II
La Sha'Dria alçà la mirada
cap al cel nocturn, ocult entre els rascaestrelles
de Lianna. Trobava
petits retalls de
cel entre les gegantines construccions i somreia davant de
cada nova troballa. La Sha'Dria
es va imaginar surant
entre elles, o deixant-se
portar a la superfície d'un
estany de fragant aigua de font;
en realitat, s'imaginava en qualsevol lloc que no
fos asseguda sobre compactadors
d'escombraries en un brut carreró amb la
seva pròpia fragància.
Amb
un
sospir, va donar un cop d'ull al seu enjoiat
cronòmetre. Gairebé s'havia acabat el seu
temps de descans...
-Un crèdit
pels teus pensaments...
La Sha'Dria abaixà la mirada per veure el seu cap dempeus al costat del compactador,
amb les seves cares vestidures fora de lloc entre els
munts de deixalles. No va poder evitar riure.
-Que
potser
et semblo un
embolic barat?
-En absolut.
-En Vocta es va enfilar al costat de ella-. T'importa
si et faig companyia?
Ella va
arronsar les espatlles.
-Eh, és
el teu compactador d'escombraries.
-Ho
és
-va assentir en Vocta.
-Què éstàs
fent aquí fora?
-També és
el meu carreró.
-Ho
és.
-De sobte
em vaig adonar que passava la major part del dia en aquesta oficina
i vaig tenir el terrible pensament que m'estava
convertint en el meu pare. -En Vocta va examinar
les estrelles sobre
els seus caps-. Quina nit tan bonica. És una
llàstima malgastar-la tot sol.
La Sha'Dria el va mirar de
reüll.
-Ets un
home difícil d'entendre.
-Si
us plau,
diga'm Yin.
-Com a treballadora teva, això estaria fora
de lloc.
-Estaria fora
de lloc que et neguessis.
-En Vocta la va mirar i va somriure-. I
jo estaria fora
de lloc si ho convertís
en una ordre. Fes el que vulguis.
-Habitualment ho
faig.
-No
ho
dubto -va dir en Vocta.
Va advertir la nova polsera d'arc de sant Martí trenat que ella portava al canell-.
Alguna mostra de
l'amor d'algú?
-Hmmm? -Ella
va seguir la seva mirada i va deixar anar una rialleta-.
Ah, això? No.
Sí. Més o menys... És de la Miri.
Una nena amb la
qual treballo a la Casa Santhe.
-La beneficència
de moda entre l'alta societat de Lianna...
Un orfenat, no és
així?
La Sha'Dria va assentir. Treballo
de voluntària allà dues vegades per setmana. Està bé.
-Segur
que
els nens estan encantats.
-I jo.
Només són unes poques
hores i, ja
saps -va dir, tornant-se
per mirar-lo-. Els petits gestos són els més
importants.
En Vocta la va mirar als
ulls...
-Hi
ha
una vella dita entre el meu poble. Les paraules
són mentides, les
accions són veritat.
-I
quines
mentides m'has explicat?
-Jo...
-Senyor!
L'anòmid va tancar els ulls
i va respirar profundament.
-Què passa,
Tezz?
Apuntant la
meitat del cos des de la porta
del darrere, en Tezz va bellugar emfàticament el
cap.
-Crec
que
li interessa veure
això...
La Sha'Dria va baixar de
la compactadora d'un salt.
-De tota
manera, ja havia de tornar
a la feina.
Va
passar
ràpidament al costat d'en Tezz i va desaparèixer a
l'interior.
-El
teu
instint està millorant -va dir en Vocta, assassinant
al seu assistent amb la mirada-, però encara necessitem treballar en la teva elecció del moment.
En Tezz el va conduir al
magatzem de subministraments, on
els contenidors de menjar i licors s'apilaven
fins al sostre. En Jik'Tal es trobava entre la
partida d'excedents, juntament
amb un resident liann
esprimatxat que en aquell moment estava doblegat-se sobre si mateix... principalment
a causa del fet que el jawa agafava
l'humà pels cabells.
-Forno Tanalodi.
Lladre de pacotilla, aspirant a negociant del
mercat negre, i principal
nerf negre del seu clan. Tot i que no sembla importar-los
recórrer a tu quan
necessiten aconseguir alguna cosa il·legal. Suposo que és
bonic sentir-se necessitat... -En Vocta va ajupir
el cap per mirar a
la cara del jove-. Com t'han
anat les coses,
noi?
-Què vol
dir això? Exigeixo...
La
queixa
d'en Forno es va aturar
abruptament quan en Jik'Tal va col·locar la seva vibronavalla corba a la
gola de l'humà.
-Al Jik'Tal
no li agraden els crits -va explicar-li en Vocta-. I a mi tampoc. De fet, resulta
que també detesto els éssers que parlen a
les autoritats sobre
els meus tractes privats. Particularment quan aquest discurs pot fer que jo
o els meus associats acabem en petites cel·les
humides, fredes i
infestades de riivs.
-No li
vaig dir a Byeslee ni una paraula -va quequejar el jove-. Deu haver
estat algú de la meva organització. La setmana passada, el Comandant va
arrestar tres d'ells per infraccions de classe 2.
A Vocta
no li va agradar com
sonava això.
-Però sí
que vas parlar amb una altra
persona?
-Estava aquesta
noia que preguntava per vostè -va començar a dir, reticent-. Semblava
bastant inofensiva. Molt amigable i bonica,
i em va convidar a un glop, i el següent
que recordo és que
no podia deixar
de parlar. -Les llàgrimes van inundar els
seus ulls-. Juro que vaig tractar d'aturar-me,
però vaig respondre a totes les preguntes que em va fer. Oh, va ser horrible, com
si estigués controlant la meva ment -va dir en Forno entre sanglots-.
Crec que era una Jedi
fosca o alguna cosa així...
-Dubto que
fes falta un Mestre de la Força per dominar el teu intel·lecte. La dona es va limitar a amanir la
teva beguda amb alguna classe
de sèrum de la veritat. -En Vocta va posar els ulls
en blanc-. Deixa que endevini... Una rossa
atractiva, amb un
vestit breu i una gran ampolla de porto de
Bespin.
-Això és!
Exactament! Anava a venir a dir-t'ho, ho
juro.
-Però?
-Però ella
em va mostrar un tallador làser i em va dir que no
digués res a
ningú si no volia que em tallés el...
-Prou! -En
Vocta amb prou feines podia creure
el que estava sentint-. Això és d'allò més
inquietant. Els agents
imperials de l'OIS no malgasten els seus talents en vigilància de rutina. -Va mirar amb serietat
a Tezz-. Saben això del carregament. -Els ulls
d'en Vocta van tornar
lentament fins a Tanalodi-.
No és així?
Només hi
va haver silenci.
-Tekka ne tes mekk? -va
preguntar en Jik'Tal.
-Sí, ja
he acabat amb ell. Gràcies, amic
meu.
-Ootaynee! -va exclamar el
jawa mentre es
preparava per llescar
la gola d'en Forno.
El jove humà va
deixar escapar un udol horroritzat.
En Vocta va alçar la mà.
-Tsk, Tsk.
Saps com detesto
contemplar la violència...
En Forno va semblar alleujat
per un instant.
-Teska Nu?
-va preguntar en Jik'Tal, una mica perplex.
-No, No.
És clar que pots matar-lo
-va dir en Vocta, restant-li importància a
l'assumpte amb un gest de la mà-. Però primer emporta-te'l
fora.
***
La Solette va observar pels
seus macrobinoculars com Forno Tanalodi es
trobava amb el
Creador en el carreró posterior
del Bantha Traxx, amb una
mica d'ajuda d'un jawa bastant desagradable
que semblava gaudir plenament del seu treball.
-Llàstima -va
dir en veu baixa des de la seva posició, a tres teulades de distància-. Els bons idiotes
són difícils de
trobar.
Aquesta
missió
li havia ofert dos
d'ells; bé, ara només un. Entre Forno i aquest
rebel ignorant d'en Broegan, podria haver realitzat
l'operació en pilot automàtic droide mentre
es feia les ungles.
A propòsit... la Solette es va mirar la seva recent manicura. L'ungla del
dit petit s'havia estellat.
Era molt molest. Per
50 crèdits, esperava
una cosa millor. La vella dita tenia raó. Si vols que alguna cosa es faci correctament,
amenaça de mort a qui ho ha de fer. Quan
acabés aquí, tornaria
al saló de bellesa i tindria una llarga
i significativa xerrada amb aquesta manicurista descerebrada. Una conversa
que amb tota probabilitat inclouria algun
equip causant de dolor. El
fet de pensar-hi li va tornar el
somriure al seu rostre.
La Solette va guardar els
macrobinoculars en el seu petit sarró de replicuir
i va activar el seu comunicador segur.
-Control, estàs aquí?
***
A
la seva oficina,
en Vocta es va inclinar sobre el seu monitor esperant un to de confirmació del
relé de comunicacions. Quan
el va rebre, l'anòmid va prémer un petit botó.
Un
missatge
va aparèixer a la pantalla i va parlar suaument al sensible micròfon que
alterava digitalment la seva veu.
-Aquí Control.
Informe d'estat...
***
-Per una
banda, tenim a aquest bufó d'en Broegan,
d'Operacions Especials de l'Aliança. D'altra banda,
hi ha l'adorable Solette, paladí de l'Imperi. Situat
al bell mig està el nostre pertinaç comandant Byeslee
i la Guàrdia Militar de Lianna. I ara descobreixo que aquesta insípida mena de reptiloide
d'en Na-Grujha és
aquí, a Lianna, molt probablement disposat
a jugar-me-la quan arribi el carregament. -En Vocta va sospirar pesadament, aixecant la vista de la
tauleta de dades-. Això és una mica més complicat del que pensava
originalment.
-Podria cancel·lar
la festa -va suggerir voluntariosament en Tezz.
-I perdre
tots aquests crèdits en potència, per no parlar
del prestigi? No és una opció.
-No és
això millor que perdre
el carregament, o els diners
d'en Na-Grujha? -En
Tezz va començar a comptar amb
els dits-. O la seva llibertat, o la seva vida, o...
-Prou.
-Suposo
que
podria limitar-se a matar-los a tots...
-Després d'un incòmodament
llarg silenci per
part d'en Vocta,
en Tezz es va afanyar a afegir-: Per descomptat,
només feia broma.
En Vocta alçà una cella.
En Tezz sospirà.
-Potser
és
més encertat acomodar-se
a les circumstàncies,
senyor.
-Mai m'acomodo
si puc evitar-ho
-va dir en Vocta-. Prefereixo manipular.
-Donades les
circumstàncies, aquest enfocament serà...
difícil.
-Difícil no
és equivalent a impossible.
Hi ha nivells de
dificultat, saps?
-En serio?
I en quin nivell estaria
treure una Estrella de la Mort de la...?
-De fet
-el va interrompre en Vocta, favorablement impressionat-, això em dóna una idea interessant.
***
La
nit
de la gala benèfica, el Bantha Traxx estava tancat a tothom excepte
a les personalitats
VIP. Mossos d'aparcament
impecablement vestits esperaven els convidats a la porta davantera, preparats
per comprovar les invitacions i aparcar cares
barredores.
L'interior del
club estava decorat amb gust, encara que no
era difícil per a qualsevol ésser
adonar-se que s'estava a punt de celebrar una festa. El sòl estava cobert
d'hidroglobus i els globus
gravitatoris s'apinyaven al sostre. Lumalàmpades de múltiples colors brillaven
a cada cantonada. Holobanderoles penjaven dels aplics
del sostre, canviant de color en funció de la il·luminació. Les estacions de refrigeris estaven ateses pels
seus millors cambrers, vestits adequadament per
a l'ocasió. La Sha'Dria tenia un
aspecte resplendent amb un vestit de brilloseda
blau clar i el seu cabell trenat amb liles
estel·lars porpres i blanques.
En Vocta es va ajustar el
coll del seu esmòquing l'dau confeccionat a
mida, col·locant en el seu lloc
la mitja capa de
replicuir a joc. Va
llançar una altra mirada a
la Sha'Dria, qui en aquesta ocasió es va adonar
i li va fer
l'ullet donant-li ànims.
En Tezz ajudava al seu cap,
lligant-li el cordó de la capa amb un nus
de tres llaços.
En Vocta li ho va agrair amb
un gest de cap, i
va prendre una glopada d'aire per calmar-se.
-Ja saps
què fer quan arribi
el carregament.
-Com el
meu propi nom, senyor.
-Excel·lent.
L'anòmid li va donar un
copet a l'espatlla i se'n va anar
a realitzar els últims preparatius.
En
passar
al costat de l'Oasi, la Sha'Dria
li va dir amb un
somriure:
-Un crèdit
pels teus pensaments.
En Vocta la va mirar amb
ull escrutador.
-Només pensava
en com d'extraordinàriament bella que estàs aquesta nit... No crec que mai hagi vist una dona
que tingués tan bon aspecte com per posar-me en evidència.
La Sha'Dria es va posar vermella, o almenys la seva màscara ho va fer.
-Però tu
t'acostes prou, estimada -va dir l'anòmid amb un gest de complicitat, i després
va desaparèixer pel passadís.
Amb la
boca oberta per la sorpresa,
la Sha'Dria va recuperar de seguida les bones formes i va riure entre dents
per a si mateixa.
La
gent
havia anat entrant
constantment durant l'última hora i el club bullia
amb parroquians exquisidament
vestits. Els rostres
més famosos de Lianna es podien veure entre la
multitud, rient, fent broma,
i bevent...
Les coses que
l'alta societat millor sabia fer. Tots estaven
presents: Terri Karl,
Phillip Santhe, Sian
Tirc, Kashan Santhe,
Jerris Santhe, Turen
Makee, i, per
descomptat, Lady Valls
Santhe.
En Vocta donava voltes
entre ells submisament, interpretant al perfecte amfitrió, fent compliments
a les dames
i xerrant de
foteses amb els cavallers. Un «Estimada,
ets tota una visió»
per aquí, un "Aquests Bandits Corellians encara
no poden donar per guanyat el campionat de
pilota zonal» per allà. Es dedicava personalment
a omplir les
copes, oferia consells
d'inversió als quals mostraven
curiositat per Vec-Tech, i intercanviava xafarderies
amb la flor i nata
del safareig de Lianna.
L'animat anòmid
va acabar de servir el que quedava en el seu decantador
de brandi a la Copa d'en Turan Makee i
es va dirigir a la cuina a per una altra ampolla. A mig camí, la seva atenció va ser atreta per un vestit
carmesí especialment fi que se cenyia
a l'esvelt cos d'una
atractiva dona rossa... la Solette.
Sense
mirar
massa per on anava,
en Vocta va xocar accidentalment amb un
jove perfectament vestit per a una vetllada d'aquesta
categoria, d'haver tingut lloc dos anys abans.
En Broegan murmurà unes disculpes i
precipitadament va tractar de barrejar-se, sense
èxit, entre la gent.
En Vocta respirà profundament
i va mirar el seu cronòmetre.
-Esperant
a
algú? O potser
alguna cosa...? -va preguntar
una veu familiar.
L'anòmid va mirar al Comandant
Byeslee, resplendent amb el seu uniforme militar de gala complet, ple de
cilindres de rang, xarreteres
de cordons, i suficients medalles com per
obtenir un droide astromecànic
si les refonies.
En
silenci,
en Vocta va començar a examinar minuciosament l'uniforme del comandant.
-Puc ajudar-lo? -va
preguntar en Byeslee, retrocedint
amb una sorollosa dringadissa d'honors atorgats.
-Només buscava
el dispositiu antigravetat.
-Què?
-Bé, amb
totes aquestes medalles vaig suposar que deu tenir-ne
un d'ocult en algun lloc -va dir en Vocta-, o,
altrament, sens dubte el pes li faria
inclinar-se.
Alguns convidats
que es trobaven drets a prop van ocultar
les seves rialletes rere dels seus tovallons. No obstant això, abans que en Byeslee pogués respondre-li,
vermell de ràbia, va sonar un suau
timbre marí Mon
Calamari; era l'anunci que
s'havia de servir les postres.
En Tezz va aparèixer per les
portes de cuina conduint
un petit trineu repulsoelevador ocupat per
cinc caixes obertes que contenien pastissos, pastissets,
galetes, i dolços
gelats. Murmuris d'apreciació
van recórrer la multitud mentre el dolç festí
es col·locava en les
taules.
-Només cinc
caixes? -va preguntar en Byeslee
amb una ganyota sarcàstica-.
Vaig creure que n'havia encarregat
deu. De fet,
havia apostat per
això.
-Disculpi? -va
preguntar en Vocta amb innocència.
En Tezz es va afanyar a
tornar a la cuina,
però es va trobar obligat a tornar de nou a la sala
principal, a punta de blàster. La multitud, envoltant les taules de postres,
es va aturar sorpresa veient sortir de la cuina a
un parell de Guàrdies Militars de Lianna armats
amb pistoles blàster,
escortant a fora a Tezz i als cambrers.
Immediatament darrere seu anava una altra parella
de guàrdies que portava un segon trineu ocupat
amb cinc caixes tancades
més. Semblaven idèntiques
a les anteriors, amb l'etiqueta «FRÀGIL
- MANIPULAR AMB
CURA - PASTISSOS».
-Mira això.
Vaja, aquí estan... -En Byeslee va avançar
lentament cap a elles-. Em pregunto què hi
haurà dins.
-Jo creia
que un Comandant de la Guàrdia
sabria llegir -va
dir en Vocta inexpressivament.
-Per què
no les obrim?
-No crec
que sigui el moment -va dir en Vocta, assenyalant
les taules-. Encara
en queda molt, veu?
Ara, la
multitud mostrava curiositat,
prement-se per apropar-se
i tenir millor vista.
-Insisteixo. -En
Byeslee va fer un gest als
guàrdies que envoltaven les caixes. Van
enfundar les seves armes i
un dels homes va alçar una clau de palanca...
El gemec
d'un tret blàster va fer que tothom quedés
en silenci. El tret va colpejar al sostre, llançant
espurnes per tot
arreu.
En Broegan apuntà als guàrdies
amb el seu blàster pesat fumejant.
-Que ningú
es mogui. Anem a portar-nos
aquestes caixes.
-Tu i
quin exèrcit? -va preguntar en
Byeslee amb desdeny.
Cinc convidats
van extreure immediatament les seves pròpies armes,
cobrint la resta dels
guàrdies. Finalment, l'equip d'Operacions Especials de
l'Aliança es donava a conèixer.
Aparentment, això
era just el que la Solette
estava esperant...
Va sortir de la multitud darrere d'en Broegan,
pressionant el seu atordidor iònic contra
la seva templa.
-Bon consell
-va dir ella-. Suggereixo
que tu també el segueixis.
Quan
els
rebels van tornar les seves armes cap a la
dona que retenia el seu líder,
una esquadra de soldats d'assalt imperials va
sortir en formació del magatzem,
brandant les seves carrabines blàster i
prenent posicions al voltant de
la sala.
En Vocta xiuxiuejà a
Tezz, que s'havia acostat lentament fins a ell.
-Assegura't que
no responem a això.
Rebels i
imperials es van apuntar entre si...
La Solette es va dirigir a la multitud.
-Aquest establiment
es troba ara en
quarantena i vaig a confiscar aquestes caixes
sota l'autoritat de l'Imperi. Si romanen en els seus llocs,
ningú sortirà ferit
de forma innecessària.
-Estic completament
d'acord -va dir el Comandant
Byeslee mentre mitja
dotzena més dels
seus guàrdies militars irrompien al club i
tancaven totes les
sortides disponibles. Cadascun
d'ells sostenia un rifle blàster pesat i en
aquell moment apuntaven amb ells tant als
agents de l'Aliança com als imperials, que
al seu torn van tornar les seves
mires als guàrdies lianns nouvinguts que
els apuntaven.
En Byeslee va continuar parlant.
-Queden tots
arrestats per greu violació de l'Ordenança de Lianna nombre 316.640,
que prohibeix la possessió no autoritzada de qualsevol classe d'arma. -va
apuntar la seva pròpia pistola blàster cap
a Vocta, assenyalant les caixes del segon
trineu repulsoelevador-. I a vostè se l'acusa
d'importar detonadors termals al planeta.
-convertit en el centre d'atenció, el Comandant va alçar la veu encara
més i gesticulà
teatralment per delit
de la multitud-. I
no són precisament unes armes de
destrucció massiva qualsevol.
Unitats personalitzades construïdes per Luu-Mah «Termal» Mah-Luu amb suficient
baradi com per
crear cràters de 100 metres de radi. Aquests detonadors inusualment potents
tenen un valor al
carrer de 10.000 crèdits cadascun. Amb cinc
caixes que contenen 50 detonadors cadascuna, el
total d'aquest contraban puja a 250.000 crèdits.
-En Aquest moment va fer una pausa per permetre
que la multitud emetés un xiulet de sorpresa incredulitat-.
Que és exactament
la quantitat que en Yin Vocta anava a embutxacar-se
un cop vengués aquestes
terribles armes al senyor del crim da'lor
ipharià, Itahn Na-Grujha.
Era un
moment realment teatral;
En Byeslee estava pràcticament radiant. I llavors els
esdeveniments es van tornar encara més emocionants
quan una petita explosió va sacsejar el club. La
depressió a terra al centre
de la sala que servia com a pista de ball del Traxx va desaparèixer de
sobte entre un formidable núvol de fum. Es va
obrir un gran forat i quatre éssers es van alçar des del túnel de clavegueram que corria sota el club. Les
figures ombrívoles van grimpar a la sala sota la cobertura de
la boirina artificial.
Quan
el
fum es va aclarir,
era difícil saber qui estava més sorprès, si
els assistents a la festa o els que l'estaven aigualint.
L'Itahn Na-Grujha
estava dempeus enmig del caos, sostenint un parell de
pistoles blàster i agitant les punxes de
la seva cua de forma amenaçant. El senyor del
crim estava flanquejat per tres mercenaris gamorreans
armats amb grans
vibrodestrals. Òbviament, la intenció d'en Na-Grujha
era crear por en
una multitud dòcil. Per desgràcia,
era impossible que imaginés que gran part
d'aquesta multitud estaria fortament armada.
-Molt bé,
nerfs, mantingueu la calma! Només volem
les caix...
Per molt
ignorant de la situació que pogués estar en Na-Grujha,
immediatament va ser conscient de la
mateixa... Quan
l'armament d'una quarta part dels presents
es va tornar en la seva direcció.
Per
no ser
menys, va apuntar amb les seves pròpies
armes.
-Et mataré
per això, Vocta!
L'anòmid va quedar immediatament
envoltat per vuit agents jawa de túniques
negres als quals
ningú havia vist ni sentit
en tota la nit, i que van aparèixer de sobte de les ombres circumdants. Cada un d'ells
portava una pistola atordidora en una de les petites mans. En Vocta
va haver d'ajupir-se una mica per quedar totalment protegit.
En Na-Grujha va deixar
anar una riallada al veure-ho.
Llavors
els
jawes van ocupar les
seves mans lliures traient
mini-granades de
l'interior de les amples mànigues
de les seves túniques.
El
riure
del da'lor ipharià
es va encallar en la seva gola quan en Jik'Tal
va aterrar a l'esquena d'en Na-Grujha. El
jawa va aferrar la
cresta espinal del senyor del
crim amb una petita mà i amb l'altra va
col·locar una vibrofulla dentada
a la seva gola.
En Vocta va tornar a incorporar-se
i es va aclarir sonorament
la gola.
-Dames i
cavallers. Estic segur
que podem arribar a una solució justa i equitativa... Preferiblement
una en la qual el meu bar no quedi irreconeixiblement
danyat i ningú
es trobi prematurament
amb el seu creador.
-I
com
proposa que passi aquest miracle? -es
va mofar en Byeslee.
-Perquè ha
de ser així. O si no... -En Vocta
va extreure un petit dispositiu de mà-. Tothom
morirà.
-Què estàs
remugant, anòmid? -va dir en Na-Grujha
xiuxiuejant mentre mostrava els seus ullals, encara que amb extrema cura
de no moure massa
el coll.
-Això és
un dispositiu de SEE, un petit acrònim que significa «Sistema d'Evacuació d'Emergència». Per usar-se quan les
coses vagin de
mal en pitjor, i per descomptat
crec que ens hem
trobat amb una situació
que compleix els requisits.
Si premo aquest petit botó d'aquí -va dir
en Vocta, mostrant la multitud allò al que
es referia-, cada
porta i finestra del club es segellarà immediatament
amb quatre polzades de transpariacer. Instants després, un centenar de
petits conductes alliberaran
gas chemtrox al
club, matant en qüestió de segons a tots els
que es vegin exposats. Els vapors són letals al cent per cent.
-I
com
galàxies permet això
escapar a ningú? -va
preguntar en Byeslee.
-No ho ha
entès. El SEE
és per a mi i
només per mi.
-Els ulls d'en
Vocta van brillar rere la màscara vocalitzadora-.
El chemtrox no
t'afecta si no el
respires...
-No et
lliuraràs d'aquesta -va dir el Comandant.
-No he
fet res dolent.
-Llavors deixa'm
obrir aquestes caixes i deixem que els
bons ciutadans de Lianna decideixin això
per si mateixos.
-Endavant.
-Bon intent,
Vocta. -En Byeslee va tornar a dirigir-se a la multitud-. Com tots
vostès potser sàpiguen,
o no, el baradi és
altament inestable.
-I si
hi ha algun expert en
inestabilitat... -va murmurar en
Vocta, prou alt
perquè tothom pogués escoltar-lo.
En Byeslee l'ignorà a ell i
a les rialletes que van seguir.
-Si pateixen
sacsejades innecessàries o s'exposen a la calor
excessiva, els detonadors podrien explotar. Per això
he portat aquesta thalivita
incendiària. -va mantenir en alt un gruixut bloc
de matèria blanca-groguenca
amb un interruptor detonador incrustat al
mig-. Una explosió relativament menor alliberarà
a l'aire circumdant partícules de thaliv, que
es combinaran amb
el baradi i
el deixarà inert per
un breu espai de temps. -El Comandant
va oferir a Vocta la seva millor mirada triomfal-. Com sempre, la meva
ment va un pas per
davant de la de tots els altres. -Fixà el dispositiu en una de les caixes
i després es va afanyar a retrocedir uns passos,
observant el compte enrere amb alegria mal dissimulada-. A vegades
em meravello fins i tot a mi mateix.
La
multitud
va retrocedir una mica, i molts dels convidats
es van cobrir els apèndixs auditius.
El
somriure
victoriós d'en Byeslee
es va eixamplar quan una petita explosió va sacsejar el trineu repulsoelevador. Una cortina de
farciment de xocolata va esclatar
a la zona de l'explosió. Fragments de caramel, galeta,
i algunes gotes
de dolç van ploure per la sala. Un grumoll
de grans dimensions de nata gelada va volar pels
aires i va aterrar directament
a la cara del Comandant amb sorprenent precisió.
Els membres
de la Guàrdia van tractar d'ajudar-lo obrint la
resta de les caixes, encara que l'únic article il·legal que van descobrir va ser una quantitat relativament
immoral de natilla
cremosa.
En Vocta va parpellejar.
-Deixaré que
la ironia parli per
si mateixa. -va sostenir en alt el SEE. I
ara, tornem a la
nostra destrucció en massa.
O més aviat, a la nostra no-destrucció, amb una mica de sort. -L'anòmid es
va tornar cap a Broegan-. Vostè i els seus homes, siguin els que siguin,
se n'aniran els primers. Que tinguin un bon dia,
no tornin, i
espero un xec voluminós pels danys del sostre.
No
li va fer
falta repetir-ho dues vegades. En
Broegan i els seus companys rebels van marxar ràpidament.
El
comandant
es va acabar de netejar el gelat de la cara.
-Això és
intolerable -udolà.
-A
veure.
A quina de les seves ofenses s'està referint
ara, Comandant? Difamació,
amenaces, detenció amb falsos càrrecs, destrucció voluntària
de béns privats...
Cal que segueixi?
En Byeslee tancar la boca.
En
Vocta
es va tornar cap a la Solette.
-Quant a
la nostra adorable agent de l'OIS... Ho sento, espero no
acabar d'espatllar la seva
tapadora... Crec que
ja no hi ha en joc
cap interès imperial. Així que hauria de deixar d'entrar il·legalment a la meva propietat.
Furiosa, va donar mitja volta sobre els seus talons d'agulla i
va marxar precipitadament. En Vocta es va inclinar sobre
Tezz.
-Odio veure
que se'n vagi, però gaudeixo observant-la com
se'n va. -En veu
més alta, va
afegir-: No s'oblidi els seus
soldadets de joguina.
La Solette va fer un gest
per sobre de la seva espatlla nua. Els
soldats van donar mitja volta i van sortir
desfilant en fila de a un per la porta principal.
-El
que
no deixa res a
fer per la distingida Guàrdia Militar de Lianna
-va dir en Vocta-, llevat detenir al famós senyor del crim Itahn
Na-Grujha...
-Què?
-I ja
que segueix sent buscat en uns 20
sistemes estel·lars, qualsevol que l'arresti -va dir l'anòmid girant-se cap a Byeslee-, sens dubte apareixerà
com un heroi a
totes les xarxes
de notícies galàctiques.
L'ànim del
Comandant es va aixecar una mica.
-No em
sorprendria en absolut que es concedís una medalla
-va afegir voluntariosament en Vocta.
Els llavis
d'en Byeslee van tremolar,
però va aconseguir no somriure. Extraient del seu cinturó un parell de manilles magnètiques, va arrestar personalment a Na-Grujha,
després que en Jik'Tal acceptés a contracor baixar de
l'esquena del senyor del crim.
La resta de la Guàrdia va escortar fora del club als
tres còmplices gamorreans del senyor del crim. En Byeslee va seguir als
seus homes, portant com a
presoner al furiós da'lor ipharià.
-No és
res personal, Itahn -li va xiuxiuejar en Vocta a Na-Grujha quan van passar al costat de ell-. Només negocis.
En Na-Grujha va respondre
a Vocta entre
xiuxiuejos, escopint un llarg reguitzell de grolleres
malediccions da'lor ipharianes que, per
sort, ningú va poder entendre.
Això va
deixar sol a Vocta amb els seus
sorpresos convidats. L'anòmid respirà profundament
i es va tornar per
mirar-los.
El
clar
so d'algú aplaudint
va ressonar per la
silenciosa sala. Confós,
en Vocta va tractar de veure qui estava fent
aquest so. La Sha'Dria estava abocada a la
seva estació de refrigeris, aplaudint
sonorament. Aviat es van unir alguns més,
i després més i més, i encara hi va haver fins i tot alguns xiulets i aclamacions,
fins que tota la
multitud va oferir a l'anòmid una
eixordadora ovació.
-Si alguna
cosa sap fer en Yin, és com muntar un bon espectacle.
-Lady Valls va
sortir de la massa d'éssers
i va posar amb aprovació
la seva mà sobre el
braç d'en Vocta-. No puc esperar a veure què ens té
planejat per a l'any que ve.
Per
primera
vegada a la vida, l'anòmid s'havia quedat totalment
sense paraules.
En Tezz ràpidament es va
avançar per sortir en auxili
del seu cap.
-El Cap
està una mica atabalat per la seva amable aprovació, però crec que el que
està tractant de dir és gràcies a tots vosaltres
per venir. Ens agrada
que els hi hagi agradat l'espectacle, i, si us plau, gaudeixin de la resta de
la vetllada aquí al Bantha
Traxx.
En Vocta va assentir amb
entusiasme.
Mentre
la
gent es dispersava,
en Tezz es va acostar al seu cap i va creure
escoltar un clar sospir
d'alleujament escapant de la màscara d'en Vocta.
-Tinc
curiositat
-va dir en Tezz en
veu baixa-. Exactament,
com pot ser que la meva menció de l'Estrella de la Mort hagi donat peu a aquest
pla?
L'anòmid per fi va recuperar
la seva veu.
-Molt simple.
Tots dos esforços tenien una probabilitat d'èxit d'un entre un milió...
-No
obstant,
encara hi ha algunes coses que no comprenc.
-Com quines,
Tezz?
-Per
què
l'Aliança enviaria a un bufó com Broegan a una missió
tan important?
-Potser era
alguna mena de gundark
expiatori.
En Tezz estava atordit.
-Tal vegada
per desviar l'atenció d'un agent que ja era al
terreny...?
En Vocta va arronsar les espatlles, abastant el club amb una
mirada prolongada que es va
aturar potser massa temps sobre la Sha'Dria.
-Tot és
possible. -Retornà la seva atenció a
Tezz-. Alguna altra
pregunta?
-Pel Fosc
cor dels Sith, com
va aconseguir amagar els 250 detonadors autèntics?
-Ho
descobriràs
demà -es va
limitar a dir en Vocta, i després, sempre el perfecte
amfitrió, va tornar a la seva festa.
***
La Sha'Dria va acabar de llegir
a la Miri «El Petit Bantha», per la qual
havia de ser ja la mil·lèsima vegada. La
petita nena mai es cansava d'escoltar
aquest conte. Encara
era bastant aviat aquell matí,
i la sala de temps familiar de la Casa Santhe
estava relativament tranquil·la. La majoria
dels nens estaven adormits al pis de dalt,
somiant amb tenir
pares de veritat que cuidessin d'ells, els hi expliquessin històries i
els hi compressin regals.
La Miri i la Sha'Dria
eren les úniques
que estaven al pis de sota, i per tant les úniques que van
escoltar el feble timbre de la porta. Es van mirar entre elles i la petita va córrer a respondre, obrint
la porta abans que la Sha'Dria pogués reaccionar.
Allà,
al
llindar, es trobava
un petit bantha de peluix amb un gran
llaç vermell al voltant del coll. Del llaç penjava
una etiqueta en la qual podia llegir-se «PER A LA MIRI».
La nena ja l'estava
abraçant amb totes les seves forces, amb els ulls il·luminats com
lumalàmpades a plena potència. Feia molt de
temps que la Sha'Dria no veia
tan feliç la Miri.
Una
altra
etiqueta va sortir de l'interior de la bèstia i va caure surant fins
a terra. La Sha'Dria es va
inclinar per recollir-la i
va poder llegir: «ELS
MEUS GERMANS I GERMANES SÓN PER A TOTS
ELS ALTRES.» Amb
precaució, va fer un pas cap a l'exterior i va veure un enorme munt de banthes
de peluix a l'exterior de la Casa Santhe.
249, per
ser exactes.
La Sha'Dria va agafar un bantha
de peluix de la pila i va comprovar el seu interior, que
estava lleugerament dilatat com si recentment s'hagués
ficat dins alguna
cosa pesada i rodona. Tenia el pressentiment que la resta dels ninots
patirien la mateixa condició inusual.
La Sha'Dria va bellugar el cap sorpresa, i no va poder
evitar esbossar un somriure
mentre tornava a
l'interior per despertar els
altres nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada