Lleialtat (XVIII)

Anterior

Capítol Divuit

La Leia havia donat per segur trobar les tropes del governador Choard envoltant al seu hotel per quan ella i Chivkyrie arribessin. Però l'hotel i els terrenys circumdants semblaven estar igual que els havien deixat hora i mitja abans.

No obstant això Chivkyrie va insistir a entrar sol per recuperar les seves pertinences, dirigint a la Leia a un tapcafè a l'altra banda del carrer que s'encarregava de servir al personal de l'exterior del planeta. La Leia va entrar, va ordenar una consumició només per aparentar, i va trobar una taula al costat d'una finestra des de la qual podia observar.

Li va semblar una eternitat fins que Chivkyrie va sortir finalment de l'hotel, amb les seves bosses de viatge penjant despreocupadament de les seves espatlles. Va mirar al seu voltant, després va creuar el carrer cap a ella. Deixant uns crèdits a la taula, la Leia va sortir a l'exterior per reunir-se amb ell.

- Què li ha pres tant de temps? -Va preguntar mentre agafava les bosses.

-Vaig pensar que seria bona idea fer algunes trucades -va dir Chivkyrie, indicant-li que avancessin pel carrer allunyant-se de l'hotel.

-Perdoni la impertinència, però a mi no em sembla tan bona idea -va assenyalar la Leia-. Podien haver-lo rastrejat i atrapat.

-Si fos així, millor allà que en la seva presència -va dir Chivkyrie-. En qualsevol cas, crec que podem tenir almenys un petit moment de respir. Encara que els ports han estat tancats per a totes les femelles humanes que encaixin amb la seva descripció, els meus amics em diuen que no hi ha informes d'una activitat de patrulles a gran escala, almenys no en les àrees de primer nivell on començaria normalment qualsevol recerca.

-O potser és que Choard és prou llest per suposar que evitaríem aquests llocs.

-Difícilment -va dir amb calma Chivkyrie-. Hi ha una gran població d'adarians a Ciutat Makrin i la zona circumdant. El governador Choard està bastant familiaritzat amb els nostres punts forts i les nostres debilitats, i la nostra manera de pensar. A més, per desgràcia l'administrador en cap Disra em coneix massa bé. Sap que no permetria a un hoste romandre en allotjaments per sota del seu nivell adequat.

-Però ho ha fet -va assenyalar la Leia.

Chivkyrie inclinà el cap.

-No -va dir, sonant avergonyit-. Li vaig permetre registrar-se en aquest hotel, però mai vaig tenir la intenció que romangués realment en ell. Planejava enviar als meus criats a recollir les seves pertinences després de la nostra reunió i portar-les a casa meva.

La Leia va fer una ganyota. Realment eren gent inflexible.

-Llavors, a on anem ara?

-No es preocupi, princesa Leia -va dir Chivkyrie, amb veu ombrívola però ferma-. El meu estatus de nivell ja no serà un problema per a nosaltres, ni s'ennuvolarà la meva ment ni dictarà les meves accions. -Semblava animar-se a si mateix-. Com podeu veure, les meves accions han traït la meva hoste. No tinc més elecció de renunciar al meu nom, la meva llar i el meu estatus de nivell.

La Leia li va mirar amb sorpresa. Per a un adarià, fer una cosa així era l'equivalent social a tallar-se un braç. Realment ho entenia? Va obrir la boca per preguntar...

I va tenir el bon criteri de tornar-la a tancar. Per descomptat que ho entenia.

Unint-se a la Rebel·lió havia afirmat tàcitament que estava disposat a donar la vida per la llibertat. Ara també havia afegit la seva posició social a l'aposta. Per a un adarià, aquesta era una decisió molt més difícil de prendre.

-Gràcies -va murmurar Leia-. I ara què?

-Ara -va dir Chivkyrie, alleugerint el pas-, trobarem una manera d'aprofitar el breu temps que ens han donat.

La Leia va augmentar el seu ritme per no quedar-se enrere. Potser aquesta gent fos inflexible, però també eren honorables i valents. Un repartiment just, va decidir.

Van caminar tres illes, després van pujar a un dels transports aeris públics que es dirigien al nord-oest, cap a l’espaiport principal. Van descendir sis illes després i canviar a un transport que anava al sud, cap al principal districte financer interestel·lar i les zones residencials de tercer nivell que l'envoltaven. En el límit del districte van tornar a canviar de transport, aquest cop dirigint-se a l'est cap a on Ciutat Makrin acabava de forma abrupta en una línia de rocosos penya-segats clapejats de coves fosques.

-Les catacumbes -va dir Chivkyrie, assenyalant als distants forats visibles entre els edificis i els esporàdics arbres mentre caminaven per una bruta vorera-. Durant segles han albergat als criminals i els exiliats, als portadors de la guerra i els portadors de les plagues. En aquest moment de la nostra història s'han convertit en la llar dels indigents de multitud d'espècies, gent que arriba a Shelkonwa buscant una vida millor però que no aconsegueix aconseguir-ho.

La Leia va arrugar el nas, i immediatament es va avergonyir de la seva reacció. Sonava lúgubre, però no pitjor que alguns dels altres llocs que s'havia trobat al llarg dels anys. Si Chivkyrie podia degradar-se fins a barrejar-se amb el nivell més baix de la seva societat, ella certament també podia.

A més, les coves difícilment farien pitjor olor que les aromes que l’assaltaven des de les atapeïdes files dels edificis que s'alineaven a l'estret carrer.

-Sembla un bon lloc per amagar-se per un temps -va dir.

-És un lloc ideal -va convenir Chivkyrie-. Per aquesta raó no anirem allà. Les coves seran un dels primers llocs que el governador Choard ordeni registrar quan se n'adoni que no estem en cap dels llocs de primer nivell de la ciutat. El que sí farem, de totes maneres, és portar-hi algun dels seus estris personals, per confondre millor als nostres perseguidors.

-Bona idea -va dir la Leia-. Si no anem a les catacumbes, a on anirem?

De sobte, Chivkyrie es va aturar.

-Aquí -va dir, assenyalant l'edifici darrere d'ella.

La Leia el va observar. Estaven aturats al costat d'un petit tapcafè encaixat entre dues botigues d'objectes de segona mà, amb un cartell descolorit escrit en adarès sobre la porta, i un menú en quatre llenguatges en la finestra tintada.

- Aquí? -Va repetir.

-A vegades és bona idea amagar el premi a plena vista, oi? -Va dir Chivkyrie. La Leia sabia que tractava de mantenir el decòrum, però resultava bastant clar que estava silenciosament satisfet de si mateix-. I per això li he obtingut una ocupació.

Aquesta va ser una de les escasses vegades en la seva vida en què la Leia es va trobar completament sense paraules.

-Oh -va dir, només per dir alguna cosa.

-Vaig buscar jo mateix les ofertes d'ocupació, per eliminar qualsevol possibilitat que puguin seguir la pista fins a un criat o un amic -va continuar Chivkyrie-. Pot començar immediatament.

-Gràcies -va dir la Leia, de nou principalment per dir alguna cosa. Intranquil·la, va notar que el tapcafè semblava ser la font de la majoria de les olors qüestionables del veïnat-. Què faré exactament?

-Servir en les taules, és clar -va dir Chivkyrie arrufant les celles-. Llevat que prefereixi cuinar.

-No, no..., servir està bé -li va assegurar la Leia-. En realitat no conec cap recepta adariana.

-El tapcafè també serveix a mungres i altres espècies -va dir Chivkyrie-. Potser més tard li demanin que cuini per a alguns d'ells. Però ens quedarem servint de moment. Anem... l'entrada de treballadors és donant la volta a l'illa, per la part de darrere. La gerent, Vicria, li està esperant.

Vicria va resultar ser una mungra llargaruda amb tocs vermellosos en la seva melena per la resta lleonada.

-Aquest lloc requereix aixecar safates pesades -va dir dubitativa, mesurant amb els ulls taronges la constitució prima de la Leia.

-Ho comprenc -li va assegurar la Leia-. No es preocupi, sóc més forta del que sembla.

-Aviat descobrirem si això és veritat -va dir la Vicria-. Hi ha davantals en aquest calaix. Posa't-en un, i després vine a la meva oficina a per una tableta de comandes.

La Leia va assentir.

-Gràcies.

A Alderaan, el treball de servir sempre ho havien fet els droides assistents BD-3000. Però la Leia havia estat servida tan sovint per éssers vius que feia temps que s'havia acostumat a la idea. De fet, després de les primeres experiències al respecte, ja gairebé no es fixava en els servents a menys que hi hagués un error o un accident d'algun tipus. Per tant, havia arribat a crear-se la impressió que semblant treball era tant senzill com tremendament sense esforç.

Només va trigar una hora estàndard a abandonar la part de senzill dels seus prejudicis. Servir bé la taula, fins i tot amb aquests adarians de nivells baixos, era un subtil camp de mines de petites distincions intra-nivell que requerien que els prengués la comanda en l'apropiat ordre descendent de rang, i no simplement segons estiguessin asseguts al voltant de la taula. Atès que el protocol aparentment marcava que la persona de major rang triés el seu lloc preferit, seguit pels altres seguint el seu torn, ni tan sols hi havia un patró consistent que es repetís d'un grup a un altre, i la Leia va rebre diverses gèlides protestes abans de descobrir-ho.

Els mungres eren menys rígids socialment, però presentaven la seva pròpia sèrie única de reptes. Gairebé va ser un alleujament quan, a última hora de la tarda, tres humans van entrar. O ho hauria estat si no haguessin estat ja tan repugnant borratxos que amb prou feines podien aguantar-se drets.

La part de sense esforç dels seus prejudicis va trigar tres hores estàndard a desaparèixer.

Era just després de mitjanit quan finalment va ascendir l'escala que conduïa a la filera d'apartaments del quart pis que el tapcafè proporcionava als seus empleats. Chivkyrie l'estava esperant, dormisquejant en una gran butaca que podria haver acomodat confortablement a un gamorreà amb sobrepès.

-Ah -va dir, despertant de cop i aixecant-se quan ella va tancar la porta i va entrar-. Confio que el treball de la nit hagi anat bé.

-Raonablement bé, si -va confirmar la Leia, mirant al seu voltant mentre es treia el davantal i el penjava al penjador al costat de la porta. L'apartament era petit i amb poc espai, no més gran que la cabina d'una nau i només lleugerament millor moblat. Però tenia un llit d'aspecte confortable, i això era tot el que li importava en aquell moment-. La tarda, d'altra banda, va ser més aviat un desastre -va afegir-. Què tal el seu dia?

-Marginalment productiu -va dir sòbriament Chivkyrie-. M'han dit que han enviat un missatge sobre vostè al Centre Imperial.

La Leia va fer una ganyota de disgust. Hi havia esperat que Choard mantingués la recerca a nivell local amb l'esperança de rebre qualsevol prestigi polític que pogués aconseguir per portar-la personalment davant l'Emperador. En canvi, aparentment havia decidit deixar que els imperials fessin part del treball dur.

- Alguna idea quan tindran una força d'atac aquí?

-Potser ja estiguin aquí -va dir Chivkyrie-. Hi ha dues guarnicions de l'exèrcit al sector de Shelsha, una d'elles només a sis hores de vol de distància. També hi ha un destructor estel·lar en patrulla que podrien portar.

-I probablement ho farà -va dir la Leia-. Necessitaran alguna cosa amb capacitat de foc pesat en òrbita en cas que intentem escapar.

Chivkyrie va deixar anar un profund sospir.

-Ho sento, princesa. Li he fallat. No veig la manera que escapem.

-He estat en llocs pitjors -li va assegurar la Leia, lluitant contra la seductora atracció de la desesperació. L'única cosa al final d'aquest camí era la derrota-. Tot el que podem fer és aguantar en llibertat tant com puguem i buscar una oportunitat. No ho oblideu, si Vokkoli i Slanni aconsegueixen sortir de Shelkonwa fora de perill, passaran l'avís als líders de l'Aliança.

-Els quals estan massa lluny com per venir a ajudar-nos abans que arribin els imperials -va assenyalar Chivkyrie. Va fer un cop d'ull a la cara de la Leia i va fer una ganyota-. Les meves disculpes -va dir, inclinant el cap-. No hauria d'estar dient això. Sé que l'Aliança farà tot el possible per rescatar-la.

La Leia va tornar la vista cap al fogó, amb un record creuant d'improvís per la seva ment. Sóc Luke Skywalker, havia dit ansiós el soldat d'assalt massa baixet mentre es treia el casc. He vingut a salvar-la.

Ell també podria haver estat al seu costat ara, si hagués mantingut la boca tancada en aquella reunió. També podria haver estat en Han, si no fos tan irritantment llepafils sobre la política. En lloc d'això, tots dos estaven volant a la babalà pel sector tractant de descobrir com protegir les línies de subministraments de l'Aliança davant els pirates.

Una missió que estava a punt de resultar totalment irrellevant, es va adonar amb desànim. Amb la imminent captura d'en Chivkyrie, i amb Vokkoli i Slanni coneguts ara per Choard i la seva gent, la presència en el sector Shelsha es podia donar per destruïda. Un cop desaparegués, les línies de subministraments no farien ni la menor falta.

Va agitar violentament el cap. Era de nou la desesperació qui parlava. El que necessitava en aquell moment era mantenir aquests pensaments ben lluny d'ella, menjar alguna cosa i dormir una mica. El físic influïa inevitablement en l'emocional, i ara mateix estava més físicament esgotada del que havia estat en molt de temps.

Estava traient el seu sopar del fogó quan a través de la finestra mig oberta va escoltar el feble so d'un vidre trencant-se.

Chivkyrie es va posar dret en un instant, amb el blàster a la mà.

-Ajupi’s -va murmurar mentre avançava amb cautela cap a la finestra.

La Leia el va ignorar, i en lloc d'això va anar cap a la porta i va apagar els llums. A la sobtada foscor va extreure el seu blàster de mà de la butxaca i es va unir a Chivkyrie a la finestra.

Hi havia menys fanals en aquesta zona de la ciutat que en les àrees de més alt nivell. Però hi havia prou llum per veure les dues fosques siluetes a la teulada de l'edifici de tres pisos de l'altra banda de l'ample carreró del darrere, més una tercera figura que encara estava lliscant per una de les finestres a les fosques del tercer pis.

-Lladres -va murmurar Chivkyrie, amb un deix de menyspreu a la veu.

- Creu que hi haurà algun en aquesta casa? -Va preguntar la Leia.

-Improbable -va dir Chivkyrie-. Aquestes han de ser les cases dels treballadors de la casa d'apostes de l'altre carrer, i encara falta una hora perquè tanqui. Típic de covards...

-Esperi -va dir la Leia, forçant la mirada. Dues finestres més enllà d'aquella per la qual havia entrat el lladre... Les cortines acabaven de tremolar?

Van tremolar de nou i llavors la Leia es va horroritzar quan es van apartar i un petit rostre adarià va observar ansiós la foscor de la nit.

Tornant a ficar-se el seu blàster a la butxaca, la Leia va obrir completament la finestra.

- Què està fent? -Va preguntar Chivkyrie amb veu sorpresa.

-Hi ha un nen allà dins -va dir la Leia, traient el cap per la finestra. Just a sota hi havia una estreta cornisa decorativa que sobresortia uns vint centímetres del mur de pedra, recorrent el perímetre de l'edifici. A sota, hi havia una caiguda vertical fins a una cornisa sota les finestres del tercer pis, una altra fins a la cornisa del segon pis, i finalment una altra fins al carreró de sota. Sobre ella, cornises similars marcaven el camí d'ascens fins a les finestres del desè pis. La façana de pedra de l'edifici, per la seva banda, estava vella i escrostonada, amb quantitat de buits i escletxes que un escalador experimentat amb les eines adequades probablement podria aprofitar sense problemes.

Però la Leia no tenia experiència, ni cap mena de material d'escalada, i fins i tot si el tingués, aquesta ruta no l'ajudaria a creuar l'espai de vint metres fins on necessitava estar.

-No ha d'interferir -va dir amb urgència Chivkyrie, tirant-li de la màniga-. Si vénen els patrullers...

-No vaig a abandonar aquest nen -el va tallar la Leia-. He vist el que fan els lladres quan cauen sobre algú.

Un metre a l'esquerra de la seva finestra, un canaló de plàstic gruixut baixava des de la canaleta de recollida d'aigua de pluja de la vora de la teulada fins al carreró, subjecte al mur en cadascuna de les plantes per una abraçadora d'aspecte feble. Sortint a l'ampit, es va subjectar a la cornisa i va donar una sacsejada al canaló. Es va moure en el seu suport, i les abraçadores van resultar no ser tan febles com perquè ella pogués alliberar el canaló simplement amb les mans. El mateix canaló, d'altra banda, semblava bastant robust, prou gruixut com per suportar el seu pes. Girant per recolzar-se sobre l'esquena, va tornar a treure el seu blàster i el va apuntar amb l'abraçadora més elevada.

-Princesa, li ho imploro -va dir Chivkyrie, ja amb un to que era tot menys un prec-. Si vénen els patrullers, estarem perduts. I també els intrusos poden sentir-la.

-Dubto que en aquest veïnat ningú noti tan sols els trets de blàster -va dir àcidament la Leia-. O que els importin.

Mantenint l'alè, apuntant amb cura el canó, va prémer el gallet.

El tret de blàster va sonar el doble de fort del normal en la relativa quietud de la nit, i el ressò produït en els edificis circumdants pràcticament va cobrir el suau claqueteig dels fragments de la nansa trencada caient sobre la cornisa de la finestra. Va apuntar de nou, disparant a la següent abraçadora, descendint fins a la del propi nivell, en el quart pis.

Podria no ser una bona cambrera de tapcafè, va pensar amb una fosca punxada de satisfacció, però podia competir d'igual a igual amb els millors tiradors.

De cua d'ull va poder veure com Chivkyrie s'estremia amb cada tret.

- I ara què? -Va preguntar quan el silenci va caure de nou sobre el veïnat.

La Leia va arrufar les celles. De sobte es va adonar que aquesta era una molt bona pregunta. El seu pla havia estat disparar a les abraçadores, empènyer el canaló des del punt en el que s'enganxava a la cornisa del quart pis per deixar caure l'extrem sobre l'altre teulada, i després lliscar fins on podria enfrontar-se als lladres. Però ara s'adonava massa tard que mentre lliscava pel canaló estaria oferint un blanc perfecte als dos còmplices que esperaven a l'altre teulada.

I fins i tot si no li disparaven, llavors què? Si aconseguia rescatar el nen i donar-los caça a tots, com aconseguiria tornar de nou a la seva habitació? Escalant el canaló com un temerari artista de circ?

En el seu cansament, no hi havia pensat en això. Per desgràcia ja no hi havia temps de pensar-s'ho més. El nen seguia en perill, i arribar a l'altre edifici seguia sent l'única manera d'ajudar. Sortint de nou mig cos fora de la finestra, va agafar la canonada...

-Esperi -va dir Chivkyrie, agafant-la d'una cama-. Sembla... que marxen.

Estava bastant clar, el lladre que la Leia havia vist entrar per la finestra ara havia reaparegut, grimpant per les seves cordes a velocitat de vertigen. Sobre ell, un dels seus dos còmplices li estava ajudant a alçar-se, mentre que l'altre estava introduint frenèticament el seu material en una motxilla fosca.

-Diria que ells sí que van sentir els trets -va comentar la Leia.

-Els seus trets alertaran a tot el veïnat -va dir Chivkyrie, sonant com si no estigués segur d'estar complagut o preocupat-. Els intrusos estan fugint espantats.

La Leia va tornar a mirar cap a la finestra amb cortines. Segurament el lladre no hauria tingut temps de ferir al jove.

I llavors les cortines es van obrir, i la cara del nen va tornar a observar nerviosament l'exterior.

La Leia va exhalar un sospir d'alleujament i va enviar al nen un reconfortant somriure, encara que dubtava que ell fos capaç de veure la seva expressió en la foscor. Tornant a mirar la teulada, va veure al trio de lladres saltar el baix parapet cap al següent edifici i córrer fora de l'abast de la seva vista a l'altre costat de l’illa.

- Si us plau! -Va dir Chivkyrie, tirant de nou de la cama-. Abans que algú més la vegi!

Un instant després la Leia estava de tornada a l'interior de l'habitació.

-Ha estat una mica valent i honorable per la seva banda -va dir mentre tancava la finestra darrere seu -. Hem d'esperar que no porti la destrucció sobre nosaltres.

-Podria ser -va concedir la Leia, creuant l'habitació i tornant a encendre els llums-. Però era una cosa que havia de fer. La raó de què existeixi l'Aliança Rebel és per alliberar la galàxia de la tirania. La por als violents i els malfactors no és una tirania menor que els edictes que vénen del tron ​​de l'Emperador.

Retornant el blàster a la seva butxaca, es va girar de nou cap a la cantonada del fogó.

-I mentrestant -va afegir-, fins i to els guardians de la llibertat han de menjar.

Per a la sorpresa de la Leia, els patrullers no van anar aquella nit. No es van mostrar tampoc al matí, ni l'estaven esperant quan va anar al tapcafè just després de migdia per començar el seu torn.

Durant les dues primeres hores es va trobar amb el cor donant tombs cada vegada que s'obria la porta, per sentir a continuació, un igualment ràpid llampec d'alleujament quan resultava ser simplement un altre client. No va ser fins que la calma de la tarda començava a convertir-se en el tràfec previ a l'hora del sopar quan va sentir el subtil canvi de l'actitud dels clients cap a ella.

Al principi va pensar que l'havien donat per perduda, que havien decidit que no servia de res esperar que comprengués correctament els detalls de la seva cultura, i per tant no valia la pena renyar-la, ni tan sols de forma educada, quan s'equivocava. Però encara que això podria explicar la nova cortesia dels clients habituals, no ho explicava per a aquells que no havien vist la seva maldestra actuació del dia anterior.

Va ser cap a la meitat de l'enrenou del sopar quan una nombrosa però silenciosa família d’adarians va arribar... una família que incloïa al nen aquell a qui havia vist la cara per la finestra la nit anterior.

I llavors, per fi, ho va comprendre. Chivkyrie tenia raó; el seu tret de blàster havia despertat realment a tot el veïnat. Però en lloc d'informar d'ella als patrullers, es van adonar que havia estat un intent d'ajuda, un de fructífer a més a més.

Aparentment, la seva nova tolerància cap als seus errors era la seva forma de donar-li les gràcies.

La Leia va tornar al seu apartament amb el cos tan cansat com ho havia estat la nit anterior. Però aquesta vegada, no hi havia desesperació per fer-lo caure encara més baix. Potser la gent de Ciutat Makrin encara no estava llesta per aixecar-se contra la tirania del Centre Imperial. Però s'estaven acostant.

Si aquesta nova determinació i respecte sobreviurien quan les tropes imperials marxessin pels carrers era, per descomptat, una altra qüestió.

D'una manera o altra, la Leia ho esbrinaria molt aviat.

Següent