Lleialtat (XV)

Anterior

Capítol Quinze

La Mara havia suposat que el sopar dels Cicatrius Sagnants seria senzill i frugal, un pas o dos per sobre de les racions de la nau, però no gaire més. Per a la seva sorpresa, va resultar ser un petit festí més en la línia d'un banquet del Dia de la Collita. Aparentment algun dels homes del Comodor es tenia per un xef gourmet.

La raó perquè els pirates es prenguessin semblant esforç es va aclarir en l'instant en què el Comodor es va llançar sobre el primer plat. Els durs trets de la seva cara van començar a suavitzar-se, el brillant aspecte de bogeria dels seus ulls es va esvair, i per quan va arribar el segon plat, semblava gairebé normal.

La Mara estava asseguda cap a la meitat de la taula del Comodor, flanquejada per un dels seus lloctinents i un dels capitans de les naus visitants. Vinis, amb la barbeta lleugerament envermellida on Mara li havia colpejat, romania silenciosament dempeus rere d'ella, com a servent privat i, sens dubte, com a gos guardià no tan privat. Brock i Gilling havien estat ubicats en dues de les altres taules, amb els seus propis servents / guardians dempeus vigilant-los. Tannis estava en una quarta taula, i tot i que semblava estar unint-se a la conversa general que li envoltava, la Mara hauria dit que molta de la seva atenció estava posada en ella. Caaldra, per sorpresa seva, no era present.

No hi va haver interrogatori durant el dinar, clarament, el Comodor estimava el seu menjar massa com per barrejar-lo amb negocis. Bé per ordre directa o simplement per precaució instintiva, els pirates asseguts al voltant de la Mara es van cuidar de no parlar sobre els seus plans actuals, la fortalesa de les naus dels Cicatrius Sagnants, o qualsevol altra cosa relativa a l'organització. El resultat va ser una conversa de sobretaula composta gairebé exclusivament de xerrada insubstancial, del tipus que la Mara havia escoltat en sopars formals i informals per tota la galàxia. Resultava ser un interessant contrast amb l'habitual llenguatge de barriada dels pirates.

Després del sopar, el Comodor va conduir la Mara i els dos homes de l’OIS a una petita sala de conferències, i les negociacions van començar de debò.

La Mara podia recordar la primera vegada que va fer una cosa semblant, discutint assumptes que no eren reals amb algú que estava fermament convençut que ho eren. En aquells primers dies, el procediment li havia semblat estrany i surrealista, gairebé com si fos la pròpia Mara qui tingués distorsionat el sentit de la realitat. Ara simplement era una eina del seu arsenal.

-Volem un repartiment 70-30, i el setanta per a nosaltres -va dir la Mara-. Tot el que heu de fer és dir-nos quina nau o tipus de nau vol, i nosaltres farem la resta.

- I què obteniu de l'acord que mereixi que ens quedem el trenta per cent? -Va preguntar el Comodor.

-Protecció davant els grups rivals o les autoritats, per una banda -va dir la Mara-. Llocs segurs per lliurar les naus un cop les tinguem. Ocasionalment podrien proporcionar-nos personal extra si el necessitem.

-Això sembla més un repartiment 60-40, i el seixanta per a nosaltres -va suggerir el Comodor.

-Em sembla una mica desproporcionat, tenint en compte que nosaltres farem tot el treball.

-Si es considera el fet que tindríeu als Cicatrius Sagnants i el nostre patró com a aliats. -Els ulls del Comodor van brillar-. I no com enemics.

-Bon punt -va concedir la Mara-. Malauradament, no estic autoritzada per allunyar-me tant dels paràmetres del meu cap. Seria possible que usés el seu enllaç d’HoloRed per discutir amb ell?

De cua d'ull va veure a Brock moure’s al seu seient. Però el Comodor simplement va somriure.

-Això pot esperar a demà -va dir-. Sempre m'agrada donar als meus futurs aliats l'oportunitat de consultar-ho amb el coixí. Aneu a quedar-vos aquesta nit, és clar, no?

-Ens sentiríem honrats -va dir la Mara-. Però no voldríem ser una molèstia. Si ho prefereix, podem dormir a bord del Camí de Happer.

-Ni pensar–ho -va dir fermament el Comodor-. Vinis us mostrarà els vostres allotjaments.

L'habitació a la qual Vinis la va portar era al pis superior d'una de les seccions de tres pisos del complex. Tenia una única finestra per la qual es veia el complex miner a la distància, un munt de runes d'antics edificis a terra just sota la finestra hauria de dissuadir-la de qualsevol intent de baixar per ella.

Per sort, aquesta no era la direcció en què planejava anar la Mara.

Va esperar tres hores, fins que tots els llums de les finestres que podia veure es van haver apagat i tots els sons que indicaven vida a la seva planta van haver cessat. Tots els sons, és clar, excepte els ocasionals esbufecs dels guardes que el Comodor havia estacionat davant la seva porta.

Com la major part de les robes civils de la Mara, el seu vestit de salt verd havia estat dissenyat amb una doble funció. Llevant-se’l, podia donar-li la volta mostrant el costat gris i negre de lluitador nocturn i tornar a posar-se'l. El fermall decoratiu amb què els pirates havien estat tan suspicaços abans era el següent; desmuntant-lo com el puzle de filferro que en realitat era, podia tornar-lo a muntar formant un parell de guantellets per grimpar. Obrint la finestra, va lliscar a l'exterior, al fred aire nocturn, i va començar a grimpar.

Va resultar un dels ascensos més complicats que va tenir mai d'afrontar. El mur era raonablement llis, sense cares ni textures decoratives que poguessin ser explotades. Per sort, hi havia hagut prou erosió al llarg dels anys per crear petites escletxes on poder encaixar els guantellets. Malgrat tot, estava gairebé contenta de no haver d'anar molt lluny.

Es va aturar al nivell de la teulada, llançant els seus sentits a la recerca de qualsevol guàrdia o altres observadors que el Comodor pogués haver estacionat allà dalt. Però no n'hi havia cap. Rodant per la teulada i guardant-se els guantellets, va creuar sigil·losament dirigint-se al punt on havia amagat el seu sabre de llum.

Per descobrir que no hi era.

Va recórrer d'un costat a l'altre el canaló, amb el pols colpejant la seva gola, preguntant-se si podia haver-se equivocat d'alguna manera. Però no. Aquest era el lloc. Podia veure les marques en la pols on havia deixat caure l'arma per ocultar-la. Algú l'havia trobat i se l'havia emportat.

El que significava que l'havien descobert.

Es va amagar, gairebé en posició fetal, obligant-se a calmar mentre intentava pensar. D'acord. El Comodor sabia que un dels seus visitants era més del que ell o ella aparentava. Però hauria adjudicat necessàriament a la Mara aquest paper?

En realitat, necessàriament ho hauria adjudicat a qualsevol d'ells? Amb la gran campanya de reclutament que Caaldra estava orquestrant, els Cicatrius Sagnants probablement haurien albergat dotzenes de visitants a les últimes setmanes. No podria fàcilment haver estat algun d'ells qui va col·locar l'arma per al seu futur ús? Això podria explicar per què ella i els altres havien estat convidats a sopar en lloc d'una sala d'interrogatoris totalment equipada.

Però això tot just era una llicència a l'elucubració. Havia d'arribar al centre de comandament i tractar d'esbrinar el nom del misteriós patró del Comodor, després recollir a Brock i Gilling i sortir cames ajudeu-me d'aquesta roca.

Hi havia una escala d'accés oberta prop del centre de la teulada. La Mara va lliscar a l'interior i va començar a baixar. L'escala estava deserta, igual que els passadissos pels quals es va moure, i igual que la passarel·la que connectava amb el següent edifici, on es trobava el centre de comandament. Les úniques ments que podia sentir arreu al seu voltant portaven la inconfusible vaguetat del somni profund. El que fos que planegés el Comodor, ho estava duent a terme amb molta fredor.

Estava en la seva aproximació final al centre de comandament quan finalment va sentir presència humana davant d'ella. Es va ocultar pegant-se contra una pila d'equipament que estava col·locada a un costat del passadís i va llançar els seus sentits en la Força. Eren dos, va decidir, tots dos completament desperts i completament alertes. Molt més alertes, de fet, que una patrulla de vigilància nocturna habitual. Potser aquest era el moviment que el Comodor havia decidit fer.

Si aquest era el cas, el dubte no l'ajudaria per a res. Mirant ràpidament a la pila d'equipament a la recerca d'armes improvisades, es va fer amb un parell d’enllaços d'energia de la mida d'un puny i es va posar un a cada mà. Caminant cap a la porta, va prémer l'interruptor d'obertura, i mentre la porta s'obria lliscant, ella va passar ajupida a l'interior i cap a la dreta.

Els llums estaven encesos amb baixa intensitat, el procediment estàndard per operació nocturna. Hi havia una dotzena de consoles posades en files, cadascuna amb una o dues cadires davant. A l'extrem més llunyà de la sala, a través d'un ampli ventall de transpariacer, podia veure el complex miner il·luminat per les estrelles estenent-se pel paisatge.

Totes les cadires estaven buides. Igual que la sala, aparentment.

Però hi havia sentit a algú allà dins, no? Va arrufar les celles, fent ús de la Força per comprovar la sala.

Aquest moment de distracció gairebé li va costar la vida. Va sentir una espurna d'advertència, i just quan es llançava cap al centre de la sala un tret blàster provinent de la seva esquerra va brillar en l'aire i es va estavellar a la part de la paret en la qual estava ajupida. Va arribar a veure fugaçment un rostre traient el cap pel costat d'una de les consoles i va llançar un dels seus acoblaments d'energia cap a ell.

El seu assaltant va tractar d'esquivar-lo, però va ser massa lent. L'acoblament va rebotar en el seu front i va desaparèixer grunyint una maledicció.

Una maledicció que va sonar amb una veu familiar.

- Brock? -Va preguntar la Mara, parant-se a meitat de la seva tombarella d'escapament.

Un cop més, el dubte momentani gairebé va resultar ser letal. De la seva dreta es va disparar una segona descàrrega blàster, i una punxada de dolor es va clavar a la seva espatlla.

- No dispareu; sóc jo! -Va exclamar, enfrontant-se al dolor mentre es llançava cap a la consola més propera. Les seves paraules van ser subratllades per un altre tret, que va passar lluny d'ella mentre xocava primer contra el suport de la consola i passava rodant per la part superior. Dos trets blàster més van creuar llampant per l'aire des de costats oposats de la sala, fallant tots dos, mentre ella aterrava rere de la consola.

I es va trobar ajupida enmig d'un grup de tres cadàvers que jeien a terra, on havien estat arrossegats i deixats caure. Sense cap dubte, eren els pirates que havien tingut la mala sort d'haver estat destinats a tasques de vigilància nocturna.

-He dit que alto el foc -va exclamar de nou, girant el coll per fer una ullada a la ferida de dalt a baix. No tenia tan mal aspecte-. Esteu sords?

-No, et sentim perfectament -va dir Gilling-. Per què no surts d'aquí i ens facilites les coses?

- Què creieu que esteu fent? -Va preguntar la Mara-. Sóc un oficial imperial.

-No, ets una petita noia arrogant que sap més del que li convé -va dir Brock-. Ho sento, nena, però tenim ordres. Ordres d'un oficial imperial de veritat.

- Quin oficial? -Va preguntar la Mara-. El capità Ozzel?

- Aquest idiota? -Bufà Gilling-. Ni parlar.

-Calla, Gilling -va dir Brock-. Però ell té raó, saps? Només estàs prolongant l'agonia.

-Em sembla bé, no tenia res més planejat per a aquesta nit -els va dir la Mara, pegant la seva esquena contra la consola i mirant al seu voltant. A part de les cadires i les consoles, la sala no oferia res que servís per cobrir-se, i excepte l'acoblament d'energia que li quedava, les úniques armes llancívoles disponibles eren les mateixes cadires. No era una bona situació-. Què és el que sé exactament perquè el coronel Somoril estigui tan furiós i molest?

Va sentir el subtil canvi en les emocions dels homes.

-Ets una noia mona, et concediré això -va dir Brock. Pel so de la seva veu, la Mara va poder notar que ell estava començant a moure’s pel costat esquerre de la sala, apropant-se a la seva posició -. Només per curiositat, ja coneixies l'existència dels desertors, o era això el que estaves mirant en els ordinadors de la Represàlia?

La Mara va arrufar les celles. Desertors?

-No sé res sobre ninguns desertors -va dir-. Ni m’ocuparia d'això. Això ha d’arreglar-ho la Flota, no algú com jo.

-No, és clar que no -va dir Brock, molt sarcàstic-. L'Emperador no es preocupa d'uns quants soldats d'assalt que fugen dels seus llocs. Ni una miqueta.

- Soldats d'assalt? -Va dir la Mara, prestant més atenció. Aquest era un truc molt, molt vell: una meitat d'un duo de flanquejadors parlava sense parar per poder cobrir qualsevol so mentre l'altra meitat de l'equip s'acostava sigil·lós a la víctima.

No obstant això, en general, se suposava que qui parlés no havia d’amanir la seva distracció amb informació realment útil. O bé Brock era senzillament estúpid -no del tot impossible en un home de l’OIS-, o bé ell i Gilling estaven molt segurs de si mateixos.

-Això no funcionarà, i ho sabeu -va exclamar la Mara, llançant els seus tentacles de Força per agafar una de les cadires properes al lloc pel qual estimava que Gilling anava a realitzar la seva dramàticament letal aparició-. Ni tan sols els dos junts em podreu vèncer.

-Oh, jo crec que sí que podem -va dir Brock-. I si no, hi haurà altres més endavant que acabin la feina. Probablement ara, en qualsevol instant, en realitat.

Brock encara seguia fanfarronejant quan la sala va esclatar en una tempesta eixordadora de foc blàster.

La Mara es va amagar sota la consola, protegint-se del fum i de les estelles de ceràmica i metall que volaven mentre continuava l'andanada, que va escombrar les posicions d’en Brock i Gilling, demolint primer les seves cobertures i demolint-los després a ells. Va escoltar un crit indistint per sobre del soroll, i l'assalt es va aturar tan abruptament com havia començat.

-Surt, Celina -va dir fredament la veu del Comodor, en el silenci-. Amb les mans obertes i buides.

-D'acord -va replicar la Mara-. No dispareu. Tinc un tracte que oferir-vos.

Deixant l'acoblament d'energia a terra al seu costat, amb els sentits i la ment alerta, va alçar les mans obertes a la vista, per sobre de la part superior de la consola. Ningú va tractar de disparar. Mantenint-les visibles, es va posar dreta i es va donar la volta.

Hi havia una dotzena de pirates apinyats a la part posterior de la sala, tots ells vestits de manera precipitada, tots ells amb blàsters que apuntaven a la Mara. Vinis i Waggral estaven entre ells, amb els dits especialment tensos en els gallets. El Comodor estava dempeus al centre del grup, amb el blàster encara enfundat i els braços creuats sobre el pit. Al costat de Waggral a l'extrem esquerre del grup estava un Tannis de rostre ombrívol, amb el seu blàster apuntant igualment a la Mara.

- Un altre tracte? -Va preguntar suaument el Comodor.

-Un de veritat aquesta vegada -va dir la Mara-. He vingut aquí a la recerca de certa informació. Això és tot, només una mica d'informació. Deixeu que l'aconsegueixi, i me n'aniré pacíficament.

- Què et fa pensar que deixarem que marxis? -Va replicar el Comodor-. Ja sigui pacíficament o d'una altra manera?

-Perquè això seria el millor per als seus interessos -va dir la Mara-. Tinc amics poderosos.

El Comodor esbufegà pel nas, dirigint la vista momentàniament al carbonitzat cadàver d’en Brock.

-Ells no eren tan poderosos.

-Ells tampoc eren exactament amics -va dir la Mara-. Suposo que van ser ells intentant matar-me el que us va despertar a tots vosaltres. Em referia a altres amics.

El Comodor va prémer els llavis, mesurant amb la mirada.

- Quina és exactament aquesta informació que vols?

-Vas mencionar abans a un patró -va dir la Mara-. Vull el seu nom.

Es va estendre amb la Força, sabent que la pregunta portaria automàticament el nom a la ment del Comodor, i esperant poder prendre-li dels seus pensaments. Però la seva ment estava massa fosca, arremolinant-se amb massa ràbia i odi i bogeria, i no va poder obtenir res.

-Tens agalles, no vaig a negar-t’ho -va comentar el Comodor, amb una veu calmada que contrastava completament amb l'agitació de la seva ment-. En qualsevol cas, el teu tracte està massa descompensat.

-Puc arreglar això -va oferir la Mara-. Només digues-me el que vols a canvi. Si està en el meu poder aconseguir-t’ho, i tinc molt més poder del que penses, t'ho aconseguiré.

El somriure del Comodor es va esvair.

-Estic segur que ho faràs -li va assegurar-. Perquè el que vull és a tu. Morta. –Va desencreuar els braços i va alçar un dit cap al sostre.

-Esperi un moment -va dir Tannis, amb veu tensa-. Senyor... Comodor... no ens servirà de res morta.

El Comodor el va mirar, amb el dit encara apuntant al sostre.

- Creus que ens servirà d'alguna cosa viva, Mestre Tannis? -Va preguntar-. Tu, que vas ser precisament qui la va portar amb nosaltres?

Tannis va fer una ganyota de dolor.

-Admeto que em va enganyar -va dir-. Però també va enganyar al capità Shakko. Almenys podríem...

-Si és que el capità Shakko va ser realment enganyat -va replicar el Comodor-. Si és que el capità Shakko segueix tan sols amb vida. -Sobtadament, el seu rostre es va contraure en alguna cosa inhumana -. Només que ja no és així, oi? És mort, com la resta de la vostra tripulació.

-No, és clar que no -va protestar Tannis, amb la cara empal·lidint una mica més-. Vull dir, pel que jo sé estan tots bé. Però si demanem un rescat per ella, almenys podríem treure una mica de diners d'ella.

-Una idea interessant. -El Comodor va tornar a mirar la Mara, amb la cara suavitzant-se de nou en una cosa gairebé entenimentada -. Bé, espia? Val la pena pagar un rescat per tu?

-Hi ha gent que pagaria per tenir-me de tornada -va confirmar la Mara. Estirant-se amb la Força, va alçar l'acoblament d'energia que es trobava als seus peus fins a la vora superior de la consola, mantenint-se davant de l'abast de la vista dels pirates-. Puc donar-te un parell de connexions de l’HoloRed a les que pots trucar.

-Estic segur d'això. -El Comodor assenyalà amb el cap a Tannis-. Què hi ha d'ell?

- Què hi ha d'ell? -Va replicar la Mara. Aquest també era un vell truc-. Ha estat una eina útil. No tan crèdul com Shakko, però adequat per a les nostres necessitats.

-Tal com pensava -va dir el Comodor-. Waggral, mata'l.

Sense dubtar-ho, Waggral es va acostar i va prendre el canó del blàster d’en Tannis, retorçant l'arma i arrancant-la-hi de les mans.

-Esperi un moment -va dir Tannis, amb la veu trencada per la tensió-. Comodor...

La seva protesta es va veure tallada quan Waggral li va estampar la culata del blàster a la cara, fent que trontollés uns passos cap enrere. Donant la volta a l'arma, Waggral apuntà tant amb ella com amb el seu propi blàster a la cara d’en Tannis.

Alçant l'acoblament d'energia l'últim parell de centímetres, Mara el va llançar a tota velocitat creuant l'habitació, colpejant el costat del cap d’en Waggral. Abans que ningú pogués reaccionar, va agafar amb la Força els blàsters que ell subjectava en els seus ara fluixos braços, girant cap a la fila de pirates, i obrint foc.

L'home que es trobava al costat d’en Waggral va rebre tot l'impacte d'aquesta primera salva, va caure a terra sense ni tan sols un gemec. Un instant després la resta de l'ordenada fila es va desintegrar quan els pirates es van llançar buscant cobertura, amb tots els ulls i blàsters tornats automàticament cap a la seva nova i inesperada amenaça.

Tots els ulls, és clar, excepte els del Comodor.

- A ell no, idiotes! -Va cridar per sobre del soroll, cremant amb la seva mirada la Mara mentre prenia el seu propi blàster-. A ella! És una Jedi!

La Mara sabia que no hi havia manera de què els pirates entenguessin aquest concepte, no quan els Jedi havien desaparegut feia tant de temps, i certament no en la calor d'una batalla. Però el concepte militar més important de l'obediència instantània, aquest clarament sí l’entenien. Fins i tot encara que els seus rostres estaven ennuvolats per la incredulitat, van abandonar el seu contraatac sobre Waggral i van apuntar amb els seus blàsters de nou cap a la Mara.

Allunyant-se un pas de la consola, va usar la Força per agafar una de les cadires i la va llançar contra un parell de pirates que havien estat prou incauts com per estar massa junts entre si. Van caure xocant a terra, i la Mara va llançar una altra cadira volant contra una altra part diferent del grup.

Mentre ho feia, la seva visió perifèrica va captar una espurna de metall platejat volant cap a ella des de l'esquerra. La seva mà va sortir disparada per interceptar-lo, preguntant-se quin dels pirates havia estat realment tan estúpid com per llançar una granada en un espai tan tancat.

Però no era una granada... i mentre a la seva ment li costava assumir l'evidència dels seus ulls, va girar el canell, canviant la posició de la seva mà de bloquejar a atrapar...

I el seu sabre de llum va caure amb un sonor cop a la seva adherència.

Per un instant els seus ulls es van enfocar en Tannis mentre aquest es llançava lateralment a l'abric d'una de les altres consoles, amb la mà encara movent-se com a conseqüència del llançament. Llavors, el seu polze va trobar el polsador d'activació del sabre de llum, i la fulla magenta va cobrar vida amb el seu espetec i brunzit característic.

Va ser quan la Mara va matar a l’antepenúltim pirata amb el seu propi tret blàster quan el Comodor semblà cobrar sobtadament consciència del que li havia passat a la seva força d'atac. Amb un ronc crit, es va ocultar rere de l'últim pirata que seguia dret, un rodià, disparant a la Mara de dalt a baix de l'alienígena mentre retrocedia precipitadament cap a la porta. Just quan la Mara feia caure al rodià, el Comodor va aconseguir escapar.

- Tannis? -Va cridar la Mara, apagant el seu sabre de llum i envoltant les consoles cap on l'altre havia caigut a terra-. Estàs bé?

-Més o menys -va dir serrant les dents mentre s'alçava una mica per seure i mirava el munt de cadàvers-. I jo que pensava que havies estat bé en la Cavalcada. Com galàxies van aconseguir acabar amb vosaltres, Jedi?

-En sentit estricte, no sóc una Jedi -va dir la Mara, mirant al seu voltant. L'habitació, anteriorment impol·luta, estava en ruïnes-. Hi ha alguna sala de comandament de suport en algun lloc?

-Sí, al búnquer d'emergència -va dir Tannis-. Suposo que vols que et porti fins allà.

-Si no ho fas, tot això no haurà servit per a res.

-D'acord -va dir Tannis amb un àrbitre sospir-. Sortint per la porta i a l'esquerra. -Va oferir a la Mara un somriure tort-. Crec que deixarem que vagis tu primer.

-Això planejava.

Tornant a encendre el seu sabre de llum, la Mara va activar l'obertura de la porta i va sortir al passadís.

No hi havia ningú a la vista.

-Aquí heu de tenir gent amb el son realment profund -va comentar mentre anaven en la direcció que Tannis havia indicat.

-És més probable que el Comodor els tingui preparant les naus per a una partida ràpida -va dir Tannis, mirant nerviosament cada porta per la que passaven-. Suposo que no se t'haurà ocorregut acabar amb Caaldra abans de venir a la càrrega aquí.

-Ho sento -va dir la Mara-. En realitat, no li he vist des d'abans del sopar. Potser s'hagi anat.

-Tant de bo -va dir Tannis amb una esgarrifança-. Aquest tipus em fa por.

-No et preocupis per ell -va dir la Mara-. Gràcies per l'ajuda, per cert. Com vas aconseguir el meu sabre de llum?

-Vaig anar a agafar-lo al canaló on el vas deixar, és clar -va dir agrament Tannis-. Potser vas pensar que estaves sent molt llesta i sigil·losa, però vaig poder veure com surava per les torres i les files de gent durant tot el camí. Gairebé em dóna un infart.

-Només ho vas veure perquè sabies que havies de buscar -va assenyalar Mara, impressionada de totes maneres que hagués estat capaç de veure el truc.

-Potser -va dir Tannis-. Però per descomptat no volia explicar que tots els altres no ho haguessin vist. Tan aviat com vaig quedar lliure vaig anar a la teulada...

-Calla -va dir la Mara, detenint-li amb la mà esquerra mentre alçava el seu sabre de llum en una posició de defensa amb la seva mà dreta. Just davant d'ells, rere d'una pila de barrils...

Un remolí de trets blàster van volar cap a ella des de la vora dels barrils: dos homes, un baix i un altre dalt. La Mara va bloquejar els trets amb facilitat, escombrant als dos atacants de tornada rere de la seva barrera.

- Alguna idea de què hi ha en aquests barrils? -Va preguntar a Tannis.

-Ni idea -va dir-. Mai he vist res com això emmagatzemat en els passadissos abans.

Els atacants van tornar a disparar. La Mara va respondre, escoltant un feble cruixit quan un dels trets retornats va entrar pel barril inferior, fent que un líquid fosc s'aboqués per terra. Un instant després, el foc blàster es va aturar, i la Mara va veure un parell d'ombres prenent una ràpida retirada.

-Anem -va dir Tannis, començant a avançar.

-Tranquil -va advertir la Mara, retenint. Usant les seves tècniques de millora sensitiva, ensumà amb cura l'aire.

Amb una vegada va ser suficient.

-Enrere -va ordenar bruscament a Tannis, prenent el seu braç i allunyant-lo del líquid que s'estenia.

Havien donat tres passos quan el líquid va esclatar amb una brillant flama groga.

La Mara va reaccionar instantàniament, tirant a Tannis a terra rere d'ella. Un moment després, els mateixos barrils van esclatar, llançant una bola de foc en els dos sentits pel passadís. La Mara es va aixafar contra el terra, sentint la calor passant sobre les seves cames, esquena i cap. Tannis va cridar alguna cosa, només llavors, i només dèbilment, la Mara es va adonar que ella també s'havia cremat.

La manta de foc passà sobre ells i continuà pel passadís, deixant al seu pas aire reescalfat. Saltant-se les Teardrops, la Mara va girar per posar-se a la gatzoneta, usant la Força per suprimir el dolor. El seu sabre de llum s'havia apagat durant el caos previ, i va tornar a engegar-se.

Ho va fer just a temps. Just quan es posava en guàrdia aixecant l'arma, va sentir un centelleig d'advertència, i es va girar trenta graus a la seva dreta quan un parell de trets blàster arribaven cap a ella des d'una alcova fosca que havia quedat protegida de la flamarada.

El blàster va quedar en silenci, i la Mara va escoltar una rialleta sorda.

-Impressionant -va dir la veu de Caaldra-. Tinc l'honor de dirigir-me a la Mà de l'Emperador?

-La Mà de l'Emperador no és més que un rumor -va dir la Mara.

-Per descomptat -va dir Caaldra-. Em sento afalagat per què l'Emperador hagi manat algú com tu per aturar-nos.

-Només el millor per a tu i el teu patró -va dir la Mara, decidint deixar de banda el fet que havia descobert aquest esquema purament per accident-. Bonica trampa, per cert.

-Només el millor per a tu i el teu traïdor. -Caaldra va tornar a disparar, dos trets molt espaiats al seu cap i les seves cames. La Mara estava preparada, bloquejant-los amb facilitat-. Encara que us ha de fer força mal, a vosaltres dos.

-Ja ens ho farem -li va assegurar la Mara. En realitat, no tenia ni idea de l'estat en què es trobava Tannis, i no gosava arriscar-se apartant part de la seva atenció del seu focus de combat o des de la supressió del dolor per esbrinar-ho -. No és res comparat amb el que se sent en un interrogatori imperial complet.

Caaldra va deixar anar una riallada amb desdeny.

- Aquí és on se suposa que jo he de confessar els meus secrets i suplicar clemència?

-Que confessis els teus secrets faria les coses més fàcils per a tu -va dir la Mara-. Les súpliques, puc acceptar-les o no.

-Ah -va dir Caaldra-. Sento decebre't, però és hora de marxar. Saluda de part meva als teus amics.

 Hi va haver un últim centelleig de pensament, i per a sorpresa de la Mara, la sensació que havia estat Caaldra es va esvair.

Deixant a Tannis jaient al terra del corredor, la Mara va fer un cautelós pas cap a l'alcova, estudiant-la amb la Força. Caaldra se n'havia anat, d'acord. Mantenint el sabre de llum en guàrdia, es va acostar, per descobrir que el que pensava que era una alcova era realment el profund llindar d'una porta. Fent una ullada al corredor per assegurar-se que ningú tractava d'emboscar-la, va empènyer la porta per obrir-la.

La sala de l'altre costat era considerablement més gran del que esperava, fosca i amb una olor de tancament, i la seva única llum provenia de la llum de les estrelles a través d'una gran claraboia al mig del sostre. A la dèbil claror, va poder veure equip d'excavació ronyós i polsoses piles de tubs i bigues per apuntalar, probablement restes de quan els pirates van convertir aquesta part de l'operació minera en la seva base.

I prop del fons de la sala, protegits amb altes baranes, hi havia tres amplis pous circulars.

La Mara va somriure ombrívolament. Realment Caaldra pensava que podria escapar-se amagant-se en un vell túnel de vigilància? La Força era el servent de la Mara, i no importava com de retorçats o enredats que poguessin ser els túnels, no tindria cap problema a rastrejar-lo per ells.

Va començar a acostar-se al pou més proper, i en fer-ho, de cua d'ull va veure una fogonada verda brillant a través de la claraboia.

I de sobte tot l'edifici va tremolar quan el so eixordador d'una explosió llunyana va esquinçar l'aire. En un acte reflex, la Mara es va ajupir al costat de l'excavadora més propera. Una altra espurna de foc verd va caure del cel, i una segona explosió va remoure la pols al seu voltant.

La base pirata estava sent atacada.

Següent