Treballs
dolorosos (i VI)
No parlem molt en el nostre camí de descens pel turó. Jo em detenia una vegada i una altra per tornar a comptar els diners -i, he d'admetre, simplement per admirar-los- i en Zayne buscava un arbre per recolzar-se contra ell i deprimir-se. Sé que als Jedi els hi agrada la llei i l'ordre i tot això, però després de tot el que li ha passat a aquest noi, jo juraria que qualsevol esperaria que veiés la galàxia amb major obertura de mires. Jo veig que la gent és avariciosa i sense gens de vergonya... i veig oportunitats. Què és el que veu en Zayne? Encara no ho he descobert.
Pel motiu que fos, es va consolar en part insistint que l'Acampador s¡emportés part dels diners, tal com jo li havia promès. He d'admetre que havia pensat en aprofitar un dels seus moments de confusió i endossar-li una bossa plena de llaunes de menjar en pasta buides. Estic segur que havia pensat en alguna cosa com això. Però havia estat un dia profitós, i podia permetre'm ser magnànim. (Simplement hauré de trobar alguna cosa que vendre-li al vell Barbagrís, per recuperar els diners.)
El que em porta de tornada al consell que us estava donant. Si sou un agent com jo i esteu pensant a afegir un Jedi a la vostra organització, els compromisos com aquest seran sempre part del paquet. Pagar a la gent. Triar objectius que mereixin ser enganyats. Llimar cantonades que preferiríeu tallar. Tot això és part de la cura i l'alimentació d'un esbirro Jedi.
Pot ser un dur llast... en el meu cas, ja ho havia estat. Però sempre he tingut el pressentiment que valdria la pena. I, qui sap? Potser, només potser, potser l'atregui a la meva manera de pensar en alguns cops... i fer alguns cops, mentre estem en això.
És un noi amb un bon embolic al cap, aquest Zayne. Però potser encara aconsegueixi treure'n alguna cosa de profit d'ell!
FINo parlem molt en el nostre camí de descens pel turó. Jo em detenia una vegada i una altra per tornar a comptar els diners -i, he d'admetre, simplement per admirar-los- i en Zayne buscava un arbre per recolzar-se contra ell i deprimir-se. Sé que als Jedi els hi agrada la llei i l'ordre i tot això, però després de tot el que li ha passat a aquest noi, jo juraria que qualsevol esperaria que veiés la galàxia amb major obertura de mires. Jo veig que la gent és avariciosa i sense gens de vergonya... i veig oportunitats. Què és el que veu en Zayne? Encara no ho he descobert.
Pel motiu que fos, es va consolar en part insistint que l'Acampador s¡emportés part dels diners, tal com jo li havia promès. He d'admetre que havia pensat en aprofitar un dels seus moments de confusió i endossar-li una bossa plena de llaunes de menjar en pasta buides. Estic segur que havia pensat en alguna cosa com això. Però havia estat un dia profitós, i podia permetre'm ser magnànim. (Simplement hauré de trobar alguna cosa que vendre-li al vell Barbagrís, per recuperar els diners.)
El que em porta de tornada al consell que us estava donant. Si sou un agent com jo i esteu pensant a afegir un Jedi a la vostra organització, els compromisos com aquest seran sempre part del paquet. Pagar a la gent. Triar objectius que mereixin ser enganyats. Llimar cantonades que preferiríeu tallar. Tot això és part de la cura i l'alimentació d'un esbirro Jedi.
Pot ser un dur llast... en el meu cas, ja ho havia estat. Però sempre he tingut el pressentiment que valdria la pena. I, qui sap? Potser, només potser, potser l'atregui a la meva manera de pensar en alguns cops... i fer alguns cops, mentre estem en això.
És un noi amb un bon embolic al cap, aquest Zayne. Però potser encara aconsegueixi treure'n alguna cosa de profit d'ell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada