Trenta-un
*
La Leia anava i
venia nerviosament d'un costat a un altre del seu dormitori. Seguia sense
haver-hi resposta d'en Han. Ja portava una bona estona consultant la llista de
missatges pendents a cada moment, però sabia que no hi hauria res. En Han
encara havia d'estar al Passadís dels Contrabandistes, i mai ignoraria el seu
missatge a menys que no ho hagués rebut.
Auyemesh es trobava
massa allunyat perquè en Han pogués haver estat allà quan en Kueller va matar a
tots els seus habitants. O almenys això esperava la Leia.
En Han es posaria en
contacte amb ella quant hagués sortit del Passadís.
La Leia havia parlat
molt seriosament quan li va dir totes aquelles coses abans que se n'anés. A
vegades desitjava que poguessin ser una parella normal amb preocupacions
normals. Llavors seure’s a sopar amb els seus fills a la nit seria simple
rutina i no l’inusual. Dormir amb el seu marit seria una cosa que passaria cada
nit, i no només unes quantes nits al mes.
Però la idea d'haver
de renunciar a la seva forma de viure la disgustava tant com al Han la de
renunciar a la seva.
Excepte en moments
com aquell.
L'ordinador de la
sala va emetre una suau dringadissa.
-Mon Mothma ha
vingut a veure-la, ama Leia -va dir.
L'ordinador va
parlar amb les inflexions de C3PO i la veu d’en Han, la Leia no s'havia
molestat a eliminar les manipulacions de l'Ànakin. Sense que sabés molt bé per
què, l'absurda entremaliadura comesa pel petit feia que la Leia se sentís més a
prop del seu fill.
-Deixa-la entrar -va
dir.
Va donar un nou cop
d'ull a la seva llista de missatges i va veure que només hi havia
actualitzacions enviades per l'almirall Ackbar. Totes les comunicacions amb
Auyemesh havien quedat interrompudes. Ningú havia aconseguit establir contacte
amb Pydyr, encara que el sistema de comunicacions de Pydyr no estava bloquejat.
Els intents d'establir contacte amb Kueller a Almània s'havien trobat amb el
silenci i una reproducció de la seva màscara esquelètica.
- Leia? -Mon Mothma
era al llindar. Semblava haver envellit, i els terribles dolors que havia patit
quan l'ambaixador Furgan la va enverinar havien deixat empremtes indelebles a
la cara -. He vingut el més aviat possible.
La Leia va assentir,
i durant un moment es va sentir incapaç de parlar. De tots els amics que tenia
a Coruscant, només la Mon Mothma podria entendre el dilema al qual
s'enfrontava..., i malgrat tota la seva saviesa i els seus grans recursos, ni
tan sols la Mon Mothma podria comprendre fins a quin punt l'havia afectat la destrucció
d’Auyemesh. Aquella terrible matança havia portat novament a la seva memòria el
que havia sentit quan Alderaan va ser destruït davant dels seus ulls. La Leia
no havia tingut temps per lliurar-se a aquestes emocions llavors, i tampoc ho
tenia en aquell moment.
- Què puc fer, nena?
La Leia va
retrocedir i es va obligar a somriure.
-D'això precisament
volia parlar amb tu -va dir -. Necessito la teva ajuda.
-Detindrem a aquest
boig abans que ataqui a la teva família -va dir la Mon Mothma.
La Leia tenia les
mans fredes i recobertes d'una suor enganxosa, i es va passar els palmells pels
pantalons per netejar-se-les.
-Per començar, vull
que escoltis el que he de dir-te -va dir.
La Mon Mothma va
assentir.
-Kueller es va posar
en contacte amb mi. No va parlar amb el govern, sinó directament amb mi..., i
em va dir que té presoner al meu germà.
- Hem verificat les
seves afirmacions? -Va preguntar la Mon Mothma.
-Quan va parlar per
última vegada amb Yavin IV, en Luke va dir que acabava d'enlairar-se d'una petita
lluna anomenada Telti. Va dir que anava cap a Almània i que tornaria a posar-se
en contacte amb ells quan hagués arribat. Ningú ha tornat a tenir notícies
seves des de llavors.
La Mon Mothma va
sospirar i va deixar caure el seu elegant cos a la butaca que hi havia davant
de la còmoda de la Leia.
-Hi havia albergat
l'esperança que en Kueller estigués intentant enganyar-nos.
-Potser està
intentant, fer-ho -va dir la Leia-. En comptes d'estar presoner, en Luke podria
trobar-se molt a prop d'ell i suposar una amenaça per en Kueller. Estem massa
lluny i no tenim a ningú allà. No disposem de cap forma de verificar les seves
afirmacions.
Mon Mothma va
assentir.
-Tinc la impressió
que en Kueller ha convertit tot això en una mena d'assumpte personal -va seguir
dient la Leia -. Si no se surt amb la seva, en Kueller destruirà la meva
família. El fet d'amenaçar els súbdits de la Nova República va ser una cosa que
se li va ocórrer en l'últim moment.
-L’Ackbar em va
mostrar una cinta de la transmissió hologràfica -va dir la Mon Mothma-, i estic
d'acord amb tu.
La Leia es va seure
a la vora del llit.
-Crec que en Kueller
ha rebut ensinistrament Jedi.
La Mon Mothma la va
mirar, visiblement sorpresa.
- Tens alguna prova
d'això?
-Res concret -va dir
la Leia -. Però ja s'ha posat en contacte amb mi anteriorment utilitzant alguns
dels mètodes que en Luke ensenya als seus estudiants. Ah, i també va aconseguir
impedir que en Luke i jo poguéssim comunicar-nos l'un amb l'altre.
-Un ysalamiri també
seria capaç d'això -va dir la Mon Mothma.
-Sí, igual que algú
que conegui els secrets del costat fosc. –La Leia va permetre que les seves
paraules quedessin suspeses entre elles durant un moment abans de continuar
parlant-. Els arxius de Yavin IV no contenen cap dada sobre un estudiant d’Almània
anomenat Kueller. Però en Luke ha perdut uns quants estudiants.
L'ensinistrament Jedi és molt dur, i crec que hi ha la possibilitat que alguns
d'ells s'hagin tornat cap al costat fosc.
-Sí, però... Per què
t'amenaça?
La Leia va arrufar
les celles. Tenia certes sospites al respecte, però resultaven difícils
d'exposar amb claredat.
-Luke i jo som els
Jedi més coneguts de la galàxia -va dir-. En Luke ha aconseguit que l'ordre
dels Cavallers Jedi ressorgís de les seves cendres, i jo estic educant nous Jedi.
En Luke ha demostrat una vegada i una altra que els seus poders són tan grans
que pot derrotar fins i tot als millors campions del costat fosc.
-Però si en Kueller
us destrueix, i aconsegueix dispersar els Jedi, es convertiria en el ser més
poderós de la galàxia.
-O això és el que
pensa ell que passarà -va dir la Leia.
-Sembla una
explicació bastant plausible.
-Sí. -I la Leia va
somriure per a si mateixa -. Però estic bastant confosa, i potser en realitat
es tracti d’alguna cosa més simple. En Kueller potser no entengui com funciona
la Nova República. Potser pensi que sóc una autòcrata i que la meva paraula és
llei, i en aquest cas també podria pensar que amb amenaçar a la meva família
n'hi haurà prou per obligar-me a fer el que vol.
-No et coneix massa
bé, oi? -Va dir la Mon Mothma en veu baixa i suau -. Amenaçar a la teva família
sempre t'ha fet més forta.
La Leia va sentir
una sobtada coïssor als ulls i se'ls va fregar. No volia simpatia..., o almenys
encara no. Més tard, quan tingués temps per a això, potser estaria disposada a
acceptar-la.
-En qualsevol cas la
solució és la mateixa -va dir, triant no respondre a les últimes paraules de la
Mon Mothma -. He de renunciar a la prefectura de l'Estat.
La Mon Mothma va
ajuntar les mans sobre la falda.
-No pots fer això
ara, Leia. Les meves fonts al Senat m'han enviat alguns informes bastant
inquietants. Llevat que facis campanya, no aconseguiràs guanyar la votació de
manca de confiança. Volen culpar algú de l'explosió i els és igual qui sigui
aquest algú, així que acabaran culpant del que ha passat al Han..., la qual
cosa vol dir que et culparan a tu.
-He estat pensant en
això i no veig altra sortida -va dir la Leia. Es va refregar les mans, un
costum fruit del nerviosisme en què no hi havia recaigut des de feia anys -. Si
abandono la presidència durant un temps... Bé, llavors la votació queda
anul·lada automàticament, oi?
-Eh... Tècnicament
parlant, l'anul·lació només es produirà si presentes la dimissió formal, Leia.
Un abandonament temporal del càrrec permetria que se celebrés la votació.
La Leia va assentir.
Ja ho havia temut, però no importava. L'únic que li importava en aquells
moments era en Luke i protegir als seus fills.
I en Han...
Per primera vegada
des que s'havia convertit en líder de la Nova República, la Leia podria
defensar més eficaçment a la seva família com a ciutadana sense cap càrrec que
com a alta personalitat pública.
-Doncs llavors
dimitiré -va dir -. La votació no se celebrarà, i en Kueller ja no podrà
utilitzar a la Nova República com a excusa per atacar la meva família.
- I si en realitat
el seu veritable objectiu és la Nova República? -Va preguntar la Mon Mothma.
-Llavors llançarà
noves amenaces i per fi sabrem què és el que vol en realitat. Però estic
gairebé segura que no sap gran cosa sobre els altres líders del nostre govern,
i apostaria a què la meva dimissió el deixarà tan espantat que no sabrà què
fer.
-Probablement
tinguis raó.
La Leia es va llepar
els llavis i després es va tornar cap a ella.
-Vull que assumeixis
la presidència.
-Ja no ocupo cap
càrrec públic -va dir la Mon Mothma.
-Tampoc l’ocupaves
quan vas crear el Consell Provisional -va dir la Leia-. L'única sortida que
tenim prevista en una situació com aquesta és la de celebrar eleccions, i
acabem de celebrar unes eleccions d'emergència. No necessitem altres eleccions.
Vull que assumeixis la presidència, Mon Mothma. Ningú s'oposarà. Tots et
respecten massa.
-Fa només uns quants
dies molts haurien dit exactament el mateix de tu.
La Leia va moure el
cap.
-L'oposició al meu
govern va començar a créixer quan els imperials van ser escollits pel Senat.
Per molt que em dolgui, en realitat tot això no em sorprèn gaire. Tothom acaba
perdent el poder més tard o més d'hora.
-Aquest nou Senat no
tolerarà cap lideratge que hagi estat triat de manera arbitrària.
-Probablement no,
però tu pots convèncer-los que ens trobem davant d'una autèntica crisi -va dir
la Leia -. Fixa una data per a les eleccions i digues que només exerciràs el
càrrec fins llavors. Jo et lliuraré les regnes del govern en una presentació
formal registrada.
- Registrada, Leia?
I per què no celebrar una reunió especial pel matí?
-Perquè no tindré
temps per a això -va dir la Leia.
La Mon Mothma va
inclinar el seu noble cap a un costat i la va contemplar en silenci durant uns
moments abans de parlar.
-Què estàs planejant
fer, nena meva?
La Leia li va
aguantar la mirada sense immutar-se.
-Vaig a reunir-me
amb el meu germà.
***
Salt 6 era com un
gegantí gorg de fang amb bombolles suspès en el buit al centre del cinturó
d'asteroides. La part superior produïa un continu traspuar de líquid viscós que
s'anava escampant sobre la superfície, deixant una reguera de partícules en la
seva trajectòria a través de l'espai. Posar el Falcó allà hauria estat
impossible, però en Han no havia utilitzat el Falcó. En comptes d'usar la seva
nau, havia apel·lat a la consciència de l’Esvelta Anna Blava (o al que quedava
d'ella) i havia aconseguit que els hi permetés emprar el seu vehicle de salt.
Els contrabandistes
que passaven molt de temps dins del passadís construïen naus que resultaven
ideals per al cinturó d'asteroides. Aquelles naus eren vehicles petits i
esvelts que no podien transportar molta càrrega, però que ajudaven als
contrabandistes a anar d'un lloc a un altre. Podien posar-se sobre qualsevol
superfície, el fang inclòs, i podien enlairar-se en pràcticament qualsevol
circumstància, fins i tot entre les contínues tempestes de roques giratòries
que assotaven les rodalies de Salt 52.
La nau de Blava
havia estat especialment modificada per adaptar-la a les seves necessitats
personals. El seu compartiment de càrrega era més gran del que és habitual, i
la secció de cabines també era més espaiosa. Així i tot, seguia semblant un
lliscant de superfície en comparació amb el Falcó. Chewie havia d'anar
pràcticament doblegat només per poder pujar a bord.
Tots anaven bastant
estrets. En Han s'havia portat amb ells a Zeen, el Noi, Wynni i Chewie. La
Blava havia anat amb ells perquè, segons ha dit, no volia deixar abandonat a
Lando en mans dels maleïts reks. En Han havia hagut de posar-se molt persuasiu
amb Zeen i el Noi (la persuasió havia inclòs desenfundar el seu desintegrador)
per recordar tot el que li devien a Lando. (El deute incloïa tot el mobiliari
nou dels seus compartiments personals. Lando sempre tindria temps de tornar la
Dama Afortunada al seu estat anterior quan aconseguís tornar de la seva cita
amb Nandreeson..., suposant que aconseguís tornar d'ella.) La Wynni havia
vingut perquè en Chewie formava part de l'expedició. Chewbacca havia protestat
enèrgicament, però en Han li havia advertit que hauria d'aguantar-se. Rescatar
Lando estava per sobre de tot, i resoldre el problema que suposava un romanç no
desitjat quedava en segon lloc.
Tanmateix, mentre es
veia atapeït contra la rugosa paret metàl·lica del saltador de la Blava, en Han
es va preguntar si havia pres la decisió correcta. Tot just podia respirar a
través de les dues capes de pelatge wookiee que hi havia davant d'ell, i no
podia veure res perquè l'esquena de la Wynni omplia pràcticament tot el seu
camp visual. Les cabines, que ocupaven un espai una mica més reduït que la proa
del Falcó, feien pudor a humans suats i wookiees nerviosos. La calor era
intolerable.
La Blava havia posat
el saltador sobre el pantà de fang amb molta delicadesa, encara que en realitat
hauria donat igual que l’hagués deixat caure sobre ell. Estaven tan atapeïts
que només una explosió hauria estat capaç d'alliberar-los. Per empitjorar
encara més la situació, la Blava va haver d'estar forcejant durant una bona
estona abans que pogués obrir la porta de la secció de tripulants.
En Zeen i el Noi van
sortir trontollant, però la Wynni estava retenint Chewbacca. El wookiee
intentava treure-se-la de sobre.
-Potser seria
preferible que esperessis a tenir una mica més d'intimitat, Wynni -va dir en
Han en el to més sec que va ser capaç.
El pelatge de la
Wynni es va estarrufar a l'instant a la versió wookiee d'una intensa vergonya.
Després es va afanyar a deixar anar el braç d’en Chewie i va sortir corrent de
la cabina, movent-se tan de pressa com podia arribar a fer-ho un wookiee que
havia de caminar mig doblegat.
La Wynni li va
llançar un rugit i en Han va arronsar les espatlles.
-No estic intentant
posar obstacles en el camí de l'amor, Wynni -va dir-. Però Chewie ja té una
companya, i l'únic que vull és treure a Lando d'aquí mentre encara està sencer.
La Wynni, no molt
convençuda, va respondre amb un gruny gemegós que posava en dubte la seva
sinceritat. En Han la va ignorar. Wynni i Lando mai s'havien portat massa bé,
però la wookiee era una autèntica artista amb l'arc d'energia, i els arcs
d'energia semblaven tenir un efecte meravellós sobre els glottalfibs.
Han ja havia estat
allà en una ocasió, durant una trobada amb Nandreeson que havia fet tot el
possible per oblidar. Allò havia passat abans de la Rebel·lió, i fins i tot
abans que conegués a Chewie. Mentre ell i la Blava examinaven un mapa de Salt
6, en Han de seguida va comprendre que l'asteroide no havia canviat gens ni
mica.
Hi havia túnels que
portaven fins al cau d'en Nandreeson, però estarien vigilats. A part d'aquests
túnels, l'única manera d'arribar-hi era a través dels pendents de fang. Chewie
ja havia expressat amb tota claredat la seva reluctància a utilitzar aquell
accés: el pelatge dels wookiees quedaria recobert de fang, i això limitaria
severament els seus moviments quan el fang s'assequés. La Wynni havia portat
vestits especials per als dos, però no permetria que en Chewie es posés el seu
fins que ell hagués accedit a permetre que l'ajudés a treure-se'l després.
Chewie s'havia tornat cap en Han i li havia llançat una autèntica mirada
d'animalet atrapat. En Han havia somrigut, i en Chewie li havia deixat anar un
grunyit. Però hi havia acabat resignant-se.
Després en Han havia
promès que ajudaria a Chewie a trobar alguna manera d'evitar que hagués de
complir amb la seva part de l'acord, tot i que encara no estava molt segur de
com se les arreglaria per aconseguir-ho.
Els wookiees estaven
posant-se els vestits en el compartiment de càrrega. En Han va desitjar tenir
un vestit per a ell. Va anar a la porta. La resta de la tripulació ja hi era,
contemplant el forat que conduïa al pendent de fang. Masses d'espès fang calent
bombollejaven al voltant de l'obertura, i grans dolls de vapor brollaven de tota
la circumferència.
- I vols que ens
fiquem aquí? -Va preguntar en Zeen.
- Prefereixes
enfrontar-te als reks? -Va preguntar en Han al seu torn.
-Preferiria esperar
aquí.
-No tenim cap
garantia que Calrissian hagi sobreviscut -va dir el Noi.
-Lando ha aconseguit
que Nandreeson tirés foc per la boca durant anys -va dir en Han-, i estic segur
que ara Nandreeson no es conformarà amb una mort ràpida i neta.
-Han té raó -va dir
la Blava -. Lando no porta tant de temps presoner. Segueix viu. Potser es trobi
en bastant mal estat, però podem tenir la seguretat que segueix viu.
-Si fem això, mai
podrem tornar a trepitjar el mateix terra que Nandreeson -va dir Zeen.
- I això suposa un
problema per a tu? -Va preguntar en Han.
-No vull que aquest
carnisser cobert d'escates posi preu al meu cap -va dir en Zeen.
-Si decideix posar
preu al cap d'algú serà a la de la nostra estimada Esvelta Anna Blava -va dir
el Noi amb afable dolçor-. Després de tot, és la seva nau la que ens ha portat
fins aquest fangar.
-Moltes gràcies -va
dir la Blava-. Això vol dir que en Han i jo baixarem, i que serà millor per a
vosaltres que ens acompanyeu. La vostra vida seria espantosament trista sense
mi.
-No hi ha dubte que
resultaria molt menys interessant -va dir en Zeen.
-I probablement molt
menys perillosa -va dir el Noi.
Chewie va llançar un
rugit d'indignació des l'hangar de càrrega. Dues enormes manasses peludes es
van agafar al vorell de la comporta i van tirar d'ella fins a fer aparèixer a
Chewie. El wookiee semblava un nadó gegant embolicat en les robes de
presentació de la cerimònia del nom que la Leia havia insistit a usar per als
nens, amb l'única diferència que el seu abillament era platejat i no tenia
encaixos. El pelatge d’en Chewie estava pentinat cap enrere i quedava amagat
per la caputxa del vestit. Els cordons elàstics que tancaven el vestit pel
coll, els canells i els turmells estaven tan atapeïts que en Han va somriure.
-Si omplís d'heli
aquest vestit, et convertiries en un globus wookiee gegant? -Va preguntar.
Chewie va rugir. La
mera proximitat de la Wynni era suficient per posar-lo de molt mal humor, i les
bromes d’en Han no ajudaven a millorar el seu estat d'ànim.
-Estàs realment
encantador, Chewbacca -va dir la Blava-. Encara que... Bé, no creus que se t'ha
anat una mica la mà?
En Chewie va tornar
a grunyir i es va emportar una mà a la caputxa.
-No -va dir Han-.
Tant me fa quines siguin les indignitats que hagis suportar, però no vas a
treure’t aquesta cosa. I ara posa't la màscara, d'acord?
Chewie va moure el
cap.
-Posa't la màscara,
Chewie. Suposo que vols estar en condicions de veure alguna cosa, oi?
Chewie va grunyir.
En Han va alçar les
mans en un gest entre protector i de submissió.
-D'acord, d'acord
-va dir després-. No tens per què prendre-t'ho tan a la valenta. És el teu
pelatge, i tens dret a decidir pel teu compte.
-L'arc d'energia
està embolicat, tal com vas demanar -va dir en Zeen, lliurant-li l'arma-. També
tinc el de la Wynni. On és?
La wookiee va
respondre amb un grunyit des de baix. En Han va reprimir un somriure. - Què li
has fet, Chewie?
Chewie va arronsar
les espatlles, va agafar el seu arc d'energia i se'l va penjar de l'espatlla.
L'arma estava protegida, però la tira s'havia quedat sense embolicar.
La Blava va passar
pel seu costat i va fer una ullada a l'hangar de càrrega.
- Chewbacca! -Va
cridar un instant després-. Això no té cap gràcia. Deslliga-la.
Chewie es va tornar
cap en Han i li va llançar una mirada plena de consternació.
-La necessitem, amic
-va dir en Han-. Ho sento.
En Chewie va
pressionar un botó mig ocult al costat de la porta de l'hangar.
El terra va començar
a pujar lentament, revelant un paquet rosat de femella wookiee que tenia la
màscara facial tornada cap avall, els braços corbats al voltant del pit en una
paròdia d'abraçada i els canells lligats a l'esquena. Les cames de la Wynni
estaven creuades, i tenia els turmells lligats.
La wookiee estava
maleint enèrgicament, inflant la màscara amb cada exhalació d'aire i emprant
uns juraments bastant més forts que els pitjors que Chewbacca hagués arribat a
utilitzar mai fins i tot en les pitjors circumstàncies imaginables.
La Blava es va posar
darrere de la Wynni per deslligar-la.
- Espera! -Va
exclamar en Han.
Es va inclinar sobre
la Wynni i li va treure la màscara. Els ulls blaus de la wookiee estaven
entretancats, i un instant després va començar a maleir al Han, als seus
avantpassats, la seva dona, els seus fills i la seva nau.
-Ei, tingues més
compte amb el que dius -la va interrompre en Han-. Ningú parla d'aquesta manera
del Falcó davant meu.
La Wynni va
respondre amb un grunyit gutural, i la Blava la va empènyer.
-Si vols sortir
d'aquest embolic serà millor que mantinguis la boca tancada.
-Promet que no
intentaràs fer-li res al Chewie i et deslligarem -va dir en Han.
El musell de la
Wynni va romandre fermament tancat.
-Promet-li -va
xiuxiuejar la Blava.
La Wynni va acabar
assentint amb el cap.
-Promet que no li
faràs res a la Wynni, Chewie -va dir en Han. Chewbacca va deixar escapar un
perllongat udol.
-Promet-lo -va
repetir en Han.
Chewie es va creuar
de braços, tibant la tela sobre de les seves espatlles, i va deixar anar un
grunyit.
-Bé, tot arreglat
-va dir Han -. Deslliga-la, Blava.
La Blava va desfer
els nusos i els braços de la Wynni van caure cap a terra. Les seves peludes
mans van emergir de les mànigues..., i la wookiee es va llançar sobre
Chewbacca. Chewbacca va retrocedir, i la Wynni va ensopegar i va caure. En Han
i la Blava van aconseguir agafar-la al vol abans que arribés a xocar amb el
terra.
La Wynni pesava
bastant. En Han va trontollar sota del seu pes. La wookiee rugia, grunyia i
tractava de llançar mossegades a l'aire.
-Disculpa't, Chewie.
Chewbacca va moure
el cap.
La Wynni va llançar
una urpada contra la cama d'en Han, va fallar i va fer un nou intent.
- Disculpa't, maleïda
sigui! Em matarà.
Chewie va gemegar
una disculpa.
La Wynni es va
aturar, i després va utilitzar al Han i la Blava com a punts de suport per a
incorporar-se. Després va deixar anar un grunyit, i en Zeen es va inclinar a
deslligar-li els peus.
-Crec que hauríem de
deixar als wookiees aquí -va dir el Noi. Chewie va respondre amb un sec xiscle.
-Doncs jo crec que
això seria molt mala idea -va dir en Han mentre s'estirava. Wynni era forta,
potser fins i tot més que en Chewie -. Crec que els dos hauríeu de resoldre les
vostres diferències quan tornem a Salt 1, però fins llavors tindrem una treva.
Ha quedat clar?
Chewie va assentir i
la Wynni el va fulminar amb la mirada. La seva caputxa rosada havia quedat
torçada durant el forcejament, i el pelatge li penjava sobre els ulls. La
wookiee se’l va apartar d'una manotada.
- Ha quedat clar,
Wynni?
La Wynni va
assentir.
-Fantàstic -va dir
en Han-. Esperem que aquesta petita diversió no hagi donat temps als reks
d'arribar fins aquí.
- Creus que
Nandreeson sap que som aquí? -Va preguntar en Zeen.
- Creus que algú pot
esternudar en aquest Salt sense que Nandreeson s'assabenti? -Va preguntar en
Han al seu torn.
-Tens raó -va dir
Zeen, lliurant-li el seu arc d'energia a la Wynni-. Bé, anem allà.
-Algú ha d'estar al
capdavant d'aquesta operació de rescat -va dir en Han.
-Tu ets l'únic amb
experiència militar, general -va dir la Blava-. La direcció és tota teva.
En Han es va sentir
considerablement alleujat. Chewie i Wynni acabaven de representar el seu pitjor
malson just davant d'ell. L'últim que volia era que els dos wookiees se
submergissin en aquell fangar per començar a barallar-se entre ells.
-D'acord -va dir -.
Al fang, nois i noies.
-Sempre ens portes a
uns llocs molt interessants -va dir la Blava mentre es tapava el nas amb una mà
i saltava per la porta del vehicle.
En Han va veure com
queia al centre del gorg de fang, s'anava lliscant cap avall i acabava
esfumant-se, amb la seva llarga cabellera desapareixent en últim lloc.
-El meu gran somni
per fi es converteix en realitat -va dir Zeen-. Primer ens arrebossem en fang,
i després ens enfrontem a Nandreeson. I tot per Calrissian, que és el gran amor
de la meva vida... La propera vegada procura portar als teus amics del govern,
Solo.
En Zeen va saltar i
va aterrar a la vora del forat. Després va perdre l'equilibri i va relliscar, i
va acabar caient d'esquena per l'obertura.
El Noi es disposava
a ocupar el seu lloc a la porta, però la Wynni va apartar d'una empenta i va
saltar sense dir res. La wookiee va aterrar amb tanta violència que va escampar
una petita pluja de fang sobre el vehicle, i en Han va rebre unes quantes
esquitxades a la cara. El fang estava més calent del que esperava, i desprenia
una tènue olor d’ous podrits. En Han es va netejar la cara amb el dors del braç.
- Vols ser el
següent, Chewie? -Va preguntar amb dolçor.
Chewie va respondre
amb un xiscle gemegós.
-Jo seré el següent
-va dir el Noi, saltant i desapareixent pel forat tan ràpidament com si
s'estigués lliscant per un tobogan greixat.
-No vull quedar
atrapat entre dos wookiees, amic, així que ara et toca a tu -va dir Han.
En Chewie va
grunyir.
En Han va moure el
cap.
-Jo saltaré l'últim,
Chewie -va insistir-. És millor així. Puc enfrontar-me a qualsevol problema que
arribi a sorgir a la superfície. Si no aconsegueixo sortir d'aquest fangar,
llavors vosaltres podreu rescatar Lando.
Chewie va deixar
anar un esbufec, es va portar una mà al nas i se’l va pessigar amb dos dits
peluts. En Han no hagués sabut explicar per què, però li va semblar que el gest
no resultava tan elegant com quan ho havia vist fer a la Blava. El wookiee va
tancar els ulls, va fer un pas cap endavant, va perdre l'equilibri i va caure
de cara sobre el fang. L’esquitxada va deixar xop al Han, i va fer que en
Chewie llancés un rugit de sorpresa. El wookiee va trontollar, va intentar
aixecar-se i va desaparèixer pel forat.
En Han es va tornar
a netejar la cara, va deixar els controls de la porta en automàtic tal com li
havia ensenyat a fer la Blava i va saltar.
El fang estava
calent i molt enganxós. En Han va quedar recobert a l'instant, però això no va
impedir que seguís lliscant pel pendent. Hi havia aire en el tub, pantanós,
ranci i pudent, però aire al cap i a la fi, que en Han podria continuar
respirant mentre la seva boca i el seu nas continuessin nets. En Han va donar
voltes i més voltes, endinsant-se en el toll de fang amb un moviment
curiosament semblant al d'un llevataps. La llum que havia estat arribant fins a
ell des de dalt va acabar desapareixent, i en Han es va trobar sumit en la més
completa foscor, envoltat de fang pudent per tot arreu mentre seguia relliscant
cap al fons en un descens cada vegada més i més vertiginós.
Potser havia comès
un error. Potser aquells tubs eren més llargs del que creia. Potser
s'estrenyien i tots els seus amics havien quedat atrapats al centre del
passadís, amuntegats els uns sobre dels altres, i s'estaven asfixiant.
Han va tenir una
horrible visió d’en Chewie i la Wynni intercanviant cops de puny mentre es
quedaven sense oxigen, i matant al Zeen i al Noi durant el procés. La Blava,
naturalment, hauria quedat aixafada gairebé en el primer instant.
I un segon després
va emergir del tub entre una violenta erupció de fang, es va precipitar a
través d'una atmosfera relativament neta i va caure, amb la cara per davant,
dins l'aigua més bruta que havia vist mai. En Han es va enfonsar tan de pressa
com si fos un bot i algú l’hagués foradat el fons, però va aconseguir no tancar
els ulls. Els sediments es van arremolinar al seu voltant. En Han va veure sediments,
algues..., i una llarga cabellera negra.
La Blava seguia
submergida perquè el seu peu havia quedat atrapat en un forat. Tenia els ulls
molt oberts i les galtes inflades per la pressió de l'aire, però encara no
s'havia deixat dominar pel pànic. Les seves mans tiraven els brins de vegetació
que s'aferraven al seu turmell.
Han va treure la
petita fulla vibratòria de la bota i es va submergir al seu costat, fregant-li
el braç mentre descendia per tranquil·litzar-la. Va tallar les algues i males
herbes i després va tirar del seu peu. La Blava va deixar escapar una mica
d'aire que els va deixar envoltats de bombolles..., i després va sucumbir al
pànic i va utilitzar l'esquena d'en Han com a punt de suport per a impulsar-se
cap a la superfície.
La força de la seva
empenta va fer que el braç d'en Han es veiés llançat cap al forat que havia
atrapat el peu de la Blava. La calor li va agullonar la pell, però el seu braç
no havia quedat encallat. En Han va aconseguir alliberar-se i es va impulsar
cap a la superfície amb un parell de potents puntades de peu, sentint que li
anaven a esclatar els pulmons d'un moment a un altre.
Es va afanyar a
empassar una gran glopada d'aire. Estava calent i humit, i li va semblar
deliciós. Però per molt que boquegés, en Han no semblava capaç d'empassar
l'aire suficient. Aquella atmosfera era molt tènue.
-Un lloc preciós,
Solo -va dir en Zeen.
S'estava mantenint a
flotació al costat del Noi, el cap calb havia quedat recobert d'algues verdes.
-Sí -va dir el Noi
-, però hauries d’haver-nos advertit que anàvem a nedar.
L'aire del vestit
d’en Chewie el mantenia a flotació. Pel que sembla el de la Wynni havia quedat
foradat, però els dos wookiees s'havien tret les caputxes.
Els wookiees sempre
semblen més petits quan estan mullats.
En Han va notar que
els seus llavis començaven a formar un somriure, però en Chewie de seguida es
va encarregar de fer-lo desaparèixer amb un grunyit.
- On és la Blava?
-Va preguntar.
-Aquí, fill d'un cuc
d'escombriaire. -La Blava es debatia furiosament en l'aigua per mantenir-se. Si
continuava movent-se tan de pressa no trigaria a perdre tot l'aire-. He estat a
punt de morir allà baix.
-Ah, Blava... Estic
segur que ets capaç de sortir de qualsevol compromís.
-I hauria mort per
una autèntica estupidesa, naturalment. -La contrabandista va anar escopint
aigua mentre parlava. Els seus negres cabells s'agitaven al voltant del seu
rostre, i el seu meticulós maquillatge havia quedat totalment destrossat.
Semblava diversos anys més jove. Només les dents blaves recordaven l’Esvelta
Anna Blava de sempre-. No vaig a treure ni un sol crèdit d'aquesta excursió.
Els matons d'en Nandreeson probablement estaran desmantellant el meu vehicle en
aquest mateix instant. Ah, i a més sembla que no hi ha manera de sortir
d'aquest bell estany rocós... T'has adonat, Solo?
En Han va mirar al
seu voltant. L'estany arribava fins a les parets de la caverna, però va veure
molts rastres de la presència dels glottalfibs. Els senyals estaven per tot
arreu, i anaven des de les algues fins als nenúfars passant pels mosquits.
-Hi ha d'haver
alguna manera de sortir d'aquí.
En Han va nedar cap
endavant, resseguiment una paret rocosa i es va trobar en una caverna encara
més gran. Hi havia sis glottalfibs asseguts sobre la cornisa de roques que
envoltava l'estany, i un altre glottalfib –Nandreeson -submergit fins a la
cintura en l'aigua.
Lando era al centre
de l'estany, i el seu cap amb prou feines treia el cap per sobre l'aigua. El
seu rostre havia adquirit un color grisenc a causa de l'esgotament, tenia ombres
molt fosques sota els ulls i es movia lentament i amb visible dificultat. Així
i tot, va aconseguir arreglar-se les per obsequiar al Han amb el seu famós i
inimitable somriure Calrissian.
-Quin rescat, Han
-va dir.
-Mai hauries de
criticar la gent que t'està fent un favor -va dir en Han.
Chewie va anar cap a
ells, seguit per la Wynni. L'olor a wookiee mullat era tan forta que es va
imposar a totes les altras olors.
-Ah, Solo -va dir
Nandreeson-. Estava disposat a renunciar a la teva captura. Tenia a Calrissian,
i em conformava amb això. Però com que ets aquí...
Nandreeson va moure
una mà minúscula i els sis glottalfibs van llançar altres tants dolls de flames
cap a les aigües.
En Han es va
submergir i va veure cremar les algues sobre la superfície de l'aigua. Encara
no havia aconseguit normalitzar la seva respiració. Pel que semblava Chewie no
s'havia submergit, i un instant després en Han va veure com apagava les flames
amb els seus frenètics moviments de l'aigua.
En Han va sortir a
la superfície.
-La propera vegada
que vulguis venir a visitar-me potser hauries d’avisar-me per endavant -va dir
Lando -. Així podríem preparar una festa de benvinguda.
-Prou sarcasmes,
amic -va dir en Han -. Per sort vaig saber que estaves aquí.
-Ah, sí? -Va
replicar Lando-. Per sort per a qui?
-Per a mi,
naturalment -va dir Nandreeson-. Ara tinc a les mans a Calrissian, la meva
vella nèmesi, i al seu amic en Han Solo. Matar-te farà que el meu nom sigui
encara més temut i respectat, Solo. El consort de la princesa...
-El seu espòs,
maledicció, el seu marit -va remugar en Han.
-Ara tota la galàxia
sabrà de què sóc capaç.
- Què està passant
aquí? -Va preguntar en Han-. Està jugant a l'hoquei aquàtic i tu ets el disc?
-T'has aproximat
bastant, noi, però no es tracta exactament d'això -va dir Lando -. Nandreeson
vol veure com m’ofego.
-Oh, quin final tan
bonic -va dir en Han-. Potser li falti una mica de sentit del drama, però veig
que ho compensa amb una gran dosi de creativitat.
-No ho creguis -va
dir Lando-. Nandreeson és un glottalfib. Tota la seva vida gira al voltant de
l'aigua, pel que resulta lògic que el primer que li ha vingut al cap fos el fet
d’ofegar-me.
-No tinc per què
perdre el temps escoltant les vostres estupideses -va dir Nandreeson.
-I a més posseeix
l'encant afegit que no hi ha escapatòria possible -va seguir dient Lando.
-Sempre hi ha alguna
manera d'escapar -va dir Han-. Veig que hi ha uns esglaons al costat d’en
Nandreeson.
-Exacte -va dir
Lando -, i si poguéssim arribar fins a ells ens permetrien escapar. Però aquests
amiguets seus que tiren foc per la boca insisteixen a impedir que m'apropi als
esglaons.
-Si t'haguessis pres
la molèstia d'examinar el problema des de tots els angles possibles ja hauries
trobat una solució -va dir en Han.
- I tu sí l'has
trobat, Solo? -Nandreeson es va inclinar cap endavant, removent l'aigua al seu
voltant-. Acabes d'arribar i creus que ja em coneixes prou bé per poder-me
vèncer, eh?
-No hi ha gran cosa
que conèixer, Nandreeson -va replicar en Han-. Ets cobdiciós i rapinyaire, i ets
bastant estúpid. Si fossis la meitat de llest que Jabba el Hutt, a hores d'ara
ja controlaries tot el Passadís.
-I el controlo -va
dir Nandreeson.
En Han va moure el
cap.
-Ni ho somiïs. Si
realment fossis l'amo i senyor del Passadís, com me les podria haver arreglat
per reclutar un equip?
-No has reclutat cap
equip.
En Zeen acabava
d'agafar-li del braç. En Han es va tornar cap a ell i es va trobar amb el canó
del desintegrador d’en Zeen davant del seu nas. El Noi estava apuntant a
Chewie, i la Wynni havia empunyat el seu arc d'energia i estava preparada per
utilitzar-lo.
-Oh, quin gran
rescat -va dir Lando -. És un rescat realment magnífic, de debò. De fet, és el
millor rescat que he tingut ocasió de presenciar en tota la meva vida.
-Ja et vaig advertir
que estaves abusant del sarcasme -va dir en Han mentre mirava Chewie, que
semblava sentir-se tan perplex i atordit com ell.
- Saps una cosa,
Solo? Tens raó -va dir Nandreeson-. El mètode de l’ofegament és molt poc
original, i ja estic fart de veure com un miserable humà agonitza lentament.
Anem a accelerar una mica les coses.
En Han va aixecar
les mans.
-No t'ho prenguis
així, Nandreeson. T'asseguro que...
I després va haver
de submergir-se a corre-cuita per esquivar els primers trets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada