La Nova Rebel•lió (IX)

Anterior

Nou

*

L’armari on el kloperià havia ficat als androides estava format per un sòl de permacret bastant brut, parets metàl·liques i un sostre de metall. Les parets estaven totalment nues, i ni tan sols hi havia un picaporta a la part interior de la porta. Quant la porta es va haver tancat, l'armari va quedar sumit en la foscor més absoluta.

L’R2 va deixar escapar un suau xiulet.

-Tens raó, R2-va murmurar C3PO-. Jo també estic sentint passos..., i vénen cap aquí.

El pany d'ordinador instal·lat al picaporta que hi havia a la part exterior de la porta va emetre un espetec seguit per un xiulet. La porta es va obrir, i l'armari va quedar inundat de llum. Un kloperià que no era el que els havia capturat estava immòbil davant de l'armari, sostenint unes ordres de treball amb un tentacle i una clau de codi especial en un altre.

-Oh, lloat sigui el faedor -va dir C3PO-. Sóc C3PO i aquest és el meu congènere R2D2. Pertanyem a la presidenta Leia Organa Solo, la cap d'Estat, i al seu germà, el Cavaller Jedi en Luke Skywalker. Hem estat tancats sota falses acusacions...

-Us mancava el permís per entrar aquí -va dir el kloperià.

-Al contrari -va replicar C3PO-. Havíem de...

-M'és ben igual -va dir el kloperià-. Si de mi depengués, us faria reciclar juntament amb tots els altres androides que s'han quedat antiquats. Però hem comprovat els vostres números de sèrie, i sou els qui dieu ser. La propera vegada que baixeu aquí, els vostres propietaris hauran d’enviar-nos un avís oficial. No podem permetre que qualsevol androide construït fa segles vagi ensumant per aquests nivells al seu antull. Aquesta zona és perillosa, i alguns dels meus ajudants tendeixen a prendre’s massa seriosament la seva feina. Podrien pensar que sou ferralla i utilitzar-vos com a recanvis.

- Recanvis! -Va exclamar C3PO-. Senyor, li asseguro que se'ns pot considerar tot menys recanvis. Vaja, però si el meu congènere i jo fins i tot podríem ser considerats com...

-Sou un androide de protocol amb un mínim de tres models per sobre de tu i un androide astromecànic que s'ha quedat setze models antiquat. Si forméssiu part del nostre equip, podeu estar segurs que us reciclaríem.

L’R2 va deixar anar un estrident xiulet.

-Bé, anem a permetre que veieu l'ala-X i després haureu d’anar-vos-en. -El kloperià va creuar dos tentacles davant del seu pit-. Seguiu-me.

C3PO es va afanyar a sortir de l'armari amb l’R2 al costat. El kloperià va començar a avançar ràpidament. C3PO es va quedar endarrerit uns quants passos, just prou enrere per romandre fora del camp auditiu del kloperià.

- Veus, R2? Ja et vaig dir que ens deixarien en llibertat quant sabessin qui érem.

L’R2 va respondre amb un altre xiulet.

-Bé, doncs jo no veig que hi hagi res d'estrany en tot això -va dir C3PO.

L’R2 va emetre un bombolleig electrònic.

-D'acord, d'acord -va dir C3PO-. Admeto que s'han pres el seu temps per comprovar els nostres números de sèrie. Però l'important és que finalment ho han fet, R2. Encara que també he d'admetre que les coses podrien haver-se complicat moltíssim. ¡Reciclatge! I jo que pensava que aquest abocador gegant on van a parar tots els androides que s'han quedat antiquats només era una llegenda...

La cúpula de l'R2 anava girant d'un costat a un altre mentre avançaven, i la seva diminuta holocàmera no parava de parpellejar. El petit androide astromecànic estava filmant tot el que els envoltava.

-No crec que t'hagi donat permís per...

El xiulet de l’R2 va ser tan estrident que el kloperià es va tornar cap a ells.

- Hi ha cap problema? -Va preguntar.

C3PO va mirar l’R2.

-Cap -va dir C3PO-No hi ha absolutament cap problema -va afegir i, per si de cas, va deixar caure la mà sobre la cúpula de l’R2 amb tant ímpetu que els ecos de la dringadissa metàl·lica van ressonar per tot l'hangar.

Van passar per davant de dotzenes d'ales-X en diferents estats d'avaria. Les portes obertes de l'hangar permetien veure ales-Y i ales-A que havien estat desmantellats i en un últim hangar hi havia diversos resplendents aparells nous, amb uns quants androides de neteja netejant el metall luminescent.

Quan per fi es van aturar, el kloperià va assenyalar un vell i malparat ala-X que havia estat totalment desmuntat i estava escampat sobre el sòl de l'hangar.

L’R2 va gemegar.

C3PO va anar cap a les seccions del caça.

-Ai, mare -va dir-. L'amo Luke sempre li ha tingut molt amor a aquest aparell.

-Dintre de dos dies el tindrem muntat i llest perquè l'utilitzi -va dir el kloperià.

L’R2 va emetre una sèrie de xiulets i trins.

-El meu congènere desitja saber per què ha hagut de ser desmantellat –va traduir C3PO.

-Ordres -va dir el kloperià-. Aquests vells ales-X tenen tants problemes que no poden volar per la galàxia sense ser sotmesos a una revisió a fons de tant en tant.

L’R2 va tornar a deixar anar uns quants xiulets.

-El meu congènere diu que la nau funcionava a la perfecció -va explicar C3PO.

-Bé, doncs s'equivoca -va dir el kloperià-. El manteniment a càrrec d'aficionats mai no pot substituir una veritable revisió a fons.

L’R2 va emetre un xiulet ensordidorament estrident.

- R2! -Va exclamar C3PO-. Ho sento moltíssim, senyor. Es podria dir que el meu congènere havia arribat a establir un vincle bastant íntim amb l'ala-X, i per això tem que vostè l’hagi danyat de manera permanent.

-No l’he tocat -va dir el kloperià-. I ara que l’heu vist, ja podeu informar sobre el seu estat actual al vostre amo. Se surt per aquella porta.

C3PO va assentir.

-Anem, R2. Hem de parlar amb l'amo Luke.

L’R2 va deixar escapar un tremolós sospir. Després es va aturar al costat de l’ala-X desmuntat i es va inclinar precàriament sobre ell.

- R2! -Va dir C3PO-. Ja hem vist més que suficient.

-Potser hauries de dir al teu amo que seria convenient que purgués la memòria d'aquesta unitat astromecànica. La unitat R2 ja estava francament antiquada, i atesos els nous canvis introduïts en el disseny de la nau pot estar segur que quedarà totalment obsoleta en qüestió de mesos.

Un braç cilíndric va sorgir del costat esquerre de l’R2, que era el que quedava ocult al kloperià.

-No tingui cap dubte que informaré d'això a l'amo Luke -va dir C3PO -Aquesta petita unitat R2 no ha parat de donar-nos problemes des del dia en què la va comprar.

-Totes ho fan -va dir el kloperià. I ara, sortiu d'aquí abans que m'encarregui personalment de treure-us.

- Sí, senyor! Anem, R2.

El braç de l’R2 va tornar a desaparèixer dins el seu compartiment. El petit androide astromecànic va baixar la seva tercera roda fins a terra i va començar a avançar cap a la sortida.

-Li agraeixo que ens hagi ensenyat l'ala-X, senyor -va dir C3PO mentre s'afanyava a seguir l’R2-. Pot tenir la seguretat que parlaré de vostè al nostre amo i...

I C3PO es va interrompre de sobte quan les portes de l'hangar es van tancar darrere d'ells. L’R2 va deixar escapar un llarg i queixós ploriqueig.

-Em sembla que la teva reacció és francament excessiva, R2. L'ala-X no està mort. Només l’han desmuntat -va dir C3PO, i va començar a avançar pel passadís.

L’R2 va continuar emetent xiulets mentre el seguia.

- Esborrar la seva memòria? Però l'amo Luke va donar instruccions específiques de què la memòria de l'ala-X no havia de ser tocada. L’R2 va deixar anar un refilet afirmatiu.

-Però això no vol dir que hi hagi una conspiració, R2-va protestar C3PO-. Els éssers orgànics no poden evitar cometre errors de tant en tant.

L’R2 va respondre amb més trins i xiulets.

-Bé, d'acord -va dir C3PO-. Pots creure el que vulguis, però seràs tu qui li ho digui a l'amo Luke. No penso prendre part en semblants fantasies.

L’R2 va llançar un grunyit.

-Tot i així, informaré a la mestressa Leia l'inqualificable comportament d'aquesta criatura -va dir C3PO mentre sortien de l'hangar i entraven al nivell superior de la zona d'atracament-. Si vam ser tancats en un armari a causa d'un motiu tan trivial, imagina't què els pot arribar a ocórrer als androides que tinguin propietaris menys importants. És realment lamentable. Aquest tipus de coses no haurien d'estar permeses a Coruscant.

L’R2 va emetre una mena de bombolleig.

-No estava pensant en mi -va dir C3PO-. Si estigués pensant en mi, no hauria parlat d'altres androides.

***

La llarga cabellera de la Leia queia al llarg de la seva esquena. La Leia se l'estava raspallant amb tranquil·la regularitat, i les seves mans acabades de curar mostraven la perfecció de sempre sota la suau llum. L'última immersió en el tanc bacta havia obrat el miracle. La Leia estava totalment recuperada.

En Han estava assegut a la vora del seu llit, desitjant que la seva dona es tornés cap a ell. La Leia havia agafat el raspall del cabell al mateix instant en què la conversa havia començat a internar-se per terrenys perillosos.

-Escolta, amor, només t'estic demanant una setmana.

-Estem passant per una crisi, Han –la Leia no havia alterat gens ni mica el ritme de la raspallada -. I ara resulta que vols anar de gresca amb els teus vells amics...

-No vull anar-me'n de festa, Leia. Crec que en Jarril va venir a veure’m per una raó.

-Estic segura. A jutjar pel que m'has explicat sobre la conversa, en Jarril no podia entendre què havia estat d'en Han Solo, el temerari i jovial aventurer.

En Han es va aixecar del llit.

-Crec que la visita d'en Jarril guarda relació amb tot això.

-I jo no ho crec.

En Han es va ajupir al seu costat. La Leia es va deixar de raspallar el cabell i va posar les mans sobre la falda. Les esgarrapades havien desaparegut de la seva cara, però seguia estant pàl·lida i semblava bastant cansada.

En Han li va tapar les mans amb les seves. La pell de la Leia estava molt freda, i tremolava. El moment de l'honestedat havia arribat per fi..., i per a tots dos.

-Aquí no serveixo de res, Leia.

-Això no és veritat -va dir la Leia, baixant la mirada cap a les mans que protegien les seves -La teva presència sempre serveix d'alguna cosa, Han.

En Han va recolzar el cap a l'espatlla de la Leia i va sentir la sedosa suavitat del seu cabell al front mentre percebia el seu tènue perfum. No sabia com podia explicar una cosa que la Leia normalment sempre era capaç d'entendre sense que fes falta donar-li explicacions. En Han era un home d'acció, i necessitava actuar.

La Leia va sospirar.

-Vols contribuir en alguna cosa.

-En Han va assentir.

-I no hi ha res que puguis fer a Coruscant.

En Han es va recolzar sobre els talons. Els seus dits estaven estrenyent les mans de la Leia, i les pues del seu raspall pel cabell se li van enfonsar a les puntes dels dits.

-Ja he fet tot el que puc fer, Leia. He seguit el rastre d’en Jarril. Se'n va anar amb l'última onada de naus que va partir entre tota la confusió, i després va escapar quan van baixar els escuts perquè en Luke pogués passar. Pel que sembla, en Jarril no va parlar amb ningú més a part de mi. Ni tan sols tenia altres amics aquí.

-Potser en Jarril no hagi tingut res a veure amb l'atac.

En Han va assentir.

-Ho sé. En aquest cas, els investigadors que has nomenat ja estan seguint totes les pistes possibles.

- I si es produeix un altre atac, Han?

-Encara no ha arribat. Porto dies esperant, però no hi ha hagut cap altre atac.

-Això és bastant estrany, oi? -Va murmurar la Leia-. Ja fa temps que vinc pensant que és molt estrany.

 -Jo també.

La Leia li va somriure amb el mateix somriure mig burleta que apareixia en els seus llavis quan sabia que hagués hagut de portar-li la contrària, però no li venia de gust fer-ho.

-Si em necessites... Bé, en aquest cas em quedaré -va dir en Han, la Leia va moure el cap.

-No necessito a ningú, babau.

-Ja ho sé, excel·lència excel·lentíssima -va dir en Han, somrient. Després va permetre que el somriure s'anés esfumant-. Però parlo seriosament. Si em necessites...

-Sempre obtenim millors resultats quan treballem en equip, Han.

En Han també ho sabia. Havia estat intentant dir-li-ho des del començament d'aquella conversa.

-L'únic que em preocupa són els nens. –la Leia va treure una mà de sota les d’en en Han i va deixar el raspall sobre del tocador-. I si el proper atac va dirigit contra ells? I si R'yet té raó? I si l'atac anava dirigit contra mi o contra la meva família?

-Si anava dirigit contra tu, llavors es tractava d'un advertiment -va dir Han.

-Com la visita d'en Jarril.

En Han va tornar a assentir.

-La Wínter m'ha dit que la base d’Anoth ha estat reconstruïda. Potser hauríem d’enviar-los allà amb ella.

- Una visita a la llar de les seves infàncies? –En Han es va incorporar-. Pots prescindir de la seva presència, Leia? Jo no hi seré i ells tampoc hi seran aquí, i llavors hauràs de fer front sola la crisi política.

La Leia va respirar fondo. En Han havia pogut veure el conflicte d'emocions a la cara. Sabia fins a quin punt depenia la Leia de la seva família, i l'important que era per a ella.

-Treballaré amb més eficiència si totes les persones a les que conec estan fora de perill -va acabar dient.

-I per això vols que em quedi a Coruscant, oi?

La Leia no el va mirar. En Han va apartar els cabells del clatell i se la va besar. -Sóc capaç de tenir cura de mi mateix, princesa.

 -Ho sé -va dir la Leia, que seguia sense mirar-lo.

-Ets tu qui corre el perill. Potser hauries d'anar a Anoth amb la Wínter i els nens.

La Leia va alçar el cap, mirant-lo per fi.

-No puc fer això. Tinc obligacions que atendre aquí. He de córrer els mateixos riscos que la resta del govern.

En Han ja ho sabia. Ell també havia de córrer riscos. Protegir-lo i obligar-lo a romandre a Coruscant seria tan perjudicial com obligar a la Leia a què anés a Anoth.

Va esperar en silenci i va veure com la llum de la comprensió anava apareixent en els ulls de la Leia quan va entendre el que en Han acabava de fer.

-M'has manipulat -va dir per fi.

En Han va assentir.

La Leia es va aixecar, el va envoltar amb els braços i el va atraure cap a ella. Durant els últims dies havia perdut pes, i se sentia prima i fràgil. En Han la va embolicar en una estreta abraçada, sabent que l'esvelt cos de la Leia contenia més reserves de fortalesa de les que ell mai arribaria a posseir. Havia de confiar en les seves capacitats, de la mateixa manera en què la Leia havia de confiar en les d'ell.

- No t'agradaria que, només per una vegada, poguéssim viure tranquil·lament i còmodament, com les persones normals?

La Leia va parlar en un to de veu tan baix que gairebé era un murmuri.

-No -va en dir Han, retrocedint just prou perquè la Leia pogués veure-li la cara-. I saps per què? Doncs perquè si haguéssim estat persones normals no ens hauríem conegut..., la seva altessísima.

La Leia va riure i li va besar profundament i apassionadament.

Tan profundament i tan apassionadament com si sabés que mai més podria tornar a besar-li...

Següent