Tretze
*
En Lando va esperar
durant la major part de la nit, i l'espera li va semblar llarguíssima. Va
intentar dormir, però la seva ment seguia subministrant un somni darrere d'un
altre..., i es tractava de somnis que no li agradaven gens ni mica. La majoria
eren somnis sorgits dels abismes de la memòria que li mostraven al Han a la
cambra congeladora de carbonita. «Què està passant..., amic?» -Havia
preguntat en Han un cop i un altre. En Lando va intentar dir-li que en Vader
els havia traït a tots. Però en Lando no podia parlar. I després els somnis
canviaven per mostrar-li les peludes manasses d’en Chewbacca tibant al voltant
del seu coll mentre repetia una vegada i una altra en wookieès que en Lando
podria haver evitat el que acabava de passar.
En Lando podria
haver...
... evitat...
Es va aixecar de la
seva llitera amb la prima manta tèrmica de color or enredada al voltant de les
cuixes. La temperatura estava ajustada a la perfecció, però tot i així tenia
fred. En Lando portava molt temps sense patir aquell malson, però recordava
molt vívidament els seus efectes.
Sempre el deixava
gelat i tremolant amb el fred més intens que havia sentit en tota la seva vida.
I el fred procedia de l'interior. Lando se sentia com si...
... com si
l’haguessin ficat en un bloc de carbonita i l’haguessin deixat allà dins perquè
morís.
Va donar un cop
d'ull a la pantalla. No hi havia respostes de Coruscant, havia deixat missatges
per al Han, l’Skywalker, la Leia i, finalment, per a la Wínter. En Lando havia
deixat repetits missatges cada vegada més urgents, i no havia rebut absolutament
cap resposta. Normalment sempre obtenia alguna mena de contestació.
També hi havia
establert contacte amb Yavin IV, pensant que en Luke sabria on era tothom, però
només va aconseguir parlar amb l’Streen, qui li va assegurar que l'Acadèmia
Jedi estava funcionant perfectament durant l'absència d’en Luke. L’Streen li va
dir que en Luke havia partit cap a Coruscant d'una manera bastant sobtada, però
no sabia per què. En Lando havia deixat diversos missatges dirigits al Luke
després de parlar amb l’Streen. Hi havia enviat un missatge a l’ala-X, la
transmissió va tornar a Lando després d'haver estat rebutjada pels capricis de
les comunicacions interespacials, un altre a Coruscant i un altre al Palau
Imperial.
Després va provar
sort amb la Mon Mothma, l'almirall Ackbar i en Wedge Antilles. Fins i tot havia
arribat a l'extrem de deixar un missatge general per a qualsevol membre del
Consell Interior de Coruscant.
Cap d'aquelles
persones havia respost.
I a hores d'ara,
algú hauria d'haver respost ja.
El borrissol del
clatell se li havia estarrufat i li petaven les dents. En Lando es va aixecar
del llit, es va posar el barnús més gruixut i de més abric que tenia, i es va
servir un bol de condensat de proteïnes aithà ben calent. Després va envoltar
el bol amb els dits per obtenir una mica de calor addicional, es va asseure
davant del seu ordinador, va intentar expulsar de la seva ment aquell pànic
tènue i indefinit que semblava haver-li deixat com a record el seu somni i va
trucar la Mara Jade.
La resposta va
arribar tan de pressa que en Lando va fer un bot. No li hauria estranyat gens
ni mica que la Mara també hagués desaparegut. La Mara Jade estava a la cabina
de control de la nau de Talon Karrde, el Karrde Salvatge, i els vornskrs de
l'amo de la nau eren parcialment visibles darrere d'ella.
La Mara va somriure
mentre contestava a la seva crida.
-No pots suportar
estar lluny de mi ni tan sols uns quants dies, eh, Lando?
-Em sembla que cada
moment dura anys, Mara -va dir Lando, sabent que havia d'interpretar la seva part
de la comèdia tot i que el seu estat d'ànim no podia ser menys adequat per a
això.
-El Lando que jo
conec resulta més convincent fins i tot quan està adormit –va dir la Mara,
posant-se seriosa de sobte-. Què passa?
-Fa gairebé un dia
sencer que estic intentant posar-me en contacte amb en Han i la Leia i no ho
aconsegueixo -va dir en Lando. Ja no estava intentant evitar que la preocupació
que sentia resultés perceptible en la seva veu, però va recolzar els canells
sobre l'escriptori perquè la Mara no pogués veure com li tremolaven les mans -.
De fet, no aconsegueixo establir contacte amb ningú de Coruscant.
-Això no té res de
sorprenent -va dir la Mara.
En Lando va sentir
que la seva columna vertebral es posava rígida de sobte. La Mara no estava
somrient.
-Has estat molt
ocupat últimament, oi? -Li va preguntar.
Així que es tractava
d'una gran notícia..., i d'una gran notícia de la qual en Lando hagués hagut
d'estar assabentat.
-No juguis amb mi,
Mara.
-No estic jugant amb
tu, Lando. La gent no parla d'altra cosa, almenys en aquest sector.
- I de què està
parlant tothom?
-De la bomba que va
esclatar a la Sala del Senat. -Els llavis de la Mara es van arrufar fins a
formar una prima línia de tensió. En Karrde va entrar a la cabina i es va
aturar quan va veure en Lando a la pantalla -. No et preocupis. Pel que sé,
Organa Solo únicament va patir contusions lleus, i en Han ni tan sols estava
prop d'allà.
- I en Luke?
-No es trobava a
Coruscant quan va esclatar la bomba. Però hi va haver molts morts, i encara més
ferits. El sistema de comunicacions ha quedat prou afectat.
La Mara va llançar
una ràpida mirada per sobre de la seva espatlla. En Karrde es va asseure al seu
costat.
En Lando tenia la
boca seca. Tal com havia esperat es tractava d'una mala notícia, però encara no
estava segur de fins a quin punt era dolenta.
-Crec haver-te
sentit dir que la bomba va esclatar a la Sala del Senat.
La Mara va assentir.
-Però tothom ha
estat tractant de parlar amb Coruscant per raons molt diverses, des dels
problemes polítics fins al fet de tractar d'obtenir informació sobre algun
parent. El volum de trucades va ser tan gran que una part del sistema es va
col·lapsar.
-La qual cosa m'ha
creat moltes dificultats -va dir en Karrde.
-Sí, ja m'ho imagino
-va dir Lando-. Però el que m'interessa saber és si es pot anar a Coruscant.
En Karrde va
assentir.
-Encara que de totes
maneres Coruscant és l'últim lloc on jo aniria en aquests moments, Calrissian
-va dir després-. Pel que he sentit comentar, tots estan esperant un altre
atac.
... podria haver
evitat...
FOCS ARTIFICIALS.
HAN SOLO HO SAP.
FOCS ARTIFICIALS.
- Et trobes bé,
Lando?
La Mara l’estava
observant amb evident preocupació des del que gairebé era l'altre extrem de la
galàxia.
-Vas dir que en Han
estava bé, oi?
La Mara va tornar a
assentir.
- Qui va posar la
bomba?
-Si ho sabessin,
Coruscant no estaria tan a prop de convertir-se en un manicomi com ho està -va
dir en Karrde.
- Lando? -Va
preguntar la Mara.
Lando va arrufar les
celles.
- Què ha estat fent
en Jarril últimament, Talon?
En Karrde es va
recolzar en la seva butaca. Després va mirar la Mara, i la Mara va arronsar les
espatlles.
-Fa dos anys o
potser més que no treballo amb en Jarril.
-No m'estàs
responent -va dir Lando.
-Crec que hauries
d'anar al Passadís -va dir en Karrde.
-No puc anar-hi -va
replicar secament en Lando-. Creia que ja ho sabies.
- Què té a veure en
Jarril amb tot això? -Va preguntar la Mara.
-Pregunta-ho al teu
amic -va dir Lando. - Talon?
-El Passadís ha
canviat molt darrerament -va dir Karrde -. No és un lloc del que m'agradi
parlar, Calrissian.
-I encara menys en
un canal no protegit.
El missatge d’en
Karrde no podia ser més clar.
FOCS ARTIFICIALS. En
Jarril acabava d'estar a Coruscant.
HAN SOLO HO SAP.
I havia mort molt
poc temps després.
-Gràcies -va dir
Lando -. Tornarem a parlar molt aviat.
Va tallar la
comunicació abans que la Mara o en Talon poguessin dir res més. Els seus somnis
tenien raó.
No podia córrer el
risc d'enviar un missatge que potser no aconseguiria arribar a la seva
destinació.
Havia d'anar a
Coruscant.
I havia d'advertir
en Han del que estava passant abans que fos massa tard.
***
En Kueller va obrir
d'una empenta la porta del despatx de la Femon. Els seus guàrdies es disposaven
a flanquejar-lo, però en Kueller els va apartar amb un gest de la mà. Volia que
observessin, no que actuessin.
La Femon havia
despenjat les seves màscares de la mort de la paret. L'habitació semblava
estranyament diferent sense elles. Però aquest no era l'únic canvi. La Femon
també semblava diferent..., perquè s'havia rentat la cara. En Kueller ja
gairebé havia oblidat com era sense el maquillatge. Se li notaven els anys,
però tot i així la seva pell d'alabastre i els seus ulls blau fosc seguien fent
d'ella una dona impressionantment bella.
La Femon no es va
semblar sorprendre de veure’l.
Però els quinze
guàrdies que havien acompanyat en Kueller si van semblar sorprendre’s de
veure-la. Fins i tot amb les cares ocultes pels seus cascos de les tropes
d'assalt, en Kueller va poder percebre la perplexitat que els hi causava
l'aparença de la Femon.
-No he ordenat que
ningú es preparés per entrar en acció -va dir.
La Femon es va
aixecar de la cadira.
-Jo, sí. Estàs massa
obsessionat per la venjança, Dolph.
Sentir el seu nom en
llavis de la Femon el va sorprendre, però no va permetre que se li notés. La
seva màscara tornava a funcionar des que havia tornat a l'entorn artificial
d'Almània, i això li proporcionava un control dels seus moviments facials molt
major que el que posseïa una persona normal.
-No estan preparats
-va dir -Fer això a la teva manera seria tant com buscar deliberadament el
desastre.
-I fer-ho a la teva
significa perdre el nostre avantatge.
La Femon era gairebé
tan alta com ell. Els seus ulls cremaven de fúria. En Kueller mai havia esperat
que li desafiaria, però hauria d'haver-ho previst. Per a la Femon la missió
estava per sobre de qualsevol altra cosa que pogués haver-hi en la seva
vida..., i fins i tot per sobre d'ell. La Femon necessitava allò per triomfar.
Necessitava controlar quant l'envoltava perquè no pogués tornar a passar-li res
dolent.
Comprendre-ho no va
fer que es compadís d'ella, encara que durant un moment va lamentar que les
seves necessitats l'haguessin impulsat a oposar-se-li.
En Kueller es va
tornar cap a un dels seus guàrdies.
-Les ordres queden
rescindides. Digues a tothom que torni a les seves activitats habituals.
-Jo no faria això
-va dir la Femon al guàrdia.
El guàrdia, i això
deia molt en favor seu, es va tornar cap en Kueller i va assentir.
-Es farà la vostra
voluntat, senyor.
- No! -Va cridar la
Femon.
-Gràcies -va dir en
Kueller sense mirar al guàrdia.
Després va anar cap
a la Femon amb la seva capa negra ondulant al seu voltant a cada pas que
donava. L'olor corporal de la dona era clarament perceptible en aquella petita
habitació. Per molt que intentés dissimular-ho, la Femon estava bastant
nerviosa.
En Kueller va
inclinar el cap i la va observar de cua d'ull. La Femon va alçar la barbeta,
desafiant-lo fins al final.
-Penses que estic
obsessionat per la venjança -va dir en Kueller.
-No ho penso, ho sé.
–La Femon mantenia els braços separats del cos, però en Kueller no va veure cap
arma. La Femon devia tenir algun pla. Una dona com ella mai deixaria res a
l'atzar -. Tu i en Brakiss parlàveu sovint de com li faríeu pagar a l’Skywalker
el que havia fet.
-I tinc intenció de
fer-li-ho pagar.
-Fes-ho després que
ens hàgim apoderat de la República -va dir la Femon-. Ara ja ho tenim tot
preparat per actuar.
-No tot.
-Sí prou.
En Kueller va moure
el cap.
-La impaciència
acaba sent la perdició de molts megalòmans, Femon.
-No sóc una
megalòmana.
En Kueller va
somriure.
-Jo tampoc.
Els guàrdies els
estaven observant en silenci, clarament incapaços de comprendre el conflicte.
En Kueller va veure que s'acostaven una mica més a ell.
-He estudiat la
història d'aquesta galàxia, Femon -va seguir dient en veu baixa i suau -L'has
estudiat tu?
-La història és
vella i polsosa, i no té importància -va replicar la Femon.
-Interpretaré
aquesta resposta com un no. -El somriure d’en Kueller es va anar tornant més
ample -. La història ens proporciona lliçons, Femon -va prosseguir, mantenint
la veu baixa i impregnant-la amb tot l'encant que era capaç d'acumular -.
Lliçons sobre viure, lliçons sobre morir, lliçons sobre com funciona aquesta
galàxia...
-Sé com funciona
aquesta galàxia -va dir la Femon.
- De debò?
En Kueller va
introduir una lleu amenaça en el seu to, i va faltar molt poc perquè la Femon
s’encongís sobre si mateixa. Però no va arribar a fer-ho.
Després va assentir.
-Sí.
En Kueller va
allargar la mà i va col·locar un floc dels seus llargs cabells negres darrere
de la seva orella.
-Doncs llavors ja
saps per què considero que Skywalker és el meu enemic -va murmurar.
-Pel desig de
venjança -va dir la Femon-. Fa molt de temps l’Skywalker us va fer alguna cosa,
a tu i a en Brakiss... No necessito conèixer la història de la galàxia per
saber això.
-Ah, però és que en
realitat sí que necessites conèixer-la. –En Kueller va permetre que la seva mà
s'apartés de la cara de la Femon-. Ja m'he venjat. Conquerir Almània va ser la
meva venjança. Conec formes de matar netament, Femon. Per què creus que vaig
passar una setmana sencera torturant els líders dels je'hars?
-Per obtenir
informació -va dir la Femon amb veu rogallosa.
En Kueller va moure
el cap.
-Per venjança,
estimada. Era la meva manera de venjar la mort de la meva família i la
destrucció del lloc que estimava. Vaig pensar que els je'hars mereixien patir
una petita part del dolor que havien causat. Em sembla que hauries haver-te
adonat que no he torturat a ningú mes des de llavors.
-Has trobat mètodes
millors -va dir la Femon.
En Kueller es va
mirar les mans -les mans, robustes i fortes -i va tirar suaument dels seus
guants negres.
-Aleshores ja
coneixia mètodes millors. Però... Bé, senzillament no creia que els je'hars
mereixessin que utilitzés aquests mètodes amb ells. Sóc un home lògic i
racional, Femon. Hauries d’haver-te’n recordat.
- Has estat
intentant ser just? -Va preguntar la Femon. En Kueller va reprimir un somriure.
En aquell instant, la seva certesa havia trontollat. La Femon havia estat
derrotada, i ni tan sols se n'havia adonat-. - Li has estat tendint un parany a
l’Skywalker per donar-li una possibilitat de defensar-se?
-L’Skywalker no
necessita que ningú li faci favors. –En Kueller ja no estava parlant només per
a ella, sinó també per als seus guàrdies. Els havia portat fins allà en
qualitat de testimonis, perquè les històries de la traïció comesa per la Femon
fossin silenciades per les històries de com en Kueller havia respost a ella -.
L’Skywalker és l'home més poderós de la galàxia.
La Femon va riure.
-Em pensava que tu
eres l'home més poderós de la galàxia, Dolph.
-Ho seré. -La seva
veu seguia sonant ferma i tranquil·la. Se sentia notablement tranquil, tot i
que normalment la traïció sempre l'enfurismava. El seu ensinistrament havia fet
efecte. En Kueller va dirigir una inclinació de cap mental al Mestre
Skywalker-. Quan hagi derrotat l’Skywalker...
-Així que es tracta
d'un enfrontament entre dos grans poders.
En Kueller també va
riure.
-Ets tan simplista,
Femon... No tens estudis, i per això no tens complexitat intel·lectual.
Va mirar als
guàrdies. Tots els estaven observant amb gran atenció. Un d'ells havia relaxat
inconscientment els dits que sostenien el seu desintegrador. En Kueller va
allargar el braç, va envoltar la mà del guàrdia amb els seus dits i el va
obligar a sostenir la seva arma amb més força.
I aquest va ser el
moment que la Femon va triar per actuar. Va allargar la mà cap al panell de control,
el botó d'últim recurs, el sistema de seguretat que hi havia instal·lat, el que
impulsaria l’inicialitzador al llarg d'un passadís mentre tots els altres
s'asfixiaven...
I en Kueller va
aturar la seva mà amb un veloç moviment de la seva mà esquerra, recorrent de
manera gairebé imperceptible a tota la Força acumulada al seu interior. Després
va anar intensificant la seva presa, mantenint immòbil tot el cos de la Femon i
sotmetent-la a la seva voluntat..., tot excepte el seu coll i el seu cap.
-El que no saps -va
dir tan tranquil·lament com si no estigués exercint el més mínim control sobre
ella -és que la història d'aquesta galàxia és una història de la Força.
L'Antiga República estava protegida pels Cavallers Jedi, que creien en la
decència i l'honor. Però es van anar deixant estovar per la pau i van permetre
que en Palpatine, qui havia descobert un poder fosc ocult dins de la Força,
aixafés el seu orde.
-Palpatine va
governar com Emperador i, amb el pas del temps, va oblidar la lliçó que es
desprenia de la seva pròpia vida. En conseqüència, quan es va enfrontar al jove
poder d’en Luke Skywalker, en Palpatine va creure que podria derrotar-lo. I el
que va passar va ser que l’Skywalker, que posseïa un talent inusual per l'ús de
la Força, va matar a l'Emperador.
- I tu mataràs
l’Skywalker per fer honor a alguna noble idea de la història?
La Femon va escopir
les paraules. En Kueller va admirar el seu coratge, encara que lamentava que
l'hagués impulsat pel camí equivocat.
-Mataré l’Skywalker
en primer lloc perquè és el meu destí -va dir -, i en segon lloc perquè no puc
governar la galàxia mentre ell segueixi amb vida. Aquesta és la lliçó de la
història. Haig d'arribar a ser l'únic poder existent dins de la Força. He
d'arribar a ser l'únic rei de la Força..., i per aconseguir-ho he derrotar als
Jedi i he de derrotar l’Skywalker.
-Ets un estúpid,
Kueller -va dir la Femon.
-No. Sóc un home
pacient. –En Kueller va somriure -I també...
Va estendre la seva
mà dreta, la va mantenir immòbil a l'altura del seu coll i va tensar el puny.
... controlo...
La Femon va tossir i
panteixar, incapaç de trobar l'aire que necessitava per seguir respirant, i els
seus ulls es van obrir com si volguessin sortir acomiadats de les conques. Ni
tan sols podia posar-se les mans a la gola. El seu cos va tremolar mentre
intentava alliberar-se de la pressió implacable que en Kueller exercia sobre
ell.
... La Força...
En Kueller va tensar
la mà dreta, forçant-la fins al límit de la seva resistència. L’espetec del
coll de la Femon va crear ecos que van ressonar a la petita habitació. Després
en Kueller la va deixar anar i la Femon, que ja havia deixat de ser una
persona, va caure a terra. L'únic que quedava d'ella era carn, ossos i el seu
record.
En Kueller la va
contemplar en silenci durant uns moments.
-Governaré aquesta
galàxia -va dir després, i es va tornar cap als perplexos guàrdies -. Us
aconsello que no ho oblideu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada