La Nova Rebel•lió (XXVI)

Anterior

Vint-i-sis

*

Aquesta vegada li havia tocat el torn a la Leia de convocar una reunió del Consell Interior pràcticament sense avís previ. Havia decidit celebrar-la al menjador dels ambaixadors. El problema sorgit amb els ales-X havia de ser abordat i resolt el més de pressa possible, i la Leia havia triat la sala que es trobava més a prop dels hangars.

Els passadissos d'aquella zona sempre relluïen, i les plantes ornamentals col·locades al voltant de les columnes estaven impecablement ateses. El menjador era utilitzat amb freqüència per celebrar banquets oficials, i l'entrada sempre havia d'oferir un aspecte el més espectacular possible.

La Leia odiava tota aquella rígida magnificència malgrat que havia ajudat a crear-la.

Ella i en Wedge acabaven d'arribar a la gran escala corba que conduïa fins al menjador quan un fred sorgit del no-res la va fer estremir. La Leia va notar que se li ennuvolava la vista i va trontollar, i va agafar-se a la lluent barana de caoba per evitar perdre l'equilibri. Un rostre es va formar en l'aire davant d'ella. Era el mateix rostre que havia vist abans de l'explosió. El rostre li va somriure, i els seus negres ulls buits van cremar amb una brillant guspira de diversió.

-Leia... -Va murmurar a l'orella una veu que no havia sentit mai-. Leia...

I un instant després la Leia es va ensorrar, i els seus colzes i seus genolls van xocar amb les vores dels esglaons de marbre. Va caure a terra, i el marbre va estripar els ja malparats pantalons militars.

-Leia! -Va exclamar en Wedge, inclinant-se sobre ella mentre les seves fortes mans li aguantaven les espatlles-. Et trobes bé?

La Leia tenia tant fred que li havien començat a repicar les dents.

-Cal evacuar l'edifici.

-Què?

-Cal evacuar l'edifici -va repetir la Leia.

-Basant-nos en què?

-En aquesta cara. –La Leia es va aixecar. Li tremolaven les mans-. Vaig tenir la mateixa visió abans de l'explosió a la Sala del Senat.

Però allò havia estat diferent. Llavors havia sentit els crits d'un milió de veus i havia sentit un fred terrible. En aquella ocasió la Leia havia percebut la destrucció que va fer que en Luke vingués a Coruscant abans que la bomba arribés a esclatar.

-D'acord -va dir en Wedge-. Faré que...

-No, espera. –La Leia es va passar una mà per la cara. El propietari d'aquella màscara esquelètica volia que es deixés dominar pel pànic. Havia de pensar. Havia d’oblidar-se de les seves emocions i pensar-. Estem parlant d'una reunió no programada, oi? Això vol dir que ningú pot saber que som aquí.

-De totes maneres crec que hauríem de celebrar la reunió en un altre lloc -va dir en Wedge.

La Leia va moure el cap. La sensació d'atordiment i desorientació seguia estant present, però ja no era tan intensa. Va utilitzar el braç d’en Wedge com a ajuda per aixecar-se.

-No. Això és diferent. Aquesta cara... M'estava advertint d'alguna altra cosa.

I la Leia estava a punt de saber què era aquesta altra cosa..., però no aconseguia veure-la amb claredat. Així i tot, estava segura que acabaria comprenent de què es tractava.

-Celebrem la reunió -va dir.

-D'acord. –En Wedge semblava una mica perplex, però estava clar que no anava a fer més preguntes -. Però almenys deixa que cridi a alguns guàrdies.

La Leia va tornar a moure el cap.

-Ja vam augmentar la vigilància abans de l'explosió a la Sala del Senat. Pel que sabem, aquesta visió pot tenir alguna mena de relació amb les tensions emocionals. Abans de la reunió del Senat em sentia bastant tensa, Wedge.

-I ara també, eh?

La Leia li va somriure.

-Aquests detonadors em tenen molt preocupada, Wedge. No sabem qui els ha col·locat aquí, però sigui qui sigui no hi ha dubte que ha trobat una altra manera d’infiltrar-se en la meva llar. Coruscant ja no està fora de perill.

-En realitat mai ho va estar, Leia.

-Ho sé. Però fins fa poc podia atendre les meves obligacions sense sentir que l'amenaça de la mort es trobava suspesa sobre el meu cap, i en canvi ara tot s'ha convertit en un nou motiu de preocupació. Les habitacions dels nens, els passadissos, en Han i el Falcó... Si han aconseguit sabotejar els ales-X, quins altres actes de sabotatge poden haver portat a terme? Quins altres horrors anem a descobrir, Wedge?

-Em sembla que la clau està a descobrir qui ha sabotejat els ales-X.

-Suposo que sí -va dir la Leia mentre alçava les espatlles -. Encara que crec que ja sé qui ho va fer...

En Wedge no va dir res. Li havia deixat molt clar el que pensava quan estaven a l'hangar de manteniment. Wedge estava d'acord amb el que havia dit un dels guàrdies, i pensava que l'Imperi poques vegades anunciava la seva presència d'una manera tan convenient.

Van pujar per l'escala que portava al menjador, però ho van fer caminant en comptes de corrent. Els altres membres del Consell ja estaven dins, però encara no s'havien assegut. La Leia va passar per davant d'ells sense dir res. Va anar fins a la seva butaca, es va asseure en ella i va esperar fins que els altres la van imitar.

En Wedge s'havia col·locat darrere d'ella, visiblement decidit a què la seva presència li servís de suport i confirmació. La Leia va donar per iniciada la reunió.

-Celebrar una reunió del Consell en presència d'algú que no formava part d'ell constitueix una conducta altament irregular -va dir R'yet Coome.

-El general Antilles es troba aquí a petició meva -va dir la Leia -. Aquesta tarda hem fet un descobriment bastant inquietant.

En Wedge va obrir una petita bossa que hi havia portat i va deixar els detonadors sobre de la taula. C-Gosf els va assenyalar amb un moviment de la seva delicada mà.

-Què són aquests objectes?

-Els hem trobat en els nostres ales-X. Pel que sembla hi ha un a cada aparell l'esquadró -va dir la Leia.

-Són detonadors -va explicar en Wedge.

-I porten insígnies imperials -va dir Gno, que semblava estar perplex. El rostre carmesí d’en Meido no va canviar de color. Els seus ulls es van posar en els detonadors durant uns moments, i després va somriure a la Leia.

-Bon intent, presidenta.

El calfred que la Leia havia sentit abans va tornar de sobte.

- Bon... intent?

-Sí, bon intent -va dir Meido-. Acusem al general Solo..., i de sobte descobreix un altre artefacte que ens convida a apartar la mirada del general per tornar cap a l'Imperi. Què meravellosament oportú, oi?

-Què tenen a veure aquests detonadors amb l'explosió que va destruir la sala del Senat? -Va preguntar Wwebyls.

Meido el va fulminar amb la mirada.

-Tot, Wwebyls -va dir després-. La presidenta està intentant demostrar que el seu marit no ha tingut res a veure amb els ales-X i d'aquesta manera, i per implicació, hem de donar per descomptat que no va tenir res a veure amb l'atemptat.

La Leia va estrènyer els punys sota la taula. Resultava obvi que en Meido estava decidit a oposar-se digués el que digués i fes el que fes.

-El general Antilles ja ha ordenat als esquadrons que portin els ales-X a Coruscant, però no ha pogut posar-se en contacte amb alguns aparells -va dir després -. Vull enviar un senyal d'emergència general a tots els planetes de la Nova República perquè puguem fer tornar a aquells pilots que corren perill.

-Què activa aquests detonadors? -Va preguntar Gno.

-Encara no ho sabem -va dir la Leia-. Estem intentant esbrinar-ho.

-I hi ha un detonador amagat en cada ala-X?

-Creiem que si.

-Ai, mare! -Va exclamar Fey'lya-. Si hi ha un detonador a cada ala-X, on més poden haver estat instal·lats?

-Bona pregunta -va dir Meido-. Per què no li demanem a la presidenta que respongui a ella?

-La Leia no pot saber-ho -va dir C-Gosf.

-Ho sabria si hagués estat ella qui els ha col·locat.

-Ha anat massa lluny, senador -va dir en Bel Iblis-. Li deu una disculpa a la presidenta.

La Leia va fer callar en Bel amb un gest de la mà.

-La veritat és que m'agradaria saber per què el senador Meido creu que de sobte he decidit convertir-me en una traïdora a la República.

-El seu espòs, presidenta, i l'atemptat que es va cometre a la Sala del Senat... Vostè mateixa va dir que el seu marit mai faria res sense comptar amb la seva aprovació prèvia.

-De què estan acusant exactament al Han? -Va preguntar en Wedge en veu baixa.

-De traïció -va respondre ChoFi, recorrent també al murmuri.

-En Han Solo??? -Wedge havia deixat de parlar en murmuris -. És la major estupidesa que he sentit en tota la meva vida. En Han Solo estava arriscant la seva vida per la Rebel·lió mentre que aquests covards s'amagaven sota les ales de l'Imperi. Meido, no té cap dret a...

-Ets un convidat, Wedge -va dir la Leia sense immutar-se -. No tens permís per parlar.

-No puc creure que siguis capaç de tolerar aquesta idiotesa -va dir en Wedge.

-No tothom creu que sigui una idiotesa -va dir en Meido-. Qui podria trair d'una manera més efectiva a la Nova República que un dels seus membres de més confiança? Oblida que en Palpatine era senador quan va acabar amb l'Antiga República.

-Cap de nosaltres ha oblidat això -va dir Gno-. Però aquest assumpte és molt diferent.

-Ho és?

-Crec que està pecant per excés de zel -va dir Fey'lya a Meido-. Sé que està intentant demostrar que és digne d'estar assegut al seient que ocupa dins d'aquest Consell, però atacar la presidenta Organa Solo no és la manera més adequada d'aconseguir-ho. Ella i jo hem tingut les nostres diferències en el passat... -I va dirigir un somriure a la Leia mentre deia allò -, però ni tan sols jo m'atreviria a dubtar de la seva honradesa.

-Perquè mai s'ha vist en l'obligació de fer-ho -va dir en Meido-. M'alegra que hagi convocat aquesta reunió, presidenta, perquè jo estava a punt de convocar-ne una. Ha de saber que hi ha un moviment a favor de la falta de confiança al Senat, i que aviat se celebrarà una votació.

-Què és això del moviment a favor de la falta de confiança? -Va preguntar en Wedge.

-Significa que el govern dirà que ja no confia en el lideratge de la Leia -li va explicar C-Gosf-. Si la votació es decanta a favor de la manca de confiança, la Leia haurà de dimitir. Els líders del vot l’obligaran a això.

-No poden fer això -va dir en Wedge-. La Leia va ser triada per la Mon Mothma perquè la succeís en el càrrec.

-Sí que poden fer-ho -va dir Gno-. Triada o no, la Leia va ser ratificada mitjançant una votació.

Tot estava anant massa de pressa per la Leia. Els esdeveniments semblaven succeir vertiginosament uns als altres en una boja espiral que no podia controlar. Era capaç d'enfrontar-se a les grans amenaces que saltaven a la vista, però les traïcions amagades per tot arreu, i que s'ocultaven fins i tot sota la forma de petits errors amagats dins de les màquines, eren uns enemics massa astuts per a ella. Les ungles dels seus dits se li estaven enfonsant al palmell de la mà, i la Leia estava decidida a mantenir una façana de calma tot i que en realitat no podia estar més lluny de sentir-se calmada. Recuperaria el control..., i el primer lloc en el qual havia de començar a fer-ho era aquella sala.

Es va tornar cap a Meido.

-En què es basa la petició de manca de confiança?

-En els resultats preliminars de la investigació sobre l'atemptat -va dir Meido.

-De debò? -Va preguntar la Leia amb veu gèlida. Es va obligar a mantenir una postura el més alçada i majestuosa possible malgrat que l'únic que desitjava en aquells moments era esbocinar a Meido amb les seves pròpies mans -. I com ha arribat a disposar el Senat d'aquests resultats, tenint en compte que formaven part de l'ordre del dia d'una reunió privada del Consell Interior?

Un silenci tan absolut com sobtat es va apoderar de la sala.

-Jo... Ah... No ho sé, presidenta -va dir en Meido per fi.

El color carmesí havia començat a desaparèixer del seu rostre. La Leia havia arribat a la conclusió que li agradava aquesta peculiaritat seva, perquè sempre anunciava clarament les seves emocions.

-No ho sap? -Va preguntar-. I tot i així el ple del Senat votarà basant-se en fets pertanyents a l'ordre del dia d'una sessió a porta tancada del Consell Interior? I a més estem parlant d'una votació sobre la qual jo no sabia absolutament res... Com s'ha assabentat vostè de tot això?

-Presidenta -va dir R'yet en veu baixa i suau-. Meido, Wwebyls i jo acabem d'incorporar-nos al Consell Interior. No coneixem totes les regles.

-Aquest argument va ser acceptat durant l'última reunió, R'yet, però aquesta vegada no ho acceptaré -va dir la Leia-. Vostès coneixen les regles. L'únic que passa és que han decidit interpretar-les d'una manera diferent, oi? Bé, doncs no se sortiran amb la seva. La Nova República no és l'Imperi. Aquí fem les coses obertament allà on tothom pot veure-les.

-Excepte el sabotatge -va murmurar Meido.

-La presidenta Organa Solo no ha fet res del que s’hagi de penedir -va dir Gno.

-I en Han tampoc -va dir la Leia.

-Les nostres proves afirmen el contrari.

-Les seves proves podrien ser totalment falses i haver estat col·locades allà amb l'únic propòsit que fossin trobades pels investigadors. Donada la sorprenent desimboltura amb què han infringit les regles del Senat, em sembla perfectament possible que siguin capaços de mostrar la mateixa classe de menyspreu cap a les lleis de Coruscant.

-No té cap dret a emetre aquesta acusació, princesa -va dir Meido.

-De la mateixa manera en què vostè no tenia cap dret a revelar documents privats pertanyents a una reunió del Consell Interior, senador.

La Leia va passar per alt el que hagi usat el seu títol anterior, tot i que amb això Meido havia volgut recordar als altres l'arrogància que solia donar mostres l'aristocràcia..., tot i que els nobles d'Alderaan mai havien pogut ser acusats de comportar-se amb arrogància.

-Totes aquestes discussions no ens portaran enlloc -va dir Fey'lya-. Tenim diversos problemes sobre la taula: el sabotatge dels ales-X; l'atemptat contra el Senat, la votació de manca de confiança, i les indiscrecions comeses per alguns membres del Consell. -Va tornar el rostre cap als nous membres -. Proposo que els nous membres siguin expulsats immediatament del Consell en el cas que es produeixin més filtracions.

-Secundo la moció -va dir Gno.

-Molt bé -va dir la Leia-. Que els qui estiguin a favor de la moció ho indiquin dient «Sí».

Excepte els tres nouvinguts, tots els membres del Consell van respondre amb un cor d'afirmacions.

-Qui està en contra de la moció? -Va preguntar la Leia amb dolçor.

En Meido va pronunciar el seu no en un to de veu molt baix, igual que ho van fer R'yet Coome i Wwebyls.

-La moció queda aprovada. Qualsevol nova filtració d'informació que es produeixi significarà la seva expulsió immediata d'aquest organisme polític. Ha quedat entès?

-Oh, per descomptat que sí -va dir en Meido-. Ens tira la culpa de tot el que ha passat a nosaltres, princesa, merament perquè vam haver de viure sota el poder dels seus antics enemics. Ara només cal que algú filtri qualsevol mena d'informació perquè deixem de pertànyer a aquest Consell. Quina solució tan oportuna per a vostè, oi? De la mateixa manera en què aquests detonadors amb el segell imperial han aparegut just en el moment més convenient... Quines altres formes igualment eficaces d'eliminar els canvis produïts al Senat pensa trobar en el futur?

-Està sent terriblement injust amb la presidenta -va dir C-Gosf.

-De debò? -Les línies blanques de la cara de Meido semblaven a punt d'esclatar -. Suposo que en realitat no importa, perquè quan aquest august organisme polític torni a reunir-se, la nostra estimada princesa ja no en formarà part. Hi haurà hagut de dimitir, i el seu lideratge s'haurà convertit en un munt de ruïnes. Però això suposa pagar un preu molt petit a canvi d'haver matat els seus col·legues, princesa...

-Jo no vaig matar als meus col·legues -va dir la Leia. Estava tremolant, i va haver de mantenir les mans ocultes sota la taula -. No puc creure que m'estigui acusant d'això.

-I jo no puc creure que vostè consideri que som prou estúpids per arribar a pensar que és capaç d'oblidar la profunda animadversió que segueix sentint cap als seus antics enemics. A quants soldats imperials va matar a Endor, princesa? Quants buròcrates de quarta categoria van morir quan va esclatar l'Estrella de la Mort?

-No es tractava de persones innocents -va dir en Bel Iblis.

-De debò? -Va replicar en Meido-. Molts d'ells es limitaven a fer la seva feina.

-Si el seu treball consistia a fer funcionar una màquina mortífera, llavors mereixien morir -va dir C-Gosf.

-Espero que no cregui en el que acaba de dir -va intervenir Fey'lya-. Perquè si realment ho creu, llavors la lògica ens obliga a arribar a la conclusió que tots els pilots de caça haurien de morir també. Els ales-X són aparells de combat estel·lar. Van ser construïts per això, de la mateixa manera en què l'Estrella de la Mort va ser construïda per destruir planetes. El que tant una ala-X com una Estrella de la Mort puguin ser utilitzades com a mitjans de transport és un fet merament accessori.

La Leia amb prou feines podia respirar. Va moure el cap. La sobtada onada de discòrdia que s'havia apoderat de la sala li semblava tan inexplicablement personal com si fos ella qui l'hagués causat.

-El senador Meido té la seva part de raó -va dir-. Les coses mai són tan senzilles com semblen..., ni tan sols a l'hora d'acusar a altres membres del Consell d'haver comès un acte de sabotatge. Celebrin la seva votació per sol·licitar la declaració de falta de confiança. Poden donar un caire polític a pràcticament qualsevol cosa, per descomptat, però jo seguiré mantenint-me fidel al meu passat. He servit a aquesta República des de la batalla d'Endor, i vaig servir a la Rebel·lió contra l'Emperador des que vaig complir els divuit anys..., i he sabut servir tant a una causa com a una altra. Pot emprar tots els trucs polítics que vulgui, Meido. Pot manipular les coses entre bastidors. Pot destruir la unitat que ha distingit aquest organisme polític des del començament. I encara que això potser li proporcioni un cert poder personal, a la llarga només pot acabar resultant terriblement perjudicial per a la Nova República. Espero que ho entengui, i espero que inclogui aquest factor en el que està fent.

-Sé molt bé què estic fent -va dir en Meido-. No vull fer mal a la Nova República, sinó ajudar-la.

-Doncs en aquest cas em temo que els seus mètodes deixen molt a desitjar -va dir la Leia.

-I els seus també, princesa. I els seus també...

***

La nit havia caigut sobre Coruscant. Les llums dels carrers estaven enceses, però projectaven una pàl·lida claror sobre les runes que seguien escampades per tot l'antic recinte de la Sala del Senat. C3PO es va aturar al límit de la zona restringida, però l’R2 va seguir endavant, projectant un cercle de llum a través de la penombra amb el focus del seu cap.

-No penso anar més lluny -va dir C3PO-. Aquest feix desintegrador ha danyat els teus circuits, R2. Vaig a informar del que estàs fent a la princesa Leia.

L’R2 va respondre amb una seca reprimenda electrònica.

-Tot això no és més que una ximpleria, R2. L'amo Cole és un tècnic molt eficient, però no és un reparador d'androides. No pot saber si els teus xips de memòria han patit algun dany. Necessites que un veritable professional examini els teus circuits. T'estàs comportant d'una manera molt estranya.

C3PO va seguir immòbil al costat de les línies que delimitaven la zona d'accés restringit. L’R2 va lliscar el feix del seu focus sobre alguns enderrocs i va seguir avançant.

-R2!

L’R2 es va limitar a deixar anar un estrident xiulet.

C3PO va fer un bot.

-Condemnat nan defectuós! No tens cap dret a insultar-me, especialment quan jo només estic pensant en el teu benestar.

L’R2 va deixar anar tres xiulets.

-Tu no penses en els interessos de la República -va replicar C3PO-. Ets incapaç de formar dos pensaments coherents seguits!

L’R2 va desaparèixer a l'interior de l'edifici en ruïnes.

-No pots entrar aquí dins! -Va cridar C3PO-. ¡Aquest lloc és perillós! el sostre s'esfondrarà a sobre teu!

L’R2 va respondre amb un nou i agut xiulet que va crear una infinitat d'ecos.

-Que has trobat una cosa? -Va preguntar C3PO-. Com és possible que l’R2 hagi trobat una cosa quan els investigadors no van trobar res? -Va creuar la línia i va començar a avançar per entre la runa-. Ja vaig, R2!

L’R2 no va respondre al seu crit. C3PO va inclinar el cos i va haver de posar una mà daurada sobre els enderrocs per no perdre l'equilibri.

- Espera’m, R2!

L’R2 va deixar anar un nou refilet seguit per un xiulet.

-Vaig tan de pressa com puc! -Va exclamar C3PO-. Negrer... -Va afegir després en veu baixa.

La porta estava mig bloquejada per un enorme munt de runa. La petita muntanya estava formada per trossos del sostre, fragments de permacret i trossos de ciment arrencats per l'explosió. Una gran part d'ella estava coberta de sang.

El passadís ple de runa estava il·luminat per una tènue claredat. Peces i seccions d'androides, la majoria pertanyents a androides de protocol, cobrien el sòl. Mans immòbils apuntaven d'entre la runa. Caps calcinats contemplaven la penombra amb expressió enfosquida.

L’R2 va emetre un suau refilet d'advertència.

-Sí, t'asseguro que ja estic tenint molt de compte amb els cables -va dir C3PO-. Encara em costa bastant creure que segueixin transportant energia, per descomptat... Si vinguessis aquí i em fessis llum el meu camí em faries un gran favor, R2.

L’R2 va deixar anar un estrident xiulet.

-No m'estic comportant d'una manera irracional.

L’R2 va emetre un segon xiulet.

-I no, no t'estic seguint. T'estic vigilant, entens? Suposo que algú ho ha de fer, no? Vas patir danys molt seriosos, i segueixo sense estar massa segur que els teus circuits funcionin correctament.

L’R2 li va administrar una nova reprimenda electrònica.

-Tant me fa el que opinis de mi. La majoria d'androides van faltar tres dies de treballs de manteniment intensius només perquè els traguessin les restes de carboni de les planxes, i en canvi tu surts rodant a tota velocitat passats només uns moments murmurant no sé què que has descobert la solució a l'enigma de la bomba. No entenc quina relació hi ha entre el que et disparin amb un desintegrador i el fet que descobreixis qualsevol classe de solució al que sigui.

C3PO va girar la cantonada. L’R2 s'havia aturat al costat del munt de runes més proper a la porta de la Sala del Senat. La major part de les restes ja havien estat tretes d'allà, i només quedaven components electrònics, fragments de metall i sistemes de comunicacions mig destrossats. També hi havia alguns trossos de mobles, des dels escriptoris dissenyats per als senadors que tenien molts membres fins a les columnes que utilitzaven els representants amb cossos d'au, passant pels traductors destinats als que no parlaven el bàsic.

L’R2 havia introduït el seu braç al centre de la pila. El seu sensor havia emergit del compartiment central, i emetia espurnes mentre es movia d'un costat a un altre. El feix del seu focus estava dirigit cap al munt de runes que s'alçava davant seu.

-Estic segur que els investigadors ja van examinar tota aquesta ferralla, R2-va dir C3PO-. Com de costum, estàs convertint un minúscul gra de sorra en una autèntica muntanya. A vegades em pregunto per què l'amo Luke segueix aguantant aquesta mena de comportament per part teva. T'has tornat massa excèntric, R2.

L’R2 va emetre un sec xiulet.

-Per descomptat que no, R2. No vull que l'amo Luke et substitueixi per un androide nou. Aquests nous models no són més que una colla de presumits.

C3PO es va aturar al costat del munt de runa que estava examinant l’R2.

La petita unitat astromecànica va deixar escapar un suau gemec.

-M'estàs dient que tenies raó? -Va preguntar C3PO-. Sobre què?

L’R2 va treure el seu braç dels enderrocs. L'urpa de la punta sostenia un petit detonador del mateix tipus trobat en l'ala-X.

-Té un senyal d'identificació imperial -va dir C3PO-. Ai, mare. Això no li agradarà gens a la mestressa Leia.

L’R2 va deixar anar un xiulet.

-No, a mi tampoc m'agrada gens. És que aquests monstres imperials mai ens deixaran viure en pau?

L’R2 no va respondre. Va deixar el detonador a terra i va reprendre la seva investigació dels enderrocs.

-Creia que ja havies trobat el que anaves buscant. Hauríem anar-nos ara mateix i informar a algú de tot això. -C3PO va anar cap a la porta. Quan es va haver internat en la foscor, va girar i va veure que l’R2 seguia furgant entre la runa -. Ja has fet tot el que podies fer, R2. Hem d’informar de tot això a la mestressa Leia.

L’R2 va respondre amb un xiulet tan prolongat com ensordidor.

-Què vols dir amb això que no he entès res? Ho he entès tot a la perfecció.

L’R2 va emetre un breu trinat electrònic.

C3PO va tornar a entrar a la sala. Un trosset de ciment es va desprendre del sostre i C3PO es va afanyar a esquivar-lo.

-Aquest lloc no és segur -va dir després-. Ja n'hi ha prou per avui, R2.

L’R2 va deixar anar un xiulet.

-Que ha d'haver-hi més? A què et refereixes? El detonador és tot el que... Oh. -C3PO es va recolzar en un munt de runes, i un instant després es va apartar d'ell d'un salt quan la pila es va moure sota el seu pes -. Em sembla que ja ho comprenc. El detonador de l'ala-X operava en sincronia amb l'ordinador, i tu necessites esbrinar a què estava connectat aquest detonador. Bé, doncs llavors fes-te a un costat i deixa’m una mica de lloc perquè pugui ajudar-te... Anem a fer una ullada.

-I espero que no acabem saltant pels aires durant el procés -va afegir en veu baixa.

Següent