Lleialtat (i XXIV)

Anterior

Capítol Vint-i-quatre

Quan en Han la va deixar sortir de l'arsenal secret de la cabina, la cara de la Leia estava amarada de suor.

-Tot va bé -va dir, oferint-li una mà-. Han acabat i s'han anat.

-Per descomptat, han estat força minuciosos -va comentar ella, ignorant la seva mà i sortint del reduït espai per si mateixa-. Vaig poder sentir-los donar voltes per aquí almenys tres vegades.

-No es van alegrar molt quan van veure les motos-jets de la badia de càrrega -va dir en Han mentre la Leia s'asseia al llit. No té gaire aspecte de princesa ara mateix, va pensar, amb cabells solts enganxats al seu coll i portant posat encara el davantal del tapcafè. Però per sota seguia veient tota aquesta dignitat real que sempre mostrava. En realitat, resultava una bona combinació-. Però em vaig inventar una cantarella sobre excedents militars i sembla que se la van empassar -va afegir.

-Probablement hagin anat a comprovar els números de sèrie -va advertir la Leia.

-Deixa que ho facin -va dir en Han encongint les espatlles-. Ja estarem lluny abans que puguin rastrejar res d'això. Brightwater acaba de trucar; vénen de tornada.

- I aquest Brightwater és un dels soldats d'assalt desertors dels que em vas parlar?

-No et preocupis, podem confiar en ells -li va assegurar en Han-. Encara que probablement sigui millor no dir qui ets exactament. En qualsevol cas, he deixat Chewie preparant els motors, en un parell d'hores arribarem a on vàrem deixar el Falcó, i haurem acabat amb ells. -Va alçar una cella-. A menys que vulguis pregar-los i veure si els pots convèncer perquè s'uneixin a la rebel·lió.

- Antics soldats d'assalt? -Va replicar la Leia amb un somriure irònic-. No ho crec. -Va dubtar un moment-. Especialment quan ni tan sols et puc convèncer a tu perquè t’uneixis.

Han va fer una ganyota de disgust. De manera que ho havia notat. Això era bastant incòmode. Però era d'alguna manera afalagador que s'hagués molestat a esbrinar-ho.

-És un pas molt important -li va recordar.

-Ho sé -va dir la Leia-. Especialment per a algú que està acostumat a no rebre ordres de ningú excepte de si mateix. Però és un pas que tots vam haver de donar. -La seva mirada va tornar a l'armari ocult i als vestits d'armadura de soldat d'assalt-. I després d'Alderaan, no crec que sigui ja possible romandre neutral -va afegir en veu baixa-. O recolzes l'opressió de l'Imperi, o la combats.

-Suposo que podria romandre per aquí una mica més -va començar a dir en Han-. Però no estic llest a oferir lleialtat eterna a la Mon Mothma, Rieekan i els altres.

-Llavors no comencis amb ells -va dir la Leia, tornant-li seriosament la mirada-. Comença amb la lleialtat a una única persona.

Han la va mirar, amb un estrany sentiment a l'estómac. Realment estava dient...?

-Chewbacca vol unir-se a nosaltres -va continuar la Leia-. Fes-ho per ell, i pel que el seu poble ha patit sota l'Imperi.

El sentiment estrany es va esvair.

-Oh -va dir.

-Oh, què?

-Només oh -va dir en Han, reprenent el control de si mateix-. En qualsevol cas, serà millor que vagi a treure al Luke del seu armari.

La Leia va obrir uns ulls com plats.

- Vols dir que encara no ho has fet? Has estat aquí parat parlant i ell segueix tancat allà dins?

-Té un sabre de llum -va dir suaument en Han-. Sempre es pot obrir una sortida si s'avorreix.

-Han...

-Et veig després, princesa.

Però ella tenia una mica de raó, va haver d'admetre en Han mentre tornava a sortir al passadís. Potser podia començar mostrant-li lleialtat a una única persona. Algú com Chewie.

O fins i tot algú més.

La Jade va escoltar en silenci la història de LaRone mentre Quiller conduïa el camió lliscant pels tranquils carrers de Ciutat Makrin.

-Haurien d'haver acudit al seu comandant de grup -va dir quan va haver acabat-. Hi ha procediments per tractar incidents on hi ha una forta probabilitat d'autodefensa.

- Procediments que no haurien implicat lliurar-nos a l’OIS? -Va preguntar Grave.

-És cert -va concedir la Jade-. Però encara podrien haver tornat als seus llocs. Ara és massa tard.

-Probablement -va dir LaRone, tractant de llegir el seu rostre. Tot va ser un esforç malgastat, no tenia ni idea de què estava passant rere d'aquests brillants ulls verds-. Però per ser honest, en aquest moment realment no volem tornar. Després de Teardrop...

Es va aturar, amb un nus a la gola.

-Sí, i tinguin per segur que investigaré aquest assumpte -va prometre la Jade inquietantment-. Ordenar la massacre de civils està contra tot el que l'Imperi defensa. Si és cert, els prometo que algú patirà per això.

LaRone mirà de reüll a Marcross. L'altre va fer una silenciosa ganyota mostrant el seu silenciós acord. Tan fort i competent com era, aquesta Mà de l'Emperador tenia una visió terriblement ingènua de què defensava realment l'Imperi.

Però aprendria.

- Què va a fer amb nosaltres? -Va preguntar Grave.

Per un llarg instant la Jade va quedar en silenci.

-Són desertors -va dir finalment-. Van fer un jurament de lleialtat a l'Imperi, i el van trencar. Tècnicament, és un acte de traïció similar a la pròpia conspiració d’en Choard.

-Ho entenem -va dir LaRone -. Però amb tot el respecte, el nostre jurament va ser realment defensar l'Imperi i els seus ciutadans.

- I creuen que això és el que han estat fent? -Va replicar la Jade-. Volant al voltant de la galàxia com canons làser desbocats?

-Certament hem fet un millor treball protegint els ciutadans ara que el que vam fer a Teardrop -va dir en Grave.

LaRone es va estremir. Però la Jade no va respondre.

Van arribar a la vista de l'espaiport Greencliff abans que ella tornés a parlar.

- Amb quin nom està viatjant la seva nau en aquest moment?

-La Llança de Melnor -li va dir LaRone.

-Trucaré a l’Executor i els hi donaré autorització -va dir-. Vagin-se de Shelkonwa i no tornin.

LaRone va fer una mirada a Marcross, i després de nou a la Jade.

-Gràcies -va dir-. Puc preguntar per què?

La jove va observar l'exterior per la finestreta mentre passaven la porta de l’espaiport.

-Em van ajudar a identificar un traïdor i a posar-lo sota custòdia. -Va dubtar-. A més, fa uns dies estava disposada a oferir un indult complet a un home que va fer més contra l'Imperi i els seus ciutadans del que cap de vosaltres pugui haver fet mai. Mai va arribar a usar-lo. Vostès poden quedar-se'l al seu lloc.

-Sí, senyora -va dir LaRone, desitjant poder saber de què estava parlant-. Gràcies de nou.

Quiller va conduir el camió lliscant sota el Suwantek i el va detenir.

-Tan sols mantinguin-se fora de la circulació i no es fiquin en embolics -va dir la Jade, empenyent la porta i sortint a l'exterior-. Els propers imperials amb què es trobin probablement no siguin tan generosos.

Va mirar a Marcross, i a LaRone li va semblar que inclinava el cap, gairebé imperceptiblement, davant seu. Va començar a donar-se la volta, i després es va girar de nou.

-Ah, i una cosa més. Aquest nom seu de la Mà del Judici...

- Sí? -Va dir LaRone, arrufant les celles.

-Oblidin-lo -va ordenar-. Només hi ha una Mà en l'Imperi, i sóc jo.

Donant-se la volta, es va allunyar amb pas ferm a la nit.

En Brightwater sostenia la seva malmesa moto-jet pel manillar i estava fent baixar l'elevador de càrrega del Suwantek.

- De què anava tot això? -Va preguntar quan LaRone va saltar amb serietat del camió lliscant.

-Suposo que podríem considerar-lo un conflicte polític -va dir LaRone -. Per sort, és un que no m'importa reconèixer. Assegurem-nos que en Solo i els altres estiguin a bord i sortim d'aquí.

-Em sembla bé -va dir Brightwater quan la plataforma de l'elevador va tocar el permacret -. Llavors aquest cop realment anem a quedar-nos fora de la circulació i sense ficar-nos en embolics, com ella va dir?

LaRone observà com Quiller conduïa el camió a la plataforma.

-No veig com podríem fer-ho -va admetre per fi-. Vam fer un jurament per defensar el poble de l'Imperi. Hi ha molts altres perills allà fora dels que necessiten defensar-se.

-En realitat, gairebé estava esperant que diguessis això -va dir Brightwater, recolzant breument la seva mà a l'espatlla de LaRone -. Amb tots els cops i cardenals, això de fer d'heroi definitivament t'ajuda a dormir millor a la nit.

-Estic d'acord -va dir LaRone -. Portem als nostres passatgers de tornada al Falcó i tornem a les nostres vides. -Va tornar la mirada en direcció al palau-. I al nostre deure.

L'Emperador es va acomodar al seu tron, amb els seus ulls grocs brillant sota la seva caputxa mentre observava fredament a les dues figures que es trobaven davant seu.

-De manera que sembla que l’Organa s'ha escapolit d'entre els teus dits de nou -va dir, amb una veu greu en què era impossible llegir cap intenció.

-Això sembla, Mestre -va admetre Vader, ajupint el cap davant l'Emperador en senyal de penediment-. La recerca no va trobar ningú. -El seu casc es va girar lleugerament cap a la Mara-. Però es va permetre que un vehicle marxés abans que la cerca es completés.

- La meva nena? -Va convidar l'Emperador.

-El vaixell transportava a la unitat de soldats d'assalt que comando -va dir la Mara-. No hi ha cap possibilitat en absolut que l’Organa pogués haver-se colat com a polissó sense que la trobessin. A més, els escàners de l'Executor només van detectar cinc formes de vida a bord. -Va mirar a Vader-. En realitat, per començar no estic convençuda que l’Organa hagués estat mai a Shelkonwa -va afegir-. Tinc fortes sospites que va ser una història que l'administrador cap Disra es va inventar per assegurar-se que Lord Vader acudís en persona a Ciutat Makrin.

- Amb quina finalitat?

-Segons Disra, havia estat recopilant proves de la conspiració d’ne Choard durant força temps -va dir la Mara-. El problema amb trair al teu superior d'aquesta manera és com assegurar-te que entregues les proves a algú que no sigui un dels seus amics o conspiradors. -Va assenyalar a Vader-. Qui podria ser més segur que Lord Vader?

- I qui millor col·locat per ajudar a Disra amb la seva pròpia ambició? -Va suggerir l'Emperador.

-Certament, ell desitjava convertir-se en governador en lloc d’en Choard -va confirmar Vader.

-Estic segur d'això -va dir l'Emperador, i la Mara va poder sentir com s'esvaïa la seva irritació prèvia. No ara. Potser més tard. -Va fer un gest amb la mà-. En qualsevol cas, la guerra continua. Torna als teus deures, Lord Vader. -Va somriure a la Mara-. I tu, la meva nena, la propera missió t'espera en els teus allotjaments.

Havien abandonat la sala del tron ​​i estaven caminant pel llarg passadís abans que en Vader parlés finalment.

- Quina és la seva opinió d’en Disra?

-És un artista de l'engany i la conspiració -va dir planerament la Mara-. No confiaria en ell a menys que pogués veure’l en tot moment.

-Estic d'acord -va dir Vader-. No pretenc fer-ho.

-Bé. –La Mara va dubtar-. Tinc un favor que demanar-li, Lord Vader.

Hi va haver una breu pausa.

-Continuï.

-És sobre el capità Ozzel -va dir la Mara-. Afirma que el seu atac a la base pirata de Gepparin no va tenir res a veure amb mi, sinó que estava basat en informes d'intel·ligència proporcionats pel coronel Somoril.

- I Somoril li dóna suport en això? -Va preguntar Vader amb desdeny.

-És clar que ho fa -va dir la Mara amb el mateix to. Amb totes les seves diferències, va reflexionar, ella i Vader almenys tenien la mateixa opinió de l’OIS-. I amb les seves històries blindades d'aquesta manera, no hi ha terreny per a cap mena d'interrogatori real.

- Què vol que faci jo?

-En realitat no estic segura -va confessar la Mara-. Mantenir vigilat a Ozzel, suposo. No sé si aquest home és deslleial, fàcilment manipulable, o simplement estúpid. Però crec que cal observar-lo.

Vader va quedar en silenci uns quants passos més.

-Deixi-ho del meu compte -va dir finalment-. Crec que podré arreglar alguna cosa.

- Comtessa? -Va cridar una veu des de la cruïlla de passadissos que acabaven de passar-. Comtessa Clària?

La Mara mirà en aquesta direcció i va veure una persona familiar acostant-se precipitadament cap a ells.

-Vaja, hola, general Deerian -va respondre, detenint-se per esperar-lo. Vader ni tan sols va disminuir el pas, sinó que va continuar allunyant-se pel passadís-. Què està fent aquí? -Va preguntar quan Deerian va arribar al seu costat.

-Tinc un nou lloc -va dir Deerian amb una mica d'orgull-. He estat assignat a l'equip encarregat de millorar les defenses planetàries del Centre Imperial.

-Felicitats -va dir la Mara-. Imagino que lamentaria abandonar els luxes del palau del Moff Glovstoak.

-Amb prou feines -va dir Deerian, amb expressió més seriosa-. No sé si ho haurà escoltat, però just després de ser transferit, Glovstoak va ser detingut amb càrrecs per desfalc i traïció.

-No, no hi havia tingut notícies d'això -va dir sincerament la Mara.

-Va ser un cop per a tots nosaltres -va dir Deerian, agitant el cap-. Imagini a un home com ell abusant de la seva posició i autoritat.

-Ho imagino -va convenir la Mara.

-Bé, vaig de camí a una reunió -va dir Deerian, amb la malenconia desapareixent del seu rostre -. Però la vaig veure i vaig voler saludar-la.

-M'alegra que ho fes -va dir la Mara-. Bona sort, general.

-Igualment, comtessa.

Amb una reverència, Deerian es va allunyar pel passadís.

La Mara el va observar marxar, amb una càlida onada recorrent el seu cos. LaRone podria dir el que volgués sobre els puntuals abusos de poder, i certament aquests abusos necessitaven ser combatuts. Però mentre l'Imperi pogués seguir produint homes com el general Deerian, valdria la pena defensar-lo. Mereixeria les seves energies, i la seva vida.

I la seva lleialtat.

Donant-se la volta mirant cap a la capa d’en Vader onejant en la distància, es va dirigir als seus allotjaments, on l'esperava la seva següent missió.

FI