Vint-i-nou
*
En Luke acabava de
menjar algunes de les racions enllaunades que encara hi havia a la casa. Estava
descansant, i recuperava les seves forces en la mesura del possible. La
sensació d'estar sent observat havia desaparegut pel moment, però en Luke sabia
que tornaria.
I també sabia que
tenia alguna cosa a veure amb Almània.
Després d'haver
descansat una estona més tornaria a interrogar l'ordinador domèstic. En Luke
albergava l'esperança que l'ordinador sabés on hi havia un tanc bacta o el seu
equivalent pydyrià. Necessitava utilitzar qualsevol mitjà que pogués ajudar a
recuperar-se més de pressa, i havia d'emprar alguna cosa més que els exercicis
Jedi. En Luke sabia que anava a necessitar totes les seves reserves de
fortalesa.
Quant hagués trobat
el tanc bacta, començaria a buscar una nova nau. Encara no estava molt segur de
si aniria a Almània o si tornaria a Yavin IV i esperaria allà fins que s'hagués
recuperat del tot. No sabia de quant temps disposava. Ni tan sols estava segur
de què estava buscant, i això el preocupava i li posava nerviós. Tota aquella
situació estava començant a resultar realment inquietant.
«Luke?»
Era la Leia,
intentant arribar fins a ell des de molt lluny. La seva ment estava plena de
preocupació.
«Leia?»
Però la connexió es
va interrompre de sobte, fent miques com mai havia passat amb anterioritat. En
Luke ja no podia percebre la presència de la seva germana. Va desplegar els
sentits de la seva ment i va buscar aquella percepció tan familiar..., i la
Leia no hi era. Era com si algú hagués construït una muralla al voltant de la
ment d’en Luke.
«Leia?»
No podia haver mort,
oi? La crida mental que havia intentat dirigir estava plena de preocupació,
però en Luke havia tingut la impressió que aquesta preocupació no es devia a
què la Leia tingués problemes, sinó al fet que temia per ell.
«Leia?»
Va buscar la
presència dels nens i de seguida va poder percebre com es divertien discutint
entre ells a Anoth. Fins i tot va aconseguir captar una tènue sensació de la
presència dels seus estudiants a Yavin IV, però no va poder captar cap emanació
de la Leia.
Ni de ningú que
estigués prop d'ella. Alguna cosa estava bloquejant deliberadament els seus
intents d'establir contacte.
En Luke va sospirar.
Un altre enigma a investigar, una altra pesada tasca que aniria minant les
seves forces. Es va fregar els ulls i va respirar fondo abans de tornar a
intentar-ho. S'estava inclinant cap endavant en aquell seient dissenyat per a
un cos bastant més petit que el seu quan l'explosió va caure sobre ell. L'onada
invisible el va empènyer cap enrere, i en Luke va deixar anar un xisclet de
dolor quan el sòl va xocar amb la seva pell ferida. Però aquell dolor no era
res en comparació amb la gèlida ganivetada del dolor irresistible i aclaparador
que acabava d'embolicar tot el seu ésser. Dolor, terror, la perplexitat i
l'atordiment de la traïció... Tot allò arribava de cop fins a ell, expressat en
milers de veus mentals sobtadament i irrevocablement reduïdes al silenci.
El fred es va anar
apoderant d'ell..., i llavors es va recordar del que li havia dit l’Ànakin.
«Escalfem
l'habitació...»
Calor...
En Luke va enviar
onades de calor cap a aquell fred, obligant-lo a retrocedir mentre s'encongia
per intentar fugir del dolor, envoltant el cap amb els braços per protegir-se
de la gelatina rosada, de les fiblades, del terrible i insuportable dolor de la
mort.
Mort.
Mort.
El fred va
desaparèixer, deixant un residu amarg a la boca. En Luke va alçar el cap, no
molt segur durant quant de temps havia estat caigut a terra.
Havia tornat a
passar. Un altre planeta havia estat destruït.
Va fer un nou intent
d'establir contacte amb la Leia, però no va poder percebre la seva presència.
Aquell bloqueig -dur, ferm, poderós -li ho impedia.
S'aixecà, tremolós i
trontollant. Havia de trobar un ordinador que estigués connectat a les xarxes o
alguna cosa que pogués proporcionar informació. Així i tot, en Luke ja sabia
que Coruscant no havia patit cap dany.
Aquell nou esclat
havia estat més profundament gelat i poderós que el primer, i no venia de tan
lluny.
Hi havia vingut d'un
lloc molt, molt proper.
I fins i tot sabia
on es trobava la font de la destrucció.
El seu origen estava
a Almània, i a la presència que l'esperava allà.
***
- Qui era aquesta
criatura? -Va preguntar l'almirall Ackbar.
-No ho sé -va dir la
Leia.
Va tractar d'allisar
les arrugues de la granota militar mentre tirava enrere un floc de cabells.
Tornava a estar asseguda en el seu terminal, enviant missatges al Han, que no
havia respost a ells, i als nens, que sí que ho havien fet. La Wínter li va dir
que ells també havien percebut l'explosió, i aquella vegada havia sabut com
ajudar-los a superar els seus efectes. També li va explicar que en Luke els
havia ajudat durant el seu viatge a Coruscant i que, tot i que es trobaven
bastant afectats, els nens no van quedar tan aterrits com la primera vegada.
La Leia va parlar
amb ells i va intentar tranquil·litzar dient-los que estava bé, i després va
tallar la connexió.
-Aquesta màscara de
la mort m'ha semblat familiar -va dir en Wedge.
-Teníem una
col·lecció sencera al Museu Nacional d'Alderaan -va dir la Leia-. Procedeix
dels confins més llunyans de la galàxia.
- Com sabem que és
una màscara? -Va preguntar el tinent-. La seva boca es movia com si fos de carn
i ossos.
-No ho sabem -va dir
la Leia -. Coneixem alguna espècie que tingui aquest aspecte, o que utilitzi
màscares per tapar-se la cara?
-En principi jo
diria que no, però hauria de comprovar-ho per estar totalment segur -va dir
l'almirall Ackbar.
-Hem de comprovar
moltes coses -va dir la Leia-. També hem d'esbrinar d'on venia aquesta
transmissió. -El mateix floc de cabells d'abans havia tornat a caure sobre la
seva cara. La Leia el va apartar i va veure que encara li tremolaven les mans-.
També hem d'esbrinar qui ha mort.
-Jo no vaig sentir
res, Leia -va dir en Wedge.
-Ja ho sé, Wedge.
Sigui qui sigui, en Kueller posseeix una certa capacitat per a usar la Força.
En Kueller sabia que jo percebria aquestes morts, i aquesta ha estat la
demostració de què estava parlant.
- I com sabem que no
ha enviat alguna mena de transmissió, alguna cosa que pogués haver-li fet
sentir el mateix que si moltes persones haguessin mort? -Va preguntar
l'almirall Ackbar.
-No podem saber-ho
-va replicar la Leia-. Però sóc incapaç d'imaginar-me aquesta classe de talent
-va afegir, estremint-se a causa del fred que seguia adherit al seu cor.
-No hi ha hagut cap
informe que un planeta hagi esclatat -va dir el tinent -, i em refereixo tant a
fa uns moments com a abans de l'explosió a la Sala del Senat.
-En Kueller ha dit
que feia servir una arma elegant -va dir en Wedge mentre tornava a seure al seu
seient -. Estem buscant una cosa massa gran. Necessitem saber quins són els
planetes dels que portem algun temps sense saber res o quins esdeveniments
inusuals s'han produït en l'espai proper.
-Hem rebut molts
informes de col·lisions a la zona de descens dels voltants d’Auyemesh -va dir
l’Ackbar.
-I no hem obtingut
resposta de la unitat de control del trànsit -va dir en Wedge amb creixent
excitació.
-Tots els intents
d'establir contacte amb altres fonts d'emissió del planeta han fracassat -va
dir el tinent.
- On és Auyemesh?
-Va preguntar la Leia.
-És un planeta molt
petit d'un sistema llunyà -va dir l’Ackbar-. Es troba al costat del sistema
Almanià orientat cap a Coruscant.
- El sistema
Almanià?
La Leia sempre
s'irritava cada vegada que havia d'enfrontar-se a la molesta realitat que
seguia ignorant moltes coses sobre la galàxia. Creia conèixer tots els llocs.
Es tractaria de la mateixa Almània de la qual li havia parlat Lando?
-Jo tampoc he sentit
parlar d'aquest planeta -va dir en Wedge-, i això que creia haver estat a tot
arreu.
-Queda encara més
lluny que els Mons de la Vora -va dir l’Ackbar-. L'Antiga República va estar a
punt d'acceptar la seva sol·licitud d'adhesió, però diversos senadors es van
oposar a això perquè deien que aquell sistema es trobava massa lluny.
-Una gran
distància... -Va murmurar la Leia-. Abans va dir que la transmissió venia de
molt lluny, almirall.
L’Ackbar va
assentir.
-El sistema Almanià
es troba prou lluny per produir aquesta classe de demora. De fet, l'holograma
codificat seria la forma de comunicació més convenient dins d’aquestes
distàncies perquè permet eliminar els trets més peculiars d'una comunicació a
llarga distància.
-Com que aquest
tipus d'hologrames solen ser més lents que els missatges regulars -va dir en
Wedge.
-Exactament. Cal ser
un expert per saber percebre les diferències que distingeixen els problemes de
codificació dels problemes de distància.
-Bé, això ens
proporciona una mena de pista -va dir la Leia.
-He consultat la
nostra base de dades per esbrinar si disposàvem d'alguna informació sobre
aquest tal Kueller, presidenta -va dir el tinent-. No he trobat res.
-Seguiu intentant-ho
-va dir la Leia.
-Proveu amb tots els
fitxers en comptes d'únicament amb els actualitzats -va dir l'almirall Ackbar.
-L'ordinador ha
identificat aquests edificis que hi havia al voltant d’en Luke, Leia -va dir en
Wedge en veu baixa -. Són edificis pydyrians.
- Pydyrians?
En Wedge va
assentir.
-Pydyr també està en
el sistema d’Almània.
-Acabem de
confirmar-ho, Leia -va dir l'almirall Ackbar-. La transmissió procedia de la
mateixa Almània.
-Almània... -Va dir
la Leia-. Què vol de nosaltres algú que es troba tan lluny?
-Crec que el que vol
és obvi -va dir en Wedge-. La pregunta a respondre és si en Kueller et coneix.
-Potser vostè el
conegui -va dir l’Ackbar-. Potser per això amaga la cara sota aquesta màscara.
-Això suposant que
la màscara realment ocultés la cara -va dir la Leia.
Encara no estava
massa convençuda que aquesta fos la resposta. Sempre havia tingut molt bona
memòria per a les veus, i no havia reconegut la d’en Kueller. Normalment
l'holograma codificat proporcionava una representació molt fidel de totes les
característiques físiques, la veu inclosa.
-Tenim alguna cosa
sobre en Kueller -va dir el tinent -, però no li agradarà.
-Digui-m'ho de totes
maneres -va replicar la Leia.
-Fa centenars d'anys
hi va haver un general de l'exèrcit Almanià anomenat Kueller -va dir el tinent
-. Primer es va fer amb el poder a Almània, i després es va apoderar de tot el
sector. Durant els seus últims anys de vida va ser un líder molt estimat, i va
arribar a ser famós per la seva compassió i la seva capacitat de prendre les
decisions més adequades en cada moment. Però al principi, quan estava tractant
de fer-se amb el poder... Bé, aleshores en Kueller va ser un dels éssers més
implacables de tota la història de la galàxia. Era capaç de fer qualsevol cosa
per tal de consolidar el seu poder.
-Així que ara tenim
a un nou Kueller que es limita a invocar el record del seu predecessor -va dir
en Wedge.
-Això encaixa amb
les seves intencions -va dir l’Ackbar-. Si és que realment vol apoderar-se de
la Nova República, naturalment... Ens ha informat que actuarà tan
implacablement com pugui, i després creu que es podrà permetre mostrar
compassió i prendre les decisions correctes.
-Prendre decisions i
ser implacable no són dues coses incompatibles -va dir la Leia-, però la
compassió mai et permet ser veritablement implacable. Hi ha alguna mena de
relació entre tot això i l’Imperi?
-De moment encara no
he trobat cap -va dir el tinent-. Almània queda molt lluny, i l'Emperador
bàsicament es va limitar a ignorar-la.
-Però seria un bon
amagatall per als imperials -va dir l’Ackbar-. Faré algunes investigacions pel
meu compte.
-Hi ha hagut
informes de moviments de soldats de les tropes d'assalt en aquest sector de la
galàxia -va dir el tinent.
- Soldats de les
tropes d'assalt? -Va exclamar la Leia-. És que mai aconseguirem
alliberar-nos-en?
-Estem rebent més
informes d’Auyemesh, Leia -va dir l’Ackbar-. Les naus que van aconseguir baixar
van trobar cadàvers per tot arreu. Estaven proporcionant més detalls quan totes
les comunicacions amb el planeta van quedar tallades de sobte.
- Una altra matança?
-Va preguntar la Leia.
L’Ackbar va bellugar
el seu enorme cap d'amfibi.
-No. És com si algú
hagués volgut que disposéssim únicament d'aquesta informació i després hagués
tallat el flux de transmissions.
-Hem d'estar
preparats per enfrontar-nos a la possibilitat que tot això sigui un simple
engany.
- No et sembla que
en aquest cas estaríem davant d'un engany suficient elaborat, Wedge? -Va
preguntar la Leia-. No, no... En Kueller és real i és una veritable amenaça. He
vist la seva cara abans. Ja porta algun temps assetjant-me i apareixent en els
meus pensaments. Crec que està totalment decidit a fer el que diu. Hem
d'esbrinar tot el que puguem sobre ell.
Les emocions que
havia estat mantenint a ratlla es van agitar sobtadament al seu interior. La
Leia va observar la seva pantalla per veure si hi havia arribat alguna
contestació d'en Han. Res. Però en Han li havia dit que ningú podria posar-se
en contacte amb ell mentre estigués al Passadís.
El Passadís es
trobava molt lluny de l'espai Almanià. La Leia esperava que en Han estigués bé.
- Voldrà posar-se en
contacte amb la Mon Mothma i dir-li que vull veure-la a la meva cambra,
almirall Ackbar? -Va preguntar després. Les seves tremolors s'havien tornat tan
violentes que se sentia incapaç d'usar els controls. Havia de sortir d'allà, i
ho havia de fer immediatament -. Els trucaré per saber si en Han ha aconseguit
obtenir més informació després d'haver parlat amb ella.
- Es troba bé? -Va
preguntar l’Ackbar.
La Leia va intentar
somriure.
-Em sembla que cap
de nosaltres tornarà a sentir-se bé fins que hàgim fet alguna cosa sobre aquest
boig.
-Ho farem -va dir
l’Ackbar amb una seguretat absoluta.
La Leia va desitjar
poder sentir-se tan segura com ell. En Kueller posseïa una capacitat per emprar
la Força molt superior a la de tots els enemics amb els quals s'havien
enfrontat durant els darrers anys tret l’Exar Kun, i en aquell cas es tractava
d'un esperit. En Kueller era viu. Estava utilitzant aquelles morts per tornar a
omplir el seu pou d'odi. El costat fosc devorava a les persones des de
l'interior, però mentre ho feia també els hi proporcionava un poder terrible.
En Kueller semblava
ser més poderós que ella..., i més poderós que en Luke. Luke... El ressò de la
veu mental del seu germà encara reverberava dins de la ment de la Leia. Tot
semblava indicar que en Luke es trobava a Pydyr.
I la Leia l’ajudaria
encara que fos l'últim que fes en la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada