Lleialtat (XXII)

Anterior

Capítol Vint-i-dos

Pel que sembla, al governador Choard li agradava que els seus jardins tinguessin un aspecte tosc i primitiu. Un cop van travessar el mur i van passar un estret rierol que corria seguint la vora interior de la finca, van arribar a una àmplia zona arbrada, amb arbustos gairebé sense separació entre ells, i plantes llargarudes creixent en un sòl compost principalment per lloses separades per fragments d'escorça morta.

Durant els primers minuts, semblava com si l'enemic no hagués advertit en absolut la seva arribada; alguna cosa bastant estranya. La Mara no va veure ni escoltar a ningú mentre s’esmunyien entre els arbres, ni va poder sentir cap creixement en l'estat d'alerta al seu voltant.

El terreny del bosc va continuar durant trenta metres, i després va acabar abruptament en una àmplia zona de gespa, a l'altre costat de la qual podien veure una doble filera de confortables gandules d'exterior preparades prop del mur del propi palau.

-Aquesta és la zona de jocs -va dir Marcross, assenyalant al camp-. Aquesta porta rere dels seients condueix a un annex de la cuina on poden preparar-se refrigeris per als jugadors i els espectadors.

- Què hi ha passat l'annex?

-La cuina principal -va dir Marcross -. Des d'aquí es pot arribar al menjador privat de la primera planta, al menjador formal, o al saló de ball principal.

- Escales?

-Les més properes són darrere de la cuina, pel passadís de servei -va dir Marcross -. Aquí també hi ha un grup de turboascensors.

La Mara va arrufar els llavis amb aire pensatiu. Tot semblava massa fàcil, com si no hi haguessin dubtes respecte a què fer. Però, com de costum, les aparences enganyaven. Uns murs amb molt estil i emmerletats de palau s'havien combinat amb llums de colors decoratives acuradament situades per crear al llarg dels murs nínxols ombrívols a intervals regulars. La majoria d'aquests probablement albergarien sentinelles -humans, animals o droides- amb els ulls o els sensors fixos en l'ampli prat que ella i els soldats d'assalt havien de creuar.

Però la Mara encara guardava uns quants trucs en la seva màniga. Un parell de minuts per posar una petita granada de fum contra el vent, i una estranyament persistent boira començaria a creuar-se en les línies de visió crítiques.

LaRone murmurà alguna cosa entre dents i se li va acostar.

-Brightwater té l'entrada principal a la vista -va informar-. Hi ha prop de cinquanta barredores terrestres civils en les proximitats.

La Mara va arrufar les celles. Una reunió d'emergència dels amics conspiradors d’en Choard?

- Podrien tractar-se d'assessors que hagin vingut a una reunió?

LaRone va retransmetre la pregunta.

-Els barredores són tots massa cares fins i tot per servents civils d'alt nivell -va dir-. Més sembla com si Choard hagués convidat els ciutadans de més alt nivell de la ciutat a un sopar o vetllada.

-Això podria dificultar les coses -va dir la Mara, fent un nou cop d'ull a les finestres il·luminades de la cuina. Si Choard estava donant de menjar a una sala plena d'hostes, la cuina podria no ser un bon lloc pel qual irrompre, després de tot-. Marcross, què hi ha a sobre de la cuina?

-Just a sobre hi ha una zona d'emmagatzematge -va dir Marcross -. Taules i cadires addicionals. Als costats del magatzem hi ha sales de reunions que s'obren a la zona de recepció, a l'exterior del saló de balls principal...

De sobte, sense avís previ, una immensa massa d’enfiladisses es va alçar silenciosament des del terra del jardí, darrere d'ells.

Els quatre soldats d'assalt es van girar, sorpresos i llançant una maledicció amb una sola veu, mentre alçaven els seus blàsters contra l'aparició.

- No! -Va exclamar la Mara.

Però l'advertència va arribar massa tard. Just quan encenia el seu sabre de llum, quatre trets van sorgir, colpejant just al centre de la criatura. Amb un ressonant rugit, tota la massa va començar a cremar.

I d'aquesta manera, la part sigil·losa de la seva incursió va arribar al final.

-Endins -va exclamar, apagant el seu sabre de llum i corrent des dels arbustos cap a la gespa exposada.

- Què dimonis era això? -Va preguntar LaRone mentre arribava fins a ella.

-Una bengala nouland -va indicar la Mara. Siluetes fosques estaven començant a sortir dels nínxols de guàrdia ocults, amb la intermitent llum dels trets sorgint dels seus rifles blàster mentre corrien per tallar el pas als intrusos-. S'usen en alguns llocs per posar al descobert als intrusos.

LaRone va deixar anar un riure ofegat.

-Un nom ben triat, pel que veig.

-És cert -va convenir la Mara secament-. Són éssers irracionals, no molt perillosos en realitat, però sí grans, capaços d'espantar i molt inflamables. Han d’haver-lo instal·lat algun temps després que Marcross deixés de passar per aquí.

La parella de sentinelles més propera va obrir foc, i els seus trets van passar xiulant per l'aire al costat del cap de la Mara. LaRone va respondre amb un parell de precisos trets, i un dels sentinelles va caure a terra i va romandre immòbil. Quiller, a l'altre costat de LaRone, va disparar un únic tret que es va ocupar de l'altre component del duo.

- Quin és el nou pla? -Va preguntar.

-El mateix que l'antic -va dir la Mara, alentint el seu pas prou perquè els altres hi arribessin -. Formin una falca.

Els quatre soldats d'assalt es van desplaçar al davant, LaRone i Marcross formant una doble punta, i Quiller i Grave una mica per darrere i a un costat d'ells. La Mara es va col·locar al centre de la formació, apuntat acuradament i sistemàticament a les parelles de guàrdies disperses que anaven cap a ells. L'aire s'estava omplint ara de trets blàster conforme més dels seus oponents arribaven a distància òptima de tir, i la Mara va escoltar a un dels soldats d'assalt gemegar quan un tret es va obrir camí a través de la seva armadura. Estaven ara a meitat de camí de la porta de la cuina, i els trets començaven a xiular cada vegada més a prop.

I llavors, a cinquanta metres, van aparèixer dues parelles de barredores des d'una cantonada de l'edifici. Conduint a tota velocitat cap als intrusos, aparentment amb molt poca o cap consideració cap als guàrdies que es trobaven entre ells i els seus objectius, van obrir foc amb els seus canons blàster inferiors.

- Segueixin avançant! -Va exclamar la Mara, guardant el seu blàster de nou a la funda i activant el seu sabre de llum.

-Jade... -Va començar LaRone.

-És una ordre -el va interrompre la Mara. Caminant a l'exterior de la relativa protecció de l'escut que formaven mentre caminaven, es va girar per enfrontar-se a les barredores que s'acostaven.

Per a la seva sorpresa, i disgust, la van ignorar completament. En el seu lloc, van girar deliberadament per mantenir-se en una trajectòria d'intercepció cap als soldats d'assalt.

Maleint entre dents, la Mara va extreure el seu blàster de nou. Aquests canons tindrien poc treball fins i tot contra unes armadures de soldat d'assalt un cop que s'acostessin prou, i la Mara no tenia intencions de deixar que això passés. Posant amb el polze la configuració del blàster en automàtic per obrir la vàlvula entre la càmera de gas i l'iniciador de conversió, el va llançar en una paràbola elevada cap a les barredores que s'acostaven. A meitat del seu vol, es va expandir amb la Força i el va agafar, va canviar la seva trajectòria, i el va guiar a un punt just davant de la barredora que anava al capdavant, directament en la línia de foc del canó blàster.

L'explosió resultant, com sol passar, va ser bastant decebedora. El següent tret del canó va destrossar la protecció de la cambra de gas, fent volar en trossos la resta de l'arma i causant una breu bola de foc mentre els trets restants encenien el gas en expansió.

Però si l'explosió en si mateixa no va ser particularment impressionant, va ser el seu precís emplaçament el que va marcar la diferència. La força de la detonació va impactar contra el morro de la barredora, causant que el vehicle se sacsegés endavant i enrere com un animal embogit.

El pilot, amb el gruix de la seva atenció posat en els soldats d'assalt, no va tenir la menor oportunitat. En aquest primer i crucial segon la barredora es va estremir salvatgement sota ell mentre lluitava per recuperar el control. Va xocar lateralment contra el seu company, i llavors hi va haver dues barredores fora de control girant sense rumb pel jardí.

La segona parella, que venia darrere, va fer una corba tancada per apartar-se del seu camí. Estaven virant per tornar a la seva trajectòria inicial quan Grave i la seva T-28 va acabar amb tots dos. Dos trets més tard, també s'havia ocupat dels dos desbocats.

- Ve? -Li va cridar LaRone a la Mara.

-Ara mateix -va dir la Mara. Es va aturar abans per tornar un parell de trets blàster, i després va córrer cap als soldats d'assalt, havien arribat a la porta, i LaRone estava disparant a un forrellat sorprenentment tossut, quan va arribar al seu costat.

-Endarrera -va ordenar, acabant ràpidament amb la resistència del forrellat amb un moviment del seu sabre de llum-. Vostès quatre, dins -va continuar mentre obria la porta d'una empenta. A l'altra banda, va veure fugaçment equipament de cuina i empleats de cuina que fugien frenèticament, però no blàsters, almenys de moment-. Se sap alguna cosa d’en Brightwater?

-Té el personal de la porta controlat, incloent la major part dels seus vehicles -va dir LaRone -. Demana perdó per les barredores, no té ni idea d'on han sortit.

-Digui-li que es mantingui alerta -va dir la Mara, tornant a mirar els guàrdies que s'acostaven -. Entri; jo vigilaré la rereguarda. Segelli la porta després vostè si pot.

- Què? Però...

-Té les seves ordres, comandant -va dir la Mara amb to tallant-. Si jo no ho aconsegueixo, dugui a terme la missió.

-Sí, senyora -va dir LaRone, aquesta vegada amb el to professional adequat-. Bona sort.

Amb una andanada final cap als guàrdies que s'acostaven, ell i els altres soldats d'assalt van lliscar a l'interior i van tancar la porta darrere seu.

La Mara es va posar d'esquena a la porta i durant uns instants va continuar reflectint els trets blàster que li arribaven. Però els seus oponents s'estaven acostant, i millorant la seva punteria mentre decreixia la distància, i sabia que en qüestió de segons ni els efectes de camuflatge de la seva capa i el seu vestit de combat ni la seva defensa millorada mitjançant la Força serien capaços de contenir-los a tots.

De totes maneres, va romandre un parell de segons més, aprofitant el seu marge fins al límit per donar als soldats d'assalt més temps per segellar la porta. Després, recolzant-se en el mur per aconseguir més impuls, va sortir corrent cap a la franja boscosa i el mur exterior de l'altre costat.

Hi havia fet dues passes abans que els guàrdies reaccionessin al moviment, i va aconseguir fer tres més abans que els trets de blàster es dirigissin de nou cap a ella. Va donar dos passos més i després va clavar el seu peu a terra, girant mentre s'aturava abruptament. Doblegant els genolls, i sabre de llum preparat, es va connectar amb la Força buscant fortalesa i va saltar.

Durant un instant va flotar sobre la fúria del foc blàster mentre els guàrdies intentaven un cop més reaccionar a la seva tàctica inesperada. Estava ara per sobre del nivell del segon pis, a prop del tercer, i el mur s'acostava ràpidament cap a ella quan va arribar a dalt de l'arc i va començar a caure de nou. Quan va aconseguir arribar al mur, el va apunyalar amb el sabre de llum formant un ampli anell davant d'ella, tallant un cercle a través de la pedra. Prement els genolls contra el pit, va colpejar amb els peus just al centre del cercle.

Amb un eixordador so de pedra esquerdant-se, la secció de mur es va desplomar a l'interior. L'impacte va arrabassar a la Mara el seu impuls horitzontal, i per un instant el seu cor es va aturar mentre trontollava a la vora del forat, lluitant per mantenir l'equilibri. Llavors la mà lliure es va aferrar a la vora, i mentre els trets de blàster començaven massa tard a apuntar de nou, va aconseguir passar a la seguretat de l'interior.

Va acabar al magatzem que Marcross havia esmentat, buit excepte per dos carros carregats amb taules rodones de potes plegables i tres correcames apilades fins a la meitat de l'escassa altura de la sala amb pomposes cadires de respatller alt. Una única porta es podia veure a l'altre costat. Apagant el seu sabre de llum, va anar cap a ella.

Estava a mig camí quan una olor estranya va fer que arrufés el nas, posant-la en alerta. Encara en moviment, va fer ús de les seves tècniques de millora sensorial.

Es va sentir un xipolleig fort i sobtat als seus peus. Va mirar cap avall, abandonant ràpidament les seves millores sensorials per descobrir que amb el seu últim pas acabava de trepitjar un bassal de líquid. Fins ara, el toll només tenia alguns mil·límetres de profunditat, però tal com la vora va anar sobrepassant el peu, va poder veure que s'estava fent cada vegada més profund.

I aquell únic ensumar millorat no li havia deixat dubtes sobre què era aquest líquid.

Un dels dos carros amb taules estava a un parell de metres a la seva esquerra. Instantàniament va saltar de costat sobre ell, evitant pels pèls un cop al cap contra el sostre en fer-ho. Les taules van sotraguejar quan van entrexocar entre elles quan ella hi va caure a sobre, i va agafar-se a les vores per evitar caure.

- Agent imperial? Celina, o com vulgui que sigui el seu veritable nom?

La Mara va alçar la mirada, sondejant amb els ulls la fosca habitació. La veu havia sonat esmorteïda, el que significava que ell estava a l'altre costat de la porta. Considerant el líquid que estava omplint amb rapidesa l'habitació, estar fora era una molt bona elecció.

-Què vols, Caaldra -va respondre. La vora del toll gairebé havia arribat ja a la paret del fons, deixant-la com una naufraga al centre de l'habitació-. Serà millor trucar a manteniment; teniu una greu fuita aquí.

-I a més just a temps -va dir Caaldra-. Hi havia previst que entressis per una finestra a una de les sales de reunions, no directament a través del mur com ho has fet. Sembla que he arruïnat aquí un parell de catifes per a res.

-Vas a arruïnar una mica més que catifes si aquesta cosa continua pujant -va advertir la Mara-. Què és el que tens amb el foc, de totes maneres? T'has cremat de nen o alguna cosa?

-En absolut -li va assegurar-. Només és que amb els anys he après que el foc i l'aigua són les dues coses per a les que habitualment ni els professionals estan preparats.

-Hauré de recordar això -va prometre la Mara.

-Segur que ho faràs -va dir Caaldra-. I si estaves pensant a saltar sobre mi quan arribi amb el detonant a la mà, no et molestis. La vora del toll ja està apuntant fora, a la zona de recepció, el que significa que puc encendre el teu estany de foc privat sense ni tan sols obrir la porta.

La Mara va fer una ganyota. Aquest havia estat realment el raonament que havia seguit. Una altra vegada a començar de zero.

-Per descomptat, podries haver-ho fet en qualsevol moment, sense necessitat de tanta xerrameca -va assenyalar-. Pel que dedueixo que vols alguna cosa.

-Molt perspicaç -va dir Caaldra amb to aprovador-. Vull fer un tracte.

La Mara va alçar una cella.

-T'escolto. Òbviament.

-Bàsicament, vull escapar -va dir Caaldra-. Escapar per complet. Abandono Shelkonwa, si no presentes càrrecs contra mi, ningú em persegueix.

- I a canvi jo surto d'aquí sense socarrimar-me?

-Això, i més t'ofereixo tots els registres que necessites per clavar l'administrador cap Disra a la paret com una papallona.

- De manera que en Disra també està ficat en això? -Va preguntar la Mara, mirant l'habitació al seu voltant. Sense finestres, ni cap altra porta, i el bassal de líquid inflamable que li arribava gairebé a l'altura del turmell.

Però estava el forat que havia tallat en el mur exterior. I estaven aquestes tres piles de cadires.

-Està ficat fins al coll -va dir Caaldra amb desdeny-. En realitat, crec que ha estat el cap pensant d'aquest assumpte des del primer moment.

- De debò? -Va dir la Mara, dirigint la Força a la cadira superior de la pila més propera. Per un moment es va encallar amb la de sota, però després es va alliberar. Va anar surant per l'habitació i va baixar a terra a uns tres metres de l'extrem del carro de les taules, en direcció al forat-. Em sorprèn que algú com el Governador Choard deixi que una altra persona li dirigeixi l'espectacle.

- L'espectacle d’en Choard? -Va dir Caaldra amb un riure sarcàstic-. Has d'estar de broma. Aquest gran idiota estúpid no sap res sobre això.

La Mara va tensar els llavis en un somriure.

-Bon intent, Caaldra, però sé més del que penses. Cal un Moff o tot un governador per ordenar el moviment de forces imperials. Ni tan sols un administrador en cap pot fer això.

- Qui va dir que pogués? -Va replicar Caaldra-. No anem a ordenar el moviment de cap de les guarnicions de Shelsha, anem a destruir-les directament.

-No siguis estúpid -va recriminar la Mara mentre posava la segona cadira en posició, tres metres més enllà de la primera-. Em refereixo a l'atac del Represàlia a Gepparin.

- El Represàlia? -Va repetir Caaldra-. Has confós els titulars de les notícies, oi? Això no va tenir res a veure amb nosaltres, va ser el capità Ozzel tractant de cobrir el seu penós cul. Tractant d’assegurar-se que no visquessis per informar a ningú sobre els seus desertors.

La Mara va arrufar les celles.

- Els seus què?

-Els seus desertors –va bordar Caaldra amb una riallada-. Ei, això és excepcional. Algú planeja matar-te, i ni tan sols saps per què?

-Salta't les fanfarronades i il·lumina’m -va grunyir la Mara.

-Per dir-ho breument, aparentment cinc dels soldats d'assalt del Represàlia van matar un comandant de l’OIS, van robar una de les seves naus especials, i van fugir amb ella.

La Mara va sentir que l'alè es congelava en els seus pulmons. Cinc soldats d'assalt?

- Saps alguna cosa més sobre ells? -Va preguntar cautelosa.

-Només que des de què van marxar han estat deambulant pel sector Shelsha ficant els dits en els nostres plans -va dir Caaldra amb un esbufec-. Primer van arruïnar el segrest d'uns rifles blàster pesats als que teníem posat l'ull, després van inutilitzar un cap de patrullers que estàvem posicionant per liderar l'atac a una planta de fabricació de caces.

I amb això, l'estrany comentari que Brock havia fet a la sala de comandament dels Cicatrius Sagnants cobrava de sobte el seu horrible sentit. Ja coneixies l'existència dels desertors, o era això el que estaves mirant en els ordinadors del Represàlia?

Desertors. Soldats d'assalt. Cinc d'ells.

La Mà del Judici.

-En qualsevol cas, resulta una història interessant -va dir, tractant de mantenir un to despreocupat en la seva veu-. On són ara aquests renegats?

-Probablement en algun lloc d'aquí fora, fent més bones accions -va dir Caaldra-. La qüestió és que l’Ozzel no ha informat de la seva desaparició i creu que el seu coll està en joc després que interroguessis la resta dels seus soldats d'assalt, o el que sigui que fessis mentre vas estar en la seva nau.

-En realitat, em vaig infiltrar en el seu ordinador -va murmurar la Mara, amb un horrible pensament penetrant en ella com la fulla d'un ganivet. Va ser l'atac del Represàlia a Gepparin, i només aquest atac, el que havia dirigit la càrrega de la culpa directament sobre les espatlles del governador Choard. Però si Caaldra estava dient la veritat, llavors Choard podria molt bé ser un home completament innocent.

Un home innocent a qui acabava d'enviar cinc soldats d’assalt desertors perquè el matessin.

Va estrènyer les dents. Havia de sortir d'allà, i havia de fer-ho ja. Alçant altra cadira de la pila, la va afegir a la fila. Una més, i hi hauria de tenir-ne prou.

- Llavors què és el que vol exactament? -Va dir, intentant guanyar temps.

-Ja t'ho he dit -va dir Caaldra, amb un murmuri de sospita començant a sonar en la seva veu-. Vull un bitllet de sortida de tot això. Què estàs fent aquí dins?

-Esperant que em dictis els detalls -va replicar la Mara, maleint-se a si mateixa en silenci. Preocupada pel seu pla d'escapament, i encara més per la justícia equivocada que havia posat en marxa, s'havia oblidat per complet que Caaldra ja havia presentat la seva petició-. Conec a la gent com tu -va improvisar-. Sempre voleu que tot es faci seguint les vostres especificacions exactes.

-Absolutament -va dir Caaldra, amb la sospita de la seva veu accentuant-se -. M’emportaré el Camí de Happer; abans ens caldrà una reparació ràpida de la badia de càrrega. I després em proporcionaràs un passatge segur fora de Shelkonwa amb prou combustible...

-Espera un moment -el va interrompre la Mara mentre col·locava l'última cadira de la fila. Ara tot el que havia de pensar era què fer un cop estigués fora-. Realment no creuràs que vaig a deixar que enlairis amb una nau plena de propietat militar, oi?

-Considera-ho com un pagament per ajudar-te a desbaratar una crisi política potencialment desastrosa -va replicar Caaldra-. Disra ho havia planejat tot per fer una declaració d'independència i separar el sector Shelsha de l'Imperi.

-Has d'estar de broma -es va burlar la Mara, movent una altra cadira cap al mur. Al contrari que les altres, no havia posat aquesta dempeus, sinó tombada amb el suport apuntant per l'obertura-. O bé Disra està de broma. Tindrà la meitat de la Flota en òrbita sobre el seu cap en menys d'una setmana.

- Realment penses que Palpatine respondria amb una acció militar oberta? -Va preguntar Caaldra-. No creus que en lloc d'això arribaria a un acord per mantenir l'assumpte en silenci?

-L'Emperador Palpatine no fa acords com aquest -va dir la Mara, alçant dues cadires més de la pila i movent-les cap al forat. Deixant una d'elles temporalment apartada, va col·locar l'altra sobre les potes de la cadira que estava estirada, intentant enganxar-la perquè la nova cadira suportés la que treia el cap fora.

- Ni tan sols si un dels seus molt especials agents li ho recomana?

La Mara va assentir per a si mateixa amb un gest sever comprenent per fi clarament els motius d'aquesta conversa. Caaldra no estava interessat en cap tracte. Tot el que volia era sondejar-la, tractar d'esbrinar la reacció del Centre Imperial davant el seu boig pla neo-separatista.

-Ni tan sols llavors -va dir mentre enganxava l'última cadira amb les altres dues-. Però aquesta qüestió no té sentit, perquè per començar jo mai faria semblant recomanació. Estàs parlant de traïció, i la traïció implica la pena de mort automàtica.

Feblement a través de la porta, va escoltar sospirar.

-Quina pena -va dir-. En aquest cas ja no vals res per a mi. Adéu, agent.

Es va escoltar la detonació d'un tret blàster...

I de sobte un mur de foc que arribava fins a l'altura de la cintura va esclatar al costat de la porta i va avançar per l'habitació cap a ella.

La Mara va reaccionar instantàniament, saltant des del seu inestable suport sobre les taules cap a la primera cadira de la fila. En quan la va tocar, va saltar de nou cap a la segona.

Estava en l'aire a meitat del salt cap a la tercera cadira quan l'onada la va superar, engolint les seves cames en les flames. Fent ús de la Força per suprimir el dolor, va continuar. Per davant, a penes visible a través del fum ascendent i l'aire borrós per la calor, podia veure el forat. Aterrant en l'última cadira de la fila, va ajupir el cap i va saltar pel forat al respatller de la cadira que sobresortia sobre el jardí.

La cadira va cruixir de mala manera quan el seu pes li va caure a sobre, però amb les altres dues cadires que fent de contrapès va seguir aguantant. L'aire fresc de la nit la va copejar, i es va aturar el temps suficient per prendre un parell de glopades amb els seus pulmons cremats.

Però la seva posició no era molt més segura que la que acabava de deixar. Els guàrdies dels que havia escapat només uns minuts abans seguien passejant pels terrenys, buscant objectius adequats. Just quan va tornar la mirada a les flames, es va sentir un crit quan la van descobrir i els trets blàster van tornar a passar pel seu costat. Traient el seu sabre de llum, la Mara el va activar i es va impulsar en el respatller de la cadira, apuntant cap a una de les finestres del tercer pis.

El transpariacer va resultar ser molt més fàcil de tallar en ple vol que la pedra amb la qual havia hagut de tractar la primera vegada. El forat acabat de tallar la va conduir a una àmplia zona de recepció, i en l'instant en què va colpejar el sòl va seguir avançant ràpidament i en silenci per la gruixuda catifa cap a on estimava que a sota havia d'estar l'extrem del magatzem en flames.

Va aconseguir arribar en aquest punt, va donar cinc passos més, i es va aturar.

-Això és una cosa que no t'esperes -va murmurar, i va tallar un cercle a través del sòl.

Amb un espetec de fusta i pedra trossejats, el cercle es va enfonsar. La Mara va caure amb ell, doblegant els genolls per absorbir l'impacte quan va colpejar contra el terra del pis inferior.

Hi havia quatre persones agrupades al voltant de la porta del magatzem: Caaldra i tres homes armats amb robes civils. Els quatre caps es van girar en direcció a la Mara quan va sortir caminant de la secció de sòl trencada, amb expressions sorpreses i anorreades. L'home de l'extrem esquerre es va recuperar abans que els altres, girant el seu blàster per disparar ràpidament. Com a recompensa, va ser el primer a morir quan el sabre de llum de la Mara va tornar el tret directament cap a ell.

El segon i tercer home, malgrat el seu abillament civil, eren clarament tan militars com el mateix Caaldra. Sense una paraula, sense ni tan sols intercanviar cap senyal manual, es van llançar simultàniament en direccions oposades, tots dos obrint foc quan encara estaven en l'aire. La Mara va rebutjar un dels trets, retornant-lo cap al tirador mentre el tret de l'altre passava xiulant per l'aire darrera d'ella. El primer home va obrir uns ulls com plats quan ella va donar ràpidament un nou pas cap a ell; va disparar dos trets inútils més abans que la fulla magenta li travessés el tors. Donant-se la volta, la Mara va alçar la seva arma just a temps per tornar el tret final de l'altre home cap a ella.

I Caaldra va quedar sol.

-T'he guardat per al final -va dir la Mara, mantenint el seu sabre de llum en una tranquil·la posició de guàrdia davant del blàster que li apuntava-. Les teves últimes paraules?

-Estàs rebutjant un premi molt gros –li va advertir Caaldra. La seva veu era tensa, però la Mara poder sentir com la seva ment recorria freda i calculadora totes les opcions-. Encara no és massa tard per fer un tracte.

-Els tractes van acabar quan vas tractar de cuinar-me -va dir la Mara, donant un pas cap a ell.

-Almenys dóna'm l'oportunitat de lluitar -va dir Caaldra, amb un punt de fingida súplica en la seva veu. Baixant el seu blàster, el va fer fora a un costat-. Ets una lluitadora; jo sóc un lluitador. Fem-ho mà a mà, de guerrer a guerrer, sense armes.

La Mara va alçar les celles.

- Tractes d'apel·lar al meu orgull professional? -Va preguntar.

-Estic apel·lant al teu sentit del joc net -va corregir Caaldra-. O ets com Vader, i no tens?

La Mara va sentir que el seu rostre es tensava.

-Tu guanyes.

Sense molestar-se a apagar el seu sabre de llum, el va llançar a un costat.

En fer-ho, Caaldra va alçar la seva mà esquerra per revelar un blàster de mà ocult.

-Estúpida –va escopir, i va disparar.

Directament a la fulla del sabre de llum, quan la Mara va convocar calmadament l'arma de nou a la seva mà.

Caaldra va gemegar quan el tret reflectit li va obrir un forat fumejant al centre del seu pit. Per un instant va seguir dret, mirant incrèdul la Mara. Després els seus genolls van fallar, i es va desplomar a terra.

La Mara es va apropar a ell, apartant amb el peu el blàster de mà de la seva mà inert.

-Sempre joc net -va dir suaument-. Exactament igual de net que els meus oponents.

Els ulls cecs no van respondre. Apagant el seu sabre de llum, la Mara va mirar al seu voltant. Estava en una altra àmplia zona de recepció com aquella altra que acabava de travessar el sòl. A l'altra banda del passadís va poder veure un parell de portes tallades que indicaven l'entrada a la balustrada del saló de ball. Si Brightwater tenia raó i el governador tenia hostes, el saló de ball podria ser un bon lloc per començar a buscar.

Només esperava poder-lo trobar abans que ho fes LaRone.

En no estar ja el forrellat connectat a la resta de la porta, en realitat ja no era possible segellar l'entrada de la cuina. Grave va fer el màxim que va poder, arrencant trossos d'aixetes i encaixant-los entre la maneta i el mur. Després, amb LaRone al capdavant, van avançar.

La major part del personal de cuina havia fugit frenèticament per quan els soldats d'assalt es van obrir pas a través de les diferents zones de treball i illes d'equipament cap a la porta que es trobava a la cantonada diagonalment oposada.

- A on? -Va preguntar LaRone.

-Saló de ball -va dir lacònicament Marcross.

LaRone va assentir, recordant l'especulació Brightwater sobre que el governador Choard estava donant una festa.

-D'acord -va dir-. Espereu trobar problemes.

El problema estava esperant al passadís quant van treure el cap per la porta de la cuina: mitja dotzena de guàrdies formant un semicercle, amb els blàsters desenfundats.

Per sort per a aquests guàrdies, la Mà del Judici no matava sense necessitat. Per sort, a més, havien establert la seva línia defensiva perfectament a l'abast d'atordiment dels E-11.

-Passeu a atordir -va ordenar LaRone, canviant el seu selector i prement el gallet. Els anells blaus es van expandir cap endavant i el guàrdia més proper es va agitar i va caure a terra, amb el seu blàster llançant un últim tret espasmòdic al sostre. Abans que tots els altres caiguessin a terra, un d'ells va aconseguir fer dos trets, un dels quals va impactar a la part superior de la placa pectoral d'en LaRone.

- Estàs bé? -Va preguntar Grave, inclinant-se per fer una ullada al punt ennegrit de l'armadura d'en LaRone.

-Cap problema -li va assegurar LaRone, reprimint una ganyota de dolor mentre movia l'espatlla. Definitivament tenia una cremada allà, però l'armadura havia bloquejat la major part de l'energia, i la ferida no era tan greu com per frenar-lo. Va poder veure que Marcross ja estava en moviment, recorrent el passadís cap a una arcada coberta per una cortina de llum que onejava suaument-. Marcross, més lentament.

Però o bé l'altre no li havia sentit, o bé el va ignorar. Va seguir avançant, baixant el seu E-11 a la posició de tir quan va arribar a la cortina. La seva armadura va brillar amb llum multicolor quan la va travessar, i després va desaparèixer.

Maleint entre dents, LaRone va fer una ràpida carrera, amb Grave i Quiller just darrere seu. Van arribar al costat de la cortina, i LaRone la va travessar.

El saló de ball estava folgadament ocupat per homes i dones elegantment vestits, clarament el més alt de la societat de Shelkonwa. Però en aquest moment semblaven més estàtues elegantment vestides que éssers vius.

Estaven quiets, en silenci i sorpresos, alguns amb les seves begudes congelades a mig camí dels seus llavis, observant a Marcross mentre caminava amb pas ferm cap al centre de la sala.

Allà, observant-lo tan sorprès com els seus hostes, estava el governador Choard, amb la seva immensa mola atapeïda en un vestit de gala, i la seva frondosa barba brillant amb la luxosa il·luminació.

-Acostem-nos -va murmurar LaRone als altres i va començar a caminar cap a Marcross, tractant d'atrapar-lo mentre seguia mantenint un ritme que semblés digne i professional. La gent se separava al seu pas, i va arribar fins a Marcross just quan tots dos es van aturar a un parell de metres davant d’en Choard.

Com era d'esperar, va pensar LaRone, va ser el governador qui va parlar primer.

- Què vol dir això? -Va preguntar.

LaRone respirà profundament.

-Governador Barshnis Choard, ha estat trobat culpable de traïció i condemnat a mort -va anunciar-. Hem estat autoritzats per a executar aquesta sentència.

- Què? -Va dir sorprès Choard, completament bocabadat-. Això és absurd.

LaRone va notar de cua d'ull que Grave i Quiller ja havien alçat els seus E-11’s. I la Jade havia estat prou clara amb les seves ordres.

Però quan LaRone va obrir la boca, va sentir que l'ordre s'encallava en la seva gola. No podia ordenar als altres que disparessin a un civil que no estava oferint resistència. No així. No després d’allò de Teardrop.

- Vindrà amb nosaltres en silenci? -Va preguntar en comptes d'això.

- Anar amb soldats d'assalt imperials? -Va dir Choard amb un esbufec-. Per descomptat que no. -Va alçar un dit a un home alt vestit amb una túnica prisada amb rivets de pell-. Siner; vés a buscar els meus guàrdies. Digues-los que els intrusos que estan buscant són aquí.

-Que tothom es quedi on està -va ordenar LaRone, tractant desesperadament de saber què fer. La resistència d’en Choard suposava suficient justificació per dur a terme les ordres de la Jade? Realment volia fer-ho?

I llavors, per la seva sorpresa, Marcross es va girar, donant la volta al seu rifle per apuntar al pit de LaRone.

-Baixeu les vostres armes -va dir, en veu baixa però ferma-. Tots.

- Què? -Va preguntar LaRone.

-Ja m'has sentit -va dir secament Marcross -. Els tres. Ara.

Durant un llarg instant LaRone es va quedar mirant a la inexpressiva placa facial blanca, tractant de llegir alguna cosa, qualsevol cosa, en l'actitud de l'altre. Però allà no hi havia res.

-Ho dic de debò, comandant -va dir Marcross en el tens silenci-. Baixeu-les.

Comandant... i de sobte, en la ment de LaRone, estaven de nou a bord del Suwantek després d'aquella escaramussa amb la banda de motards, la seva primera batalla com a equip. Això és part del lideratge, havia dit Marcross quan ells dos s'havien quedat sols a la badia de càrrega. Conèixer i comprendre els homes sota el teu comandament. I confiar en ells.

Confiar...

-Baixeu les armes -va confirmar LaRone en veu baixa, baixant el canó del seu E-11 i ajupint-se per a repenjar-lo a terra davant seu. Darrere d'ell es van escoltar dos suaus espetecs metàl·lics, inusualment audibles sobre el silenci, quan Quiller i Grave van fer el mateix.

-No entenc res de tot això -va dir Choard, amb veu encara enutjada però que començava a omplir-se de confusió-. Què dimonis està passant?

-El que està passant -va dir Marcross, girant el seu E-11 i oferint-l’hi -, és que acabo de salvar-te la vida.

Donant un pas cap enrere, es va treure el casc.

Els ulls d’en Choard es van obrir com plats.

- Saberan?

-Hola, oncle Barshnis -va dir Marcross, inclinant el cap davant d'ell-. Ha passat molt de temps.

Següent