La Nova Rebel•lió (XXVII)

Anterior

Vint-i-set

*

En Luke es va envoltar el cap amb els braços mentre volava pels aires. Fragments de metall flamejant plovien pertot arreu al seu voltant. Acabava d'aconseguir obrir la cabina de l'ala-X quan la nau va esclatar. Si hagués estat dins d'ella, probablement s'hauria trencat el coll xocant amb el vidre blindat.

La seva caiguda semblava no anar a acabar mai. La pell li cremava allà on els fragments de metall embolicats en flames havien xocat amb ella. En Luke no podia controlar la seva caiguda. No hi havia cap lloc tou en el qual aterrar. Es va preparar per suportar l'impacte usant tota la seva capacitat de recórrer a la Força, però alguna cosa estava interferint els seus poders. Tenia la sensació d'estar embolicat en cotó.

I llavors per fi va arribar a terra, amb les cames per davant..., i va sentir el terrible espetec dels ossos del seu turmell esquerre. En Luke va rodar sobre si mateix i va sentir la mossegada del paviment a l'esquena i els braços. Va seguir rodant fins que va xocar amb un edifici i es va quedar immòbil durant un moment, tan atordit i commocionat que no podia respirar.

La secció principal de l'ala-X havia caigut bastant a prop d'ell. Més parts van ploure al seu voltant, i raigs d'espurnes van saltar pels aires. Les cortines de l'edifici que s'alçava darrere d'ell van començar a cremar. Un núvol de fum va brollar de les parets de maó i les va ennegrir. Més fragments flamejants l'ala-X havien quedat dispersos al llarg de tot el carrer de gres.

El fum estava impregnat per una olor acre. La suor va començar a regalimar per la cara d’en Luke. Li feia mal tot el cos, i seguia tenint grans dificultats per respirar. Les espurnes ballotejaven al seu voltant. En Luke va tornar la mirada cap a elles, va veure trossets de roba entre les flames i va remugar una maledicció.

Tota la part de darrere del seu vestit de vol estava cremant.

Es va afanyar a enganxar l'esquena a terra i va intentar apagar les flames rodant d'un costat a un altre mentre obria els tancaments. Li tremolaven les mans, i no es podia moure prou de pressa. La calor que li llepava l'esquena estava acompanyada per un dolor sorprenentment intens. Els dits d’en Luke van seguir lluitant, lluitant, lluitant, i per fi va aconseguir llevar-se el vestit. Se’l va baixar fins a la cintura i després es va retorçar i va començar a colpejar la roba en flames amb la seva mà dreta artificial.

Les flames es van apagar.

En Luke va tancar els ulls.

Havia estat a punt de morir.

L’espurneig dels petits incendis que cremaven al seu voltant el va mantenir alerta. Un sord retrunyir va ressonar a la llunyania quan una secció de l'ala-X es va ensorrar.

Ningú havia vingut a contemplar l'explosió. Ningú havia vingut a apagar el foc.

Ningú havia vingut a ajudar-lo.

Això volia dir que les seves lectures no estaven equivocades. Pydyr es trobava pràcticament buit.

En Luke va obrir els ulls i va intentar avaluar els danys. El seu turmell esquerre estava trencat i s'havia inflat fins arribar al doble de la seva mida. Després de la terrible experiència que havia viscut a bord de l'Ull d’en Palpatine, la seva cama esquerra havia quedat debilitada i s'havia tornat bastant vulnerable als excessos de pressió. També sentia dolor al genoll, però li va semblar que només es tractava d'una lesió simpàtica.

Estava ple de morats. Tenia tants que no podia comptar-los, i ni tan sols es podia permetre el luxe de sentir-los. En Luke no volia ni pensar en la possibilitat que hi hagués patit ferides internes. La seva mà esquerra estava lleugerament cremada, devia haver tocat les flames amb ella, i l'esquena li feia mal tant com si estigués en carn viva. També tenia set, la qual cosa era un mal senyal.

Però encara que la població de Pydyr hagués desaparegut, els seus edificis seguien allà. En Luke probablement podria trobar aigua.

I potser també podria trobar una mica d'ungüent contra les cremades o alguna cosa que alleugés el dolor de la seva esquena i la seva mà.

Seguia estant sol. Les flames cremaven sota l'estranya llum, i les espurnes s'arremolinaven per formar eixams com si fossin insectes diminuts. Havia d’allunyar-se d'allà. Les flames s'estaven estenent, i ja s'havien comunicat a l'edifici contra el qual havia xocat.

Aquella solitud estava començant a resultar inquietant. Es va dur la mà al costat a la recerca de la seva espasa de llum i la va trobar, una mica reescalfada però intacta.

La pell artificial de la seva mà dreta s'havia consumit, i la seva desaparició havia deixat al descobert els mecanismes interns. En Luke va tensar la mà i es va recolzar en els artells mentre s'aixecava. La força mecànica del seu braç li ajudaria de moment. Necessitaria alguna mena de crossa, però podia coixejar fins que tingués temps de buscar algun objecte que pogués complir aquesta funció.

Es va recolzar a l'edifici més proper i es va anar allunyant de les flames en un lent coixejar. Cada vegada estava més assedegat. En Luke es va obligar a no prestar atenció a la set..., o almenys ho va intentar.

El que no hi hagués absolutament ningú li havia afectat encara més que la caiguda. En Luke va suposar que una part del seu atordiment es deuria a la commoció, però així i tot aquell lloc estava impregnat per una indefinible qualitat fantasmagòrica que només havia percebut unes quantes vegades amb anterioritat. Aquell carrer havia estat traçat per albergar vida. Aquells edificis havien estat construïts per acollir famílies i contenir rialles, converses i calor. El carrer hauria hagut d'estar ple de veus, venedors i gent que anava d'un costat a un altre. En Luke hagués hagut d'estar olorant les aromes de plats alienígenes, perfums estranys i, fins i tot, tota una gamma d'escombraries totalment nova per a ell.

Però l'única olor que podia percebre era el del fum que brollava de les restes de la seva ala-X, i els únics sons que arribaven fins les orelles eren els cruixits de les flames i el xiuxiueig entretallat de la seva respiració.

Es va ficar per una arcada i es va recolzar a la columna. També havia estat construïda amb maons de fang cuit i adornada amb aquelles pedres minúscules. En Luke va recolzar el front en elles. Puntets lluminosos ballotejaven davant dels seus ulls. No sabia quins eren els tractaments mèdics adequats per a les cremades. En el passat sempre havia pogut disposar de l’R2 perquè li proporcionés informació, i sempre havia comptat amb l'equip mèdic d'emergència o, en els planetes habitats, amb tot un contingent de personal mèdic.

Allà no tenia ningú.

Excepte a si mateix.

Fins i tot a bord de l’Ull d’en Palpatine havia tingut la Callista.

En Luke va expulsar de la seva ment qualsevol pensament relacionat amb ella. No es podia permetre pensar en la Callista..., i especialment no en aquell moment.

Va contenir la respiració i va entrar a l'edifici. El fum encara no havia arribat fins allà, i l'única olor acre procedia de les seves robes.

En Luke es va trobar en una entrada recoberta de rajoles marrons adornades amb complexes talles. Els murs estaven plens de frescos, i en la majoria d'ells es veien criatures humanoides amb rostres ovalats i ulls en forma d'ametlla, llargs braços ondulants i petites boques que no semblaven somriure. Però totes les seves postures i expressions irradiaven alegria. El vestíbul contenia unes quantes cadires de fusta. Les cadires estaven plenes de pols.

En un cilindre col·locat al costat de la porta hi havia uns quants bastons de passeig. En Luke en va agafar un i es va recolzar en ell, agraint el fet de poder deixar de sostenir una part del seu pes.

Havia de trobar alguna font d'aigua. Estava començant a marejar-se, i sentia un dolorós palpitar a l'esquena. Va girar una cantonada, movent-se cautelosament sobre les llargues catifes vermelles que cobrien el sòl. De no ser per la pols, la casa hauria tingut un aspecte impecable. Així i tot, semblava un lloc habitat i ben cuidat.

Què havia estat d'aquelles criatures?

En Luke va creuar dues arcades més i un parell d'habitacions exquisidament adornades abans de descobrir una cuina. S'assemblava a les cuines que havia vist a les cases dels rics de Coruscant. Moderns sistemes domèstics relluïen a les parets. Els dials, teclats i interruptors havien substituït les tosques unitats de cuina que en Luke feia servir a Yavin IV. Totes les paelles i olles d'aquella cuina tenien un propòsit merament decoratiu. Però hi havia un reciclador d'aigua i una marmita de purificació al costat de la plataforma per cuinar. En Luke va anar trontollant cap a ells, va agafar un bol de porcellana i va connectar el reciclador.

L'aparell va emetre un gemec i després va cobrar vida amb un suau brunzit. Un instant després en Luke ja disposava d'aigua fresca i cristal·lina.

La va beure a corre-cuita. Es va acabar el bol, i després el va tornar a omplir i el va omplir de nou quan se’l va haver acabat per segona vegada. Mai havia begut una cosa tan deliciosa. El mareig s'estava esvaint, i ja podia pensar amb més claredat. En Luke va examinar el teclat. Si era com els de Coruscant, no contindria únicament informació relacionada amb la cuina i podria dir-li quines provisions hi havia a la casa i proporcionar-li una història de la família i una breu història de Pydyr. També li donaria accés a resums de les últimes notícies i a tot el que necessités saber.

En Luke es va recolzar a la plataforma de cuinar i va utilitzar la seva mà dreta per activar el teclat. El seu dit havia quedat reduït a un cilindre metàl·lic del qual penjaven uns quants fragments calcinats de pell sintètica. En Luke esperava que el teclat no fos del tipus que s'activava mitjançant les empremtes dactilars o l'examen de la retina.

La pantalla va cobrar vida.

NO FIGURES EN ELS NOSTRES ARXIUS, DESCONEGUT.

En Luke va començar a teclejar.

ACABO D'ARRIBAR. ELS VOSTRES PROPIETARIS HAN DESAPAREGUT.

HO SABEM. TOT HA ESTAT MOLT SILENCIÓS. PERÒ HEM REBUT INSTRUCCIONS DE NO PROPORCIONAR INFORMACIÓ ALS DESCONEGUTS EXCEPTE EN EL CAS QUE ES PRODUÍS UNA EMERGÈNCIA.

AIXÒ ÉS UNA EMERGÈNCIA, va teclejar en Luke. ESTIC FERIT, I POTSER M’ESTIC MORINT. NECESSITO ATENCIÓ MÈDICA. DISPOSES DE ALGUN EQUIP MÈDIC?

COMPTEM AMB UN ANDROIDE MÈDIC.

En Luke es va sorprendre. No havia vist cap androide.

ELS ANDROIDES TAMBÉ SEMBLEN HAVER DESAPAREGUT, va teclejar. DISPOSEU D'INFORMACIÓ MÈDICA EN ELS VOSTRES BANCS DE DADES?

PER DESCOMPTAT, DESCONEGUT. I TAMBÉ HI HA UN EQUIP DE PRIMERS AUXILIS EN UN COMPARTIMENT SOBRE DEL TECLAT QUE ESTÀS UTILITZANT.

En Luke va buscar l'equip de primers auxilis, el va trobar i va agafar la crema anticremades. Li hauria encantat poder disposar d'un androide, però sabia que hauria de ser el seu propi metge. Es va netejar les cremades, torçant el gest mentre ho feia, i després va aplicar la crema i un embenat. Quan va haver acabat, es va encanyar el turmell.

Després va alçar la mirada cap a la pantalla i va veure que li estava mostrant un nou missatge.

PER FAVOR, DESCONEGUT... DIGUES-NOS ON HAN ANAT ELS NOSTRES AMOS.

EL PLANETA ESTÀ BUIT, va teclejar en Luke després de moure el cap.

La pantalla es va desconnectar a si mateixa amb un feble gemec, i durant un moment en Luke va tenir la sensació que tornava a estar al costat de l’R2. L’R2 hauria mostrat una reacció similar. Si en Luke morís, l’R2 experimentaria una terrible pèrdua.

Què curiós. El canvi havia passat tan de pressa que aquella família no havia tingut temps d'informar el seu ordinador domèstic. En Luke es va recordar del fred i de les veus. L'Estrella de la Mort destruïa el planeta, però aquella nova arma deixava intacte el planeta i destruïa tota la vida.

O almenys tota la vida humanoide.

Va tornar a sentir la tènue espurna d'una presència, la mateixa presència que havia percebut quan va entrar en el sistema d’Almània. La presència l’estava observant.

-Mostra't -va dir en Luke.

Però ningú va respondre a la seva petició.

***

En Han va posar el Falcó al final de la pista de descens de Salt 1. Va fer que Chewbacca portés a Seluss a la infermeria tal com estava, i no va prometre pagar les despeses mèdiques que pogués ocasionar quan l’atenguessin. En Han esperava que en Chewie aprofitaria l'ocasió per gastar-se uns quants crèdits en cures mèdiques pròpies. Tot aquell pelatge socarrimat li tenia una mica preocupat.

En Han estava suspès cap per avall sobre el nucli energètic del Falcó. Les superfícies de metall plenes d'esgarrapades i bonys tenien aspecte de no haver estat tocades per ningú, però en Han volia estar totalment segur. Durant el trajecte de tornada a Salt 1 havia dut a terme un examen general del Falcó per assegurar-se que en Seluss, els glottalfibs o Davis no els hi havien deixat cap sorpresa desagradable amagada en els sistemes. No va poder veure cap rastre de sabotatge, però això no volia dir que tot estigués en ordre.

En Han es delia de sortir del Passadís. Ser-hi feia que se sentís encara més paranoic que de costum.

Necessitava obtenir alguna informació sobre en Davis i sobre els jawes, però esperaria que Chewie hagués tornat per iniciar la recerca. En Han no volia tornar a sortir del Falcó. Sospitava que haurien de marxar d'allà a corre-cuita. Nandreeson no era dels que es rendien fàcilment.

L’escotilla va emetre un xiuxiueig ofegat. En Han va agafar el seu desintegrador i va sortir del pou d'inspecció que s'estenia al llarg del nucli energètic. Un instant després va sentir com Chewie bordava el seu nom.

- Sóc aquí, Chewie!

En Chewie va rugir i en Han va deixat escapar un sospir. Per una vegada, i encara que només fos per una vegada, li hagués agradat poder fer el que volia precisament quan volia fer-ho.

-Aniré a les cavernes quan hagi acabat aquí -va dir. Chewie va tornar a rugir.

-Maleït sac d'ossos impacient... -Va remugar en Han mentre saltava a través del forat del pou i arribava a la graella del sòl-. Ja vaig!

Va girar la cantonada per veure que en Chewie ja havia sortit del Falcó. L’escotilla encara estava oberta, i en Han es va afanyar a sortir per ella.

En Chewie estava immòbil al final de la rampa.

-Podries haver-me esperat, no? -Va grunyir en Han.

Chewie es va emportar un llarg i pelut dit a la boca i després va assenyalar amb ell. En Han va seguir la direcció indicada pel seu gest. A l'altre costat de l'hangar hi havia uns quants contrabandistes que semblaven estar tan ocupats com els que havien vist a Salt 5. En Han va mirar en Chewie i va arrufar les celles, i després va baixar de la rampa i va avançar cautelosament per entre uns quants vehicles estacionats a l'hangar.

Es va amagar sota l'ala d'un vaixell de càrrega gizerià modificat. El metall estava oxidat i ple de foradets i esquerdes, i li proporcionava una visió perfecta al mateix temps que evitava que pogués ser vist.

Zeen Afit obria la marxa, i anava carregat amb un munt de circuits i sistemes d'ordinador. La Blava el seguia amb diverses pantalles cautelosament equilibrades sobre els braços. Wynni es trobava uns quants metres per darrere d'ells, amb els seus peluts braços corbats voltant de quatre cadires amb les bases proveïdes de femelles. Dos contrabandistes més, sullustans tots dos, transportaven els coixins sobre els seus caps.

Estaven desmantellant una nau. En temps d’en Han, els contrabandistes mai feien tal cosa llevat que haguessin estat traïts pel propietari de la nau, o llevat que el propietari hagués mort.

Però hi havia alguna cosa en aquella operació que havia posat bastant nerviós a Chewie, i en Han no podia veure la nau des del seu amagatall. Quant la petita processó va haver passat per davant d'ell, en Han va sortir de sota l'ala i es va acostar una mica més.

La nau tenia un aspecte vagament familiar. Era un iot espacial que havia conegut dies millors. Els seus flancs estaven força malmesos, i el seu casc havia quedat malmès per un descens que havia d'haver-se dut a terme en condicions bastant difícils. El nom havia quedat mig esborrat, però tot i així encara podia llegir-se.

En Han estava contemplant la Dama Afortunada.

Lando havia estat allà. Al Passadís.

I només hi havia una raó per la que pogués haver anat fins allà. Han.

Però en Han havia aconseguit escapar i no necessitava la seva ajuda.

Lando mai trairia deliberadament els seus amics contrabandistes. I malgrat la seva aparatosa façana de duresa, tots els contrabandistes del Passadís eren amics d’en Lando..., o almenys eren tan amics seus com podia esperar d'uns tipus semblants. La qual cosa només deixava una opció.

Lando havia arribat sol...

... i Nandreeson l’havia estat esperant.

Següent