Dos
*
Luke Skywalker se
sostenia en delicat equilibri sobre una mà amb els dits enfonsats a l'humit
terra de la jungla. La suor lliscava per la seva esquena nua per córrer per la
seva cara i gotejava del seu nas i el mentó. Anava descalç, però portava uns
vells pantalons molt cenyits que s'adherien a la seva pell humitejada per la
suor. L’R2 surava en l'aire per sobre d'ell, suspès en el buit juntament amb
diverses roques i un tronc mig podrit. Alguns dels estudiants d’en Luke, mitja
dotzena de membres de la classe més jove i més poderosa de totes les que
formaven la seva Acadèmia Jedi, romanien immòbils al seu voltant.
En Luke havia
mantingut aquesta postura des que l'enorme esfera ataronjada del planeta gasós
Yavin havia tret el cap sobre l'horitzó de la seva quarta lluna. Yavin ja es
trobava directament damunt del seu cap, però en Luke no se sentia cansat ni
assedegat tot i que estava suant. La Força fluïa a través d'ell com un rierol
d'aigua fresca i mantenia en l'aire a l’R2, les roques i l'arbre.
Els estudiants ja
estaven començant a remoure’s nerviosos, i probablement es preguntaven durant
quant de temps haurien de seguir observant. En Luke potser els aixecaria del
sòl un a un i després se n'aniria, deixant que cadascú tornés a terra
delicadament o amb dificultat, segons ho permetessin els seus talents.
En Luke va reprimir un
somriure. Li encantava instruir els seus estudiants, però no sempre permetia
que aquest plaer fos visible. De vegades els estudiants creien que s'estava
rient d'ells, cosa que no ajudava gaire a crear una bona relació mestre-alumne.
Així i tot, en Luke també experimentava moments de pur plaer..., especialment
en ocasions com aquella. L’R2 odiava tot aquest aspecte de l'ensinistrament,
però aquell tipus d'exercicis sempre feien que en Luke tornés a sentir-se com
un noi.
En comptes d'aixecar
per l'aire a un dels seus estudiants, el que va fer va ser levitar una altra
roca. En Luke la va deixar suspesa prop de les altres, i la roca va pujar i
baixar lentament fins que va trobar el seu lloc. Els estudiants, que havien
tornat a quedar-se immòbils, seguien observant amb gran atenció. En Luke va
examinar els seus peus a la recerca d'algun senyal d'irritació. El primer que
perdés la paciència seria el primer a pujar per l'aire.
Havia après aquell mètode
al llarg dels anys com a forma d'ensenyar als seus estudiants a tenir
paciència, i també per ensenyar-los els poders de la Força. Com passava amb
molts dels mètodes que usava en Luke, aquell donava resultat amb alguns
estudiants i no servia de res amb altres. En Luke solia comprendre la ment d'un
estudiant gràcies a la seva reacció als diferents aspectes de l'ensinistrament.
Els membres d'aquella classe encara eren prou novells per imitar les reaccions
dels altres. En Luke esperava que la imitació hagués desaparegut cap al final
de la jornada.
I llavors una onada
d'emoció violenta, gelada i plena de terror va caure sobtadament sobre ell. Mai
havia experimentat un dolor tan intens: era pitjor que quan va estar a punt de
perdre la cama a bord de l'Ull d’en Palpatine, pitjor que quan va patir la
descàrrega elèctrica llançada per l'Emperador a l'Estrella de la Mort o quan el
seu rostre va ser destruït a Hoth... I barrejat amb el terror i el dolor, en
Luke va percebre la terrible sorpresa de la traïció multiplicada pels milions
de ments que l'estaven experimentant.
En Luke va trontollar
sobre la seva mà i va intentar seguir mantenint en equilibri les roques i
l'arbre mentre feia esforços desesperats per intentar evitar que caiguessin
sobre els seus estudiants, que no sospitaven el que estava passant. L’R2 va
cridar mentre sortia acomiadat a través del cel, i l'estrident so electrònic es
va barrejar amb els crits que ressonaven dins de la ment d’en Luke. El petit
androide astromecànic va caure sobre el sòl de la jungla amb un sorollós
estrèpit metàl·lic. Els estudiants es van dispersar, i en Luke va acabar de
perdre el ja molt escàs control sobre la Força que encara era capaç d'exercir.
El seu braç es va
doblar sota d'ell i en Luke va caure a terra amb una violència que el va deixar
sense alè. Es va quedar immòbil sobre l'esquena, enfonsant-se a a poc a poc en
la tova terra mentre els crits seguien ressonant dins la seva ment.
I un instant després
les veus es van esfumar tan sobtadament com havien aparegut.
- Es troba bé, Mestre
Skywalker? -Va preguntar un dels estudiants. Un ressò fantasmal de la veu d’en
Luke va semblar superposar-se a la de l'estudiant, impregnada amb la mateixa
por paralitzant que en Luke havia experimentat feia disset anys -. Què li
passa?
En Luke es va tapar la
cara amb la mà. Estava tremolant.
-Hi ha hagut una gran
pertorbació en la Força.
Es va preguntar com
era possible que no l'haguessin percebut i com era possible que, tants anys
abans, ell no hagués percebut alguna cosa que havia estat encara més terrible i
intensa.
«Com si milions de
veus haguessin llançat un sobtat udol de terror i després haguessin estat
silenciades de sobte...»
-Ben... -Va murmurar
-. Una altra Estrella de la Mort?
Però en Luke no
esperava rebre cap resposta. La reconfortant presència d’en Ben ja l'havia
abandonat abans que fundés l'Acadèmia Jedi i lluités en les terribles batalles
contra el gran almirall Thrawn.
Va tancar els ulls i
va intentar localitzar l'origen de la pertorbació..., i va trobar un immens
buit allà on només un moment abans hi havia vida. El residu del dolor, la
intensa profunditat de la sorpresa i la terrible ferida de la perplexitat
provocada per la traïció encara perduraven en el buit com l'eco d'un crit
suspès sobre un congost.
- Mestre Skywalker?
-La veu pertanyia a Eelysa, una jove de Coruscant que era una de les seves
estudiants més prometedores-. Mestre Skywalker?
En Luke va moure la mà
dreta per tranquil·litzar-la. Li feia mal l'esquena per la violència de
l'aterratge i el pit per la falta d'oxigen, i la magnitud de la pèrdua era una
ganivetada de dolor que li travessava el cor. L’R2 va emetre un xiulet
electrònic, un so ple de tristesa que semblava arribar de molt lluny.
En Luke havia de seure
per demostrar-los que tot anava bé..., encara que no fos així.
- Mestre Skywalker?
La veu de la jove es
va barrejar i es va confondre amb els ressons que ressonaven dins del cap d’en
Luke. Va obrir els ulls i va veure la cara de la Leia, cremat i cobert de sang,
sota l'ombra de la seva mà tremolosa. En Luke a estirar el braç cap a ella, i
la Leia va desaparèixer.
«El que estàs veient
és el futur...»
La destrucció no
procedia de Coruscant. Si la Leia -o en Han, o els nens -haguessin mort, en
Luke ho sabria.
Oh, sí, ho sabria.
L’R2 va emetre un nou
xiulet, aquest cop clarament ple d'impaciència.
-Trobeu a l’R2 -va dir
en Luke.
La seva veu va sonar
feble i tremolosa, tan escanyada per la preocupació com ho havia estat la d’en
Ben després de la destrucció d'Alderaan.
Tres parells de peus
van començar a partir branquetes al seu voltant quan tres estudiants van anar a
la recerca de l’R2.
O quan van arrencar a córrer per fugir d’en Luke i de la seva sobtada i
incomprensible pèrdua de control.
- Què ha passat,
Mestre Skywalker?
L’Eelysa estava
ajupida al seu costat, amb el seu petit i esvelt cos tibat com per enfrontar-se
a un enemic invisible. La jove havia estat una autèntica sorpresa, una nadiua
de Coruscant nascuda després de la mort de l'Emperador on les capacitats per a
l'ús de la Força no havien estat contaminades pels verins que s'agitaven al seu
voltant. L’Eelysa era tan, tan jove...
-Un milió de persones
han mort fa un moment -va dir en Luke -.Totes van patir un gran dolor, i la
seva mort va ser molt sobtada.
Es va recolzar en els
colzes i va tractar d’alçar-se. Una maldat immensa havia tornat a la galàxia.
En Luke no sabia pràcticament res més, però estava totalment segur.
I aquella maldat
amenaçava la Leia.
Això també ho sabia.
Els dies d'ensenyament
havien acabat, almenys de moment. En Luke i l’R2 haurien de partir
immediatament cap a Coruscant.
***
Leia Organa Solo, cap
d'Estat de la Nova República, va acabar d'ajustar-se el cinturó del seu vestit
blanc. Després va respirar fondo, i la Mon Mothma li va posar la mà al braç. La
Leia li va dirigir un somriure distant, sentint-se com quan era una jove
senadora que s'enfrontava a Palpatine i els seus seguidors al Senat Imperial.
Va deixar escapar
l'aire que havia inhalat. Aquesta era l'emoció que estava sentint, per
descomptat, i no l'havia experimentada des que era una adolescent: una sensació
de pèrdua, de derrota, que la vida estava canviant sense el seu permís o el seu
control...
La Mon Mothma va
tancar la porta daurada recoberta de complexes talles i va activar el pany.
Estaven en un petit vestidor que havia estat afegit al laberint de càmeres i
sales durant els dies del regnat imperial d’en Palpatine, una petita habitació
que es trobava just al costat de la Cambra d’Assemblees del Senat. Les parets
estaven recobertes per un delicat tramat de fulles daurades. Un mirall ocupava
un panell des del terra fins al sostre, i reflectia a la Leia i la Mon Mothma.
En alguns aspectes, la Mon Mothma semblava una versió més gran i més calmada de
la Leia, encara que la seva curta cabellera ja mostrava petites franges platejades.
La seva pell estava solcada per una xarxa de minúscules arrugues que hi havien
estat des de la devastadora malaltia que li havia infligit en Furgon,
l'ambaixador de Càrida, feia sis anys.
- Què passa? -Va
preguntar.
La Leia va bellugar el
cap i va lliscar els seus humits palmells sobre els plecs de la seva faldilla.
Encara s'assemblava molt a la noia que havia entrat al Senat Imperial plena
d'esperança i idealisme, la princesa Leia Organa d'Alderaan, la senadora més
jove, la que creia que la persuasió i la raó salvarien l'Antiga República..., i
que havia perdut el seu idealisme en el mateix instant en què els seus ulls van
contemplar per primera vegada el rostre marcit i consumit del senador
Palpatine.
-Ara són membres de la
Nova República, Leia -va dir la Mon Mothma-. Van ser triats de manera totalment
legal.
-Això és un error.
Així és com va començar tot abans...
La Leia havia
mantingut aquella mateixa conversa amb Han després de les eleccions. Diversos
planetes havien demanat al Senat que permetés que els antics servidors de
l'Imperi poguessin convertir-se en els seus representants polítics. L'argument
en què es basaven era que alguns dels millors polítics havien aconseguit
mantenir amb vida els seus pobles treballant per a l'Imperi com a funcionaris
menors. Es tractava de buròcrates de tercera o quarta categoria que havien
salvat dotzenes de vides rebels fingint no veure estranys moviments de tropes o
cares que no haguessin hagut d'estar presents entre la multitud. La Leia
s'havia oposat a les peticions des del principi, però la Cambra havia
presenciat discussions molt aferrissades. M'yet Luure, el poderós senador
d'Exodeen, havia acabat recordant que fins i tot ella havia servit a l'Imperi
en un moment donat quan era senadora imperial, i la Leia havia replicat que
fins i tot llavors ja estava servint a la Rebel·lió. M'yet havia somrigut,
revelant sis fileres de dents irregulars. «A la seva manera, aquestes persones
també estaven servint a la Rebel·lió», li havia dit després.
La Leia no hi estava
d'acord. Aquells polítics havien servit a l'Imperi i no havien lluitat contra
ell, i s'havien limitat a mirar en una altra direcció. Però els arguments d’en
M'yet eren molt sòlids i, gràcies a ells, el Senat va acabar aprovant la
petició. La Leia havia modificat la llei electoral amb l'ajuda dels que donaven
suport la seva postura: cap ex soldat de les tropes d'assalt, imperial de cert
rang o antic governador imperial podria ocupar un càrrec públic i, en resum,
cap imperial que hagués tingut accés al poder a l'Imperi podria servir a la
Nova República. Així i tot, la Leia seguia estant convençuda que aquella llei
mai hagués hagut de ser promulgada.
-Van a destruir tot
allò pel que hem lluitat -va dir a la Mon Mothma.
-No pots estar segura
d'això -va replicar la Mon Mothma en veu baixa i suau.
En Han li havia dit
pràcticament el mateix. La Leia va estrènyer els punys.
-Doncs ho estic -va
dir -. Des que formem la Nova República, sempre hem sabut que els nostres
líders compartien els mateixos objectius. Tots ens guiem per la mateixa
filosofia de la vida i sempre hem intentat avançar en les mateixes direccions.
Els dits de la Mon
Mothma van afluixar la pressió que havien estat exercint sobre el braç de la
Leia.
-Sempre hem lluitat
contra l'Imperi -va dir-. Però l'Imperi ja no existeix. Només queden petites
bandes d'imperials. Algun dia haurem de deixar enrere la Rebel·lió i avançar
cap a un veritable govern, Leia, i acceptar als que van viure sota l'Imperi
però no es van posar al seu servei forma part d'aquest procés.
La Leia va moure el
cap.
-És massa aviat.
-Si vols que et sigui
sincera, crec que ja anava sent hora que ho féssim -va dir la Mon Mothma.
La Leia va tirar dels
plecs del seu vestit. Fins i tot havia tornat a aquell estil de pentinat que
portava tant de temps sense utilitzar, amb les trenes envoltant les orelles,
com a desafiament als nous membres del Senat i com a senyal visible que la cap
d'Estat Leia Organa Solo hi havia estat en un passat cada vegada més llunyà la
Leia Organa, princesa, senadora i líder rebel. En Han li havia fet un petó
abans que la Leia sortís de les seves estances i li havia somrigut. «Bé, la
seva excel·lentíssima excel·lència... -Havia dit amb veu burleta -. Vol dir
això que he de tornar a la delinqüència?»
La Leia l’havia
apartat d'una empenta i s'havia posat a riure, però les paraules d’en Han
seguien ressonant dins la seva ment mentre sentia parlar a la Mon Mothma.
Potser el problema estigués en ella i no en els altres. Potser senzillament no
estava disposada a seguir avançant amb el pas del temps.
Potser era ella la que
no estava disposada a oblidar el passat.
-Molt bé -va dir,
alçant-se i tornant a ser una líder -. Si cal fer-ho, llavors fem-ho d'una
vegada.
Però la Mon Mothma no
va anar cap a la porta.
-Una cosa més –li va
dir-. Recorda que el que diguis durant les observacions d'obertura d'aquest
Senat serà el focus al voltant del qual giraran els debats durant els anys
vinents.
-Ja ho sé -va dir la
Leia.
Acabava d'allargar la
mà cap a la porta quan una onada terriblement gelada va caure sobre ella. La
Leia es va quedar totalment immòbil. Hi havia veus que cridaven, centenars...,
no, milers de veus tan tènues que amb prou feines si podia sentir-les. Un
instant després la Leia va veure formar-se un rostre a la porta daurada, una
cara blanca d'ulls negres i buits. El rostre era còncau, gairebé esquelètic,
com les màscares de la mort que havia vist en un museu d'Alderaan durant la
seva joventut. Però, a diferència d'aquelles màscares, aquell rostre es movia.
El rostre cadavèric li va somriure, i el fred es va tornar encara més intens.
I llavors les veus es
van esfumar, i la Leia va caure sobre la porta.
La Mon Mothma va
córrer cap a ella i la va envoltar amb els braços, trontollant mentre intentava
sostenir el seu pes.
- Leia?
La Leia seguia tenint
molt fred. Mai havia tingut tant fred, ni tan sols quan era a Hoth, i es va
adonar que li petaven les dents. Va recórrer al seu limitat ensinistrament en
l'ús de la Força, i la seva sonda mental va trobar als nens a les habitacions
on havien d'estar.
-Luke... -Va murmurar.
La Leia es va
alliberar de l'abraçada de la Mon Mothma i va anar cap al vell control de
comunicacions. Es va posar en contacte amb Yavin 4, però l'únic que va
aconseguir va ser que li diguessin que en Luke havia marxat de la petita lluna
a bord de la seva ala-X.
- Què passa, Leia? –Va
preguntar la Mon Mothma.
La Leia no li va
respondre, i va esperar en silenci que el sistema de comunicacions obrís un
canal directe amb l'ala-X d’en Luke. La veu del seu germà no va trigar a omplir
l'habitació.
- Leia? -Va preguntar
en Luke, com si ell també estigués molt preocupat.
-Estic bé, Luke -va
respondre la Leia, sentint-se envaïda per un immens alleujament.
-Vaig cap allà.
Espera’m.
Però la Leia no podia
esperar. Havia de saber què havia passat. -Tu també ho has percebut, oi? Què ha
estat això?
-Alderaan -va murmurar
en Luke, i aquesta paraula era tot el que la Leia necessitava saber.
La imatge d'Alderaan
va omplir la seva ment, i la Leia va tornar a veure Alderaan tal com l’havia
contemplat per última vegada des de l’Estrella de la Mort, bonic i tranquil,
uns segons abans que fos reduït a fragments infinitesimals.
- No! -Va exclamar-.
Luke?
-Aviat hi seré, Leia
-va dir en Luke, i va tallar la comunicació.
La Leia no estava
preparada per a aquella desaparició tan brusca. El necessitava. Havia passat
una cosa horrible, una cosa tan horrible com la destrucció d'Alderaan...
I la Leia ho havia
percebut.
- Què ha passat, Leia?
La Mon Mothma la va
envoltar amb els braços. La Leia havia deixat de tremolar.
-Alguna cosa terrible
-va dir. Va estirar el braç, va fregar la freda porta daurada amb les puntes
dels dits, es va aixecar i es va quedar immòbil -. La mort aguaita dins
d'aquesta sala, Mon Mothma.
-Leia...
-En Luke ve cap aquí.
Ell també ho va percebre.
-Doncs llavors confia
en ell -va dir la Mon Mothma -. Si correguessis un perill immediat, en Luke ho
sabria.
Però en Luke no sabia
res. Quan va sentir la seva veu, en Luke s'havia sentit tan alleujat com la
Leia quan va sentir la seva. La Leia tenia la boca seca.
- Voldràs enviar a
algú perquè faci venir al Han? -la Mon Mothma va assentir.
-Suposo que voldràs
retardar la sessió inaugural.
Era el que més
desitjava al món. Però la Leia va aixecar les espatlles, va fregar les mans
gelades en un intent d'escalfar-les i va inspeccionar les seves trenes per
última vegada.
-No -va dir-. Tenies
raó. He d'escollir amb molta cura el missatge que vaig a enviar. Assistiré a la
sessió. Però aquesta tarda doblarem les guàrdies, i reforçarem totes les
mesures de seguretat a Coruscant. Ah, i també vull que l'almirall Ackbar porti
a terme una inspecció de l'espai proper el més conscienciós possible.
- Què tems exactament?
-Va preguntar la Mon Mothma.
Alderaan va aparèixer
davant els ulls de la Leia i va omplir tot el seu camp visual amb el moment de
l'explosió i la fogonada d'horrible i brillant llum que l'havia acompanyat.
-No ho sé -va dir-.
Potser una nova Estrella de la Mort, o un Triturador de Sols..., cosa que
podria destruir-nos a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada