La Nova Rebel•lió (VIII)

Anterior

Vuit

*

Els senadors supervivents omplien la Sala d'Audiències de l’Emperador al Palau Imperial. Els senadors més veterans, aquells que donaven suport amb tota claredat a la Nova República, havien format petits grups i parlaven dels temes realment importants. La Leia estava immòbil al costat de la taula del bufet que ocupava tota una paret. No estava interessada en els seus col·legues. Estava veient discutir als nous senadors, molts dels quals havien servit a l'Imperi. Les mans encara li feien una mica de mal a causa de les cremades que havia patit durant l'explosió, però per la resta es trobava perfectament.

Excepte per la seva audició.

La Leia estava desitjant no haver-la recuperat.

Les discussions s'alçaven al seu voltant, tan apassionades que una veu no trigava a tapar a una altra.

-... Decidir qui mana ara que...

-... mai hagués permès un caos semblant...

-... Me n'alegro que siguem aquí. La Nova República no pot permetre aquestes negligències...

La Leia només va necessitar sentir uns quants fragments de conversa per saber què estava passant. Allà, almenys entre els senadors recentment incorporats a la legislatura, el govern de la Leia anava a ser considerat culpable de la destrucció de la sala del Senat. No hauria d’haver-se deixat convèncer per en Han. Hi hauria d'haver passat el dia de l'explosió dreta i anant d'un costat a un altre. Dos dies d'allunyament de l'activitat política havien permès que aquella situació es tornés totalment incontrolable.

La Leia va agafar un canapè vagnerià i se'l va menjar ràpidament, esperant que la seva dolçor li proporcionés les energies de les que encara no tenia.

Els metges li havien dit que necessitava algun temps per recuperar-se del tot i que havia estat a punt de morir, però la Leia va havia superat ferides molt greus amb anterioritat. Sospitava que aquella vegada una part del problema es trobava en la seva forma d'afrontar la situació.

Es va netejar les mans als pantalons, portava uns pantalons molt folgats que gairebé semblaven una faldilla, amb una brusa sobre d'ells, perquè havia decidit acudir a la reunió vestida d'una manera elegant però còmode, i es va endinsar en la multitud dels nous senadors.

La seva conversa va cessar de sobte. La Leia els va somriure com si no hagués sentit res, i va donar un parell de palmellades per cridar l'atenció.

-Vull agrair a tots que hagin vingut malgrat l'escassa antelació amb què van ser avisats -va dir-. Ja hem començat a condicionar la sala de ball per utilitzar-la com a llar temporal del Senat, però els treballs no estaran acabats fins demà. Mentrestant, he pensat que havíem celebrar aquesta reunió informal. Vull posar-los al corrent dels últims resultats obtinguts per la investigació i...

- De quina investigació està parlant? -Va preguntar R'yet Coome, el senador recent escollit per Exodeen.

La seva veu, filtrada a través de les seves sis fileres de dents, sonava tan semblant a la del seu col·lega M'yet Luure que la Leia va estar a punt de donar un bot. Fins i tot la pregunta era just el tipus de pregunta que s'hagués pogut esperar d'en M'yet.

La Leia va mirar en R'yet, que s'estava acariciant el costat amb els seus sis braços. Si no hagués sabut que en M'yet era mort, hauria pensat que li estava parlant.

-Hem estat portant a terme una investigació de manera simultània amb les tasques de rescat -va dir la Leia -L'esforç del rescat va gaudir de màxima prioritat durant un dia. Havíem d’assegurar-nos que...

La Leia va haver de callar perquè se li havia trencat la veu.

-Havíem d’assegurar-nos que no hi havia ningú més atrapat sota la runa -va dir ChoFi.

Era un dels senadors que havien estat amb ella des dels començaments de la Nova República i en aquell moment es trobava just darrere de la Leia, amb més de dos metres d'altura protegint-la en comptes d’empetitir-la.

La Leia va assentir, agraint el seu suport. No l'havia vist quan va entrar a la sala. En ChoFi devia haver estat dedicant-se a escoltar les converses, tal com havia fet la Leia.

-Haurien d'haver començat adoptant precaucions -va dir en R'yet -. No sé com li vaig a explicar a la població d’Exodeen que una de les figures públiques més estimades ha mort.

-Comptem amb el millor sistema de seguretat existent a tota la República -va dir la Leia -. Òbviament, no va ser suficient.

-Òbviament, no -va dir en R'yet.

Meido, tan prim com la fulla d'un ganivet vibratori i amb el seu rostre carmesí cobert per diminutes línies blanques, va posar una mà de dos dits sobre el primer braç d’en R'yet. A la Leia li va sorprendre que en Meido conegués l'etiqueta exodeeniana. Un frec en el primer braç era un senyal per deixar de parlar. Un frec en el segon braç hauria significat un desafiament a lluitar.

-La cap d'Estat ha tingut una setmana molt dura -va dir en Meido.

- Igual que tots nosaltres -va dir un senador des del fons de la sala.

En Meido el va ignorar.

-No hem de negar-li el benefici del dubte -va seguir dient -. Havíem d’esbrinar si encara quedava algú entre les ruïnes de la Sala, naturalment. Ara la investigació es pot dur a terme amb la màxima rapidesa i eficiència.

El seu suport va despertar algunes sospites en la Leia. En Meido s'havia oposat aferrissadament a totes les seves decisions polítiques des del dia en què va ser escollit.

-Gràcies, senador -va dir, i va respirar fondo -. La Sala del Senat va sofrir grans danys. La bomba, si és que podem anomenar-la així, va ser detonada dins la Sala. No hi va haver cap mena de danys exteriors. Actualment estem investigant a tot el personal que es trobava dins la Sala en el moment de l'explosió, així com a persones que haguessin tingut accés en els dies anteriors a la reunió del Senat.

- Inclou això als senadors? -Va preguntar el senador Wwebyls, un diminut humanoide d’Yn.

-Inclou a tothom -va respondre la Leia.

- Fins i tot als morts? -Va preguntar en R'yet, amb les seves mans inferiors recolzades en els seus malucs secundaris.

-Fins i tot als morts -va respondre la Leia en veu molt baixa -. No podem passar per alt res, ni a ningú.

-Això vol dir que vostè també està sent investigada, no? -Va preguntar el senador Meido.

La Leia es va sorprendre considerablement. Ella no estava sent investigada, naturalment. La Leia sabia que no havia tingut res a veure amb l'explosió.

-Ha dit «tothom» -va en ChoFi en un to acuradament neutral mentre els recordava que havien d’escoltar i, de passada, treia a la Leia de la seva dificultat.

Kerritharr, el més ancià dels senadors wookies, va emetre un grunyit des del fons de la sala.

-El meu col·lega wookiee acaba de fer una observació molt pertinent -va dir en ChoFi-. La millor manera de sobreviure a una crisi és treballar junts.

-No podem treballar junts si estem sent investigats -va dir un altre dels senadors més joves.

-Tots estem sent investigats -va dir en Nyxy, un senador de Rudrig.

-Hem de col·laborar els uns amb els altres -va dir el senador Gno. Hi havia estat senador a l'Antiga República, i després havia estat membre del cercle rebel al Senat Imperial. Era un dels pocs membres de l'Antiga República que continuaven en actiu -. Se'ls ha ocorregut pensar que qualsevol que va fer esclatar aquesta bomba va obrar precisament per aquesta raó? Si comencem a lluitar entre nosaltres, deixarem de prestar atenció a les amenaces procedents de l'exterior. No podem cometre el terrible error de fer miques aquest govern des de l'interior.

La Leia tampoc havia pensat en això. S'havia estat concentrant a trobar als perpetradors, i a descobrir si eren l'origen de la visió de la Força que havia compartit amb en Luke. No havia oblidat aquella horrible sensació de catàstrofe imminent que amenaçava no només al Senat, sinó al mateix govern.

Però no podia parlar-los de la nova arma..., no a menys que comptés amb una prova més sòlida que les seves percepcions i les d’en Luke.

-Em sembla que aquest govern ja s’està sent fet a miques -va dir en R'yet -. Necessitem un lideratge sòlid. Un bon lideratge hauria evitat aquest atac.

-No podem estar segurs d'això -va dir en ChoFi -. No podrem estar segurs d'aquest tipus de coses fins que haguem descobert què va causar la destrucció.

-Els equips de recerca estan treballant en això -va dir la Leia -. Varis experts estan examinant material tret de l'edifici, i encara tenim investigadors a la Sala del Senat. A última hora d'avui ja sabrem alguna cosa més.

- Sabrem llavors si l'atac anava dirigit contra al Senat o si anava dirigit contra vostè? -Va preguntar en R'yet.

Tenia dret a formular aquesta pregunta, i la Leia ho sabia. Però això no va evitar que se sentís envaïda per una onada d'ira. Ja n’estava farta. En R'yet s'estava comportant com si la pèrdua d’en M'yet Luure l’hagués elevat fins a una elevada cim de moralitat.

-Escolti’m amb atenció, senador Coome -va dir la Leia, alçant-se quan alta era -. Si l'atac anava dirigit contra vostè, contra mi o contra qualsevol dels nostres col·legues, llavors anava dirigit contra tots nosaltres. Tant si li agrada com si no, som un grup, un organisme polític... L'atac va tenir lloc a la seu del govern, i ens va afectar a tots per un igual...

-No ens va afectar a tots per un igual -la va interrompre en R'yet -. Alguns senadors són morts.

-Ens va afectar a tots per un igual -va insistir la Leia -, almenys en el cas dels supervivents. Ara pot treballar amb nosaltres i ajudar a la Nova República, o...

- O? –En R'yet s'havia inclinat cap endavant tot i que en Meido intentava retenir-lo amb una mà-. M’està amenaçant, Leia Organa Solo?

-Això no resultaria molt beneficiós per a la unitat que pretenem aconseguir, oi? -Va replicar la Leia.

-Per descomptat que no -va dir en Meido sense perdre la calma -. El meu col·lega potser es tranquil·litzarà una mica sabent que a part de la investigació oficial hem posat en marxa una investigació independent. Tenir dos equips treballant alhora potser ens permeti obtenir millors resultats.

-O potser l'únic que aconseguim sigui crear més confusió -va dir la Leia.

- Vol dir això que s'oposa a l'existència d'una investigació independent? -Va preguntar en Meido, emprant un to de veu que donava a entendre que la Leia tenia alguna cosa a amagar.

-Per descomptat que no -va dir la Leia -. L'únic que passa és que no m'agrada gastar recursos de manera innecessària. La Nova República no és rica ni en crèdits ni en capacitat de treball.

-Doncs jo penso que qualsevol despesa de recursos que ens permeti tornar a confiar els uns en els altres estarà plenament justificat -va dir en Meido.

«Tornar a confiar...», va pensar la Leia. Però no va expressar els seus pensaments en veu alta.

-Resulta obvi que no li agrada la idea -va dir en R'yet, mirant fixament a la Leia.

L'havien obligat a ficar-se en aquell carreró sense sortida. La Leia hauria d’haver-s’ho esperat.

-Som un cos governamental -va dir després d'haver fet una profunda aspiració d'aire -. Anem a votar.

-Em pensava que això era una reunió informal -va dir en ChoFi.

Com a forma de retardar la votació, l'estratagema era realment admirable.

La Leia va reprimir un sospir. Havien estat més hàbils que ella. Celebrar una votació sense les seves consoles, el comptador electrònic o un ordinador de suport resultaria realment bastant difícil. Però una votació oral podia permetre sortir de la dificultat si algú comptava els vots i els anava adjudicant als senadors corresponents. Aquest tipus de votació també tenia l'avantatge addicional que obligaria a cada senador a deixar clara la seva posició davant dels altres.

La Leia va enviar a un dels secretaris a la recerca d'un full de recompte oficial. Quan el secretari va tornar, la Leia va examinar el full i va anar detenint la mirada en la línia corresponent cada vegada que es trobava amb el nom d'un senador mort o greument ferit. Recordaria aquell dia a la Sala del Senat durant la resta de la seva vida. A la seva peculiar i menys devastadora manera, el que ha passat allà l'havia afectat tant com la destrucció d'Alderaan. La Leia sempre havia pensat que la Sala del Senat era el lloc mes protegit de l'univers, i potser aquesta fos la raó per la qual s'havia oposat amb tanta decisió al fet que els antics imperials entressin en ella. Potser havia volgut protegir un dels pocs refugis segurs que quedaven a la galàxia.

Uns moments suficients per organitzar el sistema de votació, i aquells moments van donar temps més que suficient a cada senador perquè pensés quin anava a ser la seva resposta.

-L'assumpte que anem a sotmetre a votació és el següent: hauríem de comptar amb un equip d'investigació independent? la seva resposta vocal serà «sí», «no» o «m'abstinc».

La Leia va respirar fondo i després va pronunciar el nom del primer senador.

La Leia i el secretari van anar anotant els resultats de la votació de manera simultània a mesura que s'anaven produint. Un androide de protocol també es va mantenir a l'escolta i va anar comprovant les llistes. La Leia havia esperat que el resultat de la votació es decantaria a favor seu o, almenys, que aconseguiria sortir vencedora per una escassa majoria. Però a mesura que anava avançant per la llista, saltant-se als absents i els morts, es va anar adonant que el seu bloc de votants, que anteriorment havia constituït la majoria, havia passat a estar en minoria. La majoria de senadors il·lesos pertanyien al grup dels que acabaven de ser escollits. D'alguna manera inexplicable dels senadors més veterans, aquells que tenien llaços de llarga durada amb la República, havien estat els més castigats per l'explosió.

Quan va arribar al final de la llista, la Leia tenia la gola resseca i li cremaven els ulls. Les seves espatlles estaven rígides a causa de la tensió. Quinze senadors -només quinze-havien votat en contra de la investigació independent. La resta s'havia abstingut o votat a favor d'ella. La mesura havia vençut per una aclaparadora majoria.

Els ulls de la Leia van anar cap a l'altre extrem de la sala i es van trobar amb la mirada d’en Kerrithrarr. El senador wookiee creia, igual que la Leia, que els antics imperials destruirien al Senat. En Kerrithrarr tenia el pelatge eriçat, i quan va veure que la Leia l’estava mirant va bellugar el cap en una lenta negativa plena de desesperació.

La Leia va confrontar els seus resultats amb els del secretari, i després l'androide de protocol va confirmar les seves xifres.

-Per una clara majoria -va dir la Leia -, queda aprovada la mesura perquè es posi en marxa una investigació independent.

Els senadors acabats d'escollir van prorrompre en víctors mentre la resta de la sala reaccionava amb visible perplexitat. La Leia va agafar un bol de fusta i va colpejar la taula del bufet amb ell mentre demanava silenci.

-Sóc conscient que no ens estem reunint a la Sala -va dir mentre el silenci anava tornant a apoderar-se del recinte -. Atès que no estem observant els formalismes habituals, passaré per alt aquesta infracció de les normes parlamentàries. Però en el futur qualsevol membre del Senat que mostri un comportament indegudament partidista serà expulsat de la sala i el seu vot no serà pres en consideració. Aquesta regla figura en les estipulacions senatorials, i els hi suggereixo que les llegeixin.

La seva veu va tornar a ella sota la forma d'un eco, i la Leia va poder sentir amb tota claredat el bri d'ira que corria per sota de les paraules. Normalment s'enorgullia del seu autocontrol, però estava començant a perdre la paciència. La Leia es va preguntar si aquells senadors que s’autoqualificaven de líders comprenien quins serien els efectes de les seves accions. Per ventura no sabien que aquesta mena de partidismes acabarien dividint la Nova República?

Desenes de rostres plens d'expectació s'havien tornat cap a ella, i la Leia els va dirigir una inclinació de cap.

-Atès que la idea de dur a terme una investigació independent ha vingut de vostè, senador Meido, m'agradaria que s'encarregués de formar l'equip. Necessitarem els noms dels investigadors per als nostres arxius.

En Meido va somriure. Les seves dents van brillar amb pàl·lids centelleigs rosats que contrastaven amb la seva pell carmesí.

-Serà un plaer, presidenta.

A la Leia no li va agradar gens la seva expressió, i va pensar que feia que se sentís tan vulnerable corn si acabés de ficar-se en un parany.

-Demà ens reunirem a la sala de ball a l'hora normal -va dir -. Fins llavors, s'aixeca la sessió.

La Leia va colpejar la taula una vegada més amb el bol i les converses de seguida van tornar a brunzir al seu voltant. Els senadors acabats d'escollir es donaven copets a l'esquena els uns als altres i reien.

En ChoFi estava contemplant la llista.

-Suposo que va sap que els dos informes no coincidiran entre si -va dir, parlant en un to de veu tan baix que només la Leia i el senador Gno van poder sentir-lo.

-Ja ho sé -va dir la Leia -. Però no tenia altra elecció. No podia nomenar un dels nostres perquè seleccionés l'equip d'investigació. Han sabut ser més astuts que jo. Si hagués estat capaç de pensar amb una mica més de claredat quan vaig entrar aquí...

-No és culpa seva, Leia -va dir en ChoFi-. Si no s'han enfrontat amb vostè en aquest tema, ho haurien fet en un altre. Vostè ha estat dirigint el Senat com si fos el mateix d'abans, i no ha pres en consideració la seva realitat actual. El Senat ja no és un cos uniforme. Ara tenim faccions.

-Cosa que no m'agrada gens -va dir en Gno.

-Tant si li agrada com si no, les faccions existeixen i hem de viure amb elles -va dir en ChoFi.

-No viuré amb elles -va replicar en Gno-. Així com l'Imperi es va fer amb el poder l'última vegada. Les petites discrepàncies es van anar convertint en grans desacords, i els grans desacords van ser ignorats fins que el govern va quedar tan faccionalitzat que ja no era capaç de fer absolutament res.

-Això no passarà aquí -va dir en ChoFi.

Gno va somriure.

-Això és just el que jo creia en aquell temps, fa tants anys...

La Leia va agafar el registre de vots, torçant el gest sentint la fiblada de dolor que va recórrer les seves mans.

-No podem deixar-nos paralitzar per la por als canvis, senador -va dir a Gno -. Hem de recordar que hi ha una gran diferència entre aquells dies i l'actualitat. Ara no compten amb un líder com Palpatine.

-Almenys encara no -va dir en Gno.

***

Els raigs del sol entraven per un forat al sostre mig esfondrat de la Sala del Senat. La negra mà-urpa d'un androide de construcció es retallava contra el cel mentre esperava rebre l'ordre de treure els enderrocs i iniciar la reconstrucció.

En Luke es va aturar al buit de la porta de dues fulles i va contemplar la Sala. La claredat del sol només il·luminava una cantonada del recinte, i els panells lluminosos d'emergència revelaven més destrucció.

La major part de les taules de votació estaven cobertes de roques i trossos de vidre. El sòl era una massa de runa. Androides de càrrega, de manteniment i de reparacions esperaven al fons de la sala. De moment cap d'ells havia iniciat les tasques de neteja. La Leia volia que aquests treballs esperessin fins que la investigació estigués el més avançada possible.

En Luke havia decidit dur a terme algunes investigacions pel seu compte.

Hi havia diverses coses que el preocupaven: la insistència amb què la Leia afirmava que els antics imperials estaven involucrats en el que havia passat, l'estranya conversa que en Han havia mantingut amb el contrabandista desaparegut i, per sobre de tot, la pertorbació en la Força que en Luke, la Leia i els seus fills havien percebut amb diferents graus d'intensitat eren altres tants motius d'inquietud. En Luke estava d'acord amb en Han i dubtava que els antics imperials es trobessin directament involucrats en el que havia passat. Si haguessin estat al corrent del que anava a succeir, haurien trobat alguna excusa per estar lluny de la Sala del Senat en el moment de l'explosió. Així i tot, la Leia també tenia alguns arguments que exhibir a favor de la seva hipòtesi. La majoria dels senadors acabats d'escollir no havien patit cap dany. Si la Leia tenia raó, i un antic imperial o un grup d'ells estava involucrat, per ventura hi havia alguna manera més efectiva de desviar les sospites que el fet d'estar presents a la Sala del Senat durant l'explosió i escapar «miraculosament» il·lesos?

En Luke va entrar a la gran sala. Motes de pols suraven en el cercle de llum solar. En Luke havia estat en molts llocs assolats per la destrucció i havia vist molta devastació, i no obstant això res de tot allò l’havia preparat per al que estava veient. Aquella sala sempre havia estat la seu del poder legislatiu. Hi havia acollit al Senat de l'Antiga República, i ni tan sols la remodelació d’en Palpatine havia aconseguit afectar aquesta peculiar atmosfera de lleis antigues i irrevocables. Sempre havia estat la sala preferida de la Leia.

Quan es va produir l'explosió la Leia era a baix, a l'estrada.

L’estrada havia quedat fet miques. El cercle sobre el qual s'havia alçat estava ple de fragments del sostre. Les quadrilles de reparacions de l'exterior havien advertit al Luke que l'estabilitat de l'edifici havia quedat seriosament afectada. Al principi no volien deixar-lo entrar sense una escorta, però en Luke havia insistit. Ho havia de veure, i havia de veure-ho tot sol.

Una estranya fredor impregnava l'aire. Era el mateix fred gelat que havia percebut a Yavin 4, la fredor de la mort veloç i sobtada. S'havien perdut tantes vides, i totes havien estat interrompudes d'una manera tan insensata...

En Luke es va endinsar a la sala. Aquella estranya sensació de traïció tornava a estar present per sota del fred. El fet de sentir-se traït probablement fos una resposta bastant comuna a una mort inesperada i sobtada, però la sensació que estava experimentant era diferent. Semblava..., vagament personal, com la sensació de traïció que en Luke havia experimentat quan en Kyp es va unir a Exar Kun. Era com si tots els que van morir en aquella sala haguessin mort a mans d'una persona en la qual abans hi havien confiat.

Mort personal. Una bomba significava una mort impersonal.

En Luke va tancar els ulls, va permetre que la Força fluís a través d'ell i va buscar les acumulacions de fredor. Un tumult de veus es va arremolinar al seu voltant. Les veus sorgien del record i demanaven auxili, cridaven instruccions, cridaven als seus amics o es convertien en els gemecs dels agonitzants.

Bosses d'un fred gelat...

En Luke va obrir els ulls.

En comptes d'una sola explosió de gran potència, aquella sala hi havia estat devastada per diverses petites explosions simultànies..., i els senadors que es trobaven més a prop de les detonacions havien mort.

Diverses execucions planejades?

Una advertència?

O un intent de destruir la sala del Senat que havia fracassat?

En Luke no podia saber quina d'aquelles hipòtesis era l'encertada, però per fi tenia alguna cosa a dir als investigadors de la Leia. Els investigadors havien de deixar de buscar una gran causa i començar a buscar diverses causes petites.

Uns quants enderrocs es van desprendre del sostre i van caure sorollosament sobre el terra ple de forats. En Luke va girar i, sense voler-ho, va entrar en una de les zones de fred. La llum del sol es va afeblir de sobte, i en Luke va percebre l'ombra contaminant d'una presència.

Un antic estudiant.

Un home.

Brakiss...

Següent