Lleialtat (XIV)

Anterior

Capítol Catorze

D'acord amb la targeta de dades de viatge que la Leia havia portat amb ella, Ciutat Makrin s'autodenominava com la Segona Ciutat dels Gratacels. Era una òbvia al·lusió a un dels antics títols del Centre Imperial, en els dies que era conegut com a Coruscant, abans que la República construís gradualment al planeta fins al punt que la majoria dels antics gratacels havien quedat ocults per edificis encara més alts, o bé es van convertir silenciosament en ruïnes. La Leia havia vist fotos de l'aspecte que lluïa el Centre Imperial en aquella època, i definitivament Ciutat Makrin era una basta imitació d'aquella antiga grandesa.

-Els hi agradarà la meva llar, crec -va comentar Chivkyrie quan el pilot va posar la nau a la pista d'aproximació del principal espaiport de la ciutat-. És gran i està ben proveïda. Per descomptat -va afegir amb sobtada vacil·lació-, no ha estat moblada pensant en els humans.

-Està bé -va dir la Leia-. En realitat, no crec que romandre a la seva llar sigui la millor idea.

[Estic d'acord amb la princesa Leia], va dir Slanni. [Si el governador Choard planeja una traïció, no volem que sàpiga on trobar-nos exactament.]

-No està planejant una traïció -va insistir Chivkyrie-. Confio en ell amb la meva vida.

-Potser nosaltres encara no confiem en ell amb les nostres -va dir Vokkoli-. Això és després de tot, part del que hem vingut a decidir aquí.

-Les seves pors estan fora de lloc -va dir iradament Chivkyrie-. Però si la princesa Leia així ho desitja, trobarem altres allotjaments per a vostès.

-Gràcies -va dir la Leia, sentint una espurna d'alleujament-. Suggereixo un hotel tranquil que albergui a múltiples espècies, on una humana, un mungra i un ishi tib no siguin massa cridaners. -Va prémer unes tecles a la seva tauleta de dades-. Aquest, potser.

Chivkyrie va retrocedir òbviament horroritzat.

-Aquest lloc no és adequat ni per als adarians de cinquè nivell -va objectar-. Si insisteix en un hotel, deixeu que seleccioni un lloc més adequat per a hostes de primer i segon nivell com vostès.

[Crec que l'estatus de baix nivell de l'establiment era premeditat en la ment de la princesa Leia], va suggerir Slanni.

-El director Slanni té raó -va confirmar la Leia, desitjant que tots aquests xocs no estiguessin arribant tan ràpid que no li donés temps a Chivkyrie a assimilar-los -. Sabent que un honorable adarià de segon nivell com vostè és el nostre amfitrió, un cercador començaria lògicament pels allotjaments més elegants.

-Que són per tant en els que preferim no estar -va dir Vokkoli.

Chivkyrie sospirà.

-Encara que em faci mal fer-ho en aquest cas, he d’accedir als desitjos dels meus clients -va dir-. Molt bé. Ordenaré als meus servents que facin els arranjaments necessaris.

-Això no serà necessari -va dir la Leia, esforçant-se a no perdre la paciència. Quina part de secretisme no entenia Chivkyrie? -. Prendrem un transport a l’espaiport i anirem allà sense més.

-Però...

-Ens faria un gran honor si ens permetés fer-ho -va dir la Leia.

Semblava com si Chivkyrie hagués menjat un gruffle en mal estat, però va assentir reticentment.

-Molt bé -va dir de nou-. Llavors jo també hauré de quedar-me amb vostès. Seria una ofensa a l'honor que jo visqués en condicions superiors als meus clients de major nivell. -Va fer un gest cap a l’Slanni-. O fins i tot els meus hostes d'un nivell inferior.

-Apreciem la voluntat de servir d'aquesta manera -va dir la Leia-. Tan aviat ens hàgim instal·lat, podeu trucar a l’administrador en Cap Disra i concertar una cita.

L'hotel que la Leia havia triat no era ni de lluny tan dolent com Chivkyrie semblava esperar. Consistia en tres alts edificis separats al voltant d'un pati que, encara que petit, aconseguia però incloure al seu interior un parell de jardins esculpits. Les habitacions, per la seva banda, eren àmplies i còmodament moblades.

Per descomptat, no hi havia sanitat privada ni servei d'aliments d'ampli espectre a les habitacions, ni tan sols un únic droide personal assignat a cada un d'ells, deficiències que Chivkyrie assenyalava amb clara desaprovació. Però la Leia i els altres li van assegurar que podrien arreglar-se-les.

Quan van acabar de desfer l'equipatge, es van reunir a l'habitació de la Leia i Chivkyrie va fer la trucada.

La conversa va ser breu, vetllada, i no va incloure noms.

-Es reunirà amb nosaltres en una hora a la cantonada nord del mercat de flors -va informar Chivkyrie quan va apagar el comunicador-. Un aerotaxi pot portar-nos allà en cinc minuts.

- I si anem caminant? -Va preguntar la Leia.

La cara d’en Chivkyrie es va arrufar amb més desaprovació. Però aparentment havia après que no aconseguiria res discutint assumptes de nivell d'estatus adequat amb la seva problemàtica hoste humana.

-Quaranta minuts. Potser menys.

[Anirà tot sol?], Preguntà l’Slanni.

-Sí, com sempre -li va assegurar Chivkyrie.

-Llavors en marxa -va dir la Leia, tractant d'apartar la sensació de perill imminent que pesava en la seva ment. Després de tot, fins i tot si el governador Choard estava jugant a algun joc, no hi havia raó perquè ell o Disra canviessin el patró en aquest contacte en particular-. M'agradaria tenir uns minuts per inspeccionar l'àrea abans que arribi Disra.

Ja havia estat un dia horrible, i Disra estava remugant en silenci per a si mateix mentre pagava la carrera de l'aerotaxi i descendia als abarrotats carrers del centre de Ciutat Makrin. Un dia miserable, ple de frustracions i contratemps, i atès que encara li esperava una d'aquestes interminables reunions amb Chivkyrie i els seus emmidonats protocols adarians, les coses no anaven a millorar aviat. Pel que feia a Disra, com més aviat acabés tot això, millor.

De sobte tot estava anant malament. Les recerques d’en Caaldra a les bases de dades imperials no havien descobert res sobre aquesta suposada agent imperial seva, els esquadrons de soldats d'assalt que van actuar a Drunost i Ranklinge havien desaparegut sense deixar rastre, i ara el vaixell de càrrega amb el qual Caaldra comptava per completar el subministrament de rifles blàster que faltaven, aparentment també s'havia esvaït, emportant-se una de les naus dels Cicatrius sagnants amb ell.

Alguna cosa estava passant allà fora, una cosa dolenta. Necessitaven reprendre el control de la situació, i necessitaven fer-ho ràpid.

Perdut en les seves reflexions, ni tan sols es va adonar de la presència d'en Chivkyrie fins que l’adarià es va col·locar al seu costat.

-Admin... Amic Cercador -va dir Chivkyrie, ensopegant com de costum amb la seva natural tendència de saludar Disra amb el seu tractament adequat-. Ens sentim honrats per la seva presència. Per aquí, si us plau.

Disra arrufà les celles mentre Chivkyrie es dirigia cap a l'esquerra. Ens sentim? Per ventura l'idiota havia portat algun dels seus subordinats rebels o, pitjor encara, alguns dels seus servents? L'únic que faltava perquè el seu dia fos un complet i total desastre era que el seu nom fos filtrat en públic on qualsevol espia imperial que passés el pogués sentir.

Van envoltar un grup d'arbres mii en miniatura i va aparèixer davant la seva vista una de les taules de negociació estratègicament disperses per tot el mercat de flors. Asseguts al voltant d'ella, amb aspecte alerta i tens, estaven un mungra de cabellera escabellada, un típicament lleig ishi tib...

I la princesa Leia Organa, de l'extint i oblidat món d'Alderaan.

Disra va sentir que l'alè li cremava com carbó ardent a la gola. Un dels fugitius més buscats de la galàxia, asseient-se a no més de cinc metres d'ell.

A la pròpia ciutat d’en Disra.

La inèrcia va fer que els seus peus seguissin movent-se; anys de maniobres polítiques van evitar que el seu rostre revelés els pensaments que s'ocultaven darrere. Per quan es va asseure en una de les dues cadires buides de la taula, el seu cervell ja tornava a estar sota control.

-Les meves salutacions a tots vostès -va dir mentre Chivkyrie s'asseia al seu costat-. El meu amic no va esmentar que anava a portar convidats.

-Aquests són Aurek, Besh i Cresh -assenyalant respectivament a Organa, el mungra i l’ishi tib.

Les tres primeres lletres de l'alfabet. Què terriblement original.

-Em sento honrat -va dir Disra, acordant-se d'afegir una mica de precaució al seu somriure, com corresponia a un home que suposadament estava conspirant per cometre alta traïció-. Col·legues del meu amic Cercador, suposo.

-Això és el que hem vingut a esbrinar -va dir Organa secament. El seu rostre, entrenat en les mateixes escoles que el de Disra, no mostrava cap emoció.

Disra va observar el seu voltant. Ningú els estava prestant particular atenció, i les taules del mercat tenien camps amortidors de so integrats per permetre regatejos privats.

-Estic segur que tenen preguntes -va dir-. Si us plau, facin-les.

-Deixarem a un costat de moment el fet de si el governador Choard realment va seriosament amb això -va dir l'Organa. Va fer una breu pausa, i Disra va notar, privadament divertit, que ella l'observava fixament a la recerca de qualsevol reacció davant la pregunta que acabava de dir que no anava a formular-. Així que anem al centre de la qüestió -va continuar-. Com podria tan sols un governador de sector reunir els recursos necessaris per desafiar l'Imperi?

-Sense l'ajuda d'aliats, òbviament no podem -va dir Disra-. Vostès i els seus amics seran aquests aliats, si així ho desitgen. Si no, hi ha altres.

- Qui són aquests altres?

Disra va negar amb el cap.

-Com vostès, ells prefereixen l'anonimat.

-Em conformaré amb algunes xifres de la seva força.

Disra va prémer els llavis, fingint considerar la petició. Les estadístiques dels Cicatrius Sagnants i la seva coalició de pirates i bandits estaven just a la butxaca, en arxius adequadament camuflats de la seva tauleta de dades. Però si simplement li donava tot això ara, ella i els seus amics podrien estar fora del planeta en menys d'una hora.

-Sí, puc fer-ho -va dir finalment-. Però em prendrà un parell d'hores a la meva oficina recopilar aquestes dades. -Va mirar Chivkyrie-. Suposo que s'allotgen a la casa del meu amic.

-No, hem fet altres arranjaments -va dir l’Organa.

-Sabia idea -va dir Disra-. Com em poso en contacte amb vostès?

-Li trucarem demà al matí -va dir l’Organa, posant-se dreta.

Disra la va mirar amb les celles arrufades.

- No hi ha més preguntes?

-Primer vegem què és el que té en la seva llista d'aliats -va dir ella mentre els altres també es posaven dempeus-. Llavors potser tinguem més preguntes. -Va fer un gest amb el cap, i els quatre es van posar en marxa.

Disra es va girar sobre si mateix, mirant-los fixament les espatlles mentre envoltaven els arbres mii i desapareixien entre la multitud. Havia estat ràpid. Massa ràpid. Tenia una dotzena de preguntes pròpies que fer, preguntes referides al lideratge dels rebels i de si l’Organa hauria portat o no a algun d'ells amb ella.

En lloc d'això ella havia tallat la discussió pràcticament abans que comencés. Havia ensumat d'alguna manera el seu joc?

O potser ella ja estava al corrent sobre ell. Potser tot el que Caaldra i ell havien assumit com a obra d'un agent imperial era realment alguna mena de boja operació rebel.

Bé, si ho era, l’Organa per la seva banda trauria molt poc profit. Traient el seu comunicador, va teclejar la clau del control de l’espaiport.

-En parla l'administrador en Cap Disra -va dir al controlador-. Vull un bloqueig immediat de totes les naus que portin tripulació o passatgers humans.

- Perdó, senyor? -Va respondre el controlador, sonant sorprès.

-Ja m'ha sentit -va dir fredament Disra mentre s'aixecava i es dirigia cap a l'estació d'aerotaxi-. En aquest moment passen a buscar una fugitiva. I posi l'ordre a la Xarxa, per a la resta d’espaiports i sistemes de transport planetari.

-Però senyor, no podem...

-Poden i ho faran -el va tallar Disra-. Li faré arribar la descripció i dades biomètriques de la fugitiva en menys d'una hora; després d'això podrà deixar passar a qualsevol altre. Però, de moment, cap humà té permès deixar aquest planeta. Entès?

El gest de disgust del controlador era clarament audible en la seva veu.

-Sí, senyor.

Disra va tallar la connexió i va cridar a un aerotaxi. Trigaria vint minuts a arribar a la seva oficina, i probablement altres deu preparar una ordre de recerca de fugitius amb la cara i perfil biomètric de l'Organa. Trenta minuts a partir d'aquest moment, i l'haurien atrapada.

I llavors finalment podria fer la trucada d’HoloRed que havia estat esperant tant de temps. La trucada que li llançaria en el seu ascens cap al poder imperial.

-Si perdona la meva impertinència, això ha estat extremadament mal educat –va renyar Chivkyrie a la Leia mentre recorrien el retorçat camí entre les parades del mercat i els taulells de plantes-. Era un convidat a la meva taula.

-I jo tenia preguntes que desitjava fer -va afegir Vokkoli, amb un to més confós que enfadat.

La Leia els va ignorar a tots dos, amb tota la seva atenció centrada en la gent que els envoltava, i amb els instints que havia desenvolupat al llarg dels seus anys de silenciosa traïció cridant-li que sortissin d'allà ja.

-Potser si li truqués i demanés disculpes...

-No va a trucar-lo -el va tallar la Leia-. No tornarà a trucar-lo.

[Què vol dir això?], Preguntà l’Slanni, indicant un sobtat nerviosisme amb el ritme accelerat dels espetecs del seu bec. [Què és el que va malament?]

-No ho sé exactament -va dir la Leia-. Però hi havia alguna cosa terriblement estranya en ell.

-Està imaginant coses -va insistir Chivkyrie. Encara que el seu to també estava començant a canviar-. Mai m'ha donat motius de preocupació.

-Perquè mai m’havia tingut a mi aquí abans -va dir la Leia, i amb això, el seu indefinit sentit d'amenaça es va aclarir, de sobte tot va quedar clar. L'Imperi havia mantingut la seva afiliació a la rebel·lió raonablement en silenci, probablement tement que pogués esdevenir un punt de referència per a ciutadans descontents. Però Disra clarament l'havia reconegut, i les sensacions que havia rebut d'ell no eren de respecte o admiració. Estava planejant lliurar-la.

I si ell no era el simpatitzant rebel que deia ser, llavors probablement el governador Choard tampoc ho fos.

Havia tingut raó des del principi. Tota aquesta aposta per la independència no era sinó un parany.

-Hem de sortir d'aquí -va dir a Chivkyrie-. Del planeta, del sector, el més aviat possible.

-Està sobreactuant, princesa -va dir Chivkyrie, arrufant les celles amb perplexitat-. Admeto que costa una mica acostumar-se a les maneres de l'administrador Disra...

-Ens anem -va tallar la Leia-. Si és vostè llest, vindrà amb nosaltres.

-No sigui ridícula -va dir l’adarià amb un esbufec, oblidant aparentment un instant que la Leia estava a un nivell superior-. Aquesta és la meva llar.

-Com vulgui -va dir la Leia, buscant al seu voltant una estació d'aerotaxi-. Si us plau, truqui al seu pilot immediatament i faci que ens preparin la nau.

Chivkirye va extreure el seu comunicador en silenci i el va activar. Li van respondre, i es va llançar a una conversa en adarès.

La Leia va fer una ganyota. Fins i tot amb els seus limitats coneixements de cultura adariana sabia que mantenir una conversa en un llenguatge que un hoste de nivell superior no entenia era una violació de l'etiqueta. Aparentment, l'estimació de Chivkyrie sobre el seu estatus havia caigut almenys dos nivells en els últims cinc minuts.

El que significava que ja no anava a escoltar el que hagués de dir. Contra el seu consell, ell seguiria amb el seu pla, traient el seu grup de l'Aliança Rebel. I si ell l'abandonava, altres li seguirien, fins que potser la seva fràgil coalició deixés d'existir.

Chivkyrie va tancar la comunicació va tornar el comunicador al seu cinturó.

[Quant trigarem a anar-nos-en?], Preguntà l’Slanni.

-No ho faran -va dir Chivkyrie, amb veu tètrica-. S'ha prohibit que els humans abandonin Shelkonwa.

Vokkoli va detenir-se abruptament.

- Què està dient?

-Sembla que la princesa Leia tenia raó -va dir Chivkyrie, inclinant el seu cap davant seu en un gest d'humilitat i remordiments-. L'administrador Disra ens ha traït.

-Potser no a tots nosaltres -va dir la Leia, tractant de pensar. Ella era sense cap dubte l'objectiu principal d’en Disra, però no passaria molt temps abans que també tanqués l’espaiport pels mungres i els ishi tib. Malgrat tot, encara quedava un petit marge d'oportunitats per a ells-. Diu que la prohibició només s'aplica a humans -va continuar-. Si vostès tres poden anar a la nau prou ràpid, potser siguin capaços d'escapar d'aquí abans que s'estrenyi el cèrcol.

-Sí, han d'anar-se’n -va secundar Chivkyrie abans que els altres puguin respondre, traient de nou el seu comunicador-. Faré que el meu pilot...

-No -va dir secament Vokkoli-. No anem a abandonar un camarada en perill.

- Fins i tot si la seva presència aquí incrementa aquest perill? -Va replicar la Leia-. No ho oblidin, Disra ens ha vist als tres. Serà més fàcil amagar-se per una humana sola que per una humana, un mungra i un ishi tib junts.

[Malauradament, el que diu té sentit], va dir reticent Slanni.

-I vostè hauria de marxar-se, també -va dir la Leia, girant-se cap a Chivkyrie-. Però no en la seva pròpia nau; Disra probablement ja tingui homes vigilant-la. Prenguin el proper transport i marxin.

Ja havien arribat a una estació d'aerotaxis, i la Leia podia veure un dels vehicles de colors brillants descendint cap a ells.

-Els altres se n'aniran -va dir Chivkyrie fermament-. Però jo em quedaré. Vostè és la meva hoste, i aquesta és la meva llar.

-Chivkyrie...

-Vostè és la meva hoste, i aquesta és la meva llar -va repetir l’adarià en un to que no donava lloc a rèplica. Va mirar a Vokkoli i a Slanni-. Marxin-se immediatament. Serveixin a l'Aliança, i la causa de la llibertat. -La seva cara es va endurir-. I visquin amb la certesa que vostès i les seves organitzacions estaven realment en la veritat.

-Ens anirem, pel bé del nostre poble -va dir greument Vokkoli-. I pregarem per que el seu error no els costi a vostès la vida. -Va alçar una mà i va tocar la punta dels dits d’en Chivkyrie-. Que la Fortuna somrigui la seva protecció sobre vosaltres.

Slanni va fer una silenciosa reverència. Uns segons després ja estaven en l'aire, de camí a l’espaiport.

-I sobre vosaltres, també -va murmurar Chivkyrie mentre ell i la Leia observaven al taxi desaparèixer sobre els gratacels de la ciutat –Va -va dir, agafant el braç d'ella-. Tornarem a l'hotel a recuperar les pertinences.

Li va oferir un tens somriure avergonyit.

-I després un adarià li ensenyarà el veritable significat del secretisme.

El palau era un eixam d'autèntic caos quan Disra va arribar. Va caminar amb pas ferm a través dels empleats que s'arremolinaven al seu voltant, sense prestar atenció a les preguntes i les peticions que li exclamaven des de totes bandes, concentrant-se en el camí més ràpid a la seva oficina.

Esperant allà, per desgràcia, estava l'única persona de Ciutat Makrin a la qual no podia ignorar.

- Què raigs està passant? -Va preguntar el governador Choard, amb una expressió darrera de la seva frondosa barba que era una combinació d'aprensió i ràbia-. Em diuen que has tancat tots els espaiports?

-Només per als humans -va exclamar Disra, començant a girar al seu voltant-. Tinc bones raons.

Pel que sembla l'altre no estava d'humor per acceptar el piloteig. Estirant el seu gegantí braç, va tancar la mà sobre la solapa de la jaqueta d’en Disra.

-Digues-me aquesta bona raó.

En Disra serrà les dents, triant ràpidament entre una llista de possibles mentides.

-He rebut el soplo de què algú planeja robar el magatzem Nightowk -va dir-. Només tinc una descripció de la dona del grup...

- El Nightowk? -El va tallar Choard, amb la barba eriçada.

-... I la conclusió òbvia és que estan darrere de les obres d'art que vostè ha emmagatzemat allà -va continuar impacientment Disra-. M'agradaria enviar la descripció de la dona a les autoritats portuàries perquè puguem enfocar la recerca en ella i reobrir les sortides per a tots els altres.

-Sí, és clar -va murmurar Choard, amb els ulls distants mentre deixava anar la solapa d’en Disra-. Ordena seguretat extra per al Nightowk, també.

-Ho tenia planejat -va dir Disra, allisant-se la jaqueta mentre completava el recorregut cap al seu escriptori i s'asseia-. Però estic segur que vostè té altres assumptes que atendre.

Durant un instant més, Choard no es va moure. Disra va extreure la seva tauleta de dades i navegà pels arxius, preguntant-se impacient si el governador pensava quedar-se simplement aquí i observar tota l'operació. Després, com si les paraules de l'administrador haguessin penetrat sobtadament a través de la seva preocupació per les seves precioses obres d'art robades, el governador es va girar i es va afanyar a creuar l’oficina cap a la porta.

Disra el va veure marxar, amb la seva ment tornant per alguna raó fins a la seva primera trobada amb el governador, feia tres anys. Ja llavors havia quedat prou clar que l'home tenia botons fàcils a prémer, i Disra havia estat pacientment durant hores buscant aquests botons.

Seria bastant probable que necessités prémer cadascun d'ells en els pròxims dies.

Només li va prendre uns minuts oferir al controlador de l’espaiport la descripció de l’Organa. La conversa podria haver estat fins i tot més ràpida si hagués pogut donar a l'home simplement el seu nom, ja que la seva descripció completa estaria sens dubte en algun lloc de les ordres de recerca oficials de l'Imperi. Però, de moment, almenys, necessitava mantenir aquest crucial bri d'informació com el seu petit secret. Passant a una connexió d’HoloRed, va teclejar el número especial per governadors d'accés al Palau Imperial.

-En parla l'Administrador Cap Vílim Disra, Shelkonwa, sector Shelsha -va dir Disra quan l'operadora va aparèixer a l’holocamp -. Tinc un missatge urgent per a l'Emperador i Lord Vader.

-Digui el seu missatge -va dir l'operadora, amb cara inexpressiva, i la veu llisa i monòtona d'algú que s'ha passat mitja vida escoltant discursos oficials, queixes i altres ximpleries.

-Digueu-li que he localitzat la princesa Leia Organa d'Alderaan -va dir Disra-. I que la tinc atrapada.

Va tenir la satisfacció de veure com els apagats ulls de la dona s'obrien de veritat.

-Un moment -va dir, amb veu sobtadament viva i professional-. Deixi que li transfereixi directament a la nau comando d’en Lord Vader.

Següent