Lleialtat (XXI)

Anterior

Capítol Vint-i-un

Finalment, va resultar que Caaldra no havia tornat al Camí de Happer durant l'absència de la Mara. No obstant això, no hi havia manera d'esbrinar-ho de camí cap allà, ni tampoc valia la pena córrer riscos innecessaris. La Mara va portar amb ella quatre dels soldats d'assalt, enviant-los en parelles per registrar el vaixell de càrrega, i deixant al soldat explorador a l'exterior fent guàrdia.

La seva bossa era exactament on l'havia deixat, aparentment intacta. Però només aparentment. Caaldra no havia tocat la major part del seu equip, però aparentment havia passat una hora plaent durant el seu viatge de tornada des de Gepparin inutilitzant les seves magranes i el petit blàster que solia amagar a la seva màniga. Sense tocar aquests elements, la Mara es va vestir novament amb el seu vestit de combat negre, afegint aquest cop la capa i les mànigues per a una protecció més gran davant ulls tafaners, sensors d'objectiu i la decreixent temperatura de l'aire de l'exterior. Va assegurar el seu blàster K-14 en el seu lloc al costat del maluc, va enganxar el seu sabre de llum al cinturó, i va sortir de nou a l'exterior.

Deu minuts després d'arribar al vaixell de càrrega estaven de nou en marxa, dirigint-se a l'oest per un carrer de tres carrils desert, cap al palau.

- Saben a on anem? -Va preguntar la Mara des del seient del darrere. Havia tingut la subtil idea de crear aquesta disposició de seients quan es van preparar per al viatge: la Mara sola a la part posterior, els altres soldats d'assalt asseguts de dos en dos a les files davant d'ella. Com de costum, el soldat explorador en punta amb la seva moto-jet.

-Ja tenim carregat un mapa -va confirmar el comandant de l'esquadró des del seient del pilot, assenyalant a la pantalla-. Té la millor ruta marcada.

-Excel·lent -va dir la Mara. Traient el seu sabre de llum, va recolzar l'empunyadura al respatller del seient que es trobava davant d'ella, apuntant amb l'arma cap endavant-. Atès que disposem d'uns quants minuts, sentim la seva història.

Un dels soldats d'assalt al seient de davant d'ella va girar a mitges el cap.

- Disculpi? -Va preguntar. La seva espatlla dreta es va moure lleugerament, indicant un moviment de la mà cap al seu E-11 enfundat.

Amb un sospir, la Mara va encendre el seu sabre de llum.

La fulla magenta va cobrar vida amb el seu espetec i el seu xiuxiueig característic, recorrent el centre del camió entre els dos conjunts de cascos blancs.

-Deixin les armes on eren -va advertir, en cas que tenir la fulla d'un sabre de llum a trenta centímetres dels seus colls no fos indici suficient-. Començarem amb els seus números operatius, la designació de la seva unitat i la seva actual assignació. Tot això que abans han intentat amb tanta obstinació evitar dir al comandant de grup.

Quatre cascs van oscil·lar quan els soldats d'assalt van intercanviar mirades d'un costat a un altre de la brillant fulla.

- Som tímids? -Va dir la Mara, com volent mantenir una conversa-. Deixin-me que faci la sacada d'honor. Vostès i el seu vaixell de càrrega (el seu vaixell de càrrega, no un que pertanyés a algun indeterminat amic o soci) estaven a Gepparin després de l'atac del Represàlia a la base dels Cicatrius Sagnants. Els vaig veure prendre terra a l'última plataforma intacta quan em vaig enlairar des del tub de llançament d'emergència del Comodor. Tot això els sona familiar?

-Sí, senyora, així és -va dir el comandant de l'esquadró, amb veu tensa-. Però no vam prendre part en l'atac.

-Això ja ho sabia -va dir la Mara-. Si ho haguessin fet, m'haurien atacat, o almenys dificultat la meva partida. De manera que, per què hi eren?

-Estàvem seguint als Cicatrius Sagnants -va dir el comandant-. Teníem proves que s'estaven reunint a altres organitzacions criminals del sector en un únic i gegantí grup pirata. Vam anar a Gepparin esperant esbrinar qui estava finançant aquesta operació, si és que algú ho estava fent.

- I ho van aconseguir?

El seu casc es va moure quan va fer una mirada de reüll al seu company de seient.

-Sí, creiem que sí.

-Bé -va dir la Mara-. Perquè jo també. Sota quina autoritat estan operant?

-En realitat no... -La seva veu es va anar apagant.

-Si estan preocupats per la meva autorització, no ho estiguin –els va tranquil·litzar la Mara-. Estic tan amunt en l'escalafó com puguin imaginar, encara que no aparegui en cap llista oficial. -Va alçar les celles-. Dedueixo que vostès tampoc estan en cap llista oficial, cert?

-No, no ho estem -va confirmar el comandant.

- Llavors quin és la seva designació d'unitat?

Ell va tornar a dubtar.

-Principalment, ens coneixen com la Mà del Judici.

La Mara va alçar una cella amb sorpresa.

-Sona una mica massa poètic per al Comandament de Tropes d'Assalt -va comentar-. I per descomptat, massa poètic per a l’OIS.

-En realitat, el vam triar nosaltres mateixos -va assenyalar un dels altres.

-I no estem autoritzats a revelar res més -va continuar el comandant-. Ho sento.

La Mara va arrufar els llavis. Podia obligar-los a què li diguessin, és clar. Però amb el governador Choard probablement advertit de la seva presència, seria difícil i perillós tractar d'irrompre en el seu complex tota sola. Aquesta Mà del Judici no l’havia atacat quan va partir de Gepparin, i encara més significant, havien anat a ajudar-la després que l'AT-ST modificat de Caaldra la derroqués.

I amb Vader i la 501 completament ocupats en la seva recerca de la Leia Organa, aquesta era l'ajuda més fiable que podria trobar a Ciutat Makrin. Raó suficient perquè esquivés en aquell comandant de grup tafaner.

-Com vulguin -va dir-. Però sense importar la seva cadena de comandament habitual o la manca d'una, durant les pròximes dues hores treballaran per a mi. Comprès?

-Sí, senyora -va dir el comandant.

-Bé -va dir la Mara. Apagant el sabre de llum, el va tornar al seu cinturó-. Quins són els seus números operatius?

-Habitualment només fem servir noms -va dir el comandant-. És... més curt. Més ràpid en el combat.

En privat, la Mara també havia pensat això sempre. Però al Comandament de Tropes d'Assalt sempre li havia agradat el seu extravagant sistema de nombres.

-Els seus noms, llavors.

-Jo sóc LaRone. -El comandant va assenyalar a la seva dreta-. Aquest és Marcross. Darrere d'ell està Grave; darrere meu està Quiller. El nostre soldat explorador és Brightwater.

-Digueu-me Jade -li va dir la Mara, estirant-se amb la Força. Mai havia sentit parlar d'una unitat de soldats d'assalt vagant per l'Imperi sense estar lligada a una ferma cadena de comandament. Però podria tractar-se d'alguna cosa que l'Emperador hagués preparat personalment. De ser així, podrien reconèixer el seu nom.

No obstant això, no va poder sentir cap reacció. Aparentment, l'Emperador havia triat mantenir-la en secret davant d'ells, i viceversa.

- Senyora? -Va preguntar Grave.

-Jade.

-Jade -va corregir l'altre-. Puc preguntar quin és el pla una vegada que arribem a palau?

-El pla és que jo irrompi a l'interior, i que vostès m'ajudin a fer-ho -va dir la Mara-. Això és tot el que necessiten saber.

-Sí, senyora -va dir Grave.

-I estiguin preparats per a alguna mica d'oposició -va afegir la Mara-. Em temo que anem a trobar-la.

Al seient davanter Marcross va llançar una mirada de reüll a LaRone.

-No es preocupi -va dir, amb veu lúgubre-. Estem preparats.

La festa organitzada precipitadament pel governador Choard a la sala de ball del pis de sota li havia robat aquella nit a Disra massa del seu preciós temps. Però els convidats per fi estaven començant a enfilar cap a la sortida, i Disra finalment va poder escapolir-se cap a la seva oficina. Encenent les llums, va segellar la porta darrere seu i es va dirigir al seu escriptori.

Va poder donar tres passos abans que els seus ulls descobrissin de sobte el fet que tenia un visitant.

- Per què no respons al teu comunicador? -Va preguntar Caaldra quan va aixecar la mirada de l'ordinador d’en Disra.

Disra va sentir que se li accelerava el cor. Què raigs estava fent Caaldra amb el seu ordinador?

-El governador va organitzar una petita recepció aquesta nit -va aconseguir dir-. Havia de fer acte de presència.

- Una recepció? -Va repetir Caaldra-. Una festa? Ara?

-Quan la teva ciutat està bullint amb tropes d'assalt, això és exactament el que necessites per tranquil·litzar tota la gent de classe alta -va dir Disra. Recuperant el control dels seus genolls, va començar a avançar despreocupadament cap a l'escriptori. Hi havia un blàster de butxaca ocult sota la cadira si aconseguia arribar-hi-. Què estàs fent tu aquí?

La cara d’en Caaldra es va retorçar en el que gairebé era un somriure, i per primera vegada Disra va advertir el dolor fèrriament controlat que aguaitava rere dels ulls de l'altre.

-Portar-te els teus AT-ST’s, és clar.

-Vull dir què estàs fent aquí, en aquesta oficina -va aclarir Disra, avançant cap a la taula. Des del seu nou punt privilegiat podia veure la punyent màniga esquerra de Caaldra i el rude embenat de camp enrotllat sobre el seu avantbraç-. Què ha passat?

-Un petit accident -va dir Caaldra, alçant lleugerament el braç-. Vaig haver de fer volar pels aires el celler del vaixell de càrrega. -Va arrufar els llavis-. Suposo que tampoc has escoltat res sobre això.

-No he escoltat cap notícia des que em vas treure fora de la recepció fa una estona per aconseguir la teva autorització d'aterratge a palau -va dir Disra entre dents. En aquell moment havia pensat que era més important estar present i visible en l'estúpida festa d’en Choard que monitorar la inesperada arribada d’en Caaldra. En retrospectiva, semblava que s'havia equivocat-. Posa-me'n al corrent.

-En primer lloc, d'alguna manera la nostra agent imperial va aconseguir escapar del seu planeta desert -va dir Caaldra-. És aquí, a Ciutat Makrin.

Un calfred gelat va recórrer l'esquena d’en Disra.

-Vas dir que vas manipular l'última nau operativa que quedava a Gepparin.

-Aparentment no prou bé -va dir Caaldra-. Deu minuts després que jo aterrés a Greencliff ella es va posar a menys de tres llocs de distància.

- Vols dir que et va seguir fins aquí?

Caaldra va decantar el cap.

-En això si tenim sort.

Disra deixà anar un esbufec.

-Tens una estranya definició de sort.

-No, només tinc algunes dades noves -va dir Caaldra-. En el viatge des de Gepparin per fi vaig poder comunicar-me amb alguns dels tripulants que conec a bord del Represàlia. Ara sembla que l'atac de l’Ozzel sobre la base dels Cicatrius Sagnants no va tenir res a veure amb nosaltres.

-Em pensava que els imperials no s'ocupaven dels pirates en aquests dies.

-Ho fan quan l'atac pot servir de convenient tapadora per a una altra cosa -va dir tètricament Caaldra-. Molt d'això segueix sent només un rumor sense filtrar, però sembla que la nostra agent imperial podria haver vist alguna cosa en els arxius del Represàlia que se suposava que no havia de saber, i que l’Ozzel la va seguir fins a Gepparin per silenciar-la.

-Has d'estar de broma -va dir Disra, mirant-lo fixament-. Què és el que va veure?

-Oficialment, es tractava d'alguna cosa sobre una operació secreta de l'OIS per a la qual van ser reclutats alguns dels soldats d'assalt del Represàlia. -Caaldra va alçar una cella-. Extraoficialment, el rumor diu que aquests soldats d'assalt no estan en cap missió, sinó que van assassinar un oficial de l'OIS i van desertar.

Disra el va mirar amb els ulls com plats.

-Impossible -va insistir-. Els soldats d'assalt no deserten. Mai.

-No acostumen a fer-ho -va convenir Caaldra-. Però qui sap? La corrupció s'escampa des de dalt, i el Centre Imperial és ara d’allò més fètid que puguis imaginar. -Va fer un gest amb la mà assenyalant al seu voltant-. D'aquí tot aquest assumpte de la independència, recordes?

-Sí, gràcies, una mica d'això sí que em sona -va dir àcidament Disra, amb la ment treballant ràpidament. Llavors, si l’agent no anava darrere seu... -. Espera un moment. Quants soldats d'assalt se suposa que han desertat?

-Molt bé -va dir Caaldra, inclinant el cap-. Eren 5. El mateix nombre que indicaven els informes de seguiment des Ranklinge quan Cav'Saran va ser vençut.

Considerablement menys que els tres esquadrons pels quals la banda de motards Bargleg deia haver estat atacada a Drunost, va recordar Disra. Però des de quan podia confiar en l'exactitud d'un grapat de motards?

- De manera que són la unitat de soldats d'assalt rebels que està recorrent Shelsha?

-La nostra autodenominada Mà del Judici -va convenir Caaldra-. Tot bastant irònic, en realitat. Estàvem tan preocupats sobre una agent imperial i el seu esquadró privat de tropes d'assalt, quan en realitat si ella arribés a creuar-se amb ells probablement els executaria als cinc en l'acte.

-Reconforta saber-ho –va grunyir Disra-. O podria fer-ho, si ella no estigués aixecant els nassos a la nostra porta.

Caaldra va agitar el cap.

-No estàs entenent el principal. Són els soldats d'assalt que han estat rastrejant als Cicatrius Sagnants, no ella. Ja no hi ha raons per assumir que ella hagi fet cap connexió en absolut entre nosaltres i els Cicatrius Sagnants.

Disra va reflexionar sobre això. Sonava realment raonable.

-Però vas dir que t'havia seguit fins aquí.

-Tot el que sap és que jo estava amb el Comodor a Gepparin -va dir Caaldra-. Aposto a què tan sols va ser aquest estúpid controlador de l'Executor qui no em va deixar aterrar aquí, al palau.

Disra va respirar alleujat. De manera que l’agent no els tenia en el punt de mira en absolut. Tot l'assumpte havia resultat ser una gegantina coincidència que ell i Caaldra simplement havien interpretat malament.

-Llavors ja no som la presa -va dir.

-Probablement -va dir Caaldra-. Però sempre és possible que trobés alguna cosa en la runa de Gepparin que li assenyalés en aquesta direcció. Hem d'estar preparats, només per si de cas.

Disra va tremolar. Sí, és clar. Perquè si l’agent fes la seva aparició abans que Disra aconseguís lliurar aquestes gravacions a Vader, el cremarien a la foguera.

- Alguna idea de quan podem esperar que aparegui? -Va preguntar.

Caaldra va arronsar les espatlles.

-Li vaig deixar una distracció, però no hi ha manera de saber per quant temps la tindrà ocupada. -Va assenyalar amb la mà a l'ordinador-. He augmentat el nivell de seguretat en les vostres defenses externes contra intrusos, però no puc reestructurar la vostra configuració de guàrdies sense autoritat.

-Jo puc fer-ho -va dir Disra, fent-li un gest perquè s'apartés-. Això serà suficient per aturar-la?

-Si està darrera de la pista -va dir Caaldra, aixecant-se de la cadira i apartant-se de l’escriptori-. El que significa que hem de fer la nostra jugada. -Va alçar les celles-. I hem de fer-la ja.

Disra el va mirar fixament.

- Estàs boig? Declarar la independència amb Vader i la Cinc-zero-u just aquí a la ciutat?

-Si ho fem bé, tindran assumptes més immediats que tu o que jo de què ocupar-se -va dir Caaldra-. Ja he ordenat als grups de pirates i bandits que es posin en les seves posicions. Tot el que has de fer és enviar les ordres.

I en qüestió de minuts o hores, el sector Shelsha es veurà embolicat en foc, guerra i mort. Els pirates atacarien i destruirien les guarnicions imperials, els bandits s'apoderarien de plantes estratègiques d'equipament militar i les controlarien, i les bandes de motards i multituds acuradament ubicades prendrien les principals ciutats, capturant com a ostatges els principals oficials imperials. La declaració d'independència tindria lloc, i el Centre Imperial es veuria obligat a fer alguna cosa.

I llavors no hi hauria marxa enrere.

-Puc fer les trucades -va dir cautelosament Disra mentre activava el panell de comunicacions-. Però trigarà un temps. Hauràs d'assegurar-te que l’agent no arribi aquí fins que hagi acabat.

-Puc encarregar-me d'això -va confirmar sòrdidament Caaldra-. Preocupa't només de la teva part.

Donant mitja volta, es va dirigir cap a la porta secreta.

Disra el va observar marxar, amb la mà bategant de ganes d'agafar el blàster ocult i disparar a Caaldra per l'esquena. Però no es va atrevir. Encara havia d'aconseguir aquestes gravacions i enviar-les a Vader, i no es feia il·lusions que els guàrdies de palau tinguessin la suficient habilitat per mantenir allunyada a l'agent imperial que s'acostava tot aquest temps. Només Caaldra podria fer això.

A més, si disparava en aquest home ara, podria fallar.

-Per cert -va preguntar-. Algú sap on es troba ara aquesta Mà del Judici?

Caaldra va agitar el cap.

-Per allà fora, en algun lloc, tractant de ser els cavallers blancs de l'esperança i la glòria, sens dubte -va dir-. No et preocupis. Quan Gepparin caigui, també ho farà la seva última esperança de relacionar-nos amb els Cicatrius Sagnants.

Va obrir la porta i va desaparèixer en el laberint de passadissos secrets de l'altre costat.

-Esperem que així sigui -va murmurar Disra amb un fil de veu mentre es tornava cap al seu escriptori i apagava el seu panell de comunicacions. No anaven a sortir missatges per als pirates aquesta nit. No des d'aquest palau. No si podia evitar-ho.

Teclejant a l'ordinador, va tornar al seu recull d'enregistraments. Irònic, havia dit Caaldra. No ho sabia bé. Des de feia gairebé dos anys, Disra havia estat manipulant en aquest home, fent-li saltar per cèrcols que només Disra podia veure. Ara, de sobte, els fets havien empès a Disra a la cuneta, amb la seva vida i el seu futur depenent completament de la capacitat d’en Caaldra d'interceptar i destruir una agent imperial.

Disra només podia esperar que l'home fos tan bo com afirmava.

Encara estaven a cinc illes de les terres del palau quan LaRone va començar a distingir als sentinelles camuflats.

-En realitat, crec que hi havia un fins i tot una mica abans -va dir Grave quan LaRone ho va comentar-. Fa un parell d’illes. Era una mica difícil de distingir, estava disfressat per semblar un camell d'espècia de classe baixa.

-Sí, era un sentinella -va confirmar Jade des del seient del darrere-. Vaig poder veure-ho en els seus ulls.

- Els governadors imperials disposen habitualment d'uns piquets de vigilància tan abundants? -Va preguntar Quiller.

-No gaire sovint -va dir la Jade-. Sembla que algú de palau té la consciència culpable.

- Llavors què fem amb ells? -Va dir Grave quan van passar davant d'un altre dels silenciosos sentinelles.

-Res -va dir la Jade-. Tot el que estan veient aquí són uns pocs soldats d'assalt més en una ciutat que ja està plena d'ells. Dubto que es molestin tan sols a notificar-ho.

-Però necessitarem una mica més que aquesta armadura familiar per creuar la porta principal -va advertir Quiller.

-Per sort, no anirem per aquí -va dir la Jade-. El governador s'ha construït una veritable hisenda al llarg dels anys, amb quantitat de terrenys i ple de racons i escletxes. Trobarem la manera d'entrar.

-Encara que els murs del perímetre probablement estiguin sis vegades més fortificats que els del Centre Imperial -va advertir en Grave.

-Potser fins a set o vuit -va convenir la Jade-. No es preocupin, tinc certa experiència en aquestes coses.

Al costat de LaRone, Marcross es va estremir.

-Hi ha una altra manera -va dir suaument-. Podem utilitzar la sortida d'emergència del governador.

LaRone el va mirar amb sorpresa.

- Té una sortida d'emergència?

-Tots els governadors i Moffs la tenen -va dir la Jade amb una mica de desdeny-. Com ho sabia vostè, Marcross?

-Vaig créixer a Ciutat Makrin -va dir Marcross -. Solia sortir amb Crayg, el fill d’en Choard, quan érem adolescents. La sortida és al costat nord-est del mur, a la vora del Districte Farfarn, un dels veïnats de la classe treballadora de la ciutat. Hi ha una secció del mur, de la mida d'una porta, que s'obre.

- I Choard us deixava entrar i sortir per aquí sense més? -Va dir Quiller.

-No crec que sabés si més no que ho fèiem -va dir Marcross -. Està bastant lluny de tota la seguretat i de la porta principal, i dóna a la vora d'una de les zones enjardinades. En la seva majoria, estanys, fonts i arbres, amb quantitat de lloses en què no deixes cap empremta. Crayg solia escapolir-se a la nit i freqüentar els clubs i les cantines.

- Com evitaven els protocols de seguretat? -Va preguntar la Jade.

-No hi havia cap -va dir Marcross -. Crec que Choard estava tan preocupat que els seus propis guàrdies es tornessin contra ell com dels problemes que poguessin venir de l'exterior. No volia que ningú de dins conegués la sortida. Encara que sí que cal una targeta-clau per obrir-la.

-No és problema -li va assegurar la Jade-. Fem-hi una ullada.

La placa pectoral d'en Marcross es va expandir lleugerament en respirar profundament.

-Gira a la dreta a la primera cantonada.

Els seus canvis de direccions els van conduir fora del camí principal cap a una zona lleugerament pantanosa creuada en totes direccions per serpentejants rierols. Els carrers es van tornar estrets i sinuosos acords s'entreteixien entre els rierols, o creuant-se, i LaRone va advertir que la majoria de les cases estaven construïdes almenys a un metre de distància del nivell del sòl. Aparentment, les inundacions eren aquí una preocupació constant.

-Allà -va dir Marcross, assenyalant cap endavant-. On el mur s'inclinava una mica i gairebé tocava la vora del carrer.

LaRone va aixecar el peu de l'accelerador, deixant que el camió lliscant s'aturés només mentre mirava el punt assenyalat a la llum de la llanterna del seu casc.

-No gaire segur -va comentar dubitatiu Quiller-. Si els teus enemics són prou llestos per envoltar les teves terres, caus just a les seves mans.

-Se suposa que ha d'haver un caça pesat de llarg abast preparat i ocult en aquesta casa d'allà -va dir Marcross, assenyalant a una casa atrotinada al costat del carrer oposat al mur-. També se suposa que ha d'haver un túnel de camp de força que pots activar per tenir un pas segur entre el mur i la casa. Encara que mai he vist això funcionant.

- Què farem sobre la targeta-clau? -Va preguntar en Grave.

-No la necessitem -va dir la Jade-. No anirem per aquí. Seguiu conduint, LaRone; li diré quan s'ha d'aturar.

-Si no anirem per aquí, per què volia que se l’ensenyés? -Va preguntar Marcross quan LaRone va continuar la marxa passant la porta secreta.

-Vigili el seu to, soldat –li va advertir la Jade-. No anirem per aquí perquè aquesta seria l'entrada que triarien els conspiradors, i no vull que caiguem sobre ells fins que estiguem preparats. Allà; aquesta secció entre els dos arbres. Aturi’s allà.

LaRone va aturar el camió lliscant.

-Tots fora -va ordenar la Jade, aixecant la seva pròpia porta en forma d'ala-. Estableixin un perímetre.

Va caminar amb pas ferm cap al mur, sabre de llum en mà. Per llavors LaRone ja havia fet formar els altres en una formació estàndard de perímetre de vigilància. Brightwater va donar la volta a la moto-jet amb un lleuger derrapatge i es va aturar al costat d'ells.

- Què estem fent? -Va preguntar.

-No estic segur -va admetre LaRone, observant la Jade de cua d'ull. Estava recolzada contra el mur, amb les mans i una orella pressionades contra la freda pedra. Lentament i metòdicament es desplaçava en un patró de xarxa de recerca al llarg del mur i cap avall-. Entrarem, però no sé molt bé com.

-En silenci i sense baixes -va dir la Jade, allunyant-se del mur-. Han sentit parlar del gas cryseefa?

-És un àcid verinós -va dir Brightwater -. Altament corrosiu i letal per a la majoria de les espècies que respiren oxigen.

-Molt bé. –La Jade va donar uns copets a una secció del mur-. Hi ha un pot de cryseefa comprimit enterrat al mur just aquí. I aquí... -Va assenyalar un altre punt-... i aquí, i aquí.

-Llestos per matar a qualsevol que tractés d'entrar obrint un forat a la paret -va murmurar LaRone, amb un calfred de disgust recorrent la seva esquena.

-Juntament amb qualsevol altre que es trobés a cinquanta metres de distància -va dir la Jade-. Una arma simple però molt indiscriminada.

- I pots saber on són els bots? -Va preguntar en Grave.

-Aquests murs recullen molta calor solar durant el dia -va explicar la Jade, aprestant el seu sabre de llum. La brillant fulla magenta va cobrar vida amb el seu guspirejant espetec seguit del xiuxiueig. La pedra i el metall fan diferents sorolls contraient-se conforme es refreden. Potser vulguin apartar-se una mica.

Cap dels soldats d'assalt es va moure. Alçant horitzontalment el seu sabre de llum, la Jade va introduir suaument la punta de la fulla en la pedra. Durant uns segons, va continuar empenyent en línia recta, i després va passar a un moviment lateral, tallant acuradament un cercle. Va acabar el cercle i va apagar el sabre de llum.

- Vol que retirem això? -Va preguntar LaRone.

-No cal.

Alçant una mà cap al mur, la Jade va respirar lentament.

I amb un esmorteït frec de pedra contra pedra, la secció cilíndrica que havia tallat va anar sortint sola del mur. Marcross va avançar un pas i va recollir el fragment quan es va alliberar. Agraint amb un gest, la Mara va reactivar el seu sabre de llum i va començar a treballar en el segon pot de gas.

Cinc minuts després hi havia sis cilindres de pedra jaient a terra al costat del mur.

- Això és tot? -Va murmurar LaRone.

-És tot pel que hem de preocupar-nos -va dir la Jade, tornant la cara per mirar-los -. Ara entenguin-me. Quan travessem aquest mur, estarem en territori enemic. Si poden avançar sense matar cap dels guàrdies, perfecte. Però si han de matar, matin sense vacil·lacions.

-Entesos -va dir LaRone en nom de tots.

Un instant després, la Jade havia tallat d'una obertura per les zones segures del mur un tros prou gran perquè poguessin travessar-la. A l'altra banda, LaRone va poder veure algunes de les zones enjardinades que Marcross havia descrit abans.

- Comandant? -Va convidar la Jade mentre apagava el seu sabre de llum-. Desplegui les seves tropes.

LaRone va assentir amb un gest.

-Brightwater, retrocediràs cap a la porta principal -va ordenar-. Vull saber quin aspecte té la seva seguretat, incloent-hi quants homes tindran disponibles per desplegar quan salti la llebre. Grave, Quiller, als flancs. Marcross, en punta. Dirigiràs la Jade a l'entrada que estimis més convenient i l’ajudaràs a entrar. Jo vigilaré la rereguarda. Ens reunirem quant Marcross aconsegueixi que entrem i canviarem la formació per a una incursió silenciosa. Grave, dóna-li a Brightwater una mà amb la seva moto-jet.

Brightwater va acostar la seva moto-jet al mur, i entre ell i Grave la van fer passar per l'obertura. El soldat explorador va muntar i va partir amb l'esmorteït gemec de la moto, dirigint-se cap a l'esquerra, buscant la cobertura del fullatge del jardí. Grave i Quiller van anar darrera, separant-se a dreta i esquerra, amb Marcross darrere d'ells. LaRone va fer un pas endavant...

-Un moment, comandant -va murmurar la Jade, subjectant-li el braç amb la mà-. La pràctica més prudent diu que el segon al comandament sàpiga quina és la missió.

-Sí, senyora -va dir LaRone, sentint que els seus batecs començaven a accelerar-se.

-El nostre objectiu és el governador Choard -va dir-. Ha comès alta traïció, tant conspirant amb pirates contra naus imperials, com enviant al Represàlia per intentar matar-me a Gepparin. Aquests crims li fan creditor de la pena de mort.

-Comprès -va dir LaRone, amb un estrany sentiment d'irrealitat caient sobre ell com fina sorra de desert. Una cosa era estar assegut en un lloc de l'espai o en un niu de pirates i parlar sobre judicis i deure i principis. Una altra molt diferent era estar a l'exterior del palau d'un governador imperial i contemplar la seva execució a sang freda.

-Llavors fem-ho -va dir la Jade. Passant el sabre de llum a la mà esquerra i extraient el blàster amb la dreta, va lliscar per l'obertura.

Per a defensar l'Imperi i als seus ciutadans... Assegurant-se que el fiador del seu E-11 estava tret, LaRone va creuar el mur darrere seu.

Següent