Trenta-nou
*
L'agonia estranyament perllongada sorgida d'un sistema llunyà l’havia
deixat sense energies. En Luke va respondre enviant calor, tal com havia fet
abans, però l'esforç s'havia cobrat un alt preu.
Es va recolzar a la paret i va contemplar el cercle d'estelles. La criatura
seguia esbufegant i olorant l'aire a l'altra habitació. La seva presència era
una amenaça constant, però de moment semblava haver decidit deixar-lo en pau.
Gairebé com si sabés que en Luke estava patint terribles patiments...
Estava cansat i marejat i encara li feia mal l'esquena, encara que el dolor
s'havia calmat una mica. El seu turmell s'havia tornat totalment insensible
llevat que recolzés el seu pes en ell, i fent-ho només sentia una terrible
punxada de dolor. Les tauletes eren l'única cosa que li permetia mantenir-se
dempeus. Necessitava aigua. Unes cremades tan greus com les que havia patit
anirien erosionant incessantment les seves ja escasses reserves d'energia fins
que s'haguessin curat.
En Kueller volia acabar amb ell i amb la Leia.
I si en Luke no feia alguna cosa, en Kueller se sortiria amb la seva.
La qual cosa significava que havia de sortir d'allà.
La criatura va tornar a ensumar l'aire. En Luke no acabava d'entendre el
seu comportament. Resultava obvi que havia menjat uns moments abans que en Luke
fos introduït a la seva gàbia. Estaria allà merament per impedir que
escapés..., o havien decidit que en Luke seria el seu proper dinar?
La criatura va treure el cap per la cantonada. El seu enorme rostre estava
arrufat en una expressió entre perplexa i interrogativa. Va estendre una pota
cap a ell i diverses gotasses de sang van caure a terra. Tanmateix, la criatura
no semblava estar furiosa.
Però tampoc havia semblat estar-ho quan va tractar d'engolir al Luke.
Potser només era una enorme i alegre màquina de menjar.
La criatura va emetre un suau miol i va estendre la pota ferida cap a ell.
En Luke va alçar una estella i la criatura se la va treure de la mà amb un
potent cop que va derrocar al Luke. Va caure sobre l'esquena, i el dolor li va
arrencar un crit. En Luke va deixar de rodar pel terra i va intentar
aixecar-se. La criatura havia vingut corrent cap a ell. Després va baixar la
mirada cap al Luke, i el seu rostre es va anar aproximant més i més.
En Luke s'havia quedat sense armes.
La criatura va obrir la boca.
Luke es va ajupir per intentar esquivar les seves gargamelles.
***
L’R2 va portar al Cole i C3PO fins a una petita lluna. Segons l'ordinador
de navegació d’en Cole, Telti havia estat una fàbrica d'androides i zona de
recondicionament des dels temps de l'Antiga República. Telti es va unir a
l'Imperi ja força avançada l'existència d'aquest, quan en Palpatine va amenaçar
amb destruir la lluna si Telti es negava a inclinar-se davant el seu poder.
Telti va continuar venent androides a qualsevol comprador que disposés dels
crèdits suficients per pagar-los, i la fàbrica havia seguit mantenint una
política d'acurada neutralitat malgrat aquesta amenaça imperial. Després de la
Treva de Bakura, Telti havia enviat una petició d'ingrés que va ser acceptada
per la Nova República, i des d'aquell llavors havia estat un membre tan callat
com estable.
Tot això, i el fet que anava a presentar-se Telti seguint el pressentiment
d'un androide i viatjant a bord d'un vaixell de càrrega que podia considerar-se
robat, feia que en Cole no les tingués totes. L’R2, en canvi, semblava estar
molt tranquil. Estava a la sala, però una estona abans havia estat a la cabina
de control. No hi havia emès cap so durant el vol, però s'havia connectat a
l'ordinador així que la nau es va haver allunyat de Coruscant. Cole sospitava
que l’R2 havia estat enviant més missatges i, de fet, havia vist com el petit
androide enviava un missatge a la presidenta Leia utilitzant els codis d’en
Luke Skywalker. Cole no estava molt segur de quin altres destinataris podia
haver estat enviant-los missatges, però confiava que l’R2 sabria què estava
fent.
Els missatges ajudarien, ja que en realitat Cole no volia haver de fer tot
allò pel seu compte.
Quan la nau va entrar en òrbita al voltant de Telti, Cole va sol·licitar
permís per baixar.
No va obtenir resposta.
-Potser només utilitzen equip mecanitzat, senyor -va dir C3PO. L’androide
de protocol ocupava el segon seient, el qual es trobava immediatament darrere
del seient del pilot i que havia estat dissenyat per a passatgers. El gran
inconvenient d'aquest repartiment de seients era que la veu de C3PO sonava
directament a l'orella d’en Cole cada vegada que parlava -. No tindria res
d'estrany. Vaja, però si la fàbrica de Tala 9 no permetia l'entrada a cap ésser
viu... Tractaven d'obstaculitzar qualsevol tipus de participació d'éssers vius
utilitzant únicament llenguatges androides per als codis de descens. Però
naturalment després van haver d'abandonar aquesta pràctica quan dues naus van
xocar a mitjans de la seva òrbita perquè els seus sistemes no havien estat dissenyats
per...
En Cole va deixar de prestar atenció a l'incessant xerrameca de C3PO i va
tornar a enviar el missatge.
-... i algun temps després en Casfield 6 va descobrir que l'ús de
llenguatges androides en els codis de descens produïa avaries en els ordinadors
de bord quan sis naus, totes elles construïdes per...
I va tornar a enviar-lo.
-... esclatar a la pista de llançament. Tinc entès que això va suposar un
dur cop per als offenians. Acabaven d'iniciar els seus primers viatges
espacials...
I va tornar a enviar-lo.
-... quan la seva reina, que tenia sis mil anys d'edat i era mantinguda amb
vida mitjançant...
-Exposeu els motius de la seva presència aquí, vaixell de càrrega.
La veu mecanitzada que acabava de sorgir de la reixeta del sistema de
comunicacions no tenia l'àmplia gamma vocal de C3PO.
-És un nou model d'androide de navegació, senyor. Reconec aquest timbre.
En Cole havia estat fent aquests esforços per ignorar l'androide de
protocol que va necessitar un moment per assimilar el que li acabava de dir
C3PO.
-Exposeu els motius de la seva presència aquí, vaixell de càrrega -va
repetir la veu mecanitzada.
-Sóc... Eh... Em dic Cole Fardreamer, i tinc assumptes a tractar amb el seu
encarregat.
- Personals o de vendes?
- Com ha dit?
- Ha vingut per un assumpte personal o desitja parlar amb un representant
del departament de vendes?
En Cole no s'havia esperat aquella darrera pregunta.
-Es tracta d'un assumpte personal -va dir.
La veu mecanitzada li va proporcionar les coordenades del punt de descens.
Cole es va assegurar que l'ordinador les introduïa en el sistema de pilotatge
sense cometre cap error i un instant després va sentir com el vaixell de
càrrega es tentinejava lleument en iniciar la seva nova trajectòria.
-Això és molt interessant -va dir C3PO-. Suposo que compten amb el seu
propi departament de vendes. Alguns androides són molt hàbils a l'hora de fer
negocis, però la immensa majoria no tenen la sofisticació necessària per
arribar al que els éssers vius anomenen «el tracte».
En Cole estava examinant la superfície de Telti.
- El tracte?
-Bé..., sí -va dir C3PO-. Els androides no saben mentir, i tot el concepte
humà d'obtenir beneficis no té el més mínim interès per a nosaltres. No hi ha
androides contrabandistes, o almenys jo mai he sentit parlar d'un androide que
es dediqués al contraban.
Tota la lluna estava coberta d'edificis, i els fonaments d'aquests
s'endinsaven en el subsòl per crear nivells subterranis. Les coordenades de
descens que li havia proporcionat la veu corresponien a un punt situat a prop
d'una altra pista més petita. Devien voler que descendís en una pista oficial.
-Quan vivia a Tatooine -va dir Cole, sense estar realment interessat en la
conversa però desitjant mantenir ocupat a C3PO-, vaig sentir dir que Jabba el
Hutt utilitzava androides.
-Ajudar és una qüestió totalment diferent. Un androide ha de servir al seu
amo, i aquesta és la seva funció primària. Vaja, però si jo mateix vaig
treballar per Jabba el Hutt durant un període de temps molt curt... Vaig
exercir funcions de traductor per a ell. I si em permet dir-ho, amo Cole, la
veritat és que era un treball esgotador i molt desagradable. Quan em recordo de
les coses que arribava a dir aquell hutt...
En Cole va dirigir el morro del vaixell cap a la pista de descens. Els
edificis eren tan enormes com li havia semblat en un principi, i hi havia
androides escampats per tota la superfície.
-... mentre que l’R2 servia begudes. Va ser una experiència terriblement
humiliant. De fet, no estic segur que l’R2 hagi aconseguit superar...
El vaixell de càrrega es va posar en les coordenades proporcionades per la
veu. Una cúpula es va alçar sobre ells i va engolir la nau. Diversos rètols
lluminosos que mostraven missatges escrits en diferents llengües van començar a
parpellejar al voltant d’en Cole.
ELS ANDROIDES PERSONALS HAN DE ROMANDRE A BORD DE LES NAUS.
ES TROBA EN UNA FÀBRICA QUE MANTÉ UN NIVELL D'ACTIVITAT REGULAR I
CONTINUAT. NO SURTI DELS CAMINS INDICATS.
ESPEREU EN EL SEU VEHICLE. UN REPRESENTANT DE LA FÀBRICA ES POSARÀ EN
CONTACTE AMB VOSTÈ.
LES NAUS SERAN EXAMINADES ABANS DE L’ENLAIRAMENT.
EL ROBATORI ÉS UN DELICTE INTERGALÀCTIC QUE ES CASTIGA AMB LA MORT.
Aquell últim missatge estava precedit per una insígnia imperial. Pel que
sembla els administradors de la fàbrica de Telti no havien cregut necessari
eliminar-lo.
La cúpula acabar de tancar-se sobre ells amb un suau espetec i una llum va
començar a parpellejar en els panells de control laterals. Una escotilla
posterior acabava d'obrir-se.
- R2! -Va exclamar C3PO de sobte-. Ha de detenir-lo, amo Cole!
En Cole va moure el cap.
-R2 ens ha portat fins aquí, no? Has de confiar en ell, C3PO.
- Però els rètols! Oh, estic segur que el desactivaran.
C3PO potser tingués una mica de raó preocupant-se. En Cole va obrir la
porta de càrrega.
-Si els distraiem -va dir, sortint de la cabina de control i anant cap a la
porta mentre C3PO s'afanyava a seguir-lo -. Aneu a buscar l’R2 i assegura't que
no li passa res -va murmurar en Cole.
-Però els rètols em prohibeixen de manera molt estricta sortir d'aquesta
nau.
-Per això vull que marxis ara mateix. Si algú intenta aturar-te, intenta
convèncer-los que treballes a la fàbrica. Si això no dóna resultat, digues que
et vaig obligar a sortir de la nau i que creus que vull deixar-te abandonat
aquí.
-No pensarà fer això, oi? Ja sé que acaben de llançar al mercat un nou
model d'androide de protocol, però la mestressa Leia...
-No puc abandonar-te per la senzilla raó que no ets de la meva propietat,
C3PO. I ara vés d'una vegada.
-Sí, senyor.
C3PO es va allunyar pel camí en la direcció que Cole li havia assenyalat.
En Cole el va seguir amb la mirada durant un moment mentre es preguntava com
s'ho feia un androide per semblar tan ofès sense sospirar, esbufegar o
utilitzar cap de les reaccions humanes habitualment associades amb aquesta
emoció.
Després va acariciar les culates dels seus desintegradors i va examinar la
zona. Hi havia cartells per tot arreu. La cúpula transparent permetia veure el
cel. Hi havia passarel·les al llarg d'un costat del camí, i portes que
arribaven fins tan amunt com es podia veure. Probablement també hi hauria
alarmes per tot arreu, i segurament algú l’estaria vigilant. En Cole esperava
que C3PO fos capaç d'actuar tan astutament com pregonava, perquè no trigaria a
ser detingut per algú.
Una petita porta es va obrir prop del vaixell de càrrega i un home va anar
cap en Cole. Portava una capa i estava envoltat per aquella mateixa mena
d'aurèola indefinible que havia percebut en Skywalker..., encara que si escau
l'aurèola contenia una vaga sospita de foscor. En Cole no hauria pogut dir en
què consistia si algú li hagués interrogat al respecte, però sabia que hi era.
L'home era alt, esvelt i molt ros. També era sorprenentment ben plantat, un
fet que va deixar bastant sorprès en Cole. Gairebé mai prestava atenció a
l'atractiu personal ni en els homes ni en les dones, però de sobte es va adonar
que això era exactament el que havia fet per dues vegades durant l'última
setmana, primer amb la presidenta Organa Solo i en aquest moment amb aquell
home.
Havia d'haver alguna cosa més en ell del que resultava evident en un primer
cop d’ull.
-Hola -va dir l'home en un to de veu molt afable i ple de cordialitat -. Em
dic Brakiss, i dirigeixo aquesta fàbrica -va afegir, oferint-li la mà mentre
s'aproximava.
En Cole la va acceptar, tot i que va haver de reprimir un estremiment
mentre l'estrenyia.
-Jo em dic Cole Fardreamer.
En Brakiss va examinar-lo tan atentament com Cole l’havia examinat a ell.
-La gent que viatja en un vaixell de càrrega lleuger no sol estar
interessada en els androides -va dir després -. És vostè un comprador o un
venedor, Fardreamer?
-Ni una cosa ni l'altra -va replicar en Cole. Estava començant a sentir-se
estranyament atordit, com si la seva ment estigués funcionant més lentament del
que és habitual. Desitjava confiar en aquell home i només volia sentir estima
cap a ell, i de fet se sentia com si sempre l'hagués conegut..., però per sota
d'aquelles emocions hi havia una capa de desconfiança tan intensa que gairebé
li regirava l'estómac -. He descobert l'existència d'un problema que em
preocupa, i he pensat que vostè potser podria ajudar-me a resoldre-ho.
- Un problema, Fardreamer? Ha adquirit algun dels nostres androides?
-No exactament -va dir en Cole.
Va mirar al seu voltant. La pista de descens, que havia estat buida feia
tan sols uns moments, estava plena de dotzenes d'androides. La majoria eren
models que en Cole associava amb l'Imperi: androides assassins de negres
planxes; androides de sondeig; androides de combat amb els seus poderosos
braços i la seva imprevisible falta d'autocontrol... Cole es va recordar a si mateix
que es trobava en una fàbrica d'androides i que en Brakiss probablement volia
demostrar-li fins a quin punt dominava la situació. Cole esperava sentir en
qualsevol segon com la veu escandalitzada de C3PO s'alçava en un crit de
protesta, però fins al moment no havia sentit res.
-M'estava preguntant si podríem parlar en privat -va dir.
-Normalment ningú se sent molest per la presència dels meus androides -va
dir en Brakiss.
-Bé, doncs d'aquí a uns moments comprendrà quins són els motius de la meva
preocupació -va dir en Cole -. Podríem parlar sols, si us plau?
En Brakiss va moure una mà i els androides es van esfumar tan
silenciosament com havien aparegut.
-D'acord -va dir.
-Suposo que disposaran d'holocàmeres de vigilància -va dir en Cole.
En Brakiss estava havent de fer visibles esforços per seguir somrient.
-Tenim vigilants per tot arreu, senyor Fardreamer. Sigui quin sigui el lloc
al que el porti, sempre hi haurà algú que ens estarà observant. És tant per la
meva seguretat com per la seva.
En Cole hagués volgut mirar per sobre l'espatlla per esbrinar si podia
veure a C3PO, però no ho va fer. Es va limitar a posar una mà sobre el flanc
del vaixell de càrrega i es va inclinar sobre en Brakiss fins a quedar el més a
prop possible d'ell.
-Algú està sabotejant els seus androides -va murmurar.
En Brakiss va parpellejar i va fer un pas cap enrere abans d'aconseguir
recuperar el control de si mateix.
- Què està dient?
En Cole va assentir i va estendre l'altra mà, en la qual hi havia diversos
detonadors minúsculs.
-Vam trobar aquests artefactes en els androides enviats a Coruscant, i hem
seguit la pista d'aquests androides fins a aquesta fàbrica.
- Què són?
En Brakiss semblava més tranquil, com si res pogués fer-li perdre la calma.
Cole no va saber com interpretar la seva reacció inicial. Hi havia fingit no
estar assabentat de l'existència dels detonadors, o realment la ignorava?
-Són detonadors -va dir -. Quan reben l'ordre, acció o codi adequats, fan
que els androides esclatin.
- Fan que els androides esclatin?
En Brakiss es va emportar una mà a la cara. Dins d'un nivell d'emocions
superficial en Cole podia creure sense massa dificultat que en Brakiss estava
molt afectat, però també podia percebre ira, o alguna cosa molt semblant a la
ira, oculta sota aquella emoció.
I a més estava tornant a percebre la mateixa foscor d'abans, aquelles
tenebres impalpables, l'origen no el podria localitzar amb exactitud.
-Em temo que sí -va dir en Cole -. Algun dels seus treballadors podria
estar sabotejant...
-Només utilitzo androides -el va interrompre en Brakiss-. No poden fer cap
mal als seus amos o a si mateixos.
En Cole va sentir que se li assecava la boca. Seguia sense haver-hi ni
rastre de C3PO o de l’R2. Potser havien aconseguit fugir. Potser els serveis de
seguretat d'aquella fàbrica no fossin tan eficients com semblaven.
-Aquests detonadors van ser trobats dins dels androides -va dir.
-Comprenc -va murmurar en Brakiss, arrufant les celles -. Les necessitats
dels nostres clients varien considerablement d'un cas a un altre. Sap si
aquests androides van ser enviats directament a Coruscant?
-No -va dir en Cole, sentint un tènue alleujament. En Brakiss semblava
creure’l -. L'únic que sé és que els androides van sortir d'aquesta fàbrica.
En Brakiss va assentir.
- I ha vingut directament fins aquí?
-Així que he pogut.
- I per què no s'han posat en contacte amb mi fins ara?
Bona pregunta. Cole hauria desitjat tenir una bona resposta per a ella.
-Nosaltres... Eh... Bé, vaig pensar que...
- Que podria fer-me xantatge? -El somriure d’en Brakiss s'havia convertit
en una prima línia de tensió -. Crec que no podrà sortir-se amb la seva,
Fardreamer. Jo controlo Telti, i em sembla que ha comès un greu error. De fet,
hagués hagut de triar un altre lloc perquè mantinguéssim aquesta conversa.
-No estava pensant en el xantatge.
-Per descomptat que no -va replicar amb sobtada afabilitat en Brakiss, que
podia resultar irresistiblement encantador quan ho desitjava -. Tot ha estat
una simple casualitat, oi? Ha vingut fins aquí a bord d'un vaixell de càrrega
registrat a nom d'una altra persona i sense haver rebut cap mena d'ordres o
instruccions del govern de la Nova República, i he de dir que tot això em
sembla francament sospitós.
-El govern m'ha enviat perquè esperaven que vostè s'avindria a col·laborar
amb nosaltres -va dir en Cole -. Desitgem portar aquest assumpte amb la màxima
discreció possible. Hi ha androides per tot arreu, i la població s'alarmaria
moltíssim si sabés que els seus androides són perillosos.
-Per descomptat que sí, senyor Fardreamer. -Brakiss va creuar les mans
darrere de l'esquena. El moviment va apartar la capa dels seus malucs, revelant
una espasa de llum idèntica a la que penjava de la cintura d’en Luke Skywalker
-. Sap que és un mentider molt poc convincent? Potser vulgui dir per què s'ha
portat amb vostè una unitat R2 antiquada i un vell androide de protocol.
En Cole no sabia mentir massa bé. Mai havia volgut arribar a dominar l'art
de la mentida, i fins aquell moment tampoc havia tingut cap necessitat de
mentir.
-Viatgen amb mi -va dir.
-Comprenc -va dir en Brakiss -. Els seus androides viatgen amb vostè, i
vostè els ha dit que sortissin de la nau i que es dediquessin a vagabundejar
per aquí. És que no sap llegir? -Va preguntar, assenyalant el rètol que
advertia que els androides PERSONALS HAN DE ROMANDRE A BORD DE LES NAUS.
-Quan el vaig veure ja se n'havien anat -va dir en Cole -. No els passarà
res, oi?
-No puc garantir-li –ho -va dir en Brakiss-. Estem en una fàbrica, i els
androides solen venir aquí per ser reparats o recondicionats. Potser acabin desmuntats, o potser siguin
sotmesos a un esborrat de memòria.
-Estic segur que vostè pot evitar que els passi res dolent -va dir en Cole,
encara que en realitat ja no estava segur de res.
-Per descomptat que sí -va dir en Brakiss-. N'hi hauria prou amb què em
digués qui li ha enviat i per què.
-Ja li ho he dit -va replicar en Cole.
En Brakiss va somriure. L'encant havia desaparegut de sobte, i el nou
somriure estava impregnat de crueltat.
-Potser vulgui fer un segon intent.
En Cole es disposava a respondre quan va mirar al seu voltant. Els
androides havien tornat. Però aquells androides eren diferents dels que havia
vist abans. Aquells eren androides assassins modificats. Els seus rostres
d'obsidiana no tenien ulls visibles. Els seus braços eren desintegradors, i més
armes letals apareixien al centre dels seus pits.
- Quina mena d'androides són aquests? -Va preguntar en Cole.
-Són el meu exèrcit personal -va dir en Brakiss -. No dubtaré a
usar-los..., llevat que em digui per què l’Skywalker l’ha enviat fins aquí.
- Skywalker?
-Aquest androide de protocol pertany a la seva germana. L'androide
astromecànic pertany a l’Skywalker. Si valora en alguna cosa la seva vida, em
dirà què ha planejat fer l’Skywalker.
-Res -va dir Cole, i no mentia -. He vingut sol.
En Brakiss va inclinar el cap cap a un costat com si estigués escoltant
totes les coses que en Cole no havia dit.
-Creuar la galàxia en solitari pot resultar molt perillós, Fardreamer.
En Cole va aconseguir somriure.
-Estic començant a adonar-me d'això -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada