Treballs dolorosos / Una feina extenuant (III)

Anterior


Treballs dolorosos (III)
No vaig deixar que en Zayne caigués en l'auto-complaença; anàvem a començar a parlar de diners, i aquest és el tema que més m'agrada i cap truc Jedi pot fer molt al respecte. Aquí és on normalment sé funcionar bastant millor jo sol. Però vaig tenir despeses inesperades en el nostre últim treballet, i ser conscient que necessitàvem aconseguir una nova nau per reemplaçar a l'Últim Recurs no em deixava en el meu millor estat de forma. En la majoria de les estafes, començaria amb el doble del que vull i fingiria l'existència d'un altre comprador. Però en aquest cas no hi havia plantat bé els fonaments... molt malament. La velocitat no és bona per fer tractes.
I, pel que sembla, parlar de diners va activar alguna úlcera que l'Obohn havia de tenir, perquè vaig veure com el seu rostre es retorçava i s'arrugava fins a tal punt que gairebé vaig creure que ell i el rodià eren parents. Vaig haver de baixar ràpidament el preu... però en fer-ho, vaig saber que l'únic que havia aconseguit era despertar de nou els seus dubtes. Odiava que en Zayne veiés com el seu Mestre perdia el control d'una estafa d'aquesta manera, però vaig esperar que almenys resultés educatiu. Si rebaixes el teu preu, et rebaixes a tu mateix.
-Us diré el que penso -va declarar l'Obohn, agitant la seva túnica entre els dos aeropalets mentre posava entre tots dos-. Crec que aquestes escultures són autèntiques... però vosaltres dos no!
-Perdó?
-Vosaltres dos no treballeu per a Tikartine. Dubto que ni tan sols el conegueu -va dir, extraient un comunicador dels doblecs de la seva màniga. Sabeu una cosa? El meu cunyat és agent de policia en aquest planeta. Potser vulgui tenir unes paraules amb vosaltres.
En Zayne va començar a retrocedir cap a la porta, però el vaig aturar.
-Contraatac -vaig murmurar. Estaven tractant d'aconseguir que abandonéssim la mercaderia. No seria capaç de sobreviure a un descompte com aquest-. Ah, sí? -vaig respondre amb vehemència a l'Obohn-. Bé, jo no crec que el teu cunyat sigui realment agent de policia del planeta!
Aquí queda això.
-Pare? -va preguntar l'Obohn.
El vell rodià va tornar a rumiar alguna cosa, activant d'alguna manera un holoprojector sobre la seva cadira. (On s'aconsegueix un d'aquests?) Una tremolosa festa de noces va aparèixer davant nostre... amb una somrient núvia muun i el seu somrient nuvi muun dempeus davant de tot el somrient cos de policia de Ralltiir.
-Una núvia adorable -vaig dir, empassant saliva.
L'Obohn només acabava de començar a pujar el comunicador el mig quilòmetre que el separava de la seva cara, quan un convidat no desitjat va irrompre de sobte en escena.
Faig una pausa per assenyalar que això, també, és una cosa que sembla ocórrer sovint amb Zayne. Les últimes setmanes han estat una successió d'arribades sobtades, grans sorpreses, i sorprenents coincidències. Sembla ser un dels dons dels Jedi... i si ho és, l'únic que puc dir és que haurien embolicar aquest do i enviar-lo de tornada al lloc d'on va venir, sense remitent. Sóc un home de negocis; m'agrada tenir el control de cada dia com si fos una nau de línia, afrontant-ho tot amb un enfocament calmat i estructurat. Els "convidats no desitjats que irrompen de sobte en escena" prenen aquesta nau i porten amb ells mynocks i una fallada de reactor.
Almenys, aquest certament ho va fer: Acampador, el susdit propietari de l'Últim Recurs. En cap cas tan gran com el rodià, però bastant ancià... i podia donar-li al muun una lliçó en un concurs de pell pàl·lida. Vaig desenterrar a Acampador fa anys, enterrat a l'Encreuament Ferralla a la Ciutat Baixa de Taris; no tenia molta conversa (excepte per a si mateix), però els seus trastos de vegades resulten útils. Viatjant amb ell a bord del seu compactador d'escombraries aquestes últimes setmanes, he decidit que l'havia sobreestimat. Només tenia dues maneres: trasteig o cabreig.
-Rosegador! -Adivineu de quina manera estava ara-. Sí, t'he trobat -va cridar l'Acampador, entrant en tromba a la galeria-. Enviar al noi que robi per a tu, per descomptat és el teu estil.
En Zayne em va mirar mentre l'Acampador s'acostava als aeropalets.
-Gryph, Tu... tu em vas dir que t'havia donat permís perquè m'emportés aquestes coses del seu taller -va dir el noi, oblidant-se que l'Obohn hi era.
Jo no m'oblidava.
-Calla -vaig dir, acostant-me a ell-. Com anava a suposar que anava a trobar-los de menys?
Hauríeu veure el taller -el celler de càrrega- de què estem parlant. Un cop vàrem xocar contra un asteroide. Les coses es van ordenar una mica.
Enfrontant-se a mi a escassa distància, l'Acampador no anava a deixar-ho passar.
-És un lladre. Sempre ha estat un lladre. -I no li importava que ningú ho sabés... no cal dir-ho, ja que ho estava cridant als quatre vents-. Bé, vas a tornar a portar aquestes coses al seu lloc ara mateix, m'has sentit?
-Acampador, ara mateix estem enmig d'una negociació delicada.
-Doncs negocieu el vostre camí de tornada a la nau. Estava treballant en això.
-Des de quan ha funcionat res que hagis construït? I com és que només recobres el seny en els pitjors...?
-Prou!

Següent