El Cristall

El Cristall


Elaine Cunningham 

24 anys després de la batalla de Yavin...

L’aplaudiment es va estendre a través del Gran Temple, reverberant entre el voltat sostre i l'antiga pedra. Per a la Jaina Solo, l'estrepitosa ovació contenia ecos d'altres dies i altres fets, i no tots ells eren de temps passats. La cançó del futur, el seu futur, hi era també.

O va ser el que la Jaina assumir.

La pregunta que l'Oncle Luke li havia fet abans de la cerimònia es repetia una vegada i una altra en la seva ment com un holograma danyat:

-Quins són els teus plans per al futur?

Una pregunta raonable, atès que ella estava a punt de deixar l'acadèmia Jedi, però res que vingués a la seva ment li semblava prou bo. Li agradava volar amb naus ràpides. Li agradava construir coses, arreglar i millorar el que ja s'havia construït. Però aquestes habilitats semblaven quedar disminuïdes per la grandesa d'aquest lloc, aquest moment.

Molt s'esperava de la neboda d’en Luke Skywalker, la filla gran de la Leia Organa i en Han Solo. La Jaina sempre havia sabut i havia acceptat això. La responsabilitat vènia des del seu naixement, el resultat inevitable de la seva herència Jedi.

La Jaina mai havia estat més conscient d'aquesta herència. Ella estava dreta a l’estrada de la Gran Cambra de l'Audiència, ansiosament conscient de la propera presència a la Força dels seus dos germans i els amics que van compartir els seus anys a l'acadèmia Jedi. Ells irradiaven alegria i orgull, només lleugerament enfosquits per la inquietud que suposava ser el centre de tants aplaudiments, i tantes mirades. Dret a una banda, hi havia el seu oncle Luke, els seus pares, i diversos altres herois de la seva generació. La Jaina es va adonar de tot això, encara que els seus ulls no podien percebre res més que la brillantor dels sabres de llum Jedi.

Els Cavallers Jedi més vells que estaven reunits a la primera fila havien encès els seus sabres de llum, elevant-los en un resplendent tribut als estudiants graduats. Les armes multicolors parlaven d'esperança i poder, un arc de Sant Martí refractat des d'un sol ocult.

Llavors l'ovació va desaparèixer, els sabres de llum es van apagar. Una àgil dona, de cabell platejat es va acostar calladament a un podi davant l'estrada. Ella es va asseure, va aixecar la seva gran viola doble, i va començar a tocar. La delicada música va omplir la sala com una llum de lluna. La Tionne havia ensenyat als joves Jedi a través d'històries de glòries anteriors, ara la seva cançó celebrava les seves aventures i els desafiava crear noves llegendes.

Els llavis de la Jaina es van retorçar en un feble i irònic somriure. "La Balada del Mecànic Jedi!". Ella apostaria el Falcó Mil·lenari que la Tionne no aconseguiria moltes ovacions per aquesta melodia!

Quan la cançó es va transformar en silenci, els nous Cavallers Jedi es agrupar des de l'estrada i van sortir cap al llarg corredor. El seu solemne semblant es va dissoldre en el moment que van deixar el Gran Temple.

Els xiscles de celebració es van barrejar amb la verda música lluminosa de les selves de Yavin IV.

En Lowbacca va deixar escapar un exuberant udol i va cobrir la Jaina amb una abraçada. Ella va estendre els seus braços al voltant de la cintura del wookiee i va amagar la seva cara en el seu pelatge color gingebre. Ella estava immersa en una forta abraçada, i va sentir la inesperada aroma d'un perfum exòtic.

La Jaina es va acostar a la Tenel Ka per abraçar-la i fer-li un gest. Per una vegada la noia de Dathomir havia canviat el seu usual vestit de guerrera per un vestit curt i brillant fet de suau de cuir de rèptil per les tradicionals túniques Jedi, i el seu abundant pèl color vermell- daurat havia estat domat amb una elegant corona de rínxols i trenes.

-Excepte pel color de cabell, t'assembles a la meva mare-, li havia fet broma la Jaina.

Els ulls grisos de la noia van brillar davant el que ella va percebre clarament com un compliment.

-La meva àvia estarà complaguda. Ella m’amonesta sovint i em fa veure i actuar com una princesa-, va dir ella, desviant la mirada cap a l'embarcació real. L’anterior Reina Mare de Hapes havia viatjat en un castell estel·lar, una capritxosa estructura que sobresortia per dalt sobre les altres naus convencionals.

Les línies de la cara de la Tenel Ka es van accentuar quan ella va estudiar aquest símbol de la seva herència i les expectatives de la seva família. Una expressió similar, va caure sobre l'altra jove Jedi. A la Jaina li va donar la impressió que ella no era l'única confosa sobre els propers passos a donar.

Per a la seva sorpresa, en Jacen va ser el primer a donar-li veu a les seves preocupacions compartides.

-L’Ànakin i jo viatjarem amb el mestre Luke-, va dir, mentre es feia a una banda el cabell castany que sempre arrossegava sobre els seus ulls. -I no només a Mon Calamari. Després de les vacances serem els seus aprenents.

Els ulls verds d’en Zekk es van eixamplar de sorpresa.

-Vostès dos? Dos aprenents no seran massa?

En Jacen es va posar vermell, i la Jaina va tenir la impressió que els dos havien tingut abans aquesta conversa.

-Sento que aquest és el pas correcte per prendre. - Ell va dibuixar un petit somriure. -Em sembla que em queda molt per aprendre.

-Sense discussió -, es va limitar a dir en Zekk.

Durant les rialles que van seguir, la Jaina va considerar el camí dels seus germans. L’aprenentatge era una gran idea, i si l’oncle Luke estigués prenent estudiants, potser la tieta Mara consideraria prendre’n una. La Mara Jade era completament estel·lar, pràctica, segura, una gran pilot i una lluitadora que podria escombrar el terra d'una cantina amb un parell de brètols del Sol Negre sense desordenar el seu cabell castany vermellós.

Un encantador somriure es va estendre sobre la cara de la Jaina. Aquest era el camí escollit, el problema estava resolt.

Però en Zekk, jutjant per l'expressió atordida a la seva cara, encara estava intentant pensar sobre aquesta idea.

-Així que vostès dos estan buscant ser famosos guerrers Jedi, com el mestre Skywalker.

- Aquells eren temps diferents-, va dir en Jacen reflexionant.- El mestre Luke es va convertir en Jedi durant la Rebel·lió, i el seu camí va ser format per la necessitat. Nosaltres sempre hem sabut que els Jedi són més que guerrers, però no sabem que més podrien ser. Potser és la nostra tasca reaprendre allò que s'havia perdut.

-Molt filosòfic, petit germà,- va fer broma la Jaina. -I què farem la resta de nosaltres mentre vostès exploren aquestes gemmes de saviesa?

Ell va respondre amb una ganyota amable.

-Salvar la galàxia. Què més vols?

-Si aquest és el nostre destí, estem endarrerits en l'inici-, va dir l’Ànakin. –La mama va ser escollida pel Senat Imperial quan tenia l'edat d’en Jacen i la Jaina.

-Els nostres pares podrien dir que els desafiaments que ells s'enfronten avui són menors que aquells de la seva joventut-, va observar la Tenel Ka, mirant a tres persones que sorgien del Temple, un home alt i dues dones cobertes amb detallats vestits de la reialesa Hapaniana.

La Jaina va assentir. La Princesa Leia havia estat Cap d'Estat i havia seguit sent una experimentada diplomàtica que va unir a la República en creixents disputes. En Han Solo, l’heroi personal de la Jaina i també el seu pare, era un general jubilat que semblava trobar el seu camí enmig d'una aventura o una altra. Ella va mirar amb un completament encapritxat cor com els seus pares sortien del Gran Temple de pressa cap a la jove Jedi, les seves cares s'il·luminaven d'orgull.

En Han palmetejà als dos nois a l'esquena i va balancejar la Jaina sobre els seus peus com si fos una wokling que li arribés fins als genolls.

-Tingues alguna consideració per la dignitat de la teva filla -, li va amonestar la Leia amb un somriure.

- Valores excessivament la dignitat -, ell va replicar. - Confia en mi.

Tot i això, ell va baixar la Jaina i li va fer un apologètic somriure.

-Així que, quina és la pròxima aventura?

En Luke es va acostar. La Jaina va notar que la tieta Mara no estava amb ell, i ella li va enviar una inquietant mirada a la seva mare. La Leia va moure el cap, una pesantor, un gest gairebé imperceptible. La Jaina va percebre certa preocupació de la seva mare, trista i subtil com el perfum d'una flor aixafada.

-En Jacen i l’Ànakin estaran treballant amb mi -, va dir l'oncle Luke serenament. -Ells seran aprenents, en la tradició Jedi.

En Han va assentir com si hagués estat esperant això, però hi havia una certa tristesa en els seus ulls. Ell va treballar un somriure i va acariciar els cabells de la Jaina.

- Què hi ha sobre tu, noia?

-Encara estic pensant en això -, va dir la Jaina, mirant la seva mare i l’oncle Luke.

-Bé. Tens temps -. En Han mirava sobre la seva espatlla a Chewbacca. - Vas aconseguir descarregar el present de graduació de la Jaina?

El gran Wookiee va llançar una mirada cauta a la Leia i gemegà una afirmació bastant sonora.

- Present? -La Jaina va mirar llurs pares. Una expressió familiar, barreja d’exasperació i afecte, estava naixent a la cara de la seva mare.

La Leia va plegar els braços i girar el seu cap a un costat.

- Present? -. Ella va fer ressò en un to desafiant.

En Han regalà a la seva esposa el seu millor somriure murri, llavors va estendre un braç al voltant de les espatlles de la Jaina.

- Anem, noia. Donem-li una ullada a ella.

El cor de la Jaina va botar amb esperança sobtada. Els gustos i habilitats del seu pare es reflectien en ella, i els seus regals eren normalment parts de recanvis o artefactes interessants que ell havia recollit en els estranys racons de la galàxia. En el món d’en Han, l'única cosa no vivent digna de pronom femení era una nau. La Jaina no s'havia atrevit a esperar tan aviat la seva pròpia nau! Ella va posar-se al costat del seu pare, la seva emoció igualava fàcilment els seus llargs passos.

La Leia va sospirar i es va tornar cap al Luke que estava amagant un petit somriure darrere de la seva mà i semblant més el noi heroi que havia estat, que el Mestre Jedi en què s'havia convertit.

- Véns?

El seu somriure es va engrandir.

-No m'ho perdria per res del món.

La Leia va mirar cap al grup de joves Jedi. Els estudiants més joves els havien unit. Oblidant-se de tots menys d’ells, es van embrancar en una voràgine d'animada xerrada, com si volguessin tornar a viure i definir el seu temps junts.

-Penso que podem sortir sense causar molèsties -, va dir ella ràpidament.

En Luke va riure entre dents, i ells van seguir al Han i la Jaina a la badia d'aterratge. Al costat del venerat Falcó Mil·lenari estava un vehicle més petit, gairebé tan vell com desacreditat.

- Ella té estil -, va dir en Han donant copets al metall danyat tendrament. -Què en penses?

La “nova” nau de la Jaina era un antic model Z-95. La posició fixa de les ales dobles li feien semblar un dels models d’ala-X més primitius. La coberta es veia decididament maltractada, i hi havia diversos panells que havien estat reemplaçats, no sempre amb metall del mateix color, i el dosser havia estat reforçat, també sense considerar el valor estètic. Malgrat els pegats, la nau desplegava encara una col·lecció impressionant de bonys, plecs, i marques de carbó.

- Es veu bonica! -Va dir la Jaina, i era sincera.

- He fet algunes modificacions -, va dir el seu pare orgullosament. -Vaig reforçar la coberta, els motors, li vaig posar un hiperimpulsor, vaig actualitzar els jets de maniobra. Ella ho té tot on deu.

La Leia va mirar fixament al seu marit.

-No puc creure que compressis aquesta... aquesta cosa sense consultar-me!

Una expressió estranya va creuar la cara d’en Han. Els ulls de la Leia es van estrènyer en la sospita.

-No la vas comprar, no ho vas fer?

- Ningú et dirà altra cosa -, va dir en Han ràpidament. La seva expressió arrogant va vacil·lar de sobte, i la seva mirada es va desviar cap al Luke com si de sobte hagués recordat l'habilitat del seu vell amic de llegir la veritat de les coses.

El Mestre Jedi va alçar dues mans

-Deixa’m fora d'això.

La Leia va començar a revisar els danys.

- Quatre canons làser i un llançador de torpedes de protó? Aquest és molt poder de foc per a una nau d'aquesta mida no?

- Ei, és millor tenir-lo i no necessitar-ho, que necessitar-ho i no tenir-lo -, va respondre en Han.

- Com portar un sabre de llum en una cita -, va observar la Jaina amb una mirada ferma i movent els ulls.

Les celles del seu pare es van alçar amb aprovació, i va apuntar un dit a la Jaina com si li atorgués punts per la seva lògica i enginy.

La cabina del pilot va cruixir obrint-se i una dona, de cabell vermell va sortir d'ella.

Va aterrar àgilment i va caminar amb la gràcia d'un gat cap al grup sobtadament silenciós.

- No pot ser bonica, però volarà -, va anunciar ella.

Tot d'una la Jaina va entendre la preocupació de la seva mare. La Mara Jade sempre havia estat prima, però el cinturó del seu vestit del vol donava diverses osques més per ajustar-se. Els esmolats i elegants ossos de la seva cara llançaven ombres sobre la seva cara, hi havia un to gris malalt en la seva pell pàl·lida, i els seus ulls verds estaven febrilment il·luminats.

La Jaina va ocultar ràpidament la seva impressió i desànim. Va córrer cap a ella i va estendre els seus braços, acuradament, al voltant de l'esposa del seu oncle.

- Tieta Mara! M'alegra tant que vinguessis.

-On més estaria?

Almenys la veu de la Mara era la mateixa: un suau ronc que la Jaina sempre li va donar impressió de ser vellut sent esquinçat per urpes, com l'encaixada de mans d'un guerrer Togorià. La seva presència en la Força, però, estava fins i tot més dràsticament alterada que la seva aparença.

Percebuda a través de la Força, la Mara sempre li havia recordat a la Jaina un blàster d’acer i força, dissimulació i velocitat. Però ara la seva força de vida es cremava com una prima, però decididament, furiosa flama.

Amb un sospir, la Jaina va deixar els seus acabats concebuts plans pel seu aprenentatge.

Ella sentia a la Mara endurida. La Jedi adulta va retirar a la Jaina amb els seus braços i va fixar en ella una mirada ferma.

- La resposta a la teva pregunta és si.

-Però...

La Mara va tallar l'objecció de la Jaina amb un petit moviment de cap i va retrocedir.

-Vegem el teu sabre de llum.

La noia el va desenganxar del seu cinturó i l’hi va lliurar. La Mara el va observar encès. Una brillant fulla de color blau-i-violeta sortia del mànec polit. El colpejat metall de les dues naus reflectia la seva llum i color, un intens, inquiet color que semblava equilibrar en la vora de l'espectre visible. Mentre la majoria de sabres de llum s’encenien amb un ràpid xiuxiueig i s'il·luminaven en un veloç i elegant lliscament, la fulla de la Jaina semblava esclatar amb una gran i instantània rapidesa. En Jacen de vegades fastiguejava a la Jaina amb què el seu sabre de llum era l'únic a la galàxia que fins i tot brunzia quan estava apagat.

-Va amb tu -, va dir la Mara amb un somriure forçat. -Vaig sentir que vas cultivar els teus propis vidres.

L'aprovació en la seva veu va sorprendre a la Jaina. Tots els altres estudiants havien usat vidres o gemmes trobats com enfocaments per als seus sabres de llum, i cap d'ells entenia per què la Jaina havia estat determinada a crear-ne els seus.

-Jo vaig cultivar els vidres per al meu primer sabre de llum -, va continuar la Mara. - Et connecta, et dóna una percepció totalment diferent. Tu ets, gairebé literalment, part de l'arma.

- Un equilibri entre el mecànic i el metafísic? –Va suggerir en Luke.

- Una cosa així. Però més puntual, està relacionat amb la percepció. A vegades necessites enfocar, i altres vegades necessites ser el focus. Correcte?

La Mara va dirigir aquesta pregunta a la Jaina. Ella no estava completament segura del que la seva tia va voler dir, però ella va assentir assenyadament.

- Atès que tu ja has arribat fins aquí sola, podem saltar aquesta part del teu entrenament per ara i podem anar directe al vol.

-Vol? -En Han va fer ressò incrèdulament, la seva mirada feia torns entre la seva cunyada i la seva filla. - Jo ja li vaig ensenyar a volar.

La Mara li va fer l'ullet.

-Probablement puc treballar sobre això.

El riure de la seva família va envoltar a la Jaina mentre ella passava les mans amorosament sobre la seva nova nau. Mentre la seva tia explicava els seus plans per a l'aprenentatge als altres adults, la Jaina va fer una llista mental de reparacions i millores. Els seus dits van tenir picor per la percepció d'una hidroclau de femelles, però aquest impuls no va ser res comparat a l'impuls d'entrar a la cabina del pilot.

- Quan podré volar-hi? –Va interrompre ella.

En Han es va gratar la barbeta.

-Bé, nosaltres estàvem planejant anar directament a Mon Calamari. Per què no ens hi troben allà? Serà un vol fàcil, les coordenades ja estan programades a l'ordinador. I no hi ha res més fàcil que aterrar a la còmoda badia de desembarcament de Crystal Reef.

La Jaina es va fixar en la Leia qui al seu torn mirava la colpejada nau amb expressió dubtosa.

- Mare? Sé que és vella, i que té, uhm, estil, però la tieta Mara diu que estarà bé. -I el papa, també -, va afegir ella tardanament.

- Ei, gràcies -, va murmurar en Han.

La Leia va baixar les mans rendint-se.

-No estic negociant exactament des d'una posició forta. Com podria objectar a la meva filla de setze anys que viatgi per la galàxia en un munt de ferralla volant, quan estic fent-ho jo al Falcó?

- Continua -, li va advertir el seu marit, només mig de broma.

La Jaina va partir tranquil·lament de Yavin IV, els seus ànims s'elevaven quan ella va pujar a través de l'atmosfera. La seva nova nau es va sacsejar i es va estremir una mica quan es va afanyar a pujar a través del pesat, aire humit, però el propulsor subllum va brunzir amb tonalitat estable. Això va ser un tranquil·litzador, i complaent so.

- Un fàcil viatge -, va dir la Jaina, repetint les paraules del seu pare en un to nostàlgic. Ella va suposar que encara faltava molt per dir això. La primera travessia en la seva primera nau era una gran aventura en i per si mateixa.

Així que ella va decidir gaudir els senzills plaers del viatge espacial. L'intens blau del cel de la lluna de jungles es va intensificar ràpidament en color safir. Les estrelles van aparèixer parpellejant. L'alegria de llançar-se a través de la resistència de l'aire va donar pas a una sensació de flotar quan el Z-95 va deixar enrere l'atmosfera de Yavin IV. De no ser per la informació que veia en els sensors de la nau i el sistema de Yavin allunyant-se ràpidament, la Jaina podria haver pensat que el Z-95 estava immòbil.

Ella va fer un gir ràpid, permetent que la força G li mostrés el que la nau podria fer. El gegant de gas ataronjat va retrocedir ràpidament, la seva llum es va apagar amb la distància.

La Jaina va mirar enrere. Yavin era prou lluminós com per ser estudiat des de la superfície de la seva lluna, però d'aquest avantatge ella podria sortir d'aquests dansaires patrons atmosfèrics. Les siluetes d'unes naus minúscules van travessar la lleu llum ataronjada quan les famílies i amics que van assistir a la cerimònia Jedi tornaven a les seves llunyans i distants llars.

Un somriure feble es va dibuixar en els seus llavis. Deixar una part de la seva vida passada era dur, però l'ajudava tenir una direcció. Després d'uns dies de distracció i relaxació a Crystal Reef, ella començaria el seu treball amb la seva nova mestre Jedi.

En certa manera, en Jacen i l’Ànakin ja havien començat. Recentment semblava que ells havien estat practicant amb els seus sabres de llum cada vegada que ella es donava la volta. En llums del seu nou aprenentatge, això va tenir sentit. L'esgrima millorava la condició física, però el seu propòsit principal era ajudar al Jedi a harmonitzar-se amb la Força. L'oncle Luke probablement hauria ideat exercicis per als nois per apropar-los al següent nivell de força i visió.

Però la Mara havia decidit saltar-se aquesta part de l'entrenament de la Jaina i enfocar-la a volar. Això semblava una cosa inusual per a un aprenentatge, però a la Jaina no li va molestar la idea ni una mica.

Quan ella va mirar cap a les coordenades de l’hiperespai, va notar movent-se diversos punts de llum en un curs ferm cap al sistema Yavin.

- Una mica tard, no? -Va murmurar la Jaina. Curiosa, ella es va acostar a la nau més pròxima.

La nau era un ala-X modificat, model antic, bellament polit amb un brillant disseny en color bronze i negre. Li va inspirar admiració, però en absolut enveja.

La Jaina va acariciar la consola del seu maltractat Z-95 satisfeta. L’ala-X era estel·lar, no hi havia dubte d'això, però la seva nau li anava molt bé. Ella era bastant petita, menor que la mida i alçada de la seva mare, el que la feia considerablement més petita que la majoria de pilots humans. Però el nou seient que el seu pare va posar la col·locava còmodament prop dels controls. S'havien reemplaçat els coixinets sensitius de pressió que controlaven la direcció i grau d'inclinació amb l’antiquat manubri que ella preferia.

Ella va fer parpellejar els llums de la cabina en una amistosa salutació i llavors va girar lluny del proper ala-X. Sense cap pressa, ella va decidir gaudir del vol, girant i volant tan alegrement com un ocell en el primer dia primaveral.

El primer atac la va prendre per la sorpresa. Tot d'una el cel va cremar amb la llum rosa pàl·lida. Un raig prim, com el núvol d'un ocàs letal, es va dirigir incandescent cap ella.

Els escuts del Z-95 van rebre el cop, però la nau va sortir massa de curs.

La Jaina va lluitar per tornar als controls, sobre compensant i submergint-se en un picat en espiral.

Gairebé de seguida, dos rajos més van passar en seqüència ràpida, fallant cadascun per metres.

-És la famosa sort dels Solo -, va murmurar ella, quan va treure el Z-95 d'un gir. Ella va regular el manubri acuradament a un costat, i la seva nau va sortir disparada fora de l’angle del seu atacant.

Amb la seva mà lliure, la Jaina va temptejar el sistema de comunicació i va canviar a la freqüència de salutació.

-Ala-X, m'escolta.

El seu sistema antic va cruixir.

- Aquest és el Bail Jumper, reconeixent al lluitador enemic.

La veu era masculina, probablement humana, i melòdica i força ressonant per a l'òpera de Coruscant. Era una veu improbable per a un pilot amb una nau que tenia un nom tan murri.

- Bail Jumper, no sóc el seu enemic -, va dir la Jaina tan serenament com va poder. Ella mirar els seus sensors. L’ala-X estava perseguint-la, envoltant fàcilment la seva nau molt més vella. -El meu nom és Jaina Solo, i sóc una pilot estudiant camí a unes vacances familiars. No trobarà alguna cosa menys amenaçant que això.

-Negatiu. Els meus escàners l'identifiquen com l'Estrella Ònix, una nau robada del meu patró per agents d’Eines i Impulsors Icaris.

La Jaina va caure cap enrere del seient i va gemegar: Millor que comencis a córrer, Pare. La mama et matarà quan sàpiga això!

-Una fanfarronada patètica. Els meus sensors no indiquen cap altra nau dins la freqüència de salutació, molt menys dins del rang de tret letal -, va observar la veu imperceptible.

-Això no és el que vaig voler dir, però no importa -, va dir la Jaina. - Escolti, la meva única connexió amb Icaris és que jo rebia parts d'ells. Ells van sortir del negoci aproximadament fa tres anys.

-Negatiu. La Corporació d’Icaris proporciona parts i intel·ligència industrial a la Corporació Subproduc que pensa reproduir l'Estrella Ònix en quantitats.

- Efectivament, fa cinquanta anys! –Va explotar la Jaina. - Subproduc no construeix el CaçaCaps Z-95 des de fa anys. Hi ha molts Z-95 vells als voltants. Jo no tinc una còpia de la procedència de la meva nau ara, però puc aconseguir-la, vostè té a la nau equivocada.

- Negatiu. L'Estrella Ònix és única, un prototip desenvolupat per les Drassanes Bahalian.

Dues coses se li van ocórrer simultàniament a la Jaina, colpejant-la amb una velocitat i força que li van recordar l'última trobada d'esgrima contra en Jacen i la Tenel Ka.

Primer, el pilot no estava mal informat, ell era dement. Segons ell, la primera nau Z-95 no havia estat construïda encara. Segon, ella havia sentit al seu pare esmentar Bahalian, una petita drassana, molt coneguda pels contrabandistes com una companyia de façana per al Sindicat de Tenloss.

- Aquest no és el sector Bajic -, va assenyalar la Jaina, nomenant la base per a la poderosa organització delictiva. -Vostè està lluny de casa, Bail Jumper. No és possible que estigui confós sobre altres coses, també?

- No hi ha cap confusió. La meva missió és clara: Destruir el prototip abans que ho aconsegueixi Subproduc. Bail Jumper fora.

El silenci va reemplaçar l'estàtica. La flama blava va esclatar en la nit interminable.

La Jaina va advertir que els sensors van parpellejar i brunzir, confirmant que el torpede de protons tenia un objectiu.

Instintivament la Jaina va estendre la mà a través de la Força, sentint i mesurant l'angle d'aproximació. Ella va fixar les dues mans al voltant del manillar i va tirar cap enrere, amb dificultat.

Quan el Z-95 va rastrejar un dens cercle ascendent, el brunzit del propulsor subllum va pujar de to en un crit de protesta. La pressió de la creixents G es va acumular a la cabina del pilot fins que les estrelles van començar a ballar i explotar a la perifèria de la visió de la Jaina. Més llums van començar a parpellejar a la consola, advertint de la possible fallada del sistema. El torpede de protons va passar prop, errant per poc.

La Jaina es va relaxar tant com es va atrevir. Les estrelles giraven, i el gegant de gas ataronjat girava més enllà. Ella va donar abruptament una volta i girà cap a un costat.

Mirà l'ordinador de navegació. Una pantalla resplendent marcava les coordenades per al salt a l'hiperespai, així com la seva posició actual. I directament entre els dos punts hi havia una icona resplendent diminuta, apropant fermament a la seva posició. L’ala-X estava entre ella i la seguretat de l’hiperespai. Ella havia d’envoltar-lo... o passar a través d'ell.

La Jaina es va rebel·lar contra aquesta idea quan la seva mà va arribar al dispositiu de tret. El pilot de l’ala-X tenia al·lucinacions d'un boig. Ell no s'aturaria per un parell de trets d'advertència. Si la Jaina disparés, ella hauria d’apuntar a matar.

Reticentment ella va envoltar-lo per enfrontar-se a l’ala-X atacant. Va deixar que les pantalles de l'objectiu estiguessin més a prop i activessin els seus sistemes d'armes. Intermitents fletxes vermelles van aparèixer a la pantalla, mentre envoltava i s'acostava furtivament a la imatge que representava a l’ala-X. Aquestes es van il·luminar triomfalment per anunciar l'objectiu en la mira.

La Jaina encara dubtava:

-Bail Jumper, no hem de fer això. Feu-vos a un costat i permeteu-me passar.

En resposta, una barrera de foc robí va explotar des del darrere del dosser de transpariacer, venint des d'un lloc on cap arma podria haver existit.

La Jaina va eludir-lo instintivament, movent-se lluny dels projectils entrants. Ella va rebre un cop sòlid. Els llums de la cabina van parpellejar, i van oscil·lar incertament.

-No té droide astromecànic -, va murmurar ella. Per alguna raó, el pilot havia omplert el compartiment dissenyat per a un droide amb un altre canó làser.

Però això hauria de ser impossible! L’ala-X va ser dissenyat per a un sol pilot, però els seus sistemes eren massa complicats perquè una sola persona els gestionessin.

Una unitat R2 manejava les funcions d’astronavegació, la ruta de salt a l’hiperespai, i sistemes del recaminament de resposta als danys. Potser un pilot droide podria gestionar tot això, però ho faria difícilment.

D'altra banda, aquesta possibilitat va fer la seva decisió més fàcil. La Jaina tenia menys problemes amb la idea de vaporitzar un droide que de reduir a un pilot vivent en pols estel·lar.

Simplement per assegurar-se, ella es va estendre amb la Força. Hi havia una presència, feble però definitivament viva, a l’ala-X. La veritat va venir de sobte cap a ella.

-Un Cyborg -, ella va murmurar en una veu matisada amb por. Això explicaria la manca d'una unitat R2, un pilot cyborg tindria empelts neuronals, ports d'interfície que es connectarien directament als ordinadors de la nau.

Això també podria explicar la confusió del pilot. La cibernètica superava immensament a la intel·ligència, però al seu torn, la ment humana retrocedia sota el constant atac d'informació. Alguns cyborgs es van tornar poc més que droides de carn - i -sang, però les ments d'uns pocs protestaven per aquesta pèrdua d’humanitat amb una vehemència que conduïa el robot a la demència. De tant en quan, apareixia la psicosi cibernètica, i els cyborg ja no podrien funcionar com un humà o un perifèric d'ordinador.

-Aquest pilot òbviament estava patint fallades tècniques en la seva interfície, suposo que queda descartada negociació -, va dir Jaina. Reticentment ella va agafar als controls de tret.

Ella va prendre una profunda i tranquil·litzant respiració i es va obrir a la Força.

Confiant en els seus instints, ella va disparar.

El seu primer atac va ser un esclat simultani d'un parell de canons làser que l’ala-X va eludir netament. La Jaina va contenir la respiració en una barreja d'admiració i preocupació.

No hi havia cap manera en què ella pogués igualar això. Ella era una bona pilot, però el cyborg era literalment una extensió de la seva nau. El seu banc de dades podria haver-se confós, però jutjant per la manera en què estava volant, ell encara tenia control perfecte sobre la majoria de les funcions, fins i tot amb la Força, ella era definitivament superada.

La Jaina va disparar de nou, llavors el va obligar a moure’s per evadir el contraatac.

Les dues naus van entrar en un ball mortal, submergint-se i atacant-se com un parell de ratpenats vahitians que rivalitzen pel seu territori. Les ratlles de foc del làser van il·luminar la foscor del buit, tant que una xarxa de febles línies es va gravar al cel.

El Z-95 va rebre un cop al jet de maniobres de babord. Els sensors van brunzir i assenyalar amb llums d'advertència mentre el sistema començava a deixar anar espurnes.

Abans que la Jaina pogués reaccionar, la seva nau es va sacsejar de nou quan un altre llamp batia els seus escuts.

La comprensió va encaixar, un coneixement tan erm i fred com el mateix espai: A vegades, la Força no era suficient.

Llavors una imatge va inundar la ment de la Jaina, bastant lluminosa per oposar-se a aquesta foscor, la memòria de la Mara Jade admirant la fulla blau-i-violeta del sabre de llum de la Jaina, i els vidres a l'interior.

- A vegades -, ella havia dit, -has de trobar un enfocament, i altres vegades necessites ser el focus.

Tot d'una la Jaina va entendre el que la Mara havia tractat de dir-li. Ella es va estendre, no en un esforç de sentir i enfocar-se més en la Força, sinó cap a cada cantonada del seu colpejat Z-95.

Un nou i fins i tot familiar coneixement la va omplir, com un despertar per trobar-se després d'un somni recordat. Ella va veure el seu camí dins d'una nau i estava segura que, amb el temps i les parts, ella podria arreglar qualsevol dany al Z-95. Però ara ella veia i sentia la nau d'una manera que ella mai havia pensat possible.

Cada cargol i rebladura eren tan clars per a ella com els llums al seu panell de control, tan detallat com una ampliació en un informe de sistemes hologràfics, com una part d'ella, tant com el color dels seus ulls, o les durícies a les seves mans petites. El brunzit dels propulsors, la forçada disposició de les armes, el so de la mort del port que maniobrava el motor de reacció parlaven per ella en un idioma de sons i sensacions que podia entendre.

I no només els entenia, sinó que els controlava. El que un vidre era per un sabre de llum, la Jaina ho va ser per al seu Z-95.

Un nou atac va tallar aquesta epifania de cop. La Jaina es va adonar del torpede de protons entrant un moment abans que els sistemes d'advertència s'il·luminessin.

Ella no va necessitar mirar la consola per saber que tenia un objectiu de mort en el seu motor de babord.

La Jaina va invertir el poder dels seus motors de reacció maniobrant a estribord. La sobtada, i desequilibrada onada va portar al Z-95 en el seu eix horitzontal com una ampolla buida. El torpede va perdre el seu blanc i en canvi va fregar el motor de reacció del port.

El resultat va ser similar al que en Han aconseguia sovint donant algun cop als diversos sistemes no cooperatius del Falcó. El motor de reacció va començar a assenyalar un llum amb sobtada ira, llavors es va establir en un flux constant de poder disponible.

La Jaina va fer un lleuger ajust que va treure la nau de la seva orbita i la va enviar llançant-la directament cap a l’ala-X. Ella va disparar dos dels seus canons làser. Els dos trets van donar en el blanc, però la ferma ala-X simplement es va sacsejar una mica.

El pilot cyborg va respondre amb una barrera de foc entrant. La Jaina va posar la seva nau en una complexa dansa evasiva, tan instintivament com si parpellegés, i amb un petit pensament conscient.

Quan les letals pirotècnies van cessar, ella va virar lluny, guardant força distància per donar-se temps de prendre compte de la situació. La seva nau va descriure un gran arc, més enllà del rang pràctic dels canons làser de l’ala-X.

El cyborg així i tot va disparar.

Tret rere tret la Jaina va seguir al llarg del seu imparable camí, com un llamp en una roda el·líptica. En aquesta distància, una evasió requeria res més que una subtil ondulació, com un petit vaixell podia pujar i baixar sobre les manses ones. Alguns dels raigs van abocar-se més lluny, alguns es van dissipar a poca distància del seu objectiu.

Una nova solució se li va acudir a la Jaina. Ella tenia quatre canons làser i molt poc poder d'armes restant mentre el motor modificat del Z-95 intentava mantenir la seva proporció de recàrrega. Probablement, la potència de foc de l’ala-X estava igualment buida.

Ella va continuar movent-se i envoltant-lo, burlant les explosions làser del pilot cyborg. Una vegada i una altra, els seus sensors van advertir que l’ala-X estava carregant els seus sistemes d'armament. Finalment, els llums d'advertència es van encendre, però els làser del cyborg no. La Jaina es va sumir en un sospir d'alleujament.

La seva nau era menys optimista.

Els llums i senyals d'advertència s'encenien quan el pilot cyborg va disparar repetidament les seves armes buides.

- S’ha acabat -, va dir ella amb exasperació.- Supera-ho!

Però el pilot es va acostar, en rumb directe al seu Z-95. Després d'un moment de sobresalt, la Jaina va comprendre el seu intent: Ell anava a detenir la nau “prototip” encara que això signifiqués usar la seva pròpia nau com un projectil.

Ràpida però reticentment, la Jaina va canviar el poder als seus escuts davanters i va agafar els controls de l'armament. Ella va estendre els seus dits i els va enfonsar en un esmolat i ràpid patró sobre quatre dels gallets del canó làser.

Llums robins es van encendre endavant seu, tan ràpid que van semblar convergir en una sola explosió devastadora. La Jaina inclinà la nau hàbilment cap a un costat.

Una breu i brillant explosió va il·luminar l'espai. La Jaina va retrocedir instintivament quan les ruïnes van colpejar en la seva nau. Ella va continuar el seu arc lluny dels potencialment letals fragments que van ser l'arma restant del cyborg.

El seu cor va fer un soroll ensordidor com el de tambors de batalla Ewok quan ella va donar la volta, esquivant acuradament les restes flotants de la nau.

Una formació de l'ala sencera, i un bloc de metall tort que semblava comprendre la majoria de la cabina del pilot.

La Jaina va sospirar alleujada. Ella havia apuntat a la part inferior de la nau, intentant fregar-la i treure el compartiment de càrrega. Una bretxa d'aquesta magnitud activaria l’evacuació immediata, fins i tot al pilot, li agradés o no. Ella havia sentit parlar dels perills de sortir EV (extravehicular) però de la manera com ella ho veia, era millor que ser vaporitzat.

Els seus ulls van veure una petita forma negra que tallava el buit contra el fons de les estrelles. Ella va disminuir la velocitat i va surar més a prop. Donant tombarelles lentament a través de l'espai, clarament visible a través del material translúcid del seu vestit i casc segellats, hi havia el pilot cyborg.

Alguna vegada ell havia estat un home humà d'aparença exòtica i condició impressionant. Un vestit del vol negre en bon estat va donar èmfasi als músculs en gran forma. La seva cara afaitada havia definit ossos grans, i la seva pell era de color rogenc, tan metàl·lic en aparença que per un moment la Jaina no va notar les parts cibernètiques. S'havien posat ports externs del mateix color rogenc sobre cada orella, i un collaret metàl·lic al coll. Els seus ulls estaven oberts i la miraven fixament, tan negres com l'espai i també freds. Qualsevol calor moderada i emoció que podrien haver conegut alguna vegada van ser oblidats per rars i sòlids fotoreceptors negres que reemplaçaven les òrbites originals. Poc romania de la seva humanitat, però hi havia gran possibilitat que encara estigués viu.

Però per quant de temps?

El cyborg va ser llançat de la seva nau, i l'ordinador central destruït, no hi havia quedat una altra cosa seva més que el seu cos que pel que sembla considerava no era suficient.

-A vegades necessites enfocar, i altres necessites ser el focus -, va murmurar la Jaina quan va considerar l'altre costat de la lliçó que ella havia pres del vidre del seu sabre de llum.

Ella era una part d'aquesta nau, el vidre que enfocava el seu poder, però ella no era la nau. Una vegada que aquesta jornada hagués acabat, ella sortiria de la cabina del pilot i canviaria el seu enfocament a fora.

Un Jedi tenia una perspectiva diferent que la majoria de les persones, però la Jaina sospitava que ells eren més iguals que diferents. Tota la realitat estava formada per les seves percepcions. El cyborg havia après a ser part de la seva gran nau abans que ella tingués una, potser amb temps i cura, ell també podria recordar una vida llunyana.

La Jaina va girar cap a Yavin i va obrir el seu sistema comunicador en la freqüència de salutació. Una vegada que va trobar a algú que pogués recollir al pilot de l'EV, ella continuaria el seu curs.

La jornada següent, i el futur al que la portava, semblaven il·luminats veritablement.

La Jaina va aterrar el seu Z-95 a la badia d'embarcament de Crystal Reef i va apagar els sistemes. La maltractada nau va sospirar, un so estranyament humà, va produir un somriure de la jove pilot. Ella no necessitava la seva recentment trobada connexió amb la nau per reconèixer l'alleujament quan el va sentir.

Unes noves osques a la cabina del pilot la van fer més dura d'obrir del que la Jaina va esperar. Després d'uns esforços ella es va recolzar cap a un costat i va pujar amb esforç del seient.

L'udol d'un enfurismat wookiee es va sentir en l'aire. En Chewbacca avançà a grans passos i va treure la Jaina del seient, sostenint-la en alt i fent-li un reny amb un ocasional moviment de dents.

-Sento haver-te preocupat, però estic bé -, li va dir la Jaina quant ella va poder parlar. -No obstant això, la nau va rebre alguns cops.

Com ella havia esperat, això va cridar l'atenció d’en Chewbacca. El wookiee la va posar a terra i va començar a prendre nota dels danys. La Jaina va agafar de la butxaca del seu vestit de vol la seva multieina favorita i la va posar en l'estesa mà d’en Chewbacca.

- Tornaré a ajudar-te en quan pugui -, va dir ella, tornant la seva mirada al petit grup de persones que el camallarg wookiee tenia enrere.

En Chewie va respondre amb un rondinar. La Jaina va aconseguir donar-li uns copets en la seva espatlla, llavors va anar a la trobada de la seva família.

El seu pare va ser el primer a arribar fins a ella. L'alleujament i la preocupació combatien per la supremacia a la seva cara.

-Què et va passar? Problemes amb l’hiperimpulsor?

- Va treballar molt bé -, li va dir ella amb un somriure. -Però vaig pensar que era il·legal posar un hiperimpulsor Classe Dos en una nau d'aquesta mida.

En Han voltejà cap enrere per veure si els altres l’havien sentit.

- Bon intent, noia, però no sóc tan fàcil de distreure. Explica-m'ho.

Ella va enllaçar els seus braços en ell.

- Vaig tenir un petit problema a la subllum, però res que les teves modificacions no poguessin manejar. Però com vas dir, la resta del vol va ser fàcil.

La Jaina va mirar cap als seus germans que s’estaven meravellant del dany que la seva nau havia resistit. La seva mare i el seu oncle van pujar a poc a poc, probablement en deferència a l'atípic ritme lent de la Mara Jade.

Els verds i il·luminats ulls de la seva tia es van trobar en els seus.

- No estic sorpresa que hagis arribat tard, veient que et vas anar abans de donar un nom a la teva nova nau. Ningú t'ha dit alguna vegada que això porta mala sort?

- Tu ja la vas nomenar -, va dir la Jaina.

La Mara va aixecar el seu excèntric front, però l'expressió a la cara suggeria que tenia una millor idea que la que passava per la ment de la noia.

- Tu em vas dir una vegada que la majoria de les naus eren batejades en honor al pilot, d'una forma o una altra.

- Vaig pensar que ho veuries d'aquesta manera -, va dir la Mara. Ella va ficar la mà a la butxaca del seu vestit de vol buscant un petit disc de metall. -Prendrà temps per aconseguir fer plaques externes d'ID, però vaig fer això per a tu durant el vol.

La Jaina va agafar el disc i el va estudiar per una llarga estona. Un disseny simple havia estat gravat en el metall: una multifacètica gemma i els símbols per a la paraula que definia com la Jaina, una pilot, pensaria sempre en ella: Cristall.

Ella li ho va agrair a la Mara amb una reverència, llavors va retrocedir cap al seu pare.

-Papa, tu que estàs molt ben assabentat, de tot. Estava preguntant-me si podria saber alguna cosa d'un cert pilot. Un tipus gran, calb, rogenc, i veu graciosa. Ell probablement es va ficar més d'una vegada en algun problema, crec a més que ell va evadir les multes una o dues vegades. I va acabar treballant per al Sindicat de Tenloss. Alguna vegada et vas creuar amb ell?

En Han Solo la va mirar cautelosament.

-Potser. Per què ho preguntes?

La Jaina va unir el seu altre braç amb el de la mare, tant pel consol del contacte com pel seu desig de posar-se com una barrera entre els dos...

-Bé, va passar així...

FI