Lleialtat (XII)

Anterior

Capítol Dotze

Hi va haver dos supervivents a la nau pirata restant. Tots dos eren joves, tots dos estaven terroritzats, i tots dos estaven ansiosos per cooperar.

Per desgràcia, tenien molt poc amb el que cooperar.

-No sé d'on va venir -insistia nerviosament Badji, qui era per poca diferència el de més edat dels dos. Va començar a gesticular, però el moviment va ser refrenat pels grillons que subjectaven els seus braços a l'anell de subjecció del celler de càrrega-. Un dia sense més va aparèixer aquí, dient-li al capità Andel que els Cicatrius Sagnants volien unir-nos a tots nosaltres en una gran banda.

- Què va dir Andel? -Va preguntar Brightwater.

-Li va dir a Caaldra que ho pensaríem -va dir Badji-. Però no crec que tingués intencions de fer-ho. Li vaig sentir dir que seria un dia gelat quan... -Es va aturar, obrint sobtadament els ulls de bat a bat-. Espereu un moment. No són...? Vull dir...?

-No, no som els Cicatrius Sagnants -li va assegurar LaRone -. Aquest Caaldra, va deixar Andel alguna informació de contacte?

Badji va agitar el cap.

-No, res.

-Estàs mentint -el va acusar bruscament Brightwater -. No s'hauria anat sense deixar-vos un mitjà de posar-vos en contacte amb ell.

-Però no ho va fer... Juro que no ho va fer -va dir Badji, amb tot el seu cos començant a tremolar-. Va dir que tornaria en un parell de setmanes a per la resposta del capità Andel.

- I quan va ser això?

-Fa una setmana, potser -va dir Badji-. No, no... Va ser fa vuit dies estàndard. Ho recordo perquè...

- De manera que m'estàs dient que si volem parlar amb Caaldra, anem a haver d'estar asseguts sobre vosaltres durant una altra setmana? -El va tallar Brightwater.

-No sé quan tornarà -va dir Badji, ara amb to suplicant-. No estic intentant tramar res... Els juro que no.

-Per descomptat que no -va dir LaRone. Va atreure la mirada de Brightwater i li va fer un gest amb el cap per sobre de la seva espatlla. Brightwater li va tornar el gest, i van sortir.

Marcross i Grave estaven esperant a la sala de descans, parlant entre si en veu baixa.

- Alguna cosa? -Va preguntar LaRone quan ell i Brightwater se'ls van unir.

-Res útil -va dir Marcross -. Tot i que definitivament els Cicatrius Sagnants estaven intentant-los reclutar, un mercenari anomenat Caaldra va arribar fa cosa d'una setmana, preparat per pressionar al seu cap.

-Això és bàsicament el que tenim nosaltres -va confirmar LaRone, sentint-se més que una mica disgustat. Havien fet tot aquest esforç esperant que el corellià els conduís fins als Cicatrius Sagnants, i tot el que tenien per mostrar era un parell d'adolescents que havien pensat que seria divertit unir-se a una banda i jugar als pirates.

- Què hi ha del corellià i els seus amics? -Va preguntar Brightwater -. Tenim alguna cosa sobre ells?

LaRone es va inclinar per tocar l'intercomunicador.

-Quiller, ha sorgit alguna cosa en aquesta recerca d'equip?

-L'equip humà-humà-wookiee ha donat negatiu -va contestar la veu de Quiller-. Vols que provi amb humà-wookiee? Potser hagin recollit a un amic.

-Anem a deixar això de moment -va dir LaRone. Bussejar en les bases de dades imperials per això havia estat forçar la situació, i no volia arriscar-se amb una segona recerca tan aviat-. Què estan fent?

-Esperar asseguts en silenci on els vam dir -va dir Quiller-. El vaixell de càrrega surronià tampoc ha intentat fugir.

-Bons nois -va comentar Brightwater.

-A Drunost estaven de la mateixa manera -els va recordar Grave-. Tant de bo sabés en quin costat estan.

-Potser estan enviant un missatge -va suggerir Brightwater -. Si aquest tipus, Caaldra, va tenir la impressió que Andel anava a fer-se enrere, pot haver decidit mostrar-li per què això seria una mala idea.

-O potser el corellià sigui Caaldra -va dir de sobte Marcross -. Ell ens va dir que volia parlar amb els supervivents.

-Vegem si podem esbrinar–ho -va dir LaRone -. Quiller, crida-li i convida-li a pujar a bord.

En Han estava ficat fins als colzes en les entranyes de l’hipermotor quan va arribar la invitació.

-Agraeixo l'oferta -va dir quan Luke li va acostar l'auricular a l'orella-. Però precisament ara estem bastant ocupats... vam tenir alguns danys de sobrealimentació amb l'última sacsejada.

-Em sap greu sentir això -va dir la veu a l'orella-. Necessiten alguna ajuda?

En Han va arrufar les celles. Si els sensors del Suwantek havien estat tan millorats com les seves armes, el més segur és que ja sabessin l'aspecte que tenia el seu hipermotor. No era bo ni tan sols en els millors moments, i aquest definitivament no era un d'aquests.

-No, podem ocupar-nos d'això -va dir-. Només ens portarà una mica de temps.

-Comprès -va dir l'altre-. Però crec que va expressar algun interès a parlar amb els pirates. Tenim dos presoners, però també tenim temps limitat per a romandre en aquest sistema. Si està interessat, ha de venir ara.

Han mirà al Luke. L'altre va arronsar les espatlles, però va assentir.

-D’acord, anirem -va dir en Han-. Té un túnel de transferència que pugui encaixar amb alguna de les nostres escotilles?

-Encara millor: la nostra escotilla ventral té un collaret universal -va dir l'altre-. Ens posarem sobre vosaltres i ens acoblarem a la seva escotilla superior.

Han ja havia notat que la veu que li parlava sonava militar. Ara, mentre Luke i ell ascendien l'escaleta que conduïa a l'escotilla inferior del Suwantek, va descobrir que els dos homes que els esperaven tenien un aspecte tan militar com sonaven.

-Benvinguts a bord -va dir un d'ells quan Luke va acabar de pujar i es va col·locar al costat d’en Han.

-Gràcies -va dir en Han, mirant al seu voltant. Estaven en un passadís relativament ample amb sis portes a cada costat i una a la mampara cap a proa, directament darrere dels seus dos amfitrions. Habitacles de tripulació als costats, probablement, i el pont o un saló de tripulació a proa. Fent un cop d'ull per sobre de la seva espatlla, va poder veure que el passadís s'eixamplava breument cap a les rescloses de càpsules d'escapament bessones, i després es tornava a estrènyer en portes que conduïen a les badies de càrrega i la sala de màquines-. Bonica nau.

-Gràcies -va dir el primer home-. Em dic LaRone. Ell és en Grave.

-Solo -es va presentar Han, sentint una punxada de remordiment en fer-ho. Hi havia moltes formes, legals o no, que algú comprovés la seva identitat, i mentir sobre això només li faria més sospitós. A més, a part de l'assumpte amb Jabba i un altre parell de problemes menors, no tenia cap problema particular amb ningú en aquest moment. Almenys, no si no es comptava tot aquest assumpte de l'Estrella de la Mort, que ningú podia provar-. Ell és Luke.

LaRone saludà amb un lleuger gest de cap.

- Per a qui voleu?

-Som independents -va dir en Han-. Recollim mercaderia on podem.

- Algú més a bord de la seva nau?

-El meu primer oficial, Chewbacca -va dir en Han.

-És el wookiee que van veure a Drunost -va afegir en Luke.

En Han llançà al noi una mirada d'advertència. Però LaRone simplement va somriure.

-Bé, ens recorden -va dir-. Nosaltres per descomptat els recordem a vostès. -Va assenyalar el sabre de llum que penjava del cinturó d’en Luke-. Realment sap com utilitzar aquesta cosa?

-Una mica -va dir en Luke-. Encara estic aprenent.

- On ho va aconseguir?

-Li ho va robar a un tipus anomenat Tooni -va dir en Han, impacientment-. Què li importa on ho va aconseguir? Va dir que podríem parlar amb els seus presoners.

-En un instant -va dir LaRone -. Abans, m'agradaria saber què estaven fent en aquell tapcafè de Ciutat Agru.

Han va arronsar les espatlles.

-Prendre un glop tranquil·lament.

- Qui era la quarta persona de la taula?

-Un amic -va dir en Luke.

-Un dels vilatans -va afegir en Han abans que Luke pogués dir res més-. Hi ha algun problema amb ell?

-Podria -va dir LaRone -. Deixin-me que els faci un resum. Estaven a Drunost quan va tenir lloc un atac d'assaltants. L'home amb el qual estaven asseguts també va estar present en un altre atac fa uns dies, aquest dut a terme per una banda de motards. I ara ens trobem amb vostès a Purnham en l'escena d'un altre atac més.

-Només li estem fent un favor a un amic -va dir en Han, sentint que la suor s'acumulava sota el seu coll. Hi havia diverses direccions que LaRone podia voler prendre amb la conversa, i cap d'elles era bona-. Ens va dir que un amic seu estava tenint problemes amb pirates a la ruta de Purnham. No estàvem especialment ocupats, així que li vam dir que veuríem si podíem ocupar-nos d'ells per ell.

-Agraïm la seva ajuda en això, per cert -va afegir en Luke.

-No hi ha de què -va dir LaRone -. A nosaltres tampoc ens agraden massa els pirates. Poden dir-nos per què aquest amic seu també era present en els dos atacs de Drunost?

-Per començar, allà és on viu -va dir en Han-. A més, el difícil aquests dies és evitar problemes com aquest. Els vilatans no tenen els recursos per enfrontar-se a aquests assaltants, i els imperials semblen haver abandonat la lluita completament.

- Així que diu que va ser pura coincidència?

-No del tot -va dir en Luke.

Han girà el cap, reprimint un jurament. Què feia aquest noi?

-Luke...

-Expliqui’s -va dir LaRone, amb els ulls fixos en Han.

Luke va llançar al Han una mirada lleugerament culpable. Però la seva veu era prou ferma.

-Hi ha una banda de pirates operant en aquest sector anomenada Cicatriu Sagnant -va dir-. Hem entès que estan tractant de fer tractes amb tots els altres pirates i assaltants locals.

- Tenen alguna base per això a part de rumors? -Va preguntar LaRone.

-Els motards de la banda que va esmentar tenien a les espatlles pegats amb l'emblema de Cicatriu Sagnant -va dir en Luke-. Quan vam escoltar sobre pirates aquí a Purnham, vam pensar que podríem ser capaços d'esbrinar d'ells què pretenen els Cicatrius Sagnants.

- Per què es preocupen del que vulgui fer una banda de pirates? -Va preguntar en Grave.

- A vostè què li sembla? -Va replicar en Han-. Així podrem esbrinar com evitar-los.

- No és perquè vulguin afegir-s'hi? -Va replicar LaRone, amb veu sobtadament tallant.

-No, volem evitar-los -va repetir en Han, amb un terrible pensament recorrent-li en una gelada esgarrifança. Fins ara havia estat assumint que LaRone estava connectat d'alguna manera al manteniment de l'ordre de Purnham, possiblement un mercenari contractat pels vilatans. Però, i si estava amb els Cicatrius Sagnants? -. Però vostès semblen estar per sobre d'això -va afegir, donant despreocupadament mig pas cap a l'escaleta-. Com Luke ha dit, gràcies per l'ajuda.

- Quina pressa té? -Va preguntar LaRone -. Creia que volia parlar amb els nostres presoners.

-No, no passa res -va dir en Han, donant un altre pas cap a l'escotilla oberta. Ni LaRone ni Grave semblaven estar armats; si pogués aconseguir que Luke enxampés la idea, podrien ser capaços d'assolir l'escaleta de l'escotilla inferior abans que la resta del Suwantek pogués ni tan sols reaccionar.

Només que Luke semblava no haver agafat la idea en absolut. Seguia allà, dempeus, amb el cap lleugerament inclinat a un costat com si estigués escoltant veus al seu cap.

-Crec que haurien d'escoltar el que han de dir -va insistir LaRone. Ni ell ni Grave s'havien mogut, tampoc. Era en Han l'únic que intuïa un problema aquí? Va donar un altre mig pas...

I llavors, de sobte, la mà d’en Luke va sortir disparada per agafar el seu braç esquerre.

-No passa res, Han -va dir, mirant fixament a LaRone -. No estan amb els Cicatrius Sagnants.

- Qui va dir que ho estiguessin? -Va protestar en Han, reprimint un altre jurament. Això ho va desencadenar. Balancejant el seu braç esquerre en un ampli moviment dissenyat per deixar-se anar de la mà d’en Luke i simultàniament atreure l'atenció de LaRone i Grave en aquesta direcció, va deixar caure la seva mà dreta a un costat...

-No ho faci -va advertir una veu darrere seu.

Han es va congelar, amb la mà a escassos centímetres del seu blàster, i va mirar acuradament sobre la seva espatlla.

Allà hi havia dos homes, tallats amb el mateix patró d'ex-militars que LaRone i Grave, amb els seus blàsters apuntats cap a ell i al Luke.

I Han ni tan sols havia sentit que s'obrís cap porta. Aquests paios eren silenciosos, d'acord.

-Bé -va dir mentre es girava de nou cap a LaRone tan calmadament com podia-. I ara què?

-Això depèn -va dir LaRone, avançant i apropiant-se del blàster d'en Han. Amb només un lleuger dubte, també va prendre el sabre de llum d’en Luke-. Comencem amb qui, i què, són exactament vostè i els seus amics.

-Com vaig dir, som transportistes independents -va dir en Han.

- Amb làsers quàdruples duals en la seva nau? -Va preguntar LaRone mordaçment-. Proveu-ho de nou.

-Els necessitem per protegir-nos.

-Estic segur d'això -va dir LaRone -. Digueu-me, si busquéssim en els seus cellers just ara, trobaríem alguna cosa que no hauria de ser-hi?

-En absolut -li va assegurar Han. Per variar, fins i tot era veritat-. No som contrabandistes.

-Per descomptat que no -va dir LaRone -. Tornant als Cicatrius Sagnants. Realment creuen que estan intentant crear la seva pròpia petita còpia de l'Aliança Rebel en el sector Shelsha?

-Jo en diria més aviat una piràmide hutt -va dir en Han, amb una part de la seva ment preguntant per què trobava tan irritant la comparació de LaRone. Certament això era el que l'Aliança Rebel era, quan ho miraves fredament: un gran grup il·legal de molts altres grups il·legals-. Però sí, penso que podrien estar intentant una cosa així.

-Bé -va dir LaRone -. Perquè això és exactament el que estan fent. Els nostres presoners diuen que un agent dels Cicatrius Sagnants va arribar tan sols fa una setmana pressionant per què s’unissin. Se suposa que aviat tornarà a per la seva resposta.

Han arrufà el nas quan sobtadament ho va comprendre.

- I creuen que un de nosaltres és l'agent?

-Aquesta idea ha creuat per les nostres ments -va dir LaRone -. Bastant irònic, atès que intueixo que vostès s'estaven preguntant el mateix sobre nosaltres.

-Bé, nosaltres no som...-va dir Han fermament.

- Poden provar-ho?

-Els hem ajudat a acabar amb aquests altres pirates -li va recordar Han-. No és la mena de coses que els reclutadors acostumin fer.

-Potser el grup de Purnham ja hagués rebutjat la invitació dels Cicatrius Sagnants -va assenyalar LaRone -. El nostre presoner va dir que el seu cap tenia aquesta intenció. En aquest cas, vostès podrien haver estat enviats aquí per donar una lliçó d'exemple.

-O potser no els van rebutjar -va dir en Han-. En aquest cas, només hem de quedar-nos aquí asseguts fins que enviïn algú a per la seva resposta.

- Com, esperar una altra setmana? -LaRone va negar amb el cap-. No ens podem permetre quedar-nos aturats tant de temps.

-Potser hi hagi una altra manera -va parlar en Luke.

LaRone el va mirar fixament.

-Som tot orelles.

-Si ells realment van rebutjar als Cicatrius Sagnants, probablement ho fessin a través de l'HoloRed -va dir en Luke-. Si ho van fer, i podem accedir al registre de trucades de l'estació local, potser el contacte segueixi allà.

Han va fer una ganyota d'enuig. Un registre de trucades era inútil en si mateix, tot el que mostraria seria els planetes als quals s'ha trucat en una determinada franja de temps, i fins i tot un món tan petit com Purnham generaria un munt de trànsit d’HoloRed. No hi havia cap raó perquè Luke ho esmentés, si més no a menys que tingués alguna cosa més que afegir a la barreja.

-Suposem que podem aconseguir el registre -va dir LaRone, amb un punt de genuí interès en la seva veu. Probablement havia raonat lògicament de la mateixa manera que en Han-. Llavors què?

-Llavors nosaltres...

- Quin és el seu interès en tot això? -El va tallar Han. Estava bastant segur de saber el que Luke tenia en ment, i de cap manera anava a concedir això. No fins que no sabés de quin costat estaven LaRone i els seus amics.

-El mateix que el seu -va dir LaRone, arrufant les celles per la interrupció-. Només que en lloc de només evitar als Cicatrius Sagnants, nosaltres volem eliminar-los. -Tirant la mà a la butxaca, va extreure una targeta d'identitat d'aspecte oficial-. Estem amb Seguretat de navilieres Agrupades.

-Oh -va dir en Han, amb els pèls del clatell començant a estarrufar-se -. Bé. Suposo que està bé, llavors.

-Ja t'ho vaig dir -va murmurar Luke.

Han va fer una ganyota. Sí, el noi ho havia dit, d'acord.

El problema és que el noi s'equivocava.

-Però crec que havia començat a dir alguna cosa, no? -Va dir Grave, alçant les celles cap al Luke.

-En realitat no -va dir en Han, llançant al Luke una mirada d'advertència-. A vegades obre la boca abans de pensar bé les coses.

- Prou! -Va exclamar secament LaRone.

Han va arronsar-se davant el sobtat centelleig de fúria, deixant caure automàticament la seva mà cap a la funda buida del seu blàster.

-No més jocs -va dir LaRone, mossegant les paraules-. Aquests pirates són una amenaça per a tot el sector. Si tenen informació sobre ells, diguin-la. Ara.

Han el va mirar, amb el sabor amarg de la memòria llunyana traspuant a la part posterior de la seva llengua. Ell va tenir un cop el mateix fervor noble, molt abans que la bàsica crueltat fonamental de l’Imperi li recorregués.

I era una passió honrada que cap pirata o assaltant podria tan sols fingir. Qualsevol que fossin aquests homes, no estaven amb els Cicatrius Sagnants.

-Deixeu-me fer servir el seu comunicador un moment.

LaRone estudià el seu rostre.

-Aquí -va dir, donant un pas a un costat i assenyalant la porta darrere seu.

A l'altre costat de la porta, com Han va suposar, hi havia una sala de descans per a la tripulació.

-Podem enllaçar-te a través de l'intercomunicador -va dir LaRone, assenyalant a una consola d'ordinador d'entreteniment-. Quiller?

- Amb qui vol parlar? -Va preguntar una veu per l'altaveu.

-Amb el nostre amic del vaixell de càrrega d'aquí fora -va dir en Han, asseient-se davant l'ordinador. Un teclat es va alçar, i va teclejar la freqüència de comunicació de Casement-. Casement, aquí Solo.

-Ja era hora -va grunyir la veu de Casement-. Estan bé? Chewbacca va dir que havien pujat a bord del Suwantek...

-Estem bé -va interrompre en Han-. Porter va dir que vostè havia tingut una trobada amb els Cicatrius Sagnants prop d’Ashkas-kov fa un parell de mesos. Va aconseguir el seu vector quan se’n van anar?

-Sí -va dir Casement, sonant confós-. Però no veig raó per pensar que anessin a algun lloc en concret.

-Aposto a què tornaven a casa -va dir en Han-. Porter ens va dir que tots estaven morts menys vostè, i que ells van pensar que vostè també ho estava. No hi havia raó perquè ells ocultessin on es dirigien.

-Suposo -va dir Casement-. Vol que li enviï el vector?

-Si no té res millor a fer -va dir en Han, esforçant-se molt per no ser sarcàstic. Aquests tipus rebels podien ser ridículament lents de vegades.

-És clar -va grunyir Casement-. Esperi que aparti la bufanda de punt de cadeneta que estava teixint.

Han va posar els ulls en blanc. Lents i impertinents.

-Quan vulgui.

-Allà va -va dir Casement.

-Ho tinc -va confirmar la veu d’en Quiller.

Han mirà a LaRone.

- I ara què?

LaRone mirà a Grave.

-Digui-li que pot anar-se’n, amb el nostre agraïment.

-Els nostres nous amics diuen que pot anar-se’n –va transmetre en Han-. Que tingui un bon vol.

-Vostè també -va dir Casement-. I gràcies per la seva ajuda. A vostè i als seus nous amics.

Hi va haver un suau espetec quan es va tallar el contacte.

-Allà va -informà Quiller.

-Així que ara tot el que hem de fer és accedir a l'estació de l’HoloRed i veure quin tipus de missatges s'han enviat a sistemes al llarg d'aquest vector -va dir en Han-. Això és més o menys el que tenies en ment, no, Luke?

-Sí -va confirmar en Luke.

-Esperem que la gent de navilieres Agrupades caigui bé allà baix -va afegir en Han, mirant acuradament a LaRone.

El rostre de l'altre ni es va immutar.

-Afortunadament, no haurem d’esbrinar-ho -va dir-. Resulta que ja tenim els registres de l’HoloRed de Ciutat Agru des de just després de l'atac dels motards. -Va somriure lleugerament-. Per això estàvem nosaltres a Drunos. Pensem que el que quedés de la banda podria haver trucat al seu germà gran demanant ajuda. -Va assenyalar a un dels homes que van formar la barrera anteriorment-. Marcross?

-Prepararé el programa -va dir Marcross, llançant al Han una mirada especulativa conforme passava al seu costat. Va creuar una porta a l'extrem de proa de la sala de descans, i en Han va poder albirar l'avantcambra d'una cabina abans que la porta tornés a tancar-se.

-Ell és Brightwater, per cert -va afegir LaRone, assenyalant l'home restant.

-Encantat de conèixer-lo -va dir en Han-. Suposo que ens marxem, llavors. Poden tornar-me el meu blàster?

- Quina pressa tenen? -Va preguntar Brightwater.

-Transportistes independents, recorda? -Va dir en Han-. Tenim un horari que complir.

- Quin horari? -Va replicar Brightwater -. No tenen cap càrrega.

-I tenen un hipermotor danyat -va afegir en Grave.

-No està tan malmès -va dir en Han.

-Anem directes al gra -va dir LaRone -. El fons de la qüestió és que no estem segurs de voler perdre'ls de vista encara.

El pèl del clatell d'en Han va començar a estarrufar-se de nou.

-Els hem donat aquest vector -va assenyalar.

-Podria haver-hi un sens fi de motius pels quals als Cicatrius Sagnants no els importaria que el tinguéssim -va replicar LaRone -. Podria conduir a una base que ja haguessin abandonat, o un parany.

-Però no es preocupi -li va assegurar Grave-. Crec que trobarà els seus allotjaments per sobre dels estàndards dels transportistes independents.

-Genial -va grunyir Han-. Estem morts.

-Si truca al wookie perquè pugi, ens anirem -va dir LaRone -. Que vingui desarmat, és clar.

- Què passa amb la nostra nau? -Va preguntar en Han, mantenint una expressió neutral. Wookiee desarmat, això sí que era un oxímoron-. No podem deixar-la aquí sense més.

- Quiller? -Va preguntar LaRone.

-Cap problema -va dir la veu del pilot-. Podem assegurar-la al collar de l'escotilla i portar-la a remolc.

-Està de broma -va dir en Han, arrufant les celles-. El Falcó és tan gran com la seva nau.

-Funcionarà -li va assegurar Quiller-. Creu-me, tenim potència de sobres.

-Truqui al wookiee -va dir LaRone -. Després els hi mostraré els seus allotjaments.

La porta de la cabina va lliscar tancant-se darrere del gegantí wookiee. LaRone va comprovar dues vegades el pany, i rere d’ell, Brightwater, i Grave van tornar a la sala de descans.

Marcross i Quiller els esperaven allà. Marcross encara estava assegut davant la consola de l'ordinador.

- S'han acomodat feliçment? -Va preguntar Quiller.

-Tan feliçment com era possible, que no és massa -va dir LaRone -. Opinions?

-Definitivament hi ha alguna cosa que no encaixa en ells -va dir Brightwater -. Només que encara no sé què és.

- Fins a quin punt estem segurs que no estan amb els Cicatrius Sagnants? -Va preguntar Grave-. Un agent llest podria haver estat capaç d'inventar-se aquest tipus d'història per nosaltres sobre la marxa. Potser fins i tot tinguessin intencions d'aniquilar aquestes naus de pirates locals i endossar-nos el mort a nosaltres.

-Pot, però això no explica el seu treball a Ciutat Agru -va assenyalar Quiller-. D'acord amb els últims informes, els assaltants van aconseguir escapar amb cinquanta mil en metàl·lic, juntament amb alguns passatgers.

-Els Cicatrius Sagnants recollint als supervivents de la banda de motards -va murmurar Brightwater.

-Amb el robatori com a distracció o cobertura -va dir Quiller, assentint-. I Solo i els seus amics definitivament treballaven contra ells.

- Part d'una banda rival, llavors? -Va suggerir Grave.

-Possible -va dir LaRone -. Però a mi no em dóna la impressió que siguin pirates.

- Estàs segur que no estàs deixant que aquest sabre de llum t'influeixi? -Va replicar Grave.

LaRone va deixar anar una rialleta.

-No quan l'única altra persona a la que realment he vist portant-ne un és Lord Vader.

-És interessant que mencions a Vader -va dir Marcross pensativament-. Hi havia un rumor circulant fa un temps sobre cert agent especial imperial anomenat la Mà de l'Emperador que havia sortit a escena. Rendeix comptes directament a l'Emperador, supera en rang a pràcticament tot el món en l'Imperi...

-I porta un sabre de llum -va dir de sobte Brightwater -. Sí, jo he escoltat la mateixa remor.

-La majoria, rumors que no valen ni mig crèdit, és clar -els hi va recordar LaRone.

-Però és definitivament la classe de cosa que Palpatine faria -va assenyalar Marcross -. Mira com ha intentat defugir els estaments militars regulars amb l’OIS i els grans almiralls.

- Penses que Luke podria ser aquesta Mà de l'Emperador? -Va preguntar dubitatiu Grave-. No ho sé. D'alguna manera, no sembla donar el tipus.

-Potser això és el que ell vol que creguis -va dir Marcross. Va sonar un xiulet a l'ordinador, i es va girar de nou-. Ho tinc -va dir, mirant la pantalla-. La correlació entre el vector d’en Solo i les nostres dades de l'HoloRed ens dóna exactament un sistema: Gepparin. Alguns establiments agrícoles, un complex miner de grans dimensions, i no gaire més.

-Bon lloc per a un amagatall pirata -va comentar Brighwater-. A quina distància està?

-Unes quaranta hores -va dir Marcross. Va alçar una cella a LaRone -. Confio que no estiguem planejant ensenyar als nostres hostes els nostres brillants vestits blancs,

-No hi ha de què preocupar-nos -va dir LaRone -. Mentre estiguin tancats a les cabines, podem anar i venir al nostre antull.

-Parlant de tancar, espero que algú s'hagi recordat de tancar els armaris en aquestes tres habitacions.

-Jo ho vaig fer -li va assegurar Brightwater -. Hi ha una senzilla seqüència en els ordinadors de les cabines que permet bloquejar-llos o desbloquejar-los. Què hi ha dels dos nens del celler?

-Les forces de seguretat de Purnham ens els van a treure de sobre -va dir Quiller-. La seva llançadora cel·lular ja està de camí.

-Bé -va dir LaRone -. Quiller, estableix curs a Gepparin. Ens anirem així que els presoners siguin fora.

Següent