La Nova Rebel•lió (XXXV)

Anterior

Trenta-cinc

*

Les cames d’en Luke van desaparèixer dins de la boca del thernbee. En Kueller va donar l'esquena a la pantalla. Excepte per la presència del seu nou ajudant, en Kueller estava sol a la sala de control de la Femon. Les màscares lluents el contemplaven des de la paret. Aquell lloc no li agradava gens, potser perquè encara podia sentir la presència de la Femon en ell. Hauria de traslladar el seu centre de comandament a algun altre lloc.

-Vull que estigui vigilat en tot moment.

Yanne, el seu nou ajudant, era un home alt i prim, el rostre ple d'arrugues i els seus cabells grisos indicaven que era bastants anys més vell que en Kueller.

-No crec que sigui necessari -va dir, inclinant cap endavant.

En Kueller havia triat a Yanne d'entre tots els homes i dones que l'obeïen cegament perquè Yanne tenia la rara virtut de ser capaç d'expressar l'opinió que s'havia format en comptes de la que en Kueller desitjava escoltar. De moment, la novetat encara no havia perdut el seu atractiu inicial.

-Ara ja només un miracle pot salvar aquest home, senyor -va seguir dient Yanne-. El thernbee jugarà amb ell i li anirà aixafant els ossos un per un, proporcionant-li la il·lusió ocasional que podrà escapar però sense permetre que arribi a fer-ho mai.

-Ja sé com maten els thernbees -va dir en Kueller. Hi havia crescut envoltat d'aquelles criatures -. Vull que aquest guàrdia vagi allà ara mateix.

-És un malbaratament d'efectius -va dir Yanne.

En Kueller va assentir com si l’hagués sentit.

-Tens raó. Serà millor que enviem a quatre guàrdies perquè vigilin les gàbies dels thernbees.

- Quatre! No podeu estar parlant seriosament, senyor... Fins i tot si aquest home aconseguís sobreviure al thernbee, quedaria massa debilitat per poder causar cap dany. Crec que faríem millor apostant a la nostra gent en les posicions de combat. Ens han arribat informes que...

-Ja he vist els informes -el va interrompre en Kueller -. Estic preparat per rebre'ls com es mereixen, però tenim al Luke Skywalker allà baix. Vaig ordenar que el portessin a la sala del thernbee únicament perquè necessito que segueixi viu fins que arribi la seva germana. Però mentre en Luke Skywalker segueixi viu, sempre hi ha el risc que sigui capaç de derrotar al seu adversari. Hem d'estar preparats per enfrontar-nos a aquesta eventualitat.

-Skywalker ja estava ferit quan el vam tancar aquí. N'hi haurà prou amb què el thernbee gaudi d'uns minuts de diversió perquè l’Skywalker mori.

-No serà tan senzill -va dir en Kueller.

-Cap home és tan poderós -va dir Yanne.

En Kueller es va tornar cap a ell, decidint que la sinceritat de Yanne havia deixat de semblar divertida. En Kueller el va mirar fixament fins que la cara d’en Yanne es va tornar d'un gris cendrós.

-Excepte vós, senyor...

En Kueller va somriure amb un somriure letal.

-Em sembla que et convé no oblidar-ho, Yanne.

 -Sí, senyor.

-Quatre guàrdies, entesos? L’Skywalker ha d'estar vigilat en tot moment.

-Sí, senyor. M'ocuparé d'això immediatament, senyor.

En Kueller es va tornar novament cap a la pantalla. La boca del thernbee seguia estant tancada. En Kueller no es mouria de davant de la pantalla fins que l’Skywalker tornés a aparèixer en ella.

***

En Cole havia necessitat uns moments per convèncer l’R2 que havia d'esperar. El petit androide havia insistit una vegada i una altra en què havien de partir immediatament. L’R2 volia utilitzar el vaixell de càrrega lleuger, i el seu pla no semblava agradar massa a C3PO.

El problema raïa en què en Cole no estava autoritzat a usar aquella nau, i tampoc li semblava bé anar-se’n de Coruscant sense un permís previ.

Va prometre a l’R2 que obtindria aquell permís i ajuda. Els dos androides no havien pogut parlar amb la Mon Mothma. En Cole potser no podria aconseguir que la Mon Mothma accedís a rebre'ls, però almenys sabia per on havia de començar.

Va utilitzar l'ordinador de servei de la sala de reparacions del vaixell de càrrega lleuger per posar-se en contacte amb el general Antilles. En Cole va haver de passar per sis sistemes diferents abans d'obtenir una resposta.

-Ho sento, Fardreamer -va dir una veu lleument mecanitzada-. El general Antilles no està rebent cap mena de comunicacions de moment.

En Cole mai s'havia trobat davant d'una situació semblant.

-Em va dir que em posés en contacte amb ell si sorgia qualsevol problema urgent, i això és molt urgent. De fet, és més que urgent. Informeu-li que...

-No ho puc fer, Fardreamer. Urgent o no, el general Antilles ha bloquejat tots els canals excepte el de la llista d'espera de missatges pendents.

La veu havia emprat un to bastant sec, i després va tallar la connexió sense cap mena de comiat.

-Ai, mare. Ai, mare. Ai, mare -va dir C3PO.

L’R2 va emetre un estrident xiulet i es va balancejar d'un costat a un altre, colpejant sorollosament al terra amb les seves rodes.

-R2 diu que no disposem de molt temps.

-Estic fent tot el que puc, R2 -va dir Cole -. Suposo que no voldràs veure com el Control de Trànsit Espacial ens atura i ens acusa d'haver robat la nau uns instants després que ens haguéssim enlairat, oi?

-L'amo Cole té raó, R2-va dir C3PO.

En Cole els va ignorar. Va enviar un missatge a la presidenta Leia. El sistema automatitzat va respondre a l'instant i va informar que la presidenta Leia Organa Solo havia dimitit i que tots els seus missatges estaven sent derivats a la Mon Mothma. Quan en Cole va intentar posar-se en contacte amb la Mon Mothma, es va trobar amb el mateix mur que havia detingut C3PO i l’R2. La nova presidenta ja no tenia ni un sol moment lliure en la seva agenda.

-No em vas dir que la presidenta Leia havia dimitit -va murmurar Cole.

-No ens vam assabentar fins que vam intentar parlar amb ella. Tot ha canviat moltíssim des que vam trobar aquests detonadors... -C3PO va bellugar el cap-. A vegades penso que no hauria d'haver seguit a l’R2.

- Vols dir quan va trobar aquests detonadors?

-No -va murmurar C3PO-. Em refereixo a quan es va ficar en aquest mòdul d'emergència.

En Cole no sabia de què estava parlant, i va decidir no preguntar. No hi havia manera de posar-se en contacte amb la Mon Mothma, pel que va acabar decidint provar sort amb l'almirall Ackbar. La resposta que va rebre va ser igualment estranya. El secretari de l'almirall Ackbar va informar a Cole que l'almirall estava reunit, i li va dir que no tenia ni idea de quan respondria als seus missatges..., suposant que ho fes alguna vegada.

En Cole va mantenir el cap inclinat durant un moment amb l'esperança que C3PO pensaria que seguia estudiant el sistema de comunicacions. Necessitava concentrar-se.

La presidenta Leia havia dimitit.

L'almirall Ackbar no acceptava cap comunicació.

El general Antilles no acceptava cap comunicació. La Mon Mothma no acceptava cap comunicació. Havia d'estar passant una cosa realment seriosa.

L'última vegada que havia fet cas omís de les advertències de l’R2, Cole gairebé havia aconseguit que els matessin a tots..., per no esmentar als valerosos pilots que seguien solcant l'espai a bord d'ales-X que podien esclatar sota ells en qualsevol moment. L’R2 va començar a ploriquejar.

-Diu que no podem esperar ni un segon més -va traduir C3PO-, i li recorda que va prometre ajudar-lo. Personalment, amo Fardreamer, jo no considero que hagi de fer honor a aquesta promesa. Després de tot, ja ha fet el que podia. L’R2 és una miqueta excèntric i...

-I ha tingut raó cada vegada que ens ha dit que hi havia algun problema -el va interrompre Cole, posant una mà sobre el cap cilíndric de l’R2-. He intentat seguir la ruta oficial, així que suposo que ha arribat el moment de passar a emprar els mètodes no oficials.

L’R2 va deixar anar un xisclet d'alegria i es va impulsar cap al vaixell de càrrega lleuger.

- Coneixes els codis de la presidenta, C3PO? -Va preguntar en Cole.

-Són codis privats i es canvien cada dia, senyor. Per què...?

- Coneixes els codis de la presidenta?

-I tant que sí -va respondre C3PO-, i també conec els codis del seu marit i dels seus fills.

-Només necessito el de la presidenta. Sense aquests codis no podrem sortir de Coruscant.

-Oh. Però em temo que no puc fer el que em demana, senyor. Ja estic ficat en un embolic prou gran sense necessitat de... I a més la mestressa Leia espera que no em mogui de Coruscant.

-La presidenta va dimitir sense informar-te d'això, C3PO. Crec que t’agrairia moltíssim que ens ajudessis a evitar un altre atemptat. La primera bomba va estar a punt de matar-la.

C3PO va inclinar el seu cap daurat com si estigués intentant veure dins d’en Cole.

-Crec que té raó, amo Fardreamer.

-Ja m'ho semblava -va dir Cole.

L’R2 els va dirigir un agut xiulet des de l'interior del vaixell de càrrega.

-Anem -va dir Cole.

C3PO va pujar a la rampa d'abordatge i va entrar al vaixell de càrrega.

-Em sembla que no trigaré gaire a lamentar el que estic fent -Va dir.

Següent