Trenta-sis
*
Chewbacca havia anat
amb la Blava per fer de copilot. Després de les experiències que havien viscut
a Salt 6, en Han no estava disposat a córrer ni un sol risc més. Coneixia la
Blava des de feia tant de temps com al Noi, i ni la meitat de bé que a ell.
Per molt que en Han
pogués justificar-les, les traïcions seguien fent-li mal. En Han s'havia
assegut a la secció de respiradors d'aire del vehicle d’en Nandreeson. Aquell
saltador era més llarg i esvelt que el de la Blava, i comptava amb un estany a
la coberta inferior. Ni en Han ni Lando volien tornar a estar a prop d'un
dipòsit d'aigües viscoses. S'havien instal·lat al diminut compartiment situat a
prop de la cúpula superior, el qual estava ple de velles butaques florides (que
en Han va sospitar procedien d'estanys buidats) i taules recobertes de fongs.
Lando estava
descansant al costat d'ell. El seu vell amic tenia els ulls tancats. La seva
roba, normalment impol·luta, mostrava les taques deixades per l'aigua bruta, i
a més Lando havia perdut pes.
En Han va sospirar i
va dur a terme un repàs mental del que ha passat. Res del que hagués pogut fer
hauria canviat el curs que havien seguit els esdeveniments. El Noi i Zeen els
havien acompanyat amb l'única intenció de trair-lo. No eren amics seus, i ho
havien deixat molt clar des del moment en què en Han i Chewbacca van arribar al
Passadís. Potser havien estat intentant advertir-lo que havia de marxar.
Això explicava com
se les havien arreglat els sequaços d’en Nandreeson per saber on podien
trobar-lo a Salt 5.
Chewbacca havia dit
que creia que la Wynni potser els hauria ajudat si ell no hagués rebutjat les
seves insinuacions. En Han no estava tan segur d'això. La wookiee probablement
ja sabia que en Chewie era feroçment lleial a la seva esposa, o potser mai li
havia perdonat el que Chewie la rebutgés anys abans. Amb la Wynni la situació
sempre era complexa, perquè mai feia el que s'esperava d'una wookiee.
Ni tan sols al
final.
En Han es va
preguntar com li estarien anant les coses després que s'hagués quedat sola al
cau d’en Nandreeson.
S'alegrava que
almenys la Wynni estigués viva. Haguessin fet el que haguessin fet, les morts
d’en Zeen i el Noi sempre pesarien sobre la seva consciència.
-No podies fer res
-va dir Lando.
Havia parlat amb un
fil de veu que amb prou feines aconseguia sortir de la seva gola, i el seu
esgotament era evident. S'havia menjat totes les provisions per humans que va
aconseguir trobar al vehicle d’en Nandreeson, i havia begut aigua tan àvidament
com si mai hagués estat atrapat en un estany.
- Sobre què? -Va
preguntar en Han.
- Com que sobre què?
-Lando va obrir els ulls i es va recolzar en els colzes per alçar-se. El seu
rostre ja no estava tan gris com abans-. Doncs sobre el Noi i en Zeen. Mai van
ser amics teus.
-Deixa de tractar
d'aconseguir que em senti millor -va dir en Han.
-No estic intentant
aconseguir que et sentis millor. Només estic intentant fer-te entendre el que
ha passat en realitat. -Lando va recolzar el cap en la mampara d’acer-. Tu no
havies nascut per viure al Passadís, Han. Tots ho sabíem. El Noi i en Zeen...
Bé, et van intentar corrompre des del principi. Van pensar que podrien arribar
a convertir-te en un d'ells, però hi havia alguns límits que tu no estaves
disposat a creuar. Suposo que per això van acabar odiant-te.
-Vaig fer tot el que
van voler que fes -va dir en Han.
-No és veritat. Els
diners mai va ser el més important per a tu. Hi havia tota una part oculta de
la teva persona que sempre estaves tractant d'amagar. Això és el que va fer que
emprenguessis aquesta boja odissea amb l’Skywalker. Vam estar parlant, saps?
Podries haver fotut el camp en qualsevol moment i deixar que se les arreglés
com pogués, però mai ho vas fer.
-Això va ser una
excepció.
-Això era la regla.
Recordes l'esclau wookiee que vas trobar?
-Chewbacca no
compta. Estàs parlant d'unes circumstàncies molt inusuals.
-Sí -va dir Lando-,
tan inusuals com totes les altres. No podien aguantar-ho, Han. Cada vegada que
t'empassaves aire els mostraves que portaven una existència horrible, repugnant
i plena d'odi.
Hi havia una gran
passió en les paraules d’en Lando. En Han es va tornar cap a ell. Lando
l’estava mirant fixament.
- Tu també
m’odiaves?
-No -va dir Lando-.
Però puc assegurar-te que feies que em sentís espantosament avergonyit de mi
mateix.
Es va aixecar de la
butaca i va començar a anar i venir pel compartiment. Un instant després va
deixar anar un xiscle, es va doblegar sobre si mateix i es va envoltar les
cames amb les mans. El rostre se li havia tornat a posar de color gris. En Han
es va aixecar i el va ajudar a tornar a la butaca.
- Qui pensava que
només el fet d’anar tirant podia fer que acabessis amb els músculs de les cames
fets puré?
-Qualsevol persona
que hagi fet una mica d'exercici físic -va respondre en Han-. Hauries
d’haver-li demanat al Nandreeson que et deixés fer una mica de preescalfament
abans que et llancés a aquest estany.
-Molt graciós.
En Han va anar
estirant lentament la cama d’en Lando mentre li donava massatge als músculs.
-Pren-t'ho amb
calma, vell amic. Vas estar a punt de morir en aquell estany.
-Tinc molt d’aguant.
-Jo més aviat diria
que tens molt poc cervell. Com dimonis se't va poder passar pel cap tornar al
Passadís?
-Havia de trobar-te,
Han -Lando va estirar l'altra cama -. Ja pots deixar de donar-me massatge.
- Per què? Què pot
tenir tanta importància com perquè arrisquis la teva vida?
-Algú està intentant
treure’t d'enmig, noi -va dir Lando en veu baixa i suau-. Estan intentant crear
la impressió que vas tenir alguna cosa a veure amb aquesta bomba que va
esclatar a la Sala del Senat.
- Tot i que la Leia
hi era dins? Qualsevol persona que em conegui mínimament sap que jo mai faria
una cosa així.
Lando va somriure.
-Crec que el Noi i
en Zeen probablement estarien d'acord amb el que acabes de dir. Però la majoria
dels imperials del Senat no et coneixen, Han. Aquesta classe de conducta era
perfectament normal en els temps de l'Imperi.
-Caldrien unes
proves molt sòlides per convèncer els senadors que he estat capaç de fer alguna
cosa semblant.
Lando va moure el
cap.
-La solidesa de les
proves no és tan important com el fet que es tracti de la classe de proves
adequades. Tens sort que decidís informar a la Leia de tot això sense perdre ni
un instant -va dir Lando, i li va explicar com havia trobat la Dama Apassionada
i el missatge que havia descobert en els seus sistemes.
En Han va sospirar.
-Així que en Jarril
està mort, eh?
Lando va assentir.
-I no va morir d'una
manera molt agradable.
-Em sembla que quan
va venir a veure’m ja temia que acabarien matant-lo. Crec que estava convençut
que no li quedava gaire temps.
-Potser formava part
de la conspiració.
En Han va moure el
cap.
-Estava massa
espantat per poder formar part d'ella. Va intentar demanar ajuda a l'estil dels
contrabandistes i em va oferir diners, però jo no vaig voler acceptar la seva
oferta..., i després em va demanar ajuda directament.
-Potser era el que
havia de fer perquè el pla donés resultat.
-I potser realment
necessitava ajuda. Potser sabia que anaven a anar a per ell. Està clar que el
van descobrir i el van matar a Coruscant. En Jarril mai hauria enviat aquests
missatges.
Lando va moure el
cap.
-Jarril és mort, i
en realitat els seus motius no tenen importància.
-El que sí que
importa és que algú volia involucrar-te en l'atemptat.
- Creus que els
imperials del Senat van posar aquesta bomba per lliurar-se de la Leia?
- I per matar la
seva pròpia gent de pas? No sembla massa probable, oi, Han?
-Totes aquestes
vendes de vells equips imperials també semblen tenir alguna cosa a veure amb
això -va dir en Han.
Lando va tancar els
ulls.
- Has sentit parlar
alguna vegada d'un planeta anomenat Almània?
-No fins que tu ho
has esmentat -va dir en Han.
-Jo tampoc havia
sentit parlar d'aquest lloc -va dir Lando-. No et sembla una mica estrany?
- Estrany?
-Algú ha fet tot el
possible per aconseguir que un lloc del que mai hem sentit parlar romangués
fora de l'espectre visible. Quan algú fa tot el possible per amagar alguna
cosa, normalment es tracta d'una cosa que necessitem conèixer.
-Exactament -va dir
en Han-. Aquest lloc, Almània... Potser hauria de ser la nostra propera parada.
-Sempre que tinguem
naus en què viatjar -va dir Lando.
-Les tindrem -va dir
en Han-. Ho puc prometre.
***
En Luke va lliscar
per entre les dents de la criatura i va dirigir les cames cap a la seva gola
just quan aquesta tancava la boca. La boca de la criatura era molt gran, i la
seva part superior era totalment llisa excepte per unes petites protuberàncies.
Fins i tot amb les dents unides, continuava havent espai més que suficient dins
d'ella.
L'única excepció a
la regla general de l'abundància d'espai tenia lloc prop de la llengua, que no
parava d'empènyer al Luke contra el paladar amb una considerable violència i
semblava estar intentant llepar-lo. Cada vegada que en Luke lliscava coll
avall, la llengua el tornava a incrustar contra el paladar. En Luke estava
començant a tenir la impressió que normalment aquella criatura s'empassava el
seu menjar sencer.
Tot l'interior de la
boca estava relliscosa i enganxosa. No hi havia res on agafar-se..., pel que
quan la llengua va tornar a llançar cap al paladar en Luke, ell va enfonsar els
seus dits en aquella tova carn.
La criatura va
cridar i el va empènyer amb la seva llengua. En Luke es va deixar anar i la
gola es va obrir, i un instant després en Luke es va trobar volant pels aires.
Va xocar amb les parets metàl·liques i va relliscar per elles fins a caure a
terra, patint un impacte tan violent que el va deixar sense respiració.
La criatura es va
alçar sobre ell amb una expressió entre ofesa i queixosa a la cara gegantina.
Va allargar les potes cap a ell amb les urpes esteses, i en Luke no va poder apartar-se.
La criatura li va donar la volta fins a deixar-lo estirat sobre l'esquena i va
tornar a ensumar-li el cos, com si no pogués creure que una cosa tan petita fos
capaç de causar tant dolor.
En Luke va alçar les
mans, les va posar sobre el morro de la criatura i va intentar apartar-la. La
criatura va esbufegar i va esbufegar i després li va passar la llengua per
sobre en una ràpida llepada, com si estigués intentant esbrinar quin gust
tenia. Tot el cos d’en Luke feia olor igual que l'interior de la boca de la
criatura, i emanava una potent combinació d'olor a carn crua, dents brutes i
saliva. Aquell rastre olfactiu impediria que pogués escapar.
La criatura va
retrocedir, el va contemplar sense moure’s durant uns moments i després li va
colpejar amb tanta força que en Luke va relliscar sobre el sòl de fusta i va
xocar amb la paret de l'altre extrem de l'habitació. Estelles de la mida de
ganivets sobresortien dels seus braços i la seva esquena. En Luke encara no
havia aconseguit recuperar l'alè després de l'últim xoc amb la paret, i aquell
segon impacte havia estat igual de terrible. Estava atordit i xop, i no es
podia moure.
Però ho havia de
fer. Aquella cosa no podia derrotar-lo. Seria una manera horrible de morir per
a un Cavaller Jedi. En Luke s'havia enfrontat als rancors i als incursors
tusken sense ajuda de ningú, i havia sortit vencedor d'aquelles trobades. Podia
sobreviure a qualsevol cosa.
A qualsevol cosa...
La criatura tornava
a avançar cap a ell. En Luke va aconseguir incorporar-se i es va treure una de
les estelles que se li havien clavat al braç. Quan la criatura va alçar una de
les seves enormes potes per tornar a colpejar-lo, en Luke li va enfonsar
l'estella al coixinet que cobria la planta.
La criatura va
tornar a cridar i va agitar frenèticament la pota d'un costat a un altre. Un
diluvi de pèls va surar al seu voltant durant uns moments com una nevada
sorgida del no-res i va anar caient lentament al terra. La criatura es va
sostenir sobre tres potes i va començar a rosegar la base de la quarta.
En Luke va decidir
que no anava a quedar-s'hi per esbrinar què passava a continuació.
Va començar a córrer
tan de pressa com li ho permetia el seu turmell i va fer marrada al voltant de
l'esquena de la criatura per anar cap al llit. No hi havia cap lloc on
amagar-se. Els barrots de la reixa quedaven massa amunt per al seu turmell, i
encara que el llit li proporcionava l'únic objecte sota del que podia anar a
dormir, també seria el primer lloc en el qual li buscaria la criatura.
En Luke va anar
coixejant fins a l'habitació contigua per descobrir que el seu buit semblava
rebutjar-lo amb la mateixa falta d'amagatalls que l'altra habitació. Els seus
ulls van necessitar uns moments per adaptar-se a la foscor. Quan ho van fer, en
Luke va poder veure que la successió d'habitacions continuava fins a perdre’s
en la llunyania. La criatura havia d'haver vingut d'aquella direcció, i potser
hi hauria més congèneres seus en alguna d'aquestes habitacions.
Una sola criatura ja
estava demostrant ser un enemic temible. Diverses serien un autèntic malson.
La criatura estava
ploriquejant a l'habitació contigua. En Luke podia entendre com se sentia. Va
aprofitar aquell respir momentani per extreure les estelles restants de la seva
carn. Després les va deixar al costat d'ell com si fossin una col·lecció de
llargs ganivets, doncs eren les úniques armes amb què comptava contra la
criatura.
Deixant de banda la
seva ment, naturalment.
La criatura no
semblava voler fer-li mal. De fet, el moment més perillós havia arribat quan en
Luke la va atacar. La criatura semblava estar intentant entendre què era
exactament en Luke.
Si en Luke
aconseguia trobar una forma de convèncer-la que no era una altra ració de
menjar, llavors potser tindria una oportunitat.
La pregunta era com
fer-ho.
La criatura havia
deixat de ploriquejar, i estava olorant l'aire mentre iniciava un lent avanç
cap al Luke. Devia haver aconseguit treure’s l'estella de la pota. En Luke va
escampar les seves estelles al seu voltant. Només servirien per proporcionar
una mica de temps, però això era just el que necessitava en aquells moments.
No moriria sota les
urpes d'aquella bèstia peluda.
No li donaria
aquesta satisfacció al Kueller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada