La Nova Rebel•lió (VI)

Anterior

Sis

*

En Luke només havia vist el centre mèdic dels annexos del Palau Imperial tan ple en una ocasió, i això havia estat en els dies següents a un terrible atac imperial que va obligar els líders de la Nova República a actuar amb fermesa i decisió. Ja havia passat molt temps des d'aquell llavors, però el gran nombre de ferits que hi havia al seu voltant feien que aquest moment semblés estar molt proper. Els ferits esperaven a les zones de recepció com si fossin convidats mentre el personal metge els hi trobava llits o els traslladava a altres ales més especialitzades del centre mèdic.

En Luke va caminar per entre ells, sentint-se encara més afectat que quan s'havia assabentat de l'atac.

Rostres familiars, alguns d'ells tornats d'un gris cendrós pel dolor i altres tan plens de cicatrius que amb prou feines els podia reconèixer, es van tornar perquè els seus ulls no es trobessin amb els d’en Luke. L'atac havia d'haver estat horrible. Quan es va acostar a Coruscant i va veure que totes les defenses es trobaven activades, en Luke es va sentir bastant preocupat. Hi havia hagut d'obtenir una autorització especial de l'almirall Ackbar, ningú aconseguia posar-se en contacte amb la Leia, i no va saber per què fins que hi va haver parlat amb la Mon Mothma.

En Luke estava avançant pel passadís que portava a les zones de recuperació quan alguna cosa es va tancar al voltant de la seva bota. En Luke va abaixar la mirada per veure a l’Ànakin aferrat a la seva cuixa.

-Oncle Luke -va dir l’Ànakin, amb la cara girada cap amunt, els ulls blaus plens de llàgrimes i les pestanyes enganxades unes a altres de tant plorar.

En Luke es va ajupir i va agafar en braços el nen, encara que als seus sis anys l’Ànakin ja estava començant a fer-se massa gran perquè l’agafessin d'aquesta manera. L’Ànakin el va faixar amb una abraçada tan atapeïda que en Luke amb prou feines podia respirar.

- Es troba bé la teva mare? -Va preguntar, no molt segur de voler escoltar la resposta a la seva pregunta.

L’Ànakin va assentir.

-Llavors què és el que passa, el meu petit Jedi?

En Luke va procurar emprar un to de veu el més suau i tranquil·litzador possible..., i de sobte va saber què li passava al petit. Les seves pròpies paraules acabaven de fer-li-ho veure amb tota claredat. Però abans que pogués dir res va sentir que algú el cridava. En Jacen i la Jaina venien corrent cap a ell, i semblaven tan tristos i plorosos com l’Ànakin.

-Ei, nois -va dir en Luke, reunint-se al seu voltant.

-Pare ens va dir que podies parlar amb nosaltres, oncle Luke -va dir la Jaina.

En Luke no sabia si els nens havien percebut el fred i havien sentit els crits. Molts dels seus estudiants no s'havien assabentat de res, però els seus estudiants no tenien el talent per utilitzar la Força que posseïen aquells nens. En Luke va pensar que potser havien captat alguna mena d'impacte emès per l'explosió. Però fos el que fos el que els havia passat, estava clar que havien quedat tan profundament traumatitzats per això que els altres adults encara no havien aconseguit ajudar-los a tornar a la normalitat.

-Veniu amb mi -va dir.

Va portar als nens a un banc col·locat al costat de la paret metàl·lica. Un androide metge va passar al costat d'ells sense prestar-los cap atenció.

- Ho vam fer nosaltres? -Va preguntar l’Ànakin.

- El què?

En Luke no estava molt segur de què havia esperat sentir, però per descomptat no es tractava d'allò.

-Vull saber si li vam fer mal a la mare.

En Luke va dipositar a l’Ànakin sobre de la seva falda, i en Jacen i la Jaina es van asseure al banc i es van enganxar a ell. Resultava obvi que ja havien parlat d'allò entre ells. En Luke va reprimir un sospir. Criar nens sensibles a la Força estava sent molt més difícil del que s'havien imaginat. Cada vegada que sorgia algun nou problema, en Luke es trobava desitjant poder parlar amb la seva tia Beru. Després de tot, la seva tia havia aconseguit educar-lo raonablement bé tot i l'hostilitat del seu oncle Owen i que vivien en un planeta tan llunyà que ningú coneixia la seva existència. Excepte en Ben.

La Beru probablement havia parlat amb Ben.

- Voleu explicar-me com podeu haver fet mal a la vostra mare? -Va preguntar.

Els tres nens van començar a parlar alhora, agitant les mans i movent els braços mentre les seves veus s'elevaven en un crescendo de preocupació.

-Espereu, espereu... D'un en un -va dir en Luke -. Explica-m'ho tu, Jaina, i després els nois podran afegir el que vulguin.

La Jaina va mirar en Jacen, com si estigués demanant-li ajuda i suport amb els ulls. Aquella reacció sempre feia que una dolorosa punxada de tendresa travessés el cor d’en Luke. Es va preguntar si la Leia i ell haurien arribat a ser així si haguessin crescut junts, i es va dir que mai ho sabrien.

-Una cosa va entrar a la nostra cambra, oncle Luke -va dir la Jaina. El seu petit rostre era una rèplica del de la Leia, rodó i bonic, amb els seus ulls castanys il·luminats per la sinceritat i la seva boqueta plena de decisió -. Era molt freda i cridava amb un miler de veus..., i ens va colpejar a tots alhora.

Tal com en Luke havia sospitat. Els nens havien percebut les morts, de la mateixa manera en què ell i la Leia les havien percebut. En Luke va resistir l'impuls de tancar els ulls. Quan la Leia estigués millor, hauria de parlar amb ella. Els seus pares havien de comprendre que els nens, tot i ser molt petits, ho percebien tot amb tanta intensitat com els qui havien estat ensinistrats en l'ús de la Força.

-Així que ens vam agafar... -Va començar a dir en Jacen.

-Sóc jo qui ho està explicant -el va interrompre la Jaina -. Ens vam agafar de les mans i ho vam rebutjar.

En Luke va quedar molt sorprès.

- Que vau fer què?

-Vam fer que l'habitació s'escalfés -va dir l’Ànakin. La Jaina li va llançar una mirada assassina, però el petit la va ignorar -. Escalfem l'habitació, saps? Va ser idea meva.

-No ho va ser -va dir en Jacen.

-Sí que ho va ser.

-Bé, és igual -va intervenir la Jaina alçant la veu -. Ho vam fer fora de l'habitació i després, una estona més tard, tot el..., tot el... -La nena va respirar fondo-. Tot el...

-Tot l'edifici va tremolar -va dir en Jacen, acabant la frase per ella -, i la mare va estar a punt de morir.

-I si no vaig amb compte -va murmurar l’Ànakin en veu baixa -, de vegades algunes de les coses que faig li fan mal a algú.

En Luke va assentir. Moltes de les coses que havia fet al llarg de la seva vida havien acabat tenint conseqüències terribles per a altres persones que ell no havia previst. Si no hagués comprat a l’R2D2 i C3PO, la seva tia i el seu oncle encara estarien vius. Però si no hagués comprat als androides, no estaria assegut allà en aquell moment amb aquelles criatures a les que ell estimava al seu voltant. Així i tot, en Luke no podia usar aquesta explicació. Els nens pensarien que s'estava limitant a tractar-los com nens. En Ben no havia tractat de consolar-lo amb aquest tipus d'explicacions quan en Luke va tornar de la granja destruïda, i en Luke tampoc havia de tractar de fer-ho. Els nens acabarien trobant les seves pròpies explicacions.

-El que vau sentir va ser alguna cosa realment terrible -els va dir -. Milers de persones, potser milions, van morir al mateix temps en algun lloc de la galàxia. Jo vaig sentir el mateix. Vaig percebre tot el seu dolor i aquest fred tan intens.

- I la mare ho va sentir? -Va preguntar la Jaina, amb la veu encara una mica tremolosa.

En Luke va assentir.

-I alguns dels meus estudiants de Yavin 4 també ho van sentir -va seguir dient -Això és una part més del que significa ser un Jedi. Quan alguna cosa destrueix la vida a una gran escala, sempre ho percebem com si ens hagués passat a nosaltres. Per què? Doncs perquè, en cert sentit, també ens ha passat a nosaltres... Aquestes morts van esquinçar la textura de la Força, encara que només durant un moment.

Els nens estaven molt seriosos. La boca d'en Jacen s'havia arrufat en una prima línia que recordava l'expressió d'en Han quan estava furiós.

-Enviar calor a aquest lloc tan fred va ser una idea excel·lent -va seguir dient en Luke -. Tant de bo se m'hagués ocorregut fer-ho, perquè és com enviar amor a un lloc que només ha conegut l'odi. No podem retrocedir en el temps i tornar aquestes vides a l'univers, però sí que podem ajudar les persones que han sentit la pèrdua per aconseguir que es curin més de pressa.

-O fer que els que van matar a tota aquesta gent ho paguin molt car -va dir l’Ànakin.

Un cop més, l’Ànakin estava disposat a ser un venjador assedegat de sang. En Luke va posar la mà sobre la del seu nebot, sabent que sempre hauria de dedicar una atenció especial a aquell noi. Comprenia molt bé què havia estat fent la Leia en realitat al posar-li el nom del seu pare, la seva germana havia estat intentant recuperar una part bona del seu passat, però el nom feia que en Luke fos especialment conscient de l'enorme capacitat per a la imprudència que ocultava darrere de l'apassionament de l'Ànakin..., i que el seu oncle compartia en alguns moments.

-Si no tenim molta cura, aquesta classe de venjança farà que acabem tornant-nos cap al costat fosc -li va dir -. I si això arriba a ocórrer, Ànakin... Bé, llavors no serem millors que aquells que no saben reconèixer l'immens valor de la vida.

L’Ànakin va desviar la mirada, i un lleu rubor li va tenyir les seves galtes.

-Mireu-me, nens. -Va dir en Luke, emprant el to més ferm que va ser capaç. Volia comptar amb tota la seva atenció per assegurar-se que escoltarien el que anava a dir a continuació -. Crear calor va ser just el que havíeu de fer, i les vostres accions no han tingut absolutament res a veure amb l'explosió que va ferir a la vostra mare.

- Ho promets, oncle Luke? -Va preguntar en Jacen.

També li tremolava la veu. El nen intentava ser tan dur i impassible com el seu pare, però sota aquella façana s'amagava un dels cors més delicats i sensibles amb els que en Luke s'havia trobat en tota la seva vida.

I, en realitat, aquest era un altre aspecte en què en Jacen era una rèplica perfecta d’en Han.

-Ho prometo -va dir.

Va atreure als nens cap a ell i els va envoltar amb els seus braços, i ells li van tornar l'abraçada. En Luke els va seguir abraçant, permetent que la seva calor el reconfortés mentre pensava en la conversa.

Els nens havien descobert una cosa, però ho van entendre a l'inrevés. Les morts van ocórrer de sobte i, poc temps després, una explosió havia devastat la Sala del Senat el dia d'inauguració de la nova legislatura. Si aquells dos esdeveniments no estaven relacionats, llavors no hi havia dubte que es tractava d'una coincidència realment sorprenent.

I com més gran es feia en Luke, més li costava creure en les coincidències.

-Vinga, anem a veure a la vostra mare -va dir quan els nens van començar a remoure’s entre els seus braços.

Els nens van baixar del banc i en Luke va permetre que el guiessin fins a una espaiosa sala. Com era d'esperar, la Leia havia insistit que no havia de rebre cap classe de tractament especial. Cinc senadors ocupaven els altres llits de la sala, amb cortines corregudes entre elles. El llit de la Leia es trobava al fons de tot, i la seva cortina estava descorreguda. En Han estava assegut al seu costat i en Chewbacca romania immòbil als peus del llit amb les seves peludes manasses intensament juntes, com si allò fos una gran gala cerimonial i no sabés com havia d'anar vestit. Un androide metge estava col·locant la medicació sobre la tauleta de nit de la Leia, i de seguida va desaparèixer a través de la cortina que hi havia al seu costat.

La Wínter estava asseguda en una cadira al costat de la paret i va somriure quan va veure al Luke. A vegades en Luke es preguntava si la Wínter posseïa algun poder especial a part de la seva fantàstica memòria. Poques vegades permetia que els nens se separessin d'ella, i així i tot aquests l’havien trobat just en el moment adequat.

-Luke... -Va dir Han, posant-se dret -. La Leia ha estat preguntant per tu.

El cap de la Leia va girar cap a ell sobre el coixí. El seu rostre era una massa de morats i talls. Resultava obvi que havia estat dins d'un tanc bacta, però els embenats que encara cobrien les mans indicaven l'existència de ferides bastant serioses que necessitarien diverses sessions curatives més.

-Oh, Luke... -Va dir la Leia, parlant en un to de veu inusualment alt per al que era habitual en ella-. M'alegro molt que estiguis aquí.

En Luke es va asseure al costat del llit.

-Jo també m'alegro de ser aquí -va dir.

Un lleu arrufament de celles va arrugar el front de la Leia.

-Crec que no t'ha entès -va dir en Han -. No pot sentir.

En Luke va mirar al Han, i va veure que semblava estar bastant tranquil.

-M'han dit que recuperarà l'audició d'aquí a uns quants dies. Va ser a causa de la potència de l'explosió.

En Han va somriure, encara que li va costar un visible esforç fer-ho.

-De fet, veure com el personal mèdic intenta fer passar per l’adreçador cent pacients sords és força divertit... Ningú està seguint les instruccions.

El seu to donava a entendre que la situació no tenia res de graciosa en cap dels seus aspectes..., i així era, per descomptat. En Luke havia fet una ullada a les estadístiques així que va sortir de la nau. Vint senadors havien mort, cent estaven ferits de gravetat i altres cent havien patit contusions i ferides lleus, i a això calia afegir les baixes entre el personal de suport i tots els androides destruïts.

- Tens alguna idea de què ha passat? –va preguntar.

La Wínter es va aixecar.

-Nens, crec que per avui ja hem estat aquí el temps suficient -va dir.

-Oh, pare –va ploriqueig la Jaina-. Sempre ens porten just quan la conversa comença a posar-se interessant.

-Jo no m’en vaig -va dir l’Ànakin.

En Chewie li va deixar anar un grunyit. L’Ànakin es va afanyar a buscar refugi amb la seva germana.

-Així m'agrada, Chewie -va dir Han, però la seva expressió indicava més aviat una resposta reflexa que autèntica diversió -. Aneu amb la Wínter, nois. Tornaré a casa a temps d’acotxar-vos.

Els nens es van acomiadar de la seva mare amb una última abraçada i no van emetre més protestes, la qual cosa va fer que en Luke es preguntés si en realitat havien desitjat quedar-se tant com afirmaven. Els últims dos dies havien estat molt durs per a ells. Hauria de parlar de les seves pors amb en Han abans de marxar.

-La Leia creu que els nous imperials que han entrat al Senat van ser els causants del que ha passat -va dir en Han -. Jo no estic tan segur.

-Doncs jo sí -va dir la Leia.

Estava clar que havia adquirit una considerable pràctica en l'art de llegir els llavis des de l'explosió. Algunes de les seves capacitats probablement eren intensificades per la Força. En Luke hauria de verificar aquesta teoria més tard.

- Què creus que va passar? -Va preguntar.

-Un vell amic meu va reaparèixer en un moment molt adequat -va dir en Han -. Quan es va produir l'explosió, jo estava amb en Jarril a la Joia de Cristall.

- I penses que aquesta visita inesperada tenia com a objectiu mantenir-te allunyat del Senat?

-Potser -va dir en Han -. O potser estava intentant advertir-me i va arribar massa tard. Vaig intentar trobar-lo més tard, però havia desaparegut.

- Tens alguna idea d'on ha anat? -Va preguntar en Luke.

En Han va moure el cap.

-La seva nau també havia desaparegut i ningú la va veure partir, cosa que em sembla una mica estrany. La nau d’en Jarril és de les que realment criden l'atenció, saps? Va agafar el disseny del Falcó i el va creuar amb una ala-A.

-Vaig veure aquesta nau -va dir en Luke -. Quan vaig arribar aquí les defenses estaven activades. Vaig haver de posar-me molt convincent perquè em deixessin passar, però una nau idèntica a la que acabes de descriure es va allunyar de Coruscant a tota velocitat just quan van aixecar els escuts..., igual que si hagués estat esperant precisament aquest tipus de situació. Vaig informar al Control de Trànsit Espacial, però ni tan sols l'havien registrat com un contacte en el seu equip. Darrerament ja gairebé ningú em diu que el que havia cregut veure era un mer invent de la meva imaginació.

-I quin invent -va dir en Han.

-Això no vol dir res -va dir la Leia, tornant a parlar en un to excessivament alt. En Luke no estava molt segur de fins a quin punt havia aconseguit seguir la seva conversa -. Van ser els imperials.

-Tens bastants menys proves que jo, Leia -va dir en Han-. La teva gent ni tan sols sap quina classe de bomba va causar tota aquesta destrucció a la Sala del Senat.

- Què vols dir exactament amb això de «la meva» gent?

En Luke li va posar la mà al braç.

- Què et fa pensar que això ha estat obra de l'Imperi?

-Tenen nous membres al Senat. Destruir una cosa de la que per fi havien aconseguit apoderar-se seria molt típic d'ells, no? –La Leia havia tornat el cap cap a ell perquè en Luke pogués veure-li la cara -. Primera regla de les investigacions, Luke... Busca els canvis. La resposta està en els canvis.

-Tu tampoc tens cap prova -va dir en Luke, i va reprimir un sospir -. Esperem a veure que descobreixen els experts, d'acord? Quan sapiguem què va causar totes aquestes destrosses a la Sala del Senat potser vegem les coses amb més claredat.

-L'altra cosa que has de buscar són els diners -va dir en Han -. En Jarril em va explicar que un munt de contrabandistes s'estaven fent molt rics i que després morien de sobte.

En Chewie va deixar escapar un grunyit. Resultava obvi que estava totalment d'acord amb el Han.

-T'asseguro que em prenc molt seriosament tot el que està dient Han, Chewie -va replicar en Luke -. L'únic que passa és que no vull que comencem a fer suposicions abans de disposar d'alguna informació sòlida.

No havia esperat arribar-hi per haver de convertir-se en la veu de la raó. La tensió estava començant a afectar tota la família. En Luke ja havia vist els seus efectes en els nens, i també els estava veient en Han i la Leia.

- Em va dir que si anava al Passadís dels Contrabandistes potser trobaria algunes respostes -va dir en Han.

-Es podria tractar d'una altra maniobra de distracció -va dir la Leia.

-O potser no tingui cap relació amb aquest assumpte -va dir en Luke.

-O podria ser una cosa que necessitem saber -va dir en Han.

En Chewie va tornar a grunyir per indicar que seguia estant d'acord amb ell.

-Ara no pots anar-te'n, Han -va dir la Leia, que estava clar coneixia molt bé al seu marit -. Els nens et necessiten.

En Han va somriure, però semblava bastant preocupat.

-També et necessiten a tu, amor -va dir -Tota la República et necessita..., i hem estat a punt de perdre’t.

En Luke es va escurar la gola per aclarir-se-la.

-Deixeu que faci algunes investigacions pel meu compte -va dir després -. Potser acabi descobrint alguna cosa que ens pugui sorprendre a tots.

***

C3PO seguia a la rodona silueta de l’R2 pels corredors de permacret. Velles taques d'oli es confonien amb els senyals deixats pels patins de descens i amb altres taques d'orígens desconeguts escampades per tota la superfície dels sòls i parets. Els panells lluminosos feien pampallugues, com si no disposessin del mateix accés a les fonts d'energia que la resta de Coruscant. L’R2 avançava amb decidida rapidesa, el cos platejat inclinat cap enrere i les rodes esteses.

-No sé com t'ho fas per aconseguir involucrar-me en aquests assumptes, R2-va dir C3PO mentre intentava seguir-lo el més de pressa possible i mantenia les mans dirigides cap al sostre per no perdre l'equilibri -. Només portes unes quantes hores aquí i ja tinc la sensació que estem ficats en un bon embolic.

L’R2 va emetre un xiulet seguit per un toc de botzina electrònic.

-Et recordo que em vas convidar a anar amb tu -va dir C3PO-. Vas dir que creies que li estaven fent alguna cosa a l'ala-X de l'amo Luke i que havíem venir a investigar.

L’R2 va respondre amb un xiulet.

-Oh, molt bé. Sabies que li estaven fent alguna cosa a l'ala-X de l'amo Luke, i vas dir que anaves a investigar-ho. Però m'ho vas explicar, no? Això equival a una invitació.

L’R2 va augmentar la velocitat, i va seguir emetent trinats i cantussols electrònics mentre lliscava sobre el brut terra.

-No creguis que vaig a quedar-me aquí -va dir C3PO-. Ja ens has ficat en massa problemes al llarg dels anys amb aquestes escapades teves. A més, i com ja et vaig dir a dalt, l'ala-X de l'amo Luke havia d'haver passat la revisió de manteniment fa més d'un any.

L’R2 va deixar anar un altre timbre electrònic i la seva cúpula va girar d'un costat a un altre mentre investigava un accés del mur. Pel que sembla no era el que estava buscant.

C3PO ni tan sols va tornar el cap cap a l'accés mentre passaven per davant d'ell.

-Em sembla que és un tant arrogant per part teva creure que l'amo Luke et mantindrà informat de tot el que fa.

L’R2 va deixar escapar un sorollós xiulet.

-Bé, doncs llavors segueixo sense veure per què ha de mantenir-te informat del que vol fer o deixar de fer amb la seva ala-X. Després de tot, aquest aparell no és de la teva propietat. Ets un androide.

L’R2 va replicar amb un altre gemec electrònic.

-Realment, R2... L'ala-X podria ser monitorat per qualsevol altre androide astromecànic -va dir C3PO-. No ets tan especial.

L’R2 va discrepar del seu comentari amb una seca sèrie de refilets.

-Potser haurien d’haver-te esborrat la memòria. Aquestes suposades gestes teves se't van pujar al cap després de la batalla d'Endor. No sé per què segueixo aguantant-te. –L’incessant xerrameca de C3PO es va interrompre de sobte quan van arribar a les portes tancades de l'hangar de manteniment-. Que estrany... Se suposa que les portes de l'àrea de manteniment sempre han d'estar obertes.

L’R2 no va dir res i es va limitar a obrir un compartiment en el seu flanc i estendre un prim braç metàl·lic de manipulacions. Després va introduir l'extrem en el panell de la porta i va deixar escapar uns suaus xiulets, com si estigués parlant amb si mateix.

C3PO va fer una ullada als petits quadrats de transpariacer. L'hangar era ple de naus, i havia un munt de peces soltes escampades per tot el terra. Nombroses quadrilles d'androides supervisades per kloperians treballaven diligentment amb tota la seva atenció concentrada en les diferents tasques de manteniment. Els kloperians eren unes criatures grises i rabassudes que posseïen una sèrie de tentacles semblants a filaments situats a banda i banda del seu cos. Tenien mans al final de molts dels membres, i podien estendre els seus colls. La combinació del seu gran talent per tot allò mecànic i la seva peculiar constitució física feia que figuressin entre els millors mecànics i enginyers de la Nova República.

L’R2 va deixar anar un altre xiulet.

C3PO va girar fins a quedar d'esquena als quadrats de transpariacer.

-Per descomptat que és una ordre de manteniment de rutina -va dir -. No entenc per què estàs tan sorprès. Tots els ales-X han estat verificats i millorats durant els últims mesos.

L’R2 va deixar anar uns quants xiulets més.

-Estic segur que l'amo Luke ha estat degudament informat d'això -va dir C3PO-. Sí, estic segur que li ho van comunicar. Realment, R2... Sempre et preocupes per nimietats.

L’R2 va deixar escapar una llarga sèrie de xiulets i va començar a bressolar-se sobre les seves rodes.

-No penso demanar-li a l'amo Luke que baixi aquí -va dir C3PO-. Ni tan sols sabem què li estan fent a l'ala-X.

L’R2 va emetre un xiulet molt més potent, i el penetrant xiscle electrònic va omplir d'ecos aquell espai tancat.

- R2!

L'estrèpit que l’R2 estava produint amb les seves erugues va fer que el xiulet semblés encara més estrident.

-Sí, ja he entès que tot això et fa olor de podrit -va dir C3PO-. Però l'amo Luke opina que tot va com cal, i et recordo que ell és l'expert en pressentiments.

Les portes de manteniment es van obrir en aquest instant. Un kloperià que mantenia sis dels seus tentacles creuats sobre el seu viscós pit va aparèixer darrere d'ells.

- Voleu explicar-me per què heu establert una connexió il·legal amb el sistema d’ordinadors? -Va preguntar.

L’R2 va treure el braç de connexions de la consola i el va fer desaparèixer dins del seu cos.

-No preteníem causar cap problema -va dir C3PO-. El nostre amo ens ha enviat aquí perquè inspeccionéssim la seva nau. No podíem entrar, i el meu congènere estava intentant obrir la porta.

-El panell de la porta hi és -va dir el kloperià, usant un setè tentacle per assenyalar un petit panell situat a l'altre costat de les portes de manteniment.

- Ai, mare! -Va exclamar C3PO-. Què has fet, R2? Ja et vaig dir que no toquessis res.

Els bulbosos ulls del kloperià es van entretancar.

-D'acord, parella: entreu aquí ara mateix. Anem a fer una ullada als vostres sistemes.

L'alienígena va embolicar a C3PO i l’R2 amb quatre dels seus tentacles i va obligar als androides a entrar a l'hangar de manteniment.

Les portes de metall es van tancar amb un cop sec darrere d'ells. Cinquanta kloperians els van mirar fixament. Dotzenes d'androides van deixar de treballar i es van tornar cap a ells.

-Això definitivament em fa molta pudor, R2 -va murmurar C3PO.

 Següent