagués estat allà en lloc d'aquests homes, vostè hauria mort.

-Estic segur que això li interessarà a algú -va dir Choard, mossegant les paraules.

Fins i tot al final, va pensar LaRone, aquest home seguia sent desafiant.

Quin malbaratament.

Una onada nerviosa va recórrer la multitud de ciutadans d'elit que ara s'alineaven contra les parets. Prenent ànims, LaRone es va donar la volta.

Darth Vader estava ara dempeus just a la cortina de llum, amb els punys contra els malucs mentre tenia una visió general de la situació, amb la seva màscara i armadura negres contrastant completament amb el brillant blanc dels soldats d'assalt que, darrere d'ell, anaven alineant-se ràpidament i eficientment a la sala de ball.

-Lord Vader -va dir la Jade, amb una inclinació de cap.

-Mà de l'Emperador -va respondre Vader, inclinant breument el seu casc. Va avançar amb pas ferm, cosa que va fer que la capa onegés darrere seu-. Veig que ha estat ocupada.

-Igual que vostè -va dir la Jade-. Tinc entès que té l'administrador cap Disra sota custòdia.

-Custòdia preventiva -va corregir Vader-. Fa dues hores va venir a mi amb un relat complet de la traïció del governador Choard.

- Ell també? -Va dir la Jade secament-. És interessant com els àcars de la roca abandonen el transport de mineral quan està a punt de xocar. En tinc un altre que va intentar fer el mateix amb mi.

-El cas de l'administrador és diferent -va dir Vader, amb una freda advertència en la seva veu.

-Estic segura d'això -va dir la Jade, inclinant el seu cap de nou-. I estic segura que les seves proves resultaran d'utilitat en el judici contra Choard. Les meves felicitacions. Podria vostè fer-se càrrec del transport dels presoners al Centre Imperial? En aquest moment, la meva nau no està massa capacitada per sortir a l'espai.

-Això he sentit -va dir el Senyor Fosc. LaRone va tractar d'imaginar-lo somrient sota la placa facial, però va ser un esforç inútil-. Què passa amb ells? -Va afegir Vader, assenyalant cap a LaRone.

- Què passa amb ells? -Va preguntar la Jade.

-M'han dit que van refusar identificar la seva unitat aquesta tarda -va dir en Vader, enfosquint la seva veu-. També acabo de rebre notícies des del Represàlia dient que els hi falten cinc soldats d’assalt.

LaRone va sentir que se li feia un nus a la gola. De manera que no els anaven a lliurar al Comandament de Tropes d'Assalt, ni tan sols a l’OIS. El mateix Vader s'anava a encarregar d'ells.

Almenys seria ràpid. Probablement.

Però per la seva sorpresa, la Jade va arronsar les espatlles.

-Interessant, però irrellevant -va dir-. Aquests soldats d'assalt són meus.

- Seus?

-Vostè té tota la Cinc-zero-u -li va recordar la Jade-. No hauria d’envejar la meva Mà del Judici.

Per un llarg instant, Vader es va quedar mirant-la fixament. La Jade li va tornar la mirada, amb rostre impassible però ferm.

Llavors, per a alleujament de LaRone, el Senyor Fosc va reaccionar.

-Com vulgui -va dir, alçant lleugerament una mà-. Comandant?

D'entre les tropes d'assalt, un comandant de grup va avançar un pas.

- Sí, Lord Vader?

-Porteu al governador Choard a l’Executor -va ordenar en Vader-. Després faci que els seus homes registrin el palau. -Va assenyalar als ciutadans de Ciutat Makrin que s'alineaven contra els murs-. Començant per ells.

-Sí, senyor.

El comandant va fer un gest, i dos dels seus homes es van avançar, avançant pels costats d’en Choard i colpejant-lo perquè comencés a avançar a contracor cap a la sortida. Dotze més van avançar creant un perímetre al seu voltant, mentre que la resta s'obria en ventall cap a l'elit de Ciutat Makrin que s'alineava contra els murs.

Vader es va girar, i per un llarg instant la inexpressiva placa facial negra es va quedar mirant fixament a LaRone. Llavors, gairebé donant-se la volta, va fer una inclinació de cap a la Jade.

-Mà de l'Emperador -va dir. Amb un remolí de la seva capa, es va girar i es va allunyar amb pas ferm.

LaRone mirà a la Jade, per trobar-se que ella li tornava la mirada.

- Les seves ordres, senyora? -Va dir, mantenint un to professional en la seva veu.

-Hem acabat aquí -va dir amb el mateix to-. Recollirem a Brightwater en sortir i tornarem a Greencliff, a la seva nau. -Els seus ulls es van endurir-. I, de camí, m'explicareu una història. Una de veritable, aquesta vegada.

Següent