Vint
*
Al principi en Luke
no va veure l'androide que venia cap a ell. La silueta daurada de l’androide
desapareixia entre tots els tons daurats que hi havia a la sala: les mans que
semblaven estirar cap avall, els dits solts, els braços doblegats dispersos per
tot arreu... Va sentir l'androide abans de veure’l, i el primer indici de la
seva presència que va tenir li va proporcionar la repicadissa dels seus peus
movent-se sobre el sòl metàl·lic.
I llavors va
aparèixer, amb els seus ulls lluent a la cara angulosa. Semblava un déu
androide emergint del mar daurat, i donava la impressió d'avançar amb tot el
poder d'un líder quan en realitat l'únic amb el que comptava era la seva
senzilla normalitat. Aquell androide havia estat acoblat, i els altres només
eren peces soltes.
- Jedi Skywalker?
-Va preguntar com si ja sabés quina era la resposta que anava a obtenir.
La veu de l’androide
estava modulat en la mateixa freqüència que la de C3PO, però no tenia aquell
matís entre lleugerament frenètic, i lleument nerviós que sempre semblava
impregnar la veu de C3PO. Tampoc era del mateix model, i en Luke ho va poder
veure de seguida. El seu rostre era més estret i el seu nas més pronunciat, i
tenia el mentó bastant punxegut.
-Sóc en Luke
Skywalker -va respondre en Luke.
-Ha de venir amb mi.
En Luke va assentir,
va ajuntar les mans darrere de l'esquena i va seguir l'androide. La sensació de
moure’s li va resultar inesperadament agradable. Durant un moment havia
percebut una altra presència que era familiar i desconeguda alhora, gairebé com
si un amic s'hagués convertit sobtadament en una altra persona. Encara quedaven
alguns rastres de l'amic, però la persona era diferent. Si estigués a Yavin IV,
en Luke hauria dedicat algun temps a examinar les seves emocions i pensaments i
hauria tractat de descobrir els brins de la persona que havia conegut. Però no
disposava d'aquest temps ni d'un entorn afable que permetés aquest tipus de
reflexió. La part conscient de la seva ment estava molt ocupada, de manera que
hauria de permetre que el seu subconscient s'encarregués de treballar en això.
Brakiss estava a
prop.
I estava espantat.
L'androide va guiar
en Luke pel passadís que corria al llarg de les cintes transportadores. La
presència de tots aquells membres solts escampats al seu voltant no semblava
afectar-lo gens ni mica.
- Què fan en aquest
lloc? -Va preguntar en Luke.
-És la instal·lació
de prova de la secció mà-i-braç dels androides de protocol. Estem treballant en
noves mans que proporcionaran sensibilitat a les puntes dels dits i una major
flexibilitat als artells. Durant l'últim any hem introduït diverses innovacions
realment sorprenents en la tecnologia dels androides, i aquestes innovacions
podran ser utilitzades en qualsevol de les funcions per a les que es pot emprar
un androide.
La resposta de
l'androide sonava a discurs meticulosament assajat i concebut per vendre
androides a un possible comprador.
- Sempre
t'encarregues de les vendes? -Va preguntar en Luke.
-Oh, no. Només sóc
un androide de protocol, Jedi Skywalker. Acompanyo als convidats per les
instal·lacions de tant en tant, i he estat programat per respondre preguntes.
- Quant de temps porta
aquí en Brakiss?
El cap daurat de
l’androide es va tornar cap al Luke.
-No ho sé, senyor.
La meva memòria ha estat esborrada en moltes ocasions.
En Luke va reprimir
una esgarrifança. Els esborrats de memòria sempre li havien semblat un costum
propi de bàrbars. Si permetés que C3PO i R2D2 fossin sotmesos a l'esborrat de
memòria, en Luke perdria dos bons amics. Aquell androide potser hauria tingut
alguna cosa semblant a una veritable personalitat en el passat.
Almenys això
confirmava que en Brakiss hi era.
L'androide va portar
al Luke fins a una porta i una sala plena de cames daurades. Cap d'elles
acabava en un peu. Els peus havien estat col·locats a terra com si fossin
sabates no utilitzades, i d'ells sorgien petites varetes que servirien per
unir-los als turmells. Les cames penjaven del sostre, de la mateixa manera en
què ho havien fet els braços, i semblaven posseir una inexplicable i aterridora
capacitat mòbil. Feia la sensació que podrien anar-se’n en qualsevol moment per
decisió pròpia només que algú els hi col·loqués els peus.
-Aquesta és la
instal·lació de prova de la secció cama-i-peu dels androides de protocol-va dir
l'androide.
-Sí, ja ho veig -va
replicar en Luke-. No cal que em deixis anar el discurs habitual. Em conformo
que responguis a unes quantes preguntes mentre caminem.
-Com vulgui, Jedi
Skywalker.
En Luke es va ajupir
per passar per sota d'una sèrie de cames que penjaven del sostre.
- Quines dimensions
té aquesta instal·lació?
-La unitat de
protocol ocupa tot aquest edifici, Jedi Skywalker.
-No, no -va dir en
Luke, fregant una cama amb un dit. La cama estava freda, dura i totalment
desproveïda de vida -. Em refereixo a la planta de fabricació d'androides.
-La planta abasta
tota la lluna, Jedi Skywalker. Fabriquem tots els tipus d'androides existents.
Hi ha algun tipus que vulgueu veure en particular?
En Luke va moure el
cap.
-Doncs aquesta part
de la fàbrica sembla estar buida.
Acabem de rebre la
confirmació d'una comanda d'AM-10 molt important. La majoria d'unitats estan
ocupades als centres d'androides mèdics.
- Deus? -Va
preguntar en Luke-. Només he vist els models 5.
-Els cincs són un
model més antic i menys eficient. Els AM-6 van ser usats per l'Imperi durant un
breu període de temps. Els models del 7 al 9 eren prototips, i només van ser
utilitzats en petits sectors. Quan van aparèixer els AM-10, van revolucionar
totes les àrees en què s'utilitzen androides mèdics. Ara només fabriquem aquest
model.
Una altra part del
discurs. L'androide va conduir al Luke fins a una altra porta que donava a una
sala plena de caps. Els caps, daurats i amb els ulls apagats, estaven
amuntegats uns sobre els altres com si fossin roques. Les seves boques estaven
entreobertes, com si intentessin parlar.
O cridar.
Alguns caps estaven
buits i se'ls havia tret la part de darrere. Aglomeracions de xips,
interruptors d'activació-desconnexió i cervells d'androide penjaven del sostre.
-Aquest lloc... No
et fa calfreds?
El cap de l'androide
es va tornar cap al Luke.
-Hem introduït
innovacions en els androides, Jedi Skywalker, però cap d'elles és capaç de
proporcionar emocions humanes a un androide. Vostè sap tan bé com jo que un
androide amb emocions humanes no tindria cap utilitat.
EnLuke va recordar
els arcs de sons que podien arribar a abastar l'altament expressiu crit de C3PO
i la nerviosa xerrameca electrònica de l’R2. Els seus dos androides sempre li
havien semblat extremadament útils.
-I a més tots hem
d'acceptar els nostres orígens -va seguir dient l'androide.
Realment, per
descomptat. La lluita interior per la qual en Luke havia hagut de passar per
acceptar Darth Vader com el seu pare ho demostrava.
Però aquell tema li
resultava força desagradable..., i a més cada vegada es trobava més lluny del
seu ala-X, cosa que tampoc li agradava gens.
- On em portes?
-Anem a la sala de
muntatge. La majoria dels nostres convidats mai arriben a veure-la, pel que pot
considerar-ho com un gran honor per a vostè.
En Luke no estava
molt segur de si se sentia honrat o no. Però encara podia percebre la presència
d’en Brakiss. Estava una mica més a prop que abans, i semblava estar
aconseguint controlar la seva por. En Luke no sabia si tenia por d'ell o
d'alguna altra persona. En el passat en Brakiss mai l’havia temut.
- Falta molt per
arribar a la sala de muntatge?
-Ja estem a prop,
Jedi Skywalker, però abans haurem de sortir de les àrees públiques. A partir
d'ara no ha de tocar res.
En Luke va assentir.
No li resultaria difícil. Se sentia com si estigués caminant per un cementiri
d'androides i contemplés les restes esquelètiques d'amics desapareguts feia
molt de temps.
L'androide va deixar
enrere una porta de grans dimensions i va obrir una porta més petita que hi
havia al seu costat. En Luke ni tan sols s'havia fixat en ella fins que
l'androide va posar la mà sobre el pany. La porta es confonia amb les parets
metàl·liques i al costat d'ella hi havia amuntegats uns quants caps, que es
trobaven prou a prop de la consola per ocultar la balda.
Van creuar el
llindar. La il·luminació d'aquella zona no era tan potent, i l'aire feia olor de
fluid hidràulic. Les parets tenien aspecte de no haver estat acabades de polir
i contenien fileres de prestatges que anaven des del terra fins al sostre i en
què hi havia parts d'androides més petits, tots ells pintats del color daurat
habitual en els androides de protocol. Hi havia artells, puntes de dits i xips,
i totes les peces estaven classificades segons el nombre i el model. En Luke
estava passant per davant d'un prestatge ple d'ulls quan tots els ulls es van
il·luminar de sobte. El passadís va quedar sobtadament saturat de claredat
daurada.
-Són per als models
d'androide de protocol més recents. També actuen com a detectors de moviments,
i són sensibles a la calor corporal de la vida intel·ligent.
L'androide semblava
haver sabut conservar el seu orgull a pesar que li haguessin esborrat la
memòria.
- Què em dius de les
formes de vida mancats de calor corporal, com els glottalfibs o els habitants
de Verpine?
-Aquests nous models
els resultaran molt útils per detectar la presència d'intrusos -va dir l'androide.
En Luke estava
contemplant un prestatge ple d'ulls. Els ulls semblaven estar retornant-li la
mirada. La seva forma no era rodona, sinó ovalada.
- Els ulls es
fabriquen aquí? -Va preguntar.
Les parts posteriors
dels ulls es van moure mentre parlava. Un petit filament va començar a emetre
centelleigs acompanyant cada paraula. Aquells ulls no només detectaven els
moviments, sinó que també podien percebre els sons. Era una propietat molt
estranya, i en Luke no l'entenia del tot. Quina raó podia justificar que uns
ulls fossin capaços de sentir-lo? Els androides de protocol ja posseïen
sistemes d'audició.
-És clar -va dir
l'androide-. Totes les parts es fabriquen aquí. -Es va adonar que en Luke
estava mirant els ulls-. Anem, Jedi Skywalker. No hem de retardar-nos.
Fins aquell moment
en Luke no havia sabut que estiguessin seguint alguna mena d'horari.
Els ulls podien
detectar tant els moviments com els sons, pel que en Luke no podia allargar la
mà i guardar-ne un a la butxaca. Hauria de limitar-se a gravar en la seva
memòria tot el que estava veient i pensar-hi més tard.
Els potents panells
lluminosos es van apagar mentre en Luke i l'androide passaven per davant dels
ulls, i la sala va passar a estar il·luminada únicament per la tènue claredat
de les llums del sostre. El contingut dels prestatges es va anar tornant més i
més misteriós a mesura que en Luke anava avançant per la sala: xips numerats,
cables identificats mitjançant un codi de colors, diminutes seccions de
filament metàl·lic, però no va tornar a veure res tan interessant o inquietant
com els ulls.
Les parets
recobertes de prestatges es van anar tornant més grans. El passadís va
esdevenir una sala llarga i estreta. Els prestatges es van alçar per sobre
d'una filera d'ordinadors. No hi havia ni una sola cadira davant dels
ordinadors, i els teclats de contacte quedaven bastant per sobre del nivell de
la cintura. Aquells ordinadors havien estat dissenyats perquè qui els
gestionessin romanguessin dempeus davant d'ells, la qual cosa volia dir que
havien estat dissenyats pensant en androides.
En Luke encara no
havia vist ni un sol ésser viu en tot el lloc, i l'única presència que estava
percebent era la d’en Brakiss.
Brakiss estava més a
prop. Hi havia recuperat el control de si mateix.
L'androide es movia
amb un caminar curiosament delicat, i avançava a passos molt petits i
cautelosos. Al Luke no li resultava gens difícil mantenir-se a la seva alçada.
No va fer més preguntes, i l'androide no li va oferir més informació.
L'androide va obrir la porta quan van arribar al final de la sala.
-No em permet entrar
a la sala de muntatge. Només els androides especialitzats poden acostar-se a
aquest equip. L'amo Brakiss l'espera. Estaré aquí per portar-lo fins la seva
nau quan hagin acabat de parlar. En Luke li va donar les gràcies, el que va fer
que el cap de l'androide s'inclinés en una clara reacció de sorpresa. Després
en Luke va creuar el llindar. La sala de muntatge disposava d'una cúpula opaca
de tres pisos per a ella sola. Els panells lluminosos s'estenien al llarg de
les columnes de sustentació de la cúpula i la seva claredat es reflectia en les
làmines opaques que la cobrien, amb el que la sala es trobava tan ben
il·luminada com si estigués banyada pel sol. Cintes transportadores emergien de
la paret, desviant-se en angles molt pronunciats des de totes les direccions, i
es trobaven en un tub transparent situat al centre de la sala. El tub era prou
gran per poder contenir a un androide d'anàlisi. Només els androides de majors
dimensions, com per exemple els elevadors de càrrega binaris, serien massa
grans per no cabre en el tub.
El tub desapareixia
en les profunditats de l'edifici. El sòl tenia algunes zones transparents i en
Luke va poder veure als androides que hi havia sota d'ell: la majoria estaven
desconnectats, però tots estaven sencers i acabats i probablement només
esperaven ser sotmesos a les últimes comprovacions abans que fossin enviats a
complir les funcions respectives.
Les cintes
transportadores estaven desconnectades. La sala es trobava sumida en un silenci
absolut en el qual només podia sentir la respiració d’en Brakiss.
I la d’en Luke.
Brakiss estava
immòbil entre dues cintes transportadores. La sala era tan gran que empetitia
la seva silueta. Portava un uniforme platejat i botes platejades. Una espasa de
llum de color platejat penjava de la cintura.
En Luke havia
oblidat con d’impressionant que era en Brakiss. Els seus ulls blaus semblaven
travessar tot allò sobre el que es posaven. El seu nas era perfectament recte,
la seva pell impecable i els seus llavis prims. En una ocasió la Leia va dir
que era un dels homes més guapos que havia vist mai.
La seva germana no
havia exagerat.
-Mestre Skywalker...
El seu to no
contenia la més petita ombra de respecte. En Brakiss va romandre immòbil. Si en
Luke volia reduir la distància que s'interposava entre ells, hauria de fer-ho
per si sol.
-Brakiss... -Luke va
permetre que la calma de la Força fluís per tot el seu ésser-. Mai vas arribar
a acabar el teu ensinistrament.
-No has recorregut
tanta distància per parlar d'això -va dir en Brakiss.
- No? -Luke va
ajuntar les mans darrere de l'esquena, sentint el pes reconfortant de la seva
espasa de llum sobre el seu maluc-. Per què he vingut llavors?
-No intentis fer
servir els teus petits jocs del mestre i l'estudiant amb mi, Skywalker -va dir
en Brakiss-, i limita't a dir-me què vols de mi.
-La teva mare em va
dir que m'estaves esperant.
-No li hauràs fet
cap mal, oi?
Aquell desig de
protegir-la no havia estat present en Brakiss abans, i la velocitat amb què
s'havia manifestat va deixar bastant sorprès en Luke.
-Per descomptat que
no -va dir en Luke -. La teva mare és una bona dona, Brakiss. Està molt
preocupada per tu.
-La meva mare mai
s'ha preocupat per mi -va dir en Brakiss.
En Luke va percebre
el dolor, el vell dolor que havia impedit que en Brakiss fos capaç
d'enfrontar-se a si mateix a Yavin IV. En Brakiss culpava a la seva mare de la
forma en què l'Imperi l’havia utilitzat quan només era un nen. No culpava del
que li havia passat a l'Imperi sinó a la seva mare, que no havia pogut evitar
que li prenguessin al seu fill.
Però en Luke no
podia perdre el temps amb velles discussions de família.
- M’esperaves,
Brakiss?
-Sabia que acabaries
venint, Skywalker. Mai has estat capaç de renunciar als teus estudiants.
-Han passat anys -va
dir en Luke -. Els estudiants prenen les seves pròpies decisions. No ets l'únic
estudiant que he perdut.
-Però sí vaig ser
l'únic membre de l'Imperi que et va aconseguir vèncer -va dir en Brakiss,
alçant-se tan d'alt com era.
En Luke va mirar al
seu voltant. La claredat feia que aquella sala fos propietària d'una atmosfera
acollidora i lliure de secrets que havia estat totalment absent en la secció
d'androides de protocol.
- He d'entendre que
aquesta fàbrica pertany a l'Imperi?
-No -va replicar
secament en Brakiss-. És meva.
-Així que ja no
treballes per a l'Imperi... -Luke va somriure-. Veus, Brakiss, la teva estada a
Yavin IV ha servit per a alguna cosa després de tot.
-Ja no treballo per
a l'Imperi perquè l'Imperi ja no existeix -va dir en Brakiss.
-Encara queden
alguns enclavaments -va dir en Luke.
Brakiss va moure la
mà en un gest despectiu.
-Només són grups
patèticament mancats de poder que no aconsegueixen oblidar el passat -va dir-.
Ara tinc una nova vida aquí, Skywalker. No et necessito.
-Mai he dit que em
necessitessis, Brakiss -va replicar en Luke -. Però tens un gran talent per a
l'ús de la força i aquest talent no necessita l'odi sorgit del costat fosc,
sinó ser alimentat i desenvolupat.
-Ja no utilitzo la
Força, Skywalker.
- No? I per què
segueixes portant una espasa de llum penjada de la teva cintura?
La mà d'en Brakiss
va anar cap el seu costat i va empunyar l'espasa de llum..., i després la va
deixar anar tan bruscament com si acabés d'adonar-se del que estava fent.
- Què vols,
Skywalker?
En Luke va fer un
pas cap endavant. Estava empresonat per la xarxa de cintes transportadores, i
només podia anar cap en Brakiss o donar-li l'esquena.
-Recentment han
ocorregut dues tragèdies. A la primera, milions d'éssers intel·ligents van
morir en el mateix instant. A la segona, una bomba va esclatar a Coruscant i va
matar a molts senadors. Vaig percebre la teva presència en els dos casos. Hi ha
algun tipus de relació entre la teva persona i aquestes dues tragèdies,
Brakiss, i necessito saber en què consisteix.
En Brakiss va moure
el cap.
-Ara visc aquí. Tinc
una feina perfectament legal i guanyo prou diners dirigint aquesta
instal·lació. Ja no treballo per a l'Imperi.
-Jo mai he dit que
l'Imperi estigués involucrat en aquests esdeveniments, i en realitat ni tan
sols estic molt segur de què ha passat exactament. Vaig pensar que potser
podries ajudar-me.
En Brakiss va
aclucar els ulls.
- Per què hauria
d’ajudar-te?
-Perquè segueix
havent-hi una espurna de bondat enterrada sota tot el que et va ensenyar
l'Imperi que continua cremant dins teu, Brakiss. Si Darth Vader va tornar a la
llum. Tu també podries fer-ho.
El mentó d’en
Brakiss va tremolar. Els seus llavis es van entreobrir, i va fer un pas cap a
enrere sense adonar-se del que feia. Per un moment en Luke va poder veure al
Brakiss jove, al Brakiss nen que havia quedat enterrat sota anys
d'ensinistrament en els misteris del costat fosc..., aquell Brakiss amb el qual
gairebé havia aconseguit establir contacte a Yavin IV.
I després el fugaç
indici es va esvair. La cara d’en Brakiss va esdevenir una màscara. Era com si
unes portes s'haguessin tancat de cop i volta sobre aquella part llunyana
d'ell, com si no només estigués ocultant-se al Luke sinó també a si mateix.
En Brakiss va
empunyar l'espasa de llum amb un grunyit gutural. Una encegadora flamarada
vermella va sorgir d'ella. En Brakiss va arrencar a córrer cap al Luke, i la
seva mà es va moure en una veloç espassada mentre corria.
L'espasa de llum ja
estava a la mà d’en Luke. Va detenir el cop d'en Brakiss, i la seva parada va
empènyer la fulla d'energia d'en Brakiss cap a una cinta transportadora
propera. Dolls d'espurnes van volar pels aires. En Brakiss es va recuperar i va
llançar una altra espassada, i en Luke va tornar a detenir-la.
Les espases de llum
van ressonar i cruixir amb cada nova trobada. Espassada, parada, espassada,
parada. En Luke responia a cada moviment d’en Brakiss amb un altre moviment
reflex. En Brakiss s'havia tornat més fort durant algun moment dels últims
anys.
En Brakiss va
iniciar una sèrie de petites espassades, petits moviments que havien estat
concebuts per ser frenats, i després va fer que l'espasa de llum descrivís un
gran moviment circular. En Luke no va reaccionar prou de pressa. L'espasa de
llum es va obrir pas a través de la camisa d’en Luke, i va estar a punt
d'arrencar-li la pell. En Luke es va concentrar i va tornar a frenar cadascun
dels atacs d’en Brakiss.
Les espurnes que
brollaven de les fulles de les espases de llum ja havien començat a reescalfar
l'atmosfera de la sala de muntatge. Les vores de les cintes transportadores
relluïen a causa de la calor. En Luke va seguir concentrant-se en els moviments
d’en Brakiss, fermament decidit a defensar-se sense atacar.
En Brakiss fer que
la seva espasa de llum descrivís un veloç arc des de l'esquerra fins a la
dreta, buscant els flancs mancats de protecció del seu oponent. En Luke va
bloquejar cada atac. Les espassades es van anar tornant més ferotges, i els
moviments van perdre precisió. En Brakiss no podia vèncer en Luke, però era
fort i sabia lluitar, i els dos quedarien exhausts abans que aquell combat
acabés.
I llavors en Luke va
percebre un sobtat esclat de por. Va alçar la mirada, molt sorprès. La por
sorgia d’en Brakiss, i no era en Luke qui l’hi inspirava.
En Brakiss va deixar
d'atacar-lo i va alçar la seva fulla d'energia, d'una manera molt semblant a
com ho havia fet en Ben a les entranyes de l'Estrella de la Mort.
Però a diferència
d’en Vader, en Luke va apagar la seva espasa de llum. El brunzit va cessar de
sobte, i el so de dues respiracions entretallades va omplir d'ecos la sala
gairebé buida.
-Mata’m -va
panteixar en Brakiss.
-No desitjo matar-te
-va dir en Luke -. Preferiria que tornessis a Yavin IV amb mi.
-Mata’m, Mestre
Skywalker. -Tot el sarcasme havia desaparegut de la veu d’en Brakiss-. Mata’m.
Posa fi a tot això..., ara.
-Tots hem
d'enfrontar-nos a nosaltres mateixos -va dir en Luke, i va estendre la mà
esquerra cap a ell-. Vine amb mi a Yavin IV. T'ajudaré.
I llavors en Brakiss
va bellugar el cap tan lentament com si estigués sortint d'un profund somni.
-Ja és massa tard
per a mi -va dir.
-Mai és massa
tard.
Els llavis d’en
Brakiss es van corbar en un somriure ple de tristesa.
-Per a mi sí que ho
és. -Va empassar saliva-. No hi ha lloc per a mi a Yavin IV. No, he de seguir
aquí... Estic millor sol, sense contactes de cap classe.
-Vine amb mi,
Brakiss -va dir en Luke-. No pots ser feliç aquí.
- Feliç? -Va
murmurar en Brakiss-. No, no puc ser feliç. Però em conformo amb el que tinc.
Aquí puc crear coses, i tinc prou amb això. -Es va penjar l'espasa de llum del
cinturó -. Em van pagar perquè et transmetés un missatge, i aquesta és la raó
per la qual has estat seguint les meves petjades. Se suposa que has d'anar a
Almània. Les respostes que vols trobar hi són.
- Qui vol que vagi a
Almània?
En Brakiss es va
estremir. El moviment va ser tan lleu com per a resultar gairebé invisible,
però en Luke no només el va veure sinó que també el va percebre. En Brakiss no
temia al Luke, sinó a la persona que li havia enviat aquell missatge..., la
persona que volia que en Luke anés a Almània.
-Si estigués en el
teu lloc, Mestre Skywalker -va dir en Brakiss-, tornaria a Yavin IV i
m'oblidaria de tota la resta. Converteix-te en un nou Obi-Wan i abandona-ho
tot. Deixa la lluita a aquells que són capaços de ser implacables, perquè
acabaran vencent de totes maneres.
Després va girar i
va sortir de la sala.
En Luke es va penjar
l'espasa de llum de la cintura i va esperar, esperant que en Brakiss tornés.
Però en Brakiss no va tornar. En Luke es va disposar a seguir-lo, però no va
arribar a fer-ho. No podia ajudar-lo..., o almenys encara no. En Brakiss havia
tornat a rebutjar la seva oferta de tornar a Yavin IV.
Però en Brakiss cada
vegada estava més a prop d'acceptar, i acabaria tornant. El Brakiss que havia
deixat de lluitar i que havia pronunciat aquelles últimes paraules era el
Brakiss al qual en Luke estava intentant salvar.
En Luke mai havia
percebut una derrota tan immensa en cap home. Encara que, pensant-ho bé, potser
no fos la derrota la que havia parlat..., perquè en Brakiss podia haver
transmès un missatge amagat.
O potser no.
Almània. En Luke mai
havia sentit parlar d'aquell lloc.
Però sabia que havia
d'anar-hi.
O morir en l'intent.
***
En Brakiss va sentir
com la porta es tancava darrere seu. Després es va recolzar en el mur metàl·lic
del túnel de manteniment i va permetre que el seu cos comencés a tremolar. No
volia tornar a trobar-se atrapat entre l’Skywalker i en Kueller.
Mai més, mai més...
El cable sobre el
que havia de fer equilibris era massa prim, i l’Skywalker el coneixia massa bé
a ell. Skywalker gairebé havia aconseguit convèncer-lo que tornés a Yavin IV.
Una sola conversa havia estat suficient perquè en Brakiss estigués a punt
d’abandonar-ho tot.
Per l’Skywalker.
No, mai més...
Si en Kueller li ho
permetia, en Brakiss renunciaria a la Força. Seguiria fabricant androides,
vivint la classe de vida que la seva mare desitjava per a ell, i es conformaria
amb aquella existència callada i tranquil·la viscuda en la foscor.
Era el màxim al que
podia aspirar mentre en Kueller i l’Skywalker seguissin presents en l'univers.
En Brakiss no era tan poderós com ells, i ho sabia.
Es va passar la mà
per la cara. En Kueller havia volgut que actués amb la màxima subtilesa
possible i que fes que l’Skywalker desitgés anar a Almània. En comptes de fer
el que se li demanava, en Brakiss li havia advertit que no havia d'anar-hi. La
presència de l’Skywalker sempre sembrava el caos en les seves emocions i els
seus pensaments. Gairebé semblava com si l’Skywalker fos capaç de fer-li
canviar de parer amb unes quantes paraules, una mirada, una idea.
«Darth Vader va
tornar a la llum. Tu també podries fer-ho...
...Tu també podries
fer-ho.»
Però alguna cosa
havia obligat a Vader a allunyar-se del costat fosc, i corrien rumors que
aquesta cosa havia estat l’Skywalker.
En aquest cas,
llavors l’Skywalker era més poderós del que creien en Kueller i en Brakiss. En
Brakiss havia acudit a aquella cita desitjant matar l’Skywalker. Uns minuts
després havia estat suplicant a l’Skywalker que el matés.
Quina gran invitació
a la humilitat..., i què humiliant.
El Mestre Skywalker
encara era capaç de controlar-lo, i en Brakiss li havia advertit que Almània
era un lloc molt perillós. Si l’Skywalker no hi anava... Què diria en Kueller
llavors? I què faria?
Brakiss no estava
massa segur de voler descobrir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada