Treballs dolorosos / Una feina extenuant (II)

Anterior


Treballs dolorosos (II)
Un cop esmorteït va ressonar a l'entrada de la galeria, seguit per un epítet menys esmorteït i molt impropi d'un Jedi. (Suposo que hauria estat més fàcil de presentar el producte si hagués deixat les portes obertes.) Els wookiees es van apartar un pas per deixar passar a "el meu jove soci", empenyent dues aerocarretilles on s'apilaven els objectes: aglomeracions d'aparells i peces de recanvi soldades juntes, algunes d'un parell de metres d'altura.
En Zayne va desactivar les carretons i es va ensorrar contra el marc de la porta, panteixant mentre s'eixugava la suor del seu cabell color sorra.
-No... Em vas dir... allò del turó.
En la meva vida no he tingut molts esbirros; d'una manera o altra, sempre he tendit a treballar sol. Però hi ha moments en què un droide no serveix com a suport, i quan en Zayne es va trobar de sobte als carrers com a resultat de certs inconvenients, vaig veure l'oportunitat d'expandir la meva franquícia. El noi estava acusat d'una cosa que no havia fet... i com que jo també em vaig veure ficat en l'assumpte, vaig decidir que seria interessant veure què podia fer un Cavaller (o un quasi-Cavaller, com en Zayne) en el món de l'estafa. Jo sóc així: Molts dels meus col·legues odien tot aquest assumpte dels Cavallers Jedi, veient-los com policies que no juguen net. Jo veig un afegit al joc del qual treure'n profit. El poder per influenciar les ments dels febles... això no està lluny del meu estil.
Fins ara, els resultats han estat variats. En Zayne no era exactament el primer Jedi de la seva classe... de fet, si n'hi havia algun de pitjor, probablement l'haurien enviat a algun encàrrec i mai va tornar. Al meu costat, el seu principal truc semblava ser ficar-se en problemes. I a més a més tot semblava esdevenir una negociació.
Com amb els aeropalets.
-T'esperava fa deu minuts -vaig dir. Això era tot el que li havia demanat que fes. Tenim un droide de càrrega, però no és de molta ajuda. (Aquesta és una altra història.)
-Ho sento -va dir ell, gesticulant cap a les masses de ferralla reunida-. Hi havia un turó. I vas dir que havia d'esperar fins que l'Acampador sortís del taller.
L'Acampador era el susdit Engendrat Boig Arkanià, la nau i laboratori de científic boig era L'Últim Recurs. Podia imaginar-me que li hauria costat una bona estona desfer-se'n: L'Acampador de vegades es quedava abstret contemplant un cargol i podia oblidar-se fins i tot de menjar. Estava a punt de fer un comentari sobre aquest tema quan em vaig adonar que l'Obohn no estava mirant al producte, sinó, més aviat, a nosaltres.
-Tu ets el soci, humà? -li va preguntar a Zayne.
-Culpable.
-T'assembles a... com es deia? -va dir l'Obohn-. El noi acusat d'assassinar als Quatre de Taris. En Zayne Càrrick. -I em va mirar-. I ell té aquest còmplice... una snivvià, com tu.
-Bé, aquest no podria ser el cas -vaig dir-, perquè jo sóc el seu cap. -Em vaig posar lleugerament de puntetes per donar un copet a l'espatlla del noi. (És massa alt.) -. El jove Wervis ha estat ajudant-me des que el vaig adoptar. Vaig alliberar al noi d'una vida d'esclavitud en una fàbrica, escorxant borrats. -Una llàgrima, una, marxant-. En realitat, jo sóc com un pare per a ell.
-Menys és més, Gryph -va murmurar en Zayne entre dents.
-Calla, Wervis. Sé que és un mal record. -El patetisme ven. -Ara, fill, pots apropar la mercad... vull dir, les obres mestres a la llum?
Sota la claraboia al centre de la galeria, les "escultures Tikartine" semblaven estar al seu lloc. Una mica més greixoses que algunes de les altres peces, potser... i les nostres tenien algunes llums parpellejant de més. Però certament van captivar l'Obohn i el rodià, que el van envoltar l'"art mecànic" i van conversar entre ells.
Què són aquestes coses que m'has fet portar, de totes maneres? -va xiuxiuejar en Zayne, mirant a la major de les muntanyes de metall del palet.
-Sembla ser un timostat. O una garabatala. O potser un quesesaixo -vaig dir-. Són ferralla metàl·lica... i quan s'acaben els diners, són el nostre pròxim menjar.
Abans que en Zayne pogués preguntar res més, l'Obohn es va tornar cap a nosaltres.
-No -va dir-, no estic segur d'això.
Acostant-se a la seva banda, el rodià va clacar de manera escèptica. (Crec; probablement podria ser qualsevol altra manera) L'Obohn va declarar per tots dos que volien esperar fins que un taxador arribés des de Telerath. Això estava a diversos dies de distància, massa tard per a nosaltres.
Amb aire indiferent, vaig fer mitja volta. Sabeu aquests tipus verpine que tenen ulls a banda i banda del cap? Que mai saps si t'està mirant a tu o a la teva parella? Em vaig convertir en verpine. Un ull a la sortida, un altre a Zayne.
-Noi -vaig murmurar-, Et toca entrar en acció.
En Zayne es va redreçar de cop i va portar la mà a l'embalum de la seva jaqueta, a la defensiva.
-Amb el sabre de llum no!
-Pels esperits Cadomai, no. -Al Zayne no li agradava massa tallar la gent innocent a trossets. Vaig sol·licitar a l'Obohn un moment per poder parlar amb el noi i me'l vaig endur a part-. Necessito que facis servir la teva màgia per convèncer aquests tipus que aquestes escombraries és art!
En Zayne va retrocedir de nou.
-No sé si hauria...
-Què et preocupa?
-Em preocupa estafar a la gent.
-Bé, a mi també. Això es dóna per fet.
-Vull dir, que em molesta estafar a la gent -va dir.
-I a mi em molesta sentir-te dir això -vaig dir. Els Jedi el persegueixen... i ara, segueix fent les coses com ells? Espatarrant -. Mira, sicari, no em molesta que et sentis a la cantonada del celler de càrrega i facis la teva meditació i tot això. Però quan arriba el moment de muntar l'espectacle, deixes això al celler de càrrega. Ho agafes?
Em va fer la mirada. Odio la mirada.
-Vinga jaaaaa -vaig dir, aguantant el temporal-. Aquests tipus són lladres de tombes. Tracten de saquejar els esquelets del que queda de Taris per posar-los en els seus salons. Mereixen ser estafats.
Una pausa.
-Suposo.
Va sospirar. Vaig sospirar.
Amb aquest noi, sempre és com portar endavant dos enganys alhora. He d'estafar la meva presa... i al mateix temps fer-ho d'una manera que no posi nerviós al Petit Gira-Sables. Us ho asseguro, tot just val la pena.
En Zayne es va redreçar el coll de la jaqueta i es va posar mans a l'obra.
-Disculpi'm, Senyor Obohn -va dir, acostant-se a un dels nostres munts d'escombraries i dirigint-se al més alt dels dos-. Però no necessita trucar a un taxador.
-No necessito trucar a un taxador? -va respondre l'Obohn.
-Aquestes són autèntiques escultures Tikartine -va dir en Zayne.
-Són autèntiques escultures Tikartine?
El to de la veu és el que sempre em xoca. Sóc immune a aquesta cosa d'ofuscar la ment i, malgrat tot, jo mateix gairebé el crec.
Però l'Obohn no.
-Per què hauria de fiar-me de la paraula d'un noi... d'un Escorxador de borrats, per començar? -va exclamar un parell de noms que no vaig reconèixer; els wookiees ben vestits, vaig suposar.
Els meus ulls van sortir disparats cap a Zayne, qui va arronsar les espatlles. Ja havia dit abans que només funcionava en els febles de ment... i encara que altres coses fallessin en l'Obohn, tenia un sentiment molt fort cap al seu art. Vaig tornar a mirar la sortida. On eren els wookiees?
Però tots vam ser interromputs quan el rodià va començar a estirar la túnica de l'Obohn i a cloquejar amb urgència.
-Què passa, Pare? -va preguntar l'Obohn... seguit per més gralls.
Comprenent el que passava, en Zayne es va agenollar directament davant del rodià inflat i arrugat.
-No necessita trucar a un taxador, oi?
El rodià va tremolar i es va estremir i clapotejà una altra resposta inintel·ligible.
L'Obohn es va inclinar apropant-se a ell.
-Què, Pare? No necessitem un taxador?
-Aquestes són autèntiques escultures Tikartine -va repetir en Zayne.
-Gwawk Gleep glorb Snork Snork!
-Vaja, són autèntiques escultures Tikartine! -va dir l'Obohn, amb la cara refulgent aconseguint brillantors insospitades i acostant-se a mi per sacsejar-me amb violència la mà-. Dubtava de vostès, però... no hi ha detall que escapi als ulls de Pare! - (I no hi ha menjar que escapi al seu arpa, vaig pensar. Els hutts haurien de preocupar-se.) -. Són autèntiques. No necessitem un taxador!
El muun va donar uns copets a l'espatlla a un sorprès Zayne, que encara estava agenollat ​​davant el rodià xerraire. En Zayne em va mirar, una mica desconcertat. Com podia influenciar a algú que no podia entendre?
Vaig arronsar les espatlles. Passés el que passés, almenys havíem tingut un bon nombre de fira.

Següent